lectura en digital

collecci TAC-5

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament

URL: www.gencat.cat/ensenyament

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercialCompartir igual 3.0 Espanya. Per veuren una cpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser: reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria; reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica a aquesta.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Elaboraci: rea de Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions Desembre de 2012

ndex

1. Introducci. ...........................................................................................................................5 2. La competncia lectora........................................................................................................7 3. Processos i elements que intervenen en la comprensi lectora..........................................8 3.1. Les estratgies de lectura.............................................................................................9 3.2. La implicaci en la lectura: la motivaci i lactitud......................................................10 4. La lectura digital.................................................................................................................11 4.1. Semblances i diferncies amb la lectura impresa.......................................................11 4.2. Algunes caracterstiques.............................................................................................16 4.3. Gneres.......................................................................................................................17 5. Ensenyar a llegir: molt ms que ensenyar a descodificar..................................................18 5.1. Estratgies de comprensi lectora..............................................................................18 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital......................................20 Traar un pla de cerca.................................................................................................22 Utilitzar les paraules clau escaients.............................................................................24 Estratgies per navegar...............................................................................................25 Avaluar la credibilitat de la informaci trobada. ..........................................................25 6. La comprensi lectora digital a les proves PISA................................................................30 6.1. Proves ERA (Electronic Reading Assessment)............................................................30 6.2. Descripci de les proves ERA 2009............................................................................31 6.3. Exemples.....................................................................................................................33 7. Propostes dactivitats didctiques ....................................................................................36 1. Formular objectius..........................................................................................................38 Definir el propsit........................................................................................................38 Definir el tema. ............................................................................................................41 Ampliar per concretar el tema.....................................................................................45 2. Motors de cerca. .............................................................................................................48 Anlisi del tema. ..........................................................................................................48 Estrnyer i ampliar la cerca. ........................................................................................51 Segur que tinc sort...................................................................................................54 3. Paraules clau..................................................................................................................58 Identificar paraules clau...............................................................................................58

 4. Avaluar webs..................................................................................................................61 On sc?.......................................................................................................................61 A la recerca de lautor/a. .............................................................................................64 Fitxa danlisi de credibilitat........................................................................................67 Audincia, propsit i cobertura...................................................................................71 Com valoro lobjectivitat?............................................................................................74 Com valoro lautenticitat?............................................................................................77 8. Referncies.........................................................................................................................80

LECTURA EN DIGITAL

1. Introducci

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han comportat, entre molts La lectura digital va unida altres canvis significatius, formes de leca noves prctiques culturals, tura diferents de les tradicionals. Una que requereixen noves diversitat creixent de suports sha introcompetncies. dut a les nostres prctiques lectores quotidianes: ordinadors, tauletes tctils, llibres electrnics, mbils Pantalles Jos Antonio Milln interactives, en definitiva. La lectura de textos impresos conviu amb la de textos en format digital. Sha passat en poc temps del text illustrat a la realitat multimdia. Disposem de textos electrnics i de missatges multimodals que inclouen els audiovisuals i augmenten la interacci social amb els mateixos autors i daltres lectors. Aix, avui, llegir s ms divers i, alhora, ms complex. El lector desenvolupa una posici ms activa. Davant de textos amb hiperenllaos, ha de prendre decisions i aplicar estratgies diverses per copsar la informaci i avaluar-ne en molts casos la credibilitat. Les diferncies entre la lectura digital i la impresa es fan ms evidents si es tenen en compte alguns aspectes dels textos com sn el seu accs, la forma com shi integra la informaci o com se navalua la qualitat i la credibilitat. Llegir en lnia s ms difcil que llegir en suport imprs. El que facilita la xarxa s accedir a moltes dades de manera immediata, per en complica, sovint, la integraci i la comprensi global. Aquests nous entorns de lectura fan, doncs, indispensable que lescola tingui en compte els textos digitals a lhora de dissenyar activitats densenyament i aprenentatge de la comprensi lectora en els diferents nivells educatius. Com a mostra daquest repte nou, les proves PISA ja van incorporar lany 2009 una prova especfica de comprensi lectora de formats digitals la prova Electronic Reading Assessment (ERA) que es tornar a repetir en les properes edicions. En aquest document en trobareu una descripci, alguns exemples, aix com els aspectes que shi avaluen. Lobjectiu de la publicaci que teniu en pantalla o en paper s doble: duna banda, partint dels coneixements actuals sobre el procs de comprensi lectora en general, es proposa mostrar els elements especfics i diferents sobre la comprensi de textos en format digital. Daltra banda, des dun vessant eminentment prctic, pretn oferir recursos, als professors de totes les rees, per aplicar a laula algunes estratgies de lectura digital

LECTURA EN DIGITAL

centrades en la cerca dinformaci: traar un pla de cerca, utilitzar les paraules clau escaients, navegar sense perdre el rumb o avaluar la credibilitat de la informaci trobada. A la segona part de la publicaci hi trobareu un recull de propostes didctiques en forma de fitxes per al professorat i lalumnat. El pla nacional Impuls de la lectura: 100% lectors, de la Generalitat de Catalunya, estableix com a objectiu estratgic la millora de lxit escolar de tot lalumnat potenciant la lectura sistemtica en totes les rees i matries del currculum al llarg de lescolaritat bsica per augmentar la competncia comunicativa i lingstica. Es fa indispensable aprofitar tamb recursos i estratgies que ofereixen les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement (TAC) per ajudar a assolir aquests objectius.

LECTURA EN DIGITAL

2. La competncia lectora

Les definicions de la competncia lectora shan modificat amb els anys, al mateix temps que shan produt canvis socials, econmics i culturals. El concepte de laprenentatge, i especialment de laprenentatge permanent, ha ampliat la percepci que la competncia lectora s una habilitat que sadquireix durant els primers anys descolaritzaci. La competncia lectora sentn com un seguit de coneixements, habilitats i estratgies que cada individu construeix al llarg de la seva vida, en contextos diversos, mitjanant la interacci amb lentorn i amb les comunitats on participa. En la seva declaraci sobre lalfabetisme/competncia i la tecnologia, lAssociaci Internacional de Lectura declarava ja el 2001 que les definicions tradicionals de lectura, escriptura i visualitzaci, aix com les definicions tradicionals de millors prctiques dinstrucci derivades duna llarga tradici de llibres i daltres mitjans impresos ser insuficient (Coiro, 2003).

La competncia lectora consisteix a comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-shi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadasc i participar a la societat.
OCDE. Competncia lectora: marc conceptual per a lavaluaci PISA 2009

Un lector competent de la generaci que ha crescut amb Internet ha de dominar el que sanomenen competncies en informaci: a ms de comprendre i saber utilitzar la informaci per a la seva vida, avui el lector ha de saber buscar-la, trobar-la i valorar-la, de manera autnoma i dinmica, ats que els sistemes dinformaci van canviant.1

1. D. Cassany (2012), p.15.

LECTURA EN DIGITAL

3. Processos i elements que intervenen en la comprensi lectora

Segons Sol (1992) i daltres autors, es pot definir lacte de llegir com un procs dinteracci entre el lector i el text mitjanant el qual el lector intenta obtenir una informaci pertinent per als objectius que guien la seva lectura. Aix implica un lector actiu, que processa i examina el text i lexistncia dun objectiu que gui la lectura. s a dir, sempre llegim per a alguna cosa: buscar informaci, gaudir, seguir unes instruccions per a realitzar una activitat determinada, etc. Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, habilitats i estratgies per tal de promoure, controlar i mantenir la comprensi. Sespera que aquests processos i estratgies es modifiquin segons el context i lobjectiu, ja que el lector interactua amb textos en suports i formats diversos.2

EL LECTOR Genera el significat a partir dels seus objectius, dels coneixements previs, de les seves destreses i de les instruccions que el text li proporciona.

SITUACIONS DE LECTURA Determinen la forma en qu el lector posa en marxa les seves destreses i estratgies per a construir significat.

TEXTOS Mitjanant la seva estructura, marcadors, estils, etc. proporcionen al lector instruccions per a la interpretaci.

2. Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008).

LECTURA EN DIGITAL

Les teories sobre la comprensi lectora basades en la cognici destaquen la natura interactiva de la lectura i lessncia constructiva de la comprensi en suport imprs (Bruner, 1990; Dole et al., 1991) i, en grau encara ms alt, en suport digital (Fastrez, 2001; Leu, 2007). El lector genera el significat del text mitjanant els seus coneixements previs i un ventall de situacions que sovint es deriven de qestions socials i culturals. La competncia lectora inclou competncies cognitives, que van des de la descodificaci simple fins al coneixement de vocabulari i gramtica, i tamb des destructures lingstiques i textuals ms complexes fins al coneixement del mn.

3.1. Les estratgies de lectura

La competncia lectora tamb inclou competncies metacognitives que es Aquestes estratgies es poden, poden definir com la conscincia i lhaensenyar i treballar de forma bilitat demprar una varietat destratgies sistemtica a laula de manera adequades a lhora de processar textos. que les activitats de comprensi Sovint un lector expert no s conscient lectora es reforcin mitjanant del procs que segueix per entendre un tasques diversificades i no text, per, a banda de descodificar-lo, utilitza estratgies com rellegir el connicament a travs de la text de la frase, examinar les premisses resposta a preguntes de en qu es basen les seves prediccions comprensi lectora. i daltres que ajuden i reforcen la comprensi. Diversos estudis han trobat una Isabel Sol correlaci significativa entre la metacognici i la competncia lectora. Es creu que lensenyament formal o explcit daquestes estratgies comporta una millora de la comprensi del text i de ls de la informaci.3 Alguns exemples destratgies de lectura poden ser: Generar preguntes sobre el text del tipus qu?, per qu?, quan?, on?... Marcar de diversa manera la informaci ms significativa del text i resumir-la posteriorment. Identificar les idees principals, fer un control freqent de la comprensi i autocomprovaci. Activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa (temtics, culturals, ideolgics, lingstics i textuals), per a lobjectiu o els objectius proposats.

3. Consell dAvaluaci del Sistema Educatiu (2008).

LECTURA EN DIGITAL

Estratgies per a la lectura de textos digitals

En aquest tipus de lectura no hi ha cap seqncia lectora obligada, normalitzada, sin que el lector s alhora el constructor del text, a partir dels textos, fragments o documents preexistents. La lectura de textos digitals demana, doncs, el domini destratgies diverses i diferents de les que es necessiten en suport analgic.
Estratgies, habilitats o destreses de lectura digital (Cassany, 2006) Informtiques: obrir i tancar finestres, navegar per la Xarxa, trobar dades en un hipertext... De navegaci: fer cerques, recuperar informaci, avaluar-la... Verbals: registres i gneres discursius, coneixements daltres idiomes... Visuals i auditives: s de formats mltiples per a la presentaci de la informaci (imatge, udio, vdeo, infografia...)

Processos de lectura comprensiva a Internet (Fainholc, 2004) Recuperar i centrar-se en la informaci explcitament establerta Fer inferncies directes i clares Integrar idees i informaci Examinar i avaluar el contingut, el llenguatge i els elements que apareguin a la pantalla

3.2. La implicaci en la lectura: la motivaci i lactitud

La majoria dels models actuals de rendiment o adquisici lectora consideren que elements no cognitius com la motivaci i lactitud sn factors clau per als resultats de competncia lectora. El context educatiu s de cabdal importncia, doncs, en la implicaci en la lectura i, per tant, des del centre es pot fomentar aquest inters amb actuacions com: Selecci de materials de lectura relacionats amb els interessos personals dels alumnes o amb lexperincia immediata. Suport a lautonomia de lalumnat, deixant en les seves mans la tria del text a llegir. Estructuraci del dileg sobre un text en debats oberts, en lloc de la interacci unvoca docent-alumne a lhora de verificar la comprensi lectora. Oferta doportunitats diversificades per practicar la lectura.

