Tema7 : Canvis poltics i socials a Espanya fins la Gran Guerra (1914-1917).

Francesc Ferrer i Gurdia (anarquista), Pablo Iglesias (UGT) y Alejandro Lerroux ( P.Radical)

1.- La complexa modernitzaci de la societat.

1.1.- Dinmica demogrfica i redistribuci de la

poblaci. Hi ha un creixement demogrfic de la poblaci espanyola: - 1910 hi ha 18.616.630 habitants i 1930 hi ha 23.667.095 habitants. Durant les primeres dcades del segle XX el creixement demogrfic va ser molt moderat i aix es degut a : 1. El llegat del s.XIX s un creixement baix propi dun rgim demogrfic antic, on la insalubritat de les aiges; les males collites i la fam augmenten la mortalitat. 2. Els avenos mdics i sanitaris i la millora del transport daliments al principi del s.XX, van permetre contrarestar aquest cicle i reduir la taxa de mortalitat.
2

 El conjunt de la poblaci era fonamentalment rural, i

aquest creixement va suposar el desplaament de les zones rurals cap a la ciutat. Aquest desplaament es tradueix en del centre a la perifria pennsular, on localitzem les zones industrialitzades i dintre de la mateixa perifria, moviments del camp a la ciutat. Per tant el protagonisme de la Corona castellana cedeix el lloc a Catalunya, Pas Valenci i Euskadi (zones de creixement econmic). Tamb hem de tenir en compte lemigraci cap a altres pasos com Frana, Amrica Central i Sud (entre 18881913) i desprs de la Primer Guerra Mundial amb el tancament de fronteres el desplaament s cap a les ciutats i les zones industrials.
3

 1.2.- Desigualtats socials.

Un dels ndex identificatius daquesta diferenciaci social s

lanalfabetisme. El 1900 el percentatge espanyol supera 63% mentre a Frana no arriba al 24%. Per tamb hi ha distincions regionals, lndex s ms alt a les zones rurals, aix afectar a les zones industrialitzades que utilitzen la m dobra rural. Aquest percentatge tamb s ms gran en les dones que no els homes. Altra distinci es la diferenciaci de classes socials com: 1. Classes altes. 2. Classes mitjanes. 3. Classes baixes.
4

 Classes Altes: numericament era la ms reduda i estava

formada per: a) Vella aristocrcia i els grans terratinents. b) Les families vinculades a leconomia comercial i financera. c) Els dirigents de lexrcit, que alhora ocupaven llocs de responsabilitat en les institucions civils o als consells dadministraci de grans empreses. Aquest sector estava molt vinculat a la monarquia, que promovia la seva fidelitat amb ttols nobiliaris. Aquesta va ser una de les denuncies fetes per Joaquin Costa: La conseqncia de lenderreriment poltic i econmic dEspanya era el resultat del manteniment duna oligarquia dorigen feudal, que conservava tot el seu poder.
5

 Classes Mitjanes: estava formada per els petits i mitjans

propietaris rurals implicats en la modernitzaci de lexplotaci i en la seva inclusi en el mercat. Per el gruix ms important el trobem a la ciutat: professionals liberals, personal administratiu pblic i privat i la classe poltica. Classes Baixes: la formen els treballadors del camp majoritariament analfabets, que vivien en una situaci de pobresa greu que veuen en lemigraci lnica sortida. El salari dun jornaler era 2/3 la dun pe industrial, aix explica les actuacions violntes,que se donen al camp. Altre sector urb eren : els menestrals, obrers industrials i treballadors del sector serveis.

 1.3.- El mn rural. Garieb 2/3 de la poblaci estava dedicada al sector

primari. Durant el primer ter del segle XX aquest sector experiment canvis importants per aix entre 1900-1930: La poblaci activa agrcola La renda agraria 50% aix es possible per qu: - s mant lemigraci. - manca de m dobra que es substitueix per la mecanitzaci. - millora del transport facilita la comercialitzaci del producte agrari.
7

 Problemes del mn rural: 1.

2.

Hi ha una serie de problemes vigents com el manteniment del conreu de sec latifundista. La rentabilitat s baixa perqu es conservaven grans extensions per la pastura de cavalls, porcs i braus. A la zona del Nord el problema sn els minifundis, explotats intensament, per amb un baix nivell de capital i per tant grans dificultats per introduir la mecanitzaci. Aix doncs els excedents eren escassos. 1.4.- Les illes dindustrialitzaci. Les illes dindustrialitzaci a lEspanya del 1900 sn: Barcelona, Madrid, Guipscoa i Biscaia, on la poblaci activa en el sector primari no arriba al 50%, hi predomina el sector secundari i el terciari.

