1.

INTRODUCCI Dacord amb lordre de la Conselleria deducaci i Cultura de 18 de febrer de 2010 per la qual saproven les bases per a la selecci, el nomenament i el cessament dels rgans de govern dels centres docents pblics no universitaris de les Illes Balears, complint els requisits exigits, presentam el segent projecte de direcci. Aquest document no sha dentendre com una iniciativa individual de la persona que el presenta, sin com una iniciativa i reflexi conjunta de lequip proposat, a ms de les aportacions dels membres del claustre i de les famlies. Sha demanat laportaci de suggeriments i noves propostes que pogussim incorporar al nou projecte de direcci. Amb aquest projecte intentarem definir la identitat i singularitat del CEIP Montaura. Intentarem que el projecte sigui realista, profits, eficient i illusionant, dacord amb la nostra realitat, les necessitats i els recursos de que disposam. s un projecte que sorgeix amb la intenci de dur endavant molts de projectes compartits, diniciar una nova etapa en un centre que estimam i amb el qual sentim un lligam especial. 2. ANLISI DE LESPAI FSIC I DE LENTORN SOCIAL DEL CENTRE. Mancor s un municipi de Mallorca septentrional, situat a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i el raiguer. La part septentrional, a la serra, culmina amb el puig de sa Fita (905 m) i els termes d'Escorca i Selva. A l'oest i sud, confronta amb els termes d'Alar i Lloseta. Pertany a la comarca del Raiguer. El terme municipal de Mancor de la Vall es configura de forma relativament rectangular, allargassada de N a S, de 6 per 4 km, amb una extensi de 19,82 km2. N's l'element central el masss del puig de Suro (644 m), al voltant del qual s'estenen les valls.

El bosc cobreix el sector muntanys, amb el predomini del pi blanc i de l'alzina. Abunden els conreus de sec i, sobretot, l'olivera. L'nica indstria s la del calat. Amb 1230 habitants t una densitat de 44,80 h/km2. Est a menys de 5 km d'Inca i t fcil accs, per carretera i amb tren, fins a Lloseta, o la mateixa ciutat d'Inca. Per altra banda, s cam, alternatiu al de Selva, per accedir a peu, a les muntanyes d'Escorca (Lluc), des de la carretera de Palma. A Mancor de la Vall tenen especial inters arquitectnic: la capella de santa Llcia, documentada per primera vegada, l'any 1348; l'esglsia parroquial; la possessi de Massanella i el seu entorn; la tafona de Son Morro, amb el seu casal; el casal de Can Marques que, damunt el portal, enmig de la faana, t una finestra renaixentista; el casal de Son Lluc, situat al carrer principal; Son Collell, que va ser durant molts d'anys la casa de la vila, conserva una petita clastra; Son Sim, casal que dna nom al carrer on es troba; Son tafona, on va nixer, l'any 1796, el doctor Joan Josep Amengual, escriptor i filleg; Cas Vellaco, situada al carrer Major; Turixant, avui convertit en restaurant. Lactual terme de Mancor de la Vall guarda restes del seu passat prehistric com sn els talaiots del Clot del Diners i Conia, el lloc fortificat de Son Bosc defensat per una muralla i la cova de Montaura on enterraven els morts i adoraven un dol que era un bou. Aquest darrer tamb ha proporcionat testimonis romans. El nostre edifici es troba en la zona sud-oest, en un extrem del poble. s una zona tranquilla, tot i que en aquests darrers anys shan construt molts dedificis nous al voltant. El nostre centre compta amb:

un edifici de dues plantes, on hi ha totes les aules dinfantil i primria, algunes delles dividides (i per accedir-hi sha de passar per dins les classes)

una aula prefabricada al pati. el menjador que est fora de lescola, sha de travessar el carrer per anar-hi.
2

el pavell que tamb est fora de lescola l'edifici est envoltat per un pati dividit en diferents espais.

