Jaume Ribas i Vilanova Llengua catalana i literatura

2n Batxillerat A

Professor: Miquel ngel Tortell Curs 2012-13 IES Can Peu Blanc

Aquest treball es troba sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya (by-sa). Es permet l's comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, sempre distribuintles sota una llicncia idntica a aquesta i citant la font original.

La persuasi, la dissuasi, que fins ara duien a terme els exrcits del Mn, ara la duen a terme els mitjans de comunicaci. -Ramon Barnils
Ramon Barnils IES Can Peu Blanc 2

Aix s noms una petita i humil aproximaci a l'enorme contribuci de Ramon Barnils a la professi i el pas que estimava

Agraments A mnium Cultural de Bages, per haver-me facilitat el cartell original que illustra la portada d'aquest treball A en Rafel Gallego, en Ferran Aguil i na Margalida Pons A n'Enric Borrs i n'Eduard Voltas A en David Bassa A en Ramon Barnils, per haver-me dut molta feina i haver-me mostrat el cam

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

ndex de continguts
1. Breu ressenya biogrfica de Ramon Barnils.................................................................5 1.1 Llibertari convenut.............................................................................................5 1.2 Catalanista convenut..........................................................................................6 1.2.1 Rebuig del barcelonacentrisme......................................................................6 1.2.2 La denncia del funcionament de l'Estat central..............................................7 2. La tasca de Ramon Barnils.........................................................................................7 2.1 La seva influncia en el model comunicatiu catal actual com a ideleg de l'ACN.....7 2.2 El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.............................................9 3. El llegat de Ramon Barnils.........................................................................................9 3.1 El Grup de Periodistes Ramon Barnils....................................................................9 3.2 La necessitat d'un periodisme independent i crtic................................................10 3.3 Entrevista a David Bassa....................................................................................11 Bibliografia.................................................................................................................17

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

1. Breu ressenya biogrfica de Ramon Barnils

Ramon Barnils fou un periodista catal nat a Sant Cugat del Valls el 13 d'octubre de 1940 que mor a Reus el mar del 2001 vctima d'un cncer. Visqu una intensa carrera professional, avui en dia, s un dels referents ms importants per als periodistes en llengua catalana. En la seva llarga trajectria, pass per diferents mitjans i agncies de notcies. L'Enciclopdia Catalana1 els enumera:
Collabor en les revistes Sant Cugat, LHora, El Mn, El Be Negre, Cul de sac, Set dies, El Temps, Solidaridad Obrera, Canig, Ajoblanco de la qual fou director en els diaris El Correo Cataln, Tele-exprs, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Mundo Diario i Avui, i en les agncies dinformaci Europa Press i Efe. Realitz programes radiofnics a Rdio 4 i Catalunya Rdio, entre els quals El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb J. Vendrell i Q. Monz.

La tasca de Barnils, emper, no queda aqu. El santcugatenc tamb treball com a escriptor i traductor. Si, de nou, recorrem a l'Enciclopdia trobarem que:
Tradu diversos llibres i s autor de La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL (1984) i Histria crtica del Bara (1999), aix com de nombrosos articles de premsa, entre daltres Una de polonesos i Amrica i nosaltres. Pstumament, es public un llibre recopilatori dels seus articles, Articles (2002), compilat per Carles Serrat.

Endems, com explica VilaWeb en un especial que li dedic

En l'mbit de la docncia, va ser professor de redacci periodstica a la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) entre el 1976 i el 1985.2

El periodista Vicent Partal el defineix com "una de les veus ms preparades, ms lcides i ms lliures que tenia aquest pas", en l'editorial que Vilaweb va publicar quan va morir 3. El 2002 fou creat el Grup de Periodistes Ramon Barnils 4 recollint el seu llegat i els seus principis professionals i ideolgics.