 A Catalunya i especialment Barcelona, constitua lrea

industrial ms important i antiga dEspanya. Hi predomina la indstria txtil, per a partir de la segona meitat del segle XIX es consolida la indstria qumica, mecnica, lalimentaria i la del ciment. A linici del segle XX la gran innovaci s la introducci de lelectricitat i de la metallrgia. A Pas Basc i les zones properes a Cantbria i Astries, contaven amb una potent mineria de ferro i el carb i lexistncia de grans complexos industrials dedicats als alts forns i a la indstria siderometallrgica i la mecnica. Linici daquesta indstria s cap als anys 80, el seu rpid creixement i la necessitat de gran quantita de m dobra fomenta la immigraci castellana. Lexistncia daquestes grans indstries feien necessaria dun gran capital inversor aix simpulsen la creaci de grans bancs.
9

 A totes dues rees tenen gran pes la indstria de la construcci

degut al creixement de les ciutats. Desprs del desastre del 98, la indstria rep un impuls pel retorn de capitals. Hi haura altre creixement entre 1915 i 1918, ja que la Gran Guerra suposa pels pasos implicats en el conflicte la necessitat de comprar productes (aliments, primeres materies i manufacturats)als pasos ms propers.Catalunya tindr que treballa a ple rendiment per cobrir les seves demandes. Aquest ritme per no va tenir continutat a la recessi de la postguerra perqu els industrials no van saber reinvertir els beneficis en modernitzar les seves empreses (19241925). Al 1931-1932 es dona altre moment de creixement per la inversi que fa lestat com el metro de Barcelona o les exposicions universals de Barcelona i Sevilla.

10

11

2.- La vida poltica desprs de la crisis colonial.

2.1.- Limpacte del 98 La prdua de les colnies espanyoles va tenir importants repercussions

socials i va incidir en la degradaci i inestabilitat poltica espanyola. Desde el punt de vista econmic , la indstria espanyola va perdre temporalment un dels seus principals mercats i es va accentuar la poltica econmica proteccionista, per la guerra va permetre la repatriaci de capitals per part despanyols residents a Cuba i possibilitar la disponibilitat de noves inversions industrials a Espanya. Lexrcit va perdre prestigi i es cre un fort ressentiment per part dels militars cap als poltics. Polticament es va produir un creixement de loposici poltica i ideolgica per part de radicals,republicans i del moviment obrer, aix com una forta expansi dels nacionalismes perifrics. Tamb es van perdre els dos grans lders poltics del periode anterior, Cnovas 1897 assessinat i Sagasta mort al 1903. La Constituci es va mantenir intacta i els partits de torn, van continuar dominant lescena poltica.

12

 La vida poltica espanyola continuava contralada pels

caciquisme. Ara b laugment del nivell cultural, de la vida urbana moderna i laparici de partits moderns no controlats van fer cada cop ms difcil el control per part dels cacics. La derrota militar i la prdua colonial va produ una reflexi crtica, basada en la visi pessimista sobre la situaci del pas. Sesten aix el regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat de reformar el pas, en els mbits econmics, cultural, social i poltic. El principal precursor de les idees regeneracionistes va ser Joaquin Costa, que promulg la necessitat de modernitzar leconomia i alfabetitzar la poblaci. El regeneracionisme va tenir influncia en el pensament poltic i va abordar una dura crtica al caciquisme i a la corrupci.
13

 Limpacte de la crisis 1898.

I. II. III.

Prdues territorials amb el tracta de Pars. Prdues humanes. Ideolgicament i polticament.

Regeneracionisme de Joaquin Costa crisis de concincia nacional. Formaci dun corrent crtic literari i de pensament = Generaci del 98. Creixement oposici poltica i ideolgica del republicanisme i del moviment obrer. Lexrcit perd prestigi i es cre un fort ressentiment dels caps militars cap als caps poltics.

IV.

