ESQUEMES RESUM DEL TEMA 5: LA RESTAURACI BORBNICA.

1874 ALFONS + CNOVAS I CONSTITUCIONAL MANIFEST DE SANDHURST PROJECTE MONRQUIC: CATLIC-CONSERVADOR

31/12/1874 PRONUNCIAMENT MILITAR MARTNEZ CAMPOS

FINAL REPUBLICA- GOVERN DE SERRANO. RETORN DALFONS XII COM REI ESPANYA. GOVERN PROVISIONAL CNOVAS.

SISTEMA CANOVISTA

REFLEXE DEL SISTEMA PARLAMENTARI BRITNIC. SISTEMA ESTABLE DALTERNANA POLTICA I PACFICA. DOS PARTITS DINSTICS LIBERALS SALTERNAN EL PODER. CONSERVADOR. FUSSIONISTA. ES REDUEIX PODER AL EXRCIT I EVITA ELS COPS DESTAT MILITARS PER CANVIAR DE GOVERN. DEIXA FORA DEL PARLAMENT LES OPOSICIONS AL SISTEMA.

CACIQUISME. ENCASILLAMENT CUNERISME TUPINADA

CARLISME PARTIT TRADICIONALISTA (1888)

REPUBLICANISME UNI REPUBLICANA (1903)

SOCIALISME PSOE (1879)

CONSTITUCI 1876

SOBIRANIA COMPARTIDA. REI T DRET A VET, NOMENAR MINISTRES I PER TANT POTESTATS LEGISLATIVES . BICAMERAL. CONFESIONALITAT CATLICA AMB TOLRANCIA RELIGIOSA. DECLARACI DE DRETS I LLIBERTATS PER A LA PRCTICA TENEN UN FORTA REPRESSI.

BIPARTIDISME. CONSERVADORS- CNOVAS DEL CASTILLO 1875-1881 1876 CONSTITUCI. 1878 LLEI DE SUFRAGI CENSITARI. 1879 LLEI DE IMPREPTA RESTRICTIVA. 1880 LLEI DE DRET DE REUNI RESTRICTIVA. 1881-1883 1884-1885 1885-1890 1885 PACTE DEL PARDO. 1887 LLEI DASSOCIACIONS. 1888 ABOLICI DE LESCLAVITUD. 1890 SUFRAGI UNIVERSAL MASCUL. 1890-1892 1892-1895 1895-1897 1897-1899 CONSERVADORS EN EL PODER. FUSSIONISTES EN EL PODER. CONSERVADORS EN EL PODER. FUSSIONISTES EN EL PODER. 1883 LLEI DE PREMSA. FUSSIONISTES- SAGASTA.

OPOSICI REPUBLICANS. P. POSSIBILISTA P. REPUBLIC PROGRESSISTA. P. REPUBLIC CENTRALISTA. P. REP.DEMOCRTIC FEDERAL (CASTELAR) (ZORRILLA) (SALMERN) (PI I MARGALL)

UNI REPUBLICANA (SALMERN I ALEJANDRO LERROUX). CARLINS. 1876 DECADNCIA PER LA DERROTA A LA TERCERA GUERRA CARLINA. 1888 FORMACI DEL PARTIT TRADICIONALISTA DE NOCEDAL. UNA PART DELS CARLINS SINTEGREN EN ALTRES PARTITS. ALTRE OPCI DELS CARLINS S LEXILI.

MOVIMENT OBRER. - CONDICIONS LABORALS I DE VIDA MOLT EXTREMES. -DURANT LA RESTAURACI ACTUEN EN CLANDESTINITAT. - TENDNCIA MAJORITARIA ANARQUISTA. MINORITARIA MARXISTA SOCIALISTA.

