TEMA 8: LA CRISIS DE LA RESTAURACI I LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.

1.-LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA CRISIS DEL 1917.

1.1.- La Neutralitat espanyola. Eduardo Dato va declarar com a president del govern, la neutralitat espanyola, davant el conflicte. La societat civil estava dividida: Les classes altes, lEsglsia, la majoria dels comandaments de lexrcit eren germanfils. Eren els sectors conservadors i defensors de la societat estamental i lordre jerrquic. Els sectors ms progressistes, sobretot els republicans, eren aliadfils. Eren gent didees democrtiques i esquerranes, partidaris de Frana. Les forces obreres i sindicals, van declarar la seva neutralitat, al considerar el conflicte com una pugna 2 entre potncies capitalistes.

Les forces poltiques catalanes es van mostrar partidries dels aliats, el triomf dels quals havia de significar el ressorgir duna nova Europa ms democrtica i respectuosa amb els drets dels pobles. Algunes personalitats intellectuals i poltiques del catalanisme van elaborar el 1915 un Manifest dels Catalans que mostrava la seva solidaritat envers la causa aliada i tamb es va organitzar un Batall de voluntaris catalans per anar a lluitar al front.

1.2.- Una conjuntura econmica favorable. La neutralitat va afavorir lexpansi econmica, ja que la guerra va reduir la capacitat productiva dels pasos belligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes agrcoles i industrials de tots dos bndols. Les importacions van minvar en gran mesura i la producci espanyola va poder copar el mercat interior, a la vegada que lincrement de la demanda exterior va fer augmentar les exportacions. Els beneficiaris van ser la siderrgia basca, la mineria asturiana i les indstries txtils i metalrgiques catalanes, que van tenir anys de bons negocis i de rpid i fcil enriquiment, per els beneficis no es van aprofitar per a la millora dels sistemes productius.

Lelevada demanda dels anys de guerra va desencadenar un procs inflacionari sense precedents i els preus dels productes de primera necessitat van augmentar molt entre el 1914 i el 1919 ( blat un 72% i la patata un 90%). En contrast amb leufria indstrial, les classes populars van patir un empitjorament de les seves condicions de vida, perqu la pujada de preus de consum no va anar companyada de la del sou. Aix va provocar un fort descontentament social que desemboc en una important onada de reivindicacions i vagues.

1.3-Limpacte de la guerra.

La Gran guerra tamb va tenir repercusions dordre social i poltic. Lany 1917 va esclatar la Revoluci Russa i , aix significar que per primer cop un partit obrer aconseguir prendre el poder i iniciar la construcci dun Estat dels treballadors. Les organitzacions obreres de tot el mn van veure en Rssia un exemple i va estimular les perspectives revolucionries. Alhora va empenye als governs a pendre mesures de contenci i repressi del moviment obrer. El final de la guerra va significar una gran modificaci de les fronteres dEuropa i un cert reconeixement del dret dautodeterminaci dels pobles. De les runes de limperi rus i austrohongars van nixer nous Estats (Polnia, Finlndia, Txecoslovaquia, Hongria, Iugoslvia, Estnia, Letnia, Litunia) i Irlanda va aconseguir 1920, crear un estat propi.

Europa 1914.

Europa 1917.

Aquests canvis van influir en els nacionalismes catal i basc, que van enfortir les seves posicions autonomistes, alhora que van estimular laparici de forces ms radicals com el partit Estat Catal , dirigit per Francesc Maci, amb postulats independentistes.

1.4.- La crisis de lany 1917. La conjuntura econmica derivada de la Primera Guerra Mundial, en comportar un augment dels beneficis empresarials i la disminuci de la capacitat adquisitiva dels assalariats, aix va contribuir a acentuar les diferncies socials i a crear un clima de tensi, quan la postguerra va posar fi al perode deufria econmica. Aquesta tensi va esclatar lany 1917 quan es va produir una greu crisi en la que van confluir problemes militars, poltics i socials, que van fer trontollar el sistema de la Restauraci. Les dificultats del sistema poltic (la corrupci poltica , la poca representativitat i les pressions autonomistes.) sha dafeigir el descontentament militar i la conflictivitat social, van donar lloc a una protesta generalitzada.

Tot i aix el moviment del 1917 no va aconseguir acabar amb els sistema poltic perqu els sectors implicats tenien objectius diferents i per la desconfiana dels uns amb els altres. La indecisi i la confusi de lexrcit i el rumb revolucionari dels sindicats va atemorir els sectors ms moderats i va impedir la unitat dacci que fes factible el canvi.

