EL PAS D´EN REVULL

Conten que era un vespre del mes de novembre quan,

en unes festes de porquejades, l´avi començà a contar a la
gent més menuda la llegenda des Pas d´en Revull.

Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler

arredossar-se a Guatelana, avui Santa Galdana, que és on
acaba el barranc d´Algendar. Vet aquí que un dels més
joves d´aquells pirates o bandejats, tan polit va trobar
aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de
manera que seguia caminant bocabadat d´aquella
meravella de paisatge. Però, quasi sense entemer-se´n, es
va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era,
per tant aquell moret va haver de quedar a Menorca. Va
pensar que per aquells indrets s´hi trobaria bé, era un lloc
on hi havia molta fruita i podria ben viure.
Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d´Algendar.
Per aquelles terres i timbes va trobar una cova com un
túnel, ben tapat d´esbarzers, que tenia dues entrades, i va
pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien.
Mentre hi va haver fruita tot va anar molt bé, però en
arribar l´hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i va
ser quan en Revull començà a passar gana.
Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria
agafar qualque animal per menjar. Un dia faltava una
gallina a s´Aranjassa, un altre hi faltava un conill a
Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló
va desaparéixer. Ningú d´aquells indrets no sabia per on
desapareixien els animals.
Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de
les rodalies es varen trobar al lloc del Canaló, armant
conversa s´ho van contar tot i van decidir de posar-se en
guada. Així va ser com van pensar que hi havia algú que
feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí
per veure si afinaven qui era el qui robava. A l´hora manco
pensada van veure com una ombra sortia de les penyes del
pas d´en Revull –que llavors quan, encara no tenia aquest
nom, coneixien com sa Penya Fosca-. Els pagesos es van
proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar però
arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si
la terra se l´hagués engolit.
El vespre següent ho varen tornar a intentar, però els va
passar el mateix, mai no el trobaven, sols sabien que era
moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li
va bastar la llestesa i li van afinar l´amagatall, era una cova
en forma de túnel que tenia dues boques o entrades ben
tapades d´esbarzers. Van pigar foc a aquell rocam i el van
aplegar.
D´aquell moro, no en sabem res més, però sabem que
per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors
encá, se li donà el nom del pas d´en Revull.
Altres versions conten que aquells pagesos, quan van
agafar el moro, li van donar un bon sau de llenya, però se´n
van compadir i el van perdonar a condició que marxàs d
´aquelles terres tan prest com pogués.