Treball D'investigació: Sex and The City

!
Treball d investigaci:
Anna Blanqu, Mariona Castells, Sonia Fresneda i Laura Vil Mtodes dAnlisi de Missatges Publicitat i Relacions Pbliques Universitat Pompeu Fabra
NDEX 1. Presentaci............................................................................. 2. Objectius................................................................................. 2.2 Objectiu 2: intertextualitat................................................. 2.3 Objectiu 3: lector model.................................................... 3. Marc teric.............................................................................. 3.2 Sorkina: intertextualitat................................................... 3.3 Umberto Eco: lector model............................................... 4. Descripci del corpus textual.................................................. 5. Anlisi i resultats..................................................................... 5.1 Programes narratius......................................................... 5.1.2 Pellcules................................................................ 5.1.4 Fanfiction................................................................. 5.2 Intertextualitat................................................................... 5.2.2 Pellcules................................................................ 5.2.4 Fanfiction................................................................. 5.2.5 Anlisi dintertextualitat............................................ 5.3 Lector Model..................................................................... 5.3.2 Pellcules................................................................ 5.3.4 Fanfiction................................................................. 5.3.5 Comparaci del Lector Model.................................. 1 3 3 4 5 6 6 8 12 12 19 35 47 50 52 54 55 60 64 66
2.1 Objectiu 1: programes narratius........................................ 3
3.1 Greimas: programa narratiu.............................................. 5
5.1.1 Srie televisiva......................................................... 12 5.1.3 Novella.................................................................... 32 5.1.5 Comparaci dels programes narratius..................... 43 5.2.1 Srie televisiva......................................................... 47 5.2.3 Novella.................................................................... 51
5.3.1 Srie televisiva......................................................... 55 5.3.3 Novella.................................................................... 62
6. Conclusions............................................................................ 6.1 Recopilaci dels resultats.................................................
68 68
6.2 Suggeriments.................................................................... 71 Bibliografia.................................................................................. 72
Treball d investigaci: Sex and the City

! 1. PRESENTACI Durant el transcurs de lassignatura hem posat damunt la taula els principals models terics i metodolgics danlisis textual de la semitica interpretativa i generativa. A travs daquests instruments hem arribat a la transversalitat duna visi multimdia de comunicaci i hem sigut capaos darribar a noves fronteres en lanlisi textual. Per concloure lassignatura, donem pas a lelaboraci dun treball basat en laplicaci de les diferents categories danlisi treballades al llarg del curs. El treball consisteix en un corpus danlisi de Sex and the City; es tracta dun estudi sobre la srie, les pellcules, la novella i els continguts dusuaris daquesta narraci, que exposa un debat entre amor i sexe. Duna banda, Sex and the City s una srie de televisi americana que es va emetre per primera vegada al canal HBO el 6 de juny de 1998 i va continuar fins el 2004 amb un total de sis temporades. Ambientada a la ciutat de Nova York, la srie tracta sobre la vida i les relacions amoroses de quatres noies que sn molt bones amigues. Sent una comdia de situaci amb elements dramtics, el programa sovint ha tractat problemes socialment rellevants com el paper de la dona a la societat. Daltra banda, quatre anys desprs del final de la srie, es van produir dues adaptacions a la gran pantalla: la primera pellcula es va estrenar el 2008 i la segona el 2010. A ms, la narraci tamb compta amb una novella anomenada The Carrie Diaries, de lescriptora Candace Bushnell, publicada el 2010; consisteix en el precursor del best-seller Sex and the City i la histria se centra en Carrie Bradshaw durant la seva etapa com estudiant de preparatria a la dcada dels vuitanta i part de la seva vida com a escriptora de Nova York. Finalment, molts usuaris han generat un ampli ventall de continguts narratius relacionats amb el corpus danlisi.

! Aix doncs, a partir dels tres mitjans escollits (la srie televisiva, les dues pellcules i la novella) i dels continguts dusuaris, ens hem centrat en autors de referncia per dur a terme el nostre anlisi: Greimas pel que fa al programa narratiu, Sorkina per la intertextualitat i Umberto Eco en relaci al lector model. En definitiva el propsit de la investigaci se centra, per un costat, en conixer de primera m algunes de les categories danlisi dautors com Greimas, Umberto Eco i Sorkina que han anat apareixen en el trajecte daquesta assignatura i, per laltre costat, en aplicar aquests conceptes en un corpus danlisi com s Sex and the City, un programa exits que va rebre una constant aclamaci per part de la crtica i el pblic sobre quatre amigues que exploren el paper de la dona soltera i la sexualitat humana.

! 2. OBJECTIUS 2.1 Objectiu 1: programes narratius El primer objectiu definit parteix de la segent pregunta: Quina diferncia hi ha entre els programes narratius que trobem a la srie, a la pellcula i al llibre? Consisteix, duna banda, en lanlisi del programa narratiu del personatge principal de Sex and the City (la Carrie) en els formats diferents en els quals ens hem basat: la srie (en total sn sis temporades), les dues pellcules, els fanfictions (nhem elegit tres) i, finalment, el llibre The Carrie Diaries (en el qual es basen els altres suports). Daltra banda, tamb hem cregut convenient comparar les similituds i les semblances que sestableixen entre els diferents programes. Finalment, ser important destacar els programes narratius secundaris que, duna manera o altre influeixen en el programa narratiu de la Carrie; es tracta dels programes representats per la Miranda, la Charlotte i la Samantha.
2.2 Objectiu 2: intertextualitat El segon objectiu que hem decidit estudiar prov duna altra qesti: Com trobem la intertextualitat en els diferents formats que analitzem? Com es pot comparar?
Es tracta de trobar elements que facin referncia a la intertextualitat en el llibre, en els fanfictions, en la pellcula i, finalment, en la srie. Desprs de descobrir els possibles intertextos, caldr comparar-los per arribar a una srie de conclusions.

! 2.3 Objectiu 3: lector model
Finalment, el tercer objectiu que hem proposat est relacionat amb el concepte de Lector Model, i parteix de la segent pregunta: Qu necessita saber el Lector Model per poder entendre i interpretar la histria tant en la srie, com en la pellcula, com en el llibre i en els fanfictions?
s a dir, quines competncies, quins coneixements i quin material s necessari per poder entendre tot el contingut que es projecta en cada suport. Per acabar, caldr analitzar si alguna de les plataformes analitzades requereix ms competncies que les altres. En definitiva, es tracta de fer una comparaci dels requisits necessaris per poder introduir-se en aquest univers ficcional.

! 3. MARC TERIC Si ens fixem en els objectius daquest treball podrem apreciar que lanlisi de la narrativa transmdia de Sex and the city es far a partir duns models danlisi proposats per varis autors. Es tracta despecialistes en el camp de la semitica o de la lingstica que posen a labast dels investigadors diversos models o conceptes que permeten extreure i interpretar els elements essencials dun text. A continuaci, es delimitar el marc teric fent referncia a tots els aspectes terics que han fet possible la realitzaci daquest estudi de Sex & the City. Els tres conceptes que hem utilitzat per a dur a terme el nostre anlisi sn: programa narratiu, intertextualitat i Lector Modelo. 3.1 Greimas: programa narratiu El concepte de programa narratiu el va desenvolupar Algirdas Greimas en la seva teoria de la gramtica narrativa que s un dels pilars fonamentals de la semitica generativa. Greimas, que va rebre una gran influncia de Vladimir Propp, volia desenvolupar una teoria que permets analitzar tot tipus de textos i no pas noms els literaris com les teories anteriors. Segons ell el sentit es crea a partir dun procs que inclou tres nivells: el nivell profund, el superficial i el discursiu. Per comprendre el concepte de programa narratiu cal entendre dos aspectes de la teoria de Greimas: el nivell profund i lesquema narratiu que forma part del nivell superficial. En el nivell profund trobem lestructura elemental de significaci, la qual es tracta del quadrat semitic que reflecteix la principal oposici present en el text. En el nivell superficial aquesta oposici santropomorfitza, s a dir, els valors passen a ser accions dun subjecte creant un programa narratiu. La trajectria daquest subjecte segueix un esquema narratiu estructurat en 4 fases. La primera delles s el contracte, en qu el subjecte i un individu que Greimas anomena destinador fan un pacte amb un objectiu concret. A continuaci t lloc

! la competncia, en qu el subjecte ha denfrontar-se a una o ms proves que el fan crixer com a persona. La tercera fase s lactuaci, on el subjecte demostra tot el que ha aprs en un prova definitiva; i per acabar, rep una sanci que pot ser negativa o positiva. Durant el cam cap a lobjecte tindr un oponent que far el possible per impedir-ne lacompliment, aix com un ajudant que facilitar el transcurs dels fets. El programa narratiu sintetitza tots aquests aspectes establint el tipus de relacions entre el subjecte i la resta de personatges. Aix doncs, per a lobjectiu 1 shauran didentificar els ajudants, els oponents, el destinador i el destinatari (individu receptor de la sanci) per a trobar el programa narratiu dun personatge i les fases que constitueixen lesquema narratiu. 3.2 Sorkina: intertextualitat Pel que fa al segent concepte, tot i que els primers a parlar dintertextualitat van ser Bajtin i Kristeva, ens hem centrat en Sorkina que va desenvolupar el concepte amb un enfocament pragmtic. Ella defineix la intertextualitat com una relaci entre diferents textos i les seves parts dins duna obra, que s establerta per lautor o pel lector amb un propsit determinat. Aquesta relaci amb altres textos es inherent a qualsevol text, ja que es considera que cap resultat pot ser autnom. Aix doncs no podem analitzar un text sense tenir en compte que forma part de la histria de la literatura. Per a lobjectiu 2, doncs, haurem didentificar quines referncies a altres textos existeixen en cada un dels objectes destudi. 3.3 Umberto Eco: Lector Model Pel que fa al Lector Model, s un concepte desenvolupat per lestudis ms important del camp de la semitica interpretativa, Umberto Eco. Segons ell un text ha de ser actualitzat pel destinatari, ja que sin es constitueix com un text incomplet. El destinatari utilitzar les seves competncies i la seva enciclopdia per dotar de significat el text mitjanant un procs que ell anomena cooperaci

! interpretativa. Tot i aix, les competncies del lector no sempre sn les mateixes que lautor. Aquest fet ens indica que el lector no s el Lector Modelo que lautor ha dissenyat, per tant, podem dir que mitjanant unes tcniques narratives, un ritme i un llenguatge concret lautor delimita el lector de la seva obra. Aix doncs, per a complir el que est fixat en lexercici 3 haurem didentificar quines sn les competncies que constitueixen el Lector Modelo i com ho fa lautor per delimitar-lo. Per tal daplicar aquests conceptes en el nostre anlisi utilitzarem un mtode dinvestigaci semitic que consistir en visualitzar o llegir els objectes dinvestigaci i posteriorment identificar cada un dels aspectes explicats en aquest apartat a partir del models terics proposats per cada autor. Posteriorment, es realitzar una comparaci entre cada un dels objectes destudi que permetr extreure unes conclusions finals. Per a la part danlisi ens servirem de bibliografia especfica per acabar de complementar els resultats.

! 4. DESCRIPCI DEL CORPUS TEXTUAL
1994
Naixement de Sex and the City en una columna dun diari de la m de Candace Bushnell
1997
Llibre Sex and the City, Candace Bushnell Pgina web oficial de
1998
Estrena de la primera temporada de la srie Sex and the City a Estats Units. HBO
Sex and the City
1999
Segona temporada de la srie Sestrena la srie a Espanya
2000
Tercera temporada de la srie Primera temporada en DVD (USA) Segona temporada en
2001 2002
Quarta temporada. HBO Quarta temporada. HBO Tercera temporada en DVD (USA)
DVD (USA) Cinquena temporada. HBO
2003 2004
Quarta i cinquena temporada en DVD (USA) Sisena temporada. HBO Sisena temporada en DVD (USA) + srie complerta en DVD
2008
Pellcula Sex and the City: the movie

!
CD Soundtract Sex and the City Pellcula Sex and the City 2 2010 DVD i CD Soundtrack Sex and the City 2 Llibre The Carrie Diaries, Candace Bushnell 2011 2012 2013 Llibre Summer and the City, Candace Bushnell Producci del pilot The Carries. CW Network Estrena de la srie The Carries
+
Durant tot el fenomen Sex and the City: Continguts de fans FANFICTION

! En aquest treball la mostra que analitzarem consisteix en un conjunt de continguts a travs dels quals sha anat construint i expandint la trama narrativa del fenomen Sex and the City. Aquesta mostra es constitueix per la srie, les dues pellcules Sex and the City: the movie i Sex and the City 2, tres continguts generats per fans consistents en un trio de relats breus titulats Sex and the Highschool, Blossom like a Lily i Sex and the City 3, i el llibre The Carrie Diaries, prequel de la srie i el llibre del qual sadapta titulat tamb Sex and the City. Srie: Sex and the City Sex and the City (A Espanya, Sexo en Nueva York) s una srie nordamericana de televisi per cable basada en el llibre del mateix nom escrit per Candace Bushnell. Es va transmetre per primera vegada a travs del canal HBO, des del 1998 fins el 2004. Ambientada a la ciutat de Nova York, la srie tracta sobre les vides i enamoriscaments de quatre dones que sn molt bones amigues. Es tracta duna comdia de situaci amb elements dramtics que, a ms, aborda temes socialment rellevants com el paper de la dona a la societat. Sex and the City, que est composta per sis temporades, va ser estrenada el 6 de juny de 1998 i l'ltim episodi es va transmetre el 22 de febrer del 2004.
Pellcules: Sex and the City: the movie i Sex and the City 2 Sex and the City: the movie s l'adaptaci a la gran pantalla de la srie de HBO Sex and the city, que va ser estrenada el 30 de maig de 2008. La pellcula no explica la histria des d'on es va quedar en la srie, sin que comena uns anys desprs. Les quatre protagonistes segueixen amb les seves vides, cadascuna amb la seva parella i el seu treball. No obstant aix, passaran coses que canviaran per complet les seves vides.
10

! Sex and the City 2 s una comdia romntica americana, seqela de la pellcula Sex and the City: the movie que es va estrenar el maig de 2010. L'atabalada periodista Carrie Bradshaw es veu fastiguejada per la seva luxosa vida matrimonial sense fills i decideix acceptar el viatge que una amiga li ha proposat al costat del seu vell grup a Dubai. Els esperen un seguit de peripcies que els faran plantejar-se la seva situaci actual i els suposaran alguns conflictes que hauran de resoldre. Continguts generats per fans: Sex and the Highschool, Blossom like a Lily i Sex and the City 3 Dentre un extens assortit de continguts generats per fans disponibles a la xarxa consistents en crear ficcions que estenen la histria transmeditica de Sex and the city, shan destriat tres relats produts per seguidors del fenomen que es corresponen a ellipsis en el cnon oficial de la histria, que sha anat expandint a travs de diversos suports. Aquests tres textos sn, en primer lloc, un que recrea la vida de la protagonista de Sex and the city, Carrie Bradshaw, quan encara anava a linstitut i encara no coneixia les seves amigues amb les quals arranca la histria oficial, i que es titula Sex and the Highschool; en segon lloc, un contingut consistent en una narraci que porta per nom Blossom like a Lily i que pretn explicar qu passa en el temps no relatat que transcorre entre el final de la darrera temporada de la srie i lestrena de la primera pellcula centrant-se especialment en lexperincia dels co-protagonistes Charlotte i Harry com a pares novells; i, per ltim, la histria dun mn possible que constituiria una tercera pellcula titulada Sex and the City 3 on Carrie Bradshaw vol ser mare i segueixen les peripcies de les quatre amigues. Llibre prequel: The Carries Diaries The Carrie Diaries s una novella de l'escriptora Candace Bushnell publicada el 2010. s la prequel del best-seller i posterior srie televisiva Sex and the City. La histria es centra en Carrie Bradshaw durant la seva etapa com a estudiant de preparatria a la dcada dels vuitanta, quan est cursant el seu darrer any dinstitut i comena a interessar-se per la moda, lamor i lescriptura.
11

