Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

http://www.xtec.cat/~jgurrera/

Activitats bsiques 1. Don ve la paraula cllula? Qui va ser el descobridor de las cllules? En quin any? Va veure cllules en realitat? Al 1665 Robert Hooke, tot observant a travs dun microscopi, un tros de suro, es va adonar que estava format per petits compartiments que li recordaven a les celles dun rusc. Per aix, els va anomenar cllules. S, les va veure en realitat. B 2. Qui va ser el primer en observar cllules vives? Quines? En quin any? Va ser Antonie van Leeuwenhoek, que va estar observant el 1673, els glbuls de la sang a travs dun microscopi. Al 1674 va ser el primer en descobrir els ssers unicellulars. Desprs de 9 anys, va descobrir els bacteris, els de la seva boca. B 3. Quin avantatge ofereixen els microscopis electrnics respecte dels ptics? Els microscopis electrnics, poden aconseguir ms augments. Saconsegueixen un mili daugments. Grcies a aquest microscopi, sabem que hi ha dos tipus de cllules: les procariotes i les eucariotes. B 4. Necessitem microscopi per observar totes les cllules? Justifica la resposta. S, perqu les cllules sn tan petites que no les podem veure amb lull hum, ni amb una lupa. s per aix que shan inventat tantes le nts i tants aparells que augmenten la imatge que veiem. Podem veure les cllules grcies a un instrument anomenat microscopi. B La majoria de les cllules sn microscpiques per hi ha algunes que es poden veure a ull nu com lvul de gallina (rovell) q ue t uns 3 cm. 5. Assenyala a la fotografia les tres parts de la cllula.
Membrana

Nucli

Citoplasma

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

6. Omple el quadre: Qu es? Funcions Daltres informacions s porosa. Est formada principalment per lquids i protenes, com per exemple, glicolpids, Noms deixa passar a fosfolpids... linterior substncies com ara, aigua, oxigen o La cllula vegetal t una aliments que la cllula membrana rgida i necessita per viure. resistent anomenada Tamb controla les paret cellular. La substncies que surten a membrana de les lexterior. cllules animals es tan fina que durant molts anys, els cientfics pensaven que no existia. Laigua s vital per al citoplasma, i la seva proporci varia molt segons les diferents cllules.

Membrana B

s una capa prima que embolcalla i protegeix lentorn.

Citoplasma B

s una substncia Cont els orgnuls on es transparent i viscosa, duen a terme les daspecte gelatins, que ocupa la major part de activitats necessries per al funcionament de la linterior de la cllula. cllula.

Nucli B

El nucli s el centre de la A linterior hi ha material cllula, pot tenir formes i s lencarregat de dirigir i gentic o ADN, que controlar lactivitat mides diferents. cont tota la informaci cellular. hereditria de lsser viu.

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

Activitats bsiques 1. Completa la taula: CLLULA EUCARIOTA

Tenen membrana nuclear? B Quants cromosomes? Com sn?

CLLULA PROCARIOTA No Noms en t un, anullar o circular bastant enrotllat i destructura senzilla. S Pocs: ribosomes, mesosomes... No No SI Sn primitives. S

S T bastants cromosomes, sassemblen a un bastonet allargat. La cllula vegetal si que en t, per la animal no. Molts: vacols, ribosomes, mitocondris, cloroplasts, lisosomes... S S Sn evolucionades. No

B
Tenen paret cellular? B Molts o pocs orgnuls citoplasmtics? Quins? B Formen part dels ssers pluricellulars? B Tenen nuclol? Sn evolucionades o primitives? B Els bacteris son daquesta classe

B
Ribosomes grans o petits? Molts o pocs? B

Els ribosomes sn grans, per Els ribosomes sn petits, per hi ha pocs. hi ha molts.

