BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 71

PRIMER TRIMESTRE DEL 2013

DONATIU: 1

Editorial
FI DETAPA?
Sn molts els que davant de tot el que est passant consideren que som al final d'una etapa histrica tant pel que fa al nostre pas com a Europa o, fins i tot, al mn. La continuada srie d'esdeveniments que des de fa temps proliferen arreu de manera pblica, des d'una crisi econmica que s'emporta tot per endavant, una estesa corrupci a tots els nivells, la prdua de drets socials i econmics, el trencament de la relaci representants poltics-ciutadans amb el descrdit dels partits poltics i de la mateixa poltica, el desmantellament de l'Estat del benestar i el retorn a un "capitalisme salvatge", etc.; configuren, tot plegat, una sensaci de final de la etapa. A Espanya, de l'etapa iniciada amb la Transici (i en aquest cas la sensaci s'accentua amb la crisi de les relacions amb Catalunya) i, pel que fa a Europa i al mn, de l'etapa iniciada desprs de la II Guerra Mundial. Els conceptes d'esdeveniment histric, d'etapa histrica i de moment histric comporten perill d'exageraci i, per tant, cal utilitzar-los amb molta prudncia i amb certa dosi de reserva. I s evident que s amb la distnder, en les estructures judicials, cia del temps quan s'aprecia etc. correctament la magnitud dels Per tota aquesta prdua de canvis. Per tamb s evident confiana general, tot i estar pleque som davant d'una srie d'enament justificada, no pot ser lements combinats en el temps i utilitzada contra la poltica en si. l'espai que permeten diagnostiLa generalitzaci en aquest cas car que les coses no podran no noms s injusta sin que s continuar com estaven fins ara, i perillosa, ja que colloca en un que s'apunten canvis la concremateix pla, sense fer distincions, ci dels quals no podem esbril'activitat poltica imprescindible nar encara per que sn una per a articular una societat realitat. Canvis que comporten democrtica i la que s utilitzala fi de la ingenutat dels ciutadans davant del poder. S'ha (continuaci pg.3) trencat la confiana en els poltics, w Editorial: Fi detapa? .................................pg. 1 i 3 en les institucions w Avi, et traur daqu! bancries, en Montse Armengou ....................................pg. 4 i 5 estaments com w ASSOCIAO JOS AFONSO:... l'Esgl-sia (dels Joao Madeira..................................................pg. 5 tres darrers Papes, w Un just reconeixement un ha estat assasEnric Cama.....................................................pg. 6 sinat i un altre ha w Pablo Bordonaba, una vida de lluita i comproms igo Bordonaba ............................................pg. 7 hagut de dimitir davant dels escn- w Yolanda i Tomasa Marc Carrillo ............................................pg. 8 i 9 dols), en organismes econmics w Un augment escarransit Antoni Ferret..................................................pg. 9 les dades de les w ERC: No nhi ha prou quals sn posades Antoni Ferret...................................................pg.9 en qesti, en uns w Fa daix molt, per sempre s bo recordar-ho mitjans de comuLl. Mart i Bielsa...........................................pg. 10 nicaci que supe- w Uns instants per a la cultura ........................pg. 10 diten les lnies w Pgina guerrillera informatives als Ll. Mart i Bielsa...........................................pg. 11 interessos del po- w Acta de lAssemblea General Ordinria.......pg. 12

OBITUARI
L'Associaci Catalana d'Expressos Poltics del franquisme lamenta la prdua de dos estimats companys i amics, grans lluitadors per la democrcia i exemple dhonestedat i coherncia.

LEANDRO SAUN RAFALES LEOPOLDO IGLESIAS MACARRO

El nostre ms sentit condol als seus familiars.

Leandro Saun

Leopoldo Iglesias

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, nm. 304-307 Esquerra Nacional, nm. 210-211 Le Patriote Rsistant, nm. 870-873 Jovent, nm. 104 Catalunya obrera, nm.94 Cercle catal de marsella, nm. 10 Mundo obrero, nm. 255-258 Carrer, nm. 126-127 Escoltes Catalans, nm. hivern 2012-2013 Die Glocke vom Ettersberg, nm. 208 El triangle, nm. 1096-1101 Temps doportunitats, curs 2013-2014

AVS
A TOTS ELS SOCIS/ES, AMICS I AMIGUES: Us comuniquem que el proper

DISSABTE 13 D'ABRIL,
com cada any, farem el DINAR DE GERMANOR per a celebrar; el 82 aniversari de la II REPBLICA Les persones interessades heu de passar per l'Associaci per tal de pagar i recollir el tiquet o trucar-nos al tel. 934 812 853 o fer-nos arribar un mail a: expres-pol@ccoo.cat per tal de poder reservar-vos una taula. Aix s'ha de fer abans del dia 10 d'abril. US HI ESPEREM !!!

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 71. Primer trimestre de 2013. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa:

2100/0429/64/0200175329
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats.