10

1.5.- La crisis militar.

Al comenament del segle XX , lexrcit espanyol presentava un nombre excessiu doficilas en relaci al de soldats. El fet que els ascensos sobtinguessin majoritriament per mrits de guerra beneficiava als militars africanistes en detriment als pennsulars. Aquest es va veure agreujat per la disminuci dels sous reals com a conseqncia del procs inflacionari. El fort descontentament entre els oficials de baixa i mitjana graduaci va desembocar en la formaci de les anomenades Juntes de Defensa, una associaci de militars nascuda a Barcelona i es va estendre per la majoria de les guarnicions pennsulars. Les Juntes reclamaven un augment salarial i soposaven als ascensos per mrits de guerra, tot reivindicant lantiguitat com a nic criteri.

11

Pel juny de 1917 van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de lexrcit i del pas, i feia una crida a la renovaci poltica. El manifest va fer crixer en certs sectors de loposici les esperances que lexrcit podia afegir-se a un moviment de regeneraci de la vida poltica espanyola. Per les Juntes eren bsicament un grup de pressi al servei dels seus interessos particulars i que les seves reivindicacions corporatives tenien poc a veure amb les aspiracions poltiques dels altres sectors socials. Quan es van produir les grans vagues obreres, els militars van donar suport al govern i reprimint les mobilitzacions . El govern , com a contrapartida va aprovar la reforma del reglament militar amb la introducci del denominat escalaf: lascens de graduaci i del salari s per ra de lantiguitat.

12

1.6.- La crisis poltica.

Davant la protesta militar, el govern de Dato va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar la censura de premsa. La reacci impulsada per la Lliga Regionalista, es proposar una reuni a Barcelona, de lAssamblea de Parlamentaris catalans (5 juliol 1917), que va exigir la formaci dun govern provisional que convoqus unes Corts constituents amb capacitat i voluntat de reestructurar lEstat sobre la base de la descentralitazaci. Els parlamentaris catalans van convocar posteriorment una assamblea de tots els diputats i senadors espanyols, per al dia 19 de juliol. Aquesta va acabar en un fracs ats que la majoria dels convocats no van assistir, van anar 71 parlamentaris la majoria no monrquics (republicans i socialistes). A ms el govern va prohibir la reuni, que va ser dissolta per la 13 Gurdia Civil.

El moviment assambleari no va tenir continutat i va acabar sense haver aconseguit la reforma constitucional desitjada. La negativa de les forces monrquiques a partircipar , loposici de les Juntes de Defensa a la participaci van contribuir a afeblir la protesta. La Lliga va veure que la seva lluita per aconseguir la reforma de LEstat i lautonomia per Catalunya, amb el suport noms de les forces antidinstiques, comportava posar en perill la instituci monrquica i el model social. I aix no entrava en els plans de la Lliga. A ms el moviment vagustic impulsat pels sindicats (agost) va inhibir a les forces burgeses per por a un esclat revolucionari de dimensions ms grans, que 14 la reforma constitucional.

1.7.- La crisis social. La conflictivitat laboral va venir motivada pel descens dels salaris reals provocat per la inflacci, en un moment on les empreses estaven acumulant beneficis. El 1916 es va produir un important moviment vagustic i les centrals sindicals, ms importants com CNT i UGT, van signar un manifest conjunt on sinstava al govern a intervenri per contenir els preus sota lamenaa de vaga general. La tensi va esclatar lagost 1917, per un conflicte ferroviaria a Valncia, la UGT, amb el suport de PSOE, va fer una crida a la vaga general, que es mantindria fins la formaci dun govern provisional, que havia de convocar Corts Constituents.
15

La vaga dagost 1917 va tenir una incidncia molt desigual i va provocar incidents violents a Madrid, Barcelona, Pas Basc i Astries. La reacci del govern va ser declarar la llei marcial i enviar lexrcit a reprimir el moviment. Els membres del comit de vaga van ser empresonats, jutjats en consell de guerra i condemnats a cadena perptua. Resultat ms de 70 morts, 200 ferits i 2000 detinguts.

16

1.8.- Les conseqncies del 1917.

