Cada setmana

Activitats CGB
19:30h Dimecres de Gin-tnic literari 19:00h Dijous Dissidents (a partir de maig) 19:00h Dissabtes: xerrades, inauguracions dexposicions, debats, cinefrums, ... i sempre barra amb bona msica Consell de Cent www.facebook.com/creacio.kantinacgb 23:00h Darrers divendres de mes: nit especial de les noies Dimecres 15 19h Presentaci de lInfogai a Espai Jove La Fontana Divendres 17 19h Concentraci a Plaa Sant Jaume per una llei contra lhomofbia i transfbia Dissabte 18 Tuppersex al CGB Tota la informaci a www.colectiugai.org i www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona Vols organitzar activitats al CGB? >>>cgb@colectiugai.org
Passatge Valeri Serra, 23

Maig
Casanova

Diputaci Muntaner

Gran Via de les Corts Catalanes

Vols ajudar-nos com a model a fer lanunci per al 28 de juny?

Tan si ets bear, noia, un noiet, dona, grandet, un chulazo, catxes, esquifit, moderna, destroyer, o cap daquests ...agrairem la teva collaboraci. Escriu a 28juny@colectiugai.org i envians una foto i les teves dades de contacte.

_3INTRO_Abaixar la gurdia _4BREUS_ _6POESIA_Fragments potics de Mart Sales _7POESIA_Poemes del llibre Els joves i les vdues _8ALTRES COLLECTIUS_El ressorgiment de LesCat 10NARRATIVA_Mns petits_T tambin puedes 12BIOGRAFIES LITERRIES_Centenaris: Els amics Espriu i Rossell-Prcel 16LSBIC_Silenci, encara? I un solstici! 18RELAT_Sylver Galaxy et recomana: Si no tagrada CHANGE... 21VIDES_Daniele Vasta 22OPINI_Pornoterrorisme 24SIDA_Partner 26OPINI_Matrimonis constitucionals 29CONTE ERTIC_Mal desquena 30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS CGB_MARIGRAMA_
EDITOR_Infogai REDACCI_Ptge. Valeri Serra 23 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Dipsit legal B- 25886/81 www.infogai.cat - infogai@colectiugai.org DINAMITZADOR_Felip Gonzlez Martnez REDACCI_Anna Bras, Maite Gallego, Felip Gonzlez, Alberto Navarro Soane, Miquel Estap, Xavi Ribas, Laura Caadas, lex San Rafael, Jakob. COLLABORACIONS_Albert Bosch, Mart Sales, Carles Rebassa, Marte Breu, Laura Caadas, Bel Olid, Laura Erentxun, Josep Roca, Anna Bras, Sylver Galaxy, Marcia Q, Daniele Vasta, Andrea Bravo, Ferran Pujol, scar Banegas, Xavi Ribas, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. MAQUETACI_Joan Picazo. FOTO PORTADA_ Alberto Navarro Soane DISSENY PORTADA i CONTRAPORTADA_Joan Picazo ADMINISTRACI_lex San Rafael TRADUCTOR_Jakob CORRECTORS_Urtx i Daniel OHara DISTRIBUCI_Alex San Rafael PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_Anman Grfiques del Valls, SL 937292310 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles i imatges de lInfogai els podeu reproduir, copiar sense perms, noms cal citar les fonts.

Abaixar la gurdia
Per: Albert Bosch
El meu parlament vol aprovar una llei que em condemnar a cadena perptua per ser lesbiana. La meva vida no ser mai plena ni feli, no per ser com sc, sin per com sn aquells que modien, i que estan installats al poder. Apart duna impotncia i rbia que em fan venir ganes de plorar a diari, noms em queda fer-ne denncia i lluitar per canviar aquest mn. No, no s cap drama extret del passat. Tampoc no s cap conte per a no dormir sorgit duna ment literria imaginativa. s la realitat que viuen lesbianes i gais a un pas del nostre temps, del nostre mn: a Uganda.

intro 3

La nostra lluita GLBT no noms ens afecta a nosaltres, sin a tota la societat. Una societat corrupta s una societat malalta. I una societat homfoba, tamb s una societat malalta
Tot i que amb intensitats diferents, el nostre collectiu segueix sent assatjat, aqu i a Uganda. Aqu, la taxa dintent o intenci de sucidi entre el jovent, sense anar ms lluny, s molt ms alta entre lesbianes i gais, un drama encara poc visible i poc considerat. Els tics masclistes, trnsfobs i homfobs segueixen manifestant-se a diari en la nostra vida, fent que molts joves sentin por en descobrir-se diferents durant els anys decisius del seu desenvolupament adolescent. El clam i la lluita dels que reben lodi, aqu i a Uganda, la comprenem i la compartim, tamb s nostra. Com que la nostra protesta s tamb social i transversal, els actuals escndols de corrupci i espionatge, latur, les eres, les retallades, les amenaces dels militars, els reis, lesglsia, tamb ens afecten, i les repudiem. Alhora, a poc a poc, sestn tamb el missatge que la nostra lluita GLBT no noms ens afecta a nosaltres, sin a tota la societat. Una societat corrupta s una societat malalta. Una societat amb reis s una societat malalta. Per una societat homfoba, tamb s una societat malalta.

Aix que no val a badar. Abaixar la gurdia, en molts casos, suposa tornar a la derrota. Deixar de denunciar la homofbia, igual que no manifestar-se contra la resta de temes que ens afecten, no val de res. Cal tenir clar que no es pot deixar que lhomofbia sexpressi, ni que es manifesti. No pot quedar impune, sha derradicar. I, ms enll, si ens arriba lesma, tamb hem de ser capaces de trobar moments de pau per a submergir-nos en les histries del nostre imaginari. Amors, drama, assaigs, la literatura s una manera de viatjar que ens porta a llocs que emanen de la imaginaci del teclat, o de la ploma, dels qui tenen coses a dir, histries a explicar.

Cal tenir clar que no es pot deixar que lhomofbia sexpressi, ni que es manifesti. No pot quedar impune, sha deradicar
s per aix que a la primavera celebrem la diada de lamor i la literatura, del llibre i de la rosa, un any ms. Seguim amb la constant remor de fons dels problemes socials, per amb les ganes que la literatura ens desperti, ens relaxi, ens faci riure i plorar, ens permeti viatjar i ens relaxi.

* Saccepten i agraeixen collaboradors.

breus
fob al seu institut a La Grande dOregon, Estats Units. El segent de la llista s langls Anthony Stubbs, un altre adolescent de 16 anys i pare duna nena de 4 mesos. El cos del qual, sha trobat a un bosc de Lancashire. El noi hi havia desaparegut al novembre, desprs de passar el dia amb la seva companya Charlotte Mason de 18 anysi la seva filla Lily, daleshores 2 mesos. La seva famlia comenta com Anthony era assetjat, sense treva, per algunes noies que li cridaven que era gai. Aquest noi que havia reconegut la seva bisexualitat, encara que semblava molt illusionat amb la seva nova famlia, no va ser capa de resoldre tota aquesta confusi i finalment va prendre una fatal decisi. Tagradaria collaborar amb el proyecte americ It Gets Better a Espaa?

Se sucida un altre adolescent

Finalment ha mort Jadin Bell, un adolescent de 15 anys que es va intentar treure la vida penjant-se, desprs dhaver estat vctima dun brutal assetjament hom-

Vols lluitar contra el bullying homofbic i el sucidi juvenil? Uneix-te a lequip de Todo Mejora Espaa! Necessitem activistes per a promocionar el projecte a Madrid, Barcelona i altres ciutats. Per a ms informaci, posat en contacte a travs de contacto@todomejora.es Tenim ganas de conixer-te i treballar amb tu!

Alemanya autoritza els homosexuals a adoptar els fills de la parella

Els jutges de la Cort Constitucional alemanya, amb seu a la ciutat de Karlsruhe, van assenyalar com a inconstitucional la llei que prohibia a les parelles homosexuals adoptar fills, mentre que s que est perms en el cas de les parelles heterosexuals. El detonant daquest aven legal van ser les demandes interposades, per part dun home gai que havia adoptat un nen romans i duna dona lesbiana que havia adoptat a Bulgria, desprs que sels prohibs ambds adoptar els petits. Malgrat tot, ladopci per part de les parelles homosexuals s encara illegal a Alemanya. Com era desperar, la Cort Constitucional va haver de rebutjar les crtiques de lAssociaci Alemanya de Famlies (DFV), que assegura tmer pel desenvolupament dun menor al si duna famlia homosexual.

Un grup de sacerdots ortodoxos decideix recaptar diners amb un nou mtode

Un grup de sacerdots ortodoxos de diferents pasos europeus ha dissenyat i posat pel calendari 2013, en el qual, es mostren molt ben acompanyats per models semidespullats. El motiu daquest calendari s recaptar fons per als seus fidels. Segons els creadors del poc ortodox calendari, aquesta obra vol demostrar que sota els hbits dels capellans shi troben persones corrents, amb els seus propis interessos i tots units pel lema de la Llibertat dexpressi, unitat i tolerncia. Cada mes sexplica, en poques paraules, la histria de cada un dels 12 sacerdots, amb detalls sobre la seva vida abans o desprs dhaver-se ordenat i les seves intencions i plans de futur. Per acabar, hi ha una certa unanimitat que pensa que les sotanes poden provocar calentors a alguns/es de nosaltres, per raons no santes i pel mdic preu de 10.

breus 5
Atac homfob a una exposici de fotografies a Barcelona
El GAG (Grup dAmics Gais) ha denunciat latac contra algunes de les fotografies que, al llarg de tres mesos, sexposaven al Centre Cvic Garcilaso Espai Jove Joventut, a La Sagrera. Sota el ttol Visibilitat LGTB als barris, la mostra era formada per imatges de parelles homosexuals en actituds afectuoses, amb intenci de contribuir a la seva normalitzaci a lespai pblic, aix com de servir com a eina de lluita contra lhomofbia. Desprs daquesta agressi soferta a 3 imatges de la mostra, ens demostra que lhomofbia i el rebuig segueixen presents a la Barcelona cosmopolita.

Jodie Foster surt de larmari (de nou) als Globus dOr

Lactriu Jodie Foster, la protagonista de El silenci dels anyells, mentre recollia el guard dels Globus dor per la seva trajectria, va declarar que fa temps que va sortir de larmari. El seu discurs, carregat dhumor i emoci, ho va dedicar a la seva ex-parella Cydney Bernard, amb qui va compartir la seva vida durant 20 anys, fins a lany 2008. A ms, va explicar pblicament que Cydney Bernard fou un dels seus amors ms profunds. Tamb li va agrair els dos fills meravellosos que comparteixen, Charlie i Kit, els quals sn avui en dia la seva ra per respirar i seguir evolucionant.

Un jove gai lidera el moviment contra el matrimoni homosexual a Frana

Xavier Bongibault de 21 anys ha estat una de les veus ms escoltades al llarg de la campanya contra laprovaci de la llei de matrimoni entre parelles homosexuals a Frana. Dirigeix lassociaci Ms gai sense matrimoni i reclama el dret dels nens a tenir un pare i una mare, deixant-shi veure, freqentment, amb coneguts lders de les plataformes ms conservadores i reaccionries de la poltica francesa. Malauradament per a ell, el projecte de llei ha quedat aprovat a lAssemblea Nacional, amb 249 vots contra 97, reconeixent legalment com indica larticle 1 de la llei- el matrimoni entre dues persones de diferent o igual sexe.