! 5. ANLISI I RESULTATS 5.1 Programa narratiu En aquest apartat es fa especial mfasi als diferents programes narratius per tal dassolir el primer objectiu establert, consistent en la diferncia que sestableix entre els diferents programes narratius de la srie televisiva, les dues pellcules, la novella i el fanfictions. 5.1.1 Srie televisiva Programa narratiu principal Carrie, al ser la protagonista, i per tant, la que rep ms rellevncia a lhora daparixer en pantalla i a lhora dexplicar les histries, s la que representa el programa narratiu principal de la srie. Ella s el subjecte que ha de recrrer un llarg cam ple dobstacles per poder aconseguir el seu objectiu: trobar lamor de la seva vida. La figura que representa lajudant pot ser, o b les seves tres amigues amb les seves opinions i els consells que li donen, o b les diferents situacions de la vida, provocant que indirectament conegui alg i acabi enamorant-se dell. En tot programa narratiu, per, tamb es troben els oponents, s a dir, els obstacles que impedeixen aconseguir lobjectiu, que tamb poden ser les diferents situacions de la vida, les discussions en parella, la mala convivncia, la dura realitat a la qual es sotmesa per entendre que aquell home no s ladequat, les indecisions i altres factors negatius que poden arrunar una relaci. Per altra banda, introdum la figura del destinador, que representa la persona amb qui el subjecte fa el pacte per arribar a lobjectiu. En aquest cas, ja que estem parlant del programa narratiu principal, correspondria a cada home que ha passat per la seva vida i ha aconseguit enamorar-la. Finalment, trobem el destinatari, s a dir, la persona que es beneficiar de lobjectiu, que s Carrie.
12

! Ajudant - Samantha - Miranda - Charlotte - Situacions de la vida Destinador Homes Objecte Trobar lamor Destinatari Carrie Subjecte Carrie Bradshaw Oponent - Discussions - Factors negatius
El programa narratiu el dividim amb les segents fases: en la primera fase, la Carrie crea un contracte amb ella mateixa per tal de comprometres a trobar lhome de la seva vida. Per aix, haur dadquirir un conjunt de competncies, les quals es centraran en les relacions amoroses amb els diferents homes i les experincies viscudes, per tal de comparar i saber si realment ell s ladequat. Llavors, en la tercera fase, Carrie haur dactuar per finalment aconseguir lhome de la seva vida, i per aix haur de prendre la decisi ms important: ell ho s o no ho s? La sanci ser positiva, perqu finalment descobrir qui s lhome el qual li pertany el seu cor. Tot i aix, trobem un programa narratiu que es focalitza al mig de la trama, quan Carrie, que segueix sent el nostre subjecte, canvia o especifica el seu objecte, que en aquest cas s estar amb Mr. Big, definint, doncs, lobjecte de lamor que busca. Els ajudants segueixen sent les opinions de les seves amigues respecte la relaci i les situacions que es van produint com la convivncia, la passi que sorgeix entre els dos o el trencament de les relacions que mantenen els dos amb altres persones. Loponent seria, en canvi, els personatges que van apareixent en la vida de Carrie, com Berger o Aidan, del qual senamora, o tamb Natasha, la dona amb la qual Mr. Big es casar (tot i que desprs es divorciaran), i finalment Pretovsky, home pel qual Carrie es mudar a Pars. El destinador s Mr. Big i el destinatari Carrie.
13

!
Ajudant - Amigues - La passi - Lamor - Tallar les altres relacions Destinador Mr. Big
Subjecte Carrie
Oponent - Berger - Aidan - Natasha - Pretovsky
Objecte Estar per sempre amb Big
Destinatari Carrie
A lhora daplicar lesquema de les fases, les classifiquen de la segent manera: el contracte que fa la Carrie s amb ella mateixa, perqu ella ser una part de la pea indispensable perqu la relaci amb Mr Big funcioni, i acabin formant una parella de llarga duraci. En la segona fase, la Carrie adquireix les competncies que necessitar per arribar al seu objectiu: mantindr relacions amb altres homes per saber si realment sent el mateix amb ells que quan est amb Mr Big. Tamb, entremig daquesta fase i la tercera, haur delegir entre Aidan (lhome que est actualment enamorada) o mantenir viva la relaci sexual que mant en secret amb Mr Big. La tercera fase s lactuaci, i es correspondr amb els ltims captols, quan la Carrie es trasllada a Pars, i Mr Big la va a buscar. Ser en aquell moment quan sadonar que ell s lhome de la seva vida, i tornaran junts Nova York. La sanci ser, per tant, positiva, i Mr Big vendr la seva casa per traslladar-se a Nova York amb la seva noia.
Programes narratius secundaris Aqu inclourem el programa narratiu de les altres tres amigues: Charlotte, Miranda i Samantha, perqu creiem que influeixen, en algunes ocasions ms i en altres menys, en les decisions que pren Carrie i en la seva vida, en general.
14

! Charlotte El subjecte s Charlotte, lamiga ms pacfica i tmida de Carrie, i el seu objecte s trobar lamor, casar-se i formar una famlia. Els ajudants seran els dos homes que ms importncia tenen durant la seva vida, Trey i Harry, i les situacions/factors positius que equilibraran la relaci amb ambds. Els oponents, si ens referim a Trey, es tractaria de la seva impotncia sexual, motiu pel qual mai podran tenir fills i que derivar en qu ni tan sols voldr mantenir relacions sexuals amb la Charlotte; i si ens referim a Harry, loponent seria el divorci encara no efectuat amb Trey, tot i que aquest tamb linclourem dins lajudant perqu s daquesta manera que els dos senamoren. Un altre oponent seria que no poden tenir fills i no saben la ra encara. Pel que fa al destinador, sn Trey i Harry. El destinatari, finalment, s Charlotte.
Programa narratiu 1: Ajudant Trey Subjecte Charlotte Oponent - Impotncia sexual - Divorci
Destinador Trey
Objecte Casar-se i tenir fills
Destinatari Charlotte
El programa narratiu es divideix amb les segents fases: el contracte que realitza la Charlotte amb ella mateix per establir-se lobjectiu de casar-se i tenir fills en un futur molt lluny. Per aix, haur dadquirir una srie de competncies que lajudaran a encaminar-se, com els factor positius de la vida que li permeten conixer homes i finalment, a Trey, el seu primer marit i casarse. Lactuaci es donar quan la Charlotte decideixi divorciar-se de Trey, perqu aquest no podr mai tenir fills a causa de la seva impotncia sexual, i perqu ella li ha sigut infidel. Finalment, la sanci ser negativa, i la portar al divorci i la solteria.
15

!
Programa narratiu 2: Ajudant - Harry - El divorci Destinador Mr. Big Objecte Casar-se i tenir fills Subjecte Charlotte Oponent - Tramitaci del divorci - Casar-se i tenir fills Destinatari Charlotte
Aquest programa narratiu tamb el classifiquem utilitzant les quatre fases. La primera, la Charlotte firmar un contracte amb ella mateixa per poder casar-se i tenir fills, poder trobar per fi lhome que li donar el que ella vol. Per aix, adquirir un conjunt de competncies: reflexionar sobre el seu divorci provocar que hagi de contractar un advocat, Harry i mantenir una relaci de mnima confiana, fins aconseguir trobar lamor, per tamb enamorar-lo. Lactuaci es relacionaria amb la decisi que pren de casar-se novament, i provar sort en lembars, per al perdre el primer fill, i desprs no casar-se, optaran pel cam de ladopci. La sanci ser positiva, perqu trobar en el Harry tot el que vol, i finalment adoptaran una nena xinesa.
Miranda El subjecte s Miranda, lamiga advocada de Carrie. El seu objectiu tamb s trobar lamor en la seva vida i sentir-se estimada desprs de que tants homes li hagin fet mal. Actuen com a oponent els homes que la veuen tan sols com una noia per una nit, la falta dautoestima i confiana en ella mateixa i els factors negatius que compliquen les seves relacions i li demostren que no ha trobat la persona adequada encara. En canvi, els ajudants sn les seves amigues, que laconsellaran, i tamb el seu embars, quan sadonar que Steve, el pare de la criatura, ser qui finalment correspondr al seu cor. El destinador s ella mateixa, perqu s ella que canvia i per aix trobar lamor, i el destinatari tamb ve representat per la seva figura.
16

! Ajudant - Consells de les amigues - Steve - Embars Destinador Miranda Objecte Trobar lamor correspost Destinatari Miranda Subjecte Miranda Oponent - Alguns homes - Falta dautoestima
El programa narratiu de la Miranda en dividim en: el contracte que ella mateixa crea per arribar a lobjectiu de trobar lamor, igual que les altres dues amigues. Ser estimada, per tampoc no s com la Miranda, que vol crear una famlia. La Miranda no sho planteja. Llavors vindria la segona fase, en qu el personatge ha dadquirir les competncies necessries per arribar al seu fi. En aquest cas, seran les diferents situacions que viur amb els homes que provocaran que es converteixi en una dona ms freda i reservada, per al conixer Steve, sobservar com aix va canviant. Lactuaci seria el moment en qu decideix tenir el nen, quan queda embarassada de Steve per un descuit. Finalment, la sanci ser positiva, perqu tindr al nen, i a ms, veur com Steve es comporta com un pare i que s lhome que havia estat esperant tant de temps. Samantha El subjecte s Samantha, lamiga ms extravertida de Carrie. El seu objectiu s divertir-se mantenint relacions sexuals amb tot tipus de persones (encara que prefereix del sexe mascul), i sentir-se jove tot i la seva edat. Per tant, els ajudants seran tots aquells que la facin sentir atractiva i jove, les festes i els discoteques, i la seva professi com a Relacions Pbliques, mitjanant la qual coneixer a molta gent i passar a formar part de la elit. El seu oponent principal ser el cncer de mama que patir, que li llevar les ganes de practicar sexe, i tamb el pas de ledat, tot i que aquest no linflueixi gaire perqu ella no lin dna importncia. El destinador amb qui pactar per complir lobjectiu seran tots els homes amb qui pugui mantenir relacions sexuals, i el destinatari s ella mateixa. ! 17

!
Ajudant - Homes - Professi de RRPP - Festes i discoteques Destinador Homes
Subjecte Samantha
Oponent - Cncer de mama - Edat
Objecte Divertir-se i mantenir relacions sexuals
Destinatari Samantha
El programa narratiu de la Samantha est separat per quatre fases diferents. El contracte que suposa amb ella mateixa per poder arribar a gaudir de la vida i del sexe fins que mori. Al contrari que les seves amigues, ella no cerca pas un prncep blau ni formar una famlia. Les competncies que haur dadquirir s ser forta, i que mai els sentiments seus surtin a la llum, especialment davant un home. No sentir res pe ningun dells, que tan sols serveixin per una nit i desprs no recordar-sen. Tamb haur dutilitzar les seves tcniques ms sensuals per atrapar-los, i aix, a la tercera fase, actuar i divertir-se. La sanci sempre ser positiva, perqu aconseguir que lhome, al final de la nit, acabi al seu llit. Una cop analitzats els programes narratius, arribem a la conclusi que tots els elements sn indispensables per arribar a lobjecte, ja que, per exemple, els oponents provoquen que el personatge sigui ms fort i lluiti per arribar al seu fi. Els ajudants, en canvi, sn un aspecte positiu , nhi ha de ms rellevant que altres, per tots compleixen el paper de fer ms fcil al subjecte arribar al que vol aconseguir. I finalment, la figura del destinador s tamb indispensable, perqu ser aquell amb qui es pugui arribar al objectiu; i el destinatari, que com hem vist, sol coincidir amb el subjecte, perqu s qui gaudir per fi del seu objectiu assolit.
18

! 5.1.2 Pellcules Sex and the City 1 Desprs de sis anys arriben a les grans pantalles dues adaptacions de la srie. Primerament, el 2008, sestrena Sex and the City 1: la protagonista daquest film s lexitosa autora Carrie Bradshaw de Nova York, tota una icona de la moda; torna amb la seva famosa ingenutat per narrar-nos la seva prpia histria sobre el sexe, lamor i lobsessi per la moda de les dones solteres de Nova York. La pellcula exposa les vides de Carrie, Samantha, Charlotte i Miranda quatre anys desprs del final de la srie i les seves dificultats per compaginar el treball i les relacions, encara que intenten viure al lmit mentre descobreixen els secrets ms profunds de la maternitat, el matrimoni i les propietats immobiliries de Manhattan. A continuaci sexposen quatre programes referents als personatges principals del film, fent especial mfasi al programa narratiu de base. Programa narratiu principal En primer lloc, observem la Carrie, protagonista de la pellcula, com a Subjecte; sabem que s una exitosa columnista de Nova York que va trobar lamor de la seva vida: Big. Lobjecte de la protagonista s casar-se amb el seu estimat. Per dur a terme lacci, Carrie compta amb lajuda de les seves quatre ntimes amigues: la Samantha, la Miranda i la Charlotte, que li faran costat en tot moment i lajudaran amb tots els preparatius. Daltra banda, la Carrie estableix un contracte amb en Big per aconseguir lobjecte del primer programa narratiu; aquest objectiu sestableix en el moment en qu troben un precis tic a Manhattan perfecte per viure-hi per la Carrie no veu prou b que noms sigui propietat den Big, qui ha posat els diners per comprar-lo. Desprs daquest moment, ambds conversen per solucionar el problema i decideixen contraure matrimoni. En aquest cas no hi ha oponent que impedeixi aconseguir lobjectiu de la Carrie: casar-se amb en Big. Finalment, el destinatari, s a dir, la persona que es beneficia de lobjectiu s, essencialment, la protagonista del film. ! 19

! Ajudant - Samantha - Miranda - Charlotte Destinador Big Objecte Casar-se amb lhome de la seva vida: Big Aix doncs, en relaci a lesquema narratiu, observem que sestableix un contracte entre el destinador i el subjecte: en Big estableix un contracte amb la Carrie per aconseguir lobjecte principal: casar-se amb ell. En aquest punt cal fer especial mfasi a una frase de la pellcula que es repetir ms dun cop i que, podria ser, en grans termes, la signa daquest contracte: Sempre teu. Sempre meva. Sempre nostres. Pel que fa a la segona fase, veiem que el subjecte adquireix competncies; en aquest cas, val a dir que, bsicament, la Carrie coneix el verdader amor i coneix de primera m la sensaci denamorarse. En relaci a la propera fase (actuaci), la Carrie supera una proba decisiva que li ha perms aconseguir lobjectiu, s a dir, acaba assolint que en Big accepti el comproms. Finalment, pel que fa a la sanci, de bones a primeres tot sembla que va de meravella i, per tant, se suposa que la Carrie ha de rebre una recompensa positiva: el casament amb en Big. Destinatari Carrie Subjecte Carrie Bradshaw (escriptora) Oponent X
Malgrat tot, el dia ms esperat per la Carrie ser un gir complert per bona part del programa. Observem que han decidit casar-se i, a primera instncia, sha acomplert, en certa manera, lobjectiu del primer programa narratiu. Tot i aix, arriba el moment en qu tot canviar el rumb del relat i, per tant, establir un nou programa narratiu, aquesta vegada, el de base: just el dia de la cerimnia el nuvi creu que no s una bona idea casar-se, per la qual cosa no es presenta a la celebraci. Desprs de labandonament de Big en un dia tan especial, lobjecte principal de la Carrie que es narra en la major part del film ser el fet daconseguir tornar a ser ella mateixa desprs daquest desengany amors. ! 20

! Aix mateix, observem que la Carrie firma el contracte amb ella mateixa per aconseguir lobjectiu principal. Duna banda, la Carrie conta amb el suport dun grup dajudants, que seran essencials en el discurs narratiu; es tracta de les seves ntimes amigues (Charlotte, Miranda i Samantha) i de Louis, la seva assistent. Daltra banda, loponent principal de la protagonista s en Big, ja que la Carrie intenta lluitar per oblidar la llarga histria amb ell desprs que la deixs plantada a laltar. Finalment, aquesta vegada no sestableix cap destinatari ja que, per molt que ho intenti, la Carrie mai aconseguir oblidar a Big. Ajudant - Samantha - Miranda - Charlotte - Louis Destinador Carrie Objecte Oblidar a Big per tornar a ser ella mateixa Lesquema narratiu que sestableix en aquest programa es tracta de les quatre conegudes fases: en primer lloc, la Carrie firma un contracte amb ella mateixa per tal de superar el desengany i per aconseguir tornar a ser ella mateixa. En aquest procs de superaci, la Carrie adquireix competncies que la faran crixer com a persona i reflexionar sobre el seu passat, moment en qu sadonar que no pot oblidar a Big i que s lamor de la seva vida. A ms lactuaci consistir en la reflexi al viatge de Mxic, cosa que provocar una sanci negativa: com hem vist al programa narratiu, la Carrie no es beneficiar de lobjectiu. Encara que en part aconsegueixi tornar a ser ella mateixa, mai deixar destimar en Big. Destinatari X Subjecte Carrie Oponent Big
21