10

LECTURA EN DIGITAL

4. La lectura digital

4.1. Semblances i diferncies amb la lectura impresa

No es llegeix de la mateixa manera segons el suport, imprs o digital, en paper o en pantalla. Hi ha afinitats i diferncies considerables que vnen donades, fonamentalment, per la manera com shi estructuren i entrellacen els textos, cosa que condiciona la demanda cognitiva de qui llegeix. Mentre el text imprs s un text fix amb uns lmits definits, el digital queda marcat per la qualitat dhipertext. Es tracta dun text o textos amb eines i caracterstiques de navegaci que fan possible, i fins i tot requereixen, una lectura no seqencial. Cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci que troba en els enllaos que segueix. En el suport digital, generalment noms shi veu una petita part del text i sovint es desconeix lextensi total del text disponible.

Ms enll de les diferncies superficials, la lectura ha guanyat dificultat: s ms fcil accedir a la informaci, per s ms difcil saber-li donar significat. Daniel Cassany

Les eines i caracterstiques de navegaci tenen un paper molt important en el suport digital. Els lectors competents de textos digitals han destar familiaritzats amb ls daquests dispositius. A ms, una bona part dactivitats de lectura digital impliquen ls duna gran quantitat de textos, de vegades triats a partir dun conjunt prcticament infinit. Els lectors han destar familiaritzats amb les eines de recuperaci, indexaci i navegaci pels enllaos entre els textos. El men i lenlla sn les eines de navegaci ms comunes que permeten generar documents multipgina amb una estructura en xarxa. Seguint el Marc conceptual per a lavaluaci de la competncia lectora a PISA 2009, a continuaci es presenten uns quadres que resumeixen les caracterstiques dels diferents tipus de textos segons tres factors de classificaci: el suport, el format i la tipologia.

11

LECTURA EN DIGITAL

FACTORS DE CLASSIFICACI DELS TEXTOS

Segons el SUPORT

Segons el FORMAT continus

Segons la TIPOLOGIA descriptius narratius expositius argumentatius instructius

impresos digitals

discontinus mixtos mltiples

Classificaci dels textos segons el suport Textos impresos Textos fixos amb lmit definit. La disposici del text imprs fomenta que el lector el llegeixi tot seguint una seqncia determinada. En paper, en forma de fulls, fullets, revistes i llibres. Textos digitals Textos dinmics amb lmits difusos. Hipertextos que requereixen una lectura no seqencial.

Cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci que troba en els enllaos que segueix.

12

LECTURA EN DIGITAL

Classificaci dels textos segons el format Continus Es componen de frases que sorganitzen en pargrafs. De manera grfica o visual, lorganitzaci es produeix per la separaci de parts del text en pargrafs. Els marcadors discursius tamb donen informaci sobre lorganitzaci textual. Els textos electrnics continus solen ser ms breus que els textos impresos continus, per les limitacions de la pantalla i la lectura fragmentada, ja que els textos llargs resulten poc atractius per als lectors en lnia. Discontinus Sorganitzen en format de matriu, que es basa en la combinaci de llistes. Exemples: taules, grfics, diagrames, anuncis, programes, catlegs, ndexs, formularis. Mixtos Es componen de textos continus i discontinus, que es complementen mtuament. El text mixt en suport imprs s un format que es troba freqentment en revistes, llibres de referncia i informes. Per comunicar la informaci, es fan servir diverses presentacions. Els textos web sn generalment textos mixtos, ja que combinen llistes, pargrafs, prosa i grfics. Mltiples Shan creat de manera independent i amb sentit independent. Es juxtaposen i poden ser complementaris o, fins i tot, contradir-se. Sutilitzen per a un mateix propsit de lectura, tot comparant-los i contrastant-los. Per exemple: cercar informaci en webs diferents per organitzar un viatge.

Pel que fa al format, hi ha textos continus i discontinus tant en suport imprs com digital. En aquest darrer suport hi predominen, aix no obstant, els textos de format mixt i mltiple. Igualment, la combinaci dobjectes no textuals amb el text t una presncia molt ms significativa en suport digital. Els blocs sn un exemple de text continu en suport digital. Acostuma a tractar-se de textos breus per les limitacions de pantalla i sen sol fer una lectura fragmentada. En canvi, les pgines web creades sn generalment textos mixtos que combinen llistes, pargrafs i grfics, esquemes o audiovisuals. Els formularis en lnia, missatges de correu electrnic i frums tamb combinen textos continus i discontinus.

13

LECTURA EN DIGITAL

Una altra manera de classificar el text s segons el tipus: descriptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu i instructiu. A la darrera versi del Marc conceptual de la competncia lectora sha adms que els textos discontinus (i els elements dels textos mixtos i mltiples) tamb tenen una finalitat descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa o instructiva.

Classificaci dels textos segons la tipologia textual Descriptius Definici

La informaci fa referncia a les propietats dobjectes de lespai.

Narratius
La informaci fa referncia a les propietats dels objectes en el pla temporal.

Expositius
Ofereix una explicaci de com els elements es relacionen entre si en un tot significatiu. Responen a les preguntes que comencen amb com?

Argumentatius
Presenta proposicions com la relaci entre els conceptes o amb daltres proposicions.

Instructius
Dna indicacions sobre qu fer.

Responen a

Responen a la pregunta qu?

Responen a la pregunta quan? o en quina seqncia?

Responen a les preguntes que comencen amb per qu?

Presenten indicacions per seguir determinats comportaments, per realitzar una determinada tasca.

14

LECTURA EN DIGITAL

Classificaci dels textos segons la tipologia textual (continuaci) Descriptius Textos

Descripcions impressionistes: informaci presentada des del punt de vista subjectiu. Descripcions tcniques: informaci presentada des del punt de vista de lobservaci objectiva de lespai. Sovint, utilitzen formats discontinus de text, com ara diagrames i illustracions.

Narratius
Relats: presenten canvis des del punt de vista de la selecci subjectiva i lmfasi i un registre dels fets des del punt de vista de les impressions subjectives en el pla temporal. Informes: presenten canvis des del punt de vista dun marc de situaci objectiu, amb un registre daccions i esdeveniments que poden ser verificats per altres. Notcies: permeten que el lector es formi la seva prpia opini sobre fets i esdeveniments, sense que linflueixin les referncies del periodista a les seves prpies opinions.

Expositius
Redaccions expositives: exposici simple dels conceptes, construccions mentals o concepcions, des dun punt de vista subjectiu. Definicions: expliquen la interrelaci dels termes i dels noms amb els conceptes mentals: expliquen el sentit de les paraules. Explicacions: constitueixen una forma dexposici analtica que sutilitza per explicar com es vincula un concepte mental amb paraules o termes. Resums: forma dexposici sinttica que sutilitza per explicar i comunicar els textos de manera abreujada. Actes: enregistrament dels resultats de reunions o presentacions.

Argumentatius
Textos persuasius: fan referncia a punts de vista. Textos opinatius: fan referncia a opinions.

Instructius

Exemples

La representaci dun lloc concret en un quadern de viatge, un mapa geogrfic, o la descripci duna caracterstica o procs en un manual tcnic.

La novella, el relat breu, la biografia, la tira cmica i una crnica periodstica sobre un esdeveniment.

Enciclopdia, diccionari, llibre de text...

Carta al director, un cartell publicitari, una entrada en un frum en lnia o la crtica dun llibre o pellcula en una pgina web.

Una recepta, diagrames que mostren el procediment de primers auxilis i un manual ds dun programari digital.

15

LECTURA EN DIGITAL

4.2. Algunes caracterstiques

A partir daquests parmetres de semblances i diferncies, pot parlar-se de caracterstiques de la lectura digital que poden concretar-se en aquests punts:

1. Personalitzaci de lexperincia lectora

Els objectius, les condicions i la naturalesa especfiques de les tasques relacionades amb la lectura digital, com ara la recerca a Internet o el treball collaboratiu en xarxa, fan que en el dileg entre text i lector, el lector hi ocupi un lloc preeminent, en el sentit que un mateix text admet diferents experincies lectores, perqu, de fet, el lector t molt ms control sobre la selecci i la seqenciaci de la lectura.

2. Hipertextualitat i intertextualitat
Larticulaci i la combinaci de textos diferents en formats diversos per mitj de lenlla hipertextual aboquen el lector a una lectura de seqenciaci selectiva mitjanant la navegaci entre documents diferents. De fet, en lhipertext no existeix una guia preestablerta de lectura i s el lector qui en decideix lordre. En aquest procs, sestableixen relacions entre textos autnoms que generen la construcci de significats diferents, determinats pel lector.

3. Connectivitat i ubiqitat
La connectivitat entre xarxes diferents fa possible laccs a textos, documents i fonts dinformaci de manera continuada i des despais diferents, cosa que permet una gran ubiqitat de la lectura.

4. Multimodalitat
La lectura de textos en suport digital es produeix en una multiplicitat de pantalles: lector de llibres digitals, mbil, ordinador, tauleta, consola de videojocs, sistemes de projecci, PDI... Aquesta multimodalitat incideix en la capacitat dinteracci del lector i, per tant, en una expressivitat igualment multimodal, caracteritzada per la combinaci de text escrit, imatge, audiovisual, realitat augmentada, codis QR...

5. Accs integrat a recursos

La lectura digital competent es caracteritza per laccs integrat a recursos de suport a la comprensi proporcionats per la xarxa: diccionaris, enciclopdies, cercadors, traductors, sistemes de compartici i difusi de textos.

6. Necessitat de competncia crtica

A partir de la capacitat del lector per determinar la construcci de significats intertextuals, esdev necessria ladquisici dhabilitats especfiques per a lanlisi crtica del que es llegeix en pantalla. Aix afecta la cerca dinformaci, la valoraci de ladequaci, lautoria, la veracitat i la qualitat dels textos. Una comprensi lectora competent inclou la detecci dels elements que informen de la intencionalitat i la ideologia dels textos que es llegeixen, permet deludir lexcs dinformaci i evitar la infoxicaci.

7. Interactivitat
Les possibilitats dinteracci de les eines 2.0 i les xarxes socials permeten que el procs lector incorpori lescriptura i lintercanvi de qualsevol informaci.

16

LECTURA EN DIGITAL

8. Socialitzaci
El format digital facilita la discussi al voltant de diferents aspectes de les lectures i la collaboraci amb eines 2.0 i les xarxes socials (blocs, frums, wikis, marcadors, recomanacions).

4.3. Gneres
La classificaci per gneres de la diversitat de tipologia de textos que es pot llegir a Internet es complica per la poca concreci en la seva definici i pels canvis continuats en el format. Malgrat tot podem considerar com a grans apartats, els segents: Els gneres digitals, que Cassany4 ha classificat en funci de la coincidncia temporal dels seus usuaris a la Xarxa. Alguns es correspondrien amb els gneres tradicionals que shan reformulat i es presenten tan diferents que demanen un canvi en la forma de llegir-los, com sn la correspondncia, el diari personal o el debat on predominen els textos colloquials, curts i allunyats de la normativa gramatical.

GNERES DIGITALS

Sincrnics

Asincrnics

Xat

Jocs de rol

Correu

Web

Wiki

Bloc

Frum

Xarxa social

Els gneres tradicionals en el format imprs, al web, shan enriquit amb imatges, hipertextos, icones, vdeos, animaci, i shi ha trencat, en especial, la lectura lineal; ens referim als gneres potic, dramtic, narratiu i periodstic. Aquests gneres poden a la vegada formar part de blocs, pgines web o wikis i, en funci de lentorn on estiguin, tamb requeriran una lectura especfica.

4. D. Cassany (2011), p. 48.

17

LECTURA EN DIGITAL

5. Ensenyar a llegir: molt ms que ensenyar a descodificar

Tradicionalment sha ents per ensenyar a llegir lensenyament del codi i lautomatitzaci de la lectura. Es parla de lectura en veu alta, velocitat lectora i verificaci de la comprensi lectora mitjanant la resposta a preguntes (orals o per escrit) referides al text que sha llegit prviament. Aquest procs t lloc bsicament durant leducaci primria i se sobreentenia que a leducaci seSha de deixar de mirar la cundria no calia ensenyar a llegir.

lectura com una tcnica que saprn de cop, en una etapa educativa, i es transfereix sense ms ni ms a qualsevol rea i contingut. Isabel Sol

Avui se sap que existeixen un seguit de destreses cognitivament ms complexes, habilitats superiors que exigeixen la utilitzaci de diverses fonts i un grau elevat dintegraci conceptual. La lectura t vessants diferents i cal ensenyar a saber llegir, a llegir per aprendre i aconseguir gust per llegir.