I.
II. III.

Econmicament.
Prdua momentanea dels seus principals mercats. Accentuaci duna poltica econmica proteccionista. Repatriaci de capitals espanyols dels residents a Cuba diversificaci de les inversions industrials . permet la

14

 Van tenir un paper destacat alguns poltics,que desde el

sistema mateix van voler aplicar frmules poltiques noves inspirats en el regeneracionisme. Entre aquest hem de detacar Francisco Silvela, Camilo Polavieja, Raimundo Fernndez Villaverde o Eduardo Dato.

Francisco Silvela.

Camilo Polavieja.

Raimudno Fernndez Villaverde.

Eduardo Dato.

15

 2.1.- El Tancament de Caixes.

El general Polavieja, que va tenir un paper nefast en la gesti de les

Filipines, en tornar a Espanya va llanar un manifest de carcter regeneracionista on prometia la modernitzaci poltica i econmica i la descentralitzaci administrativa. Aix va interessar molt als sectors conservadors i regionalistes catalans. Aix quan Silvela com a cap del partit conservador va presidir el govern de regeneraci nacional, creat desprs del desastre nacional 1899 i integr a Polavieja, els catalans hi van collaborar amb el jurista Manuel Duran i Bas al Ministeri de Grcia i Justicia.

16

Francisco Silvela. President 1899-1903.

Camilo Polavieja. Ministre de Guerra.

Manuel Duran i Bas. Ministre de Grcia i Justicia.

 Per aquesta collaboraci es va torar perqu la

descentralitzaci no va arribar i per contra es van aprovar uns pressupostos extraordinaris de recuperaci desprs de la guerra, que gravaven les activitats industrials. Aix es va considerar discriminatori envers la indstria catalana ja que no es gravaven les activitats agrcoles. El 1899 sesten per Barcelona la consigna de no pagar aquests impostos, el que suposa la desobedincia fiscal, s lanomenat Tancament de Caixes. Es donen les primeres detencions i lalcalde de Barcelona doctor Robert, en senyal de protesta va dimitir, juntament amb Duran i Bas. Aquest moviment va fer pendre concincia al sector conservador de la crisis poltica que sestava patint el pas.
17

3.- Linici del regat dAfons XIII.

Les tensions poscolonials van aconsellar posar fi a la fase provisional

de la regncia de Maria Cristina i realitzar la coronaci dAlfons XIII al maig de 1902. Sinicia aix la segona etapa de la Restauraci, caracteritzada per la prdua de la hegemonia electoral dels partits disnstics i laparici de dues forces poltiques importants com el catalanisme i el republicanisme, mentre creixia la influncia del anarcosindicalisme. 3.1- el reformisme dinstic i la seva evoluci poltica. Alfons XIII va accedir al tron 1902 i entre aquest any i 1907 conservadors i liberals van continuar alternant-se. Els nous dirigents del partit dinstics, influts pel regeneracionisme,intentaren un reformisme del sistema des de dins. Pels conservadors destac Antoni Maura i pels liberals Eugenio Montero Ros i Segismundo Moret, fins laparici de Jos Canalejas.
Antoni Maura. Conservador. Jos Canalejas. Liberal.

18

 Silvela conservador 1899 fins 1900. ( Desastre 98-Tancament de caixes 99 ) Sagasta liberal 1901 fins la seva mort 1902.( Que a les eleccions de 1901

veu lascens dels catalanistes- Lliga Regionalista presidida per Dr. Robert (Uni Regionalista + Centre Nacional Catal). (catalanisme a) ). Silvela-Maura-conservadors-1902-1904 des. La renuncia poltica de Silvela al 1903 va convertir a Maura en el lder del partit conservador. A partir de 1903-1904 tenim en denominat govern curt de Maura. Durant aquest primer govern Maura va organitzar un viatge del rei a Barcelona, ciutat considerada la ms complexa i descontenta desprs de la crisis colonial. La visita reial provoc un intens debat poltic en linterior del catalanisme. Centre Nacionalista Republic (1906). (Catalanisme b) ) Govern liberal (1905-1906), primer Eugenio Montero Ros i desprs Segismundo Moret. Va ser aquest ltim qui aprovar la Llei de Jurisdiccions en contra del separatisme catal, per atreure a lexrcit. els incidents del Cu-Cut. (Catalanisme c) ). Govern conservador Antoni Maura (1906-1909)= govern llarg. Va voler aplicar el seu programa regeneracionistade revoluci desde dalt i els seus objectius sn : revitalitzar leconomia, normalitzar la vida poltica i modernitzar ladministraci.

19

1. 2.

3.