Associaci Catalana d'expressos poltics

(continuaci editorial)

AJUTS AL BUTLLET
general, la destrucci d'empreses, de llocs de treball, l'empobriment de la poblaci i l'esgarrifosa anullaci del futur d'una generaci. Aquesta s l'autntica qesti que cal denunciar i combatre, i de la qual la corrupci s l'escuma. No s la poltica ni els poltics en general, per molt que una part d'ells siguin delinqents, el nucli del problema; si hi ha poltics corruptes s que hi ha qui els corromp, i s el sistema el que cal transformar, i acabar amb el segrest de la democrcia per part de les grans corporacions financeres, que s'han apoderat dels recursos dels Estats. Solament el 2012 els ajuts a la banca a fons perdut a Espanya han totalitzat 30.000 milions d'euros i s'anuncia que podrem arribar als 100.000 milions, el 10% del nostre PIB anual, al mateix temps que l'atur passava de 5'2 milions de persones (el 22'85 de la poblaci) a quasi 6 milions (el 26'2), i a nivell mundial sn centenars de milers de milions d'euros els que s'han transferit al sistema bancari des dels Estats. Uns ajuts que no demanen a canvi, per exemple, ms crdit per les petites i mitjanes empreses o un tractament just a les famlies que no poden pagar les seves hipoteques. s el robatori ms gran que ha vist la histria, la quantitat del qual costa d'imaginar. Aix s que pot significar un canvi d'etapa ja que configura uns Estats molt disminuts en les seves funcions i responsabilitats, i una poblaci desprotegida, acabant amb el model social europeu construt desprs de la II Guerra Mundial. La privatitzaci dels serveis pblics de sanitat i ensenyament seran -ja snl'objectiu immediat.
La crida que vrem fer en lanterior nmero ha donat aquest gran resultat:
Joan Sard Valentin Anton Mario i Ulrike Merc Bel Jess Prez Civera Fancisca Coronel Antonia Jover Jordi i David Vallejo Quilez Antonio Martn Sebasti Piera Enriqueta Bonafont Aurora Farrero Florin Garca Natatxa i Juan Bartomeu Serra Senyor X Victria Pujolar Pere Violas Mara Modesta i Jos Humberto La Nena Alfonsina Alonso Antnia i Gaby Eduardo Abreu Emili Domingo Elena Garca Manuel Aznar Josep Rovira Iigo Bordonaba Enric Cama Francisco Pararols Mara Salvo Fina Rey Ferrn Snchez Manuel i Domenech Martnez Asoc. Cultural Helios Gmez Llus Vila Ramn Codina Jordi Vilardell Eugeni Forradells i Empar Escay Mara Elena Aizpitarte Augustn Gurrera 10 10 50 20 50 30 50 50 100 80 35 40 50 20 35 20 180 20 10 40 5 20 10 50 15 100 50 30 50 30 50 20 50 100 100 10 100 50 40 70 80

da per a l'enriquiment illcit, ja sigui personal o collectiu. s incorrecte collocar en el mateix sac la poltica imprescindible com a instrument de participaci de la poblaci en l'organitzaci de la manera de viure de la societat i la poltica al servei d'uns aprofitats i en benefici final de grups minoritaris poderosos econmicament. La corrupci s la bandera que identifica aquesta situaci general i que justifica la desconnexi popular del sistema poltic i la indignaci d'una gran part de la poblaci. Una poblaci que s'est empobrint de manera notable i que, lgicament, veu obscena una corrupci que apareix parallela a una reforma laboral que fomenta l'acomiadament, una injusta poltica fiscal i un desmantellament de l'Estat del benestar. Per, al nostre entendre, aquesta indignaci justa contra la corrupci, aquesta focalitzaci de la indignaci en la corrupci d'individus i partits, no deixa veure el fet central que est en l'origen principal del canvi d'etapa: el gran robatori de fons pblics i el seu trasps a les institucions financeres fins al punt de descapitalitzar els Estats, liquidar part del seu patrimoni i limitar la seva capacitat financera, obligant-los a unes poltiques d'austeritat que destrueixen les poltiques socials i deixen els ciutadans totalment desemparats. Perqu aquesta transferncia de quantitats increbles de l'Estat a les entitats financeres t com a conseqncia la drstica reducci dels serveis estatals en tots els camps (sanitat, ensenyament, retribucions salarials, subvencions, atencions socials, etc.), l' increment de l'IVA, la imposici d'una devaluaci

TOTAL .....................1.930

GRCIES A TOTS/ES PELS VOSTRES GENEROSOS DONATIUS, SENSE TOTS ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA PAS POSSIBLE.

AVI, ET TRAUR D'AQU!

