TEMA 8: LA CRISIS DE LA RESTAURACI I LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA.

1.-LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA CRISIS DE 1917. 1.1.- La Neutralidad Espanyola. - Eduardo Dato declara la neutralitat dEspanya. - La societat civil es divideix la conservadora en germanfila , el sector ms esquerr sn aliadfils , les forces obreres i sindicals neutrals . - Els catalanistes es van mostrar afins als aliats amb el manifest de 1915 i la formaci de voluntaris.
1.2.- Una conjuntura econmica favorable.

- Espanya es converteix en suministradora dels dos bndols que es troben en conflicte. -Reducci de les importacions, que permet cobrir el mercat interior i augmenten les exportacions, otorgant beneficis empresarials. -Augment de la inflacci i dels preus dels productes bsics = empitjorament del nivel de vida de les classes baixes = tensions socials. 1.3.- Limpacte de la guerra. - La Revoluci Russa es vista pels obrers com un exemple a seguir i pel govern aplicacin de mesures de contenci. - Final de la guerra suposa el reconeixement del dret dautodeterminaci de molts pobles i aix influeix en els nacionalismes catal i basc. 1.4.- La crisis de lany 1917. - Beneficis empresarials i empitjorament del nivell de vida dels assalariats = tensi 1917 on conflueixen crisis militar, poltica i social. - El moviment de 1917 no suposa una reforma poltica. 1.5.- La crisis militar. - Gran nombre doficials + ascensos per mrits de guerra (africanistes)+ descens dels sous =Creaci de les Juntes de Defenses (oficials de mitjana i baixa graduaci). -Manifest reivindicatiu, on es proposen mesures de millora i la renovaci poltica 1917. -Suport de lexrcit al govern amb la repressi dels moviments vagustics = reforma del reglament amb lescalaf. 1.6.- La crisis poltica. - Mesures del govern: suspensi de les garanties constitucionals, clausura de les Corts i censura de premsa. - La lliga va impusar una convocatoria duna Assamblea de parlamentaris catalans. - Convocatoria duna asamblea dels parlamentaris espanyols. - La convocatoria espanyola va fracasar per la no presentacin dels diputats i la prohibici de lassamblea per part del govern.

- La negativa de les forces monrquiques i de les Juntes de defensa a donar suport + lesclat del moviment vagustic dels obrers = van fer tirar enrere la seva iniciativa a la Lliga perqu es posava en perill la monarqua i lordre social. 1.7.- La crisis social. - Tensi laboral davant la situacin de beneficis empresarials i baixada de sous dels assalariats = 1916 manifest conjunt de l UGT i CNT per demanar la intervenci en els preus o vaga general. - 1917 sincia el moviment de vaga general convocada per lUGT a Valncia. - Actuaci del govern ; declarar la llei marcial i la repressi del moviment amb lexrcit. 1.8.- Les conseqncies del 1917. - Dimisi dEduardo Dato i la formaci de governs de concentraci. - Empitjorament del nivell de vida dels assalariats i augment de latur. - Anarquistes impulsen les revoltes camperoles; el trienni Boltxevic. 2.-LA AGITACI SOCIAL I EL PISTOLERISME. 2.1.- La CNT i al vaga de la Canadenca. - 1918 el Congrs de Sants = creaci de sindicats nics industrials. - 1919 vaga de La Canadenca, va acabar amb locupaci de la fbrica per lexrcit i un acord: readmissi dels acomiadats, alliberament dels detinguts, jornada de vuit hores i augment salarial. 2.2.- Els anys del pistolerisme. - Lincompliment de lalliberament dels detinguts = vaga = tancament dempreses i repressi sindical. - Lactuaci del govern 1919 i 1922 estat dexcepci. - Resposta sindical s latemptar contra les autoritats, la patronal i les forces d ordre pblic. - Empresaris i patrons crean la Federaci Patronal de Barcelona, partidaria de la lluita armada contra lobrerisme. - Sorganitzen bandes de pistolers per atacar al sliders sindicals, el locaut i la creaci de sindicats lliures. - Catalunya la patronal t el suport de les autoritats i esdev una repressi contra els sindicalistes i impera la llei de fugues. 3.-LA DESCOMPOSICI DEL SISTEMA. 3.1.- La fallida dels governs de concentraci. - Govern de concentraci. 3.2.- La Campanya per lautonomia. 3.2.1.- El Catalanisme durant la Gran Guerra. -1915 creaci del Bloc Republic Autonomista de Layret i Llus Companys.

