ndex

Introducci Parts de lull Problemes oculars Solucions als problemes

INTRODUCCI
En aquesta presentaci ens proposem donar a conixer el contingut bsic sobre el tema del nostre blog: lull i els seus problemes. Donarem informaci especfica sobre les parts de lull, alguns dels diferents tipus de problemes i les solucions que corregeixen aquests problemes oculars. Esperem que trobeu la informaci til i de gran ajut.

PARTS DE LULL
Crnia: Correspon exactament al 1/6 anterior de l' ull. Els 5/6 restants corresponen a l'esclertica. s transparent i ms gruixuda en la perifria que en el centre. Est formada per tres capes cellulars separades per dues lmines. Iris: s una membrana circular, pigmentada i contrctil, de l'ull situada davant del cristall. En el seu centre es troba l'obertura anomenada pupilla. Est banyada per l humor aqus. Divideix la part anterior de l'ull en dos cavitats: la cambra anterior i la cambra posterior. Esclertica: s una capa blanca i opaca de l'ull. Est perforada per vasos sanguinis, nervis i pel nervi ptic. A la mida d1 mm en la part posterior de l'ull i 0,3 mm en l'equador. El gruix s mitj en la part anterior (uns 0,7mm). Pupilla: s un orifici en la part central de l iris per al pas de la llum. Es tracta d'una obertura dilatable i contrctil de color negre amb la funci de regular la illuminaci que li arriba a la retina, a la part posterior de l'ull.

Cristall: s un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que est situat rere l iris i davant de l humor vitri. La seva funcionalitat principal s la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distncies. Conducte hialoide: Travessa l humor vitri des de la papilla ptica fins a la cristall, s ms estret al centre que en els extrems. Retina: s la capa ms interna de la cpula ptica de l'ull, que es compon de dues capes. Coroides: s una lmina de color marr fosc que t una mida de 0,25 mm en la part posterior de l'ull i 0,1 mm en l'anterior. Es localitza entre la esclertica i la retina.

Nervi ptic: s el que porta els senyals nerviosos de l'ull cap a la part posterior del cervell, on comena la zona del cervell que processa les imatges captades. Punt cec: s la regi de la imatge que es forma a la retina que coincideix amb el disc del nervi ptic. Donat que al disc ptic no hi ha cllules sensibles a la llum, la imatge que es forma queda indefinida en aquest punt. Humor vitri: s un lquid gelatins i transparent que hi ha a l'ull, i omple l'espai comprs entre la retina i el cristall. Tamb es troba en l'espai existent entre el cristall i la crnia, i t la funci de fer d'esmortedor davant possibles impactes. Est compost en un 99'98% per aigua; la resta consisteix en quantitats menors de clor, sodi, glucosa i potassi.

PROBLEMES OCULARS

Miopia: s una ametropia en la qual hi ha una bona visi dels objectes propers, per no dels objectes llunyans. L'ull miop enfoca els objectes per davant de la retina, per un augment relatiu de la longitud de l'ull (miopia axial), que s la ms freqent, o b per un augment de la refracci dels seus elements interns (miopia refractiva).

Hipermetropia: s una ametropia en la qual hi ha una bona visi de lluny, per no de prop. L'ull hipermetrop s relativament ms curt i enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visi de prop per aconsegueix una excellent visi de lluny.

Astigmatisme: s una ametropia que generalment prov d'un problema en la curvatura de la crnia, el que impedeix l'enfocament clar dels objectes que es troben propers o llunyans. La superfcie transparent anterior de l'ull (la crnia) s prcticament esfrica en l'ull normal, mentre que, en una persona que pateix astigmatisme, est una mica deformada per l'aplanament d'algun dels seus eixos. Aix dna una alteraci de la imatge parcialment compensada per l'enfocament del cristall amb cansament ocular tant de lluny com de prop.

Presbcia: s una ametropia en la qual hi ha una disminuci de la capacitat d'acomodaci de l'ull per veure-hi de prop, a causa d'una prdua d'elasticitat del cristall que s la lent interna de l'ull que enfoca els objectes. La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduaci amb un ull normal, s a dir, aquell que no precisa cap correcci per veure-hi b de lluny. Com s'ha vist, existeixen diferents agents que intervenen en el procs d'acomodaci: el cristall, el mscul ciliar, la cpsula o les znules; l'existncia de canvis al llarg dels anys el temps en algun d'ells podria explicar l'aparici de la presbcia.

SOLUCIONS ALS PROBLEMES

LENTS DE CONTACTE
Sn unes lents correctores o cosmtiques que es posen a l'ull, concretament sobre la capa lacrimal que protegeix i lubrica la crnia. Aquestes lents sn producte sanitari i han de complir tots els requisits d'aquests. Com a correctores, serveixen per a corregir l'ametropia.

ULLERES
Sn un instrument ptic format per dos marcs (cella i crcol) que suporten dues lents unides per un arc, anomenat pont, que es recolza al nas mitjanant plaquetes, i dues barnilles que, articulades per frontisses, ajuden a subjectar i sostenir el conjunt tot recolzant-se a l'orella mitjanant els extrems torats. S'empren per a compensar defectes refractius o de visi binocular. Inicialment les lents de les ulleres eren fabricades amb vidre, per avui en dia s'utilitzen altres materials ms lleugers i resistents, com ara els polmers orgnics i el policarbonat. Originalment les carcasses eren fabricades de ferro o acer, posteriorment van comenar a utilitzar resines per reduir el pes de les carcasses, per resultaven massa rgides i tendien a trencar-se. Actualment les carcasses de les ulleres es fabriquen en aliatges d'alumini o de titani, materials que les fan extremament lleugeres, per alhora flexibles i capaces de resistir impactes sense doblegar-se ni trencar-se.

CIRUGIA REFRACTIVA
Parlem de cirurgia refractiva quan modifiquem la graduaci d'un ull utilitzant lsers, lents o maniobres instrumentals mitjanant una intervenci quirrgica. El seu objectiu bsic s eliminar la dependncia d'una correcci ptica que limita la funcionalitat de les persones. En general aquestes operacions es realitzen en defectes estabilitzats i sota anestsia tpica, s a dir, amb gotes anestsiques i de forma ambulant. Es poden realitzar de forma bilateral, s a dir, els dos ulls en la mateixa sessi o b en dies diferents.

Segons el defecte de graduaci que vulguem corregir podem actuar de tres formes: Modificant la forma de la crnia mitjanant LSER. Afegint un tercer sistema de lents a l'ull mitjanant la implantaci d'una LENTS INTRAOCULARS FAQUICAS ja sigui en cmera posterior o en cmera anterior. Canviant el cristall per una lent artificial d'una altra potncia, la qual cosa coneixem com LENSECTOMIA REFRACTIVA.