que han sortit mai d'all. El que sembla impossible amb governs tant de dretes com d'esquerres va ser possible amb l'UCD d'una democrcia acabada d'estrenar. Per qu avui no s possible exhumar aquells cossos portats al Valle de los Cados de manera secreta? s possible identificarlos, exhumar-los i tornar-los a les seves famlies? O el Valle s un tema intocable, com altres aspectes residuals del franquisme? Aquestes sn les opinions d'alguns de les persones entrevistades en aquest documental: Queralt Sol, historiadora: A l'hora del trasllat de les restes, no hi ha cap mena de cura. Tens la sensaci contnua que es fa perqu "ens han dit que aquestes criptes s'han d'omplir d'ossos, doncs omplim-les d'ossos!". Joan Pinyol, nt d'enterrat al Valle de los Cados: El meu avi est enterrat al costat del seu botx. Ell qu hi ha de fer, all? s un greuge que augmenta molt el grau de perversitat amb qu s'ha fet tot plegat. Silvia Navarro, As. Familiares pro Exhumacin Republicanos Valle de los Cados: Sentimos que somos, ellos y nosotros, somos rehenes del Valle. Nuestras vidas y sus muertes estn presas del Valle de los Cados. Silvino Gil, fill d'enterrat al Valle de los Cados: Nos tendran que haber pedido permiso y no que se los llevaran all de esa manera. Lo que hizo Franco es un secuestro, con los de izquierdas y con los de derechas. Rosa Gil, nta d'enterrat al Valle de los Cados: De todos los restos humanos de

Documental de Montse Armengou i Ricard Belis ems a Sense Ficci (TV3). A finals dels anys 50, les carreteres de tot Espanya s'omplien de camions que circulaven carregats d'unes caixes misterioses. La destinaci era sempre la mateixa: Cuelgamuros, un paratge a 60 quilmetres de Madrid. La crrega: les restes de milers de soldats i civils vctimes de la Guerra Civil Espanyola. Tots ells, franquistes i republicans, formarien part d'un dels mausoleus ms grans del mn erigit mai per un dictador: el Valle de los Cados. En molts casos, les seves restes es van portar all sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars. Avui, mig segle desprs, fills i nts lluiten per recuperar el cos dels seus ssers estimats. Avi, et traur d'aqu!: aquesta s la promesa i la lluita d'en Joan Pinyol, nt d'un republic que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat sense el perms de la famlia al Valle de los Cados. Durant anys van estar portant flors al cementiri de Lleida. Fa poc temps, grcies a una investigaci de la historiadora Queralt Sol, van saber que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botx. Inaugurat el 1959, i presentat com un monument a la reconciliaci,

el rgim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de vctimes de la Guerra Civil -nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Cados s'ha convertit en la fossa comuna ms gran d'Espanya. Ara, molts familiars lluiten per a poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los a prop de casa. Per les dificultats, tant tcniques com de voluntat poltica, sn moltes. Per a aquests afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco s un greuge que va provocar la dictadura i que la democrcia encara no ha reparat. El documental mostra les dificultats que tenen les vctimes per a treure els seus familiars d'un monument nic al mn, tant per les seves dimensions com per la seva vinculacions amb la dictadura. Aquest treball parla amb afectats, forenses, poltics i experts. Tots ells es pronuncien sobre si s'ha de deixar el Valle com est o si cal una "democratitzaci" del monument perqu deixi de ser el mausoleu d'un dictador i es converteixi en un memorial per a les vctimes. Durant la investigaci hem rescatat l'extraordinria histria d'uns navarresos que l'any 1980 van aconseguir exhumar 133 cossos del Valle de los Cados, els nics

nuestros familiares es imposible? Primero hay que intentarlo y, una vez que se intente,ya hablaremos. Baltasar Garzn, exjutge Audincia Nacional: Tocar el Valle de los Cados, exigir que se abrieran las urnas para que los familiares pudieran tener acceso, despert todas las alarmas y se produjo un toque de arrebato bastante importante. Francisco Etxeberria, forense: En algunas criptas el estado es ruinoso, las cajas ya no existen, slo quedan unas montaas de huesos, todo mezclado. Hilari Raguer, historiador i monjo de Montserrat: No s cap secret que la comunitat benedictina, en les celebracions commemoratives, es manifesta fidel al record de Franco, fundador del santuari i de la comunitat. Voldria acabar constatant la necessitat de continuar fent aquest tipus de documentals d'investigaci sobre aspectes desconeguts del franquisme. En un moment en qu la televisi com tot el sector pblic- ens veiem amenaats per les retallades, hem de constatar que noms des de TV3, la televisi pblica, nacional i al servei del pas es fa aquesta feina continuada de memria histrica i democrtica. I qui pensi que sn coses del passat, que pregunti a les vctimes, les vctimes d'avui, els fill i nts d'aquelles vctimes d'ahir. En un estat com l'espanyol on les poltiques de memria sn prcticament inexistents, sovint les vctimes tenen com a nica font de veritat, justcia i reparaci un documental de televisi, autntica eina de recuperaci de la memria histrica.
Montse Armengou