La Duma de Rssia prohibeix la propaganda de lhomosexualitat entre els menors

cia, una llei clarament homfoba que condemna amb multes la propaganda de lhomosexualitat entre els menors. Aquesta mostra dendarreriment, confirma el que sabem: que ser gai al pas ms gran del mn encara s molt difcil. Amb el suport dels capitosts de lesglsia ortodoxa, i amb lexcusa devitar que els nens rebessin mel exemple, el projecte de llei fou votat quasi unnimement , s a dir, amb 388 vots a favor, un en contra i un absteniment. Aquesta llei prohibeix que, concretament, es mostri propaganda de lhomosexualitat als menors, en els esdeveniments on hi participin gais, aix mateix, com el reclam o el recolzament de les relacions homosexuals, a travs de la televisi, en lhorari infantil. Hem dadmetre que, actualment, a Rssia no noms els poders fctics sn homfobs, sin que tamb la gent del carrer.

La Duma de Rssia va aprovar a les darreries de gener, com a primera instn-

poesia

Fragments potics de Mart Sales

Estranyes llums al paladar eriat; la saliva esclata i reverbera, incontrolable, voltaica: fa caramels de la substncia que taixeca del terra I thi rebot: les pampallugues precedien lespasme Quins camps conrees i quins fruits reculls, somnmbul, de nits, cos calafatejat per la dissidncia? Com travessar laigua els teus murs de contenci? Com et seran regades les terres? Passars de ser camp a ser desert, o sola roca? Que mai les teves carns esdevinguin eixorques de tant batallar: sigues poble inundat al fons del pant per, tot duna, deixar anar les aiges que et cobreixen i endur-tho tot per davant
(de Huckeberry Finn, Premi de poesia Vila de Lloseta 2005, ed. Moll, 2006)

El banquet del parads

All dAdam i Eva, all del Jard de lEdn i tota la mandanga de la poma i la serp, tot all no s res ms que la primera gran cortina de fum. El Parads era el banquet ms apetits de tots, i Du el va crear per fotres fins al cul. Nosaltres no en som sin les molles de pa espolsades al fons dun celobert ple de rates. Res ms. No hi ha altruisme en lacte de la creaci. Hi ha voracitat.
(de Dies felios a la pres, ed. Empries, 2007)

La llengua, pel coll fins que gralli: que digui. Cal fer-la dir. Desafini o no, trencada, salvatge o tiquismiquis, ha de dir, encara que no vulgui dir res; encara no hi hagi res a dir. Encara que no hi hagi res a dir, diguem-ho. Si us passeu el dia enllustrant-li les plomes, callada i bonica, sesllanguir i morir.
(de Dies felios a la pres, ed. Empries, 2007)

poesia 7

Poemes del llibre

Ous dos
Cuinant a dins la cuina duna tasca reneg dels poderosos i somii que vns i em treus daquesta soll pudenta, on fins i tot la pell put com fritela. Mentre fregesc els ous la ment em vola i mimagn ben lluny de pells i closques covant-te els ous, aix, sense fregir-los, no pensant, ous...; no salpebrant-los, ous... A dins la cuina, qui sc jo? Dos ous que enyoren amb desigs bessons els ous de qui em teixeix de clara vermellor? A dins la cuina, qui sc jo? Lobrer? La multitud? Lamor? Un esgla en la columna monstruosa i ftida dels ous i del desig fregit amb oli? Qui sc? I aqu a fora qui mescolta? Els sindicats no es miren aquests ous. Tothom qui menja aix sen va a la mort. Nestic ja fins als ous, de tot aix.

de Carles Rebassa

Els joves i les vdues

Llep a llep
Ai, tan polit que s llepar un cul que estimes i ara les tornes muden que s de ver. Jo no ho entenc, s tan polit llepar: llevar els calons o arrabassar la falda i perdres en un somni sense Matas, un somni perfumat dolor, de llengua, i aquell espasme eixordador que esclata quan poses, somnolent, la teva cara enmig de dues anques que testimen. Si ens hem llepat el cul de nit, a lalba ning no gosa de mirar-nos clar. Saben que dins la boca fem lolor martima i superba de lesfnter que ens s ofert, seixanta-nou enlaire. Sense manies, ens llepam a casa o enmig dun parc encimentat amb ganes, i pel carrer, i mentre xala, lalba ens dna la ra i el b de ser-hi, aquesta gran potncia desclat i el ms preuat plaer que s al cul, mentre a la roca sensual el mar ens escarneix tan suaument com laigua. s tan blai el nostre mn... s tan blai... Per aix dic que no ho entenc ni boig. No entenc com a la vida han mudat tornes per convertir la humanitat sencera en un desastre blanc fet de renncies, i un cataclisme despanyols i prria. s com aquell qui son b ha perdut i perd el cul per si podia guanyar amb un o altre una imperiosa hisenda, i ho fa amb la llengua, sense distincions de sou, ni de carnet o samarreta. Estpids mercaders del cos i lnima. ..................... Cau amors que put i que perfuma.

Romeo flipa
Feia el carrer a peu i amb un pedal, i adesiara gitava a la grava, per en aquell moment mera igual: dins el malson, del meu volc, la lava bullia ferm, melosa i terrenal, i a deu mil graus i pels ulls et cercava per un carrer amb una foscor total. Vaig fer el cam. No hi vaig trobar cap trava, i eres all. Assegut, lluny i real. De cop el cos i el bull meren tot bava, i ho foren ms quan el teu bell pardal em va aferrar amb amor la meva fava.

ploma

El ressorgiment de LesCat:
Per: Marta Breu

una empresa feta amb illusi i esfor

A propsit del moviment feminista lsbic, la companya Laura Caadas de la redacci Infogai ens ha portat aquesta entrevista sobre la juvenil formaci catalana que respon baix el nom de LesCat. Sha dagrair la seva aportaci, en el sentit dincloure altres formacions activistes amb mirades feministes, tan necessitades davant els continus atacs misgins i lesbfobs. Qu s LesCat? LesCat s un grup activista format per dones joves lesbianes i bisexuals de Catalunya, creat en el si de la Coordinadora LGTB. Des de LesCat, estem molt compromeses amb les necessitats del nostre collectiu i, amb activitat i esfor, volem aconseguir que les lesbianes tinguin una major presncia dins la societat. dutes a terme durant lany i per proposar i decidir noves accions per al futur. A ms, cada jornada presenta un tema, a partir del qual sarticula tot el contingut en forma de xerrades i conferncies. Sn obertes a tothom. El desembre de lany passat es van celebrar les V Jornades de Visibilitat Lsbica. de treball, famlia, etc.) i, a partir daqu, es va comenar a pensar quin projecte dacci es volia emprendre el 2013. Aquest taller, com hem dit, va ser el punt de partida per a linici duna reestructuraci del grup LesCat. Durant la segona part (desenvolupada el dia 15), es van presentar exemples de projectes demprenedoria per a lesbianes, que tot just, han acabat de sortir del forn. Aix, es va explicar al pblic el naixement de la revista Magles a Barcelona, que ja ha publicat quatre nmeros on-line i el nombre de lectores de la qual ha anat creixent considerablement; el projecte MasQue Les, un bloc que informa dels esdevenimentsdirns i nocturns per a lesbianes que se celebren a tot lEstat, paper que desenvolupa de manera molt efica i exhaustiva, i el local Colors Club,que, a ms dorganitzar festes per a pblic femen, tamb concedeix espais en qu les dones poden presentar les seves idees i projectes personals demprenedoria.

Un grup activista format per dones joves lesbianes i bisexuals de Catalunya que volem aconseguir que les lesbianes tinguin ms presncia dins la societat
Arran de les ltimes Jornades de Visibilitat Lsbica, ha sorgit una voluntat per part dalgunes de les participants de fer renixer i reestructurar LesCat. Tot just ara estem encetant amb molta illusi un projecte actiu que permeti visibilitzar i dignificar el nostre collectiu al nostre pas. Qu sn les Jornades de Visibilitat Lsbica? Les Jornades de Visibilitat Lsbica sn unes jornades organitzades per LesCat que se celebren anualment, per valorar les activitats

Qu es va fer a les darreres Jornades de Visibilitat Lsbica? Els passats 14 i 15 de desembre de 2012 es van celebrar les V Jornades de Visibilitat Lsbica a lespai de la Fundaci Enlla. Les Jornades portaven per ttol Amb la crisi, on quedem? i tenien lobjectiu danalitzar de quina manera afecta les lesbianes la crisi econmica, tan greu que estem patint i, aix mateix, estudiar de quines oportunitats disposem en aquest context per superar-la. Les Jornades es van dividir en dues parts. La primera part (desenvolupada el dia 14) va servir, dentrada, per repassar les activitats que des de LesCat shan dut a terme durant el 2012, aix com les principals notcies publicades als mitjans, que com a dones i lesbianes ens afecten (laborals, de salut, etc.). A continuaci, es va iniciar un taller en qu les assistents ens vam agrupar en grups de treball, per comentar quines preocupacions o mancances detectem, com a dones lesbianes o bisexuals en el nostre context social. Finalment, aquests comentaris es van posar en com i es van classificar en temes (mercat

Existeix certa reticncia, per part dalgunes dones, de sortir de larmari a la feina, per por dels possibles perjudicis
Quines conclusions vau extreure durant les Jornades? En lmbit del mercat de treball, durant les Jornades es va constatar que encara hi ha una certa reticncia, per part dalgunes dones, de sortir de larmari a la feina, per por dels possibles perjudicis. Actualment, encara es produeixen casos en qu sacomiada persones, perqu presenten una sexualitat no heteronormativa, per b que s cert que hi ha causes dacomiadament ms freqents que aquesta. Aix mateix, la desigualtat de gnere encara s ben present en el mercat de treball.