Lactivitat econmica ms rellevant del poble: el calat i la restauraci. Encara que cada vegada ms la poblaci en edat productiva ha de sortir del poble per treballar. La seva proximitat amb Inca ha propiciat el fet que moltes famlies joves shi installin i que duguin els seus fills al centre. En aquests darrers anys lincrement de la poblaci ha estat molt significativa, fet que afecta directament laugment constant de la poblaci escolar. Aquesta circumstncia ha derivat en la necessitat de la construcci duna nova escola. Durant aquest curs, shan mantingut reunions amb Conselleria (Conseller Sr. Bosch, Ibisec) per tractar aquest tema. L'ajuntament t uns solars per comprar i estam esperant la resposta per part de lIbisec de si s viable o no, la construcci d'un nou centre. Lincrement de poblaci ha provocat un canvi substancial en les caracterstiques del CEIP Montaura que ha passat de ser un centre que comptava amb 40 alumnes a tenir 120 alumnes en menys de 10 anys. El centre sols comptava amb 4 unitats i va passar a tenir-ne 9, tot i que aquest curs sols compta amb 8 unitats per daqu a dos cursos tornarem a ser un centre duna lnea. El nivell scio-econmic de les famlies es pot considerar dins la mitjana , tot i que aquest curs shan pogut detectar alguns casos de famlies amb vertaders problemes econmics que han requerit la intervenci dels serveis socials. El nivell dimplicaci de les famlies en el centre s molt alt, normalment es troba una resposta positiva quan el centre sollicita la participaci de les famlies en determinades ocasions (reunions, projectes comuns, collaboracions amb les tasques dels seus fills...) les relacions amb lApima sn excellents, demostren molt dinters per tots els projectes iniciats al centre.

Les relacions del centre i el seu entorn podem considerar-les normals. Les relacions que sestableixen son: lAjuntament, el centre de salut, els equips psicopedaggics, els serveis socials, lentitat bancria i els establiments comercials. Les relacions amb lAjuntament sn bones i mostren bona predisposici en les peticions que sels fa, sempre dins les seves possibilitats. La biblioteca municipal ens fa arribar totes les activitats que proposa. De la mateixa manera estam oberts a la participaci en diferents propostes de moltes altres associacions i entitats del poble. 3. ANLISI I VALORACI DEL PROJECTE EDUCATIU I DE LORGANITZACI I FUNCIONAMENT DEL CENTRE. La nostra escola ha estat d'una lnea els dos darrers cursos. Enguany s incompleta (tercer cicle junts), encara que hi ha una tendncia a convertir-se en un centre duna lnea. De les dades de matrcula es desprn que hem augmentat de 45 alumnes a 119 en deu anys per la qual cosa hi ha un dficit d'espais. En el present curs presenta tres tutories a infantil i cinc a primria. El PEC ha estat actualitzat aquest curs 12-13, si b els documents que el despleguen shan anat revisant i alguns estan encara pendents d'actualitzaci. En aquests darrers dos anys hi ha hagut una reducci d'un 30% de les despeses de funcionament del centre motivat per la crisi econmica. Per tant, es fa necessria una organitzaci que optimitzi els recursos existents. Als dos darrers cursos el professorat i l'equip directiu han anat avanant amb la

concreci del currculum i les competncies bsiques. Ara b la nostra intenci s seguir cada any amb el seu control i actualitzaci. Respecte a l'actual plantilla cal esmentar que la majoria del professorat s fix la qual cosa fa que es pugui dur a terme una lnia metodolgica coherent i un major grau de coordinaci i cohesi. 3.1 Plantilla curs 2012-13

2012/13 Plantilla Habilitades

EI 4

EP 4

EF 1

MU 1

ANG 1 1

PT 1

AL 1*

*Quatre dies a la setmana La mestra de religi ve tres dies al centre i comparteix amb el CEIP Ses Roques de Caimari i CEIP Nadal Campaner Arrom de Costitx. Valoram positivament la plantilla actual que esperam es consolidi daqu a dos cursos amb el fet de que quedem com a centre duna lnea. 3.2 Personal no docent Aquest curs comptam amb una ATE, dos dies a la setmana, els dies que ve al nostre centre un alumne amb discapacitat motrica al qual se li fa atenci directa. Tamb comptam amb la collaboraci de NOUSIS i JOAN XXIII.