! Per acabar, desprs de cinc mesos dintentar superar el desengany, es recupera el primer programa narratiu: la Carrie llegeix totes les cartes que li ha enviat el seu estimat i decideix que s intil continuar vivint sense lhome de la seva vida. Aix doncs, lobjectiu torna a ser el de casar-se amb en Big, cosa que saconseguir per complert i, aquesta vegada, sense desenganys amorosos.
Programes narratius secundaris A banda del programa narratiu principal, napareixen de secundaris que enriqueixen el relat. A continuaci sexposen tres estructures de relats corresponents a les ntimes amigues de la protagonista: Miranda, Charlotte i Samantha.
Miranda Al principi de la pellcula, la Miranda forma part duna famlia perfecte juntament amb lhome que lestima i el seu fill. Tot i aix, a mesura que avana la narraci, la Miranda intenta compaginar el treball amb la famlia i la seva vida sentimental passa a un segon pla. La cosa sacaba de complicar quan Steve confessa que lha enganyat amb una altra dona. Arribats a aquest punt, Miranda, la qual configura el Subjecte, t lobjectiu de superar que el seu home la va enganyar amb una altra dona. Firma un contracte amb ella mateixa perqu en tot moment es nega a perdonar-lo. Una vegada ms, les seves ajudants seran la Carrie, la Charlotte i la Samantha, mentre que loponent ser Steve, qui insisteix perqu recuperin la seva relaci. Aquesta vegada tampoc apareix destinatari: la Miranda no aconsegueix oblidar-se del seu home.
22

! Ajudant - Carrie - Charlotte - Samantha Destinador Miranda Objecte Superar que el seu marit la va enganyar amb una altra dona Lesquema narratiu daquest programa comena amb un contracte que la Miranda estableix amb ella mateixa per tal de fixar uns valors que li permetin superar lobjectiu. En segon lloc, el subjecte adquireix competncies i aprn que no pot refiar-se del seu marit, que lha enganyat amb una altra dona. Pel que fa a lactuaci, observem que la Miranda ha se superar una proba decisiva que li permeti superar lobjectiu; tot i aix no aconsegueix oblidar-se de lSteve i, per tant, no hi haur sanci fins al final de la pellcula, que canvia el rumb de tot plegat i la Carrie s capa de perdonar a Steve, tal com sexplica a continuaci: Cal assenyalar que al final de la pellcula, la Miranda i lSteve aconsegueixen solucionar la relaci i tornen a ser marit i muller. Tot i aix, de la mateixa manera que el cas anterior, el relat principal del film en relaci a la Miranda, consisteix en el programa narratiu explicat. Destinatari X Subjecte Miranda Oponent Steve
Charlotte La Charlotte, que ha tornat de la Xina amb en Harry el seu marit i una nena adoptada, est en permanent recerca de quedar embarassada. Un cop ms, les seves amigues configuraran el suport moral de la Charlotte, aquesta vegada, per, lajudant ms proper ser en Harry. Loponent daquest programa narratiu sn les dificultats reproductives. Daltra banda, el destinador amb qui
23

! firma el contracte s amb ella mateixa i, evidentment, amb en Harry, el seu marit i, finalment, els destinataris tornaran a ser la parella un cop hagin aconseguit lobjectiu: que la Charlotte quedi embarassada. Ajudant - Harry - Carrie - Miranda - Samantha Destinador - Charlotte - Harry Objecte Quedar embarassada Destinatari - Charlotte - Harry Subjecte Charlotte Oponent Dificultats reproductives
En primer lloc, la Charlotte estableix un contracte amb ella mateixa i amb el seu marit per aconseguir quedar embarassada. En aquest transcurs del programa narratiu no sobserven competncies explcites que desemboquin a laprenentatge del subjecte pel fet que es tracta dunes dificultats reproductives que impediran lobjecte principal. To i aix, finalment arriba lactuaci en qu la Charlotte queda embarassada den Harry i, per tant, aquesta vegada la sanci s completament positiva: es tracta de la gratificaci de lembars.
Samantha Finalment, la Samantha va aconseguir la manera de combinar amor i sexe. Viu a Hollywood amb una estrella de televisi, lSmith, malgrat tot, sinstalla en la rutina i comena a sentir enveja pels seus nous vens, que tenen una intensa vida sexual. Aix doncs, el subjecte de lltim programa narratiu, configurat per la Samantha, persegueix lobjectiu de tornar a ser com abans en relaci al sexe. Com s desperar, les seves amigues conformaran un suport moral que lajudaran a ser ms feli. Un cop ms, el mateix subjecte constituir el destinador amb qui es firma el contracte. Aquesta vegada, loponent ser
24

! lSmith, amb qui cada cop mant menys relacions sexuals. Per aquesta ra, al final la Samantha decidir abandonar la seva relaci amb ell; tot i aix, no sacaba configurant un destinatari que sacabi beneficiant de lobjecte principal perqu el film acaba tan sols amb la celebraci dels cinquanta anys de la Samantha. Per tant, la prpia pellcula no promet que lobjecte shagi complert. Ajudant - Carrie - Charlotte - Miranda Destinador Samantha Objecte Recuperar una intensa vida sexual Una vegada ms, observem que el subjecte estableix el contracte amb ell mateix. Durant el transcurs del relat, la Samantha adquireix uns coneixements que linciten a reflexionar sobre la seva vida sexual; descobreix que no pot viure sense mantenir relacions sexuals. En aquest cas, en relaci a lactuaci, tampoc sestableix una proba decisiva completa sin que s a travs de les competncies que la Samantha sap que ha de tallar la relaci amb lSmith per poder tornar a gaudir com abans. Aix doncs, de moment, no sestablir cap sanci que recompensi o perjudiqui el subjecte; segurament aix succeir al relat del proper film. Destinatari X Subjecte Samantha Oponent Smith
25

! Sex and the City 2 El 2010 es va produir el llanament de la segona pellcula Sex and the City. Consisteix en la seqela del film del 2008 i est basada en la srie de televisi homnima. Diversi, moda i amistat: Sex in the City 2, porta a la pantalla tot aix i molt ms quan la Carrie, la Samantha, la Charlotte i la Miranda es retroben a Nova York continuant amb les seves agitades vides i els seus amors en una nova entrega realment resplendent. Durant el transcurs del film es donar forma a una aventura glamurosa que portar a les noies lluny de Nova York: a un dels llocs ms luxosos, extics i vibrants de la terra: Dubai. Es tracta duna escapatria que arriba en un moment oport per les quatre noies, que es troben immerses contra el paper tradicional de la maternitat i el matrimoni. A continuaci donem pas als programes narratius que sestableixen al film. Programa narratiu principal De la mateixa manera que a Sex and the City 1, la Carrie s la protagonista de la pellcula, per tant, el seu programa narratiu ser la base principal del relat. La vida personal de Carrie continua depenent de les seves tres ntimes amigues i del seu marit; a lltim cop que el vrem veure, Big va pronunciar el tpic S, vull amb la qual cosa va demostrar a la protagonista que era lamor de la seva vida. Ara, al principi de la segona pellcula, estan a punt de celebrar el segon aniversari de casats i la parella intenta arribar a un acord per definir duna nica manera, el seu matrimoni arribant aix a la primera crisi matrimonial. Aix doncs, Carrie, el subjecte, persegueix lobjectiu de superar la primera crisi matrimonial amb en Big, el seu comproms. Per fer-ho, seguir comptant amb el suport de les seves amigues, que com sempre intentaran aconsellar-la en tot moment. A ms, en Big tamb conformar una gran part dajuda per intentar superar plegats el canvi que sha produt en la seva relaci. Tot i aix, enmig del viatge a Abu Dhabi, la Carrie es retrobar amb un antic amor, Aidan, que conformar loponent desprs de fer-se una pet en el transcurs del viatge. Tot i aix, a la tornada del viatge en Big i la Carrie ! 26

! aconseguiran arreglar els seus problemes sentimentals i, per tant, en relaci a la parella dactants destinador-destinatari, observem, duna banda a Big com a destinatari, ja que sestableix un contracte que permetr aconseguir lobjecte principal i, daltra banda, a la Carrie i en Big com a destinataris. Ajudant - Big - Miranda - Charlotte - Samantha Destinador Big Objecte Superar la primera crisi matrimonial Destinatari - Carrie - Big Subjecte Carrie Bradshaw Oponent Aidan
El programa narratiu mostra que sha establert un contracte entre el subjecte (Carrie) i el seu marit, en Carrie. Durant el procs de superaci de la primera crisi matrimonial, la Carrie adquirir competncies que lajudaran a aprendre i, a la vegada, a ser conscient de com arriba a estimar en Big. A la vegada, la tornada a casa, la frase que torna a repetir en Big (Sempre teu. Sempre meva. Sempre nostres) i el cstig que Big li ofereix de regalar-li un anell de comproms i obligar-la a dur-lo sempre, ser el punt clau que permetr establir la recompensa: superar la primera crisi matrimonial i aconseguir ser una parella feli.
Programes narratius secundaris A banda del programa narratiu principal, de la mateixa manera que a la primera pellcula, napareixen de secundaris que guarneixen el relat. Prximament es mostren tres programes narratius corresponents a les tres ntimes amigues de la Carrie.
27

! Miranda Observem que la Miranda, que ser el subjecte daquest programa narratiu, se sent acusada al treball: cada vegada est ms atabalada i lestrs provocar que es cansi del seu treball dadvocada. Per tant, lobjecte principal ser trobar un nou bufet on li valorin la seva veu; cosa que aconseguir grcies al recolzament de les seves amigues i del seu marit, lSteve. En aquest cas no sestableixen oponents perqu ning li impedeix deixar la feina i trobar-ne una de nova. Daltra banda, el destinador amb qui firmar el contracte es tracta della mateixa, que aconseguir descobrir un nou bufet on se sent valorada; i, finalment, com a destinatari trobem tamb a la mateixa Miranda i la seva famlia: lSteve i el seu fill, amb qui podr compartir ms temps. Ajudant - Steve - Carrie - Charlotte - Samantha Destinador Miranda Objecte Deixar la feina Destinatari - Miranda - Steve - el seu fill En el programa narratiu anterior observem que la Miranda estableix, una vegada ms, un contracte amb ella mateixa. Durant el relat establert, el subjecte adquirir algunes competncies, entre les quals ressalta lexaltaci de la dona: la Miranda sadona que al bufet on treballa dadvocada no t veu ni vot i, per tant, decideix que ha de trobar una feina millor. A banda, pel que fa a la gran proba decisiva que permetr assolir lobjectiu, no podem anar ms enll que el recolzament de les seves ntimes amigues i el seu marit. Finalment, per, ser ella mateixa qui aconseguir troba un nou bufet on se senti respectada, escoltada i compromesa al mn laboral. Subjecte Miranda Oponent X
28

! Charlotte Per la seva banda, la Charlotte, com sabem, s la ms conservadora i tradicional del grup, posant ms mfasi en lamor emocional que la luxria i en la creena dels ideals romntics. Durant el transcurs del relat de Sex and the City 2, Charlotte, el subjecte, es mant en constant preocupaci perqu el seu home no sinteressi per latractiva mainadera der les seves filles, lErin. Per tant, lobjecte de la Charlotte consisteix en aconseguir enfrontar-se al paper maternal i no deixar que el seu home sinteressi per la cuidadora. Per fer-ho comptar amb lajuda de les seves ntimes amistats i, al mateix temps, amb lErin. En aquest cas, podrem establir que loponent principal s lencs i la bellesa de la mainadera; tot i aix, cal deixar molt clar que la mainadera s ms aviat una ajudant per la Charlotte. Finalment, el destinador s la mateixa Charlotte i el destinatari tamb, ja que al final del film es dna a conixer que la Erin s lesbiana i, per tant, no cal preocupar-se. Ajudant - Erin - Carrie - Miranda - Samantha Destinador Charlotte Objecte El seu home no es pot interessar per latractiva mainadera de les nenes Destinatari Charlotte Subjecte Charlotte Oponent Bellesa de la mainadera
En aquest cas, sestableix, una vegada ms, lesquema narratiu: observem lestabliment dun contracte entre la Charlotte i ella mateixa per aconseguir lobjecte central. A la vegada, la Charlotte adquireix algunes competncies relacionades amb el paper de la maternitat, que lajudaran a tirar endavant com a mare i afrontar-se a les seves filles. Pel que fa a lactuaci, veiem que,
29

! finalment, el subjecte aconsegueix assolir lobjectiu final quan es dna a conixer que lErin, la mainadera, s lesbiana i, per tant, no haur de preocupar-se pel possible inters del seu home. Aix doncs, la sanci s positiva i sestableix quan surt a la llum lhomosexualitat de lErin.
Samantha Per acabar, la Samantha ser abordada per dissenyar una campanya de relacions pbliques en un negoci dArbia. Durant la seva estada a Abu Dhabi els medicaments hormonals de la Samantha seran confiscats pels Emirats rabs. Aix doncs, el subjecte daquest programa narratiu, corresponent a la Samantha, persegueix lobjectiu de mantenir el seu desig sexual. Malgrat la menstruaci i la retirada de les pastilles hormonals per part dels Emirats rabs, els quals correspondran a loponent del subjecte, la Samantha compta, duna banda, amb lajuda moral de les seves amigues, com s habitual i, daltra banda, amb lajuda de Rikard Spirt, amb qui al final de la pellcula mantindr relacions sexuals a la terra dels lliures i la llar de les hormones. Aix doncs, observem que el destinador i el destinatari es tracten del mateix subjecte, la Samantha, que lluitar per assolir lobjecte i, a la fi, se nacabar beneficiant.
Ajudant - Rikard - Carrie - Miranda - Charlotte Destinador Samantha
Subjecte Samantha
Oponent - Menstruaci - Emirats rabs
Objecte Mantenir el seu desig sexual
Destinatari Samantha
30

! Finalment, sestructura un esquema narratiu en relaci al programa anterior: la Samantha ha establer un contracte amb ella mateixa per aconseguir mantenir el seu desig sexual. Mentrestant, sadona que les pastilles hormonals seran necessries per assolir el seu objectiu; tot i aix, desprs que els rabs li retirin els medicaments, la Samantha haur daconseguir superar una proba decisiva que li permetr arribar a la fase final, s a dir, la Samantha, finalment, malgrat el retirament de les pastilles, s capa de mantenir el desig sexual i, per tant, aconseguir per complert la seva recompensa: mantenir relacions sexuals amb en Rikard.
Com a cloenda final, observem que en les dues pellcules tots els programes narratius coincideixen en lajudant; cal destacar que es tracta, ms aviat, dun tipus dajudant moral que contribueix a fer tirar endavant la persona que configura el subjecte i, daquesta manera, s el mateix Subjecte el que acaba superant lobjectiu. De la mateixa manera, ens fixem en qu moltes vegades el destinador s el propi subjecte, s a dir, les protagonistes firmen un contracte amb elles mateixes per arribar a lobjectiu final, que a vegades sacompleix i daltres vegades fa un gir complet que provoca un nou programa narratiu.
31