2. Fes un dibuix de les parts dun bacteri assenyalant les seves parts. B

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

3. Escriu les semblances i les diferncies entre una cllula animal i una cllula vegetal. B SEMBLANCES
Tots dos tenen nucli, vacols, ribosomes, citoplasma, mitocondris i aparell de Golgi. Tant la cllula vegetal com l'animal posseeixen una membrana cellular o plasmtica, el citoplasma on trobem el reticle endoplasmtic, laparell de Golgi, el citoesquelet, mitocondris, lisosomes, vacols i el nucli (paret o membrana nuclear, nucleoplasma, nuclol,

DIFERNCIES
La cllula vegetal, normalment s ms gran que la animal. La cllula animal te formes molt diverses, en canvi, la vegetal, t forma peridica i fixa. La cllula vegetal t cloroplasts, per la animal no. La cllula animal t dos o tres vacols petits, per, la vegetal en t un gran. La cllula vegetal t el nucli al costat, en canvi, la animal, generalment, est al centre. La cllula vegetal t una membrana molt rgida, anomenada paret cellular, la animal t una membrana molt fina. Les cllules animals tenen molts vacols i molt petits, en canvi, en les cllules vegetals trobem pocs vacols, per sn molt grans.

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

Activitats bsiques 1. Ribosomes: funci, on es troben. Els ribosomes sn uns orgnuls cellulars que tenen forma de petits granets. Estan escampats pel citoplasma o enganxats al reticle endoplasmtic. Sn els responsables de la fabricaci de protenes per a la cllula. B 2. Reticle endoplasmtic: funci, diferencia entre el r.e. llis i el r.e. rugs. Posa nom a les parts del dibuix. El reticle endoplasmtic interv en la sntesi de protenes i lpids, tamb fa la funci demmagatzemar i transportar unes substncies determinades dun punt a un altre de la cllula. El reticle endoplasmtic pot ser de dos tipus: llis, que s lliure de ribosomes, o b, rugs, que est cobert de ribosomes. B Reticle endoplasmtic llis Membrana nuclear Ribosoma Reticle endoplasmtic rugs

3. Mitocondris: funci, forma, nombre. Posa noms a les parts del mitocondri de la fotografia. Els mitocondris sn uns orgnuls cellulars que es troben repartits pel citoplasma. Sencarreguen de la respiraci de la cllula, tenen una funci molt important per a la seva vida. Sn allargats, com un bastonet. Tenen dos membranes, la exterior s llisa i la interior t nombrosos plecs que sanomenen crestes. Varia molt el nombre de mitocondris segons la cllula, per sempre s un nombre molt alt. B
Matriu Membrana exterior

Cresta Membrana interna

4. Cloroplasts: funci, forma, on se situa la clorofilla. Posa noms a les parts del dibuix. Els cloroplasts sn uns orgnuls citoplasmtics que noms els contenen les cllules vegetals. Normalment sn verdes, ja que contenen una substncia 5

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

anomenada clorofilla. Tot i que els cloroplasts poden tenir altres colors, perqu tenen altres substncies de colors diferents. Dins dels cloroplasts es fa la fotosntesi, per tant sn fonamentals per a les plantes. El seu nombre, forma i tamany varia molt duna cllula a una altra. La seva estructura s molt complexa. Tenen dues membranes, una externa, que la delimita i una interna que fa uns plecs cap a linterior anomenats lamelles. A les lamelles hi ha situats uns corpuscles apilats, la grana, de color verd. All s on es troba la clorofilla. Lespai que queda entre els grana sanomena estroma.
Estroma Membrana externa Membrana interna

Grana

Lamella

5. Aparell de Golgi: funci, relaciona aquestes paraules en una frase: dictiosomes-vescules de secreci-lisosomes. Posa nom a les parts del dibuix: Laparell de Golgi s un conjunt dorgnuls situats a prop del nucli. Es diu aix pel seu descobridor: Camil Golgi, un neurleg itali. Sencarrega de transportar, madurar, acumular i segregar protenes que provenen del reticle endoplasmtic. Tamb fa substncies bsiques per a la cllula. T una estructura formada pels dictiosomes, laparell de Golgi tamb despn unes bossetes planes que poden ser lisosomes (si t substncies digestives) o vescules de secreci (si es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a lexterior). B
Vescula de secreci Dictiosoma Lisosoma