1.1 Llibertari convenut

En un article en memria de Ramon Barnils, Jordi Mart diu que era una persona crata, independentista i del Bara5, per de la seva obra i de les seves opinions es deprn que
1 2 3 4 5 Enciclopdia Catalana Especial Ramon Barnils a VilaWeb (consulteu bibliografia) Editorial de Vicent Partal, Adu al mestre. (consulteu bibliografia) Podeu accedir al seu web des de http://www.grupbarnils.cat/ Aix el descrivia Jordi Mart en un article publicat a Agenda Llibertria 2013

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

era, per damunt de tot, una persona lliure que creia i vivia per a la llibertat. Dins l'ample ventall de corrents llibertries que s'entremesclen, el periodista simpatitzava amb l'anarcosindicalisme, com afirma el propi Mart. Tanmateix, Barnils no estava sotms a cap tipus de dogma. Aix ho explica l'article:
Barnils era crtic, per sobretot crtic amb els seus perqu no podia ser que reprodussin tots i cada un dels defectes autoritaris dels altres. [] Barnils construa la llibertat a partir de la cultura, un clssic anarquista de sempre, per alhora no estava sotms ni shi volia, a cap dogma i menys al dogma anarquista.

Com he dit, doncs, l'actitud ms admirable i tal vegada ms llibertria de Barnils s precisament el fet que no es sotmets ni als seus, que no deixs de ser crtic en cap moment. En aquest mateix crtic, se'ns explica com va ser director per un breu perode de Solidaridad Obrera6. Des d'aquesta publicaci, es dedic a fer periodisme rigors i crtic, presentant i denunciant la realitat de les coses per sense dedicar-se a lloar, com s'havia vengut fent fins aleshores, a l'Organitzaci convertint el diari ms en un pamflet que en un peridic. Aix doncs, el pas de Banirls per Solidaridad Obrera fou breu: poc ms d'un any. La direcci del sindicat no li permet anar ms enll.

1.2 Catalanista convenut

Ramon Barnils era, tamb, un catalanista convenut. Defensava la construcci d'uns Pasos Catalans lliures, rebutjava el barcelonacentrisme7 i creia que la llengua havia de ser l'eix vertebrador de la naci.

1.2.1 Rebuig del barcelonacentrisme

La necessitat d'una construcci nacional que contempls la importncia de tot el territori i no noms de Barcelona la podem veure, per exemple, en un article 8 que public a la revista El Temps el maig de 1987. Barnils parla d'una trobada organitzada per l'Institut d'Estudis Ileridencs a la que acudiren importants personalitats de la cultura europea i a la qual els mitjans que ell qualifica de nacionals (aix talment, entre cometes) es negaren a cobrir de manera adequada. L'article acaba amb aquesta sentncia:
Diari barcelon i provinci; no pas ms, per, que la generalitat de la premsa, la rdio i la televisi "nacionals".

6 Podeu trobar ms informaci sobre aquest peridic a l'adrea http://www.soliobrera.org/historias.html 7 Anomenarem aix la concepci de Catalunya i els Pasos Catalans des de Barcelona, marginant conscient o inconscientment la resta dels territori per provincian o poc important. 8 Barcelona provincial. Ramon Barnils (vegeu bibliografia)

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

Aix doncs, veim que la crtica de Barnils s en part a que es deixs de parar esment a l'esdeveniment i les personalitats convidades, per sobretot que aix fos causa de fer-se a Lleida. Podem entendre, d'aquesta manera, que Barnils anhela la construcci d'una naci catalana integradora de tots els territoris

1.2.2 La denncia del funcionament de l'Estat central

En un article de Ramon Barnils titulat La democrcia els matar9 podem veure la seva crtica no noms a la configuraci de l'Estat espanyol al fet que Catalunya hi estigui encabida, que s molt subtil es dna per fet, si no que tamb ens mostra una crtica profunda a la idiosincrsia castellana i al funcionament de l'Estat. Per la brevetat de l'article, he considerat adequat reproduir-lo sencer.
Diu que abans de saber Histria s'ha de saber Geografia: Espanya s feta de Castella, i Castella s un pas interior, tancat, desrtic i mal comunicat. Per tant les seves caracterstiques dominants no poden ser ni l'intercanvi i el comer, ni la comunicaci, ni la riquesa fruit del treball. Les seves caracterstiques dominants han de ser o b el resclosiment i la mort, sobreviure i anar fent. O b les que s'han donat en el transcurs de tota la seva Histria: la mstica i la metafsica, la fora i el control. L'estat com a sser suprem. La Constituci Sagrada. I tot, aplicat a zones geogrfiques externes, de les quals extreure -rapinyar, robar- els bns i la riquesa per passar de sobreviure a viure, de governar-se a manar-los. Per aix la democrcia els ha de matar. Per aix utilitzen la majoria absoluta com a democrcia relativa.