! 5.1.3 Novella El llibre The Carrie Diaries tamb t com a protagonista a Carrie Bradshaw. s per aquest motiu que el seu programa narratiu es considera el programa narratiu de base. En aquest cas per, al ser un prequel de la srie, explica com Carrie arriba a ser una famosa escriptora de Nova York. bviament, el subjecte del programa narratiu s Carrie Bradshaw. Es tracta duna noia que viu a Conneticut i que est cursant el seu ltim any dinstitut abans danar a la universitat. s una noia atractiva, divertida i molt feminista. La seva mare es va morir quan ella era ms petita i viu amb el seu pare i les seves dues germanes. El gran somni de Carrie s ser escriptora i per aquest motiu sollicita una plaa per un curs descriptura organitzat per The New School que es fa a Nova York lestiu segent. Tot i que ja en el primer captol rep una carta en la que s denegada la seva admissi, al llarg del relat lluitar per aconseguir una plaa. Aix doncs, aquest s lobjecte del programa narratiu, que segons Greimas est present en tots els textos. Tot i que la consecuci del seu objectiu no s una tasca fcil, aquest fet no es deu a que un oponent vulgui impedir que a entri a The New School, sin als problemes personals que lassetgen i que impedeixen que es centri en lescriptura. Una de les persones culpables daquests problemes s la seva millor amiga Lali, que a part dinfravalorar el seu talent, inicia una relaci amb el seu xicot Sebastian Kydd. El comportament temerari de la seva germana Dorrit i les constants discussions amb una de les animadores de la seva classe, Donna LaDonna, tampoc ajuden a tirar endavant la seva carrera com a escriptora. En canvi, pel que fa als ajudants, podem determinar clarament quins sn els personatges que duna manera o un altra faciliten la seva admissi a The New School. El primer dells s Peter Arnold, un alumne que dirigeix el diari de linstitut i que mant una relaci amb una amiga de Carrie. Peter lajudar a formar part del diari i aix li permetr escriure varis articles que enviar a The New School. Tamb podem considerar a George un ajudant, ja que s el que aconsella a Carrie que envi els articles als directors del curs i li presentar la seva tieta Mary Gordon Howard, una famosa escriptora que Carrie
32

! admira i que li proporcionar un llibre sobre escriptura. Carrie tamb ocupa la posici actancial de destinador i destinatari, ja que s ella mateixa la que decideix sollicitar un lloc a The New School i alhora s la que rep la sanci: ladmissi al curs descriptura que tant desitja.
Ajudant - Peter Arnold - George
Subjecte Carrie Bradshaw
Oponent - Lali Kandesie - Dorrit Brandshaw - Donna LaDonna
Destinador Carrie
Objecte Aconseguir una plaa a The New School
Destinatari Carrie
Un cop descrit el programa narratiu de base podem deduir-ne lesquema narratiu. La primera fase, la de contracte, no es narra a la novella, ja que el llibre comena quan Carrie rep la carta en que se li denega ladmissi a The New School. De totes maneres podrem considerar el contracte el moment en qu Carrie decideix no rendir-se i continuar lluitant per aconseguir un plaa. Seguidament, t lloc la competncia, que inclou tots aquells esdeveniments que afecten lestat dnim de Carrie i impedeixen que la seva carrera com a escriptora avanci. Alguns dells sn la ruptura de lamistat amb Lali i lengany de Sebastian, la detenci de la seva germana Dorrit, una discussi amb George, les males passades que li juga Donna LaDonna o les depressions de la seva amiga Maggie. A continuaci t lloc lactuaci final, que es produeix quan Carrie decideix publicar diversos articles amb el pseudnim de Pinky Weatherton. Lenviament daquest articles a The New School fa possible la seva entrada al curs i la recepci de la sanci. El llibre es centra sobretot en aquesta histria. Tanmateix, s important comentar el programa narratiu de Lali, ja que s la seva principal antagonista en la histria i ocupa un paper bastant important en la novella. Tot i que s la
33

! millor amiga de Carrie, des del moment en qu sorgeix una atracci entre Carrie i Sebastian, Lali ,que s molt envejosa, intenta seduir-lo. Per Lali, Carrie s una gran oponent, ja que s atractiva i divertida i Sebastian se sent atret per ella. Lali acaba persuadint a Sebastian i aconseguint la seva principal meta. Aix doncs, podem considerar a Sebastian el seu ajudant i a ella mateixa com a destinador i destinatari. Ajudant Sebastian Kydd Subjecte Lali Kandesie Oponent Carrie Bradshaw
Destinador Lali Kandesie
Objecte Sortir amb Sebastian Kydd
Destinatari Lali Kandesie
Lesquema narratiu daquest programa s bastant semblant al de Carrie. El contracte es produeix amb ella mateixa en el moment en qu nota que a Sebastian Kydd li agrada Carrie. La competncia en aquest cas consisteix en convncer a Sebastian parlant malament de Carrie, evitant que ells dos es vegin sovint, aconseguint una cita amb ell i ocultant la seva relaci a Carrie. Lactuaci final es produeix al ball de fi de curs en qu aconsegueix fa un pet a Sebastian. Finalment Lali rep dues sancions: una de positiva, ja que aconsegueix tenir a Sebastian Kydd com a nvio i una altra de negativa, ja que aquest senrotlla amb la seva germana petita i la relaci es trenca. Maggie, La Ratol i Walt tamb sn personatges amb un grau dimplicaci elevat en la histria. Constitueixen el grup damics de la Carrie i en la novella es narra la seva histria personal. En els programes narratius de cada un dells Carrie posseeix el rol actancial dajudant, ja que duna manera o altra els ajuda en la consecuci dels seus objectius.
34

! 5.1.4 Fanfiction Sex and the Highschool El subjecte daquest contingut creat per fans s Carrie Bradshaw, la protagonista de la histria oficial Sex and the City quan era adolescent i cursava el darrer any dinstitut. La histria relatada es desenvolupa al voltant daquest personatge que t com a objectiu aconseguir fer daquest ltim curs escolar el millor de tota la seva etapa educativa a travs de tres propsits principals: trobar lamor adolescent, anar a Nova York per ser escriptora i endinsar-se en el mn de la moda (aspectes que es desenvolupen en la figura de Carrie adulta en la histria oficial de Sex and the City). En el cam anomenat programa narratiu que recorrer el Carrie per fer-se amb lobjecte(s) que desitja, lacompanya la seva millor amiga Lali, que actua com ajudant principal durant tota la narraci i s un pilar per a ella. Per el cert s que com que lobjecte del seu desig el podem subdividir en tres propsits diferenciats, hi ha un ajudant assignat per a la seva consecuci, respectivament. Per tal de trobar lamor adolescent els ajudants sn la seva millor amiga Lali, el seu amic Walter, la seva parella Maggie i Sebastian Kydd, que s, alhora, qui sacaba convertint en lobjecte que Carrie busca. Aquest darrer es podria considerar, en certa manera tamb, com lobjecte mgic que permet a Carrie trobar lamor, a travs de la seva prpia persona. Per aconseguir anar a Nova York els principals ajudants sn els seus pares, que amb el que han estalviat per ella, seran els qui li pagaran el viatge quan aprovi lltim any escolar i; per ltim, lajudant que motiva a Carrie per a ser escriptora i la que la fa conixer molt ms el mn de la moda s la seva nova professora de Literatura que, a ms densenyar-li lart descriure i llegir i animar-la a lluitar pel que li agrada, vesteix amb gran estilisme i serveix a Carrie de referent. No sens apareix, en aquest cas, la figura de cap oponent que obstaculitzi la consecuci de lobjecte del nostre subjecte.
35

! La semitica generativa menciona dos actants ms: el destinador i el destinatari. El primer s aquella figura amb la qual es pacta per tal daconseguir lobjecte anhelat. En el relat que ens ocupa aquest destinador s la prpia Carrie, que es proposa aconseguir fer daquell darrer any el millor de la vida. Al destinatari tamb lidentifiquem amb ella mateixa, ja que s la que es veu afavorida amb la consecuci dels seus propsits. Fent esment a la possibilitat de que al llarg de la narraci un actant pogus passar a ocupar el lloc dun altre, aquest fenomen el veiem sobretot en la figura de Sebastian Kydd, que s alhora un ajudant per aconseguir que Carrie compleixi el seu propsit de trobar el seu gran amor dadolescncia, sent tamb lobjecte daquest objectiu que s enamorar-se (Carrie voldr aconseguir estar amb Sebastian Kydd), i que podrem considerar, dalguna remota manera, instrument mgic, perqu s a travs dell que Carrie pot arribar a conixer qu s lamor. Si ens centrem en els propsits per separat, Sebastian Kydd tamb seria el destinador de lobjectiu denamorar-se; i en els casos del desig de viatjar a Nova York i el de ser escriptora i endinsar-se en el mn de la moda aquest paper el jugarien els seus pares i la seva professora, respectivament. Un cop identificats els actants, cal aplicar el concepte de recorregut narratiu a la histria generada per un fan. La primera fase, el contracte, la reconeixerem al principi de la narraci, quan Carrie es diu a s mateixa que aquest any passaran grans coses i es proposa que sigui el millor de la seva vida. La competncia no apareix explcita en la narraci que ens ocupa per es dna a entendre que comprendr tot el darrer any dinstitut en qu sanir trobant amb dificultats i proves per tal daconseguir els seus propsits. No podem definir lactuaci final que la permetr realitzar satisfactriament tots els seus objectius i corroborar lxit de la consecuci del seu anhel principal, per sintueix que, finalment, la sanci ser positiva al reconixer-se-li que ha aconseguit el seu objectiu havent viscut el millor dany escolar de la seva vida a lhaver trobat lamor dinstitut, haver comenat a interessar-se per la moda i canviat la seva manera de vestir i poder viatjar a Nova York per perfeccionar les seves habilitats com a escriptora que ha aconseguit desenvolupar durant el curs.
36

! Ajudant Lali Subjecte Carrie Bradshaw (adolescent) Oponent X
Destinador Carrie
Objecte Viure el millor curs escolar: - Trobar un amor dadolescncia - Anar a Nova York per ser escriptora - Endinsar-se en el mn de la moda
Destinatari Carrie
Blossom like a Lily Charlotte s el personatge principal reconegut com a subjecte en aquesta histria, que pretn explicar el que succeeix des del final de la darrera temporada de la srie Sex and the city i lestrena de la primera pellcula Sex and the city: The movie, un perode de temps que selideix en tot relat oficial en qu sabem que la parella formada per Charlotte i Harry adopten una nena. Aquesta histria realitzada per un fan es centra especialment en aquest espai temporal en el qual es produeix el viatge a la Xina per a trobar-se amb la seva nova filla i on sexplica el procs dadaptaci de la petita, Lily, a la seva nova llar. Lobjecte principal de Charlotte s Lily, la filla; que deriva en el desig de Charlotte ser mare, el de reunir-se per fi amb ella i, quan ja estan juntes, el de que la nena sadapti a la seva nova situaci. Reconeixem com ajudants, en aquest relat, al marit de Charlotte, Harry; a les tres millors amigues protagonistes de la histria oficial: Samantha, Carrie i Miranda especialment aquesta darrera; i el fill de Miranda, Brady. Loponent en aquesta narraci seria la prpia nena, Lily, o la seva inadaptaci; ja que en un principi li costa adaptar-se a la situaci en la que es troba i aix fa patir molt especialment a la seva mare adoptiva, Charlotte. Brady s lajudant que cal destacar ms perqu actua alhora, dalguna manera, com a objecte mgic que ajuda al subjecte a
37

! resoldre una situaci. Brady s un nen petit, el fill de Miranda, a travs del qual Lily comena a sentir-se ms cmoda i diu les seves primeres paraules descrivint-lo a ell. Referent als dos actants denominats com destinador i destinatari, reconeixerem a Lily, perqu s la que permet prpiament a Charlotte complir el seu desig de ser mare, i el destinatari seria el personatge de Charlotte. La fase del contracte esdev quan Harry i Charlotte obtenen a Lily a Xina i la veuen per primer cop. Reconeixem la competncia des de larribada de la parella a Nova York amb la nena, quan es troben amb nombroses dificultats dadaptaci de la petita. A mesura que es desenvolupa aquesta fase els obstacles van minvant o sn de menor gravetat i en aquest punt trobem la distensi de la situaci quan Lily es troba amb Brady i comena a experimentar un canvi i es troba ms a gust. En el moment de lactuaci es supera la gran prova que permet assolir definitivament lobjectiu, i aquesta s locasi en qu converteixen a Lily al judaisme i els pares lhan de sotmetre a un ritual consistent en banyar-se en una piscina. En aquest moment, per la sensaci de laigua i la situaci, Lily recorre a abraar-se a Charlotte per a sentir-se segura. La sanci es positiva i es representa clarament al final del relat quan han passat ja dos anys i Charlotte ha deixat a Lily a casa de Miranda jugant amb Brady mentre ella va a fer uns encrrecs. Quan Charlotte torna a recollir-la, Miranda li explica que la nena, davant el retard de mitja hora de la seva mare adoptiva, ja patia i, quan la petita veu que ha arribat, labraa referint-se ja a ella com a mare i dient-li quant lha trobada a faltar. Aix escenifica que el subjecte, Charlotte, ha aconseguit el seu objectiu. Ajudant - Harry - Amigues - BRADY Destinador Lily Objecte Lily (ser mare) Destinatari Charlotte Subjecte Charlotte Oponent La inadaptaci de Lily
38

! Sex and the City 3 En aquest contingut generat per fans, igual que en el cnon, es barregen el programa narratiu principal, que s el de Carrie Bradshaw, amb els programes narratius secundaris que sn els de les seves tres amigues: Miranda, Samantha i Charlotte. Aquesta histria pretn ser una continuaci de la histria oficial de Sex and the city, que autoritzada i reconeguda fins al moment, acaba en lestrena del segon film Sex and the city 2. Ens centrem doncs, en primer lloc, en el programa narratiu principal, el subjecte del qual s Carrie Bradshaw. Lobjecte del nostre subjecte s tenir un fill: s lobjectiu que pretn aconseguir. Els ajudants per a que Carrie pugui veure complert el seu desig sn el seu marit, Mr. Big, que actua com a ajudant principal; i en segon terme les seves inseparables amigues Miranda, Samantha i Charlotte, que laconsellen al llarg de la histria especialment Miranda i Charlotte, perqu sn mares. Actua com a oponent principal, tamb, Mr. Big, perqu en un principi ell no est segur daccedir a tenir un fill amb Carrie i sho pensa llargament, tot i que acaba accedint per lamor que sent per la protagonista. En menor gran, en algun moment, Samantha tamb apareix com oponent ja que intenta fer-li veure les conseqncies negatives de tenir un fill. El destinador en aquesta histria s Mr. Big, perqu s el subjecte amb el qual el principal pacta per tal daconseguir el seu objectiu. Daqui sen deriva que considerem com a destinari Carrie Bradshaw. Reconeixem el contracte en el moment en qu Mr. Big accedeix a tenir un fill amb Carrie. La fase denominada com competncia comprn aquell temps del relat en qu Mr. Big no est segur de tenir un fill i necessita pensar-ho. La prova final a la qual senfrenta Carrie abans daconseguir el seu objectiu, lactuaci, correspon al moment de la histria en qu Carrie es posa malalta i
39

! es realitza una prova dembars per tal de saber si est embarassada, i el resultat s positiu. I, en darrera instncia, la sanci, que s positiva: nou mesos ms tard Carrie i Mr. Big tenen un nena anomenada Emma. Ajudant Mr. Big Amigues Destinador Mr. Big Objecte Tenir un fill Destinatari Carrie Subjecte Carrie Oponent Mr. Big
A continuaci analitzarem els programes narratius secundaris que corresponen a les co-protagonistes, les amigues de Carrie, Charlotte, Miranda i Samantha. En el programa narratiu de Charlotte ell s el subjecte i t com a objectiu descobrir qu s el que el seu marit, Harry, ha de dir-li. Per situar-nos, la nit abans Harry convida a sopar a Charlotte i li anuncia que t una noticia per contar-li. En aquest cas lajudant principal s Harry, perqu s qui li dna la noticia; i les seves amigues, que laconsellen davant la seva incertesa. Podem establir com a oponent Harry, ja que en un moment determinat les noies li diuen a Charlotte que potser el que el seu marit ha de donar-li s una mala notcia, i aix la inquieta molt, tot i que es desmenteix finalment que sigui aix. Per tant, el destinador s Harry, amb qui ha acordat que es veuran per tal de saber qu li ha de dit, i el destinatari s la prpia Charlotte. Pel que fa al recorregut narratiu en aquest programa, identifiquem el moment del contracte com aquell en qu Harry li anuncia a Charlotte que la mateixa nit ha dinformarla dalguna cosa; la fase denominada competncia abarca tot el dia que transcorre abans de la trobada de la parella i resoluci del problema en qu Charlotte parla amb les seves amigues i elles fan tota mena dhiptesis sobre qu podria tenir a dir-li Harry, la qual cosa la va posant ms nerviosa, fins el punt en qu li fan creure que pot ser una mala noticia. Seguidament, esdev la fase dactuaci: Harry i Charlotte es troben i ell li anuncia el que havia de dir-li. La sanci s positiva ja que la sorpresa s que ha preparat un viatge per a ella
40