Pel que fa a la salut, hi ha un desconeixement molt pronunciat per part de les lesbianes de la prpia salut sexual, aix com poqussim material publicat destinat a dones que tenen sexe amb dones. Moltes lesbianes, per exemple, es pensen que estan exemptes de contreure ITS, si tenen relacions sexuals sense protecci amb altres dones, cosa que evidentment s falsa. El sistema de salut desconeix, gaireb, les qestions de salut que afecten les dones que tenen sexe amb dones (directament, no preveu la no-heterosexualitat), per la qual cosa, els i les professionals no poden assessorar correctament aquestes pacients que presenten unes necessitats especfiques i diferenciades de les dones heterosexuals. Aquest fet, per desgrcia, ja el coneixem i no ens ve de nou, per s inacceptable i altament preocupant.

ploma 9

En matria de salut, hi ha un desconeixement molt pronunciat per part de les lesbianes de la prpia salut sexual, aix com poqussim material publicat destinat a dones que tenen sexe amb dones
En lmbit de la famlia, ha estat una molt bona notcia la resoluci favorable al matrimoni igualitari del Tribunal Constitucional. Ara b, s innegable que encara existeixen determinats entorns familiars lesbfobs, fet que s causat, en part, per la manca de referents actuals en els mitjans de comunicaci, en altres formes de cultura o en la vida pblica. En aquest sentit, caldria elaborar material en qu sinclogus la realitat lsbica per visibilitzar-la i rebutjar els continguts heterosexistes. Un altre tema que es va tractar durant les Jornades s la invisibilitat de les transsexuals lesbianes dins del collectiu lsbic. s un fet que hi ha moltes transsexuals lesbianes. Cal rebutjar amb fermesa la transfbia des de dins del mateix collectiu, aix com tamb, cal saber diferenciar correctament els termes identitat de gnere i identitat sexual. Tamb es va parlar de dos temes molt preocupants que estan a lordre del dia: la persistncia del bullying homofbic a

les escoles i la situaci que viuen moltes persones LGTB quan es fan grans, les quals sovint es veuen obligades a tornar-se a ficar dins larmari, perqu topen amb entorns homofbics (en centres de dia o residncies, per exemple). Per tal de resoldre aquests greus problemes, es va manifestar la necessitat de formar i informar degudament els professionals que hi intervenen (mestres, cuidadors/es). Finalment, es va deplorar la feblesa de lactivisme que hi ha entre lesbianes i es va manifestar la necessitat denfortir-lo i de fer crixer la presncia de les dones en moviments socials i poltics. Quins objectius i projectes t LesCat? El nostre projecte, que actualment encara estem perfilant, inclou la realitzaci daccions enfocades a la visibilitzaci de lesbianes i lorganitzaci dactivitats adreades a informar i formar lesbianes, pel que fa a les seves necessitats (salut sexual, drets legals, etc). Concretament, concretament tenim previst organitzar una activitat per al dia de la visibilitat lsbica i daltres activitats durant la resta de lany, en les quals treballem des del grup. Tamb participarem, com cada any, en la setmana de la Diversitat Sexual, que sinicia el 11 de maig, el dia internacional contra la LGBTfbia que organitza el Consell de Joventut de Barcelona. A lacabament del 2013, com cada any, organitzarem les VI Jornades de Visibilitat Lsbica. Aix mateix, en un futur proper, tenim previst dur a terme activitats adreades a donar servei a les dones lesbianes i bisexuals i crear espais propis. A ms a ms, hem elaborat aquest blog lesbianesacatalunya.wordpress.com. El blog, a ms dinformar de les activitats que fem i farem des de LesCat, tamb presenta un espai destinat a recollir les histries de

vida de tothom que ens en vulgui enviar. Les histries poden tractar de sortides darmari, de vivncies concretes determinades per la prpia sexualitat, de relacions o del que les lectores tinguin ganes explicar. La idea s que aquests relats siguin llegits per altres lesbianes i, si cal, les ajudin dalguna manera, ja sigui perqu vegin que hi ha altres persones que han passat pel mateix, ja sigui perqu les animi a sortir de larmari, ja sigui perqu vegin que es pot ser lesbiana i alhora viure amb llibertat, etc. El projecte ja sha iniciat i ja hem publicat el primer relat.

Cal rebutjar amb fermesa la transfbia des de dins del mateix collectiu, aix com tamb cal saber diferenciar correctament els termes identitat de gnere i identitat sexual
Finalment, disposem duna adrea de correu electrnic (lescat@lescat.org), en qu tothom que ho necessita ens escriu per rebre assessorament o per demanar-nos informaci diversa. Com podem participar amb LesCat? Podeu participar-hi de manera activa o puntual, de la manera en qu us sentiu ms cmodes o pugueu. El grup s obert a tothom. Si voleu aportar idees, us voleu unir al grup o preguntar-nos qualsevol cosa, podeu escriurens a lescat@lescat.org. Tamb ens podeu enviar el vostre relat per al bloc.

Encara no collabores amb lInfogai?

infogai@colectiugai.org www.facebook.com/Infogai Ajudans a construir la revista del moviment LGBTIQ catal. Tan fcil, com enviant-nos els teus articles, les teves suggerncies sobre aquelles temtiques que hi trobes a faltar.

10

narrativa

Mons petits
Per: Bel Olid
Feia calor i el cinqu refresc de la tarda shavia acabat feia estona, per la Gemma continuava xarrupant el gel desfet amb la canyeta, buscant ms alguna cosa a fer que no la frescor a la boca, fins que ja no en va quedar res i va caler llenar-lo. La cua sarrapava a les barres de ferro que marcaven el cam sense deixar ni un espai lliure, cossos amuntegats per voluntat prpia que intentaven no tocarse. De tant en tant alg renyava un nen en veu massa alta i lestirabot passava per sobre de les converses montones, per sobre de la msica que es repetia un cop i un altre i set ficava al cervell i tanestesiava. Tonada coneguda, veus infantilitzades. Una lletra en angls que deia, incansable, que vivim en un mn petit i que compartim moltes coses. Its a small world after all, i gent de tot arreu congregada als afores de Pars per passar un dia de cua en cua, per esperar dues hores a canvi de deu minuts de diversi estndard. La Gemma mirava de no pensar per pensava, i com ms pensava menys entenia per qu havia fet cas de la Glria i havia acceptat incloure el parc datraccions dins el pla de les vacances. Deixa-la ser normal un cop a la vida. La culpa com una babosa arrossegant-se-li pel cos. Una babosa que hauria de ser dels altres, dels que feien un problema de no ser normal, per que de tant en tant se li escolava per les venes. La Hannah dormia tranquilla al cotxet, els seus dos anys estesos entre cabells rossos i ninos de drap. Si arribaven a latracci abans que es desperts, larrencarien dels somnis reals per fer-li viure els prefabricats? la la gentada en pantalons curts i gorres de Mickey. La canoneta continuava, un bucle absorbent que aconseguia que acabessis tarallejant-la tant s com no. Its a small world after all... La cua va avanar uns metres. La Vaig a buscar una cervesa, tinc molta calor. Vols res? La Glria no va besar-la, no la besava mai, en pblic. Li va somriure i va engolirGemma va empnyer el cotxet i va abaixar el para-sol; al lloc on els tocava ser ara no hi havia tanta ombra. Va tancar els ulls un moment. La xafogor, el murmuri de les converses alienes, la tarda com un llangardaix al sol; somnolncia. La canoneta bressolantla, adormint-la, fagocitant-la. s fcil deixar-se portar. s tan fcil deixar-se portar... Alg va toca-li lesquena perqu la cua tornava a avanar, va empnyer de nou el cotxet. Un moment destranyesa quan va adonar-se que pesava poc, que hauria de pesar ms, i llavors el buit a lestmac quan va enretirar el para-sol i no hi va trobar la Hannah. No hi era. Va mirar al seu voltant, va cridar-la. Hauria volgut mantenir la calma, potser shavia aixecat del cotxet i estava explorant una esttua de cartr en algun rac proper. Va preguntar al matrimoni del davant, una nena rossa, la meva filla, on s? Va assenyalar el cotxet per no lentenien, o no en sabien res; noms feien que no amb el cap. Llavors trucar la Glria, fer-la venir corrents. Llavors la seguretat del parc, la policia, la gerncia mirant que no sestengus lalarma. Llavors revisar hores i hores de vdeos de seguretat, observar atentament cada persona que sortia amb un beb que shi assembls remotament. Llavors, al cap de dies i mesos i anys, perdre lesperana, i revoltar-se per haver perdut lesperana. I odiar-se cada cop que taralleja aquella can que no se sap treure del cap. La mala reputaci de lautora Isabel Olid. www.proa.cat/ca/llibre/la-mala-reputacio_21685. html

T tambin puedes
Per: Laura Erentxun Hernndez
A causa del gran gir que va donar la seva vida, va decidir escriure el seu primer llibre, baix la finalitat de compartir la seva vida i, aix mateix, dajudar a moltes dones a lluitar pels seus drets i llibertats. Per, sobretot, a no tmer el que la vida els pot esdevenir. Un dia, aquesta dona casada amb dues filles i amb una vida estable, senamor duna altra dona, a travs de la xarxa dInternet. La seva vida canviar per sempre, deixant al darrere la ciutat, lhome i la famlia. Aleshores, decideix anar a viure a Barcelona amb les seves filles i comenar una nova vida, junt a la dona que estima. No li ser gaire fcil afrontar-ho, ja que es tracta duna decisi difcil. Tampoc li ser fcil afrontar la seva nova sexualitat, perqu moltes persones no li faran costat. Malgrat aix, cada dia segueix lluitant per sobreviure i per aconseguir la felicitat. Com enllestir la nova vida, junt a les seves filles? Una histria real amb aventures apassionants. Amor, desamor, decepci i dolor. No obstant, amb dues metes a seguir: el sentiment de llibertat i la lluita constant per trobar lamor vertader.