3.3 Alumnat El nombre total dalumnes a Infantil s de 35 i a primria: 37 al primer cicle, 30 al segon cicle i 17 al tercer cicle, fent un total de 84 alumnes. Total dalumnes a lescola 119. Aquest curs hi matriculats un total de 9 alumnes estrangers (6,9%) En el centre hi ha 15 alumnes NESE. 3.4 Horari Des del curs 2008-09 el centre imparteix jornada continuada en horari lectiu de 9 a 14 hores. Lescola matinera en horari de 7.30 a 9 a crrec de lAPIMA, menjador escolar de 14 a 16 hores i activitats APIMA de 16 a 17 hores. Les hores de permanncia del professorat estan distribudes de la segent manera de 8 a 9 hores: dilluns tutoria pares, dimarts CCP i Claustre, dimecres programaci, dijous cicle i divendres preparaci classes. Durant les activitats extraescolars resta professorat de gurdia al centre. 3.5 Programes i serveis TIC: El centre disposa 5 pissarres digitals del programa Escola 2.0 i aquest curs s'installar una pissarra digital per al cicle d'infantil pagada amb l'aportaci dels pares. Menjador: Gestionat per lAPIMA. Servit actualment per l'empresa EUREST. Publicacions escolars: La revista escolar Montaura en acci, posada en marxa aquest curs, s un nmero monogrfic en format digital on es publiquen treballs de tota la comunitat educativa. Pgina web: El centre disposa d'un bloc central, perqu es pugui consultar tota la informaci, activitats i organitzaci de l'escola. Cada cicle t el seu propi bloc al qual es pot accedir a travs del blog central. La nostra intenci s tenir en funcionament una pgina web joomla, pel proper curs.

Escola matinera: s un servei de l'APIMA per atendre les necessitats de les famlies, de conciliaci laboral i familiar. Est oberta de 7,30 a 9 h.del mat. Activitats extraescolars: Organitzades per l'AMIPA i que atenen les demandes de ms inters dels usuaris i que siguin viables econmicament. Centre de prctiques: Som centre de formaci en prctiques que atn a alumnes del Grau de mestres de la UIB. Escola mallorquina: Participam a totes les seves Trobades. Centre ecoambiental: Fa 5 anys que consecutivament participam activament del programa i estem en vies de ser un centre consolidat. Programa de reutilitzaci de llibres: Hi participen 83 alumnes. Un 100 % de primria. Aquest curs ni el passat no sha rebut l'assignaci de la conselleria i perilla la seva continutat. Projecte pati: l'equip de suport amb la intenci de millorar la integraci d'alumnes en perill d'exclusi social, varen elaborar aquest projecte amb el suport del claustre. Projecte temtica interdisciplinar anual: cada any es tria a nivell de claustre una temtica que es pot treballar a tots els nivells i a totes les rees. Projecte Comenius: enguany acabam el primer projecte multilateral al qual hem participat amb molt d'xit, i estam pendents de l'aprovaci d'un projecte nou. 4. ANLISI I VALORACI DE LES DADES I DELS RESULTATS ACADMICS. De l'anlisi dels resultats acadmics i de les proves de diagnstic de l'IAQSE es pot els resultats globals per competncies ens situen a un nivell bastant satisfactori. afirmar que

COMPETNCIES

COMPETNCIA LINGSTICA CATAL

COMPETNCIALI NGSTICA CASTELL

COMPETNCIA LINGSTICA ANGLS

COMPETNCIA MATEMTICA

COMPETNCIA CONEIXEMENT DEL MEDI

Total centre puntuaci mitjana Total I. Balears Mallorca C. Pblics

74.7%

66.9%

81.4%

67.1%

52.5%

63,80% 64,00% 64,80%

64,10% 64,40% 63,60%

68,60% 68,20% 67,50%

54,30% 54,70% 53,10%

51,50% 51,80% 50,90%

Dades resultats IES: Respecte als resultats obtinguts a lIES Pau Casesnoves i IES Berenguer d'Anoia, pels alumnes de primer ESO els podem considerar satisfactoris comparant amb la mitjana d'aprovats de tot l'IES, si b no disposem de dades del nivell general assolit. Generalment, l'IES comunica la seva satisfacci vers els nostres alumnes fent la comparativa amb l'alumnat d'altres collegis de la zona 5. PROJECTE ESTRATGIC: OBJECTIUS A ASSOLIR, LNIES DACTUACI 5.1.mbits d'intervenci.

mbit acadmic i pedaggic mbit organitzatiu i normatiu mbit de gesti i participaci mbit de relacions institucionals

Aquests mbits d'actuaci queden explicitats a les segents graelles on mitjanant els objectius proposats es marquen els indicadors d'avaluaci i les lnies d'actuaci marcades per desenvolupar els objectius.