ASSOCIAO JOS AFONSO: "O POVO

La can "Grndola, vila morena" que va ser la contrasenya d'un cop militar que es torn revoluci, l'abril de 1974; que es va fer desprs reflexe de mltiples voluntats collectives, d'esperances i utopies sorgides en el perode revolucionari 1974-75, palanca de la resistncia quan els clavells es van pansir va tornar a sonar de la boca de centenars de milers de manifestants que el dia 2 de mar van omplir les avingudes i les places de Portugal. Ha estat al so d' "O povo quem mais ordena dentro de ti cidade" que molts ministres del govern austeritari de dretes han estat rebuts en conferncies, inauguracions o all a on vagin. Jos Afonso va creuar la frontera de la dictadura cap a la democrcia. Va patir persecucions, va passar per les presons poltiques, per la seva veu mai deix d'aixecar-se contra la por i la repressi. Sn grisos avui els temps que vivim. No noms en la terra des d'on escric, tamb a la terra per a la que escric. Sn grisos els temps que cauen sobre Europa, sobre el mn Estem vivint un inimaginable retrocs de la civilitzaci que amenaa les llibertats, la desvaloritzaci del treball i l'empobriment, el desmantellament de l'Estat social, la conspiraci del diner sense rostre i sense ptria. I la can de Jos Afonso aqu est, fresca, intensa, tornada himne, agafada com a smbol per diverses generacions, convertida en arma de combat en les veus que s'aixequen i que interrompen reclamant justcicia social, vida digna, llibertat. Apuntant a un futur d'igualtat i de pau. L'Asssociaci Jos Afonso, que l'any 2012 va complir 25 anys d'existncia, va ser creada per a divulgar l'obra i la vida del msic, del cantant, del poeta. Vessants inseparables de la seva acci combatent, de l'home d'intervenci poltica, social i cultural. Saludem a l'Associaci Catalana d'Expresos Politics del Franquisme, evocant a la profunda amistat entre els nostres pobles i l'esperana de la convergncia entorn d'una poltica de memria que rescati els combats del passat en defensa de la llibertat i els projecti al futur, com Jos Afonso tant apreciava i es pugui traduir en una cooperaci fecunda. Joao Madeira
Historiador i membre de lAssociaci Jos Afonso

Traducci: Elisabet Garcia

UN JUST RECONEIXEMENT
El passat 17 de mar, l'Associaci va organitzar un acte de reconeixement al Memorial Democrtic durant el govern d'esquerres a les persones dels seus directors M. Jess Bono i Miquel Caminal. El marc va ser un dinar que va aplegar unes 120 persones que van manifestar el seu agrament a qui, fins la seva destituci per part de l'actual govern, van contribuir decisivament a la recuperaci de la memria democrtica complint la tasca encarregada pel Parlament de Catalunya. En aquesta reivindicaci i agrament l'Associaci va estar acompanyada per tot un conjunt d'entitats memorialistes, una bona representaci de les quals compartien la presidncia de l'acte. El Memorial, que la nostra Associaci havia reivindicat el 22 d'abril de 2002 en l'homenatge als represaliats pel franquisme al Liceu, va iniciar el 2004, sota l'impuls del conseller Joan Saura present en el dinar- la tramitaci parlamentria que finalment va concloure amb la creaci per llei de la instituci el 2007. Des d'aleshores, i sota la direcci de M. Jess Bono i de Miquel Caminal, va desenvolupar una intensa tasca impulsant reflexions teriques, publicacions, actes, etc. mantenint estreta collaboraci amb les entitats memorialistes, dignificant els espais de memria, organitzant o recolzant una gran quantitat d'iniciatives, establint una relaci amb entitats educatives, creant una seu digna al centre de Barcelona, etc. Malauradament tota aquesta obra va ser interrompuda per l'actual govern, que va destituir els directors sense anomenar-ne de nous durant un any, va tancar

la seu de Via Laietana i va paralitzar la instituci.En els parlaments, Enric Pubill va agrair el treball del Memorial durant el govern d'esquerres destacant el seu carcter capdavanter en tot l'Estat, i especialment va agrair a M. Jess Bono i Miquel Caminal per una tasca que per molt que es vulgui desvirtuar quedar ja com una fita de la memria democrtica difcil de destruir. Va assenyalar tamb que les entitats memorialistes continuaran treballant per assolir un Memorial Democrtic totalment actiu i que compleixi l'article 54 de l'Estatut de Catalunya que encarrega "vetllar pel coneixement i el manteniment de la memria histrica de Catalunya com a patrimoni collectiu que testimonia la resistncia i lluita pels drets i les llibertats democrtiques." Per la seva part, M. Jess Bono i Miquel Caminal, en les seves intervencions van considerar que el reconeixement s'havia d'estendre a tot el collectiu de persones que al llarg dels anys havien contribut d'una manera o d'altre a qu el Memorial esdevingus una realitat. Van repassar la trajectria del Memorial des del 2011 fins ara, remarcant el tancament de la seu de Via Laietana, les declaracions del nou govern acusant al Memorial de visi esbiaixada i partidista, i l'acusaci sobre possibles responsabilitats penals en

relaci a la gesti del Memorial durant el mandat del conseller Joan Saura. Van reflexionar sobre el fet de considerar la memria democrtica com un dret de la ciutadania al qual les institucions havien de donar resposta, i en aquest sentit van assenyalar el Memorial com una de les principals realitzacions del govern d'esquerres, contraposant les seves actuacions amb la paralitzaci actual. Per evitar situacions com les que est patint el Memorial van suggerir que aquest passi a dependre del Parlament de Catalunya per tal de garantir una instituci per damunt de les polmiques i dels interessos partidaris. Finalment cal destacar les seves paraules remarcant que la memria no s nostlgia sin instrument d'alerta per al present i per el futur i que, com deia Saramago, "S'ha de recuperar, mantenir i transmetre la memria histrica, perqu es comena per l'oblit i s'acaba en la indiferncia." Uns grans aplaudiments van posar fi a un just acte de reconeixement. Enric Cama