12

Centenaris: els amics Espriu i Rossell-Prcel

Per: Josep Roca
Amb el transcurs del temps, passen els aniversaris i, enguany, tenim per celebrar el centenari dun gran nombre dartistes i de creacions que formen part del nostre patrimoni. En aquest ordre, lany 1913 va resultar una anyada ben fecunda, ats el gran nombre de persones amb talent que hi van nixer i pels fets excepcionals que shi van esdevenir, tots els quals perduren a la nostra memria, com a smbols referents del mn civilitzat; just abans de la primera Gran Guerra (1914-1918) que va canviar radicalment lEuropa daquell moment, per sempre ms. Aqu, a ms de Bartomeu Rossell i Prcel (1913-1938) i de Salvador Espriu i Castell (1913-1985), tamb van nixer els escriptors Joan Teixidor, Mari Villangmez i Joaquim Amat-Piniella, entre molts daltres. I a Algria el pied-noir Albert Camus (19131960), filsof existencialista i escriptor francs, premi Nobel de literatura el 1957, mort daccident de cotxe als 46 anys, que tamb va deixar obres cabdals pel pensament i la literatura universal. Quan tots ells van nixer, ja feia 18 anys que hi havia esdevingut pblica la relaci amorosa entre scar Wilde (1854-1900) i lord Alfred Douglas (1870-1945), que mantenien des del 1891, la qual cosa va escandalitzar a la hipcrita i puritana societat britnica daquell temps. I per aix, ats a les lleis que criminalitzaven les relacions homosexuals, van tancar el fams escriptor, amic i amant, scar Wilde, a dos anys de pres, fins que un cop complerta ntegrament la pena, el van deixar lliure el 29 de maig de 1897. Desprs es va exiliar a Frana, on va morir als 46 anys. Nosaltres ens podem fer creus i sorprendrens, per, aleshores, tot hi era ben diferent. No obstant, avui en dia, encara es repeteixen aquestes mateixes o pitjors situacions, dissortadament, a molts pasos dfrica, sia, Oceania i el Carib. Ens horroritza saber com es permeten aquests crims en ple segle XXI. Wilde, mentre viatjaven pel nord dfrica. Grcies a aquesta coincidncia, va prendre conscincia de la seva prpia condici, es va erigir defensor dels drets dels homosexuals i va iniciar una relaci amorosa amb el jove Marc Allegret (1900-1973) fins al 1927, moment que Allegret va iniciar la carrera de cineasta i va marxar al Congo. El mateix Bartomeu Rossell-Prcel va traduir al catal El Prometeu mal encadenat dAndr Gide. Tant Espriu com Rossell-Prcel tenien un coneixement molt ampli dels escriptors i poetes francesos, anglesos i de molts altres llocs i poques, nogensmenys, havien llegit moltssim, dominaven diversos idiomes i per la seva condici duniversitaris, estaven al corrent de tot el que els envoltava, endems del mestratge extraordinari que tingueren daltres artistes i creadors de lpoca. Quan el 1930, Espriu i Rossell-Prcel es van conixer a la universitat de Barcelona, rpidament es van fer amics i van formar un grup cohesionat i cada cop ms ntim amb altres companys universitaris. Tots els quals, van participar lestiu del 1933 a un creuer de 45 dies pel Mediterrani, organitzat per universitats espanyoles (191 estudiants i professors). Tots plegats, arribarem a Alexandria, just 2 mesos desprs de la mort del poeta Kavafis. Enguany, tamb, s el 150 aniversari del naixement daquest poeta, del qual se li va traduir molts poemes i Carles Riba, poeta i professor a la facultat de Lletres de la universitat de Barcelona, el va donar a conixer al pblic catal. En aquell creuer, hi van ser, tamb, les companyes universitries i amigues ntimes, Amlia Tineo (1909-2007), Lola Sol (19122010) i Merc Montaola (1912-1997), amb les qui Espriu, sovint, solia reunir-shi, en forma de tertlies peridiques, les tardes del dimecres, fins a la seva mort. Aquestes dones van ser les seves millors amigues al llarg de tota la seva vida. Lola Sol va comentar, al morir Espriu, que ja no li quedava amb qui poder riure. Amlia Tineo va ser la que es va adonar de la gravetat de la malaltia de Rossell-Prcel, ja que li va portar a una mort sobtada i prematura, i, tamb, alert a Espriu de la seva situaci desgraciada. Tamb coneixien els poetes Lus Cernuda, menystingut oficialment per la seva condici dhomosexual, i Federico Garca Lorca, assassinat entre daltres motius per ser homosexual, just desprs desclatar la Guerra Civil Espanyola. Igualment, s ben segur que tamb coneixien el poeta i artista polifactic Jean Cocteau (1889-1963) i lartista Jean Marais (1913-1998). Aquestes dues personalitats foren amants des de lany 1937, mentre que, en plena Guerra Civil espanyola, Bartomeu Rossell-Prcel feia de professor a lInstitut Pi i Margall de Barcelona i preparava ledici de la seva obra Imitaci del foc. Tanmateix, aquesta obra es public pstumament, perqu a la tardor, va emmalaltir de gravetat i moria el 5 de gener de 1938, al sanatori del Brull (Montseny) amb noms 24 anys. Aquest llibre el va dedicar al seu bon amic Espriu. Tots aquests esdeveniments van colpir profundament lnima de Salvador Espriu i mai va deixar de tenir-lo present.

biografies literries

Igualment, lescriptor francs i premi Nobel de literatura el 1947, Andr Gide (1869-1951), lany 1916 va conixer a scar

Una ancdota de lestimaci que Espriu sempre va tenir per Bartomeu Rossell-Prcel, fou quan es va desmantellar el cementiri del Brull, on estava enterrat feia 20 anys, amb lla finalitat de traslladar les seves despulles al seu propi nnxol del cementiri dArenys de Mar. All el va tenir durant 20 anys, fins que

biografies literries 13
En canvi, el narrador, dramaturg i poeta Salvador Espriu quan va morir els 71 anys, va deixar un cos literari que sha convertit amb un pal de paller de la nostra literatura del segle XX. De jove, es va desenvolupar com a prosista. Les seves narracions ja van ser ben rebudes i molt apreciades pels lectors, des del primer moment. Desprs de la mort del seu amic Bartomeu, amb el qual semblava com si shaguessin distribut entre ells, la prosa per a Espriu i la poesia per a Rossell-Prcel, va comenar a treballar el vers, com si recolls el testimoni del seu estimat amic desaparegut, aprofundint tamb dins de la lrica, el simbolisme amb total dedicaci i treball meticuls que va fer fructificar, durant 40 anys un cos potic superb, tot capejant la censura de la dictadura franquista. A la universitat, va estudiar cincies jurdiques i histria antiga, i volia especialitzar-se amb egiptologia, per la guerra i les desgrcies familiars li van impedir. Com que tenia una molt bona base cultural i literria, a ms, de ser molt minucis i terriblement perfeccionista, va arribar a tenir un domini insuperable del llenguatge, tot i que, sempre va repassar i revisar la seva obra diverses vegades, fins que deixava les creacions com ms polides i correctes. Al mateix temps, es va dedicar al conreu del vers, tamb, va endinsar-se al mn dramtic. Si b aix, ho va fer escadusserament amb Antgona, Primera histria dEsther i Una altra Fedra, si us plau. Totes plegades, representen un punt culminant de la dramatrgia catalana del segle passat, tot i que, es va estrenar al novembre de 1936 (just esclatada la guerra), traduint la Fedra de Lloren Villalonga. Els versos que segueixen formen part del prleg de Fedra que Espriu va escriure pel novembre de 1936. En el seu conjunt, mostren una pinzellada de les obsessions i la temtica que lacompanyar en les seves creacions, per la resta de la seva vida: Denll dels secrets lmits del temps i de loblit, del riu de laigua negra, on regna linfinit dolor, vinc a parlar-vos daquell gran sofriment, del cruelssim cstig dun enamorament culpable. Per sempre... La faula s coneguda. Sense voler, de sobte, em vaig trobar perduda entre lamor i el deure, entre marit i fill: no diguis que la tria fou un afer senzill. La norma mera clara, per linstint, molt fort, en la foscor mobria les portes de la mort. .../... En nostre plet, Hiplit, la part millor fou meva. Sc lArt que et dna vida. No concedeixo treva al vell anhel que sento, que dic amb tendres molts, ben coixos dins del ritme pervers daquests versots. Recordar per sempre com riuen els teus llavis i els ulls, negres i dolos, per no pas tan savis que mai endevinessin la causa daquell foc dissimulat a penes pel meu inhbil joc. I tu, distret atleta, no sospitaves res! He suportat ben sola el feixugussim pes de lamor impossible, de fora sobrehumana, .../... El meu neguit volia al teu davant marxar, perqu no fos el mal que anaves a cercar. La lluna illuminava el perills cam del mar, on va sobtar-te una terrible fi. De res no servirien ni spliques ni plors: et van colgar les ones, sepulcre sense flors! I ja men vaig, acabo. La immensa nit reclama la meva pallidesa. Alhora cendra, flama, can, trista llegenda i clam, eternament, mallunyo per la pluja, la solitud i el vent. A lobra dEspriu, la mort s tema habitual, s el personatge que uneix tots els plans de lacci, es fa omnipresent als versos, a la representaci teatral, als personatges de Sinera, a la histria de Fedra, etc. Juntament amb la idea i el mite del laberint i del sentiment de prdua, de dol permanent. Si b, als darrers anys de

el van portar al cementiri familiar de Palma de Mallorca; al lloc on havia nascut. I ara all, al nnxol dArenys de Mar, s on Salvador Espriu est enterrat. Una altra ancdota del 1984, fou quan Espriu va fer el discurs dingrs a la Reial Acadmia de les Bones Lletres de Barcelona, recordant el seu amic, 46 anys desprs de la seva mort, com si fos laltre qui es mereixia el reconeixement o qui nhagus de fer el discurs. La vocaci potica Bartomeu Rossell-Prcel li venia de lluny. Sempre shi havia mogut en el mn literari i va especialitzar-se amb el conreu del vers en particular, bevent dels simbolistes. Com que va morir tan jove, el llegat de la seva lobra es redueix en 3 llibres de poemes i pocs ms desparsos. Per, cal ressaltar la seva notria qualitat i intensitat lrica. Els seus versos el fan perdurar en la ment de molts intellectuals del nostre pas i segueix colpint bonament la sensibilitat de qualsevol lector. Els seus versos no deixen a ning indiferent, mentre, analitza el simbolisme que shi cont. Aqu, segueix un tast per celebrar-lo: III Sonet Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jard vibrant de flors i nit, passant per la finestra sc el vent, i tot s com un alenat florit. Quant ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondries de loblit, labella s que clava la roent agulla fria i foc- en el seu pit. La que era estampa, encs i galanor i moviment ambigu, s plor i crit. I jo, causa del dol, de la dolor en faig lasses delcies de pecat, i Amor, que veu, ulls closos, el combat, sadorm amb un somriure embadalit. Sonet fcil a un amic de bella conversa Oh, que metafsicament descabdellava i explicava, deslligant la paraula esclava, nuesa entre goig i turment! Cada mot fugia en el vent de labsncia en qu es deturava: subtil de seny i excs, semblava fingir la tornada amatent. En el delit del pensament hi havia una aigua que brillava amb un dringar flgid dargent. Trofeu del goig i del turment del mot que, quan es desfullava, queia metafsicament.

14

biografies literries
No the de donar accs al meu secret Enll de lodi altssim de la pres, potser els tendres camps encara sn caminats pel sol? Si retornava als ulls lor enyorat dels dies, si mallunyava endins del gran triomf del groc! Preguntes fredament com estimo la vida, quan no vols escoltar el que diria un crit. No sabrs mai dels arbres ni de profundes deus, ni del jard perdut darrera les muntanyes, ni del record dels llavis que amb la mort vaig besar. Es fidel i callat el meu antic dolor: no tha dobrir la porta de les ombres i el clos on tinc noms amb mi els laments de Gadara. Arbre Jo et vaig somiar majestat invisible que plana per la fa de cada cosa. Arrelat en dolor de la cendra, un home noms, et portava, sepulcre, pare mort, dintre meu, en silenci, i et cridava amb paraules de vent dantics millenaris, que encenen la ira. No has respost mai al clam i em deixaves en temena de nit, foc secret, alta flama, arbre Du en la nit.

la seva vida, amb la distanciaci de les coses, en la seva obra va anar guanyant terreny la ironia, juntament, amb all que hi t de cclic, una recurrncia dels mites i dels temes, amb una preocupaci pels orgens i per la decadncia. Espriu, tot i que era molt sec i de comportament educat i seris en pblic, en la intimitat era molt afable, simptic i conversador empedret; un home lcid i duna sensibilitat profundament viscuda. Per aix, va dir tamb: i hi ha, sin, altres mil maneres damor. No ho sembla, per amb tot el que va escriure i va dir, tenim fora coses per descobrir. Aqu segueixen uns versos per fruir duna pinzellada de la seva poesia:

A ms de rellegir les seves obres, per celebrar amb tendresa el seu centenari, recordem com Bartomeu Rossell-Prcel va dir: Sc avar de la llum que em resta dins els ulls I que em fa tremolar quan et recordo. I Salvador Espriu va respondre: Oh bellesa que tanco al lentssim esguard Com empresono als ulls tota la llum mirada!

16

Silenci, encara? I un solstici!