5.1. Estratgies de comprensi lectora

Llegir s una activitat complexa que requereix la realitzaci de moltes operacions de manera simultnia. Per aquest motiu, laprenent necessita lacompanyament duna persona ms experta, que li proporcioni les ajudes necessries per adquirir les estratgies lectores, per, al mateix temps, lacci educativa ha de planificar com es retiraran les ajudes que es proporcionen a laprenent perqu cada cop esdevingui ms autnom. Les estratgies de comprensi lectora no sapliquen mai en la seva totalitat, el lector competent selecciona les estratgies que li resulten necessries per satisfer el seu propsit en funci de la complexitat del text; el mecanisme de control i autoregulaci s lencarregat de triar-les, valorar-les, desestimar-les i acceptar-les. Destratgies de comprensi lectora sen descriuen deu grans grups.5 Que lalumnat les conegui i pugui arribar a emprar-les dependr en bona part de situacions de treball collectiu de llengua oral en les quals el docent les expliciti i ajudi lalumne a formular-se preguntes de tipus diversos:
5. Departament dEnsenyament, La lectura en un centre educatiu (document pendent de publicaci), que cont estratgies extretes de J. Serra i C. Oller (1999).

18

LECTURA EN DIGITAL

a) Descodificar amb fludesa Reconec la majoria de paraules a primera vista? Descodifico noms les paraules que desconec? La meva lectura s prou fluda i no representa cap entrebanc per accedir a la comprensi del text? b) Identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura Qu vull aconseguir llegint aquest text? Mantinc durant la lectura lobjectiu inicial? Aquest text s el ms adequat per aconseguir el que necessito? Com ho s? c) Activar i aportar coneixements previs rellevants per a lobjectiu o els objectius proposats Qu en s daquest text (tema)? Qu en s, de lautor? Nhe llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar dacord? Qu en s del context? Don prov aquest text? Qu en s, daquesta font? d) Planificar i revisar la manera com saborda la lectura dun text Com llegir aquest text? Qu em ser ms til fer abans de llegir? Quin tipus de lectura manir ms b per a la tasca que he de fer? Maniria b fer un esquema, anotar-me al marge els punts interessants...? e) Establir inferncies, anticipacions, prediccions, hiptesis Qu li pot passar al protagonista? Qu podem explicar daquest tema veient aquests subttols o aquestes illustracions o fotografies? Com em sembla que sacabar? (En el cas duna narraci). f) Comprovar la prpia comprensi De quin tema tracta aquest pargraf, quines coses shi diuen? Aquest fragment, com es relaciona amb lanterior? Seria capa dexplicar, per damunt, el que he llegit fins ara?

g) Avaluar la consistncia interna del contingut del text T sentit per a mi el que llegeixo? S qu vol dir? Com ho far per solucionar els diversos mots o frases que no entenc? h) Avaluar i integrar la nova informaci i remodelar, si cal, les idees inicials El que llegeixo est dacord amb el que jo sabia daquest tema? He hagut de canviar alguna idea de les que jo tenia a partir del que he llegit? Estic dacord amb el que llegeixo?

19

LECTURA EN DIGITAL

i)

Construir el significat global del text: resumir i sintetitzar Quina s, o quines sn les informacions essencials del que he llegit? La informaci que he pogut comprendre i inferir ha respost al meu objectiu? He trobat alguna informaci interessant i que no preveia trobar?

j) Fer una lectura crtica del text Qu es proposa lautor? A qui sadrea? Quins posicionaments adopta lautor? Quin tipus de text llegeixo? Lautor utilitza els recursos convencionals del gnere? A qui cita lautor? Qu pressuposa lautor que sap el lector? En quins punts estic dacord i en quins, en desacord?

5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital Al contrari del que moltes vegades sassumeix, molts nadius digitals no saben moures amb facilitat en un entorn digital () Abans dembarcar-se en una ruta concreta, els alumnes han de saber per qu estan llegint i qu estan buscant; han dentendre que de vegades s necessari consultar ms duna vegada la mateixa pgina; necessiten, doncs, discriminar i exercir un pensament crtic.
Per dur a terme una lectura digital eficient, a ms de les estratgies recollides en lapartat anterior, cal desenvolupar-ne daltres despecfiques per a aquest entorn. Generalment quan es llegeix a la Xarxa, sarriba a la informaci a travs dun cercador. El que es fa habitualment quan se cerca una informaci a la Xarxa s teclejar les primeres paraules que vnen al cap, sense haver traat un pla de cerca. Per aix, s important destacar la planificaci de les cerques i el plantejament dobjectius, com les primeres estratgies que cal posar en prctica.

A ms, navegar per la Xarxa sense perdre el rumb s un dels principals reptes de linternauta. Per aix, shan dinterInforme espaol PISA-ERA 2009. pretar les intencions i els propsits que Ministerio de Educacin, 2011 hi ha darrere de les pgines que es visiten i decidir si la informaci trobada ofereix credibilitat. Per aquesta ra cal aplicar estratgies que ajudin a valorar la credibilitat dels webs, a saber on sha arribat desprs duna cerca, i a analitzar la pgina inicial, entre daltres.

20

LECTURA EN DIGITAL

Les estratgies que necessiten els nous lectors.

A continuaci es presenten algunes de les estratgies especfiques per a la lectura digital agrupades en quatre blocs: 1. Traar un pla de cerca 1.a. Qu cerco? 1.b. Com ho cerco? 1.c. Revisar lestratgia de cerca 1.d. Redefinir les cerques 2. Utilitzar les paraules clau escaients 2.a. Procediment per fer una llista 2.b. Paraules truncades 2.c. Utilitzar paraules clau i no paraules buides 3. Estratgies per navegar 3.a. Algunes estratgies per no perdre el rumb 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada 4.a. Preguntes per valorar la credibilitat dun web 4.b. Qui ns lautor? 4.c. Com puc saber on sc? 4.d. Anlisi de la pgina inicial 4.e. Endavant i enrere 4.f. Com valoro lobjectivitat? 4.g. Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura 4.h. Valorar lautenticitat 4.i. Valorar lactualitzaci 4. j. Reconixer la rellevncia i leficcia 4. k. Reconixer la visi del mn 4. l. Diferenciaci dels recursos

21

LECTURA EN DIGITAL

1. Traar un pla de cerca

1.a. Qu cerco? Cal concretar exactament el que es vol trobar, abans de comenar-ho a buscar. Daquesta manera sobtindran ms bons resultats duna manera ms rpida i efica i sevitar perdres en un mar de resultats. Preguntes tils: Qu necessito? On ho puc trobar? Des don cerco? Qu s rellevant per a mi? Cal, doncs, planificar la cerca, supervisar-ne el procs i valorar-ne el resultat. Un quadre daquest tipus (Fuentes, 2001) pot ser dutilitat a lalumne/a per reflexionar:
PLANIFICAR Quin s el propsit de la cerca? Per a qu necessito la informaci? Quines sn les condicions principals? Quant de temps tinc per cercar? Quina extensi ha de tenir la informaci? Quin grau de profunditat? Quin tipus de presentaci haur de fer amb la informaci trobada? Qu necessito saber per iniciar la cerca? A quines fonts dinformaci pertinents puc tenir accs? Com he dactuar per buscar la informaci en la font escollida? Quin contingut ha de tenir aquesta informaci? De quins instruments de cerca disposo? SUPERVISAR Com sabr que busco en la direcci adequada? Quines indicacions em faran adonar que la recerca est sent fructfera? VALORAR Com sabr que el que he trobat s el que buscava? Quins criteris utilitzar per seleccionar la informaci?

22

LECTURA EN DIGITAL

1.b. Com ho cerco? El quadre segent t per objectiu ajudar lalumne/a a treure ms rendiment de la cerca i centrar-se en les pgines que li siguin ms rellevants.6
Accions 1. Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema. 2. Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema. Consells Daquesta manera et centrars en les pgines rellevants. Buscals escrivint lexpressi entre cometes (), per trobar un web que pot contenir enllaos en daltres pgines, diaris, grups de discussi o bases de dades, sobre el tema. Pots ampliar la cerca afegint AND o precedint cadascuna daquestes paraules amb un +. Buscals escrivint-los entre cometes. Com per exemple: malalties de transmissi sexual, organitzacions no governamentals, energies alternatives, etc. Pots ampliar la cerca afegint el terme OR o incloent-hi els termes equivalents entre parntesis. Pots exclourels de la cerca utilitzant un abans de cada mot.

3. Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema?

4. Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat? 5. Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara. 6. Penses que hi ha documents irrellevants o estranys al tema, que poden aparixer en la cerca? 7. Quins termes ms amplis poden englobar el tema?

Amplia les categories quan busquis bibliografies o bases de dades.

1.c. Revisar lestratgia de cerca El bon disseny duna estratgia de cerca permet obtenir uns resultats millors. Si els resultats obtinguts sn pobres, cal comprovar possibles errors de sintaxi o de tecleig i dissenyar una nova estratgia de cerca. Les situacions que cal evitar sn: un excs de resultats una manca de resultats uns resultats inapropiats

6. F. Mart (2006).

23

LECTURA EN DIGITAL

1.d. Redefinir les cerques Si no obtenim els resultats desitjats a la primera i els volem millorar, saconsella redefinir la cerca en funci dels resultats que anem obtenint: Cal comprovar lortografia dels mots emprats en la cerca. Si els resultats no sn satisfactoris, cal repetir la cerca buscant altres termes. Es pot experimentar amb diferents motors de cerca, ja que tots no donen els mateixos resultats. Es poden utilitzar paraules clau en altres llenges.

2. Utilitzar les paraules clau escaients

Les paraules clau defineixen els conceptes bsics dun tema o matria. Sn les paraules importants o frases curtes que descriuen el tema que sest buscant. 2.a. Procediment per fer una llista Escriviu una o dues frases sobre el tema a cercar. Subratlleu les paraules que, per si soles, descriguin el tema. A part, feu una llista amb les paraules subratllades. Amplieu aquesta llista amb paraules semblants, relacionades o que signifiquin el mateix. Afegiu a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin el tema. Afegiu a la llista ms paraules o frases curtes que descriguin subtemes relacionats amb el tema general.

2.b. Paraules truncades s una opci de cerca que consisteix a tallar la paraula per larrel, de manera que en la cerca apareguin totes les paraules que shi relacionen. En truncar la paraula samplia la cerca i sobtenen tots els registres que contenen aquesta arrel. Ex.: adolesc donar resultats que continguin les paraules adolescncia, adolescent i adolescents. 2.c. Utilitzar paraules clau i no paraules buides La divisi clssica de les paraules en classes inclou el nom, ladjectiu, el verb, ladverbi, la preposici, larticle, el pronom, la conjunci i la interjecci. Les tres primeres classes sn les paraules considerades plenes perqu sn les que aporten ms significat a la frase o sentncia a qu pertanyen, s a dir, diem que sn paraules plenes de significat, i les anomenem paraules clau. Les classes restants tenen un significat molt feble o prcticament nul, ja que fan denllaos, de connectors o de referents daltres paraules, per aix les anomenem paraules buides, perqu no tenen gaireb significat. Les paraules buides tamb sanomenen de vegades mots daturada (de langls stopwords) ja que sn les que dificulten la feina dels motors de cerca, perqu alenteixen lobtenci de resultats, ja que la base de dades no les indexa i el programa informtic no les reconeix.

24

LECTURA EN DIGITAL

Quan es fa una cerca amb paraules clau s millor utilitzar noms, adjectius o verbs, per sobretot els primers perqu sn la classe de mots que estrenyeran ms lobtenci de resultats, i aix sobtenen resultats millors. Es pot consultar la llista de mots daturada dalguns cercadors. Per evitar-los podeu buscar aquests mots daturada en disset llenges a: http://www.ranks.nl/stopwords/.