PABLO BORDONABA, UNA VIDA DE LLUITA I COMPROMS

Pablo Bordonaba va nixer a Donostia -Sant Sebasti- el 14 d'abril de 1933, dos anys desprs de la proclamaci de la Segona Repblica a Espanya. Aquest fet marcar per sempre la seva vida. mans petits, installant-se a casa de l'via, mentre els dos germans grans romanien al pas ve. La famlia es va trencar. El retorn a Espanya fou molt dur, eren considerats els venuts, "los rojos", i la precarietat econmica va obligar el Pablo a ser internat en un orfenat, on va fer unes amistats que va mantenir tota la vida. De carcter introvertit, en Pablo era un alumne molt aplicat, i aix li obr les portes a estudiar el batxillerat a l'institut Peaflorida de la capital donostiarra, on va tenir grans mestres. Desprs de treballar en un banc, va iniciar els estudis de Cincies Poltiques a la Universitat de la Sorbona (Pars), una experincia que li va marcar moltssim. Recordo que em comentava entusiasmat l'ambient de llibertat, d'amor per la cultura i el coneixement, que contrastava amb la repressi i la grisor intellectual de l'Espanya de la postguerra. Va tornar a Espanya l'any 1961 per incorporar-se a la lluita clandestina contra la dictadura franquista. Particip a la fundaci d'ESBA, la branca basca del FLP (el fams Felipe). Va ser detingut l'agost de 1962, junt amb la seva xicota i futura dona, Elena Aizpitarte. Fou condemnat a complir 10 anys de condemna; finalment, va romandre 13 mesos a la pres de Carabanchel, on va conixer molts altres presoners poltics de totes les tendncies. Tamb tenia un record molt vvid de l'estada: l'assassinat de Julin Grimau per la dictadura, acusat de "rebelli militar" per haver fet la guerra amb la Repblica. I era l'any 1962! Un altre cop a Donosti, va treballar de professor al Liceo Santo Toms, de caire nacionalista, on era titllat de "marxista". Per a fugir d'un ambient laboral i social que l'aclaparava, va acceptar la proposta de dirigir la llibreria Cinc d'Oros, a Barcelona. S'hi van traslladar el setembre de 1968. En Pablo va ser el director d'una de les llibreries ms emblemtiques dels anys del tardofranquisme perqu venien llibres prohibits pel rgim i mantenien una intensa activitat cultural amb presentacions i exposicions que atreien nombrosos escriptors i intellectuals de la capital catalana. En Pablo va entrar en contacte amb l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics l'any 1997, on hi va collaborar fins que la malaltia li ho va impedir. Fou molt important per a ell conixer l'associaci perqu hi va fer amistat amb moltes persones, amb qui compartia un passat com de lluita i privacions i la defensa convenuda de l'ideal republic. El dia del seu funeral, en una sala plena a vessar, el president de l'associaci, l'Enric Pubill, va fer un emocionat record de l'amic i el company que ens deixava. Recordo que vaig pensar que m'havia oblidat de collocar una bandera tricolor en el seu tat. Hauria estat el millor final per a qui havia nascut el 14 d'abril. VISCA LA REPBLICA! igo Bordonaba

Era el fill petit d'una famlia de quatre germans. Els pares eren originaris de la Ribera de Navarra (Fitero), i van emigrar al Pas Basc per raons econmiques. Sempre va recordar la illusi amb qu els seus pares, treballadors humils, van rebre la repblica, i especialment les paraules de la seva mare: "Cuando d la vuelta la tortilla." Per la illusi i l'esperana van truncar-se amb l'esclat de la Guerra Civil, que va forar la famlia a exiliar-se al sud de Frana. D'entrada, noms van marxar la mare i els fills, mentre el pare, milici republic, tenia la intenci de reunir-s'hi ms tard. Mai no va aconseguir-ho perqu va morir en un enfrontament amb les forces feixistes quan mirava de creuar la frontera. La mare, amb la imminent ocupaci de Frana pels nazis, i davant del gran risc que corrien, va refer el cam de l'exili amb els dos ger-