Una visi crtica, estrbica i esbiaixada de la visi que es fa a alguns llibres de text de secundria SOBRE el lesbianisme
Per: Anna Bras i Rius
A Vctor Martnez, per ser-hi i no desistir; amb el record viu daquelles classes que van marcar un inici i un cam. A Meri Torras que, amb la seva tasca, permet linstant dobrir dcilment la m. El darrer pargraf s clarament deutor de les seves classes (no men considero autora).

lsbic

Iniciar aquest des-cobriment dels silencis que es fan per evitar parlar de la sexualitat no normativa als llibres de text de secundria amb les trobairiz. La referncia a les poetes occitanes del segle XII s escassa o absent, i no s estrany, doncs, que no sesmenti el poema que Bieiris de Romans dedica a una altra dona. Si b aquest tema podria ser encara qestionat des de cert sectors crtic, resulta francament divertida la manera com acaba la descripci de Vctor Catal en un dels llibres que sha consultat: es fa ms mfasi en lancdota que no es va casar, que va mantenir sempre una actitud enigmtica i allada, i sobvia un conte com Carnaval, la primera narraci lsbica en la literatura catalana i que compta amb una herncia encomiable. En un altre dels llibres, quan es fa referncia a Te deix amor la mar com a penyora i Jo pos per testimoni les gavines de Carme Riera, es descriu amb molta precisi les peculiaritats de la veu i la mirada particular, que satribueixen al carcter illenc. Curiosament sobliden desmentar que els ttols dels dos volums coincideixen amb els de dos contes homnims: dues narracions sobre una mateixa relaci amorosa que, tal i com

Des dels marges del cnon es va teixint una histria parallela (...) I aix existeix i va passant, encara que es silenci i sobvi
meticulosament es revela en el primer dels escrits, s entre dues dones. De fet, Carme Riera (2004) explica que el dia que es van conixer amb Maria-Merc Maral a Blanes, precisament a lentrega del premi Recull del 1974, on premiaven el Te deix..., ambdues van riure quan un membre del jurat la reny per no dominar la ortografia catalana i haver-se

deixat un accent a Mari. Va preferir creure que lautora havia fet una errada al nom gelosament guardat de la protagonista i providencialment revelat al final de la narraci, en comptes de reconixer la sorpresa pel fet que es tracts duna relaci entre dones. Vint anys desprs, la mateixa Maral va escriure Joc de mscares que premeditadament vincula a Te deix... i a Carnaval. Estirant una mica ms el fil del temps, Meri Torras (1995) publica Una corbata providencial, un homenatge explcit a Carme Riera, que tamb du ms enll el joc amb els prejudicis del lector amb la introducci de la corbata. Posar de costat aquests contes permetria fer als alumnes un bon exercici de literatura comparada, a part daprofundir en temes de gnere: tant Riera com Torras juguen als seus textos amb all que el lector inevitablement es va imaginant, i la sorpresa s til. Des dels marges del cnon es va teixint una histria parallela; els vincles entre textos, ja siguin poemes, contes o novelles, es trenen en un

taps que cada vegada s ms gran. I aix existeix i va passant, encara que es silenci i sobvi. Pel que fa al tracte de la literatura de lescriptora dIbars dUrgell, ns tan flagrant lomissi que fins i tot resulta ser una traci a la mateixa escriptora. En pocs llibres es fa evident la reivindicaci feminista que emergeix dels seus textos, i levitaci del terme lesbianisme en tots els consultats s escandalosament sorollosa. No esperava trobar-hi Solstici amb els versos Som on lhora i latzar perden la brida, / on, a cavall de la marea viva, / llisquen sense velam, pels solcs de molsa, / el meu sexe i la teva boca: sexes / al mig del rostre i a lentrecuix, boques. Tot s un daltabaix de sal oberta, per bons que siguin, per resulta exagerat que sols en un volum o dos, el poema per llegir sigui marcadament lsbic; aix s, amb una ms que evident subtilitat.

lsbic 17
Quan escric que ho trobo una traci a la mateixa autora, ho faig amb total conscincia. Tenia la voluntat rebel de vincular tradici i mirada estrbica i ho va aconseguir esdevenint una de les poetes cabdals dels anys setanta; deixeu-mho dir en genric, Maria Merc Maral s un dels poetes ms importants del seu temps i de la literatura catalana en general, i si ha de ser dins els llibres de llengua i literatura de secundria no s pel fet de ser dona, de classe baixa, naci oprimida i lesbiana, sin perqu all que va escriure ho val, ho mereix i s necessari per entendre i poder explicar molta gran part de la literatura que la seguir pel fet de tractar-se dun referent cabdal. No he vist citada La passi segons Rene Vivien, que va ser distingida amb Premi Carlemany 1994, Crtica Serra dOr 1995, Joan Crexells 1995, Prudenci Bertrana 1995, Instituci de les Lletres Catalanes 1996. En el moment que es silencia aquest llibre, presumptament pel fet que la sexualitat normativa s clarament lexcepci en tota lobra, es deixa de parlar, ni ms ni menys, de la seva obra ms premiada, i aix que el cnon literari molts cops es basa en el resultat de concursos i altres filigranes. No esmentar-la s, fins i tot, anticannic, i ms quan es fa evident, a almenys un llibre, que no s pel fet de ser una escriptora recent que no hi apareix: nhi ha de ms recents i cmodes pel discurs dominant, i algunes de qualitat dubtosa. Maral ja denunciava aquest estrany proteccionisme. De ben segur que ja sabia que no la protegien della mateixa, i dedua que els silenci continuaria. Sigui com sigui, per, va aconseguir vincular el cnon literari oficial amb la mirada estrbica, amb la temtica lsbica o el component lsbic dels seus personatges. I resulta forat parlar de la seva obra i evitar la paraula lesbianisme, a ms no s rigors acadmicament. Voldria concloure aquest article fent evident que, en el moment en qu una de les majors causes de sucidi entre adolescents s precisament arran de no saber afrontar el bullying homofbic, pot considerar-se un delicte per omissi no oferir un referent com ella. Es faria una visibilitzaci des duna produir i transmetre amb autoconeixement, autocritica i reescriptura, perqu aix ens facilitar reescriure all que vivim i coneixem duna manera ms complexa, justa i lliure, i feli i tot, potser. PS: Ah! Labsncia de cites bibliogrfiques dels llibres de text s premeditada, no perqu els rumors quallin ms que les dades, que tamb succeeix; ni perqu les editorials dels llibres de text pateixin el silenci i la visi parcial de la seva informaci, sin perqu... Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra ra es va desfent, la nostra esfora, creixent. <<Tot explota pel cap o per la pota>> Ovidi Montllor

Cal que deixem de fer literatura amb nosaltres mateixos i que pensem que podem protegir els nens del mn
posici legitimitzada que, a ms, faria senzilla la tasca dels professors que sabem la importncia desbargir pors i prejudicis, alhora que sintenta garantir un espai lliure per a crixer digne. Un dia alg em va fer pensar en el paternalisme en qu havem caigut els adults a lhora de generar la literatura infantil. Cal que deixem de fer literatura amb nosaltres mateixos i que pensem que podem protegir els nens del mn. Cal que assumim duna vegada que la millor manera que tenim de preparar les persones s parlant amb naturalitat, tendresa i duna manera lcida i ldica, seriosament ldica. Cal transmetre que la literatura s una contnua recuperaci, revisi i reescriptura della mateixa; que cal

Bibliografia: Riera, C. (2010). Maria-Merc Maral, autora de contes.Lectora: Revista De Dones I Textualitat, des de http://revistes.iec.cat/index.php/ lectora/article/view/43021/42972 Torras, M. (2005), <<Una corbata providencial>> dins dAmors a la carta: men depstoles amoroses de la literatura catalana. Galaxia Gutemberg. Llibres en catal 272 p.

Subscriu-thi!
9 / Any
S, vull subscriure-mhi.
Nom i cognoms .............................................. Adrea .............................................. Localitat .............................................. Codi Postal .............................................. Telfon .............................................. E-mail .............................................. Signatura i data:

SOLUCIONS MARIGRAMA

10 O 9 P 8 7 T 5 T 4 S 3 6 A A 2 M A

11 R

1 2 3 4 5 1 A M A N T

U R E T I

N C

A N R O N T E S E S A R T U R E E I

A D N A

C A N A A C R
6 7 R

R S

A D O R

S E S I R R T I

8 9 10 11 A S C A

P O R

M A D P E I E L O S E S F I

A A A A C T T I

Entitat Compte bancari

Oficina DC

Nm. de compte

Envieu aquesta butlleta a Infogai Ptge. Valeri Serra, 23 08011 Barcelona

18

Sylver Galaxy et recomana:

Si no tagrada CHANGE...
Per: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com

relat

Em dic Sylver Galaxy i sc bomber, b, bsicament condueixo un enorme cami que s el que sempre mha agradat i vs per on un dia vaig decidir que aquesta era la meva vocaci i que s el que volia ser i justament estic on vull estar. No s si s per casualitat o ms aviat s per alguna mena de plegria atesa per ara puc dir que avui realment em sento feli i sempre que condueixo el cami intento no pensar en les histries que la gent mexplica, i s que ara sembla que est molt de moda queixar-se per tot i tothom sap de tot, si

s que sembla que tothom avui en dia s poltic, o crtic de cinema, msica, fins i tot periodista, i tamb s professor o metge, tothom t solucions per a tot i tothom sap de tot, mentre pensava en com de lluny em quedaven totes aquestes converses de bar tan avorrides, de sobte a la rdio punxaven el darrer single de Fangoria i vaig sentir a l Alaska cantant: No quiero ms dramas en mi vida, slo comedias entretenidas......!!!