! i les seves filles a Disneyland el mateix estiu, amb lallicient de sanci positiva cognitiva de saber que, mesos ms tard, quan es coneix el naixement de la filla de Carrie, es sap tamb que Charlotte est novament embarassada i que, en aquesta ocasi, es tractar dun nen.
Ajudant Harry Amigues Destinador Harry
Subjecte Charlotte
Oponent Harry
Objecte Conixer el secret de Harry
Destinatari Charlotte
A continuaci, ens trobem amb el programa narratiu de Miranda, del qual, bviament, ns el subjecte. Lobjecte principal de Miranda, en aquest cas, s trobar treball. Els ajudant del subjecte sn Steve, el seu marit, que la recolza, i les seves amigues, que la recolzen en la seva recerca. Tamb podrem considerar com ajudant lentrevistador que acaba oferint-li el lloc de psicloga. Considerarem oponent el seu fill, Brady, ja que ell s el motiu pel qual a Miranda li costa ms trobar treball, perqu busca alguna cosa que li deixi temps per estar amb el petit, i aix li dificulta molt trobar-ne. En aquesta ocasi el destinador s ella mateixa, que es posa el propsit de trobar un treball, i ella ns la destinatria. Reconeixem el contracte en el moment en qu es troba mirant llocs de treball al diari, la competncia durant tota la recerca que fa i lactuaci en el moment crucial de lentrevista per a obtenir el lloc de psicloga de nens i joves. La sanci s positiva i es resol amb la consecuci del treball. A ms a ms, shi afegeix el fet que Steve li anuncia que ells tamb aniran a Disneyland lany segent i aix refora el sub-objectiu de Miranda, que era passar temps amb el seu fill Brady i tamb sacaben comprant una casa a la platja per gaudir de ms lleure en famlia.
41

! Ajudant Steve Amigues Entrevistador Destinador Miranda Objecte Trobar un lloc de treball Destinatari Miranda Subjecte Miranda Oponent Brady
Per ltim, s el torn del programa narratiu de Samantha, del que tamb ns subjecte. El seu objectiu s estar amb Richard, del qual sen deriva casar-se amb ell. Lajudant s el propi Richard, que li demana matrimoni; i les seves amigues, que lanimen a comprometres amb ell. Loponent sn les seves prpies por i el record del matrimoni dels seus pares, que va acabar trencant-se a causa duna infidelitat i t por que a ella li passi el mateix pel fet de casar-se. Trobem que el destinador s Richard, amb el qual Samantha pacta el fet de casar-se, i el destinatari s ella mateixa. Sestabl el contracte en el moment en qu Richard li demana matrimoni per ella no li dna resposta. La competncia es desenvolupa en els dies segents, quan Samantha evita a Richard per tal de no haver de respondre a la seva petici i esdev lacci en el moment en qu Richard li planteja un ultimtum i si no lha respost en el termini mxim proposat acabar amb la seva relaci i Samantha acaba presentant-te a casa seva i accedint a casar-se amb ell desprs dexplicar-li els motius pels quals havia dubtat tant. La sanci s tamb en aquesta ocasi positiva ja que al cap de quatre mesos t lloc la celebraci del casament. Ajudant Richard Amigues Destinador Richard Objecte Estar amb Richard (casar-se) Subjecte Samantha Oponent Ella mateixa (les seves pors) Destinatari Samantha
42

! 5.1.5 Comparaci dels programes narratius: Quina diferncia hi ha entre els programes narratius que trobem a la srie, a la pellcula, als continguts generats pels fans i en la novella? Carrie Bradshaw s la protagonista del fenomen Sex and the City i, tenint en compte que aquesta narraci transmeditica es va desenvolupant seguint el fil argumental a travs de diversos suports que es van rellevant entre s i adopten en el seu format la continuaci del relat, podem dir que els programes narratius que apareixen en la histria, centrant-nos especialment en el de Carrie, no varien, sin que van evolucionant al llarg del temps relatat. Sex and the City sorgeix a partir dun llibre que porta el mateix ttol i que, posteriorment, sadapta a la televisi en forma de serial que, per expliquen una mateixa histria: les aventures de quatre amigues capficades amb el sexe i la moda capitanejades per la figura de Carrie Bradshaw, una escriptora que busca lamor a Nova York, que retraten els avenos duna societat en qu la dona, per primer cop, s ms autnoma que mai i baralla temes com les relacions, el poder, lxit en lmbit professional, la solteria o la famlia. Carrie representa el programa narratiu principal del llibre i de la srie i s el subjecte que, en ambds casos, t per objectiu trobar lamor de la seva vida. En tots els casos analitzats, la figura dajudant primordial es representa en el personatge de les seves tres inseparables amigues Miranda, Charlotte i Samantha que, alhora, desenvolupen els seus propis subprogrames narratius independents; mentre que els oponents en aquesta narraci sn els obstacles materialitzats en la successi dhomes que acaben resultant no ser el seu gran amor. Aquests homes sn tamb, en tots casos, els destinadors que pacten amb ella, la figura del destinatari. Aquest programa narratiu varia en un punt del llibre i la srie quan lobjectiu de la Carrie es defineix i passa a convertir-se en aconseguir al personatge Mr. Big i on els oponents passaran a ser tots aquells obstacles que sinterposaran entre Carrie i la consecuci del seu home, que acaba resolent-se. Les amigues desenvolupen tamb els seus programes narratius que no sn fixos per tampoc comparteixen la complexitat del de la
43

! Carrie, i que giren entorn a laconseguiment damor, estabilitat i sexe. Aquests dos suports comparteixen el mateix relat i, per tant, coincideixen els programes narratius dels personatges que, en aquests formats, sembla que comencen i acaben aquesta aventura on, finalment, es veuen resolts els objectius daquests. Anys ms tard de la publicaci del llibre i de la finalitzaci de la srie apareix la primera pellcula, Sex and the City: the movie, que reprn la histria que havia acabat feia temps en el darrer captol de la ltima temporada televisiva (o, en el seu defecte, lltima pgina del llibre). Aquest film suposa una continuaci a partir don shavia deixat la trama: Carrie, que havia aconseguit anys enrere el seu home, Mr. Big, t com a objectiu casar-se amb ell. Malgrat tot, el seu programa narratiu, que va seguint una linealitat, pateix un canvi a mitat de la pellcula a causa de la plantada a laltar per part de Big. A partir daquest moment, lobjectiu de Carrie s oblidar a Big per a tornar a ser ella mateixa. Finalment, per, la situaci es resol i Carrie acaba complint el seu primer objectiu, el principal. Aix, en la resoluci de la pellcula, Carrie ha avanat un pas ms en la seva vida, que ha recorregut ja diversos suports i sha anat desenvolupant al llarg de pgines, captols, i, ara, a la gran pantalla. Pel que fa a les coprotagonistes, acaben la srie aconseguint tamb els seus objectius relatius a la trobada de lamor, la famlia i la diversi. Per a elles el film tamb arranca seguint amb el curs natural daquesta situaci amb qu les havem deixat en la cloenda de la srie televisiva. En la pellcula cadascuna veu transformat tamb el seu programa narratiu a lhaver-se denfrontar a problemes com la infidelitat, la maternitat o el manteniment de relacions estables, que sacaben resolen amb el fi de la pellcula on deixem a les nostres noies felices i amb els seus objectes narratius aconseguits. Alhora que apareix una segona pellcula lany 2010 titulada Sex and the City 2, es produeix tamb el llanament dun nou llibre de lautora del primer bestselles Sex and the City que porta per ttol The Carrie Diaries, una prequel que narra la vida de Carrie abans de convertir-se en la diva que protagonista el fenomen que, en aquest moment, ja s Sex and the City.
44

! Sex and the City 2 segueix aquesta estructura ja coneguda: reobertura de la histria all on lhavem deixada presentant-nos com estan els personatges al cap dun parell danys dhaver-los vist per darrer cop. I, com s desperar, un retrobament de les amigues que sembarquen en un viatge en un moment en qu els seus programes narratius es veuen canviants al plantejar-se nous objectius que shan de resoldre i que acabaran per tornar-les a la tranquillitat i lharmonia que regna en les seves ja, en aquest punt, assentades vides. The Carries Diaries s llenada al mercat literari com a prequel de la famosa srie (i llibre) Sex and the City. En aquest cas els personatges de la trama coneguda fins al moment no sn coneguts, exceptuant la figura de Carrie, que sens presenta com una adolescent que est cursant el seu darrer curs a linstitut i que comena a constituir-se com la Carrie que ser desprs, s a dir, configura els seus orgens que la porten a ser la gran dona que es retrata en els continguts que han aparegut fins al moment. En el contingut que ens ocupa, com en els anteriors, podrem definir que el programa narratiu de Carrie simplement canvia i esbossa una situaci diferents a la que el programa, simplement, sadapta. Podrem dir, aix si, que s el contingut que, fins al moment, ms es desmarca de la lnia general i la primera que presenta un canvi cronolgic, aquest flashback a manera de retrat del passat que refora la histria coneguda. Els fanfictions sallunyen del to oficial de Sex and the City per tenen com a objectiu donar explicaci a aquelles ellipsis que es produeixen en certes moments de la histria que es va reprenent en diversos suports. Sn continguts generats per fans que corresponen a tres buits importants del quan no es dna ra en el cnon: com era la vida de Carrie abans de viure a Nova York i, en definitiva, abans de la histria oficial, inspirat en el llibre precuela The Carrie Diaries; qu passa en el temps no narrat entre la darrera temporada de la srie i lestrena de la primera pellcula centrant-se especialment en Charlotte, que s el personatge la histria del qual genera ms incertesa pel fet de que acaba pendent dadoptar una filla; i, per ltim, una tercera hipottica pellcula on, especialment Carrie, t un nou objectiu per complir: tenir un fill. En tot cas, no
45

! deixen de ser prolongacions del cnon que van transformant els programes narratius depenent del moment i lobjectiu de cada personatge per que en cap cas pateixen canvis didentitat sin que les figures principals van madurant o rejovenint en funci del buit narratiu que es vol omplir amb la redacci daquests continguts fancom i el programa narratiu dels quals es veu condicionat pel temps qu es representa. En definitiva, el fenomen transmeditic de Sex and the City no condiciona la essncia narrativa dels nostres personatges, en especial el de Carrie Bradshaw, sin que serveix com a suport de la histria a travs de diferents formats (llibre, srie, pellcules i continguts fan) en els quals, seguint un curs cronolgic dels fets, la trama va avanant compartint, en els casos de la novella i la ficci televisiva el mateix cos argumental i, en els altres, sent una expansi de la narraci que va avanant progressivament i va modificant, en cada cas, el programa narratiu dels personatges en funci dels objectius que es pretn aconseguir en cada moment.
46

! 5.2 Intertextualitat 5.2.1 Srie televisiva Si analitzem el concepte dintertextualitat en la ficci televisiva, ens adonem que al llarg de els sis temporades shan incorporat bastants intertextos que podem identificar a simple vista i daltres que possiblement seran ms dificultosos danalitzar. El primer intertext que cal destacar s el llibre perqu la srie neix a partir daquest i es va desenvolupant fins que arriba a un lmit en qu el text s autnom. Les histries damor que publicava Candance en la columna del peridic tamb sn un altre referent utilitzat en la srie: algunes delles sn representades en la pantalla, tot i havent estat una mica modificades. La intertextualitat principal a la qual molts autors han mencionat com a necessria i representativa de la srie s la tercera onada feminista. La primera va ser quan les dones van comenar a manifestar-se i exercir el dret de vot; la segona va ser ja a finals del segle XX quan la dona va incorporar-se al mn laboral i va deixar enrere el seu paper de mare i mestressa de casa; i, finalment, la tercera s la que representen les quatre noies de Sex in the City: independents econmicament, fortes, fredes, calculadores quant a temes amoroses i amb xit professional. Tot i aix altres autors creuen que Sex in the City introdueix els estereotips de la societat actual: la dona, que tan sols passa el seu temps anant de compres i gastant-se els diners, arriba a ser subordinada pel seu home. Trobem clars exemples dambds bndols: per una part la Miranda representa el gran xit professional, la Samantha el plaer, com si introdus en ella mateix el comportament dun home. Per a mesura que la srie es va desenvolupant, ja sigui perqu lautor del muntatge de tota la narrativa ha canviat (no es basen en el llibre perqu no hi ha res ms en qu aprofundir) veiem com la ficci va tornant-se cada vegada ms irreal, i com les noies es van apropant ms a aquests estereotips, sobretot la Carrie i la Charlotte. La Carrie per un costat, cada vegada que apareix Mr. Big es
47

! subordina a ell, talla amb les altres parelles per mantenir tan sols una relaci sexual. Si fos una dona forta, no li afectaria tant. Per altre costat, la Charlotte, que quan es casa deixa el seu treball per complaure al seu marit, demostra un signe de debilitat. La srie tamb demostra un gran vincle amb la novella Sister Carrie, de Theodore Dreiser. Les dues protagonistes, que sanomenen igual, representen un gran parallelisme: la Carrie de Dreiser s una noia de poble que es trasllada a Nova York per comenar una nova vida i complir el seu somni americ. En la seva estncia mantindr varies relacions amoroses amb diferents homes, tot i que sempre tindr en el seu pensament a Charles, un home ric que coneix just arribar a la ciutat i del qual quedar totalment enamorada. Si ens fixem amb la Carrie de Sexo en Nueva York, ella s una noia que desprs de la mort de la seva mare, als 18, es trasllada a Nova York per comenar a experimentar una nova vida. Les seves aventures amoroses i les relacions sexuals que mant amb els homes sn la base de la srie, per ella tamb sha enamorat dun home ric, Mr. Big. Per tant, la srie agafa com a pretext el best-seller de Dreiser, publicat el 1900.! Sex and the single girl s tamb una gran referncia que es fa servir per produir Sex and the City. La novella de Helen Gurley Brown, publicada el 1962, recopila tot un conjunt de consells que la protagonista va donant a les dones solteres: ser econmicament independents i gaudir de les relacions sexuals, abans i desprs del matrimoni, dins o fora dell. Es presenta una clara relaci amb les notes que escrivia Carrie al diari sobre les dones solteres, els problemes damor, i el tractament de temes sexuals. ! Desayuno con diamantes s tamb una pellcula que va promocionar la imatge de la dona forta i independent, perqu darrera aquell vestit negre i les joies samagava no la dbil, sin la dominant i elegant noia que representava Audrey Hepburn, tal com Sarah Jessica Parker ho demostra interpretant el personatge de Carrie. A ms, en un captol de la srie es fa menci a la pellcula: "Welcome to the age of un-innocence. No one has breakfast at Tiffany's and no one has affairs to remember." Carrie. !
48

! Hi ha una escena de la srie, en el captol en qu Carrie es retroba amb Mr. Big i la seva nova esposa, Natasha, a la Plaza Hotel, que recorda a la pellcula The way we are, en el moment en qu Katie veu lamor de la seva vida, Hubbell amb la seva nova esposa en la mateixa plaa. Es crea un parallelisme entre les dues protagonistes. Possiblement, sentin el mateix en aquell moment: rbia i tristesa que samagaven darrere un somriure.! Tamb samaga darrera tots els captols durant els sis anys, les nombroses referncies a les marques de moda ms prestigioses del moment, com Dolcce &Gabbana o Chanel i, principalment les sabates Manolo, per les quals la Carrie sent una passi descontrolada. Cal destacar que el tractament refinat i ,fins i tot sensible que va adoptant la histria a mesura que van passant les temporades, com tamb el protagonisme que van rebent els dos amics gais, es deu a que els director principals, Star i King, eren homosexuals. La fora o fredor de Candance canvia radicalment i es converteix la seva novella en un mn ms surrealista, on Carrie est esperant el seu prncep blau. Sembla basada en una pellcula de Disney, en qu la nena es pot comprar tot el que vol, va vestida com una princesa, i en realitat, no sabem don treu els diners, ja que el seu treball no li pot proporcionar un salari tan alt. I finalment, el prncep la va a buscar, en el moment en que ella ho necessita. Tpic de les histories irreals de Disney, la dona forta que era Carrie ha desaparegut, i baix el context de Pars i els estereotips daquella ciutat, sha convertit en la tpica que creu que les solucions cauran del cel; tal com ocrrer al final. En definitiva, la intertextualitat tpica que utilitzen totes les pellcules o sries damor: la ciutat de Pars, de lamor, on tots els finals sn felios.
49

