HISTRIA

DELS ORDINADORS

BAC 2.500 a C.
Els xinesos van desenvolupar l'bac, amb el qual realitzaven clculs rpids i complexos.

SSOS DE NAIPER 1617

John Napier va inventar un dispositiu d'un palet amb nombres impresos que li permetia realitzar operacions de multiplicaci i divisi.

PRIMERA CALCULDORA 1623

Wilhelm Schickard alemany, va dissenyar la primera calculadora, anomenada tamb el rellotge calculador

PRIMERA REGLA DESLIZANTE 1624

William Oughtred ,matemtic angls va inventar la regla deslizante tamb anomenada cercles de proporci.

LA PASCALINA 1642
Blaise Pascal inventa la Pascalina. va fabricar un dispositiu de 8 rodes dentades. Les rodes giraven mitjanant una manovella, amb la qual cosa per sumar o restar calia fer-li el nombre de voltes corresponent en un sentit o en un altre.

LA MQUINA DE MULTIPLICAR 1666

Sir Samuel Morland va inventar la primera mquina de multiplicar. Cada roda representava: decenes, centenes, etc. Una agulla dacer movia els dials per a executar els clculs.

LA CALCULADORA 1673
El matemtic alemany Gottfried Von Leibniz, va inventar la calculadora universal que sumava, restava, multiplicava i dividia.

TARGETES PERFORADES 1801

El francs Joseph Marie Jacquard, , va utilitzar targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una mquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles perforats permetien programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures

MQUINA DIFERENCIAL 1822

Charles Babbage va dissenyar la mquina diferencial, que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir una velocitat de 60 sumes per minut. Fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador.

LA PRIMERA PROGRAMADORA 1843

Lady Ada Augusta Lovelace va tenir la idea de que les targetes perforades sadaptessin de manera que el motor de Babbage repets certes operacions.

EL SISTEMA DE BOOLE 1854

Langls George Boole va ser el pare de la teoria de la informtica. es una estructura algebraica que esquematitza les operacions lgiques Y, O , NO y SI.

MQUINA TABULADORA 1880

Lameric Herman Hollerith , va inventar la mquina tabuladora, amb targetes perforades, on es podia computar el sexe, ledat, la raa, ... es va utilitzar per fer el cens 1890 amb excellents resultats. (2 anys per fer el cens, el darrer cens havien trigat 7 anys). (Naixement IBM)

LA PRIMERA MAQUINA DE SUMAR AMB TECLES 1884

Dorr Felt va inventar el primer comptmetre, va ser el primer dispositiu d'addici que funcionava solament per l'acci de pressionar tecles, que es disposaven en un arranjament de columnes verticals i files horitzontals.

AUDI 1906
Lee De Forest, va inventar El audi. s la primera vlvula electrnica de tipus trode. Amb ella es van aconseguir les primeres amplificacions electrniques.

LABORATORIS BELL 1925

Laboratorios Bell, fundats per lempresa AT&T.

MQUINA DE TURING 1936

Alan Mathison Turing , se'l considera el pare de la informtica moderna. Turing va construir un model formal de computador, la mquina de Turing, i va demostrar que existien problemes que una mquina no podia resoldre. La mquina de Turing s un model matemtic abstracte que formalitza el concepte d'algorisme. .

CALCULADORA MS COMPLEXA 1940

En els laboratoris Bell, Samuel Williams i George Stibitz completaren una calculadora que podia manejar nmeros complexos.

MARK I 1944
Es construeix en la Universitat de Harvard, la Mark I, dissenyada per un equip encapalat per Howard H. Aiken.

LA PRIMERA MEMRIA 1949

Jay Forrester desenvolupa la primera memria, la qual reemplaa els no confiables tubs al buit.

INTELIGNCIA ARTIFICIAL 1956

La Conferencia de Dartmouth s el nom de la trobada que va tenir lloc a lestiu del 1956 en la universitat Dartmouth College, (Estats Units), considerat com lesdeveniment mare de la Inteligncia Artificial: 10 investigadors es van proposar fer un estudi on trobar la possibilitat de que una mquina fes computacional el coneixement hum.