3. Estratgies per navegar

En la lectura sobre suport imprs, cada lector traa el seu pla de lectura i tira endavant i enrere segons els seus propsits (rellegeix, torna a lndex, mira les illustracions, etc.). A la lectura digital, i sobretot a Internet, la manca de linealitat encara es fa ms palesa: se substitueixen les seqncies fixes i lineals per altres seqncies de navegaci que tria lusuari. Per aix apareixen diferents tipus de lectura (Fainholc, 2004): 1. Simultnia: en obrir i llegir ms duna pantalla alhora 2. Seqencial: en llegir les pantalles simultniament 3. Relacional: en buscar una informaci molt especfica 4. Idiosincrtica: a la demanda del lector 3.a. Algunes estratgies per no perdre el rumb Prendre notes en qualsevol suport (llibreta, bloc de notes digital, processador de textos, etc.) Prendre notes accessries, marginals de comentari, referides a daltres cerques Anotar els mots de cerca Copiar les pgines visitades que es considerin interessants Incorporar les pgines interessants a la llista de marcadors, si es creu que seran dutilitat ms endavant Ordenar els marcadors en carpetes Afegir pgines i fonts a la llista daltres adreces Guardar les notes a part per recordar-les i tenir-les a punt, si s necessari Un dels perills de la navegaci s lanomenada sobrecrrega cognitiva que descriu el fet de trobar-se perdut enmig duna gran quantitat dinformaci que no es pot processar i que desborda. Per evitar-la, cal tenir present les estratgies segents: Invertir el temps i lesfor necessaris Planificar la navegaci i seguir el pla traat Organitzar prviament els continguts en xarxes conceptuals No establir falses relacions entre el contingut, quan hi hagi molta informaci desordenada, cosa que provoca la distracci i la desorientaci Establir nexes significatius Superar els nexes segmentats

4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada

La credibilitat s la qualitat de versemblana que els usuaris perceben en un web. Es tracta de creure per part de la persona usuria que la informaci daquella pgina s de fiar. Els

25

LECTURA EN DIGITAL

judicis de credibilitat, per, no sn un tret exclusiu dInternet, sin que tamb sen fan quan es llegeix la premsa o es busca una informaci en una enciclopdia. Aquests judicis es basen en inferncies indirectes sobre la reputaci, lhonestedat i la integritat de la font. Sn molt importants les experincies prvies amb la font dinformaci i les recomanacions daltres persones de confiana. A continuaci presentem una llista de preguntes i daspectes que la persona usuria ha de tenir en compte per valorar la credibilitat dun web. 4.a. Preguntes per valorar la credibilitat dun web Autoria Qui ns lautor? Qui ns el responsable? Es tracta duna instituci, duna empresa o duna pgina personal? Alguna instituci o empresa sen fa responsable? Correcci Es pot verificar la informaci en una altra font? Hi ha bibliografia? Objectivitat Quin s el punt de vista de lautor/a? Hi ha alguna afirmaci sobre el propsit o la filosofia de la pgina? T com a objectiu vendre o promocionar un producte? On porten els vincles proposats? Hi ha alguna cosa implcita, s a dir, no dita explcitament? Cobertura Quins temes es tracten? Es tracten amb profunditat o superficialment? Actualitzaci Cal que lltima versi de la pgina sigui recent? Hi ha vincles trencats? 4.b. Qui ns lautor? Saber qui s lautor o qui t la responsabilitat duna pgina dna moltes pistes sobre la seva credibilitat i sobre la qualitat de la informaci que shi trobar, s una de les primeres preguntes que cal formular a lhora davaluar-la. Si a la pgina consta el nom dalguna persona, cal preguntar-se: Queda clar qui s lautor/a del document? Lautor/a es menciona de manera positiva per un altre autor o per alg altre considerat com una autoritat? Sarriba a aquest autor/a a partir de vincles en alguna altra pgina web confiable? El document ofereix informaci biogrfica sobre lautor/a, sobre la seva pertinena a una instituci, sobre la seva professi i formaci?

26

LECTURA EN DIGITAL

Es pot buscar informaci sobre lautor/a daquest lloc web en algun altre lloc? Si la pgina no t la signatura de cap persona, cal preguntar-se: Qui s el responsable del web? s una instituci acadmica (escola, universitat)? Una empresa? Un particular? Hi ha informaci sobre lorganitzaci que la signa? Sindica la seu social, ladrea, el telfon, el correu electrnic? Quin s el propsit de la font dinformaci: informar, instruir, persuadir, vendre? s rellevant, aix? Quina s la finalitat daquesta instituci? Hi ha publicitat en el web? Qu venen? Es tracta dempreses conegudes? Hi consta el nom dalgun patrocinador? Pot influir en la perspectiva del web? Com? 4.c. Com puc saber on sc? De vegades a travs dels cercadors no se sap a quin espai web sha arribat. Per verificar la credibilitat de la informaci que sest utilitzant s molt important que sen conegui la ubicaci. Per aix, cal analitzar lURL:
1. Quina mena de domini s? Cal fixar-se en qu hi ha desprs del primer punt: .edu, .gov, .org, .net, .com 2. Qui publica la pgina? Es tracta dun museu, duna universitat, duna empresa o dun web privat? 3. Hi ha el nom dalg que sen faci responsable? 4. Des de la pgina inicial es pot veure qui patrocina el web i com sha seleccionat la informaci. (http: fins a la primera/) 5. Es pot tallar lURL per cada / per anar a la pgina principal.

4.d. Anlisi de la pgina inicial Moltes vegades quan sarriba a una pgina no se sap de quin web depn. En aquests casos pot ser dutilitat anar fins a la pgina dinici i fixar-se en els aspectes segents: Buscar la informaci inclosa on diu Sobre aquesta pgina, Qui som, etc. Buscar un nom, una organitzaci... Localitzar ladrea de correu electrnic o ladrea postal, on diu Contactar, Escriure... Fixar-se en els vincles que proposa.

4.e. Endavant i enrere Una altra manera de saber ms sobre un web s veure quins vincles proposa i quins webs el tenen com a vincle.

27

LECTURA EN DIGITAL

Enrere Utilitza un cercador per cercar lURL o lautor/a. Apareix en alguna llista de favorits? De qui? s fiable aquesta llista? El web ha guanyat algun premi? Endavant Visita els vincles que proposa el web. Porten a llocs dinters? Porten a llocs que et mereixen credibilitat, o al contrari? 4.f. Com valoro lobjectivitat? Determinar si una publicaci impresa s objectiva dependr del tema, de la disciplina i de les caracterstiques de la informaci. Aix s difcil de valorar a Internet, on una pgina ha pogut ser publicada amb un propsit especial sense que quedi clar a simple vista. Alguns indicadors que mostren lexistncia, o no, de lobjectivitat o de biaixos en un lloc o pgina web sn els segents: Mostres danuncis i publicitat. Influncies dorganitzacions o persones que denoten preferncia o parcialitat en la informaci. Llocs comercials que tenen com a finalitat vendre un producte. Llocs que pertanyen a entitats educatives o no governamentals que presenten informaci que coincideix amb els propsits daquestes entitats. Per acabar de valorar lobjectivitat dun lloc web, ens podem formular aquestes preguntes: Hi ha la presentaci duns fets o es dna una opini? Shi reflecteix algun punt de vista? Com? Hi ha representades diferents perspectives del tema? 4.g. Nanalitzo laudincia, el propsit i la cobertura s important analitzar aquests tres factors per conixer el web. Laudincia, s a dir, el pblic a qui es dirigeix la informaci, est lligada al propsit o a la intenci de la publicaci i en determina la cobertura, s a dir labast que t aquesta informaci. Per analitzar aquests tres aspectes dun web, es poden formular les preguntes segents: Audincia A quin pblic sadrea aquest web? Quins factors ho expliciten? Propsit Quin propsit t? Saconsegueix el propsit que es marca? Com saconsegueix aquest propsit? T a veure amb lobjectivitat de la informaci? Cobertura Quin camp informatiu cobreix? Quina s lamplitud i la profunditat de la informaci?

28

LECTURA EN DIGITAL

4.h. Valorar lautenticitat On sorigina la informaci que es presenta? Queden clares les fonts originals? s una font primria o secundria? Hi ha una bibliografia que cita els recursos utilitzats? Hi ha algun copyright?

4.i. Valorar lactualitzaci Hi ha la data de lltima actualitzaci? La pgina proporciona dates especfiques de la informaci? Hi ha alguna data? Sn actuals els vincles i les fonts que se citen? Lactualitat s molt important o poc, per al tema de la cerca?

4.j. Reconixer la rellevncia i leficcia La informaci s til i necessria per a lobjectiu inicial? Cont lamplitud i la profunditat sobre el tema objecte de la cerca que es necessiten? Ser til, aquesta informaci, per al projecte? La informaci est ben organitzada? Est presentada duna manera fcil daccedir-hi? Hi ha grfics, titulars, tipus de lletra diferents... Shi accedeix amb rapidesa? 4.k. Reconixer la visi del mn Tamb s interessant fer-ne una aproximaci crtica i valorar les qestions segents: Quina visi del mn presenta el web? Qui lha creat? Qui ha perms que aquest text es publiqui i es difongui? Amb quin propsit ha estat creat? A qui li interessa? A qui beneficia? Aquest web afavoreix alg o algunes idees, creences? Aquest web pot excloure o marginar alg o algun grup social? Quines actituds i valors estan implicats en aquest text?

4.l. Diferenciaci dels recursos Segons el tipus dinformaci i la manera en qu sofereix es poden agrupar els llocs web en tipus diferents: Llocs institucionals: pertanyen a institucions pbliques (departaments o ministeris del Govern, ajuntaments, etc.) i ofereixen informacions o recursos dinters pblic. Llocs comercials: els que venen o promocionen algun producte. Qu es busca en un lloc comercial? Comprar, vendre o rebre ajuda. Una persona que visita un lloc comercial s un client potencial. Llocs per influir en lopini pblica: el propsit s influir en lopini pblica a favor o en contra duna causa. Normalment sn sota el domini .org. Per exemple defensors del medi ambient, o daltres que donen informaci sobre desastres mundials, que afavoreixen un partit poltic o alguna causa en particular.

29

LECTURA EN DIGITAL

6. La comprensi lectora digital a les proves PISA

El Programa per a lavaluaci internacional de lalumnat (PISA) promogut per lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) s una avaluaci internacional que es desenvolupa de manera conjunta en els pasos participants cada 3 anys.

Lestudi PISA 2009 davaluaci de la lectura digital va ser dissenyat per investigar la competncia dels alumnes en tasques que requereixen laccs, la comprensi, lavaluaci i la integraci de textos digitals en una gamma mplia de contextos i tasques de lectura.
Informe espaol PISA-ERA 2009. Ministerio de Educacin, 2011

A les proves PISA hi participa alumnat de 15 anys, ja que a aquesta edat s quan sacaba lescolaritzaci obligatria a la majoria de pasos participants. A cada edici savaluen les tres rees: la competncia lectora, la matemtica i la cientfica, per sen prioritza una. A PISA 2009 es va avaluar de manera prioritria la competncia lectora i com a novetat es va introduir lopci voluntria de participar en lavaluaci de la comprensi lectora en lnia. A aquestes proves se les coneix com a proves ERA (Electronic Reading Assessment).

Les proves ERA es tornaran a passar en properes edicions de la prova PISA.

6.1. Proves ERA (Electronic Reading Assessment)

Les proves ERA es van dissenyar per valorar la capacitat de lalumnat daquesta edat per avaluar informaci procedent de diferents fonts i per navegar per les pgines electrniques de manera autnoma i eficient. Per enllestir aquestes proves, cada alumne/a treballa de manera individual amb un ordinador i contesta una srie de preguntes que impliquen un procs de navegaci i dhabilitat tecnolgica. Les proves pretenen valorar la capacitat davaluar informaci procedent de diferents fonts i de navegar entre pgines de manera autnoma i eficient. En aquesta primera ocasi, un total de 19 pasos dels 65 que van prendre part en les proves de PISA 2009, van participar voluntriament a les proves ERA. En tots ells, una submostra de centres i dalumnat, que abans ja havia fet les proves generals de comprensi lectora en format imprs, va participar en les proves de comprensi lectora digital.