! 5.2.2 Pellcules Una vegada ms, la importncia de la relaci entre altres textos es fa evident a les pellcules de Sex and the City. En general, observem una certa tendncia a relacions a altre pellcules, fins i tot de Disney: en primer lloc, observem un moment clau en qu Big posa la sabata de tal al peu de Carrie, cosa que recorda perfectament a lescena del conegut relat de la Ventafocs. A ms, en la mateixa seqncia, sobserva la tpica escena en qu Big demana de manera formal a la Carrie per casar-se amb ella: apareix en Big ajupit recolzat en un genoll i demanant la m de la protagonista, cosa que recorda a milers dhistries damor. Duna banda, al comenament de la segona pellcula, observem la imatge del cel blau i els nvols que recorda a la pellcula The Virgin Suicides. Tamb es fa especial rellevncia a la pellcula en blanc i negre Sucedi una noche, que visualitzen la protagonista i el seu proms al segon film. Daltra banda, en relaci a la msica, cal fer especial rellevncia a algunes canons que apareixen en els relats: primerament, el comenament del segon film sobre amb la famosa can dAlicia Keys: Empire State of Mind. A banda, en la seqencia del casament dels dos homosexuals apareix una conversa en qu es refereixen a la can Like a Virgin, de Madonna; a ms no noms nombren el ttol sin que la Carrie afegeix un tros de can: Touch for the very first time.... Durant el casament, apareix lactuaci de tres noies que representen el videoclip de Beyonc, interpretant la can Single Ladies. En lescena del casament, la filla gran de la Charlotte fa referncia als dibuixos animats de Walt Disney: Aladdn i les catifes mgiques. Finalment, en el transcurs de la narraci de les dues pellcules observem, tamb, una certa exaltaci de la figura de la dona.
50

! 5.2.3 Novella The Carrie Diaries s una novella molt rica en quant a intertextualitat. Lautora utilitza tot tipus de referncies a altres novelles o pellcules per descriure personatges i situacions de la histria. En el llibre es troben citades moltes canons o lbums de msica, entre ells The way we were, We are family de Sister Sledge, Legs de ZZ Top i Dark Side of The Moon de Pink Floyd. En tots aquests casos lautora explcita lautor de lobra musical. Cal destacar la referncia a la can My cosmos lady, que no apareix explcitament citada, sin que un petit fragment s cantat per un personatge portant els lectors a dedur-ne el ttol i lartista. La majoria de referncies a pellcules tamb estan explicitades. Alguns exemples sn la referncia al personatge John Belushi de Animal House i al moment en qu Clint Eastwood dispara a Eli Wallach en El bo, el dolent i el lleig. Tamb hem pogut detectar dos intertextos no explicitats per lautora, probablement degut a la obvietat de la provinena. Es tracta de la comparaci de dos personatges amb Bonny i Clyde i la comparaci de la situaci familiar de Carrie amb Alcatraz. Tanmateix, el que realment abunda sn les referncies a llibres. El fet que sigui un llibre escrit en primera persona i que la protagonista tingui una gran passi per la literatura i lescriptura ens porta a pensar que lautora ha volgut emfasitzar aquest fet utilitzant la intertextualitat.. En aquest cas, Bushnell cita tots els ttols dels llibres que menciona. Aquestes sn les principals referncies detectades: el personatge de Elizabeth Bennet dOrgull i prejudici, el mar blau que apareix a la portada de El consens de Mary Gordon Howard, ladmiraci cap a les noies dAll que el vent sendugu, els grupets que es formen a El seor de las moscas, les escenes de sexe de Por volar contig, la magnfica histria de Somni duna nit destiu i al personatge de Julie Christie de Doctor Zhivago. Tamb cal dir que sinclou un fragment del llibre La vida duna escriptora de Mary Gordon Howard, el principal referent de Carrie en literatura i
51

! una comparaci amb La Gran Carabassa del cmic de Charlie Brown. Lart tamb est present en una petita part de la novella, en la qual es fa referncia al cel dun dels quadres de Max Ernst. La tipologia textual influeix de manera important en les relacions intertextuals dun text. Els textos literaris acostumen a servir-se de metfores, comparacions i metonmies per plasmar elements de textos aliens sense explicitar-ne la provinena. Contrriament, els textos cientfics detallen acuradament cada element pertinent a un altre text. Aix doncs, ens ha sorprs que Bushnell cits gaireb tots els textos dels quals havia incls una petit part en la novella. Lexplicaci a aquesta fet pot tenir relaci amb el que sha comentat anteriorment sobre la passi de Carrie per la lectura. Creiem que citant els llibres Bushnell posa de relleu la cultura literria de la protagonista. A ms, al ser un llibre allunyat dun llenguatge culte, ls de metfores no encaixava en el seu perfil. !
5.2.4 Fanfiction La intertextualitat sinterpreta a partir del que s ali a la prpia obra. En certa manera, podrem determinar que els relats fancom que ens ocupen sn continguts aliens, per a la vinculaci oficial que constitueix el cnon, no a la prpia histria, ja que, en realitat, aquests continguts estan estretament relacionats amb lobra (amb la seva estructura i trama) ja que fan la funci destendre la original. Independentment daquest primer mats, ens centrem en el fet que no considerem cap text autnom ja que qualsevol es veu influenciat per elements externs en el seu procs de creaci. Si es volen conixer aquestes influncies, cal buscar en el text qu ens remet a textos daltres autors. Aix, parlem dintertextualitat quan hi ha allusions transparents i adaptades de textos dins el contingut del propi escrit. El principal indici dexistncia dintertextualitat, que s obvia i primordial, s que els tres relats que ens ocupen no sols sinspiren, sin
52

! que naixen a partir dun text ali als autors dels tres continguts creats per fans: la histria Sex and the City, que desenvolupa Candace Bushnell en un llibre que porta aquest nom per ttol i que deriva en una prolongaci del mateix a travs de diversos suports on la trama es va fent forta i consistent i que acaba donant lloc a aquest popular fenomen. En cada cas particular de relat fancom trobem una vinculaci especial a algun dels formats en qu es desenvolupa Sex and the City: la narraci Sex and the Highschool fa allusi al conjunt i el vinculem especialment a un llibre de la mateixa autora titulat Carries diaries publicat el 2010 que relata la mateixa situaci que sexplica en aquest relat, la vida de la Carrie adolescent abans de viatjar a Nova York, convertir-se en escriptora i conixer a les seves inseparables companyes; la histria Blossom like a Lily parteix del final de la ltima temporada de la srie; i Sex and the City 3 s una continuaci de tota la trama argumental que neix, prpiament, daquesta. Per, a part de les obvietats que vinculen aquests relats amb el cnon oficial que ja de per s les converteix en peces intertextuals, la intertextualitat va ms enll i podem identificar-ne indicis dins de cada relat, i s que els autors daquests textos el produeixen des duna necessria i obligada vinculaci amb altres. No estem parlant de cpia ni qestionem termes com el de la originalitat, parlem de transformaci i de prendre per referncia el bagatge i la inspiraci dels emissors, daprendre i de transmutar; disfressant aquestes influencies i la vinculaci que tenen amb all a qu evoquen. En el cas dels fanfictions que ens ocupen aquesta intertextualitat queda patent dins dels mateixos relats en la cpia de moltes accions dels personatges prpies del cnon Sex and the City, o dels actors mateixos que sextrapolen del relat oficial a aquestes narracions legalment autnomes que pretenen ser parts reveladores de la histria original.
53

! 5.2.5 Anlisi dintertextualitat: Quines relacions, a nivell intertextual, sestableixen entre els diferents objectes destudi? Primerament, cal dir que cada un dels objectes destudi comparteix vincles intertextuals amb la resta. Al posseir tots ells el mateix univers ficcional provoca que sinfluencin respectivament creant una sinrgia intertextual. s per aquest motiu que trobem referncies del llibre a la srie i als continguts dusuari, aix com referncies de la srie a les pellcules. Aquest fenomen es desnvolupa sobretat al voltant dels continguts generats pels usuaris, ja que com s lgic, sinspiren amb algun membre de la narrativa transmeditica de Sex and The City. Tot i aix, hi ha referncies intertextuals a molts altres textos no pertinents a lunivers ficcional, tal com succeeix amb tots els redactats. En aquesta lnia, podem apreciar que les dues pellcules i la srie incorporen referncies intertextuals molt similars. Una delles s les semblances amb els trets propis de lunivers de les princeses Disney. Lestil de vida que porten Carrie i les seves amigues recorda al duna princesa i les referncies a alguna delles com la Ventafocs est present en aquests dos suports. Les principals referents del feminisme i altres integrants del moviment sn dos intertextos que tamb tenen en com els films i la srie. Hi ha un element intertextual, que no tan sols assoleix rellevncia en la srie i la pellcula, sin que el prequel proporcionat pel llibre tamb ho fa. Es tracta de la msica i la constant referncia a canons del gnere pop. La msica no ser noms una part ms de la srie, sin que juntament amb la moda es posiciona com a tret caracterstic. Tant un com laltre creixen en importncia a partir daquestes relacions entre textos. Les referncies a llibres que tan abunden a la novella en canvi, no tenen massa importncia a la resta de membres de la narrativa transmeditica. Tot i aix, la srie, al ser el centre de la narrativa transmeditica experimenta parallelismes amb moltes altres textos, que poden arribar a tractar-se de pellcules que es remunten a la era del blanc i negre com s el cas de Desayuno con diamantes.
54

! 5.3 Lector Model
Com hem explicat anteriorment, el Lector Model s aquella persona que posseeix tots els coneixements i competncies necessries per poder entendre la histria narrada i, daquesta manera, tindr la capacitat dabsorbir-la millor, de fer una interpretaci ms profunda, o simplement de divertir-se amb ella i poder seguir el fil de la trama sense cap problema.
5.3.1 Srie televisiva Si analitzem aquesta figura dins la ficci televisiva, hem arribat a la conclusi que el lector model hauria de tenir, com a mnim, coneixement dalguns elements considerats indispensables que sexposen a continuaci. Primer de tot, hem de saber que la srie est basada en el llibre Sex and the City de Candace Bushnell. Per tant, aquell lector que prviament hagi fet una lectura de la novella assolir un nivell dinterpretaci bastatn per sobre dels altres.. ! Desprs cal saber que la histria es relata en la ciutat de Nova York, i que en lencapalada de la srie ja es veuen alguns elements representatius de la ciutat, com per exemple, lesttua de la Llibertat (monument que identifica perfectament la ciutat) o els taxis grocs. Aix doncs, els coneixement dels elements ms emblemtics daquesta ciutat sn necessaris. Per entendre millor els comportaments dels ciutadans, seria preferibles ser conscient dalguns aspectes. Saber com s lestil de vida de la ciutat de Nova York, s a dir, com la poblaci viu i quines sn les pautes socials. s una ciutat que mai deixa destar activa, ja que s una ciutat molt concorreguda i populari cal saber que a la nit les circumstncies poden ser un tant perilloses. Per altre costat, cal tenir en compte com s tractat lamor a la gran ciutat des de la perspectiva de les quatre amigues: tenen la costum de tenir relacions espordiques duna nit, ja que tene la concepci de que lamor s difcil de ! 55

! trobar. Per aix, escoltarem moltes vegades de les seves boques: Oh! Aix s Nova York! (O alguna frase semblant). Tamb un aspecte a considerar sn els habitatges. Es pot observar que la ciutat est composada per grans blocs de pisos, enormes edificis doficines, i tamb lofts. Aprofundint en els personatges, de la Carrie cal saber que la seva professi s escriptora en un columna del peridic The New York Start, i escriu temes relacionats amb lamor i el sexe. Per aix, quan la veiem davant del seu ordinador teclejant, parlant amb primera persona i dirigint-se directament a lespectador, s perqu est escrivint pel diari. ! De la Miranda sha de saber que es dedica a la professi dadvocada, i per aix ha aconseguit tant dxit professional. La seva professi implica molt esfor i treball, i tamb concorda amb la seva vestimenta, per aix, normalment utilitza calons i una americana, al contrari de les seves amigues, que normalment llueixen vestits. De la Charlotte, que es dedica al mn de lart, cal saber com es gestiona una galeria dart i quina s la seva funci principal: captar clients o els seus representats, per tal de vendre els quadres que els artistes exposen all. De la Samatha cal saber que , al dedicar-se al mn de les Relacions
Pbliques, aquesta implica sobretot promocionar noves discoteques, i permet conixer molta gent i entrar a les festes ms VIP. Aquesta s una de les raons de perqu les quatre amigues sempre solen entrar a les discoteques sense cap problema i sense necessitat de fer cua, i coneixem molts dhomes que formaran part de les seves vides, encara que sigui una mnima part. Respecte el personatge de Mr Big, sha de saber que significa ser un home de negocis en una ciutat com Nova York: no tenir casi temps lliure, i anar de reuni en reuni per solucionar tots els problemes que es pugin presentar en qualsevol ocasi. Per tamb suposa guanyar una gran quantitat de diners, i de poder. Daquest personatge sha de tenir constncia que durant tota la trama de la srie no es menciona el seu nom. Tothom es refereix a ell com a Mr Big, fins que lltima escena del darrer captol, apareix el nom de John al mbil de la Carrie, i desprs la seva veu, fet que evidentment el lector relaciona. Per ! 56

! entendre aquesta informaci essencial, el lector no ha dhaver sabut mai el nom del personatge, i finalment descobrir el secret amagat durant sis temporades. Respecte les festes, cal tenir en ment com sn, s a dir, els coneixements bsics que ha de tenir el lector per saber com la gent es diverteix en aquestes. Que les dones solen portar vestits elegants per captar la mirada de tots qui les rodegen, que el volum alt de la msica, les llums i els neons, i finalment les begudes, milloren lambient. El Cosmopolitan apareix constantment en la srie, perqu s la beguda preferida de la Carrie, i cal tenir constncia de que s una beguda alcohlica que es prepara a base de vodka i fruita cida. Es serveix com a cctel amb llimona. Tamb es dna especial rellevncia a la moda, i cal tenir en compte quins sn els vestuaris de lpoca o de la temporada, perqu, com anem veient, lestil de cada una delles va variant, i fins i tot millorant a mesura que passa el temps. Nova York s una ciutat addicta a la moda i a les millors marques, tant de complements, de perfums, de calat, com de roba. Les dones amb alt poder adquisitiu solen passar el seu temps lliure comprant, com fan la Carrie i les seves amigues. El lector hauria de conixer el nom de les marques ms importants com Dolce & Gabbana, Jimmy Choo, Gucci, Lous Vuitton, Chanel... sn de les ms famoses, i tamb de les ms cares. Finalment, sha de conixer les ballarines, les sabates preferides de la Carrie, sn la seva passi, i grcies a la srie van incrementar enormement tant la seva popularitat com la seva venta. Relacionat tamb amb la moda, el lector ha de conixer, o al menys saber que els noms Vogue i New York Magazine es refereixen a les revistes de moda ms importants i ms representatives que es pugin trobar a Nova York. Per aix, quan a la Carrie li proposen treballar per la Vogue, la seva alegria s completa. Si el lector entn el que aquest succs suposa, no es sorprendr de lemoci que desprn la Carrie..! Respecte a les malalties que es presenten, cal tenir present que s el cncer de mama que pateix la Samantha, i quins efectes produeix: la caiguda de
57