YOLANDA I TOMASA
El primer de febrer de 1980 era assassinada per un comando d'extrema dreta Yolanda Gonzlez Martn, una noia basca de 19 anys, estudiant d'electrnica en el barri madrileny de Vallecas, que militava en el Partit Socialista dels Treballadors i treballava per un mn de llibertat i igualtat. Llavors, ja s'havien produt dues eleccions a Corts Generals i tamb les primeres eleccions que constituren els incipients Ajuntaments democrtics. Per el sistema democrtic de l'Espanya d'aquells primers anys de la transici, encara estava tutelat per la influncia omnipresent de l'exrcit i d'altres aparells de la dictadura franquista que campaven per tot arreu amb la tolerncia o incls la complicitat de la policia. Emilio Helln Moro, militant de Fuerza Nueva, el principal autor material de la mort, detingut dies desprs, fou condemnat a 43 anys de pres dels quals nicament va acomplir catorze, grcies als generosos permisos que obtingu d'una autoritat judicial impregnada de franquisme. Aquesta condescendncia li va permetre fugir en dues ocasions i gaudir en la primera ocasi de la protecci de la dictadura d'Alfredo Stroessner. Doncs vs per on, resulta que aquest criminal confs, desprs de canviar el seu nom, actualment treballa per les Forces i Cossos de la Seguretat de l'Estat, sembla ser que com a teric expert en tcniques forenses d'espionatge i de rastreig informtic. Un exemple pattic del baix nivell de qualitat democrtica que presenten algunes de les institucions del sistema poltic nascut el 1977. Tomasa Cuevas nasqu a Brihuega. Va comenar a treballar de nena en les condicions prpies d'un pas olien el context del sa terror que les autoritats havien d'infondre, segons resava en les directrius d'un altre strapa, el nacional-catlic que responia al nom de general Mola. Ja restaurada la democrcia per oblidada la memria de la llibertat, en els primers anys de la transici, Tomasa, la Petita com era coneguda en mbits ms propers, va comenar una laboriosa i artesanal tasca de recrrer la pennsula amb un magnetfon, registrant els testimonis de dones que havien passat per les presons de Franco. Moltes d'elles havien estat empresonades per l'nic motiu de ser mares, dones o germanes d'activistes poltics. Aquestes dones la memria de les quals va reivindicar Tomasa al seu llibre van ser un exemple de dignitat i fortalesa davant de la humiliaci collectiva dels anys del clera, de la negra nit, i la memria de la qual mai no pot ser esborrada. Una memria de la llibertat, de la llibertat soferta i treballada per dones i homes, dels quals la societat actual s especialment tributria. Sense dones com a Yolanda i Tomasa, la llibertat de qu avui gaudim no seria tal llibertat. Reivindicar la seva memria s un acte de justcia i de llibertat, s una expressi de qualitat democrtica de la societat com la nostra que aix no va sobrada. La memria democrtica no s cap recreaci doctrinria dels poders pblics. s un deure cvic dels poders pblics de preservar-la i difondre-la. s un deure de virtut pblica, de cultura republicana basada en la llibertat de la persona i la garantia de l'inters general. I en aquest sentit, un bon exemple ha estat la tasca del Memorial democrtic realitzada sota la direcci del professor Miquel Caminal.

Tomasa Cuevas

grquic, va ingressar amb catorze anys a les joventuts comunistes. A la guerra civil va defensar el que un demcrata havia de defensar: la II Repblica. Es va incorporar al PCE. A l'inici de la dictadura fou empresonada i condemnada a trenta anys de pres, dels quals en compl cinc. Desterrada a Barcelona, s'uneix al PSUC. El 1945 torna a ser detinguda i salvatgement torturada pels criminals de la seva poca, pares putatius del strapa Helln. Em refereixo als Polo, Creix i altres excrescncies del gnere hum en la lgubre Jefatura de Via Laietana de la immediata postguerra. Desprs fou traslladada a la pres de les Corts i va passar temps en moltes altres de tota Espanya, arribant a escapolir-se de la infermeria de la pres de Santander on havia ingressat desprs dels hbils interrogatoris de la policia franquista que li destross l'esquena. A partir de 1951 s'exili a Pars i Praga, tornant a la clandestinitat a Barcelona a partir de 1969. En tot aquest periple de vida dura i cruel, desenvolupa un ingent treball a favor de la lluita poltica per la recuperaci de la democrcia. I ho fa en una societat i en un partit com tots- dominats per homes, a travs de tasques de suport de tot tipus. De forma discreta, sacrificada i alhora agosarada i intelligent, en condicions de repressi implacable i

Marc Carrillo

UN AUGMENT ESCARRANSIT
Noms ha calgut una sola reuni del nou Govern de la Generalitat perqu queds clara la gran limitaci del pacte d'ERC. En aquesta reuni s'ha acordat augmentar l'impost de patrimoni. Per augmentar-lo... com? S'ha acordat rebaixar el mnim exempt de 700.000 euros a 500.000 euros. I augmentar la tarifa un... 5 %. (I un 10 % per a les quantitats ms altes.) Com es pot entendre que fins a 500.000 euros no es pagui impost de patrimoni? Si s una fortuna... I com es pot acceptar que s'augmenti la tarifa... un 5 %? Aix s fer pessigolles. Aix s una enganyifa. Aix s prendre el pl. S'hauria de rebaixar el mnim exempt fins a 200.000 (el preu d'un pis). I s'hauria d'apujar la tarifa un 20 % com a mnim. Aix s "dir" que s'augmenta un impost, dir-ho per dir-ho. I amb aquest augment ridcul es retallaran la sanitat i l'ensenyament. Es tancaran llits d'hospitals i s'augmentar el nombre d'alumnes per aula. Pocavergonyes! Els nous impostos exigits per ERC, que sn una gran esperana, s'haurien d'aplicar de manera forta, de tal forma que, amb el que es recapts, no solament no calgus imposar noves retallades, sin que es poguessin revertir les dels dos anys anteriors. Si no, el pacte de govern d'ERC ser un bluf...