30

LECTURA EN DIGITAL

Aix doncs, la participaci dalumnes de Catalunya a les proves ERA, amb una mostra reduda de centres, fa que Catalunya no tingui resultats propis daquest estudi i els resultats dalumnes catalans sinclouen en els resultats globals de la mostra estatal. Al grfic segent es poden veure els resultats obtinguts per lalumnat de 15 anys de lEstat espanyol que hi va participar. Espanya, amb 475 punts, ocupa el lloc catorz dels dinou pasos que van participar voluntriament a lestudi. La puntuaci mitjana dels setze pasos participants de lOCDE va ser de 500 punts.

Puntuaci mitjana de la comprensi lectora digital. Electronic Reading Assessment, PISA 2009

(*) Pasos que no formen part de lOCDE que van participar a les proves ERA.

6.2. Descripci de les proves ERA 2009

Existeixen diversos models de prova amb tipologies digitals diverses (bloc, web, frum...). Cada prova planteja a lalumne tres o quatre exercicis consistents en la resposta tancada a unes qestions que llegeix a la pantalla. Per poder respondre, ha de navegar en lentorn que se li presenta en cada cas. Lentorn est format per webs simulades, amb enllaos interns i sense sortida a Internet. En la situaci real de desenvolupament de la prova, el sistema reconeix en cada cas lalumne i desa els itineraris de navegaci per resoldre les qestions plantejades. Aix tamb es t en compte en la puntuaci, a banda dels encerts. En cada model de prova, hi ha una diversitat de tasques plantejades pertanyents a categories diverses amb diferents nivells de dificultat. Alguns models de prova ERA 2009 sn pblics i es poden trobar, en les diferents versions lingstiques, a ladrea http://erasq.acer.edu.au. En aquest lloc web es pot veure cada prova tal com es presenta a lalumne, amb lentorn de navegaci i les preguntes, a ms

31

LECTURA EN DIGITAL

de la pauta de correcci amb els tems que savaluen. En el quadre segent hi ha els enllaos a la versi en castell.7 Proves pbliques ERA 2009
Nmero de prova E005 E006 E007 E008 E010 E012 E022 Ttol Vull ajudar Lolfacte El caf dels filsofs El gelat Phishing Buscar feina Parlem Tipologia Bloc Cerca temtica Webquesta Cerca temtica Web temtica Web temtica Frum

Tot seguit es presenta un buidat de la totalitat daspectes de comprensi lectora digital que savaluen en les tasques plantejades a les unitats de les proves 2009. Els aspectes sagrupen seguint un ordre creixent de complexitat. bviament, en una sola prova no hi surten tots els aspectes, sin una selecci. Aspectes avaluats
1. Accedir i obtenir: extreure informaci 2. Accedir i recuperar: recuperar informaci Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc. Localitzar informaci personal explcita en una pgina web. Localitzar una informaci recollida explcitament en el text. Accedir a la informaci a travs de diferents llocs. Localitzar diferent informaci que es recull de forma explcita en diversos llocs. Localitzar una srie de pgines relacionades seguint una srie denllaos. Localitzar un component important duna definici recollida explcitament en el text. Localitzar una definici que es recull directament en un text breu que cont informaci complexa o poc coneguda. Identificar la referncia dun nmero dins duna llista.

7. La versi catalana de les proves ERA no est disponible a Internet.

32

LECTURA EN DIGITAL

3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci

Formar-se una comprensi global. Identificar la idea principal en una pgina web. Reconixer en una llista de suggeriments quina s la que es fa en un text. Reconixer la intencionalitat dun lloc web. Desenvolupar una interpretaci. Comparar informaci de diversos llocs dun web amb criteris establerts en un altre web. Sintetitzar informaci de dues pgines web. Reconixer un tema semblant en un text abstracte complex i un de cmic. Identificar un resultat rellevant de cerca mitjanant el reconeixement del tema principal duna descripci breu. Analitzar una llista dopcions utilitzant uns criteris predefinits. Reconixer la seqncia de publicacions en un frum de discussi. Comparar dos arguments per reconixer un contrast en un frum de discussi. Comparar i contrastar quatre textos breus. Reflexionar sobre el contingut dun text i avaluar-lo. Explicar una elecci basada en una comparaci. Avaluar el lloc web pel que fa a la credibilitat i a la fiabilitat de la informaci. Avaluar els resultats duna cerca en relaci amb la rellevncia, credibilitat o veracitat duna informaci. Utilitzar criteris per seleccionar una feina adequada a les necessitats dun estudiant entre un grup de descripcions donades. Plantejar hiptesis sobre el motiu que ha portat a incloure una condici en un anunci de treball, emprant el coneixement previ i la informaci del text. Avaluar lautoritat dun text en relaci amb lestatus de lautor o la contundncia de largument en un frum de discussi. Elaborar i enviar un missatge de correu electrnic integrant la informaci a qu sha accedit en diversos textos, desprs de reflexionar-hi. Donar suport a una opini sobre autoritat dun text mitjanant la combinaci de coneixement previ amb la informaci del text.

4. Reflexionar i avaluar

5. Tasques complexes

6.3. Exemples
A tall dexemple, es presenta una selecci daspectes que savaluen a travs de la captura duna de les pantalles dalgunes de les proves.

33

LECTURA EN DIGITAL

Exemple 1: Vull ajudar (E005)

Exercici 1 1. Accedir i obtenir: extreure informaci Localitzar informaci explcitament enunciada en un bloc.

34

LECTURA EN DIGITAL

Exemple 2: Lolfacte (E006)

Exercici 1 3. Integrar i interpretar: elaborar una interpretaci Formar-se una comprensi global. Identificar la idea principal en una pgina web.

35

LECTURA EN DIGITAL

7. Propostes dactivitats didctiques8

A continuaci es recullen propostes dactivitats per practicar algunes de les estratgies necessries per fer una lectura digital eficient: elaborar un pla de cerca, saber quin s lobjectiu que es pretn, treure el mxim profit dels motors de cerca, saber utilitzar les paraules clau adequades, navegar sense perdre el rumb i avaluar la credibilitat de la informaci que trobem. Lobjectiu daquestes activitats s donar estratgies sistemtiques perqu lestudiant les assimili i shabitu a utilitzar-les duna manera autnoma. Aquesta proposta dactivitats, a ms dun seguit de propostes dactivitats puntuals per aplicar a laula, pot ser tamb un model per adaptar a les necessitats de cada aula, en funci del tema estudiat i de les habilitats i del nivell dels estudiants. Perqu aquestes activitats siguin efectives, es recomana que estiguin emmarcades en unes activitats a laula que tinguin un context de recerca i dinvestigaci. Aix, laplicaci i lexercitaci daquestes estratgies s important perqu, un cop assolides desprs dun perode dentrenament, els nois i noies puguin usar-les duna manera autnoma i automtica. Es tracta, en definitiva, de crear uns hbits de cerca i captura de la informaci: en un primer moment sutilitzaran duna manera conscient i ms pautada, per un cop assimilats, sutilitzaran duna manera inconscient, per experta i autnoma.

8. F. Mart (2006), Llegir, pensar i clicar; proposta per llegir crticament a Internet.

36

LECTURA EN DIGITAL

Les propostes dactivitats didctiques que es presenten sagrupen en quatre blocs, que sn els segents: 1. Formular objectius 1.1. Definir el propsit 1.2. Definir el tema 1.3. Ampliar per concretar el tema 2. Motors de cerca 2.1. Anlisi del tema 2.2. Estrnyer i ampliar la cerca 2.3. Segur que tinc sort! 3. Paraules clau 3.1. Identificar paraules clau 4. Avaluar webs 4.1. On sc? 4.2. A la recerca de lautor/a 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat 4.4. Audincia, propsit i cobertura 4.5. Com valoro lobjectivitat? 4.6. Com valoro lautenticitat? Aquestes activitats es recullen en unes fitxes independents, el format de les quals s doble: duna banda, hi ha les fitxes per al professor/a i, de laltra, les fitxes per a lalumne/a. La presentaci en pgines consecutives permet imprimir-les separadament.

37

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.1. Definir el propsit Descripci Planificar la cerca dinformaci a Internet en funci de ls que ha de tenir la informaci trobada. Conscienciar de la importncia de la planificaci en la cerca a Internet. Fer adonar que no es busca de la mateixa manera per a propsits diferents. Es pot fer individual, en parelles o en grup. Aplicant les diferents propostes de cerca a cerques reals que sorgeixin a classe. Fent fer una llista de cerques reals que hagin efectuat els alumnes i omplir la graella, fent-los reflexionar i comparar, tal com ho van fer en aquell moment i tal com ho farien ara.

Objectius

Com es fa? Com la puc adaptar?

38

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.1. Definir el propsit Objectiu de la prctica Aprendre a definir el propsit, tot simplificant alguns dels aspectes presentats en la graella de lestratgia 1 (traar un pla de cerca) i centrant-nos en la planificaci de la cerca, en funci de ls de la informaci trobada. Qestions a tenir en compte Aquesta prctica s una simulaci on et donem diferents exemples de situacions de cerca a Internet amb qu et podries trobar. Has de posar-te en situaci i respondre les preguntes tot completant la graella segent. Tingues en compte que a ms de la informaci recollida a Internet pots recrrer a altres fonts. La pregunta clau que thas de fer s: Per a qu necessito la informaci? Com ho pots fer Imaginat les situacions que et presentem i respon les preguntes segents, pensant com planificaries cadascuna daquestes cerques en funci de ls que li vulguis donar a la informaci i en funci de les caracterstiques de la informaci que trobars.

39

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.1. Definir el propsit Resultats Buscar les obres ms importants de Jules Verne Fer una recerca sobre els arbres de la teva comarca Buscar la crtica dun llibre per recomanar als companys de classe Fer un treball sobre el teu grup de msica preferit

Qu haur de fer amb la informaci trobada? Quina extensi ha de tenir la informaci trobada? Quin contingut ha de tenir la informaci trobada? Quin grau de profunditat ha de tenir la informaci trobada? Conclusions Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica. Pensa en altres situacions de cerca a Internet que ja hagis fet.

40

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.2. Definir el tema Descripci Definir i concretar un tema per fer una cerca dinformaci a partir dun tema molt general. Ensenyar a especificar un tema de cerca. Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits. Com es fa? Com la puc adaptar? Es pot fer individual, en parelles o en grup. Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobat per dur-la a terme. Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups. Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres. Com la puc avaluar? Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dur a terme la pregunta que es proposen.

Objectius

41

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.2. Definir el tema Objectiu de la prctica Aprendre a definir el tema de cerca que ens proposem de manera que quedi concretat al mxim tot definint-ne els lmits. Qestions a tenir en compte Has de treballar en la cerca dinformaci sobre un dels dos temes que et proposem: a. El racisme b. La violncia de gnere Tots dos sn temes molt generals, per que has de concretar, situant-los en un context proper i definint els lmits perqu el treball sigui factible. Cada alumne de la classe es fixar en un aspecte ms concret del tema. La intenci s que cada persona (o grup) aporti a cada tema un aspecte diferent, per donar-li diferents punts de vista. Tingues en compte que cada tema pot tractar subtemes diferents del mateix tema. s a dir, no cal que feu un treball exhaustiu sobre el tema, que ho englobi tot, ni heu de recollir tot el que sha dit sobre aquest tema sin centrar-vos en laspecte que ms us interessi en aquest moment. Aix, per exemple, si el tema triat s el del racisme el treball, es pot centrar en lorigen del terme i del concepte. Una altra opci s centrar-lo en el nazisme i en els camps dextermini durant la Segona Guerra Mundial. Una altra, centrar-vos en un pas com Sudfrica, o buscar exemples de racisme que es donin a la vostra poblaci en aquests moments.