Sembla que lAlaska em va llegir el pensament, s, i podria dir que en aquell moment (i no em considero una persona frvola) vaig pensar que em sentia ben identificat amb la lletra daquella can conduint el meu cami i passant de tots els personatges que es queixen i es queixen i que no sn ms que gent txica que vol xuclar-te la teva energia...Fora Dramas!! Si ets intelligent, vol dir que encara continues llegint el meu relat i ara texplicar com he arribat fins aqu, es a dir, com estic en aquest punt de la meva vida...

relat 19
Tho explico: jo ara far tres mesos que em dedico a ser bomber, per jo abans estava molt perdut, i s que no s com vaig comenar una relaci daquestes que sallarguen i allarguen i no saps com finalitzar-les.. Jo com a bon Gminis reconec que magrada comenar moltes coses i que, a lhora de finalitzar-les, em costa molt o simplement no les finalitzo per aquella vegada ho vaig tenir molt clar... B, fa uns mesos, una nit a lhora de sopar, jo com sempre intentava explicar al meu ex-xicot, que tenia una sensaci de cremor per dintre, que aquells silencis mangoixaven de manera insuportable, que magradaria poder tenir alguna mena de conversa ms profunda amb ell i que entenia que tots dos tingussim punts de vista tan diferents de la vida, per que aquella apatia i negativitat davant de tot a mi mestava cremant per dintre... En aquells moments dinseguretat, em va costar molt de dir tot aix, per reconec que una vegada vaig acabar dexplicar-li els meus sentiments, recordo que em vaig sentir ben orgulls de les meves paraules, perqu, com us he dit abans, a mi sempre mhavia costat molt dir que NO i tamb de finalitzar les relacions tot i que estiguessin mortes. I davant aquella sinceritat exposada jo esperava moltes explicacions per la seva resposta va ser lapidria i freda com era ell... Doncs, les seves paraules van ser: Doncs si no tagrada, ja saps: Change de mascle....!!! De totes les relacions que havia tingut sempre nhavia aprs alguna cosa i si alguna nhavia aprs daquella era que si alguna relaci, persona, company de feina, amic o el que sigui, no tagrada, el que havies de fer era canviar-la. S, i s el que vaig fer, i he fet des d aleshores: canviar... UN CHANGE! De mascle, no em va costar molt i des daquell dia ho practico molt sovint, si s podria dir que gaireb a diari i ara no tinc que escoltar els problemes de ning ja que a les primeres cites noms texpliquen histries entretingudes i si em trobo a alg que intenta explicar-me els seus drames o les seves tragdies intento fugir-ne desesperadament. Molts dies mentre condueixo el meu cami jo em sento lliure i ning mestressa i s cert que ltimament noms quedo amb homes per descarregar, per mi s com una necessitat ms com dinar o dormir. Perqu no vull sentir-me com una mena de ninot de drap psicleg que absorbeix histries avorrides. Amics meus, des que condueixo el meu cami ning mexplica les seves tragdies i penes, i es podria dir que em sento millor i no s que sigui egoista per tinc comprovat que la majoria daquesta gent que es queixa i es queixa i ja est i sn venedors de fum, una fumarada s el que ve desprs de la cremor i jo s molt de tot aix, em dedico a apagar focs, senyors.... Amics meus, davant daquests personatges txics hem de cridar com ho fa lAlaska i dir: No quiero ms dramas en mi vida, slo comedias entretenidas. Ara sc bomber i he aprs que per poder fatuar el foc que tenia dintre primer havia de fer un Change de tot el que no volia, un change de gent que estava anquilosada a la meva vida, molts changes de mascles, un change de feina, un change de visi de la vida en general, ara la miro des del mirall retrovisor del meu cami i us puc assegurar, amics meus, que sc ms feli. Tho recomano i si no ets feli ja saps: CHANGE....

Ptge. Valeri Serra 23 <M> L1 L2 Universitat <M>L1 Urgell www.colectiugai.org www.facebook.com/creacio.kantinacgb www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona

Cantina CGB

Tardes: Dimarts a Dissabtes de 19:00 a 21:30 Nits: Divendres, Dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 3:00
cgb@colectiugai.org

Identitats assassines
(i les etiquetes tamb)
Per: Daniele Vasta: coach per a persones

vides sense etiquetes 21

Sumeu aquests ingredients: la coincidncia amb la festa de Sant Jordi i jo cursant el segon semestre del grau en psicologia i, alhora, investigant el tema de la identitat. I aqu el tenim: un espai dedicat a nosaltres per parlar de la vida i sense etiquetes. Sempre parlo de la vida quan treballo, ja que sc coach personal i intento contribuir a que les persones visquin millor. Ho faig entre amics, caminant per la ciutat, i mai mavorreixo, el contrari, em fascina! Vida (sense etiquetes) s un espai dedicat a la vida de les persones gai, lesbianes, transexu ... ainx havem dit sense etiquetes, doncs, ... a nosaltres. s com una caixa on posar i treure coses. De la meva part, posar a la vostra disposici el que s i el que aprendr grcies a les vostres preguntes, als comentaris i a les propostes, si s que voleu que es comenti un tema determinat. Ens dedicarem a diferents aspectes del dia a dia, des dels ms concrets (ex.: els conflictes de la parella) fins els que puguin semblar ms abstractes (ex.: autoestima, prejudicis, emocions, etc.). I ara, anem per feina: parlem didentitats, som-hi! s un tema que donaria per a molts debats. Aqu noms ho anem a introduir i segur que aviat tindrem ocasions per seguir aprofundint-lo.

Molts daquests elements, no es poden figurar en registres oficials o en categories separades, luna de laltra. Us presento el meu cas com a exemple, per a mi el fet dhaver viscut la major part de la meva vida lluny de Siclia no mimpedeix sentir que part de la meva identitat sigui la meva sicilianitat, i el fet dhaver tingut durant anys una relaci de parella heterosexual no mimpedeix percebre la meva actual homosexualitat, com un tret de la meva identitat actual. Segons el que hem vist, jo diria que, coincidint amb Amin Maalouf, la identitat s el resultat de la percepci i del nivell de coneixement que cada persona t de si mateixa.

o altre sentit. En la idea sobre les identitats niques i diferents, resideix un element molt important, el poder de reconixer el nostre valor i el deure envers el respecte de les diferncies, de la vida (sense etiquetes). I seguirem parlant .... Per qualsevol comentari, proposta i pregunta adreceu-vos a: redaccio@colectiugai.org

identitat s el resultat de la percepci i del nivell de coneixement que cada persona t de si mateixa
Com a individus, estem subordinats a un constant dinamisme. La nostra identitat canvia, aix com canvien les condicions ambientals externes a nosaltres, segons limpacte que aquestes generen a les nostres experincies. En aquesta dimensi dinmica, per un motiu o un altre i de manera conscient o inconscient, realitzem una reorganitzaci jerrquica i de prioritat en lescala dels factors que conformen la nostra identitat. Mentre que reflexionava sobre tots aquets assumptes, el cap se men va anar, rpidament, a un exemple molt conegut i proper (amb matisos) a tots nosaltres. Cada 28 de juny, dia de lorgull, tant si ho celebrem com si no, molts de nosaltres no ens sentim una mica ms transsexual, gai, ...., s a dir, una mica ms membres daquella comunitat que aquell dia es defineix ms per la seva orientaci sexual o identitat de gnere? El que acabo de comentar, tindr molts matisos, tants com ssers humans, nics i diferents, i cadascun amb dret dopinar en un

tots nics i diferents

Per a aquelles persones que el proper dia de Sant Jordi, gaudiran comprant llibres, us aconsello el ttol Identitats Assassines dAmin Maalouf. No es tracta dun llibre per passar lestona, perqu el seu contingut i la seva estructura demanen al lector una bona dosi datenci. s daquelles lectura que shan de llegir, a poc a poc, i quan no la comprenguis, thas daturar, ja que val ms que el comprenguis i el reflexionis. Segons lautor, la identitat de cadasc ... s el que fa que jo no sigui idntic a cap altra persona, en altres paraules, ens diu que tots som nics i diferents i que cadasc t una identitat composta per diferents elements.

22

Pornoterrorisme
Per: Andrea Bravo Villaln

opini

i la noia que hi ha al darrere

El que no magrada de la pornografia comercial s que haja sigut emprada durant molt de temps com a arma pedaggica, per a ensenyar a la gent com ha de follar i amb qui ha de follar. Quins cossos sn desitjables i quins cossos no, generant, a ms, un munt de frustracions, degut a la incapacitat de gran part de la gent dajustar-shi a les seves realitats sexuals, a la sort de ficcions i a les exageracions que la pornografia comercial ven i fomenta

Parlar de pornoterrorisme en la xarxa dInternet a Espanya s parlar de Diana J. Torres. Es tracta de lnica filla duna parella de hippies, que va aprendre dells la generositat, lamor i la masturbaci. Aquest darrer cas, com a gest no delictiu, entre daltres coses.

no pretn enfrontar-los com a vctima, sin ms aviat, a lluitar contra ells. Des daquest sentit, va fer servir la paraula terrorisme. All ms interessant, s que ella, en compte de romandre-hi amb el que li ensenyaren els seus pares, va aprendre els seus propis

totes les cases), i a viure la seva sexualitat amb total desinhibici. Al llarg de la vida, amb encerts i desencerts, ha arribat a certes conclusions. Sense taps, escoltars de la seva boca una total aberraci per la forma de viure gran part de la gent. Una majoria que es veu automatitzada i guiada per les opinions que exaltaven all que era normal, en comptes danar simplement provant, o b, obtenint les seves conclusions, a partir de lexperincia. Conclusions tan simples, com el fet de dir que una relaci heterosexual es pot esdevenir homosexual, pel fet de fer servir lanus mascul com a subjecte de plaer. Hi ha una postura de venjana per a totes aquelles persones que no pogueren viure la seva sexualitat lliurement. La seva proposta apunta a conixer la prpia sexualitat, traientli lerotisme cultural i tornant-la ms animal i exhibicionista. Afirma que el sexe s larma que t tota persona per a ser autnoma i anrquica.

El pornoterrorisme es manifesta en el mer acte demprar el sexe, com a arma de lluita en contra de tot all que esclavitzi la vida
Per qu plantejo aquest corrent de pensament, des de la biografia de Diana? La resposta s ben fcil, com a corrent filosfica no acadmica, ja que el pornoterrorismeve del camp empric. Ens trobem amb la reflexi duna noia que fou criada amb certs cdecs de conducta moral que li van fer ensopegarshi, i, desprs, es va adonar-sen que no funcionaven en el mn. Aix, provoc un gran rebuig vers aquests cdecs, degut a que ensenyaments per a convertir-los en vida. Tot i que, a molta gent li resulta qestionable, el pornoterrorime adquireix fora per diversos factors. El principal s aquell que porta a terme els seus postulats a lacci, s a dir, venen de lexperincia processada racionalment i convertida en performance. Sha de tenir en compte que Diana prov duna famlia no convencional, en qu mai li ensenyaren a desconfiar amb laltre (fora sovint en gaireb All ms interessant del pornoterrorisme de Diana s la forma de barrejar, molt b, diverses reflexions, sense caure en quelcom pamfletari o simplista. A ms a ms, de qu es belluga fora b en les entrevistes ixerrades. Encara que, alhora, el seu treball ataqui la societat ms conservadora, no t cap mena de problema en criticar a les fantiques feministes, de les quals, pensa que no les veu pas feministes.

opini 23
El pornoterrorisme es manifesta en el mer acte demprar el sexe, com a arma de lluita en contra de tot all que esclavitzi la vida. Com a contrapartida, es creu en el cos i en el costat animal hum. No es mira tant, des de lOlimp, perqu pretn expressar-shi des del pla ms hum. atendre a lexploraci, lexperimentaci i el qestionament de certes imatges i actituds que tant molesten. Per tant, apuntaria cap a el que cada persona s capa de digerir o interpretar. El pornoterrorisme qestiona a lsser hum educat com a reproductor. Trontolla la mateixa pornografia convencional i comercial que apunti a la reproducci. En ambds casos, lorgasme femen fingeix i exagera certes expressions de plaer femen, amb la intenci de donar plaer a lhome i, alhora, que aquest mascle pugui fecundar. Per acabar, all ms interessant s escoltar a la dona que intenta moure dins de la legalitat. En aquest sentit, citar la performance de la masturbaci collectiva que realitzaren a la Universitat, per estalviar-se problemes legals. Malgrat tot, aquesta obra no va ser tan extrema. Es va moure estratgicament i va intentar, tamb, guanyar-shi la vida amb el seu llibre i performance. Existeix certa credibilitat, sensatesa i sentiments honestos. Tamb, existeix sentiments incompresos per als qui no han viscut les mateixes experincies que Diana i els seus afins. Per conixer ms sobre les seves performances, els convido a que visitin la seva pgina de Facebook que respon al nom de Pornoterrorismo o a la pgina web oficial http://pornoterrorismo.com.

