The Junior Times

Dissabte, 2 de febrer de 2013

RECORDS DACTUALITAT
Esta vegada vaig a parlar dels cuiners del campament. Antes de tot, agrair a tots els que han passat per esta experincia, perqu de segur que no la oblidaran mai. Per vaig a centrar-me en els que han sigut els cuiners del balon de oro durant 11, 12 , o 13 anys. Es a dir : Isabel, Patro, ma mare i mon pare. Que records veritat? De segur que matreviria a dir, que cada any quan els juniors sen van de campament ells pensaran : ojala pogurem anar encara!!!!!. Dic a perqu la edat no passa en valde per a ning. La faena de cuiner en el campament es molt pesada (encara que no heu parega) i per a poder dur-la avant se necessita estar al cent per cent i ells ja tenien una edat que per a estar all en la muntanya amunt i avall, encara es feia mes pesat. Quan ens varen dir que seu volien deixar, a mi se me va caure el mon damunt, perqu clar, qui me anava a llavar la roba? es broma, es broma, estava clar que algun dia tenia que ser, per mai veus que tons pares es fan majors i no arribes a comprendre molt be el perqu no volen continuar, i ara desprs de quatre anys anant nosaltres, heu arribe a comprendre. Pues si, recorde aquell plat de caldera que mos esperava un dilluns desprs de arribar de la marxa, que agust sel varem menjar, i com no, aquelles rises de Isabel que contagiaven al mes pintat i aquells cafenets que mos feia Patro carregats de bombo per a que no se adorguerem, i eixes paelles que mos feien la tia Carmen i el tio Felipe a nyenya patint com la mare que va, all agaxats per culpa del foc, i eixos matins quan se alvem i feia oloreta a tot

fresquet i regaet, perqu la primera faena de mon pare era arruixar-ho tot per a que no se alara la pols ja de bon de mati, i aquelles hores i hores que mentre mon pare pelava armetles per al picaet del menjars, les tres dones feien el menjar per a tots en les mnimes infraestructures possibles, ja que varen ser els principis del Junior i com no hi havien molts dines, anvem comprant poc a poc i sapanyavem en lo que tenem; des de luego que si tingurem que anar nosaltres com ells han anat, possiblement no anirem. Jo crec que per a ells varen ser uns anys especials , i seu varen passar molt be i es per agrair-los tota eixa dedicaci durant tants anys a canvi de res, soles de vore que nosaltres estvem contents i tot anava sobre rodes, ells tenien prou , GRCIES PER TOT EL QUE HEM VISCUT EN COMPANYIA VOSTRA. Ara vos contar un poc el que pot ser un dia de cuina en el campament per a que es feu una idea de lo que es. De bon de mati se alcem cap a les set , se aseem i anem a missa primera a les set i vint que mos fa el nostre retor Vicent i desprs en acabar, mentres uns arrepleguen lo de la escura de la nit anterior, uns altres preparem el nostre desdejuni i acte seguit desdejunem; de seguida hi ha que posar la llet al foc de tots els acampats i preparar en cistelletes i a cada taula les galetes o els cereals, el sucre i el cola-cao i quan ja venen a desdejunar els xiquets, alg de nosaltres sen va a per el pa i el que fa falta per al dia i els altres a escurar tot lo que comporta un desdejuni per a 75 persones i mamprendre a tallar el fiambre per als bocates de lesmorar i quan ve el del pa, que son sobre les 10 hi ha que posar-se de seguida a tallar el pa i omplir de mescla, i mentre sempre te que haver alg que ja posa el aigua a bullir per a fer el dinar, (segueix en la pgina segent)

-1-