En un altre article10, tamb molt breu, recomana una llibre que denuncia l'espoli fiscal d'Espanya cap a Catalunya. Espanya ens roba anualment ms d'un bili de pessetes , diu. Aix doncs, veim en l'opini i el pensament de Barnils un marcat catalanisme poltic que s, per altra banda, tan crtic amb el propi pas com amb Espanya.

2. La tasca de Ramon Barnils

2.1 La seva influncia en el model comunicatiu catal actual com a ideleg de l'ACN
Ramon Barnils treball a l'agncia espanyola de notcies EFE, on impuls el servei de notcies en catal. Tanmateix, sabia que era necessari un servei catal de notcies, una agncia capa d'informar els catalans des d'una ptica catalana. Devia entendre que la
9 La democrcia els matar. Ramon Barnils (vegeu bibliografia) 10 La democrcia, els nostres diners. Ramon Barnils (vegeu bibliografia)

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

construcci d'un model comunicatiu nacional havia de passar no noms per uns mitjans que treballassin en catal i des de Catalunya (com puguin ser TV3 o CatalunyaRdio), sin que tamb calia donar la informaci des d'un punt de vista propi. Sal Gordillo ho explica aix en un article al seu bloc 11 titulat Ramon Barnils i l'agncia nacional:
Una de les dries de Barnils era l'existncia d'una agncia de notcies nacional. Ell va treballar en el servei en catal de l'agncia pblica espanyola EFE, i tot i aix no parava de repetir que Catalunya necessitava una agncia prpia perqu en el segle XXI no s'entn una naci en construcci sense una agncia d'informaci al darrere. Existeix un gran consens entre totes les persones amb les quals hi he parlat sobre l'atribuci a Ramon Barnils de la idea primera d'una agncia catalana de notcies.

Gordillo arriba a afirmar que Barnils va presentar un projecte a un dels govern de Pujol per a donar projecci internacional a l'ACN 12. Ms enll d'aquesta ancdota, s prou clar que Barnils s l'ideleg i un dels principals impulsors de l'Agncia Catalana 13. Com explicarem ms envant, aquesta idea de Barnils d'impulsar un periodisme fet des de casa i des d'un punt de vista catal el recull el Grup Barnils en un dels seus tres objectius, assolir un model comunicatiu rigors, equnime i de qualitat en el marc dels Pasos Catalans. Aix doncs, veiem com la intenci de Barnils de donar informaci des d'un plantejament nacional ha quallat en la generaci de periodistes que l'ha seguit i s'ha materialitzat en projectes com l'ACN. L'Agncia Catalana de Notcies, fundada el 1999 amb capital pblic, disposa d'una plantilla d'uns 90 treballadors i t un model de treball descentralitzat i telemtic basat en l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. s una agncia multimdia que ofereix informaci en diversos formats (vdeo, text, fotografies) til per a mitjans tradicionals i noves plataformes de comunicaci. L'ACN ofereix continguts d'actualitat generalistes per tamb comarcals, donant una bona cobertura informativa a tot el territori catal. A ms, disposa de delegacions al Pas Valenci, Madrid, Brusselles i Londres 14. L'ANC assum l'any 2009 un volum de treball de 47.000 fotografies, 51.000 notcies, 32.000 talls de veu i 14.000 vdeos15.
11 Ramon Barnils i l'agncia nacional, un article al bloc de Sal Gordillo (vegeu bibliografia) 12 Barnils demanava, i m'asseguren que ho va arribar a escriure i plantejar a petici d'un dels governs de Jordi Pujol, que Catalunya tingus una agncia amb projecci internacional, no noms de portes endins sin de cara enfora al mateix article 13 Ramon Barnils i l'Agncia Catalana de Notcies, un article al bloc de Joan Puigcercs (vegeu bibliografia) 14 A la pgina de l'ACN, l'apartat de Qui som? accessible des de http://www.acn.cat/acn/QuiSom.acn 15 Entrevista a Sal Gordillo al canal 3/24 (vegeu bibliografia)

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

2.2 El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico

Segons m'ha explicat el president del Grup Barnils, David Bassa, en una entrevista per aquest mateix treball, all que no es podia passar per alt de tot la tasca periodstica de Ramon Barnils s el programa de Catalunya Rdio El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Es tractava d'un magazine nocturn que s'emet des del principi de CatalunyaRdio (1983). Estava realitzat per La Mercantil Radiofnica 16 i el conduen Ramon Barnils, Quim Monz i Jordi Vendrell. E. Bosch descriu al seu bloc La mirada plana 17 el funcionament i el contingut del programa.
El programa enganchaba. No tena una estructura fija. Destacan las entrevistas a personajes relevantes de la poca y un sinfn de perlas que se iban desgranando a cada programa, como las inefables Anoticies de la una en las que presentadores de los informativos diarios de la emisora, lean las noticias del da que haban sido redactadas por los guionistas con la malsana intencin de darles la vuelta, presentndolas bajo una ptica crtica. El efecto que produca su lectura normalizada, en contraste con los contenidos era impresionante.

