Está en la página 1de 6

FAUNA a les Illes Galpagos.

Aquest material l'hem preparat per a complementar el que estem aprenent sobre les illes Galpagos. Vam comenar llegint la biografia de Charles Darwin i hem acabat viatjant grcies als documentals de la BBC a aquestes fabuloses illes. Per si alg li pot servir pengem aquest material. L'hem pensat com a joc de pistes. Hi ha uns petits textos que donen algunes pistes sobre quin animal estem parlant. Es tracta de que el descobreixin. Aqu noms hi ha dotze animals, es pot ampliar tant com es vulgui! Si imprimiu dos exemplars de les imatges, us pot servir com a memory. La informaci i les imatges sn de la Wikipdia.

http://undesertacasa.blogspot.com.es/

Taur de les Galpagos (Carcharhinus galapagensis)

Pelic bru de les Galpagos (Pelecanus occidentalis urinator)

Flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber)

Ping de les Galpagos (Spheniscus mendiculus)

Cranc / Zapaya (Grapsus grapsus)

Arothron meleagris

Alimentaci: Menja des de peixos, pops, calamars, i a les Galpagos, tamb ataca a les foques, lleons marins i iguanes marines. Comportament: No s un animal dcil amb les persones. Es recomana no bucejar prop d'ell.
Regne: Flum: Classe: Subclasse: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Chondrichthyes Elasmobranchii Carcharhiniformes Carcharhinidae Carcharhinus C. galapagensis

Alimentaci: T una bossa sota el bec, d'uns 11 litres, que fa servir per a pescar prop de la costa. Reproducci: Fa els nius en arbres, arbusts o sobre el terra.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Aves Pelecaniformes Pelecanidae Pelecanus P. occidentalis

Alimentaci: Menja larves aqutiques i crustacis que filtra del fang amb el seu especialitzat bec. Reproducci: Pon un ou i els pares cuidaran la cria fins que tingui uns sis anys.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Aves Phoenicopteriformes Phoenicopteridae Phoenicopterus P. ruber

Enemics: s caat per taurons, llops marins i per espcies introdudes a les illes, com ara gossos. Hbitat: s l'nic del seu ordre que habita a l'hemisferi nord. La resta viuen a l'hemisferi sud.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Aves Sphenisciformes Spheniscidae Spheniscus S. mendiculus

Hbitat: Viu a les roques, molt sovint prop de les iguanes marines. Alimentaci: S'alimenta d'algues i petites restes d'animals, que obt seguint el curs de les marees.
Regne: Animalia Flum: Arthropoda Classe: Malacostraca Ordre: Decapoda Infraordre: Brachyura Superfamlia: Grapsoidea Famlia: Grapsidae Gnere: Grapsus Espcie: G. grapsus

Hbitat: Viu en dirents mars. Alimentaci: Menja coralls, esponges marines, molluscs, algues,... Perill: s verins pels humans.

Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie:

Animalia Chordata Actinopterygii Tetraodontiformes Tetraodontidae Arothron A. meleagris

Tortuga gegant de les Galpagos (Geochelone nigra)

Iguana marina (Amblyrhynchus cristatus)

Fregata magnfica (Fregata magnificens)

Mascarell camablau (Sula nebouxii)

Sargantana de lava (Microlophus albemarlensis)

Lle mar de les Galpagos (Zalophus wollebaeki)

Alimentaci: bsicament herbvora (herbes, fruites, fulles i cactus), a vegades tamb menja carronya i fins i tot cadvers d'altres de la seva mateixa espcie. Desplaament: s extremadament lenta.

Alimentaci: bsicament algues marines. Desplaament: els mascles neden al fons de mar buscant algues. Hbitat: Noms el trobem a les Galpagos: a les ribes rocalloses, tot i que tamb es pot trobar a les platges i als manglars.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Subordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Sauropsida Squamata Sauria Iguanidae Amblyrhynchus A. cristatus

Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie:

Animalia Chordata Sauropsida Testudines Testudinidae Geochelone G. nigra

Els mascles: sn negres i tenen un sac a la gola que s'infla amb un color vermell viu durant l'estaci d'aparellament. Alimentaci: principalment peixos que capturen al vol.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Aves Pelecaniformes Fregatidae Fregata F. magnificens

Alimentaci: Menja peixos que captura submergint-se al mar. Aparellament: Molt vists, el mascle mostra les potes blaves a la femella i s'inicia tot un ritual. Pon dos o tres ous, per noms sobreviur el pollet ms gran, que expulsar el petit del niu.
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Aves Suliformes Sulidae Sula S. nebouxii

Hbitat: Viu en zones rides de les terres baixes de les Galpagos. Alimentaci: Menja insectes. Moltes vegades menja insectes que molesten a altres animals.
Regne: Flum: Subflum: Classe: Ordre: Subordre: Infraordre: Famlia: Gnere: Animalia Chordata Vertebrata Sauropsida Squamata / Lacertilia Iguania Tropiduridae Microlophus

Hbitat: Viu a les Galpagos, sobretot en terrenys rocosos. N'hi ha uns 50.000 individus. Alimentaci: Menja peixos que captura a grans profunditats (fins a 30-40 m).
Regne: Flum: Classe: Ordre: Famlia: Gnere: Espcie: Animalia Chordata Mammalia Carnivora Otariidae Zalophus Z. wollebaeki

También podría gustarte