Els sucessos de 1917 no van assolir cap dels objectius, per si conseqncies. En lmbit poltic, van afavorir la dimissi del govern de Dato i la formaci de governs de concentraci de totes les forces poltiques monrquiques per salvar el sistema. En el terreny social, empitjorament del nivell de vida i augment de la desocupaci al finalitzar lpoca de la guerra. Catalunya va viure un moment de vaga important, que es va estendre a les zones rurals dEspanya, on la situaci de misria de la pagesia incitades per la revoluci sovitica va donar pas a lanomenat Trienni Bolxevic (1918-1921). Els anarquistes i en menys mesura els socialistes, van impulsar revoltes camperoles on es van cremar collites , ocupar terres i repartir les propietats . 17

2.- LA AGITACI SOCIAL I EL PISTOLERISME.

2.1.- La CNT i la vaga de La Canadenca.

Desprs duns anys de prohibici la CNT va reprendre les seves activitats el 1915, la seva afiliaci va passar de 15.000 a 700.000 el 1919, i la majoria es troben a Catalunya. Pel 1918, va celebrar el Congrs de Sants on va acordar-se la creaci dels Sindicats nics dIndstria per substituir els sindicats doficis. Es volia acabar amb la fragmentaci de les organitzacions obreres i aconseguir una major fora reunint treballadors de totes les branques dun mateix sector industrial. El Congrs tamb va reafirmar el seu apoliticisme i la necessitat de la negociaci directa entre obrers i patronal sense intervenci poltica. 18

Lany 1919 va tenir lloc un fort moviment vagustic que sinici amb la vaga de lempresa Barcelona Traction Light and Power, coneguda com La Canadenca, que subministraba electricitat a una bona part de Barcelona. La vaga va durar un mes i mig i va deixar paralitzada la ciutat, sense llum i sense transport pblic. Desprs de forts enfrontaments al carrer, lexrcit va ocupar la fbrica. Es va arribar a un acord amb la patronal: es readmetrien els acomiadats, salliberarien els detinguts, saugmentarien els jornals i sacceptaria la jornada laboral de vuit hores.

19

20

2.2.- Els anys del pistolerisme. Lincompliment de la promesa dalliberar els presos va fer reprendre la vaga i la patronal va respondre amb el tancament dempreses i una durssima repressi sindical. La situaci derivar en una radicalitzaci de les posicions dels sindicats i la patronal, que es aprofitada per les autoritats militars per fer-se amb el control de la situaci i exercir una forta repressi: entre 1919 i 1922 Catalunya va viure sota lestat dexcepci amb les garanties constitucionals suspeses. La resposta de la lluita sindical va degenerar en activisme violent i alguns grups anarquistes van optar per latemptar contre les autoritats, els 21 patrons i les forces de lordre.

Alhora els empresaris i patrons van constituir la Federaci Patronal de Barcelona, que pretenia aturar la fora dels sindicats obrers per mitj de les armes. Van organitzar bandes de pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers, van recrrer al locaut ( tancament dempreses) i van fomentar la la creaci del Sindicat Lliure, per oposar-se amb violncia a la CNT. El tancament dempreses en tres mesos va deixar sense feina a ms de 150.000 obrers. El general Martnez Anido governador civil de Barcelona i el general Milans del Bosch capit general de Catalunya van realitzar una poltica de protecci dels pistolers de la patronal, una repressi contra els sindicalistes i posar en vigor la prctica de la llei de fugues, on la policia podia disparar contra els detinguts en cas dintent de fuga. 22

La cohesi entre empresaris, policies, militars i poltics per acabar amb el sindicalisme va ser evident. El pistolerisme va ser el protagonista dels carrers de Barcelona durant 1917-1922 amb ms de 800 atemptats. Assessinat Eduardo Dato (1921), Salvador Segu(1923) dirigent cenetista encarregat de dirigir la protesta de La Canadenca, i Francesc Layret (1920) advocat que defensava els obrers represaliats.

23

Cotxe dEduardo Dato.

3.- LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA.

Entre 1918 i 1923 la imposibilitat dels governs de concentraci per realitzar les reformes necessaries, la tensi social al carrer i el pistolerisme i el desastre dAnnual en la guerra del Marroc van fer entrar al sistema poltic en crisis i per aix lany 1923 un cop dEstat instaura un rgim dictatorial a Espanyol. 3.1.- La fallida dels governs de concentraci. Amb la crisis de 1917 lalternana de liberals i conservadors no va resultar, per aix es van crear dos governs de concentraci integrats per liberals, conservadors, reformistes i la Lliga Regionalista. El primer va estar sota la presidencia del liberal Garca Prieto, per davant el fracs es va recorrer a 24 Maura(1918).