En un article a Naci Digital, lex Garrido explica que conduen el programa sense cap estructura aparent, per la seva audcia i la seva genialitat inqestionable em van atrapar com a oient duna forma gaireb magntica18.

3. El llegat de Ramon Barnils

3.1 El Grup de Periodistes Ramon Barnils
En memria de Ramon Barnils, es fund el febrer del 2002 el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB)19. Agrupen uns 70 professionals de tots els mbits (rdio, premsa, televisi)20 Aquest defensa una idea de periodisme rigors, crtic, fet i pensat des dels Pasos Catalans. El grup de periodistes pren el nom de qui considerem referncia dautoexigncia professional i de coherncia ideolgica i han fixat tres reivindicacions que recullen el seu desig i una sntesi del tarann periodstic de Barnils. Aquestes tres demandes sn:
Assolir un model comunicatiu rigors, equnime i de qualitat en el marc dels Pasos Catalans.
16 17 18 19 20 L'editorial de l'Ara, Deu anys sense Ramon Barnils (vegeu bibliografia) El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, al bloc de E. Bosch La Mirada Plana (vegeu bibliografia) El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, un article d'lex Garrido a NaciDigital (vegeu bibliografia) Podeu consultar el web del GPRB a http://www.grupbarnils.cat Joan Vila i Triad en una entrevista al programa Dos ms u de Catalunya Rdio (vegeu bibliografia)

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

 Defensar una informaci documentada i contrastada que promogui la reflexi i lanlisi. Combatre el dirigisme, la censura i lautocensura amb qu exerceixen la majoria de mitjans.

Aix doncs, veim un grup de periodistes actius, joves i influents que s'inspiren en la figura de Barnils per treballar. La seva figura passa a ser no noms de referent comunicatiu, sin que tamb de referent professional. Entre aquests periodistes hi trobam figures com el vocal del GPRB Roger Pal, director de l'Enderrock, o el president mateix, David Bassa, que ha treballat a programes d'actualitat poltica de TVC com gora i La nit al Dia i s autor de llibres com Terra Lliure, punt final (Ara Llibres, 2007). Tamb sn del grup Barnils Eduard Voltas, que ha estat director de Spiens i collabora amb diversos mitjans, i Enric Borrs, un dels pocs periodistes del GPRB que viuen i treballen a Mallorca (en el eu cas, a l'Ara i el dBalears). El darrer apartat d'aquest treball consisteix en una entrevista que he pogut fer, precisament, a David Bassa com a president del Grup Barnils.

3.2 La necessitat d'un periodisme independent i crtic

Avui en dia el periodisme travessa dues profundes crisis 21: una crisi de model i una crisi econmica. Aquesta situaci ha provocat la prdua de llocs de feina i de qualitat de les condicions laborals22 i, en definitiva, ha propiciat l'augment de la precarietat laboral del collectiu. Aquest situaci podria ser un dels causant de la manca d'inters que tenen els grans mitjans per al periodisme de qualitat, independent i crtic; una manca d'inters que, per altra banda, es pot assegurar que ha existit sempre i que ara simplement s'accentua. En aquest context, el periodista s'ha de plantejar com actuar per informar de manera crtica, amb informacions contrastades i anlisis rigoroses. Per altra banda, el ciutad, l'oient, el lector o l'espectador ha d'apostar pels contingut d'aquesta mena i fer veure als grans mitjans que tenen demanda i sn necessaris. Endems, cal no oblidar que polticament i socialment el periodisme independent s fonamental. Sense bon periodisme no hi hi informaci, i sense informaci no hi ha democrcia real i til. El servilisme, la banalitat i l'autocensura no tenen cabuda en un
21 Alexander Corts ho detalla ms als articles de la srie Quiero ser periodista al seu bloc (vegeu bibliografia) 22 Els periodistes a latur shan triplicat en tres anys als Pasos Catalans, una notcia de Mdia.cat (vegeu bibliografia)