ANARQUISME. - PREDOMINI EN LES ZONES DE CATALUNYA I ANDALUSIA. - ASSASSINATS 1883 ATRIBUTS A LA MANO NEGRA = REPRESSI CONTRA LANARQUISME + DIVISI EN: ANARQUISTES BAKUNISTES = VIA DE LLUITA SINDICAL I ANARCOCOMUNISTES KROPOTKIN ACCI VIOLNTA. - OPCI VIOLNTA = ACCI DIRECTA AMB ACTUACIONS COM: -1893 ATEMPTAT CONTRA MARTNEZ CAMPOS DE PAUL PALLS. -1893 ATEMPTAT AL LICEU. -1896 ATEMPTAT CONTRA LA PROCESS DEL CORPUS. PROCS DE MONTJUC. -1897 ATEMPTAT CONTRA PRESIDENT DEL GOVERN CNOVAS DEL CASTILLO. - OPCI SINDICALISTA SOLIDARITAT OBRERA. CONFEDERACIN NACIONAL DE TRABAJADORES (CNT). SOCIALISME. PREDOMINI EN LES ZONES DE MADRID ASTRIES I BISCAIA. PABLO IGLSIAS FUND 1879 EL PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAOL. 1888 SE FUNDA EL SINDICATO DE MASSES UNIN GENERAL DE TRABAJADORES (UGT).

ELS NACIONALISTMES. INICIS DEL NACIONALISME GALLEC. FACTORS SOCIETAT RURAL ON ES CONSERVAVA LA LLENGUA I LA TRADICI. LA CLASSE BURGESA MINORITARIA FRONT ALS GRANS TERRATINENTS I ARISTCRATES. REXURDIMENTO S EL REDESCOBRIMENT DE LA LLENGUA,H I TRADICIONS. INTELLECTUALS CULPEN DE LA SUBORDINACI POLTICA GALLEGA DE LA MANCA DEVOLUCI ECONMICA I EMIGRACI GALLEGA. FINS PRIMERES DCADES DEL S.XX NO HI HA PROJECTE POLTIC GALLEC.

INICIS DEL NACIONALISME BASC FACTORS ORIGINARIS LA DEFENSA DELS FURS BASCS, ABOLITS AL 1876. COMPONENT ULTRACONSERVADOR, AGRARI I DE FORTA RELIGIOSITAT. LES TRANSFORMACIONS SOCIALS (INDUSTRIALITZACI) ES PERCEBEN COM UN PERILL PER A LA IDENTITAT BASCA. EXISTNCIA DUNA LLENGUA I UN CULTURA DIFERENT, FINS HI A RECLAMAR UNA IDENTITAT RACIAL. IDEOLOGIA TRADICIONALISME I INTEGRISME CATLIC, ANTILIBERAL I ANTISOCIALISTA.

1895 SABINO ARANA FUND EL PARTIT NACIONALISTA BASC PNBo FORT CONSERVADURISME TRADICIONALISTA FORALISTA DU I LLEIS VELLA o 1898 ES MODERA EL MISSATGE I SESTN A LA BURGESIA CIUTADANA I INDUSTRIAL.

INICIS DEL NACIONALISME CATAL. FACTORS ORIGINARIS RECORD DELS FURS I DE LES INSTITUCIONS TRADICIONALS PERDUDES- DECRET NOVA PLANTA. LLENGUA I CULTURA PRPIES I BEN ARRELADES. SORGIMENT DUN MOVIMENT CULTURAL I LITERARI-RENAIXENA-ANYS 30 (S.XIX) PARTICULARITAT ECONMICA - CAT. INDUSTRIAL TOPA AMB ESP. AGRRIA. - LA BURGESIA IND. T INTERESSOS DIFERENTS A LES OLIGARQUES CASTELLANES (DEF.PROTECCIONISME).