Revitalitzar leconomia; per aix va impulsar una llei de foment de la indstria amb la qual preten refer larmada. Normalitzar la vida poltica, fa la reforma de la llei electoral amb lobjectiu de frenanar la corrupci dels cacics i aconseguir ampliar el gruix de votants. Modernitzar ladministraci, projecte de llei de reforma de ladministraci local que preveia la uni entre diputacions creant mancomunitats, que permetia agilitzar i fer ms eficient ladministraci. s un primer pas descentralitzador i per aix va contar amb el recolzament de la Lliga i Camb. Aquest programa es va dur a terme una part perqu Maura va caure a conseqncia dels fets de la Setmana Trgica. Maura va demostrar un carcter autoritari durant el seu mandat i el seu comproms amb la repressi dels implicats a la revolta barcelonina de la Setmana Trgica, va gestar una campanya contra ell Maura No! i va dimitir i el rei va cridar al govern liberal. ( punt 4 Setmana Trgica).

20

 Govern dels liberals (1910-1912) : Moret incapa de superar les

1. 2. 3. 4.

21

dificultats internes del seu partit va haber de dimitir febrer 1910. Aquest fet va portar al govern a Jos Canalejas (1910-1912), el representant de lala ms reformista i demcrata del partit, el seu model era la Frana de principis de segle, dominada per governs de signe republic socialista. El seu programa de reformes era: Nou impost sobre les rendes urbanes. Llei de reclutament militar.(servei militar obligatori). Laprovaci al Congrs dels Diputats del projecte de llei de mancomunitats. Al desembre 1910 laprovaci de la Ley del Candado, per la qual es limitava i es controlava el nombre dordres religioses de nova creaci. Aquesta llei va suscitar protestes de lEsglsia catlica ,la premsa i entitats afins a ella. El 12 novembre 1912 Jos Canalejas va ser assessinat a la Puerta del Sol de Madrid, per lanarquista Manuel Pardias (sucid).

Aquest fet va generar incertesa en el Partit Liberal, que qued en mans de lders nous com el comte de Romanones o Santiago Alba. Sucessor ser Romanones del 1912-1913. Lideari de Canalejas es va voler posar en prctica per mitj del nou partit de Melquades lvarez , Partido Reformista. Aquest nou partit fracas a les eleccions 1912 a causa del funcionament del caciquisme.
Govern conservador Eduardo Dato (1913-1915): Durant el seu mandat, Dato va saber mantenir a Espanya en una posici de neutralitat durant els anys que va durar la Primera Guerra Mundial, a pesar de la divisi que es va formar en el pas entre els denominats germanfils i els partidaris dels aliats. En poltica interior, va acceptar el govern autonomista de la Mancomunitat catalana.

22

Evoluci del bipartidisme dels partits dinstics.

23

3.2.-Loposici al bipartidisme de la Restauraci.

24

 3.2.1.-Els Catalanistes .

a) De la Uni Regionalista a La Lliga Regionalista. Lany 1899, davant el fracs del projecte regeneracionista del govern de Silvela-Polavieja, els dirigents de les corporacions econmiques i ciutadanes de Catalunya, portaveus poltics de la burgesia catalana, van optar per formar un grup poltic: La Uni Regionalista. A la Junta directiva trobem industrials, dirigents del tancament de caixes i representants de la burgesia agrria. El seu programa incloa referncies regionalistes i demanava una autonomia poltica i administrativa per Catalunya. Al final de segle, un grup del diari La Veu de Catalunya abandonar la Uni Catalanista i van fundar una nova organitzaci, El Centre Nacional Catal 1900. Format per joves amb vocaci poltica (Enric Prat de la Riba, Francesc Camb,Jaume Carner..) que eren partidaris de la intervenci del catalanisme en la poltica,per via electoral. La base social dindustrials i comerciants de la Uni Regionalista unit a El Centre Nacional Catal, que si tenia el programa i els dirigents experts a labril 1901 sarriben a lacord de presentar una candidatura unitria = candidatura dels quatre presidents.
25

 Malgrat els intents caciquils, la candidatura catalanista va aconseguir

lelecci dels quatre regionalistes.

Bartomeu Robert. Doctor. Lluis Domenech i Muntaner. Albert Ruisinyol. Industrial. Expresident de la societat dAmics Arquitecte. Expresident de Foment del Treball del Pas. Expresident de lAteneu Barcelons. Nacional.