-1917 Aquest partit es va radicalitzar i donar lloc a Partit Republic Catal. - Francesc Camb lder de la Lliga Regionalista. - Puig i Cadafalch president de la Mancomunitat Catalana. - Campanya per lautonomia de Catalunya 1918 defensada per la Lliga i la Mancomunitat. - Projecte es presenta a corts noviembre 1918 i es rebutjat pel govern i el propi monarca. - El rebuig + les tensions socials = fan tirar enrere el projecte a la Lliga = antics aliats de la Lliga ho veuen com una traici. - Aquesta traici fomenta la creaci de Acci Catalana i el partit Estat Catal, independentista de Francesc Maci. 3.3.- El desastre dAnnual. - 1921 el general Silvestre inicia la campanya per controlar Melilla i rodalies. - Abd-el-Krim ataca la guarnici dAnnual i va suposar mes de 10.000 baixes. - Crispaci social i poltica davant el desastre dAnnual. - El govern dimiteix i sincia un procs de resposabilitat poltica i militar, expedient Picasso. - Expedient no arriba a ser discutit a Corts per que 1923 es dona el cop d Estat de Primo de Rivera. 4.-LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA. - 13 de setembre 1923 Primo de Rivera declara lestat de guerra i el poder passa a mans militars. - Primo de Rivera realitza un manifest justificant les causes del cop d Estat. 4.1.- La reorganitzaci de lEstat. - Directori Militar 1923-1925 primeres mesures: a.- suspensi del rgim constitucional. b.- dissoluci de les cambres legislatives. c.- cessament de les autoritats civils. d.- prohibici dactivitats poltiques i civils. e.- militaritzaci de lordre pblic i repressi dels sindicats. - Promulgaci de lEstatut municipal pel qual es substitueixen tots els antics ajuntaments. - Creaci dun partit nic, Partit Uni Patritica. - Poltica de collaboraci amb Frana, desembarcament dAlhucemas 1925 =xit militar. - 1926 Abd-el-Krim llibera les tropes franceses. - 1927 control espanyol del protectorat . - Directori Civil 1925-1930 - Creaci de lAssamblea Nacional Consultiva(1927). - Sinteressa per qestions econmiques i socials.

4.2.- La poltica econmica i social. - Foment dobres publiques. - Ajudes a les empreses per fer-les ms competitives. - Creaci de grans monopolis com : Telefnica i CAMPSA. - Eliminaci dels conflictes socials amb lintervenci de lestat i es crea lOrganitzaci Corporativa Nacional. - 1929 Exposici Internacional de Barcelona per apropar les forces econmiques catalanes al govern. 4.3.- La orientaci anticatalana del rgim. - Setembre de 1923 Primo de Rivera pblica un decret sobre la repressi al separtatisme i sinicia el desmantellament de les institucions catalanes. - Mancomunitat Catalana passa a mans de Alfons Sala i Argem. - Prohibici de ls de la llengua catalana, la senyera i la celebraci de lOnze de setembre i els Jocs Florals. 4.4.- Loposici a la Dictadura. - Republicanisme unit en Aliana Republicana. - CNT portar a terme accions armades 1924 i dintre del mateix sindicat apareixen dos formes dactuaci una ms directa i violenta que altre. Acci directa donara lloc a la FAI (Federaci Anarquista Ibrica) 1927. - PSOE va mostrar actituds de tolerancia amb el rgim i UGT va participar dels comits paritaris. Per al 1929 PSOE es decanta per la opci de la repblica. - Catalanisme radical de Francesc Maci intentar una insurecci armada al 1926 a Prats de Moll que va fracasar per va tenir molt de res internacional. 4.5.- La caiguda del Dictador. - Alfons XIII obliga a dimitir a Primo de Rivera que es substituit per Dmaso Berenguer= dictablanda que tamb va tenir descontentament pblic. - Lonada antimonrquica dels republicans, socialistes i catalanistes desquerres va en augment = Pacte de Sant Gervasi 1930. - Desembre 1930 insurrecci militar a Jaca per proclamar la repblica. - 1931 govern de Bautista Aznar que convoca eleccions municipals que sn guanyades per els republicans . - La poblaci celebra la victoria republicana al carrer i davant la pressi el rei dimiteix i 14 abril es proclama la Segona Repblica.