42

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.2. Definir el tema Com ho pots fer Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents: a. Tria un tema. b. Concreta el tema de la manera ms especfica possible. c. Formulal en forma de pregunta. d. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior: e. Fes una llista de preguntes ms especfiques. Abans de comenar, com a ajuda, pots veure lexemple segent: 1. Tema triat: Lassetjament escolar (bullying). 2. Volem definir qu sentn per assetjament escolar (bullying), per qu es produeix, com es pot evitar i comentar algun cas que shagi donat recentment i que hagi aparegut en els mitjans dinformaci. 3. Qu s lassetjament escolar (bullying), quines sn les seves causes i quines sn les solucions per evitar-lo? Quins casos reals shan donat recentment? 4. Llista de preguntes: On es produeix lassetjament escolar (bullying)? Per qu es produeix? Quins individus intervenen? Com sn els individus que el pateixen? Com sn els individus que el fomenten? Es pot evitar? Com? Qu sha de fer quan hi ha un cas dassetjament escolar (bullying) a lescola? Qu no sha de fer quan hi ha un cas dassetjament escolar (bullying) a lescola? Qui pot ajudar a solucionar aquest problema?

43

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.2. Definir el tema Resultats Tema triat Concreta el tema

Formulal en forma de pregunta

Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior Fes una llista de preguntes especfiques

Conclusions

Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).

44

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.3. Ampliar per concretar el tema Descripci Definir i concretar un tema per fer una cerca dinformaci a partir dun tema molt general.

Objectius

Ensenyar a especificar un tema de recerca.

Prendre conscincia que abans de buscar informaci sobre un tema cal definir-ne els lmits.

Com es fa?

Abans cal haver fet lactivitat 1.2. Es pot fer individual, en parelles o en grup.

Com la puc adaptar?

Un cop acabada lactivitat es poden comparar els resultats dels diferents grups de treball i debatre les dificultats amb qu shan trobar per dur-la a terme. Es poden comparar els resultats obtinguts en els diferents grups. Cada grup pot provar de millorar els resultats dels altres grups, tornant a fer lactivitat amb el punt de partida dels altres.

Com la puc avaluar?

Es pot fer una avaluaci entre els diferents grups. Valorant els resultats del altres grups, mitjanant una graella en qu sanalitzi el grau de concreci i el grau de possibilitat de dur a terme la pregunta que es proposen.

45

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.3. Ampliar per concretar el tema Objectiu de la prctica Aprendre a concretar el tema de recerca que ens proposem tot definint-ne els lmits. Qestions a tenir en compte Cal haver assajat lactivitat 1.2. Suposa que has de treballar en la recerca dinformaci sobre un dels temes que et proposa el professor o professora: 1. El dopatge a lesport 2. Els incendis forestals 3. Les aiges termals a Catalunya. Com ja has vist abans es tracta de temes massa generals i cal concretar-los, situant-los en un context i definint-ne els lmits perqu el treball sigui factible. Encara que sembli una contradicci, una manera de concretar el tema s ampliar-ne lenunciat. Formula cadascun daquests temes amb una pregunta, segons els teus interessos i segons les capacitats reals de cerca que tinguis per obtenir informaci a Internet. Com ho pots fer Perqu texercitis en la concreci dels temes et proposem que tinguis en compte els passos segents: 1. Concreta el tema de la manera ms especfica possible tot ampliant lenunciat del tema per fer-lo ms concret. 2. Formulal en forma de pregunta. 3. Identifica els conceptes ms importants. Subratllals a la pregunta anterior. 4. Fes una llista de preguntes especfiques.

46

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 1. FORMULAR OBJECTIUS 1.3. Ampliar per concretar el tema Resultats Tema Amplia lenunciat per limitar-ne labast 1 2 3 4

Formulal en forma de pregunta

Subratlla els conceptes ms importants de la pregunta anterior Fes una llista de preguntes especfiques

Conclusions Explica breument el que has aprs amb aquesta prctica (de tres a cinc lnies).

47

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 2. MOTORS DE CERCA 2.1. Anlisi del tema Descripci Extreure tota la informaci que ja se sap dun tema abans de comenar-ne la cerca. Fer reflexionar sobre el que ja sabem abans de comenar. Conscienciar que ens pot ser molt til tota la informaci que ja tenim per afinar millor la cerca. Aconseguir lhbit de dedicar uns minuts a reflexionar sobre la cerca abans de teclejar les primeres paraules que ens vinguin al cap. Com es fa? s preferible fer-la en grup.

Objectius

48

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.1. Anlisi del tema Objectiu de la prctica Aprendre a analitzar el tema que s objecte de cerca a Internet abans de comenar, utilitzant estratgies diferents per treure a la llum tot el que ja saps sobre el tema a cercar. (Si abans de comenar dediques cinc minuts per aprofundir en el tema i treure molta informaci que ja saps, fars una cerca ms efica i et ser ms til, encara que dentrada pensis que no val la pena dedicar-hi aquest temps.) Qestions a tenir en compte En aquesta prctica et donem tres temes que podrien ser objecte de la teva cerca a Internet, sobre els quals suposa que has de fer un treball duna extensi aproximada de 10 a 15 pgines. Et proposem que per entrenar-te, abans de comenar a buscar en un cercador, i deixar anar les primeres paraules que et vinguin al cap, dediquis uns minuts a veure qu en saps de cada tema i quines paraules et poden ajudar a trobar informaci. Llegeix les preguntes i els consells que trobars a lestratgia 3 (estratgies per navegar). Dedica uns minuts a respondre les preguntes abans de comenar una cerca. Procura no deixar cap columna en blanc. s important que espremis el cervell i que treguis tot el que ja saps, encara que noms sigui una paraula i que tingui una relaci ms o menys remota. Com ho pots fer Imaginat que has de comenar una recerca sobre els tres temes de ms avall. Abans de comenar aquesta recerca esprem el tema, omplint la graella que tens a continuaci, perqu la cerca dinformaci et resulti ms til i efica. Temes proposats: 1. Els inicis del moviment feminista a Catalunya 2. Larribada dimmigrants en pasteres durant els darrers anys 3. La histria de leuro

49

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.1. Anlisi del tema Resultats Tema Apunta paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrnims, associats al tema Apunta societats, organitzacions o grups que poden tenir informaci sobre el tema Quins altres mots poden aparixer en qualsevol altre document sobre el tema? Alguns dels mots que has apuntat abans formen part de frases, o es presenten normalment units amb daltres mots en un ordre determinat? Busca sinnims, termes equivalents i variants ortogrfiques per als mots que has apuntat fins ara Conclusions Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica. 1 2 3

50

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 2. MOTORS DE CERCA 2.2. Estrnyer i ampliar la cerca Descripci Cercar informaci sobre temes ampliant i estrenyent la cerca: afegint i traient termes en funci dels resultats obtinguts i en funci de la informaci requerida. Exercitar les estratgies de cerca. Ensenyar a estrnyer i a ampliar les cerques en funci de la informaci requerida. Com es fa? Primer individualment. Desprs, es debaten els resultats en grup. Com la puc adaptar? Es pot relacionar amb aplicacions destratgies per a ls de paraules clau. Fent laplicaci per a necessitats de cerques reals a laula. Canviant els temes proposats per altres temes que els alumnes recordin que han cercat darrerament. En aquest cas, es poden comparar els resultats que van obtenir amb els obtinguts ara.

Objectius

51

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.2. Estrnyer i ampliar la cerca Objectiu de la prctica Aprendre a obtenir millors resultats de cerca exercitant les estratgies destrnyer i dampliar, s a dir, afegint o traient termes de la finestreta de cerca. Qestions a tenir en compte Si obtinc ms resultats dels que sc capa dassimilar he destrnyer la cerca: a ms paraules menys resultats. Si obtinc pocs resultats, o resultats que no sadiuen a les meves necessitats, he dampliar la cerca: a menys paraules ms resultats. Dentrada miro les primeres entrades obtingudes i si no trobo el que minteressa, estrenyo la cerca simplement afegint ms paraules a la finestreta de cerca. No sha de tenir por de posar massa paraules, si el cercador ens dna pocs resultats, sempre som a temps dampliar la cerca, traient termes. Recorda que s important que hagis anotat o subratllat els termes que utilitzars per fer la cerca. Com ho pots fer Et proposem uns temes que ja han estat elaborats en forma de pregunta. Fes la prova amb aquests temes i cerca informaci utilitzant un, dos, tres o quatre termes. Tria i subratlla els termes que vulguis cercar. Fes les cerques i anota els resultats que obtinguis en cada cas. Afegeix o treu termes en les teves cerques. Compara i comenta els resultats amb els companys.

52

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.2. Estrnyer i ampliar la cerca Resultats a) Tema de la cerca: Com es poden prevenir els incendis forestals? Termes cercats Resultats

b) Tema de la cerca: Quines mesures preventives sn recomanables pel que fa a la sexualitat en els adolescents? Termes cercats Resultats

c) Tema de la cerca: Quines sn les caracterstiques de la dieta mediterrnia? Termes cercats Resultats

Conclusions Comparaci dels resultats amb els daltres companys. Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.

53

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 2. MOTORS DE CERCA 2.3. Segur que tinc sort Descripci Utilitzar lopci del Google Segur que tinc sort i veuren les possibilitats que ofereix. Practicar ls de lopci Segur que tinc sort, per utilitzar-la en els casos que s ms efica. En grups.

Objectius

Com es fa?

54

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.3. Segur que tinc sort Objectiu de la prctica Aprendre a utilitzar lopci Segur que tinc sort del Google, per treure-li el mxim rendiment. Qestions a tenir en compte Aquesta opci no es pot utilitzar indiscriminadament perqu ens porta a una sola pgina. Lhem dutilitzar quan busquem un lloc web determinat i no quan el que volem s informaci sobre un tema, de moltes fonts diferents, per poder-la contrastar. Aix, lhem dutilitzar quan busquem una pgina molt concreta. Per exemple: - Una instituci - Un organisme - Un web concret - La pgina oficial dun autor/a - El catleg duna biblioteca - Ladrea real o el nmero de telfon duna instituci Com ho pots fer Pensa amb altres companys en quins moments us ha estat til ls daquesta opci. Anoteu en una llista casos concrets en qu creieu que es pugui trobar una informaci determinada que cercareu amb aquesta opci. Desprs, poseu-ho en prctica i comproveu si realment funciona. Ompliu la graella seguint lexemple. Com que aquesta opci no funciona sempre segons els nostres desitjos, comenteu a lltima columna si us ha funcionat o si trobareu millors resultats amb altres opcions. Recordeu que s important en molts de casos utilitzar les cometes perqu el cercador no trobi en primer lloc altres pgines que no sn la que ens interessa.

55

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.3. Segur que tinc sort Resultats Tipus dinformaci cercada 1 Exemple: Horari de la Biblioteca Vicente Aleixandre de Badia del Valls Text cercat Web trobada Comentaris

biblioteca vicente aleixandre

http://www.amazon. com/gp/ product/ 8424907507/ 103-0199993 -5780601? v=glance&n=283155 http://www.diba.cat/ biblioteques/agda/ biblioteques/biblioview. asp?Bib=2503

Pgina de la llibreria virtual Amazon amb informaci sobre el llibre La poesa de Vicente Aleixandre (Biblioteca Romnica Hispnica).

biblioteca vicente aleixandre

Web de la Biblioteca amb la informaci i els horaris.

56

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 2. MOTORS DE CERCA 2.3. Segur que tinc sort Conclusions Compara els resultats amb els daltres companys.

Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.

57

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 3. PARAULES CLAU 3.1. Identificar paraules clau Descripci Objectius Identificar les paraules clau dun enunciat de cerca. Reconixer les paraules clau per poder-les emprar amb eficcia en una cerca. A partir duns enunciats de cerca donats, cal distingir quines sn les paraules clau i quines les paraules buides. A partir denunciats de treballs reals dels alumnes. 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 2. Utilitzar les paraules clau escaients (p. 24)

Com es fa?

Com la puc adaptar? On puc trobar ms informaci?