Sebasti Torres. Comerciant. Expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

Els xits de aquesta candidatura va afavorir la fusi dels dos grups en una nova

entitat : La Lliga Regionalista 1901. El seu programa poltic agrupa a tots els sectors benestants del pas disposats a lluitar contra un corrupte i inefica sistema centralista i a favor duna autonomia per Catalunya. La Lliga Regionalista s un partit nacionalista a Catalunya per tamb vol intervenir en la poltica estatal per descentralitzar lEstat i democratitzar la vida poltica. Prat de la Riba ser el seu principal ideleg per Francesc Camb ser el responsable de la poltica de la Lliga al Congrs dels Diputats a Madrid.
26

27

b) De la Lliga Regionalista a Lesquerra Catalanista. La crisis de la Lliga Regionalista esclatar al 1904 amb la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, quan un grup de regidors de la Lliga encapalats per Camb, no van obeir els acords del partit de boicotejar la visita reial. La direcci del partit aprov lactuaci daquest regidors, el que provocar que el sector ms crtic abandons el partit i crear una nova formaci poltica : El Centre Nacionalista Republic. s va definir com un partit nacionalista, demcrata i republic i aplegar a militars escindits de la Lliga i republicans provinents del federalisme i de la Uni Republicana. Els hi mancava per la base electoral, ja que la classe mitjana es decantava ms per la Lliga Regionalista, lobrerisme era apoltic i els amplis sectors republicans sorganitzaven entorn al Partit Radical de Lerroux, anticatalanista. Es va consolidar desprs dels fets de la Setmana Trgica i la seva repressi, que va fer perdre a la Lliga recolzament. Des de l'any 1909 alguns sectors de tres partits, Uni Republicana, el Partit Republic Democrtic Federal i el Centre Nacionalista Republic, mantenien una aliana electoral que, un any ms tard, va originar la fundaci del partit, la Uni Federal Nacionalista Republicana(1910). Aquest partit sota la direcci de Pere Coromines va pactar amb els anticatalanistes de Lerroux per desbancar als conservadors de les eleccions de 1914, per aix no va agradar als seus electors i va resultar un fracs. Desprs daix, lesquerra va continuar en petits partits i en els ateneus, casals i centres de barri. Ser el mar de 1931 es va fundar el primer gran partit daquest sector catalanista, Esquerra Republicana de Catalunya.

28

Sector conservador.
Valent Almirall.

La veu de Montserrat.

Narcs Verdaguer.
Enric Prat de la RibaFrancesc Camb.

Llus Domnech i Muntaner. Enric Prat de la Riba. Llus Ferrer-Vidal i Soler, Albert Rusiol i Prats, Manuel Ravents i Domnech, Ignasi Joan i Girona, Bartomeu Robert, Miquel A. Fargas, etc

La veu de Catalunya. Enric Prat de la Riba, Francesc Camb,Jaume Carner, etc

El poble catal. Enric Prat de la Riba Francesc Camb

29

Centre Nacionalista Republic 1906. Lesquerra del catalanisme.

30

c) La Solidaritat Catalana(1906-1909)- Els fets de Cu-Cut. Els xits electorals de la Lliga i larribada al congrs de diputats catalanistes no va ser ben rebut i en aquest ambient de anticatalanisme van tenir lloc els incidents del Cu-Cut. A ms la publicaci a la revista Cu-Cut dun acudit que, fent referncia a la victoria electoral de la Lliga a les municipals del 1905, es feia una referncia irnica a les victries militars( desastre del 1898). Aix va ser rebut pel sector de lexrcit com ofensiu, i van assaltar les redaccions de la revista Cu-Cut i La Veu de Catalunya. Aquest assalt va resultar impune i a ms es va redactar la llei de jurisdiccions( Moret) de 1906 per la qual, totes les ofenses contra lexrcit, la unitat de la patria i els smbols pasen a jurisdicci militar. La Solidaritat Catalana va sser la primera gran aliana de les fores poltiques catalanes que va sorgir l'any 1906( dirigent Enric Prat de la Riba). Aquest moviment va unir momentniament diversos grups poltics catalanistes i no catalanistes com els nacionalistes catalans, carlins i republicans federals, que tenien en com el seu catalanisme. Va nixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions portada a terme pels governs liberals de Montero Rios i Moret.