! cabell, el cansament i la falta de forces, la prdua de ganes de tenir sexe... Com sha de tractar, s a dir, shan de realitzar tractaments de quimioterpia, i el perill que pot suposar la malaltia: la mort final, tot i que, avui amb dia amb els avenos, s molt ms fcil superar-lo. En un parell depisodis tamb es dna importncia a una altra problemtica mdia: loperaci de cor a la que sha de sotmetre Mr Big. El lector ha de saber que es tracta duna operaci molt delicada i complexa, i a ms a ms, sexposa a un % de possibilitats de morir. Per aix, els personatges que envolten tant la Samantha com a Mr Big pateixen amb ells i els donen tot el suport necessari per superar-ho. Per altre costat, relacionat amb el personatge de la Charlotte i el seu desig de tenir fills (i ja finalment casi desesperaci) cal saber que suposa la impotncia sexual que pateix Trey i que aquesta s la ra per la qual no podr quedar-se embarassada, ni tan sols mantenir relacions sexuals. I per altra banda, qu suposa la prdua del nad en lembars i que pot ocrrer moltes vegades sense que es pugui impedir, perqu s un procs totalment natural. I , a ms a ms, que la compatibilitat dels espermatozoides i lvul pot no donar-se entre la parella, i en aquest cas, no podran tenir fills, o en dificultar bastant arribar-ho a aconseguir. Davant la desesperaci de la Charlotte en aquests dos episodis, decideix que s hora de provar amb ladopci. En aquest instant, el lector ha dentendre que el procs de ladopci s molt complex i alguns requisits sn indispensables, com ara el nivell educatiu i social dels pares, i el seu comportament en la vida diria, com tamb les seves professions i sobretot, les ganes que posen en tenir un fill. Per aix, la Charlotte i el Harry no tindran gaire dificultats en disposar dels recursos necessaris. Respecte el tema de lembars, hem de tenir en compte que en algunes ocasions quan menys ho cerques apareix. Aix li passa a la Miranda, que al mantenir una nit de sexe apassionat amb lSteve, es queda embarassada per no utilitzar preservatiu. Les conseqncies de no utilitzar protecci a lhora de mantenir relacions sexuals s tenir un fill, encara que una no vulgui, i haur de fer front al problema. Tamb, en el cas de la Charlotte, es presenta el tema del divorci amb el seu ex-marit Trey, ja que la relaci no funciona, i ella, a ms, li ha sigut infidel. La ! 58

! tramitaci del divorci suposa que cada un de la parella ha de contractar un advocat perqu presenti el cas davant el jutjat, i pugui quedar-se una certa part de les pertinences que corresponien a la parella quan convivien encara junts. A la darrera temporada, el lector ha de tenir una idea general de la ciutat de Pars, perqu la Carrie es mudar all al final dels captols per comenar una nova vida amb el rus Petrovsky, tot i que la seva relaci no durar molt. El primer de tot que sha de tenir en compte s que a Frana es parla el francs, i per aix, en algunes ocasions els dilegs entre els personatges no seran comprensibles, a no ser que el lector spiga una mica de la llengua. Tamb sha de tenir en compte que Pars s la ciutat de la llibertat, i per aix la Carrie pot fumar en llocs pblic (en Nova York est prohibit) , i tamb que s la ciutat prpia de lart. Per aquesta ra Petrosvky exposar les seves obres dart a una galeria. En aquest apartat, sha dentendre la frustraci de lartista al pensar que pot arribar a ser incomprs pel seu pblic, i s la ra per la qual Pretosvky patir un atac dansietat. Finalment, shan de tenir presents conceptes importants com que els croissants amb caf sn lesmorzar tpic francs, i la Torre Eiffel, a la qual fa referncia Carrie un parell de vegades perqu li sorprn bastant, i s el monument representatiu de la ciutat. La trama es basa en el tema de les relacions amoroses, i el lector ha
dentendre com de complicades poden ser i que mai s fcil trobar lhome dels teus somnis. Ha de saber que els homes i els dones sn diferents en el tema amors, i que una relaci de parella, com veiem dexemple amb la Carrie i Mr Big, no sempre s un cam de roses, sin que t les seves complicacions.. Has de lluitar per lamor, i quan arribi, sabrs que s ell, com li passa a la nostra protagonista. El lector model desitjar amb tota la fora que la Carrie i Mr Big acabin junts, perqu la seva historia damor ens afecta des dun primer moment. Finalment, sha de destacar que per entendre tota la srie, lespectador ha de tenir un coneixement mnim dangls, la llengua amb la qu sha rodat tota la producci. Tot i que, al ser la srie traduda en tants idiomes, no hi ha problema perqu lespectador no la pugui entendre.
59

! Arribem a la conclusi que el Lector Model ser aquella persona que tingui tots els coneixements que hem exposat, i que es pugui identificar plenament amb alguna de els quatre amigues. Ha de ser un espectador interessat per la moda, per en exclusiva un romntic apassionat tamb per descobrir lamor seu, i al posicionar-se en el paper de la Carrie, experimentar les mateixes sensacions, preocupacions, alegries i dolors. Ser aquell fan incondicional que no es perdr ni un captol, i que al final de la srie plorar o sentir pena, perqu la relaci que mantenia era tan forta que no vol que arribi a un final. Per no la deixar pas escapar, i la srie seguir en una petita part de la seva vida: en els records, o b en el contingut dusuari. 5.3.2 Pellcules En relaci al lector model cal assenyalar que la primera pellcula, malgrat ser fcil dinterpretar, requereix algunes competncies essencials per entendre la totalitat del relat. Primerament s imprescindible conixer la llengua amb la qual es visualitza el film, bviament. En segon lloc, cal assenyalar que la narradora (la Carrie) que narra la seva histria en primera persona, fa una petita introducci al principi de la pellcula amb la qual cosa pretn situar a lespectador inexpert que no ha vist la srie televisiva corresponent a Sex and the City. Per tant, si es dna el cas que lespectador desconeix el relat i la trama de la srie, ser importantssim que al principi del film mantingui especial atenci en la presentaci dels personatges. Seguidament, s important conixer alguns autors als quals fa referncia la Carrie quan decideix llegir els correus que li ha enviat en Big: es tracta dautors com Beethoven, John Keats, Voltaire i, en definitiva, senyors illustres que han escrit poemes damor que a la pellcula recuperar Big per tornar a conquistar la protagonista. A banda, en un moment de la pellcula la Samantha es refereix al cncer de mama que va patir anys enrere; fet que va succeir a una de les temporades de la srie. Aquesta referncia pot deixar a lespectador confs i, per tant, es podria considerar una altra competncia a tenir en compte. En definitiva, per, el ms important de la primera pellcula en relaci a les competncies que ha de tenir el lector model, -i tamb ho ser a la segona ! 60

! estrena-, es tracta del mn de la moda: Carrie, Charlotte, Miranda i Samantha sn quatre fabuloses i esplndides vctimes de la moda que mai deixaran de perseguir els vestits i els conjunts de roba ms fashions de la histria: es fa referncia a marques com Dior o Chanel i es posa especial espacial mfasi a la famosa marca Louis Vuitton, que apareix, sobretot, en les converses entre la Carrie i la seva assistenta, la Louis. Pel que fa a la segona pellcula, de bones a primeres ja es dna a entendre que les parelles de les protagonistes sn Big, comproms de la Carrie; Steve, marit de la Miranda; i Harry, proms de la Charlotte. Aix doncs, si el lector no ha visualitzat la pellcula anterior ni la srie, haur de descobrir per si sol les diferents peripcies amb les quals shan anat enfrontant les protagonistes per arribar a casar-se amb els homes corresponents. De la mateixa manera, el lector haur dintuir el desig sexual pel qual ha lluitat tota la vida la Samantha. En segon lloc, s important conixer ltic del qual parla la Carrie al minut 25: es refereix a ltic on vivien en Big i ella a la primera pellcula. Daltra banda, al principi de la pellcula, la Samantha rep una trucada dun home: es tracta de lestrella de televisi amb qui vivia a la pellcula anterior; per tant, el lector, per entendre la relaci que sestableix entre ambds, hauria de conixer el relat del primer film. En relaci a referncies de la pellcula anterior, tamb sobserva el clauer Love de la Louis, personatge que ja no apareix en la segona estrena per que va ser alg molt important per la protagonista en el primer film. A ms, en un dinar entre les quatre amigues, la Samantha fa referncia al viatge a Mxic de La Lluna de Mel de la Carrie; per entendre-ho, s imprescindible que el lector hagi visualitzat la pellcula anterior i saber que no va ser un viatge duna parella acabada de casar sin que, desprs del desengany, va consistir en un viatge ple damistat a travs de lntima relaci entre les quatre amigues. Per acabar, s important tenir certs coneixement geogrfics, especialment de Nova York: constantment es fa referncia als llocs ms emblemtics de la ciutat: Broadway, Central Park, Time Square, Empire State, Illa dElis...
61

! Finalment, una vegada ms, s evident que cal conixer i estar al dia en el mn de la moda per interpretar de manera completa el relat de les quatre ntimes amigues. De nou apareixen multitud de marques de roba que tornen boges a les protagonistes del film. En definitiva observem que no s imprescindible haver vist la totalitat de la srie per entendre les pellcules per s que s cert que sovint es fa referncia a algunes successions de les vides del passat de les protagonistes que donen peu a la incomprensi totalitria del relat. Aix mateix, no s obligat visualitzar la primera pellcula per entendre la segona perqu s molt senzill seguir el fil narratiu de la histria per, de la mateixa manera que passa amb la srie, sovint sestableixen referncies anteriors que, encara que no arribin a confondre lespectador del tot, li impedeixen convertir-se en el lector model amb el qual pensa lautor a lhora delaborar el relat. ! 5.3.3 Novella La particularitat daquest llibre que sorgeix a partir de la srie de The Sex & the City i en general de tots els prequels s que els lectors no necessiten haver vist la srie originria, ni conixer-ne els personatges per poder-ne fer una interpretaci. The Carrie Diaries s una novella que narra una histria concreta i que tot i ser una part ms de la narrativa transmedia de Sex & The City inclou una introducci dels personatges i un tancament de la histria. Aix doncs, qualsevol que decideixi llegir el llibre podr fer-ne una bona interpretaci. De totes maneres, s evident que aquells seguidors de la srie que hagin vist totes les temporades, aix com les pellcules, assoliran un nivell dinterpretaci ms elevat. Precisament, lltima frase de llibre no es pot comprendre sense conixer els personatges de la srie, ja que fa referncia a Samantha Jones, una de les protagonistes. Tanmateix hi ha alguns aspectes rellevants que han de formar part de les competncies del receptor per tal didentificar-se com a lector modelo. La primera delles s conixer l idioma en el que est escrit el llibre, com s obvi. ! 62

! Tenir una mnima noci dels temes que planteja el text tamb s essencial, en sn exemples el periodisme i lescriptura, la homosexualitat, el feminisme i lamistat. Tamb sn necessaris mnims coneixements de geografia, ja que sesmenten varis llocs dEstats Units, aix com el funcionament dels instituts en aquest pas i lestructura social que hi ha present. Aquest fet est relacionat amb el gnere, ja que en les novelles i comdies adolescents es mostra un arquetip dinstitut que apareixer en totes les obres del gnere. Es caracteritzen per lexistncia de grups molt diferenciats, com ara les animadores i els jugadors de futbol americ o bsquet i els nerds. Les animadores i els jugadors de futbol americ sn personatges amb un gran atractiu fsic, aix com un carcter vanits i fatxenda, mentre que els nerds solen ser personatges obsessionats amb els estudis, i vctimes de les burles dels primers. Al formar part daquest gnere trobem personatges que ocupen aquests rols com per exemple Donna LaDonna, cap de les animadores i La Ratol, una amiga de la Carrie amb una gran passi pels llibres. Un altre caracterstica del gnere adolescent s el tractament de temes com el sexe, les drogues i les festes. En la novella es manifesta la gran preocupaci dels adolescents pel tema del sexe, aix com lextensi de lhbit de fumar marihuana i de beure alcohol en les festes. Igualment, el registre i largot utilitzats tamb depenen del gnere. En general, el llenguatge que sutilitza per narrar la histria s comprensible per la major part de la societat, excepte aquells fragments, sobretot de dileg, en els que es fa s de largot propi dels adolescents. Aquests elements dialgics es caracteritzen per un elevat grau de colloquialitat, una estratgia de lautor per delimitar el lector modelo. Aix doncs, es pot apreciar que es tracta dun llibre totalment enfocat cap als adolescents. Per acabar, cal dir que es tracta duna novella que fa referncia a una gran quantitat de textos aliens i que per tant el coneixement daquests posicionen al
63

! lector en una posici privilegiada davant de la interpretaci. En lapartat dinterextualitat es fa un anlisi detallat daquest recurs que utilitza lautor per a construir el lector modelo. 5.3.4 Fanfiction El lector ha de tenir un coneixement previ de qu parlar el text, aix com el tipus de llenguatge que sutilitzar. En aquest cas, tots tres continguts fancom estan generats enfocant-se i dedicats a un lector assidu consumidor del contingut oficial i coneixedor de la histria cannica de Sex and the City. Els autors daquests relats els dirigeixen a un receptor que, mnimament, ha de conixer els personatges, el rols que aquests duen a terme en la histria general del contingut, i que coneix mnimament la successi dels fets que ocorren al llarg dels anys en qu es desenvolupa la trama oficial. Qualsevol lector pot llegir aquests relats i comprendrels ja que es tracta dhistries autnomes, per no podr entendre ms enll del que llegeix perqu no t conscincia de la vida que han portat aquests personatges ni les seves relacions entre ells, ni sap que est llegint sets que omplen el buit deixat per ellipsis en el contingut oficial, que donen explicaci a fets elidits o que sn precueles o extensions del cnon. Pel que fa al llenguatge emprat, s simple i colloquial i pot ser ents a la perfecci per qualsevol individu, tot i que noms el lector model sabr que la colloquialitat ve donada per lestreta relaci dels personatges, als que els uneix una forta amistat en tots els casos, i entendr la referncia a certs temes presents en prcticament tot moment (tant en el fancom com en el cnon) com el sexe o el debat sobre lamor, que vertebren lestructura argumental dels continguts oficials i que, si abordem de manera independent en aquests fanfictions, semblen una mica trets de context i el lector desconeixedor de la leix novellstic, serial i cinematogrfic no es capa de saber a qu ve en determinants moments i aix el pot desconcertar. El lector model, en canvi, actualitza a travs de moviments cooperatius, actius i conscients la manifestaci lingstica que ja coneix i a la que est habituat en aquest relat per la seva vinculaci amb loficial. bviament, com diu Eco, un text, en major o menor mesura, necessita que alg lajudi a funcionar; i aix ho
64

! fa el lector que s analtic amb la interpretaci iniciativa del text en funci del context i del que coneix. Com ja hem dit, per, reiterem que la competncia de lautor no coincideix sempre necessriament amb la del lector i, per tant, tot i que la prdua de contingut i comprensi s notable en el receptor que no s seguidor de la histria principal, aquest pot comprendre sense dificultat el que li diu cadascun dels tres relats autnoms que ens ocupen. El que fa el text al requerir cooperaci per part del lector s actualitzar-se i ampliar fronteres de comprensi que no es limitin al que es llegeix en aquell moment. Lautor pressuposa i intueix el coneixement del seu lector model, per no sol espera que hi aporti el seu bagatge per tal de comprendrel, sin que, dalguna manera, tamb el construeix per a que sadapti al que ell sap i, potser, per utilitzar tctiques que el permeti sorprendrel. Es confia en aquest lector per a que interpreti el que sha generat ms que ho llegeixi i prou, com podria fer qualsevol sense cap noci de la narraci oficial. Implcitament, els emisors de cada relat fancom codifiquen el text, defineixen el seu estil narratiu, el registre i altres aspectes a tenir en compte dacord amb el del cnon de Sex and the City. Eco planteja un model de lector molt ms especialitzat i, des daquest punt de vista, el lector model daquests fanctions vinculats amb Sex and the City hauria de ser un especialitzat en la histria, seguidor fidel de la trama desenvolupa i seguida en tots els seus formats i involucrat en el fenmen creat per les quatre neoyorkines addictes al sexe i la moda. Aix, tot i la simple comprensi de qualsevols les relats generats per fans; parlarem de textos tancats que van dirigits a un pblic especfic (els seguidors de Sex and the City). En els textos trobem presents, jugant els seus respectius papers actancials, lemisor i el lector model. Lemisor hauria de manifestar-se textualment pel seu estil, per en aquest cas (el dels tres textos generats per fans), no reconeixem als autors reals dels relats sin que el que es percep s lestil i lestratgia narrativa de lautor del cnon de Sex and the City, que considerarem lautor empric. Com explica Eco, lautor empric formula una hiptesi de lector model a travs de s mateix com a subjecte enunciat. Daix sen deriva que considerem
65