58

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 3. PARAULES CLAU 3.1. Identificar paraules clau Objectiu de la prctica Aprendre a identificar les paraules clau dun enunciat de cerca. Qestions a tenir en compte Les paraules clau que identificars sn per utilitzar en una cerca. Recorda la diferncia entre paraules plenes i paraules buides (p. 24, estratgia 2). Com ho pots fer Encercla les paraules clau dels enunciats de cerca que et presentem ms avall. Prescindeix de les paraules massa generals que no et facilitaran la trobada dinformaci. Ratlla els mots daturada. Classifica les paraules clau que hagis encerclat segons el tipus en la graella. Enunciats de cerca Estudi comparatiu del clima: caracterstiques de temperatura i pluviositat de les poblacions de Roses, Amposta i Berga. Treball que es proposa analitzar les causes dels incendis i les seves conseqncies a ms de tractar sobre la regeneraci del bosc. Els avantatges i els inconvenients de les energies dorigen elic per generar energia elctrica.

59

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 3. PARAULES CLAU 3.1. Identificar paraules clau Resultats Paraules plenes noms

adjectius

verbs

Paraules buides

adverbis

preposicions

articles

pronoms

conjuncions

interjeccions

Conclusions Explica de tres a cinc lnies el que has aprs amb aquesta prctica.

60

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.1. On sc? Descripci A partir de tres pgines web sobre un mateix tema. linternauta ha de descobrir a quin web pertanyen i decidir quin web li mereix ms credibilitat en funci de lautoria. Saber de quin web depn una pgina a qu sha arribat mitjanant ls dun cercador. Fer la prctica per parelles. Posar les conclusions en com en un debat a classe. On puc trobar ms informaci? 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4.c. Com puc saber on sc? (p. 27)

Objectius

Com es fa?

61

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.1. On sc? Objectiu de la prctica Saber de quin web depn una pgina a la qual has arribat mitjanant ls dun cercador. Decidir quina informaci de tres webs s la ms fiable per als teus objectius de cerca, en funci de la font dinformaci. Qestions a tenir en compte Suposa que ests buscant informaci per elaborar una presentaci per als companys de classe sobre els efectes del canvi climtic al planeta, i que has arribat a travs dun cercador a aquestes tres pgines web: http://www.ersilia.org/canvi_climatic/que_es_el_canvi_climatic.htm http://www.xtec.cat/iesolivera/webalum/alumnes/index.html http://www.cambioclimatico.gob.mx/ Com que ja saps que a Internet hi podem trobar de tot, has de saber valorar quines sn les informacions fiables. Per aix, et proposem que esbrinis don provenen aquestes pgines, s a dir, qui ns lautor, o quina instituci hi ha al darrera. Daquesta manera podrs decidir amb ms arguments quina informaci s ms vlida. Com ho pots fer a) Fes una ullada a les tres pgines web i fixat en lURL Quina mena de domini s? Fixat qu hi ha desprs del primer punt: .edu, .gov, .org, .net, .com. Saps qu signifiquen? b) Navega per les pgines web i busca la pgina dinici Tamb pots anar tallant lURL per cada barra cap a la dreta /, per veure cada nivell del web, fins a arribar a la pgina inicial. Busca informaci on digui: Sobre aquesta pgina web, Qui som, Objectius, etc. c) Rastres de lautor De quin tipus dinstituci es tracta? Es tracta dun museu, duna universitat, duna empresa o dun web privat? Hi ha el nom dalg que sen faci responsable? Saps qu s el copyrihgt? Nhi ha?

62

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.1. On sc? Resultats 1 On has arribat? 2 3

Quina informaci has tret de lURL?

Qui s la persona responsable del web? Quina informaci tens sobre la finalitat del web? Hi ha adreces i telfons de contacte? A quins vincles et remet?

Conclusions

Recomana una de les tres pgines a un amic o amiga utilitzant la informaci que has recollit a la graella.

63

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.2. A la recerca de lautor/a Descripci A partir de quatre pgines web sobre un mateix tema, linternauta ha de descobrir qui ns lautor/a o la persona responsable i ha de descobrir el propsit del web. Conscienciar de la importncia de lautoria per poder valorar la credibilitat dun web. Aprendre a identificar qui hi ha darrera dun web o qui ha escrit o recollit la informaci presentada. Com es fa? Fer la prctica per parelles. Posar les conclusions en com en un debat a classe. On puc trobar ms informaci? 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4.b. Qui ns lautor? (p. 26)

Objectius

64

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.2. A la recerca de lautor/a Objectiu de la prctica Saber qui s lautor/a o la persona responsable dun web, on sarriba a travs dun cercador i esbrinar quins propsits t. Qestions a tenir en compte Suposa que ests buscant informaci sobre els avantatges i els inconvenients de lenergia nuclear i que has arribat als quatre webs segents a travs dun cercador: http://energia-nuclear.net/ca/avantatges_i_inconvenients_de_l_energia_nuclear.html http://www.nonuclear.org.ar/blog/ http://descubriendolafisica.blogspot.es/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_nuclear Com que ja saps que a Internet hi podem trobar de tot, hem de saber valorar quines sn les informacions fiables. Per aix, et proposem que esbrinis don provenen aquestes pgines, s a dir, qui ns lautor, o quina instituci hi ha al darrera. Daquesta manera podrs decidir amb ms coneixement de causa quina informaci s ms vlida. Com ho pots fer a) Abans dentrar a les pgines assenyalades ms amunt, fixat en lURL. Reconeixes alguna de les pgines? Fes suposicions sobre qui pot ser lautor o la instituci que ns responsable. b) Entra als webs i fixat si estan signats i si tenen copyright. c) Si estan signats, quina autoritat et mereix lautor/a? s una persona coneguda o pertany a una instituci de prestigi? d) Navega pels webs indicats ms amunt i busca informaci sobre la instituci que sen responsabilitza. Vs a linici, i busca informaci sobre els seus propsits. Busca la informaci on digui: Sobre aquesta pgina web, Qui som, Objectius, etc. Tamb pots anar tallant lURL per cada /, per veure cada nivell del web, fins a arribar a la pgina inicial. e) Qui hi ha darrere el web? De quin tipus dinstituci es tracta? Dun museu, duna universitat, duna empresa o dun web privat? Saps quina s la finalitat daquesta instituci? (Si cal pots fer una cerca per trobar-ne ms informaci).

65

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.2. A la recerca de lautor/a Resultats Omple la graella amb els resultats obtinguts desprs de lanlisi de cada un dels webs indicats ms amunt: 1 Est signat per alg? Qui? 2 3 4

T copyright?

La informaci prov duna instituci acadmica (escola, universitat), duna empresa, o dun particular? Quin s el propsit daquest web: informar, instruir, persuadir, vendre? Quin s el propsit de lorganitzaci que hi darrere el web? Conclusions

Utilitzant la informaci que has recollit a la graella escriu si creus important conixer els autors dels webs o de les organitzacions que hi ha al darrera i per qu.

66

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat Descripci Fitxa de 15 preguntes per qestionar i valorar la credibilitat dun web, agrupades en 5 apartats: a. Autoria b. Adequaci c. Objectivitat d. Cobertura e. Actualitzaci Analitzar tots els parmetres que configuren la credibilitat dun web i comprovar si corresponen a les expectatives esperades. Donar una eina prctica i gil perqu els alumnes analitzin la credibilitat dels webs. Com es fa? s millor fer lanlisi de la credibilitat desprs dhaver realitzat altres prctiques davaluaci de webs. Es pot aplicar a qualsevol web que ens interessi que avalun els alumnes. 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4. Avaluar la credibilitat de la informaci trobada (p. 25)

Objectius

Com la puc adaptar?

On puc trobar ms informaci?

67

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat Objectiu de la prctica Analitzar tots els parmetres que configuren la credibilitat dun web i comprovar si corresponen a les expectatives de credibilitat esperada. Qestions a tenir en compte Abans domplir la fitxa que hi ha ms avall, has dhaver aplicat i exercitat les estratgies davaluaci de webs. Abans davaluar la pgina, descriu el propsit de lanlisi. s a dir, per a qu necessites la informaci daquesta pgina? Quines expectatives et genera aquesta pgina? Qu hi esperes trobar? Escriu com hi has arribat (a travs dun cercador, pel consell dalg, etc.). Com ho pots fer Navega pel web que hagis de valorar i fixat en els aspectes indicats a la fitxa davaluaci.

68

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat Resultats Fitxa davaluaci de webs Autoria Qui ns lautor/a? Qui s el responsable del web o de la pgina web? Alguna instituci o empresa sen fa responsable? Es tracta duna instituci o duna empresa, o es tracta duna pgina personal? Adequaci La informaci es pot verificar amb una altra font? Hi ha bibliografia? Objectivitat Quin s el punt de vista de lautor/a? Hi ha alguna afirmaci sobre el propsit o la filosofia de la pgina? T com a objectiu vendre o promocionar un producte? A quin tipus de pgina porten els vincles proposats? Hi ha alguna cosa implcita, s a dir, no expressada explcitament? Cobertura Quins temes es tracten? Es tracten amb profunditat o superficialment? Actualitzaci Quina importncia t lactualitzaci de la informaci de la qual tracta el web? Els vincles estan actualitzats?

69

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.3. Fitxa danlisi de credibilitat Conclusions

Utilitzant la informaci que has recollit a la graella escriu una valoraci del web o de la pgina web que has analitzat. Quins aspectes valores positivament? Quins aspectes valores negativament? Aquesta pgina respon a les expectatives que thavies plantejat? Creus que la informaci que presenta et ser til per als teus propsits?

70

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.4. Audincia, propsit i cobertura Descripci Comparar tres webs i valorar-ne laudincia, el propsit i la cobertura. Fer adonar de la importncia de saber llegir laudincia, el propsit i la cobertura, dun web. s millor fer-ne la comparaci desprs dhaver realitzat altres prctiques davaluaci de webs. Es pot aplicar a qualsevol web que ens interessi que avalun els alumnes. Es pot demanar als alumnes que busquin webs amb propsits, audincies i cobertures diferents per fer-ne una anlisi i presentar-les a la classe. On puc trobar ms informaci? 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4.g. Nanalitzo laudincia, el propsit i la cobertura (p. 28)

Objectius

Com es fa?

Com la puc adaptar?

71

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.4. Audincia, propsit i cobertura Objectiu de la prctica Analitzar els parmetres que configuren laudincia, el propsit i la cobertura dun web, per aix fer-ne una valoraci ms acurada. Qestions a tenir en compte Recorda el significat dels conceptes segents: Audincia: el pblic a qui es dirigeix la informaci. Propsit: la intenci de la publicaci. Cobertura: labast que t aquesta informaci. Abans domplir la fitxa que hi ha ms avall, has dhaver aplicat i exercitat les estratgies davaluaci de webs. Abans davaluar la pgina, descriu el propsit de lanlisi. s a dir, per a qu necessites la informaci daquesta pgina? Com ho pots fer Fixat abans dentrar a les URL esmentades a continuaci. Quines expectatives et generen aquests webs? Qu hi esperes trobar? Navega pels webs que hagis de valorar i fixat en els aspectes indicats a la fitxa davaluaci. http://www.edu365.cat/ http://boli.quellegeixes.cat/app/webroot/forum/ http://www.petitaxarxa.cat/ Fixat sobretot en la pgina inicial del web. Mira si hi ha informaci sobre els objectius i els propsits del web, o de lorganitzaci que el mant. Fixat en el tipus de llenguatge que sutilitza, per veure a quin tipus de pblic sadrea. Fixat tamb en les imatges i en el tipus de lletra. Creus que donen una imatge del web adreada a algun pblic determinat? Anota els resultats de la teva anlisi en el quadre que hi ha ms avall.

72

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.4. Audincia, propsit i cobertura Resultats Web Audincia A quin pblic sadrea? Quins factors ho expliciten? Propsit Quin propsit t? Creus que aconsegueix el propsit que es marca? Com? T a veure amb lobjectivitat de la informaci? Cobertura Quin camp informatiu cobreix? Quina s lamplitud i la profunditat de la informaci? Conclusions

Utilitzant la informaci que has recollit a la graella escriu una valoraci dels webs o de les pgines web que has analitzat: Quins aspectes than donat informaci sobre laudincia? Quins aspectes than donat informaci sobre el propsit? Quins aspectes than donat informaci sobre la cobertura? Per qu et sembla interessant fer una anlisi daquests tres aspectes? En qu et pot ajudar per fer una valoraci dun web?