AL FRONTN CONDAL - Qu se celebra aqu, que hay tanta gente? - El Banquet de la Victoria. (de la Lliga Regionalista) - De la victoria? Ah, vaya, sern paisanos.
31

 A les eleccions 1907 van presentar una candidatura conjunta i un programa com,

1)

2)

3)

el programa del Tvoli, que defensava la derogaci de la Llei de jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya drgans dautogovern. Els solidaris van obtenir un gran triomf electoral. A les generals tamb van obtenir 44 escons. Crisis de la Solidaritat, provenen per la seva composici, com era una aliana de partits amb ideologies diferents i a vegades contradictories, van aparxier molt aviat. El primer element de discrdia va ser el Projecte de Llei de lAdministraci Local propiciat per Maura, on els membres de la Lliga volien negociar amb Madrid com un primer intent per la descentralitzaci i lesquerra solidria el rebutjava per poc democrtic, ja que volia substituir parcialment el sufragi universal pel sufragi corporatiu en les eleccions municipals. 1908 el regidor de lesquerra solidria van presentar un projecte de pressupostos de cultura a lajuntament de Barcelona,que comportava la introducci a les escoles municipals de la cooficialitat del catal, el sistema de coeducaci i la neutralitat religiosa. La Lliga i els monrquics shi van oposar i els dos grups es van aliar en defensa dels interessos de lEsglsia. Els fets de la Setmana Trgica 1909 van acabar per dispersar el moviment solidari, ja que mentre la Lliga veu amb bons ulls la repressi del govern de Maura, els sectors republicans i obreristes la critiquen durament.

32

 3.2.2.- El republicanisme. A les primeres eleccions amb sufragi universal 1892. Els sectors

populars van donar suport a la Uni Republicana, que liderava Nicols Salmern i que va tenir un important xit electoral. Molts conservadors van veure coincidir aquests xits amb els grans atemptats anarquistes i aix va fer pensar que sobria un nou periode revolucionari. La reacci del caciquisme , les divisions internes entre els republicans i la repressi social a finals del segle XIX, s el context on apareix la figura d Alejandro Lerroux. Lerroux s un periodista i poltic dorigen andals, que tenia un discurs molt radical, populista i va saber atreures lobrerisme, al fer-se ress de les seves demandes i mostrant un cracter obrerista i revolucionari. Defensava posicions anticlericals i es manifestava espanyolista en oposici als corrents catalanistes (Lliga), per acostar-se als immigrants, justificava seu discurs anticatalanista, vinculant el catalanisme amb els interessos de la burgesia i de lEsglsia, per tant, un sector contrari a les reivindicacions obreres.
33

 Lerroux es va integrar a la Uni Republicana i de seguida

va crear nuclis dacci molt agresius (La Federacin Revolucionaria), va reorganitzar el partit i va completar lactuaci poltica amb una activa acci social. La nova estratgia va ser la Casa del Pueblo (1903), una entitat que va copiar dels socialistes. Es tracta dun organisme que reunia una cooperativa de cosum popular, un centre de lleure i esbarjo, un centre de classes nocturnes pels afiliats i un local de propaganda electoral. Sorganitzaven berenars fraternals, on la gent cantava, ballava, menjava i escoltava un discurs poltic ple delements revolucionaris, que incitaven a la violncia anticlerical. A partir 1908 Lerroux trenca amb la Uni Republicana i fundar el Partido Radical.
34

 3.2.3.- El moviment obrer.

Final del segle XIX es un perode de gran crixement de la massa de

treballadors i per extensi de lorganitzaci obrera, tant poltica com sindical. a) El moviment obrer socialista. PSOE fundat per Pablo Iglesias en 1879 a Madrid, no obstant es a Barcelona al 1888 que es crea la UGT el seu sindicat dinspiraci marxista, ja que a Barcelona es on trobem la concentraci obrera ms important. Cap a finals del segle lafiliaci comena a decrixer a Catalunya i a consolidar-se a Madrid, Pas Basc i Astries. En aquestes zones no hi havia tradici de moviment obrer i el marxisme promou una organitzaci estructurada i amb consignes concretes, que va ser acceptat per les masses immigrants que no contaven amb cap cultura obrera ni tradici associativa. A Catalunya lanarquisme feia incompatible aquesta organitzaci.
35