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

10

treball periodstic que servesqui per fonamentar una societat plural i democrtica. Aix doncs, per dur la professi periodstica endavant s necessari un canvi de

plantejament important de tots els elements: mitjans, professionals i audincia. Especialment en el periodisme poltic i econmic, cal deixar de presentar la informaci des del punt de vista que la donen els partits, els sindicats i les corporacions i comenar a ferho des d'un punt de vista propi, independent, proper i til per a la ciutadania. Si seguim la consigna aquella de la informaci s poder, els periodistes sn els que han d'empoderar la societat donant-li la informaci necessria per a que actu en l'acte de governar-se a si mateixa.

3.3 Entrevista a David Bassa

Aquesta entrevista l'he poguda realitzar per correu electrnic grcies al contacte que em facilit n'Eduard Voltas. David Bassa es mostr totalment obert i disposat a ajudar-me. Les preguntes les vaig enviar dia 12 de mar de 2013 i al cap de dos dies ja tenia l'entrevista completa.

Entrevistador: El posar en situaci: estic treballant en un projecte dinvestigaci sobre la

vida i la tasca de Ramon Barnils, el seu pensament i la seva manera de fer. Aix mateix, voldria saber qu pensa vost, com a president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, tant de la seva figura com daltres temes relacionats amb el periodisme i lactualitat. Vost com el definiria? Qu troben dinspirador en ell per a prendre el seu nom per a a la seva associaci?
David Bassa: Quan els ms de cent periodistes que formem el Grup Barnils reivindiquem la figura den Ramon, ho fem pel seu esperit crtic, la seva absoluta independncia i el seu rigor periodstic. Sn tres qualitats fcils de dir i molt, molt difcils de fer. Cada cop ms! No s lnic periodista catal crtic, independent i rigors, per s que s el que amb ms vehemncia i radicalitat exercia aquesta absoluta llibertat intellectual. Per a nosaltres, s un referent pel fons per tamb per les formes, una cosa que avui dia en qu tothom vol ser polticament correcte- no sestilla gens ni mica! Ser crtic vol dir qestionar constantment totes les versions dun mateix fet, ser independent vol dir no deixar-te pressionar ni manipular per ning (ja sigui un govern, un partit poltic o una multinacional), i ser rigors vol dir contrastar-ho tot tants cops com faci falta. Sn tres punts bsics que garanteixen un bon mtode de treball, tres punts aparentment senzills per
Ramon Barnils IES Can Peu Blanc 11

que resulta que, ai las, avui dia gaireb mai coincideixen tots junts.

E: Ramon Barnils era sens dubte un periodista polifactic: rdio, premsa, televisi... Quin creu

que

era

el

seu

mitj

per

excellncia?

Per

qu

sel

recordar?

D. B.: Certament, sel pot recordar per moltes coses, per crec que sel recorda i sel recordar primer pel programa de Catalunya Rdio El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, un programa absolutament trencador i lliure, impossible de fer avui dia a cap rdio del pas. Per s evident que en Ramon Barnils no hauria fet aquell programa si no fos, ja aleshores, un periodista veter amb una grandssima quantitat darticles i crniques publicades en molts mitjans, articles i crniques pels quals tamb sel recorda i sel recordar. Llegint els seus articles descobrirs que una de les grans virtuts den Ramon era la seva absoluta falta dautocensura. No sautocensurava mai, sempre deia el que volia dir i aix que aleshores ja era meritori avui dia s gaireb heroic. Perqu el problema ms greu del periodisme actual no s la censura que hi s, prou que ho sabeu a Ses Illes, com tamb ho saben al Pas Valenci i, tamb, al Principat- sin sobretot lautocensura, que s molt pitjor perqu s indemostrable i difosa. No hi ha censurador a qui atacar o denunciar, perqu els censors som nosaltres mateixos! Seguint lesperit den Ramon, el Grup ha fet de la lluita contra lautocensura un dels nostres grans motius de ser.