6. Lisosomes: funci. Sn petites bosses que intervenen en la digesti dels compostos que entren a la cllula i que destrueixen orgnuls que van envellint. Una altra funci dels lisosomes s la destrucci de bacteris que apareixen als glbuls blancs. B 7. Vacols: funci. Assenyala en el dibuix aquestes parts: paret cellular, nucli, vacol, mitocondris, cloroplasts. Els vacols sn una cavitat, mes o menys esfrica, que t una membrana molt delicada. Serveixen per emmagatzemar substncies, ja siguin de reserva o, txiques per a la cllula. B

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula
Mitocondri

Nucli

Paret cellular

Vacol Cloroplast

Activitats bsiques 1. Explica com es forma la membrana nuclear i quin orgnul citoplasmtic hi interv. Com entren i surten del nucli les substncies qumiques? La membrana nuclear es basa en la membrana del reticle endoplasmtic, ja qu sallarga i envolta tot el nucli. Les substncies qumiques entren i surten a travs de nombrosos porus que hi ha a la membrana. B 2. Qu son els nuclols? Quants hi pot haver i quina forma tenen? Quina s la seva funci? Els nuclol sn petits corpuscles, ms o menys esfrics, que es troba a linterior de un nucli. Pot haver -hi un o ms dun. Generalment es troba a tot tipus de cllules. La seva funci s sintetitzar el material que ms endavant formar part del ribosomes. B 3. Qu es i on es troba la cromatina? La cromatina s una massa formada principalment per protenes i ADN, i es troba dispersa pel nucli quan la cllula no est en fase de reproducci. B

4. Posa nom a les parts del nucli. B

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

Nucleoplasma Nuclol Cromatina Membrana nuclear Porus

5. Quina funci tenen els cromosomes? Quan son visibles els cromosomes? A partir de quina substncia es formen els cromosomes? Per qu els ssers vius amb reproducci sexual tenen un nombre parell de cromosomes? Quants cromosomes tenim el gnere hum? Posa nom a les parts daquest cromosoma. Els cromosomes es troben en el nucli i tenen forma de bastonet allargat i filaments. La seva funci s transportar la informaci gentica. Noms es poden veure amb claritat durant els processos de la divisi cellular. Els cromosomes es formen a partir de cromatina, ja que la cromatina senrotlla quan la cllula es reprodueix. Els ssers vius tenen un nombre parell de cromosomes, perqu la meitat sn per lvul de la mare i laltre meitat per lespermatozoide del pare. Lsser hum t 46 cromosomes. Els homes i les dones tenim 23 parelles de cromosomes. B
Bra curt

Bra llarg

centrmer

6. Com determinen els cromosomes el sexe en el cas del gnere hum? La combinaci dels cromosomes tamb determina el se xe de lindividu. Hi ha dos tipus de cromosomes anomenats: X i Y. Formant aix combinacions de XX (sexe femen) o XY (sexe mascul). Si tots els cromosomes sn XX surt dona, per noms amb que hi hagi una parella de cromosomes XY surt home.

Activitats bsiques

Helen Kvrikashvili 6

Activitats / La cllula

1. Posa noms a aquesta cllula eucariota vegetal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris, vacols, cloroplast, membrana plasmtica, nucli, porus nuclears, reticle endoplasmtic, citoplasma, aparell de Golgi, lisosomes, nuclol, paret cellular. B
Porus nuclears Citoplasma Lisosoma Mitocondris Membrana nuclear

Ribosomes Cloroplasts Nucli Paret cellular Reticle endoplasmtic Vacol

Membrana plasmtica

Nuclol

Aparell de Golgi

2. Posa noms a aquesta cllula eucariota animal: membrana nuclear, ribosomes, mitocondris, vacol, membrana plasmtica, nucli, porus nuclears, reticle endoplasmtic, citoplasma, aparell de Golgi, lisosomes, nuclol. B
Porus nuclears Vacol Mitocondris Ribosomes Membrana nuclear Aparell de Golgi

Reticle endoplasmtic

Membrana plasmtica

Nucli

Nuclol Lisosoma Citoplasma