GLOSSARI:

1. Oftalmologia: s una branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent l'ull i el cervell. La paraula prov del grec ophthalmos, que vol dir "ull"; aix, oftalmologia vol dir "la cincia dels ulls". Els metges que estudien loftalmologia sn els oftalmlegs. 2. Oculista: s el metge que ha estudiat oftalmologia i sha especialitzat en ls dulleres. 3. Cirurgia refractiva: busca corregir definitivament els defectes refractius de la miopia, hipermetropia i astigmatisme perqu no sigui necessari l's d'ulleres o lents de contacte. Existeixen nombroses tcniques com el lser excmer, les lents fquiques, incisions astigmtica o lents intraoculars. 4. Miopia: s una ametropia en la qual hi ha una bona visi dels objectes propers, per no dels objectes llunyans. L'ull miop enfoca els objectes per davant de la retina, per un augment relatiu de la longitud de l'ull (miopia axial), que s la ms freqent, o b per un augment de la refracci dels seus elements interns (miopia refractiva). 5. Hipermetropia: s una ametropia en la qual hi ha una bona visi de lluny, per no de prop. L'ull hipermetrop s relativament ms curt i enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visi de prop per aconsegueix una excellent visi de lluny. 6. Astigmatisme: s una ametropia que generalment prov d'un problema en la curvatura de la crnia, el que impedeix l'enfocament clar dels objectes que es troben propers o llunyans. La superfcie transparent anterior de l'ull (la crnia) s prcticament esfrica en l'ull normal, mentre que, en una persona que pateix astigmatisme, est una mica deformada per l'aplanament d'algun dels seus eixos. Aix dna una alteraci de la imatge parcialment compensada per l'enfocament del cristall amb cansament ocular tant de lluny com de prop. 7. Presbcia: s una ametropia en la qual hi ha una disminuci de la capacitat d'acomodaci de l'ull per veure-hi de prop, a causa d'una prdua d'elasticitat del cristall que s la lent interna de l'ull que enfoca els objectes. La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduaci amb un ull normal, s a dir, aquell que no precisa cap correcci per veure-hi b de lluny. Com s'ha vist, existeixen diferents agents que intervenen en el procs d'acomodaci: el cristall, el mscul ciliar, la cpsula o les znules; l'existncia de canvis al llarg dels anys el temps en algun d'ells podria explicar l'aparici de la presbcia. 8. Cataractes: s una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la cpsula del cristall de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum. S'anomena aix a tota prdua de transparncia del cristall. Les cataractes avanades requereixen una intervenci quirrgica, ja que la prdua progressiva de visi que generen pot desembocar en ceguesa. Les cataractes sn indolores, i el seu principal smptoma s una disminuci de la visi. Constitueixen la principal causa de ceguesa a tot el mn. 9. Crnia: s la part anterior de la corneosclera. Correspon exactament al 1/6 anterior de l' ull. Els 5/6 restants corresponen a l'esclertica. s transparent i ms gruixuda en la perifria que en el centre. Est formada per tres capes cellulars separades per dues lmines.

10. Esclertica: s una capa blanca i opaca, que junt amb la crnia formen la corneosclera (de l'ull). Est perforada per vasos sanguinis, nervis i pel nervi ptic. A la mida d1 mm en la part posterior de l'ull i 0,3 mm en l'equador. El gruix s mitj en la part anterior (uns 0,7 mm). 11. Cristall: s un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que est situat rere l'iris i davant de l'humor vitri. La seva funcionalitat principal s la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distncies. Aquest objectiu s'aconsegueix mitjanant un augment de la seva curvatura i del seu gruix, procs que es denomina acomodaci. El cristall es caracteritza per la seva alta concentraci en protenes, que li confereixen un ndex de refracci ms elevat que els fluids que l'envolten. Aquest fet s el que li atorga la seva capacitat per refractar la llum, ajudant la crnia a formar les imatges sobre la retina. 12. Coroide: s una lmina de color marr fosc que t una mida de 0,25 mm en la part posterior de l'ull i 0,1 mm en l'anterior. Es localitza entre la esclertica i la retina. 13. Humor vitri: s un lquid gelatins i transparent que hi ha a l'ull, i omple l'espai comprs entre la retina i el cristall. Tamb es troba en l'espai existent entre el cristall i la crnia, i t la funci de fer d'esmortedor davant possibles impactes. Est compost en un 99'98% per aigua; la resta consisteix en quantitats menors de clor, sodi, glucosa i potassi. La quantitat de protenes de l'humor vitri s aproximadament una centena part de la de la sang. 14. Cons: sn cllules sensibles a la llum que es troben situades a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons. Reben aquest nom per la seva forma conoide. Aquestes cllules sn les responsables de la visi en colors. 15. Bastons: Els bastons sn cllules fotoreceptores de la retina responsables de la visi en condicions de baixa lluminositat. Presenten una elevada sensibilitat a la llum tot i que es saturen en condicions de molta llum i no detecten els colors. Es situen en gaireb tota la retina exceptuant la fvea. Contenen rodopsina, que s una protena que presenta una major sensibilitat a les longituds d'ona properes a 500 nanmetres, s a dir, a la llum verda blavosa.

BIBLIOGRAFIA: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oftalmologia http://ca.wikipedia.org/wiki/Cirurgia_refractiva http://ca.wikipedia.org/wiki/Miopia http://ca.wikipedia.org/wiki/Astigmatisme http://ca.wikipedia.org/wiki/Hipermetropia http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2rnia http://ca.wikipedia.org/wiki/Presb%C3%ADcia http://ca.wikipedia.org/wiki/Cataractes http://ca.wikipedia.org/wiki/Escler%C3%B2tica http://ca.wikipedia.org/wiki/Cristal%C2%B7l%C3%AD http://ca.wikipedia.org/wiki/Coroide http://ca.wikipedia.org/wiki/Humor_vitri http://ca.wikipedia.org/wiki/Bast%C3%B3_(c%C3%A8l%C2%B7lula) http://ca.wikipedia.org/wiki/Con_(c%C3%A8l%C2%B7lula)