ERC: NO N'HI HA PROU

El pacte d'ERC pot millorar sensiblement el Malgovern que tenem, per no s prou. Molt bo el projecte de banc pblic catal. Sobretot a la llarga. s una vella aspiraci. Tamb sn bons els projectes d'hisenda catalana i de justcia catalana. Per sobretot el banc. Molt i molt bons els nous impostos: *Sobre els dipsits bancaris. *Sobre les grans fortunes. *Sobre els pisos buits. *Sobre els vehicles pesants que travessen Catalunya. *Sobre successions per als ms rics. El mal d'aquests nous impostos s que no es fixa la seva quantia, i no sabem si seran una cosa que "gravar" realment o seran unes pessigolles. Tamb falta l'importantssim impost sobre transaccions financeres. Molt bo el projecte de fons per rescatar famlies en situaci de necessitat. I molt bo el projecte de recuperar la Renda Mnima d'Inserci d'abans de la retallada. I, naturalment, bona soluci fixar la consulta d'autodeterminaci el 2014, l'any en qu es complir el 300 aniversari de la derrota de Catalunya. Per... el pacte t una part molt negativa. Molt malament la previsi de continutat dels "ajustos", o sigui de les retallades, amb el comproms que aquestes siguin revertides quan "millori la conjuntura econmica". NO ho podem acceptar! La conjuntura econmica difcilment millorar durant molt de temps. La quantia dels nous impostos ha de ser de tal magnitud que les injustes retallades que hem tingut es reverteixin ja, ARA mateix. El pacte d'ERC s'ha quedat curt en aquest aspecte. I s molt important. Hem tingut unes retallades pressupostries que han deixat la sanitat i l'ensenyament malparats, escanyats, i ara qu hem de fer? Mantenir aquesta situaci per a la posteritat? El pacte d'ERC ens hauria d'haver rescatat d'aquesta mala situaci. Tampoc hi ha cap previsi de revertir els plans privatitzadors sobre la sanitat pblica. Aix s una altra falla important. De tota manera, donat el Malgovern que tenem, aquest pacte pot portar un alleujament. I estiguem atents, perqu segurament que veurem colles de saltimbanquis capitalistes que opinaran contra el pacte d'ERC. Per no per la part que jo he dit, sin precisament per la part bona.
Antoni Ferret

FA D'AIX MOLT, PER SEMPRE S BO RECORDAR-HO

No crec que tingussim massa conscincia del que de veritat ens estava passant. De no haver estat aix dubto que hagussim pogut suportar els mal tractes i les vexacions a qu vrem estat sotmesos tot just entrar en territori Francs. Dubto que homes com els nostres, homes que, durant prop de tres anys s'havien estat jugant la vida per uns ideals, encara que tant sols fos per una mena d'amor propi, no s'haguessin revoltat contra el que era una falta de respecte i consideraci a la condici humana en els que es veien abocats en aquell mal trangol. Com dic, la rebuda no s que fos massa cordial. Barrejats, civils i militars, tots varen ser tractats de la mateixa mala manera. Els militars eren despossets de llurs armes i els civils de gran part de les seves pertinences de valor so pretext que eren fruit de robatori. Ning s'escapava d'un escorcoll a fons abans de passar per la tria en funci de l'edat o del sexe. Separaven famlies de civils que havien fet junts a peu centenars de quilmetres fugint de l'allau feixista i que, desprs, trigarien mesos, si s que ho aconseguien, a tornar-se a reunir. Els vells, les femelles i els infants, a una banda. Els mascles, adults o en via de ser-ho en una altra i, aix, emprant la fora si s'hi oposava resistncia. Em posa malalt tan sols el fet de recordar-ho. Ali-op Allez, allez, camineu. Au camp. A empentes i si ho creien necessari, utilitzant els soldats senegalesos o la cavalleria de la tropa colonial - Spays crec que en deien - no ens deixaven ni aturar-nos per descansar ni trencar la formaci de columna que s'allargava per tot el que viem de la carretera. Quan preguntvem si faltava molt per arribar la resposta era sempre la mateixa "un quilmetre". Trenta-una vegada un quilmetre vrem haver de fer abans d'arribar. Arribar?... Arribar a on? Un centenar de milers, diguem-ne d'ssers humans, vrem arribar al camp d'Argels sur Mer en dotze dies. Que no era un camp sin una platja de 121 mil metres quadrats on frem amuntegats, amb els sols recursos que hom portava a la bossa, recursos que ms aviat eren minsos per quan portvem mols dies avituallant-nos per iniciativa prpia a falta d'una intendncia que havia deixat d'existir. Aquest era el panorama que se'ns presentava en aquella inhspita del Rosell Francs. Res per menjar, res per beure i tampoc res per aixoplugar-te de les inclemncies meteorolgiques d'aquell mes de febrer del fred hivern de 1939. All era l'exili o rem presoners de guerra? Presoners no podia ser per quant no era contra la Frana que havem fet la guerra. Es deuria tractar d'un mal ents. Era qesti d'aguantar un parell de dies. Frana era un pas democrtic que havia fet la revoluci (sempre s'havia sentit parlar de l'assalt de la Bastille) i que era el pas dels Drets Humans. Aquella situaci no podia allargar-se molts dies per, per si de cas, valdria la pena que ens organitzssim. Hi ho frem. Ens vrem organitzar. Als pocs dies ja funcionaven les organitzacions i partits poltics i des d'aquestes i aquests, es prengueren mesures per garantir la nostra supervivncia. Tot i que es varen obtenir uns bons resultats a curt termini, no es va poder evitar la xifra, que es don en el seu dia com oficial, de catorze mil sis-cents morts, del total del mig mili de refugiats que passarem a territori Francs. Ferits per falta d'atenci mdica, gent que ja eren malalts a l'entrar a Frana i els que fsicament no pogueren suportar les condicions en qu es van haver d'afrontar, foren les vctimes incloses en aquest llistat que ens dna un percentatge de prop de trenta morts, de cada mil refugiats, quan encara no havem esgotat el primer mes en els camps de concentraci. La disenteria va fer estralls entre la nostra gent per, tamb, els polls i la sarna. No s d'estranyar doncs que, davant aquestes perspectives, molts dels que varen omplir els camps de concentraci del sud de Frana, optessin per retornar a Espanya i afrontar les conseqncies que d'aquesta decisi es podien desprendre. Val a dir que no va faltar la propaganda or-questrada per les autoritats franceses per acabar de decidir la gent. Hi havia altres camps: Le Barcars, Saint Cyprien, Gurs, Bram, Agde, Sepfonds, Le Vernet, Mazieres, Vernet les Bains, Montaillou i les presons del Fort de Colliure, Le Vernet i Rieucros que, en tots podien allotjar fins a 300.000 homes.
Ll.Mart i Bielsa