! als escriptors dels relats fancom com els autors models de cada text, ja que segueixen un patr de conducta i escriuen dacord a certes regles ja siguin de redacci o de contingut en lestructura preses de loriginal. Umberto Eco tamb diu que per a realitzar-se com a lector model, el lector empric, en aquest cas, ha de complir amb certs deures, com el de aproximar-se tan com pugui als codis de lemisor.i que, alhora, aquest darrer depn de certes petjades textuals que involucren al destinatari en el text i en el procs de cooperaci, i que aix podria arribar a constituir-lo com a autor model. Es difcil, per establir els lmits i les fronteres entre autor model i autor empric, i tamb lector model i lector empric, perqu estableixen diferncies entre s i interpretaci textual i confon i dificulta la identificaci de sobre qui recau cada rol o paper actancial. Tot i la delimitaci difuminada entre conceptes, per, com diu Eco, la cooperaci textual s, al cap i al a fi, un fenomen que es realitza entre dues estratgies discursives (que en aquest cas es correspondrien amb la dun autor que pretn simular el to dun contingut original per tal dadaptar-se al lector i el dun lector que hauria de ser seguidor i involucrar-se en el cnon per tal de comprendre tot aquests aspectes que queden amagats a simple vist per aquell ull inexpert que no coneix Sex and the City), i no entre dos subjectes individuals. 5.3.5 Comparaci del Lector Model: qu necessita saber el Lector Model per poder entendre i interpretar la histria tant en la srie, com en la pellcula, com en el llibre i en els fanfictions? El Lector Model, en tots els suports analitzats, necessita assolir una srie de competncies per poder entendre, o al menys fer una mnima interpretaci, de la historia que es tractar. En definitiva, tenir uns requisits bsics sobre Sex and the City. Tot i que la base sigui la mateixa, les eines que utilitzar aquest seran diferents depenent de la plataforma escollida. A continuaci tractarem les similituds i les diferncies del Lector Model en cada una delles.! Primer de tot, i com a element ms bsic, el Lector Model ha dentendre la llengua que sutilitza per poder seguir el fil de la trama. Per no sols la llengua, sin tamb les frases construdes i el llenguatge utilitzat, de tal manera que en pugui fer una interpretaci general.
66

! Tamb es necessari saber el context en qu es mouen els personatges. En la srie, en els fanfictions i en la pellcula, el Lector hauria de saber una mica sobre la ciutat de Nova York i els llocs ms rellevants, com tamb lestil de vida novaiorqus. Aix mateix, en la novella cal conixer lestil de vida dEstats Units i els estats que el formen. Per altre costat, en els fanficitons i en les pellcules ha de tenir un mnim coneixement sobre els personatges i les relacions que mantenen entre ells: damistat, damor, de contacte visual, dodi... com tamb algunes situacions viscudes que fan referncia a la srie. Per exemple, en la primera pellcula es parla del cncer de mama de la Samantha, i el lector ho pot comprendre si prviament sap com ha patit la malaltia i les conseqncies que ha suposat. En canvi, en la srie no s necessari saber qui s cadascun, perqu saniran desenvolupant al llarg de les sis temporades, i noms sabrs qui realment sn al final (com passa amb el nom de Mr Big, rellevat en el darrer captol). En la n el Lector Model tampoc t la necessitat de conixer els personatges, perqu tots sn nous i no mantenen cap relaci amb la srie o les pellcules. Excloent, com s obvi, la Carrie, que s la protagonista, i ms o menys segueix el mateix perfil. Per altra banda, es considera adequat tenir un mnim de referents de la srie en tots els casos per poder assolir un nivell ms elevat dinterpretaci. Com tamb saber que la moda s la passi de les quatre amigues, al menys tant en la srie, en els fanfictions com en les pellcules, ja que apareixen noms de marques famoses com Dior o Chanel. Tamb cal destacar que s necessari el coneixement de les festes, presents tant en la srie, com en les pellcules, com tamb en la novella. Ha de saber que es caracteritzen per vestits preciosos, msica a tot volum, molta gent ballant i begudes. A diferncia dels altres formats, la novella utilitza un argot adolescent, fet que suposa tenir-ne constncia, perqu pot ser que els dilegs no puguin ser del tot comprensibles. En definitiva, el Lector Model ser el mateix en la srie i en les dues pellcules, i sallunyar cada vegada ms en relaci amb els fancitions i la novella. !
67

!
!
6. CONCLUSIONS 6.1 Recopilaci dels resultats El primer objectiu plantejat consistia en comparar els programes narratius dels personatges de Sex and the City, especialment el principal, el de Carrie Bradshaw, en els diferents suports en els quals la histria oficial sha anat desenvolupant, i tamb prenent continguts extraoficials que omplen els buits narratius que la trama planteja. La mostra comprenia lanlisi i comparaci dels programes narratius en la srie, les dues pellcules, un llibre prequel i tres continguts generats per fans. Ajudades pel marc teric que ens brinda lobra de Greimas a ra daquest tema i aplicant lesquema fonamental que aquest planteja pel que fa als actants de tot text i les fases que shi poden reconixer, hem dut a terme una comparaci meticulosa on, desenvolupats a fons els programes narratius existents en cada suport, hem pogut acabar constatant que els programes narratius no pateixen cap canvi brusc ja que la histria, en els diferents formats, segueix una linealitat i es van complementant de manera consecutiva alhora que es traa el recorregut narratiu general. Els programes narratius noms pateixen transformacions lleus en cada suport que presenta un canvi important on els personatges es plantegen un nou objecte i realitzen la seva recerca durant el que dura per acabar assolint-lo, per no afecta a la seva identitat i sols suposa variacions que sn obvies perqu els personatges en el transcurs del relat van evolucionat i aix els planteja nous objectius.
68

! A partir de lestudi del Lector Model en els diferents formats que hem analitzat (la srie, les dues pellcules, els tres fanfictions i la novella) hem arribat a la segent conclusi: Duna banda, la srie televisiva s la base de la qual parteix el Lector Model per ajustar-se a les altres plataformes, en algunes amb ms importncia la ficci que en altres. La relaci que mantenen les dues pellcules amb la srie s vital, tot i que sha de fer un incs que en la primera pellcula hi ha una espcie dintroducci per a tot tipus despectador (tant si s seguidor com si no ho s). A lhaver-hi un lligam tant estret, el Lector Model aplicar els coneixements previs de la srie a la pellcula, tot i que en aquesta nhaur dutilitzar tamb daltres. Aix es deu al fet que la trama entre els darrers captols de lltima temporada i el principi de la pellcula estan relacionats, per la historia tamb s totalment nova i el Lector Model shaur dajustar i cercar les eines necessries per seguir comprenent el relat. Daltra banda, observem que les competncies assolides per part del Lector Model en la novella sn totalment diferents perqu sembarca en un altre fil de la histria i els personatges, excepte la Carrie, sn tots diferents; tot i aix la trama segueix tenint semblana, ja que est basada en la srie. En referncia als fanfictions, necessiten que el lector conegui de primera m els personatges de la srie i les relacions que mantenen entre ells per poder interpretar la futura histria. En aquest cas, escriptors dels relats fancom sn els autors models de cada text, ja que segueixen un patr de conducta que ells mateixos han creat.
Constatem, finalment, que tot Lector Model ha de tenir un conjunt de
coneixements previs per poder entendre la narraci, encara que aquests variaran segons el suport utilitzat i tindran una relaci ms o menys lligada entre ells. All que prioritzem ser que el Lector, amb els requisits bsics, i a ser possible, mnims, pugi assolir la informaci i fer una bona interpretaci de la narrativa.
69

! Finalment, a partir de lestudi acurat de la intertextualitat existent en cada un dels objectes destudi vam poder contrastar els resultats i extreure unes conclusions que ens permeten contestar la pregunta formulada en lobjectiu nmero 2. En primer lloc, hem pogut apreciar que la intertextualitat duna narrativa transmdia s com una teranyina, ja que cada integrant daquesta inclou referncies als altres. Aix doncs, Sex and the City s un univers ficcional que a pesar de la seva expansi conserva la coherncia i la cohesi a partir daquestes relacions intertextuals que mant units els membres. Els continguts dels usuaris, es caracteritzen precisament per posseir un gran lligam intertextual amb el centre de la narrativa transmeditica. De fet, sense aquest lligam intertextual no podrem considerar-los membres de la narrativa de Sex and The City. Aquests continguts dusuaris es troben lleument allunyats dels intertextos que podem identifcar en la srie, les pellcules i el llibre, ja que les referncies que predominen en ells no estan presents en els continguts fancom. Les pellcules i la srie comparteixen molts trets intertextuals degut a la possessi dels mateixos personatges i els mateixos directors, fet que influeix en lestil de narrar una histria. El llibre, al ser el suport original de la narrativa transmdia, tamb comparteix alguns trets amb les pellcules i la srie. El principal tret s la referncia a canons del gnere pop. El llibre s lnic suport que posseeix una gran quantitat de referncies a llibres. Aquest fet es pot deure a que la novella es centra en els principis de la carrera de Carrie com a escriptora. Per enfasitzar aquest fet lautora pot haver utilitzat els intertextos.
70

! 6.2 Suggeriments Desprs de lelaboraci dun anlisi exhaustiu del fenomen Sex and the City, donem pas a possibles idees que podrien servir per expandir el mn narratiu. En primer lloc, considerem lopci dorganitzar una desfilada de moda a Nova York a crrec de les quatre protagonistes de la pellcula: Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), Charlotte York (Kristin L. Davis), Miranda Hobbes (Cynthia Nixon) i Samantha Jones (Kim Cattrall) que consistirien en les models que desfilen els millors conjunts de marques com Dior, Chanel o Louis Vuitton. Seria interessant organitzar una desfilada a la temporada de roba primaveraestiu i una altra a la temporada tardor-hivern. En segon lloc, proposem produir un musical basat en el programa de Sex and the City; les protagonistes continuarien sent Sarah Jessica Parker, Kristin L. David, Cynthia Nixon i Kim Cattrall, i sorganitzaria una gira a les millors ciutats del mn tals com Nova York (on sestrenaria lobra), Pars, Londres, Buenos Aires, Singapur, Dubai... Finalment, creiem que seria interessant rodar una tercera pellcula basada en la srie a crrec, una vegada ms, de les quatre protagonistes que han sigut des de 1998, lessncia de Sex and the City.
71

! BIBLIOGRAFIA Monografies: SCOLARI, Carlos. Narrativas Transmedia. Deusto. 2013. Barcelona. ISBN: 978-84-234-1336-2.
Recursos electrnics: The Carries Diaries [en lnia] disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/The_Carrie_Diaries Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Sex_and_the_City#Sex_.26_the_City.2C_pel. C3.ADculas Citar los recursos utilizados [en lnia] disponible a: http://www.upf.edu/bibtic/es/recursos/treaca/citeu.html Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://www.saturn.es/tp/article/Sexo-en-Nueva-York,761028.html Sex and the City 2: Sinopsis, Ficha, Data, Crtica, Triler [en lnia] disponible a: http://elbazardelespectaculocine.blogspot.com.es/2010/05/sex-and-city2-sinopsis-ficha-data.html Samantha Jones (Sex and the City) [en lnia] disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Samantha_Jones_(Sex_and_the_City)#Sex_ and_the_City_2 Charlotte York Goldenblatt [en lnia] disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Charlotte_York_Goldenblatt Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://www.hbo.com/sex-and-the-city/index.html Sex and the City [en lnia] disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Sex_and_the_City
72

! Sex and the City Hotspots Tour [en lnia] disponible a: http://www.screentours.com/tour.php/satc/ Carrie Bradshaw [en lnia] disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Carrie_Bradshaw Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://mispeliculasyseries.blogspot.com.es/2008/05/sexo-en-nuevayork.html Temporadas Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://www.seriesadictos.com/sexo-en-nueva-york/temporadas.php Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://www.laguiatv.com/serie/ficha/sexo-nueva-york/284 Sexo en Nueva York online [en lnia] disponible a: http://www.seriesyonkis.com/serie/sexo-en-nueva-york La moda de Sex and The City [en lnia] disponible a: http://archivo.univision.com/content/content.jhtml?cid=1555161 More than girl talk: Situating "Sex and the City" in feminist conversation [en lnia] disponible a: http://udini.proquest.com/view/more-than-girl-talk-situating-sexpqid:1970646761/ Sex and the City [en lnia] disponible a: http://books.google.es/books?id=Lihrtm1Be8C&pg=PT29&lpg=PT29&dq=intertextuality+sex+and+the+city&so urce=bl&ots=AVxXSgzGLU&sig=ghXgpYUeew08crkuSU46qBm_6Y8&hl =es&sa=X&ei=r85BUfnoD4XbPOPdgMAE&ved=0CEsQ6AEwBQ Realidad, ficcin y los estereotipos masculinos y femeninos en dos series de HBO: Los Soprano y Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://www.um.es/tonosdigital/znum19/secciones/titntero-4estereotipos.htm Sex and The Single Girl [en lnia] disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Sex_and_the_Single_Girl Sister Carrie [en lnia] disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Sister_Carrie ! 73

! New York Times best seller [en lnia] disponible a: http://www.samwasson.com/books/page4/page4.html Quotes Sex and The city [en lnia] disponible a: http://www.nydailynews.com/entertainment/memorable-quotes-sex-cityarticle-1.332554 Pelcula Sexo en Nueva York [en lnia] disponible a: http://streamcloud.eu/eyf7wjpqmztk Fanfiction Sex and the Highschool [en lnia] disponible a: http://www.fanfiction.net/s/7992889/1/Sex-and-the-high-school http://www.fanfiction.net/s/7992889/2/Sex-and-the-high-school Fanfiction Big Changes [en lnia] disponible a: http://www.fanfiction.net/s/6003423/1/Big-Changes Fanfiction Blossom like a Lily [en lnia] disponible a: http://www.fanfiction.net/s/8334542/1/Blossom-Like-a-Lily Fanfiction Sex and the city 3 [en lnia] disponible a: http://www.fanfiction.net/s/7949680/1/Sex-and-The-City-3 Resum temporades [en lnia] disponible a: http://www.seriesadictos.com/sexo-en-nueva-york/temporadas.php Sex and the City 2 [en lnia] disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Sex_and_the_City_2 Sex and the City llibre [en lnia] disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Sex_and_the_City Lector modelo, Umberto Eco [en lnia] disponible a: http://es.scribd.com/doc/50380966/Resumen-El-Lector-Modelo-porHumberto-Eco Bookrags [en lnia] disponible a: http://www.bookrags.com/studyguide-the-carrie-diaries/chapanal001.html
74

!
Articles electrnics: Pozzato, M. P. (1995) El anlisis del texto y la cultura de masas en la sociosemitica.Dins: Grandi, R. (ed.) Texto y contexto en los medios de comunicacin, Bosch, Barcelona. Sorkina, Tatiana (2006) La intertextualizacin de la realidad discursiva. En Versin. Intertextualidad y redes de comunicacin. Mxic. UAM. pp. 6987. Eco, Umberto (1981) Lector in Fabula. Barcelona. Lumen. Cap. 3 El Lector Modelo, pp. 73-89.
75

Treball D'investigació: Sex and The City

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Treball D'investigació: Sex and The City

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

!

2.1 Objectiu 1: programes narratius........................................ 3

3.1 Greimas: programa narratiu.............................................. 5

5.3.1 Srie televisiva......................................................... 55 5.3.3 Novella.................................................................... 62

6. Conclusions............................................................................ 6.1 Recopilaci dels resultats.................................................

6.2 Suggeriments.................................................................... 71 Bibliografia.................................................................................. 72

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Sex and the City

Segona temporada de la srie Sestrena la srie a Espanya

Tercera temporada de la srie Primera temporada en DVD (USA) Segona temporada en

DVD (USA) Cinquena temporada. HBO

Pellcula Sex and the City: the movie

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Oponent - Berger - Aidan - Natasha - Pretovsky

Objecte Estar per sempre amb Big

Treball d investigaci: Sex and the City

Objecte Casar-se i tenir fills

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Ajudant - Homes - Professi de RRPP - Festes i discoteques Destinador Homes

Oponent - Cncer de mama - Edat

Objecte Divertir-se i mantenir relacions sexuals

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Ajudant - Rikard - Carrie - Miranda - Charlotte Destinador Samantha

Oponent - Menstruaci - Emirats rabs

Objecte Mantenir el seu desig sexual

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City

Ajudant - Peter Arnold - George

Subjecte Carrie Bradshaw

Oponent - Lali Kandesie - Dorrit Brandshaw - Donna LaDonna

Objecte Aconseguir una plaa a The New School

Treball d investigaci: Sex and the City

Destinador Lali Kandesie

Objecte Sortir amb Sebastian Kydd

Destinatari Lali Kandesie

Treball d investigaci: Sex and the City

Treball d investigaci: Sex and the City