IMPRESSORA IBM 1956

Lempresa IBM posa a la venda la primera impressora de matriu de punts. Al contrari que en una mquina descriure, les lletres sn obtingudes per selecci de punts d'una matriu, i per tant s possible produir diferents tipus de lletra, i grfics en general.

SEGONA GENERACI DE COMPUTADORES 1958

Comena la segona generaci de computadores, caracteritzades por usar circuits transistoritzats en lloc de vlvules al buit.

TERCERA GENERACI IBM 1963

Laparici de l IBM 360 marca el comenament de la tercera generaci. Les plaquesas de circuit imprs amb mltiples components elementals passen a ser reemplaades amb plaques de circuits integrats.

EL DISQUET 1967
S inventa el disquet (disc flexible) en IBM per David Noble, sota la direcci dAlan Shugart.

PRIMER PROCESSADOR COMERCIAL 1971

Es presenta el primer processador comercial i alhora el primer chip microprocessador, l Intel 4004. Fou la primera CPU complerta en un sol xip

DISQUET DE 5 1/4 PULSADES 1972

Apareixen els disquets de 5 1/4 polsades. Es coneix el primer virus informtic, creat per Robert Thomas Morris. Va atacar a una mquina IBM Srie 360 i li van posar el nom de Creeper.

Tipus de disc 8-inch 8-inch 8-inch

Any 1971 1973 1974

Capacitat 80 kB 256 kB 800 kB 1MB 160 kB 360 kB 720 KB 1.2 MB 320 kB 720 kB 1.44 MB 2.88 MB 5.76 MB

8-inch dual-sided 1975 5-inch 5-inch DD 5-inch QD 5-inch HD 3-inch 3-inch 3-inch HD 3-inch ED 3-inch EDS 1976 1978 1980 1984 1984? 1984 1987 1991 1993

ETHERNET 1/4 PULSADES 1974

Es crea el sistema Ethernet per enllaar a travs dun nic cable a les computadores duna xarxa local (LAN). Una xarxa d'rea local o LAN s un tipus de xarxa informtica caracteritzada pel seu carcter 'local' o de curta distncia.

MICROSOFT 1975
Es funda lempresa Microsoft.

APPLE 1976
Es funda lempresa Apple.

APPLE 1981
Apple presenta el primer computador personal que es ven a gran escala, lapple II. Sony crea els disquets de 3 1/2 polsades.
-

MACINTOSH 128K 1984

Apple Computer presenta el seu Macintosh 128K amb el sistema operatiu Mac OS.

MACINTOSH 128K 1985

Microsoft presenta el sistema operatiu Windows 1.0.

 MP3 1986
Es registra la primera patent base de codificaci del que avui coneixem com MP3.

FIREWALLS 1988
Apareix el primer document que descriu el que avui coneixem com a firewalls.

LINUX 1991

Linus Torvalds comena a desenvolupar Linux, un sistema operatiu compatible amb Unix.

SISTEMES OPERATIUS I NAVEGADORS:

1993 Primera versi del sistema operatiu Windows NT. 1994 Marc Andreessen crea el fams navegador web Netscape Navigator. 1995 Llanament de Windows 95 per part de Microsoft. Versi 1.5 del DVD, base actual del DVD

1996 Es crea Internet2, ms rpid que lInternet original. Es publica la 1a. versi del navegador web Opera. Sabeer Bhatia i Jack Smith funden HotMail.

GOOGLE 1998
Surt al mercat el sistema Windows 98 per part de Microsoft. Larry Page i Sergey Brin funden Google Inc.

MSN MESSENGER 1999

Es publica la primera versi de MSN Messenger.

MS CANVIS EN PROGRAMES, S.O. I NAVEGADORS 2000 Nou llanament per part de Microsoft el sistema operatiu Windows 2000. 2001 Nou llanament per part de Microsoft el sistema operatiu Windows XP. 2002 Surt el navegador web Mozilla , que en el seu primer moment es deia Phoenix. 2004 Primera versi del Mozilla Firefox.

YOUTUBE 2005 El YouTube Inc. va se fundada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim.

iPHONE 2007 L'iPhone s un dispositiu electrnic multimdia presentat perApple Computer el 9 de gener de 2007.
2007 2008 2009 2010 -11 2012