10

PARLAMENT AL FOSSAR DE LA PEDRERA EL 17 DE FEBRER DE 2013

Benvolguts companys, companyes, amics i amigues. Ens tornem a retrobar avui en aquest lloc amb el propsit de tornar-hi l'any vinent, i tots els que el seguiran, per retre homenatge als nostres companys que pagaren amb llurs vides el preu de la lluita continuada del nostre poble contra el feixisme. Aix s la Histria que no cal oblidar, la Histria que cal mantenir viva per tal d'encarar el futur: milers i milers d'antifeixistes en fan part d'aquesta Histria i tots pel mateix fet, per la mateixa causa: tots assassinats "per la seva contribuci a la lluita sostinguda, al llarg de molts anys, contra el feixisme". I Aquest lloc, aquest recinte, ens ho diu. A tots pot ser que no, per s a molts, s'haur d'insistir per a qu no perdin el record, o millor dir, la memria, del que va haver de suportar el nostre poble durant una dictadura feixista de ms de 40 anys de durada i de la que, malauradament, encara no s'ha fet net. Ara, d'aix haurem de dir que "queden serrells". Tenem, aquests darrers tres anys, l'esperana d'haver aconseguit l'eina en qu poder confiar. Que era una bona eina ens ho deia el tant com ens havia costat aconseguir-la. El "Memorial Democrtic", l'eina. Es perfilava com la garantia de qu la memria ms propera de la nostra Histria no es perdria i que arribaria a tothom. D'aix, a la vista de com han anat les coses, en el meu temps, haurem dit que era tant com "somiar truites". Un simple, o no tant simple, canvi d'orientaci poltica al nostre pas ha estat suficient per a qu all que tant havia costat aconseguir, en qu tant confivem i en qu tant ens havem implicat, all que considervem que era una eina til i necessria i que ja havia comenat a fer feina , se'n ans en orris. Tornem a estar, no igual, tornem a estar pitjor que ahir per, no ens donem per venuts, i hem fet nostra la frase aquella que diu "tornarem a patir, tornarem a lluitar i tornarem a vncer" que dita aqu, en aquest lloc, al Fossar de la Pedrera, ms que una frase feta, s un comproms. Companys, companyes, amics i amigues, ens retrobarem aqu l'any vinent, sobretot, per fer patent el fet de ser encara vius i constatar que hem estat responsables front als compromisos contrets. Grcies a tots per haver vingut i ser aqu. Ll. Mart i Bielsa

Fa 67 anys, no va ser precisament ahir, que en Francesc Serrat, "Cisquet" un jove comunista de 22 anys, Manuel Donaire i Joan Arvalo foren afusellats al fatdic Camp de la Bota i que aquesta terra, que avui trepitgem, acoll els seus cossos ja sense vida. Els seus noms per, encara vius, els trobarem gravats a les columnes d'aquest recinte junt amb els de Joaquim Puig Pidemunt, de Pere Valverde, d'ngel Carrero i del, tamb molt jove, Nmen Mestre Ferrando, tots els que tal dia com avui, el 17 de febrer de fa 64 anys, passaren a engrossir les xifres dels assassinats per la dictadura franquista com ja ho havien fet, i ho farien desprs, molts altres.

11

ACTA DE LASSEBLEA GENERAL ORDINRIADEL 9-02-2013

En aquest nmero 71 agram la collaboraci de: Montse Armengou, Joao Madeira, Elisabet Garcia, Enric Cama, igo Bordonaba, Marc Carrillo, Antoni Ferret, Llus Mart i Bielsa, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.