5.2 OBJECTIUS A ASSOLIR, ACTUACIONS, RECURSOS I INDICADORS PER MESURAR L'ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS. 1.Objectiu general: Fomentar una organitzaci de centre ms eficient i coherent amb la nostra realitat.
Objectiu Potenciar la feina del tutor /a com a coordinador/a de l'equip docent que interv en el seu grup-classe Actuacions Establir reunions peridiques entre els mestres-tutors i lequip docent, per abordar temes que afecten el cicle, com ara suports, seguiment dalumnes, programacions,... Indicadors avaluaci Anlisi de les actes de reunions de coordinaci entre tutors i equips docents. Anlisi de les actes d'avaluaci. Informe de valoraci realitzat per l'equip docent. Revisi i control del material elaborat i actualitzaci continuada dels recursos digitals.

Crear d'un banc de recursos curriculars per facilitar el treball.

Elaboraci de material divers per suplantar els llibres de text. Major s de recursos digitals a totes les rees. Elaboraci de materials elaborats per lequip de suport. Creaci d'una carpeta per alumne amb tota la gramtica de catal i castell que els acompanyar durant tota la primria. Manteniment i control de linventari. Utilitzar les aules de forma polivalent. Utilitzaci de les pissarres digitals a tots els nivells, elaborant un horari ds per cada grup.

Optimitzar recursos materials i espais.

Revisi peridica de linventari. Anlisi de les necessitats despai. Anlisi i valoraci de ls de les aules amb PDI a nivell de claustre.

Projecte de direcci

Mantenir l'estructura organitzativa del centre en comissions.

Manteniment del nomenament de coordinador /a durant dos cursos per donar estabilitat a la seva feina.

Actes de reunions.

2. Objectiu general: Mantenir i millorar la utilitzaci i dotaci de les TIC

Objectius Ampliar dels recursos TIC del centre. Actuacions El Coordinador TIC sencarregar de gestionar els nous equipaments que sestimen necessaris perqu tots els cicles tenguin accs a les tic Promocionar els cursos de noves tecnolgies a tots els nivells. Indicadors avaluaci Revisi de l'inventari. Informe de valoraci del seu s realitzat per cicles. Valoraci per part dels mestres

Promoure la formaci del professorat sobre l's de les noves tecnologies. Emprar la pgina web per comunicar i difondre tot el que feim a l'escola.

Manteniment del bloc actualitzat Creaci duna nova pgina web per millorar la difussi dinformaci a tota la comunitat educativa.

Valoraci de ls real que es fa de la web.

Projecte de direcci

10

3. Objectiu general: Millorar l'xit escolar.

Objectius Planificar les actuacions de l'equip de suport per cicles segons les necessitats. Coordinar el pas d'una etapa educativa a la segent Actuacions Aplicaci del Pla dAtenci a la Diversitat. Reunions de seguiment amb l'IES i coordinaci amb les escoletes de 0-3 anys. Aplicaci del protocol de demanda d'intervenci de l'equip de suport. Reunions de l'equip de suport. Reunions entre l'equip de suport i equip directiu Anlisis dels resultats de les proves diagnstiques per prendre les mesures adients. Informe resultant de l'anlisi de les proves realitzades. Indicadors avaluaci Revisi del PAD anual Valoraci dels resultats acadmics Seguiment de les reunions de coordinaci

Afavorir el sistema d'atenci a la diversitat.

Valoraci de lequip de suport i de tot el claustre.

Utilitzar les proves diagnstiques com a eina de reflexi en el procs d'ensenyament-aprenentatge.

Projecte de direcci

11

4. Objectiu general: Potenciar ls de llengua anglesa amb activitats i projectes.

Objectiu Oferir langls a partir del 1r curs dinfantil. Actuacions Indicadors avaluaci

Oferta de llengua anglesa a tots els cursos a partir del primer curs d'educaci infantil. Sessions setmanals de llengua oral aprofitant que disposam d'una mestra nadiva.

Diverses activitats orals d'aprenentage.

Augmentar el nivell de llengua parlada a tots els cursos.

Controls peridics dels avanos dels alumnes.

Seguir participant en el Projecte Comenius.

*Estam pendents de rebre notificaci de participaci del nostre segon projecte multilateral.

A final del projecte es fa una avaluaci global entre tots els participants.

5. Objectiu general: Implantar una GESTI DE QUALITAT dels processos del centre.
Objectiu Elaborar uns manuals de procediment o de funcionament consensuats de totes les activitats del centre. Actuacions Millora de tot el funcionament administratiu aconseguint aix processos ms gils i funcionals. Actualitzaci de tots els documents de centre. Indicadors avaluaci Documents actualitzats.