COMPONENTS IDEOLGICS I DESENVOLUPAMENT. CATALANISME POPULAR= REGIONALISME. VINCULAT A IDEES DEMOCRTIQUES I FEDERALISTES AL LLARG DEL SEXENNI DEMOCRTIC. o PI I MARGALL Las nacionalidades, NGEL GUIMER FUND LA Jove Catalunya 1870. o ALAMENT FEDERALISTA 1869. o PROCLAMACI FRUSTRADA DE LESTAT CATAL DURANT LA REPBLICA 1873. ELS ANYS 80 DERIV EN NACIONALISME. o FUNDACI DEL DIARI CATAL 1879. o CELEBRACI DEL PRIMER CONGRS CATALANISTA 1880 o CREACI DEL CENTRE CATAL 1882 PER VALENT ALMIRALL ( Lo catalanisme 1886). o 2on CONGRS CATALANISTA 1883. o 1885 MEMORIAL DE GREUGES REIVINDICACI DEL DRET CATAL I DEL PROTECCIONISME. CATALANISME CONSERVADOR. VINCULAT ALS INTERESSOS DE LA BURGESIA INDUSTRIAL. o FUNDACI DE LA LLIGA DE CATALUNYA 1887. o LA LLIGA DE CATALUNYA I EL CENTRE CATAL ES FUSI 1891 UNI CATALANISTA ENCARREGADA DE LA FORMULACI DE LES BASES DE MANRESA 1892.

EL DESASTRE DE 1898. ANTECEDENTS. DARRERES COLNIES ESPANYOLES SN: CUBA,PUERTO RICO, FILIPINIES I ALGUNS ARXIPILAGS AL PACFIC. POCA INCIDNCIA ESPANYOLA EN LES FILIPINES (RELIGIOSA). APARICI DUN MOVIMENT INDEPENDENTISTA A CUBA I A LES FILIPINES. CONFLICTE ENTRE CUBA I ESPANYA A LA GUERRA LLARGA O DELS DEU ANYS (1868-1878) ZAJN ON ES REALITZEN PROMESES DAUTONOMIA QUE NO ES COMPLEIXEN. PAU DE

LOLIGARQUIA ESPANYOLA AMB INTERESSOS ECONMICS A CUBA NO ACCEPT EL FI DE LESCLAVITUD I LAUTONOMIA. EL COMER DE LILLA ES RELACIONAVA MAJORITARIAMENT AMB ELS EE.UU. 1891 ARRANZEL PROTECCIONISTA TOPA AMB ELS INTERESSOS DELS EE.UU. EE.UU T INTERESSOS EN LILLA DE CUBA I VOL EXPANDIR-SE PEL PACFIC. EL CONFLICTE CUB. 1895 AIXECAMENT CUB GRITO DE BAIRE2 DIRIGIT PER ANTONI MACEO, JOS MART I MXIMO GMEZ. LES TROPES ESPANYOLES, DIRIGIDES PER EL GENERAL VALERI WEYLER INICIEN UNA GRAN REPRESSI. EL 1897 SAGASTA CONCEDEIX, LAUTONOMIA A CUBA I PUERTO RICO, PER ES MASSA TARD. ELS INDEPENDNTISTES QUE CONTAVEN AMB EL SUPORT DELS EE.UU NO ACCEPTEN. 1898 ESTATS UNITS DECLAREN LA GUERRA A ESPANYA APROFITANT LENFONSAMENT DEL MAINE. LA FLOTA ESPANYOLA COMANDADA PER CERVERA ES ENFONSADA A SANTIAGO DE CUBA. EL CONFLICTE FILIP. MOVIMENT INDEPENDENTISTA QUE DIRIGEIX JOS RIZAL PRINCIPALMENT. INICI DE LA GUERRA AL 1895. EL GENERAL POLAVIEJA EXECUTA A JOS RIZAL. LA INSURRECCI ES CONTROLADA AL 1897. INTERVENCI AMERICANA ABRIL 1898 PROVOCA LA DERROTA ESPANYOLA A LA BATALLA DE CAVITE. FI DE LA GUERRA. SE SIGNA EL TRACTAT DE PARS PRDUA DE CUBA, PUERTO RICO I FILIPINES QUE PASSEN A MANS DELS EE.UU.

CRISIS IDEOLGICA, SENTIMENT DHUMILIACI NACIONAL, MALESTAR A LEXERCIT I ANTIMIITARISME.