E: Podria explicar-nos lancdota que per a vost millor illustri la manera de ser i de treballar

de Barnils?
D. B.: Uf, en podria dir un munt! Per potser la que ms clarament defineix la vocaci den Ramon i que ha esdevingut un dels lemes principals del Grup s quan, en una discussi sobre el periodisme, la conversa va derivar cap a una mena de competici entre els diferents gneres periodstics, que si crnica, que si entrevista, que si reportatge, que si article, que si periodisme dinvestigaci... En aquell punt de la discussi, en Ramon es va mostrar categric: Periodisme dinvestigaci? s que nhi ha daltre?. Una sentncia que defineix a la perfecci la seva visi de la professi: lliure, crtica, escrutadora amb el poder, corrossiva amb els abusos, implacable amb les mentides, sempre en alerta, sempre malfiada i sempre insatisfeta. E: Ramon Barnils va escriure i va dir molt. Qu creu vost que s all que no podria deixar

passar per alt de tota la seva producci articulstica, radiofnica, televisiva i literria si vull fer

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

12

un treball sobre la seva figura?

D.B.: Insisteixo en El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, un programa absolutament irrepetible, i tamb els ms de cinc-cents articles setmanals escrits a El Temps, segurament els articles que ms clarament defineixen lesperit i la personalitat den Ramon, aix com el seu estil i el seu mtode. Llegint en Ramon tadonars que sota laparena duna escriptura impertinent i, a vegades plena de boutades, shi troben moltes hores de lectura de documentaci seriosa i rigorosa. s a dir, que la forma final de larticle den Ramon, sempre propera a la irreverncia, no sha de confondre mai amb una atzagaiada denfant terrible, sin tot el contrari, com la punta esmolada, aix s- duna pirmide plena de coneixement, contrast i rigor.

E: Una de les senyes didentitat de Barnils fou el seu comproms amb uns ideals. Qu implica

avui en dia per a un periodista ser comproms? Qu opina del periodisme dara?
D. B.: En Ramon Barnils sentia repulsi pel cinisme, lestupidesa i el politiqueig. Ell vivia la professi com vivia la vida, amb cos i nima, amb el pit descobert, amb sinceritat, sense mitges tintes. Assumint sempre i a tot arreu les conseqncies de tot all que deia o escrivia. I aix, malauradament, tant en la seva poca com sobretot ara, suposa ser un idealista. Perqu lestupidesa i el cinisme semblen impregnar-ho tot, tamb el periodisme... Per aix, un dels motius de ser del Grup Barnils s defensar el periodisme lliure de veritat, s a dir, el periodisme fet amb nima. I aix no vol dir tendencis ni partidista, ben al contrari, vol dir lliure i independent. Hem de fugir de labsurda pretensi de voler ser objectius a fora daccentuar una asspcia fala. No som mquines, som persones. Per tant, no som objectius, som subjectius. No ho podem evitar. Tenim nima, tenim ideologia, tenim sentiments. Tot aix no ho hem de voler matar, ben al contrari, ho hem de potenciar. Per ho hem de fer amb rigor i mtode, contrastant sempre la informaci i fugint de qualsevol biaix. El fet que el periodisme dara estigui marcat duna banda per mitjans i periodistes clarament partidistes alguns gaireb fantics- i de laltra banda per mitjans i periodistes pretesament assptics, sense nima, demostra les febleses i les mediocritats duna professi que, a ms, ara est sent castigadssima per la crisi.

E: Qu diu vost i qu diria Barnils sobre el moment que viu lindepedentisme? D. B.: s evident que en Ramon estaria xalant perqu, a la seva poca, definir-se com a

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

13

independentista com ell feia sense embuts constantment- suposava quedar retratat com un sonat o com un eixalabrat. Lindependentisme era minoritari, de fet, gaireb marginal. Per tant, observar com avui lindependentisme s lideologia hegemnica del pas, el corrent central de la poltica catalana, lentusiasmaria, com ho fa amb tots els membres del Grup Barnils. Els ms de cent periodistes que formem el Grup tenim, com s natural, cadasc la seva ideologia personal i les seves flies i fbies, per tots coincidim en la voluntat de viure en un pas normal, s a dir, un pas lliure. Per aix, el creixement constant de lindependentisme ens esperona perqu el que ning no ens pot negar s que, com en Ramon, quan el Grup va nixer ara fa dotze anys rem els nics periodistes del pas que ens atrevem a dir que rem independentistes. I sha de recneixer que la sensaci de no haver-te mogut de lloc i trobarte, de cop i volta, que en comptes destar a una punta ets al mig de la taula, s molt plaent...