La Lliga ara tenia dos objectius lautonomia catalana i la renovaci poltica dEspanya amb la seva participaci al govern. Els governs van tenir una curta durada perqu els ministres dimitien sovint i els partits retiraven el seu suport al govern. Fracassats els governs de coalici, el mateix any 1919 es va tornar al torn dinstic: els conservadors 1919-1922. En aquest context de crisis poltica Espanya va tenir deu governs diferents entre 1918 i 1923.

25

26

3.2.- La Campanya per lautonomia. 3.2.1.- El catalanisme durant la Gran Guerra. Lesquerra : La Uni Federal Nacionalista Republicana de Pere Coromines, va patir un fracs electoral durant la Gran Guerra (1914), que va fer abandorar al seu lder la poltica. Els sectors esquerrans crispats per aquest fet, van fundar al 1915 el Bloc Republic Autonomista de Francesc Layret i Llus Companys, que defensaven un catalamisme popular i obrer. Aquest partit es va radicalitzar molt ideologicament (independentista) i va afavorir 1917 laparici del Partit Republic Catal.
27

La dreta: La Uni Catalanista que dirigia Domnech Mart i Juli, va fracas en la intenci de convertir-la en un partit poltic per afavorir la participaci de Catalunya en el corrent internacional on suniran al socialisme. Durant la Gran Guerra va morir tota una generaci de lders catalanistes com : Josep Torres i Bages. Enric Prat de la Riba. Domnec Mart i Juli. Narcs Verdaguer i Calls. Aix va deixar a Camb com a lder de la Lliga Regionalista i a Puig i Cadafalch com a president de la Mancomunitat Catalana. Tots dos lders veien que el catalanisme es radicalitzava i que lestat negava les concessions, es plantejen demannar una autonomia poltica. 28

La Lliga i els dirignets de la Mancomunitat van iniciar al final de lany 1918 una campanya en defensa de la concessi duna autonomia ms gran, que va trobar gran consens a Catalunya. Al novembre daquell mateix any es va presentar el projecte que proposava lexistncia dun govern catal i un parlament elegit per sufragi universal. El govern soposar i el projecte va ser rebutjat tant pels poltics de Madrid com pel propi monarca. La collaboraci de la Lliga en els governs de coalici no va significar una major sensibilitat per la causa catalana. La dolenta rebuda del projecte i les tensions socials que es vivien a Catalunya van fer tirar enrere les reivindicacions autonomistes de la Lliga, que va donar suport al govern de Madrid 29 per garantir lordre social.

A Catalunya, els antics aliats de la Lliga a lAssamblea de Parlamentaris ( republicans, socialistes i nacionalistes) es van sentir trats i la van acusar de sostenir un sistema poltic corrupte i centralista. El desencs va encoratjar laparici de nous grups nacionalistes ms radicals. Lany 1922, un grup de joves militants de la Lliga com : Jaume Bofill i Mates, Antoni Rovira i Virgili, Llus Nicolau dOlwer van fundar el partit Acci Catalana.

30

Per les mateixes dates es va concretar la primera fora poltica catalana que prenia lopci separatista. Era una tendncia creixent des dels anys de la Gran Guerra i que comptava amb el lideratge de Francesc Maci, que forma 1922 el partit Estat Catal.

31

3.3.- El desastre dAnnual. Acabada la Primera Guerra Mundial i sota la pressi de lintervencionisme francs a la zona, les autoritats espanyoles van decidir iniciar accions militars al nord dfrica. Lany 1921, el general Silvestre va comenar una campanya per estendre el control espanyol al voltant de Melilla. Llavors les cabiles, sota comandament de Abd-elKrim , van atacar per sorpresa la guarnici dAnnual i van provocar una gran desfeta entre les tropes espanyoles, que van tenir ms de 10.000 baixes i van perdre gaireb tot el territori ocupat. El desastre dAnnual va posar de manifest la deficient organitzaci de lexrcit i va crispar lopini pblica. Alhora es van desencadenar una serie de reaccions poltiques que van afectar a 32 lestabilitat del sistema.