Projecte de direcci

12

6. Objectiu general: Elaborar un pla estratgic global per la lectura.

Objectiu Muntar la biblioteca del centre, dotar-la dels recursos necessaris, organitzar-la i planificar el seu s. Actuacions Elaboraci d'un pla de biblioteca que permetr un millor s i aprofitament dels recursos de lectura i audiovisuals. Convidam els padrins /es que puguin a transmetre la cultura oral i la lectura. Collaboraci amb la biblioteca per informar les famlies de les activitats que es duran a terme. Indicadors avaluaci Qestionari de seguiment i avaluaci.

Posar en marxa el projecte padrins lectors

Seguiment a nivell de centre de la participaci i acceptaci del projecte. Seguiment per part de la biblioteca.

Participar de totes les activitats que ens fa arribar la biblioteca municipal.

Elaborar un projecte biblioteca-escola amb la biblioteca municipal.

Posada en marxa d'activitats en conjunt que fomenten la lectura.

Seguiment per part de l'escola i la biblioteca.

7. Objectiu general: Gestionar leconomia del centre duna manera efica, ajustada a les necessitats i possibilitats del centre.
Objectiu Continuar ajustant el pressupost del centre des de la secretaria i donant resposta a les necessitats. Actuacions Prioritzaci de la dotaci informtica i posada en marxa de la biblioteca del centre. Indicadors avaluaci Seguiment i valoraci de l'adequaci del pressupost.

Projecte de direcci

13

Fer partcep la comunitat educativa de la gesti econmica del centre mitjanant lelaboraci participativa del pressupost anual. Fomentar sempre que sigui possible ls del comer local.

Elaboraci i aprovaci a del pressupost

Compra de productes per tallers de cuina, elements de plstica...

Seguiment de les despeses amb el programa ECOIB.

8. Objectiu general: Seguir amb el projecte descola ecoambiental

Objectius Continuar amb un funcionament del centre ms ecolgic i sostenible possible. Conscienciar en la necessitat d'arribar a peu o amb bicicleta a l'escola. Continuar amb l'hortet i amb els tallers de cuina. Fomentar els berenars saludables. Actuacions Reciclatge, compostatge i adopci de criteris de funcionament ecolgics. Implicaci dels alumnes en el major grau possible, en les actuacions del projecte. Consolidaci i iniciatives a travs de la comissi ambiental. Explicaci als alumnes de l'impacte ambiental ocasionat per l'excs de cotxes. Sembra, cura i recollida de productes de l'hort, posterior s als tallers de cuina. Continuaci amb un dia setmanal de fruita i revisi per part dels mateixos alumnes. Indicadors avaluaci Actes de la comissi. Fulls de seguiment dels alumnes.

Seguiment dins les comissions

Seguiment dins les comissions. Graella de seguiment a nivell de grup-classe.

Projecte de direcci

14

9. Objectiu general: Vetllar per la millora de les infraestructures del centre i seguir amb la demanda dun nou centre escolar.
Objectius Millorar les installacions de l'edifici. Actuacions Peticions a l'ajuntament: canvi de la porta d'entrada, arreglar canals, posar sur a les aules... Indicadors avaluaci Actes del consell escolar amb el llistat de feines fetes i pendents. Seguiment per part del Consell Escolar.

Continuar amb la demanda d'un nou centre escolar.

Comunicaci continuada amb la Conselleria, ajuntament i Apima.

10. Objectiu general: Propiciar un bon clima de convivncia en el centre i augmentar el sentiment de pertinena al centre de tots els membres de la comunidad.
Objectius
Millorar la convivncia en el centre

Actuacions
Continuar amb un sistema de missatgeria interna. S'informar al claustre de reunions, notcies... mitjanant el correu electrnic. Elaborar un programa d'acollida del professorat nouvingut. Planificaci d'estratgies per millorar la convivncia a tota la comunitat educativa. Posada en funcionament d'un servei de mediaci per part dels alumnes.

Indicadors avaluaci
Comprovaci que els missatges s'han rebut de manera satisfactria. Avaluaci per part del professorat.

Actualitzar el projecte de convivncia.

Actes de comissi de convivncia.

Projecte de direcci

15

Fomentar la implicaci i participaci de les famlies en el centre.