OCUPEM LESPAI PBLIC

El pornoterrorisme qestiona a lsser hum educat com a reproductor. Trontolla la mateixa pornografia convencional i comercial que apunti a la reproducci
Un altre punt a destacar, s considerar el pornoterrorisme com una arma molt poderosa, en el sentit de contrarestar lrea dinfluncia del situacionisme. s impossible que es pugui mercantilitzar. No obstant, pot haver-hi molts seguidors que es quedin en el fet, en s mateix. Seguidors que cerquen en ella una mena de lder, o b, es limiten, simplement, amb la part ms esttica o performtica de les seues accions, sense

contra lhomofbia i la transfbia

24

Partner:
Un estudi per demostrar la notransmissibilitat del VIH amb la crrega viral indetectable entre homes que fan sexe amb homes
Per: Ferran Pujol, director de BCN Checkpoint www.bcncheckpoint.com

vih-its

Lany 2011, un estudi finanat per lInstitut Nacional de la Salut dels EUA va confirmar que tractar les persones que viuen amb el VIH amb frmacs antiretrovirals redueix en un 96% el risc de transmetre el virus a les seves parelles seronegatives. Aquest estudi de nom HTPN 052, va fer un seguiment de prop de 1.800 parelles serodiferents (en les que un dels membres s VIH positiu i laltre negatiu). Gaireb totes les parelles eren heterosexuals. Els resultats daquest estudi sn molt importants perqu per primera vegada es va demostrar cientficament que una persona amb la crrega viral del VIH indetectable no pot transmetre el virus a altres persones en les relacions sexuals.

les relacions sexuals, sense el temor a infectar les seves parelles i, daltra banda, no caldr sortir corrents cap a un hospital a buscar la PPE (Profilaxi Post-Exposici) quan el cond llisqui, es trenqui, o no shagi fet servir.

Lobjectiu dun estudi europeu que porta per nom Partner pretn fer el seguiment dunes 1.300 parelles serodiferents dHSH al llarg de dos anys
Levidncia que el VIH no es transmissible quan la crrega viral s indetectable pot comportar que algunes persones decideixin deixar de fer servir el preservatiu al considerar que el cond s una barrera que sinterposa entre la parella; perqu no sempre aconsegueixen mantenir una bona erecci o per molts altres i diversos motius. Cal recordar per, que si es pren la decisi de mantenir relacions sexual sense cond amb la parella estable (un cop verificat que no hi ha presncia de cap altre ITS) ser necessari extremar les precaucions en cas de mantenir relacions sexuals amb terceres persones, utilitzant sempre el preservatiu per evitar altres infeccions com ara la sfilis, la gonorrea o lhepatitis C. s previsible que els contundents resultats de lestudi HTPN 052 entre parelles heterosexuals puguin ser extrapolables a les relacions entre homes que tenen sexe amb altres homes (HSH). No obstant aix, ens cal tenir evidncia cientfica que ens permeti afirmar-ho. Aquest s precisament lobjectiu dun estudi europeu que porta per nom Partner, i que pretn fer el seguiment dunes 1.300 parelles serodiferents dHSH al llarg de dos anys. En aquest estudi hi participen 73

hospitals de 14 pasos europeus. Espanya i Catalunya tenen un paper molt prominent en aquest estudi ja que preveuen seguir ms de 300 parelles. El perode de reclutament finalitza el febrer de 2014, per la qual cosa aquelles parelles serodiferents que tinguin inters en participar tenen encara loportunitat de fer-ho si reuneixen els segents criteris dinclusi: - Estar en tractament antiretroviral (la persona amb VIH) - Tenir 18 o ms anys dedat - Haver mantingut penetracions anals sense preservatiu (entre la parella) durant lltim mes - Tenir previst seguir mantenint relacions sexuals al llarg de lestudi Qu implica participar en lestudi? Per a la persona VIH positiva, emplenar un qestionari cada sis mesos i per a la seva parella VIH negativa, fer-se dos cops lany la prova del VIH i emplenar un tamb un qestionari.

LInstitut Nacional de la Salut dels EUA va confirmar que tractar les persones que viuen amb el VIH amb frmacs antiretrovirals redueix en un 96% el risc de transmetre el virus
Prviament a aquest estudi, lany 2008, la Comissi Federal Sussa del VIH/ Sida va emetre una declaraci afirmant que una persona amb VIH no s infecciosa quan compleix les segents condicions: fer tractament antiretroviral, tenir una crrega viral indetectable sostinguda al menys durant sis mesos, seguir correctament el seu tractament i controls mdics i no tenir cap altra infecci de transmissi sexual (ITS). La declaraci sussa va generar moltes crtiques i controvrsies, per ara amb levidncia damunt la taula ning pot dubtar dels fets. Aix suposa tamb que les persones seropositives podran gaudir amb plenitud de

Si tu i la teva parella teniu inters a participar-hi, contacteu amb:

BCN Checkpoint
www.bcncheckpoint.com Comte Borrell 164-166. 08015 Barcelona Tel.: 933 182 056 info@hispanosida.com Podeu trobar ms informaci sobre lestudi al web: http://www.partnerstudy.eu

26

Matrimonis constitucionals
Per: scar Banegas Garrido
oscarbanegas.blogspot.com.es
Lestiu del 2005 arrancava amb laprovaci duna llei histrica, la 13/2005, d1 de juliol, que modificava el Codi Civil en matria de dret a contraure matrimoni. La novetat principal establia que el matrimoni tindr els mateixos requisits i efectes quan els dos contraents siguen del mateix o de diferent sexe. Aquest afegit dunes poques paraules en larticle 44 del Codi Civil, en opini dels setanta-un diputats del Grup Popular del Congrs que hi van presentar un recurs dinconstitucionalitat, altera la concepci secular, constitucional i legal del matrimoni com la uni dun home i una dona. Paga la pena recordar ac alguns dels arguments esgrimits pels poltics que ara ens governen en el fams recurs per veuren la feblesa, copsar-ne els posicionaments absurds i illgics i, el que s ms greu, entendren la llunyania respecte del que s el sentiment generalitzat de la societat, i que s, segons les ltimes estadstiques de desembre del 2010, que el 76,8% de la jovenalla entre 14 i 29 anys considera acceptable el matrimoni entre persones del mateix sexe.

opini

Per al PP, la instituci del matrimoni respon a la lgica de les necessitats naturals i socials de la nostra espcie, com tamb a la perpetuaci
Duna banda, per al PP, la instituci del matrimoni respon a la lgica de les necessitats naturals i socials de la nostra espcie, com tamb a la perpetuaci. La nova llei desnaturalitza el matrimoni i el converteix en una instituci polismica, vaga i disponible. En aquest sentit, cal dir dues coses: a) no hi ha una relaci directa entre matrimoni i procreaci. O no hi ha matrimonis que no tenen fills?; b) el verb desnaturalitzar campa, a tort i a dret, per tot el recurs. Qui sn ells per a considerar contra natura la uni de dues persones del mateix sexe que sestimen i que volen compartir, pblicament i jurdicament, les seues vides? Daltra banda, asseguren que no recorren contra la llei perqu amplie els drets de les persones homosexuals, sin perqu els amplia duna manera innecessria i perqu desvirtua, tergiversa i desnaturalitza (torna-li la trompa al xic!) una instituci universalment reconeixedora com s el matrimoni. Dit amb altres paraules, per als carques (im)populars, el govern socialista que impuls la llei, per a construir, destrueix. Aquest argument, des

del meu punt de vista, cau pel seu propi pes, ja que la incorporaci de les parelles homosexuals al matrimoni no menyscaba el dret a les npcies reconegut per la Constituci a lhome i la dona, sin que, sense que afecte els de la resta, afegeix drets per a un grup de persones que, com el mateix president Zapatero va dir en el Congrs dels Diputats el dia de laprovaci de la norma, han estat histricament humiliades, ignorades, ofeses, negades i reprimides. A parer meu, all que vertaderament era inconstitucional fins a laprovaci daquesta llei era no establir una protecci jurdica per a les unions homosexuals semblant al matrimoni en dret i en obligacions. La noregulaci del matrimoni o de la uni civil per a les parelles del mateix sexe significava condemnar-les a viure fora del dret, ats que lorientaci sexual s un factor lligat al desenvolupament lliure de la personalitat de lindividu que no s modificable. En aquest sentit, no em cansar de recordar, una vegada ms i les que facen falta, que lhomosexualitat s, socialment, jurdicament i cientficament, una opci sexual tan legtima i acceptable com lheterosexualitat, de manera que no hi ha cap ra perqu les parelles del mateix sexe no puguen tenir exactament els mateixos drets que les heterosexuals. Per aix mateix la sentncia del Tribunal Constitucional, de 6 de novembre de 2012, fa justcia i reconeix finalment la legalitat de la llei de matrimoni homosexual, tan important no solament per

al collectiu LGTBI, sin per a tota la societat, que guanya en equanimitat i en llibertats i aix, en aquests temps difcils en qu vivim, s tota una alegria. Per fortuna, la conscincia social ha canviat en els ltims anys i la possibilitat que dos homes o dues dones es casen no reverteix negativament contra la imatge social de la instituci matrimonial, un fet que tant preocupava i sembla que encara preocupa els reaccionaris del PP. Per tant, si levoluci cientfica i social s la que defineix el contingut de la garantia institucional, no

La no-regulaci del matrimoni o de la uni civil per a les parelles del mateix sexe significava condemnar-les a viure fora del dret
hi ha cap dubte de la constitucionalitat del reconeixement del dret de gais i lesbianes a casar-se, perqu s un aspecte integrat en la nostra cultura jurdica i perqu, com assenyala la mateixa sentncia del Tribunal Constitucional, hi ha dades quantitatives suficients que confirmen que a lEstat espanyol hi ha una gran acceptaci social del matrimoni entre parelles del mateix sexe.

opini 27
Un apartat especial mereix la nova redacci de larticle 175.4 del Codi Civil, que obri la possibilitat que les parelles homosexuals adopten fills. Per al PP, aix va contra el mandat de protecci integral dels fills perqu avantposa la legitimaci de les relacions homosexuals a linters del menor, com tamb a la idonetat de les persones adoptants. A ms a ms, consideren que no hi ha una garantia mnima de certesa, en lmbit de la comunitat cientfica, sobre la convenincia del nen o la nena de viure amb una parella homosexual. Aquests retrgrads menteixen descaradament. Estudis sociolgics i psicolgics indiquen que no hi ha diferncies entre nens criats al si de parelles homosexuals o heterosexuals; que el fet de tenir dos paps o dues mams no incideix en la seua orientaci sexual; que s positiu per al desenvolupament del menor que perceba que els seus progenitors ho sn tamb jurdicament, i que all ms important per a aquests nens no s lestructura familiar, sin la dinmica de les relacions que sestableixen en el nucli familiar. Obliden els recurrents, impellits pel seu conservadorisme exacerbat, que ladopci, com recorda el Tribunal