b)El moviment anarcosindicalista. Al final del segle XIX la forta repressi sobre lobrerisme va afeblir lestructura organitzativa. No obstant a partir del 1902 sinicia una recuperaci : unes vagues iniciades a la conca del riu Ter es van estendre a la zona de Barcelona, fet que va alterar a la patronal i al govern. Lanarcosindicalisme comptava amb la competncia del lerrouxisme, que atreia les masses amb el seu discurs revolucionari. Amb el Congrs Obrer del 1907 sinicia la recuperaci i amb la segona convocatoria de Congrs Obrer Catal 1908 es va donar origen a la Federaci Regional Solidaritat Obrera. Poc desprs de la seva fundaci va patir la repressi que va seguir els fets de la setmana trgica, i provocar una caiguda dafiliats. Ja a loctubre de 1910 apareix un sindicat revolucionari anomenat Confederaci General del Treball , i al 1911 canviar el nom per Confederaci Nacional del Treball. La CNT ms que un sindicat nic era el resultat de la coordinaci de petits sindicats de fbrica, molt ben cohesionats internament i fora independents en la seva actuaci i freqents en els rams de la indstria tradicional, com la construcci o el txtil.
36

4.- La Setmana Trgica. El 1903 Espanya va emprendre una nova campanya colonial, cap a la zona del Marroc; en un moment en qu les potncies imperialistes com Gran Bretanya, Frana , Alemanya sestaven reparntin el continent afric. Espanya va obtenir una franja al Nord1906, el Rif, i un enclavament a la costa atlntica (Ifni i riu dOr). La penetraci al Rif tenia interessos econmics (mines, inversions ferroviries) com voluntat poltica de retornar el prestigi perdut a lexrcit. El govern de Maura optar per incrementar el nombre de soldats i concretament enviament de tropes integrades pels reservistes catalans, molts ja casats i amb fills. Aix ser la guspira que provocar una important protesta popular. Locupaci espanyola es va veure contestada per les tribus berebers, tant que al 1909 els rifenys van derrotar als espanyols al barranco del Lobo
37

38

 La mobilitzaci popular contra la guerra es va iniciar al

39

port de Barcelona el 18 juliol, mentre tenia lloc la sortida de tropes cap al Marroc. La revolta es va allargar durant una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a lhegemonia social i culutral de lEsglsia, que se la identificava com laliada del poder i depositaria de grans privilegis. El dia 24 es va constituir un comit de vaga, amb la participaci de republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida a la vaga general. La vaga es va convertir en una revolta urbana; on la gran perjudicava va ser lesglsia perqu es van assaltar, saquejar i en molts casos incediar 67 edificis religiosos. La revolta tamb es va estendre fora de Barcelona i per aix en alguns punts es van tallar les vies frries per evitar que lestat pogus enviar tropes contra els revoltats.

40

 A linci dels fets , el governador civil de Barcelona,ngel

Ossorio i Gallardo, es va negar a treure les tropes al carrer, pensant que el moviment saturaria parlant amb el comit i no provocar ms incidents. Quan el govern el va obligar a reprimir-lo va preferir dimitir, fet que li don gran popularitat entre els republicans. Les autoritats van declarar lestat de guerra i lexrcit va posar fi a la revolta i el 2 dagost es va comenar a tornar a la normalitat. Llavors sinici una forta repressi on es van detenir a centenars de persones i sen van afussellar a 5. Entre els afusellats hem de destacar a Francesc Ferrer i Gurdia, un pedagog, impulsor de lescola moderna i relacionat amb els anarquistes i lerrouxistes, que el van acusar de ser linductor pricipal de la revolta. El poeta Joan Maragall va voler aturar aquesta dura repressi amb artcles com lesglsia cremada o la ciutat del perd. Prat de la Riba, lder del catalanisme conservador i director de La Veu de Catalunya es va negar a pblicar els articles.
41

42

 Les conseqncies dels fets, el govern conservador de Maura va

43

haver de fer front a les crtiques per la dura repressi, mentre els liberals i republicans sunien per exigir-ne la dimissi. Es va constituir un bloc desquerres que, sota la frmula comuna Maura no van aconseguir dAlfons XIII la dissoluci de les Corts i el canvi de govern als liberals. Els lerrouxistes molts es van exiliar o amagar per la possible repressi per veient que no els afectava van tornar a actuar i tenir important xit electoral. Aquest fet animar a Lerroux a extendre el seu Partit Radical a tota Espanya. Aix representar linici de la davallada lerrouxista a Catalunya. El catalanisme conservador de Prat de la Riba i el suport a la repressi, van derivar en un desprestigi i retrocs electoral tant 1908 com 1910. La confrontaci dins Solidaritat Catalana va contribuir a la fundaci de Uni Federal Nacionalista Republicana (1910), que va obtenir bons resultats a les eleccions daquell any. Per la seva posterior aliana amb el partit de Lerroux al Pacte de Sant Gervasi, va desagradar als seus electors que van castigar a tots dos partits a les eleccions de 1914.