La premsa i els sectors contraris a lintervencionisme van culpar el govern i lexrcit, i aix va incrementar el distanciament entre la classe poltica i els militans. El govern va dimitir i sinicia un procs parlamentari per buscar responsabilitats militars i poltiques de la derrota. Una comissi del Congrs va redactar lanomenat Expediente Picasso, que va provocar la indignaci dels militars. Perqu en ell sapunta a que Alfons XIII amic del general Silvestre va impulsar lofensiva sense prendre les precaucions necessries. Lany 1923, les responsabilitats pel desastre van provocar un gran debat parlamentari on socialistes i republicans van exigir mesures contundents que anaven dirigides al rei. Per lexpedient no va arribar a ser discutit a Corts, perqu abans darribar i per aturar el procs, el general Primo de Rivera dona el 33 cop dEstat i instaurar la dictadura militar.

34

4.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.

El 13 de setembre de 1923, el capit general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va declarar lestat de guerra i va exigir que el poder passs a mans militars. En un manifest adreat al pas i lexrcit, va justificar el cop per donar soluci als greus problemes: les tenses relacions socials i el pistolerisme, el perill de separatisme a Catalunya, la corrupci poltica i la guerra del Marroc. Per no cal oblidar, que tamb es volia evitar que a les Corts sexigissin resposabilitats per Annual a poltics, militars i al mateix rei Alfons XIII.

35

4.1.- La reorganitzaci de lEstat. Les primeres mesures del Directori Militar (19231925) va suposar : 1. La suspensi del rgim constitucional. 2. Dissoluci de les cambres legislatives. 3. Cessament de les autoritats civils. 4. Prohibici de les activitats dels partits poltics i dels sindicats etc Aix acompanyat de la militaritzaci de lordre pblic i de la repressi dels sindicats obrers ms radicals (cenetistes i comunistes). Primo de Rivera es va atribuir la potestat de governar per decret.
36

Es va promulgar un Estatut Municipal i una altre Provincial, pel qual es van dissoldre tots els ajuntament i van ser substituts per Juntes de Vocals associats, integrades pels contribuents ms grans de cada localitat. Inspirat en el feixisme de Mussolini, es va crear un partit nic, la Uni Patritica. Es tractava dun partit governamental, que tenia com a missi proporcionar suport social a la dictadura. Els seus afiliats eren del sector catlic, funcionaris de les administracions i cacics rurals. Durant la primera etapa de la dictadura, amb el conflicte del Marroc Primo de Rivera va iniciar una nova poltica de collaboraci amb Frana, de la qual va tenir lloc el desembarcament dAlhucemas (1925) que va suposar un xit militar.

37

Desprs de diverses derrotes, Abd-el-Krim es va rendir i es va lliurar a les tropes franceses lany segent(1926). A partir de lany 1927, els enfrontaments al Marroc prcticament shavien acabat i les tropes espanyoles van concloure locupaci efectiva del protectorat. Lany 1925 es va crear el Directori Civil (19251930), que va estar integrat per membres de la Uni Patritica. En aquesta etapa la dictadura va intentar la institucionalitaci del rgim i sinteres per qestions econmiques i socials. Es va crear una Assamblea Nacional Consultiva (1927) on els seus membres eren representants de les corporacions, funcionaris i representants socials escollits pel poder. Era una mena de parlament sense capacitat legislativa.

38

4.2.- La poltica econmica i social. La dictadura va fer una poltica intervencionista on va combinar laugment del proteccionisme amb limpuls del desenvolupament indstrial de sectors de bns dinversi. LEstat va tenir un protagonisme grcies al foment de les obres pbliques com la xarxa radial de carreteres nacionals i va decretar la concessi dajudes estatals a les empreses que no podien competir amb lexterior. Tamb es van concedir grans monopolis, com el de telfons a la Companyia Telefnica Nacional dEspanya, i lexclusivitat en la importaci, refinatge, distribuci i venda de petroli a la companyia CAMPSA. Aquesta poltica va gestar un augment del 39 dficit pressupostari i un gran endeutament.

La dictadura va posar en marxa un model de regulaci del treball que volia eliminar els conflictes socials amb lintervenci de lEstat. Per aix es va crear lOrganitzaci Corporativa Nacional, basada en la formaci de comits paritaris compostos per patrons i treballadors. La seva missi era la reglamentaci dels salaris i de les condicions de treball, i la mediaci i arbitratge en els conflictes laborals. Aquests comits van tenir el suport de la UGT. Lany 1929 es va organitzar a Barcelona una Exposici Internacional amb la pretensi datreures el suport i les simpaties de les forces econmiques catalanes. Va ser tot un xit per leconomia catalana, una transformaci per la ciutat i una reactivaci de llocs de feina que va impulsar la emigraci del sud dEspanya.