Estudis sociolgics i psicolgics indiquen que no hi ha diferncies entre nens criats al si de parelles homosexuals o heterosexuals
dEstrasburg en una sentncia, s donar una famlia a un nen o una nena, i no un nen o una nena a una famlia. All que totes i tots sabem que necessiten els menors, que no s ni ms ni menys que unes condicions dacollida favorables en sentit ampli, ho poden rebre duna parella homosexual perfectament. O no? Comptat i debatut, la Llei 13/2005, ms enll de reconixer legalment els diversos models de convivncia, de promoure la igualtat afectiva de la ciutadania en el lliure desenvolupament de la seua personalitat i

deliminar qualsevol discriminaci basada en lorientaci sexual, acompleix el que per a mi s lobjectiu bsic, que s equiparar lestatut jurdic de les persones homosexuals i heterosexuals pel que fa al dret constitucional de poder contraure matrimoni. Des de lentrada en vigor daquesta llei, els heterosexuals poden continuar casant-se en les mateixes condicions que ho feien abans, sense la retallada de cap dels seus drets. s una ampliaci de la legalitat per a la comunitat homosexual que, en cap cas, no constitueix una limitaci per a aquells que no ho sn. Fins al desembre del 2011, 22.124 matrimonis homosexuals donen fe que la possibilitat dunir-se jurdicament a una persona del mateix sexe, i fins i tot dadoptar fills, no desnaturalitza la instituci matrimonial, ms aviat el contrari, lenforteix i lenriqueix i, alhora, constitueix un avan social sense precedents. Hem hagut desperar set anys perqu els magistrats decidiren si era constitucional o no una llei que, com ja vaig dir en un altre lloc, suma drets i que no en resta, que amplia les oportunitats de felicitat de les persones i que fa que la societat siga ms decent perqu no humilia els seus membres. La decisi daquest tribunal de desestimar el recurs dinconstitucionalitat interposat per les

senyores i els senyors del partit de la gavina contra la Llei 13/2005 s la millor notcia amb qu la comunitat LGTBI vam poder acabar lany 2012. La sentncia posa fi a set

Fins al desembre del 2011, 22.124 matrimonis homosexuals donen fe que la possibilitat dunirse jurdicament a una persona del mateix sexe, i, fins i tot, dadoptar fills, no desnaturalitza la instituci matrimonial, ms aviat el contrari, lenforteix i lenriqueix
anys dangoixa i intranquillitat i dictamina, a dreta llei, que els matrimonis de Faust i Jos i dElo i Yolanda sn tan legals i justos, tan legtims i genuns, tan vlids i reglamentaris com el de Xavi i Bea. Sn, tots, matrimonis constitucionals.

www.facebook.com/Ecogais - ecogais@colectiugai.org

Mal desquena
Per: Xavier Ribas
Desprs dhaver fet el trasllat estic baldat. Malgrat que mhan ajudat els amics, lesquena em fa un mal terrible. Haur de passar per la fisioterapeuta del costat del meu antic pis per tal que em ressuciti i torni a poder bellugar-me. La Loli, la recepcionista, em rep amb el seu habitual somriure i em fa passar a la saleta. Noms tinc una noia al davant, aix vol dir que anirem rpid. La noia surt amb un somriure dorella a orella i sento com li comenta a la Loli que li doni hora per la setmana vinent i que li ha agradat molt el canvi. La veritat s que no puc entendre res, fins que sobre la porta de la consulta i apareix el tpic ros californi: alt, ros, ulls blaus, mitja meleneta i un somriure encisador. Un cop a dins em comenta que la Marta, la fisioterapeuta, est hospitalizada i ell la substituir durant un temps. La veritat s que tant me fa. Em trec la samarreta i mestiro a la llitera. El noi em posa aquell llum calorfic. En acabat, la crema i comena a fer-me el massatge. La veritat sigui dita, t unes mans de plata. Mest fent veure el cel. De sobte noto com em treu els mitjons. Em tombo, tot estranyat. Ell macota el cap i em diu que em deixi fer. Fa el mateix amb els pantalons. No se com posar-me. De sobte noto com em comena a llepar els dits del peu, un a un, comenant pel gros i acabant pel petit. Mai mhagus imaginat quin plaer tan gran seria all. Shi recrea. Com aquell que es menja un Magnum. Uf! Mare meva! Que bo! No deixa de repassar cap rac. Una barreja entre calfreds i excitaci recorren el meu cos. El temor es transforma en desig. Li demano que no saturi. Ell no diu res i segueix fent feina. La seva llengua s tan prodigiosa com les seves mans. No satura als dits dels peus. Segueix pujant. Nova aturada al tormell. Magnfic! Les meves llargues cames no amaguen cap secret per a ell. Com si les conegus de tota la vida les ressegueix totes. Una mena de formigueig estrany em conquereix tot el cos. Estic calent. Arriba el meu cul. All torna a emprar les mans. Mel comena a magrejar. Me lapreta. Mhi fa una mena de massatge express. Desprs, sense deixar de magrejarlo, entra en acci la seva llengua: Cap un cant, cap a laltre. Tot vorejant el centre

conte ertic 29

neurlgic, al final hi arriba. Un cop all, com si fos una broca, entra per lestret forat. Com si cerqus algn tresor dels pirates. La fica una vegada i una altra, rebuscant tots els racons del caverns indret. Lexcitaci ja s mxima. Crec que al final far un forat a la llitera. El noi shi est una estona ms. De cop i volta em tomba, com si fos una truita. En veure el meu estat fa un malicis somriure i shi aboca de ple. En aquest punt encara s ms traut que en la resta. No deixa res a latzar. Gaudeix amb les venes del meu membre. Xarrupa el meu prepuci. Es menja els meus testicles. Tot plegat fa que sigui la millor menjada que mhan fet mai. Fa que duri una llarga estona. Ho repeteix una vegada i una altra. Faig esforos per no deixar-ho anar tant rpid. Ell continua la seva operaci, amb traa i destresa. Se la fica tota a dins de la boca i

la seva llengua va recorrent tots i cadascun dels racons del meu fal. Estic a mil, ja no s com posar-me. Amb la m noms puc arribar a la seva petita, per deliciosa panxeta. Vaig una mica ms avall i trobo el gran premi. El comeno a masturbar. Jo ja estic a punt de petar. Lhi aparto la boca. Me la matxuca amb rapidesa. No trigo gaire estona en deixar anar la gran lleterada. Em quedo tot ests. Ell mobsequia amb el seu meravells somriure. Em fa un tendre pet a la galta, treu la meva m del seu entrecuix i em comenta que sha acabat la sessi. Em diu que aquesta nit vindr a casa meva i em deixar el cul com la bandera del Jap, sempre i quant em llueixi cuinant. Accepto el repte encantat. No sap amb qui ha topat! El deixar sec com un bacall!

30

on pots trobar-nos
ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici
Santa Madrona , 4

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 BARS tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Black Bull - C/ Muntaner 64 Blunit - C/ Muntaner, 24 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Chevalier - C/ Diputaci 157 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 Dietrich - C/ Consell de Cent, 255 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75
MAT - c. Consell de Cent, 245bis

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Casals i Grups de Joves

de Catalunya - C/ Aviny, 44

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites

en Catal (APPEC) - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample - Avda. Roma, 139

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC - C/ Verdi, 88 Grup dAmics GLTB - Casal Can Portavella - C/ Virgili, 24

CARDEDEU
Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

Stop Sida - C/ Diputaci, 185, entresl, 2a LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Nova Bruc - C/ Pau Clars, 87 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

PALMA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Mustang 67 - C/ Villarroel, 86 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Plata - C/ Consell de Cent, 233 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 WOOFY - C/ Casanova, 75 Zelig - C/ Carme, 116 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

REUS
Associaci H2O Centre Cvic Carrilet - Av. Del Carrilet, 29

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/Albacete 52 BJ Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Next Level - C/ Diputaci, 189 CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 Open Mind - C/ Aragn, 130 Trash - C/ Mare de Du del Remei, 11 DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185

a tenir la revista Infogai al vostre local o entitat, noms cal que envieu un email a infogai@colectiugai.org

Si esteu interessats

I a les 428 biblioteques pbliques de tot Catalunya!

activitats CGB 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats

31

www.colectiugai.org Pots estar al corrent de les nostres activitats donant-te dalta al nostre web. Collectiu Gai de Barcelona Cantina CGB Carnaval Gai de Barcelona La revista Infogai Ecogais Grup de dones Te naDones? Comissi Unitria 28 de Juny

www.infogai.cat

www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona www.facebook.com/creacio.kantinacgb www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona www.facebook.com/Infogai www.facebook.com/Ecogais www.facebook.com/TeNaDones www.facebook.com/pages/Te-NaDones/226768714055301 www.facebook.com/ComissioUnitaria28dejuny www.facebook.com/28dejuny www.facebook.com/28Juny2012

Horari CGB:

Tardes: de Dimarts a Dissabtes de 19h a 21.30h Nits: Divendres, Dissabtes i viglies de festius de 23.00h a 3.00h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

6 7

9 10 11

HORITZONTALS 1. Ets un putot, a part de tenir una parella maqussima en tens un. Soferta parella den Pica. 2. Encara que en tinguis tres en economia, no trobars feina en aquest pas. A lolmpic hi ha molta marxa de nit. 3. Casa teva lhaur de passar s o s. (A linrevs) En catal tamb les podem anomenar Violant, per aquest altre nom s ms com. 4. Ens diu que qualsevol nit pot sortir el sol. El final de la vida. Fams tunel de rodalies de Madrid. 5. Informatius ms vistos a catalunya. Dius la poesia. 6. Nom del creador de Melrose Place. Negaci. Nota musical ms treballadora. 7. La posars fora. Ciciolina sempre nensenyava un. 8. La nova parella de la Raquel ens t a tots embruixats amb el seu encant, s... 9. Aquell noi s un marrano, fa molt pudor. Moltes cases de poble porten aquesta paraula al davant. Li he de tornar una pasta gansa. 10. Forat del cul. La meitat de lanna. Darrere de. Capital dAndalusia. 11. Aquest noi s una mica estrany fa moltes... El mediterrani s el que tenim ms a prop. VERTICALS 1. Ms duna que tenim al facebook fa molts anys que no la veiem i no la saludem quen la veiem per internet. El que sents quan set presenta un noi amb un trasto de ms de 25 cm. 2. Us llevareu dhora per anar dexcursi. Almeria. 3. Els que porten els rais. A mi magradaria tenir-ne un amb una terrassa enorme. 4. Al bell mig de lanti. (a linrevs) Posar el pollastre al foc. Pronom feble. 5. El te dels anglesos. De cognom sopena. Lltima de les classes. 6. Reial desuni amb cara. Menllaar amb aquest noi sense cap principi. 7. A la porta de Roma. Navarra. Aquestes maneres de fer que teniu no sn gens bones per la salut. 8. Tregui del mig . Dinamarca. nica cosa en com entre en Ren i en Roc. 9. Acostumava a fer a Valncia. Si volem, ... 10. Pot ser una cano de Brandon Flowers i un joc blic dordinador. Emmig del mar. 11. Anima el foc. Ho has de fer tu primer, sin lenemic et trinxar.

28

Juny