E: Vost treballa a TVC, com es troba la televisi pblica catalana? Creu que hauria daportar

coses a

la ciutadania que

no

est aportant? Com

ho veuen des del GPRB?

D.B.: Des del Grup intentem tenir una visi crtica de la professi sempre i amb tothom. De fet, els nostres comunicats aix com el nostre seguiment diari de la professi a travs de lobservatori crtic dels mitjans Mdia.cat, crec que ho evidencien clarament. Per aix, sempre que creiem que TVC sequivoca, com per exemple ara mateix tancant les delegacions territorials de la Catalunya Nord, les Terres de lEbre i els Pirineus, ho diem pblicament. Tant s aix, que hem arribat a ser convocats en comissi parlamentria, arran de les nostres crtiques pbliques a lltima reforma legislativa sobre la CCMA. Per tant, s que hi ha coses moltes coses!- que TVC podria i hauria de fer i no fa. Ara b, ms enll daix, tamb diem ben alt i clar que s una estructura destat vital per al pas i, sobretot, per a lespai catal de comunicaci. Per tant, sense bandejar mai lesperit crtic, tenim clarssim que TVC s una eina estratgica que cal defensar sempre.

E: Quins sn els reptes que vost creu que haur dafrontar el periodisme en un futur

immediat? Creu que Barnils ho veuria de la mateixa manera? Internet s el botx o la panacea dels bons periodistes?
D. B.: Aquesta pregunta s la que sest fent tota la professi des de fa un parell danys i, de
Ramon Barnils IES Can Peu Blanc 14

moment, ning en sap la resposta. Perqu el repte s, ras i curt, canviar o morir. Per canviar cap a on? Vet aqu el dilema. s evident que lactual estructura comunicativa s insostenible. I aix no s aix per la crisi. La crisi ha accelerat un procs que era inevitable: hi ha massa mitjans nascuts a lombra de partits poltics o a lombra dinstitucions pbliques, ja siguin locals, provincials o nacionals. I tamb hi ha moltes feines que, amb la revoluci digital, han deixat de ser necessries. De fet, molts oficis vinculats a la professi ja estan morts i enterrats. Per tant, el replantejament ha de ser radical i de base. La reconversi s inevitable, tot i que ning t clar el cam ni els ritmes.

En aquest sentit, Internet no pot ser mai considerat el botx ni del periodisme ni de res. Internet no s un subjecte, s una eina i, com a tal, lhem de saber utilitzar al nostre favor. Internet permet, per exemple, fer periodisme sense treballar a cap mitj en concret. I aix s un salt qualitatiu importantssim a favor del periodisme lliure. El repte ara s aconseguir viure daquest nou periodisme, un objectiu en qu el Grup hi est treballant a travs del Mdia.cat i amb un projecte nou que encara est en gestaci i que pretn ser una plataforma de periodisme autofinanat.
I estem convenuts que, com nosaltres, en Ramon veuria Internet no com el botx sin ms aviat com el salvador de la professi. Aix s, Internet en tant que eina global, s ple de soroll i de palla i, per aix, cal saber destriar i tenir criteri. E: Per acabar, i ms a nivell personal que no pas purament acadmic, qu diria a un estudiant

de 2n de Batxillerat que vol estudiar periodisme i entrar de ple en aquest mn?

D.B.: Que no defalleixi malgrat la desolaci actual. A Ses Illes especialment, com al Pas Valenci, sestan desballestant mitjans i acomiadant periodistes de forma absolutament bestial i, sobretot, sectria. Per tant, el panorama laboral no s, objectivament, gens engrescador. Per com he dit abans, quan es tanca una porta, nhem de saber obrir daltres. I Internet pot ser una gran porta, a travs de la qual crear el nostre perfil professional. No ser fcil comenar, per mai ho ha estat. I quan ho ha estat, la facilitat no ha estat mai profitosa. Per tant, endavant les atxes!! I, sobretot, sobretot, cal tenir clar que, malgrat el desori laboral i empresarial actual, el periodisme s ms necessari que mai, justament per evitar que el desori sho emporti tot. Si alg pot fer caure les caretes dels culpables que nhi ha- de la crisi, i de tots els seus cmplices, s el periodisme. I si els mitjans estan coaccionats, Internet no ho est ni ho estar. Has de tenir clar que haurs de picar molta pedra abans no comencis a treuren cap profit, per si hi ests decidit, no dubtis mai que has fet una bona tria. Una tria
Ramon Barnils IES Can Peu Blanc 15

difcil i costeruda, certament, per encertada! E: Aix s tot, moltes grcies pel seu temps. D. B.: Grcies a tu. I molta, molta sort!