73

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.5. Com valoro lobjectivitat? Descripci Objectius Comparar tres webs i valorar-ne lobjectivitat. Fer adonar que la informaci presentada en els webs respon a una ideologia determinada i que una mateixa informaci pot ser presentada des de diferents punts de vista. s millor fer-la desprs daltres prctiques davaluaci de webs. Es pot aplicar a qualsevol web que ens interessi que avalun els alumnes. 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4.f. Com valoro lobjectivitat? (p. 28)

Com es fa? Com la puc adaptar?

On puc trobar ms informaci?

74

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.5. Com en valoro lobjectivitat? Objectiu de la prctica Comparar tres webs que tracten el mateix tema i analitzar des de quin punt de vista donen la informaci. Qestions a tenir en compte Recorda que hi ha elements, com lautor i lURL, que ens ajuden a formar-nos una idea del tipus de publicaci. A ms ens podem fixar en altres indicadors per valorar lobjectivitat dun web: Mostres danuncis. Influncies dorganitzacions o persones individuals que denoten preferncia o parcialitat en la informaci. Llocs patrocinats que responen a una adrea comercial, per que estan sota els auspicis daltres tercers. En aquests casos es tracta de comer camuflat. Llocs que pertanyen a entitats educatives o no governamentals que presenten informaci que coincideix amb els propsits de les entitats. Com ho pots fer Navega pels webs que hagis de valorar i fixat en els aspectes indicats a la fitxa davaluaci. Fixat sobretot en la pgina inicial. Mira si hi ha informaci sobre els objectius i els propsits del web, o de lorganitzaci que el mant. Analitza els tres webs segents, des del punt de vista de lobjectivitat de la informaci que presenten, i anota els resultats de la teva anlisi en el quadre de ms avall. Determina el punt de vista amb qu est publicada la informaci de cadascuna de les pgines segents, sobre la crisi econmica actual. http://www.presseurop.eu/es?utm_source=Adwords_ES&utm_medium=general http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-entresijos-crisis-mundial/904776/ http://www.attac.es/2011/07/25/el-mayor-problema-en-espana-y-en-la-eurozona-no-es-ni-el -deficit-ni-la-deuda-publica/

75

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.5. Com en valoro lobjectivitat? Resultats 1 Hi ha la presentaci duns fets o es dna una opini? Shi reflecteix algun punt de vista? Quin? 2 3

Hi ha representades diferents perspectives del tema? La informaci est presentada amb humor, ironia o com una pardia o stira? Hi ha anuncis? De qu?

Conclusions

a) Redacta una notcia de 100 paraules aproximadament amb tota la informaci que has extret dels tres webs, que resumeixi els diferents punts de vista que shi recullen. b) Utilitzant la informaci que has recollit a la graella escriu una valoraci dels webs que has analitzat: Quines diferncies hi ha en la informaci que es presenta a cada web? Has pogut veure quin punt de vista hi ha darrere de cadascun?

76

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per al professor/a 4. AVALUAR WEBS 4.6. Com valoro lautenticitat? Descripci Objectius Comparar tres webs i valorar-ne lautenticitat. Fer adonar els alumnes que la informaci que proporcionen els webs pot no ser autntica i que, en els webs, poden trobar informaci que, a ms de no ser rellevant, ens pot perjudicar. s millor fer-la desprs daltres prctiques davaluaci de webs. Es pot aplicar a qualsevol web que ens interessi que avalun els alumnes. 5.2. Estratgies especfiques per a la comprensi lectora digital: 4.h. Valorar lautenticitat (p. 29)

Com es fa? Com la puc adaptar?

On puc trobar ms informaci?

77

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.6. Com valoro lautenticitat? Objectiu de la prctica Comparar tres pgines web que tracten el mateix tema i valorar lautenticitat de la informaci presentada. Qestions a tenir en compte Recorda que, com que a Internet no hi ha cap filtre i qualsevol persona pot publicar les informacions que cregui oportunes segons els seus propsits, hi podem trobar de tot: informacions que sn autntiques i que ens poden interessar per trobar la soluci a un problema, i daltres que ens poden desorientar i fins i tot perjudicar. Et presentem tres webs que tracten del mateix tema, un tema que s especialment sensible com s el de lanorxia. Ja hem vist que hi ha elements, com lautor i lURL, que ens ajuden a formar-nos una idea del tipus de publicaci. Tingues en compte aquests elements i daltres que ja hagis vist per a lanlisi de lautenticitat de la informaci dels tres webs segents. Com ho pots fer Navega pels webs i fixat en els aspectes indicats en el quadre de resultats que hi ha ms avall. Fixat sobretot en la pgina inicial. Mira si hi ha informaci sobre els objectius i els propsits del web, o de lorganitzaci que el mant. Analitza les tres webs segents, des del punt de vista de lautenticitat de la informaci que presenten, compara-les i anota els resultats de la teva anlisi en el quadre de ms avall. http://www.acab.org/home.php http://ca.wikipedia.org/wiki/Anorexia http://lamevaanorexia.cat/blog/

78

LECTURA EN DIGITAL

Fitxa per a lalumne/a 4. AVALUAR WEBS 4.6. Com valoro lautenticitat? Resultats 1 On sorigina la informaci? 2 3

Queden clares les fonts? Qui s lautor/a o la persona responsable del web? Es tracta duna font primria o secundria? Hi ha bibliografia?

Hi ha copyright?

Hi ha anuncis? De qu? Conclusions

Utilitzant la informaci que has recollit a la graella escriu una valoraci dels webs que has analitzat: Quines diferncies hi ha en la informaci que es presenta a cada web? Has pogut veure quin punt de vista hi ha darrera de cadascuna? Quin dels tres webs et mereix ms confiana i credibilitat? Per qu?

79

LECTURA EN DIGITAL

8. Referncies

Barker, J. Finding Information on the Internet: A Tutorial [en lnia], 2005. <http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/Strategies.html> [Consulta: 5 novembre 2012]. Bruner, J. Acts of meaning. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1990. Cassany, D. De la pantalla al significat. Guix [Barcelona: Editorial Gra], nm. 383, (2012), p.12-16. Cassany, D. En lnia: Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Editorial Gra, 2011. Cassany, D. Rere les lnies: Sobre la lectura contempornia. Barcelona: Editorial Empries, 2006. Coll, C. Lectura i alfabetisme en la societat de la informaci. Papers [en lnia] [Barcelona: UOC], nm. 1 (2005). <http://www.uoc.edu/uocpapers/dt/cat/coll.html> [Consulta: 5 novembre 2012]. Coiro, J. Comprensin de lectura en internet: ampliando lo que entendemos por comprensin de lectura para incluir las nuevas competencias. The Reading Teacher [en lnea] nm. 56, (2003), p. 458-464.Hi ha una versi en castell disponible a <http://www.eduteka.org/ComprensionLecturaInternet.php> [Consulta: 5 novembre 2012]. Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu. Competncia lectora. Marc conceptual per a la prova PISA 2009. (Traducci de Reading Literacy: a Framework for PISA 2009. OCDE, 2007). Documents [en lnia] [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament], nm. 12 (2008). <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d%27avalua/ Pdf%20i%20altres/Static%20file/marc%20PISA%202009.pdf> [Consulta: 5 novembre 2012] Dole, J.; Duffy, G.; Roehler, L.; Pearson, P. Moving from the old to the new: Research on reading comprehension instruction. Review of Educational Research, nm.16 (2), (1991), p. 239-264. Fainholc, B. Lectura crtica en Internet. Anlisis y utilizacin de los recursos tecnolgicos en educacin. Rosario (Argentina): Homo Sapiens Ediciones, 2004.

80

LECTURA EN DIGITAL

Fastrez, P. Characteristic(s) of hypermedia and how they relate to Knowledge. Education Media International, nm. 38 (2/3) (2001), p.101-110. Fuentes, M. Naufragar en Internet: Estrategias de bsqueda de informacin en redes telemticas [en lnia] [Barcelona: UOC, 2001] <http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0109037/fuentes.html> [Consulta 16 abril 2012]. Instituto de Evaluacin. La lectura en PISA 2009: Marcos y pruebas de la evaluacin [en lnia] [Madrid: Ministerio de Educacin, 2010]. <http://www.educacion.gob.es/dctm/ievaluacion/internacional/lectura-en-pisa.pdf?docume ntId=0901e72b8072f8d9> [Consulta: 5 novembre 2012]. Instituto de Evaluacin. PISA - ERA 2009: Programa para la Evaluacin Internacional de los Alumnos (OCDE) [en lnia] [Madrid: Ministerio de Educacin, 2011]. Hi ha la versi castellana de lInforme disponible a <http://www.educacion.gob.es/dctm/ievaluacion/internacional/informe-espanol-pisaera-2009.pdf?documentId=0901e72b80d24b47> [Consulta: 5 novembre 2012]. Jubany, J. Llegir en pantalles, una lectura multimodal. Guix [Barcelona: Editorial Gra], nm. 383 (2012). p.17-20. Leu, D. Expanding the Reading Literacy Framework of PISA 2009 to include Online Reading Comprehension. [Manuscrit no publicat], (2007). Luna, F. Evaluacin de la lectura digital en el informe PISA. Cuadernos de Pedagoga, nm. 418 (2011). Mart Cartes, F. Llegir, pensar i clicar. Proposta didctica per millorar la comprensi lectora a lESO llegint a Internet [en lnia]. Treball fet durant una llicncia retribuda del Departament dEnsenyament, 2006. <http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1105m.pdf> i <http://www.llegir.net/> [Consulta: 5 novembre 2012]. OCDE. PISA: examples of computer-based items [en lnia]. Proves alliberades PISA-ERA 2009 disponibles a <http://erasq.acer.edu.au/> [Consulta: 5 novembre 2012]. Sol, I. La comprensi lectora, una clau per a laprenentatge. Debats deducaci [en lnia] [Barcelona: Fundaci Jaume Bofill], (2012). <http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/548.pdf> [Consulta: 5 novembre 2012]. Sol, I. Estratgies de lectura. Barcelona: Editorial Gra, CEAC, 1992.

81

LECTURA EN DIGITAL

Bibliografia complementria
Cassany, D.; Hernndez, D. Internet: 1; escola: 0. Articles de Didctica de la Llengua i la Literatura [Barcelona: Editorial Gra], nm. 53, (2011), p. 25-34. EDUSCOL. Lecture sur cran [en lnia]. [Frana: Ministeri dEducaci]. <http://eduscol.education.fr/numerique/dossier/lectures/lecture-sur-ecran> [Consulta: 5 novembre 2012]. Lara, T. Qu cambia al leer y escribir en lnea? [en lnia], 2011. <http://tiscar.com/2011/12/15/%C2%BFque-cambia-al-leer-y-escribir-en-linea/> [Consulta: 5 novembre 2012]. Matas, T. Llegir a lera digital [en lnia]. Text de la conferncia de la jornada El gust per la lectura [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament], 2011. <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/cfd0891b-8b80-44a2-9adf96fbfedc3c47/llegiraleradigital.pdf> [Consulta: 5 novembre 2012] Milln, J.A. La prueba PISA de lectura digital [en lnia], 2011. <http://jamillan.com/librosybitios/2011/06/la-prueba-pisa-de-lectura-digital/> [Consulta: 5 novembre 2012] Milln, J.A. Los modos de lectural digital [en lnia], 2008. <http://www.lalectura.es/2008/millan.pdf> [Consulta: 5 novembre 2012] Milln, J.A. Leer sin papel. El Pas [en lnia], 9 abril 2009 <http://elpais.com/diario/2009/04/09/opinion/1239228013_850215.html> [Consulta: 5 novembre 2012] Ministerio de Educacin. Con firma 2010. Leer y escribir en la era digital. Artculos Leer.es [en lnia], (2010). <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=13939> [Consulta: 5 novembre 2012]. Grau, A. Internet cambia la forma de leer.y de pensar?. CiberPas [en lnia], nm. 10, novembre 2008. <http://elpais.com/diario/2008/10/10/sociedad/1223589601_850215.html> [Consulta: 5 novembre 2012]. Serra, J.; Oller, C. Com ensenyar a llegir a lESO: Una lectura des duna perspectiva interdisciplinria. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1999.

82