40

4.3.- Lorientaci anticatalana del rgim. Mentre Primo de Rivera exercia com a capit general de Catalunya no havia manifestat hostilitat al catalanisme, fins i tot havia declarat el seu respecte per la llengua, tradicions i la cultura catalanes. Per aix una bona part de la burgesia i una part de la Lliga Regionalista li van donar el suport al cop com una via per acabar amb els conflictes obrers i garantir lordre social. Per al mateix setembre de la proclamaci es public un decret sobre la repressi al separatisme i es va iniciar un procs de desmantellament de les institucions pbliques i privades catalanistes. La Mancomunitat va pasar a ser dirigida per lanticatalanista Alfons 41 Sala, fins la seva dissoluci al 1925.

Es va clausurar un bon nombre dinstitucions catalanistes i es van prohibir les manifestacions en llengua catalana en un intent de castellanitzar la vida pblica del pas. Ls pblic de la senyera va quedar prohibit i la celebraci de lOnze de setembre i dels Jocs Florals. Es va imposar la censura a la premsa diria i a la publicaci de llibres, depuraci a les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat. Va haver disputes amb els sectors eclesistics,que es negaven a acceptar la castellanitzaci dels seus actes i escrits. La persecuci va arrib fins i tot al F.C. Barcelona,amb el tancament del camp.

42

4.4.- Loposici a la dictadura. Els principals opositors del rgim van ser els republicans, el catalanisme radical, els anarquistes i els comunistes. El republicanisme es va unir en lAliana Republicana, que va desenvolupar una mplia campanya propagandstica a lexterior. La CNT es va mostrar contrria a la dictadura, i alguns membres van protagonitzar accions armades com lintent insurreccional de les Drassanes de Barcelona i de Vera de Bidasoa (1924). A linterior tamb es van donar confrontacions entre aquells que defensaven una actitud ms radical i violnta i els que no. Per aix els primers es van escindir i formar al juliol de 1927 la FAI (Federaci Anarquista Ibrica).
43

Lactitud del PSOE va ser indecisa i mostr postures tolerants amb el rgim. El sindicat socialista UGT va participar en els comits paritaris i el seu secretari, Largo Caballero, va ser nomenat secretari dEstat. Cap al 1929 el PSOE va fer un gir poltic i pass a loposici oberta quan es va pronunciar a favor de la Repblica. El catalanisme radical de Francesc Maci (exiliat a Frana), protagonitzar lacci opositora ms impactant a lopini pblica. Un grup de voluntaris va preparar una insurecci armada a Catalunya des de Prats de Moll (1926) que va fracassar, i els seus organitzadors van ser detinguts i jutjats a Pars. El procs va resultar una propaganda internacional contra la dictadura i Francesc Maci un smbol de resistncia catalana.

44

45

4.5.- La caiguda del dictador. El consens inicial que havia tingut el cop dEstat entre les classes conservadores es va afeblir amb el pas del temps. Alfons XIII, temers que el desprestigui del rgim afects a la monarquia, va forar la dimissi del dictador, lany 1930. El general Dmaso Berenguer va ser lencarregat de substituir-lo, per el proms retorn a la normalitat constitucional es feia molt lentament, i loposici pblica va mostrar el seu descontentament cap a la dictablanda. A ms, lonada antimonrquica anava agafant fora. Republicans, socialistes i el catalanisme desquerres van comenar a organitzar i van signar el Pacte de Sant Sebasti (agost del 1930) pel qual es va constituir un comit revolucionari que havia dafavorir larribada de la Repblica i el reconeixement de lautonomia per Catalunya, Pas 46 Basc i Galcia.

El desembre es va produir a Jaca un intent insurreccional militar per tal de proclamar la Repblica, protagonitzar pels capitans, Fermn Galn i ngel Garca Hernndez, que van ser afusellats. Pel febrer de 1931 es va constituir lltim govern de la monarquia de Alfons XIII presidit per lalmirall Juan Bautista Aznar, que va assumir el comproms de convocar eleccions, comenant per les municipals. Sintentava un retorn a la normalitat constitucional anterior al rgim dictatorial. Per Alfons XIII shavia comproms excessivament amb el rgim autoritari i les eleccions municipals, del 12 dabril de 1931, van significar el triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats que van obrir les portes a la Segona Repblica Espanyola. El 13 abril amplis sectors de la poblaci es llanen al carrer per celebrar la victria republicana i exigin la repblica. Com a conseqncia rei abdic i el 14 abril es proclama la II Repblica Espanyola.

47

48