5.- Mancomunitat de Catalunya.

La Mancomunitat va representar la primera gran realtizaci del

catalanisme en el pla poltic i adminsitratiu; ja que va ser la primera entitat administrativa catalana des del 1714 i la principal concessi dautogovern aconseguida pel catalanisme fins al 1931. El catalanisme havia anat reivindicant un organisme que abasts tot el territori catal, sovint denomiant diputaci nica; per aquesta qesti no es va comenar a concretar fins al 1907, quan el govern dAntoni Maura va presentar a les Corts un projecte de llei denominat dadministracions locals (orientada a modernitzar ladministraci). Els catalanistes es van mostrar interessats en el projecte, perqu preveia la possibilitat dunir diverses provncies. La Setmana Trgica, que va portar la caiguda de Maura, va endarrerir la iniciativa. El 1911 la Diputaci de Barcelona, dirigida per la Lliga Regionalista va aprovar una declaraci a favor de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions catalanes. La declaraci va ser presentat al nou govern de Jos Canalejas.
44

 Canalejas es va comprometre a tirar endavant el

projecte encara que entre el partit liberal alguns membres com Moret, es mostraven hostils al catalanisme. Canalejas fou assessinat lany 1912 i a lany segent, el Senat, dominat per forces anticatalanistes, bloquej el projecte. Els partits catalanistes que li donaren suport van iniciar una campanya de protesta i mobilitzaci nacional i finalment, el nou govern conservador de Dato (1913-1915), va aconseguir la publicaci dun decret reial del 18 desembre 1913,que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius . La Mancomuntiat de Catalunya va quedar constituda el 6 dabril de 1914. El nou organisme constava duna presidncia, per la que va ser elegit Enric Prat de la Riba, i, la qual elegia un consell permament integrat per vuit membres, dos per provncia.
45

 La trajectoria de la Mancomunitat la dividim en tres

perodes, determintats per les presidncies : 1. Prat de la Riba: 6 abril 1914 fins la mort de Prat de la Riba lagost 1917. 2. Josep Puig i Cadafalch: 1917 fins al setembre de 1923 finalitzada per el cop destat de Primo de Rivera. 3. Alfons Sal i Argem: desde 1923 fins inici 1925, que desapereix definitivament la mancomunitat.

46

 La tasca de la Mancomunitat va ser 1) crear una

infraestructura de serveis pblics i administratius bsics que potenciessin el desenvolupament econmic i realitzar un 2) projecte cultural i educatiu. 1) Va invertir bona part dels seus recursos en un pla de millora de la xarxa viria i tamb del sistema postal i telefnic (entre 1916-1921). Es va endegar un pla dacci agrria que cercava la modernitazci de les formes de producci i laugment de la productivitat de lagricultura i la ramaderia. Es crearen escoles de tcnics agraris mitjans i superiors, camps dexperimentaci de conreus, granges models i es fomentava el cooperativisme agrari.
47

en la reafirmaci de la llengua i la cultura catalanes, per aix es va donar un nou impuls a institucions com lInstitut dEstudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, el Consell dInvestigaci Pedaggica (1913), les Biblioteques Populars (1918), les Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919). Per tal de normalitzar la llengua catalana, lInstitut dEstudis Catalans va iniciar una tasca dunificaci ortogrfica encarregada a Pompeu Fabra. Senfatitzar en la divulgaci i protecci del patrimoni cultural i es va constituir la Junta de museus i el Servei de conservaci i Catalogaci de Monuments. Simpulsa una renovaci pedaggica, impulsar lEscola Industrial (1910), lEscola del Treball i lEscola de lAdministraci Local, destinada a capacitar tcnicament els futurs funcionaris pblics de Catalunya. La funci daquestes entitats era potenciar la professionalitat i plantejar la creaci de quadres tcnics de nivell mitj i superior per a la indstria i el comer. 48

2) La cultura i lensenyament es va iniciar un projecte centrat