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

16

Bibliografia
Enciclopdia Catalana (2010). Grup Enciclopdia Catalana. Ramon Barnils i Folguera. Recuperat el 28/2/13 des de http://ec.gec.semcs.net/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop %C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0247198.xml#.UTEXu6Jg8ht Vilaweb (2001). VilaWeb. Especial Ramon Barnils. Recuperat el 28/2/13 des de http://www.vilaweb.cat/media/imatges/especials/barnils//index.html Vicent Partal (2001). VilaWeb. Adu a mestre. Recuperat el 28/2/13 des de http://www.vilaweb.cat/media/imatges/especials/barnils//index.html Jordi Mart (2013). Ateneu Columna Terra i Llibertat (Agenda Llibertria 2013).

Ramon

Barnils,

lliure

llibertar i.

Recuperat

l'1/3/13

des

de

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article8300 Carles Sanz (2011). Historia (Solidaridad Obrera, CNT). Recuperat l'1/3/13 des del web de la publicaci a http://www.soliobrera.org/historias.html Ramon Barnils (1987). Revista El Temps. Barcelona provincial. Recuperat el 3/3/13 des de http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/152.htm Ramon Barnils (1987). Revista El Temps. La democrcia els matar. Recuperat el 3/3/13 des de http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/152.htm Ramon Barnils (2000). Revista El Temps. La democrcia, els nostres diners . Recuperat el 4/3/13 des de http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/836.htm Sal Gordillo (2011) El bloc de Sal Gordill saul.cat Ramon Barnils i l'agncia

nacional. Recuperat el 5/3/13 des de http://www.saul.cat/article/3531/memoria

Joan Puigcercs (2011). El bloc de Joan Puigcercs, Sota la Crosta. Ramon Barnils i

l'Agncia

Catalana

de

Notcies.

Recuperat

el

5/3/13

des

de

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/ramon-barnils-i-lagencia-catalana-de-noticies Grup Ramon Barnils (2013).

Qui

som?

Recuperat

el

4/3/13

des

de

http://www.grupbarnils.cat/pagina-exemple/
Ramon Barnils IES Can Peu Blanc 17

Montse Jen (2010). L'entrevista 3/24. 10 d'agncia de notcies en catal, entrevista

Sal

Gordillo.

Recuperat

el

16/3/2013

des

de

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3039570 Redacci de l'Ara (2011). Diari Ara. Deu anys sense Ramon Barnils. Recuperat el 16/3/13 des de http://www.ara.cat/media/Deu-anys-Ramon-Barnils_0_443955660.html E. Bosch (201). La Mirada Plana. El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Recuperat el 17/3/13 des de http://lamiradaplana.blogspot.com.es/2010/02/el-lloro-elmoro-el-mico-i-el-senyor-de.html lex Garrido (2011). NaciDigital. El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico . Recuperat o Joan Vila i Triad en una entrevista al programa Dos ms u de Catalunya Rdio disponible Barnils Estel Batet (2009). Dos ms. Catalunya Rdio. Grup de periodistes Ramon Barnils. Recuperat el 16/3/2013 des de http://www.catradio.cat/audio/311854/Grup-deperiodistes-Ramon-Barnils Alexander Corts (2013). Al bloc Porque lo corts no quita lo valiente. Quiero ser des de http://www.catradio.cat/audio/311854/Grup-de-periodistes-Ramonel 17/3/13 des de http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticia/2207/lloro/moro/mico/senyor/puerto/ric

periodista (I): Una profesin que tiene futuro . Recuperat el 24/3/13 des de
http://porquelocortesnoquitalovaliente.blogspot.com.es/2013/01/quiero-ser-periodista-iuna-profesion.html Redacci de Mdia.cat (2011). Els periodistes a latur shan triplicat en tres anys als

Pasos Catalans Recuperat el 24/3/13 des de http://www.media.cat/2011/11/22/elsperiodistes-a-latur-shan-triplicat-en-tres-anys-als-paisos-catalans/

Ramon Barnils

IES Can Peu Blanc

18