Actualitzar els blocs per cicle per mantenir un contacte continu amb les famlies. Full informatiu als pares i la revista del centre (penjar-ho tot al bloc). Coordinaci amb l'Apima amb reunions trimestrals i sempre que sigui necessari. Designaci d'horari per dur a terme aquestes reunions. Posada en com de tasques, distribuci de feines i valoraci de la setmana per transmetre al claustre.

Visites rebudes al bloc. Suggerncies. Memries anuals. Actes de les reunions.

Establir dues sessions setmanals d'equip directiu.

Actes de les sessions.

Projecte de direcci

16

6. ESTRATGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACI DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACI EN EL PROJECTE DE DIRECCI. En aquest apartat, desglossarem els diferents sectors de la comunitat educativa, explicant les estratgies proposades per a cada un dells. La participaci de la comunitat educativa s un eix fonamental en el nostre projecte i per tant ja ha quedat reflectida en els objectius i actuacions desenvolupats anteriorment. Totes les estratgies especificades defineixen la nostra concepci de lideratge. Consideram que hem de partir de principis tals com empatia, consideraci positiva, assertivitat, coherncia aspectes que trobam essencials per a la creaci dun clima escolar que afavoreixi al mxim la qualitat del procs densenyament-aprenentatge del nostre centre. FAMLIES -Demanar-los aportacions pel projecte de direcci en elaboraci -Donar a conixer lorganitzaci i els projectes de centre a les famlies per tal dengrescar-los a fer-se partceps de la dinmica del centre: Jornada de portes obertes per als nouvinguts Reuni inicial d'infantil abans del comenament de cada curs Reuni inicial de primria, desprs d'haver passat les proves inicials Activitats de participaci

Projecte de direcci

17

CLAUSTRE

Ser receptius a les aportacions a noves propostes, suggerncies de millora, idees, projectes...

Acceptar les crtiques rebudes i reflexionar-hi per reconvertir-les en millores.

ALUMNAT Fomentar la programaci de tasques/projectes de centre interdisciplinars en els quals els infants tenguin un paper protagonista i hi participin de manera activa. TCNICA EDUCATIVA: inclusi dins el grup de mestres, concretament dins l'equip de suport i coordinaci amb els tutors/es amb els quals treballa. MANTENIMENT I NETEJA: contactes per al seguiment de les tasques, relaci fluda i cordial. MONITORS/ES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: seguiment i participaci activa mitjanant la mostra dactivitats extraescolars. MONITORES MENJADOR I MATINETA: comunicaci fluda i seguiment dincidncies 7. SISTEMA DAVALUACI DEL PROJECTE Aquest document esdevindr el Pla estratgic del CEIP Montaura i sincorporar a la primera Programaci General Anual i ser valorat amb les successives memries dels propers quatre cursos. La primera valoraci inicial partir de les conclusions a les quals pugui arribar la comissi de selecci.

Projecte de direcci

18

INSTRUMENTS DE CONTROL Programaci General Anual: prioritzant els objectius pel curs. Qestionari per al professorat: grau dassoliment dels objectius de la PGA i grau de satisfacci de lorganitzaci i gesti del centre. Autoavaluaci de lequip directiu valorant el grau dassoliment dels objectius marcats al present Pla.

QUI AVALUA?

QUAN?

Equip directiu, claustre i consell escolar. Tot el claustre

Cada curs.

Cada curs

Equip directiu

Cada curs a la memria anual i proposant les millores adients a la propera PGA. final de curs.

Memria de final de curs, avaluar els objectius estratgics proposats. Avaluaci de la fase de prctiques de la candidata. Avaluaci final en acabar els 4 anys de projecte de direcci.

Equip directiu, claustre, consell escolar. Claustre, consell escolar i inspecci. Equip directiu, claustre, consell escolar i inspecci.

En acabar el perode de prctiques. El darrer curs de direcci.

8. PROPOSTA DEQUIP DIRECTIU Secretria: Angela Marlene Silmon Ibor mestra en comissi de serveis al nostre centre, especialista en llengua anglesa i propera coordinadora projecte Comenius. Aquest curs ja ha estat la secretria del nostre centre. Directora: Merc Gelabert Morro, mestra definitiva en el centre especialista en educaci infantil. Actualment s la directora anomenada amb carcter extraordinari per un any i durant 6 anys secretria al centre.

Projecte de direcci

19