TEMA 5 : LA RESTAURACI 1874-1898

LA RESTAURACI 1874-1898
Concepte i Caracterstiques de la Restauraci. La Restauraci borbnica s un perode iniciat amb el restabliment de la monarqua dAlfons XII, i signific la implantaci dun nou sistema poltic, que permet la reimplantaci del liberalisme doctrinari i el retorn del poder a la burgesia conservadora i latifundista. La intenci era construir un estat polticament estable i conservador per contrarestar els corrents ideolgics demcrates, republicans, marxistes i anarquistes. La Resturaci estabilitza el rgim amb : a) La pacificaci de conflictes. b) Cessament del colpisme militar, i es tracta ajunyar lexrcit de la vida poltica establint la supremaca del poder civil sobre el militar. 2 c) La implantaci del sistema canovista de torn de partits dinstics.

1.- LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL.

1.1- El Projecte monarquicoconstitucional de Cnovas.

El 1873 Cnovas del Castillo va assumir el lideratge de la causa alfonsina, quan la reina Isabel II li va otrog a Alfons els plens poders. Desprs de la imatge de descrdit dIsabel II, va treballar per forjar una imatge del prncep com a soldat i futur rei. Alfons va rebre formaci a lacadmia de Sandhurst (Anglaterra). Aprofitant laniversari dAlfons, Cnovas va redactar un text, que Alfons enviar a tots aquells que lhavien felicitat, el Manifest de Sandhurst, on es presentava com lnic i legtim representant del dret monrquic a Espanya i anunciava3 la seva intenci de governar dacord amb la constituci.

MANIFEST DE SANDHURST

1.2- El cop destat de Martnez Campos.

Cnovas pretenia que Alfons recupers la corona per mitj de la via poltica, per alguns sectors monrquics volien accelerar el procs restaurador, sobretot aquells que tenien interessos econmics en Cuba. Van afavorir el cop dEstat del 31 de desembre de 1874, a Sagunt, on Martnez Campos va proclamar a Alfons rei dEspanya. Al gener de 1875 torna de lexili Alfons XII, es constitu un govern presidit per Cnovas del Castillo i es convocaren eleccions constituents.

1.3.- La constituci de 1876.

1. 2. 3.

4.
5. 6.

La constituci de 1876 es redacta a partir dels principis conservadors de la constituci de 1845, com la sobirania compartida. Les atribucions del rei eren amplies com: Poder executiu. Manar sobre lexrcit. La seva figura s jurdicament inviolable. La responsabilitat recau en els seus ministres, que sn nomenats i destituits per ell. Poder legislatiu t amplies atribucions perque pot convocar i suspendre Corts. El president del govern es designat per ell ( amb el torn de partits). La Constituci reconeix la llibertat dexperssi, reuni i associaci per van ser restringuits i regulats per lleis especfiques. La religi catlica era la religi de lEstat i sobligava al manteniment del culte i els seus ministres. Encara que reconeixia lexistncia daltres religions. La constituci era centralista el que va anar fomentar el incipients moviments nacionalistes catalans i bascos. Tamb va obstaculitzar lautonomia dels territoris ultramarins que encara hi 6 eren sota domini espanyol.

CONSTITUCI DE 1876.

1.4.- Del sufragi censitari al sufragi universal.

1.

2.

La constituci no abordava el tema del sufragi que es desenvolupa amb dues lleis. Llei 1878 aprovada per la majoria conservadora, que estableix un sistema censitari. Voten els majors de 25 anys. ( 5% de la poblaci). La creixent intensificaci de la lluita popular per aconseguir el sufragi universal mascul per part dels partits republicans i demcrates a loposici portaria finalment els liberals a cedir i establir el sufragi universal mascul el 1890.

2.- ELS MECANISMES POLTICS DE LA RESTAURACI.

2.1.- El bipartidisme i el torn de partits. El bipartidisme.

1. 2.

Sinicia el regnat dAlfons XII amb un govern conservador presidit per Antonio Cnovas del Castillo, entre 1875 i 1878. Durant aquest periode es van posar fi a una serie de conflictes, que podien incidir negativament en lestabilitat de lEstat i la monarquia com: La Guerra de Cuba amb la Pau de Zajn de 1878. La Tercera Guerra Carlina, 1876 el Pas Basc. Cnovas va mantenir lestat de prevenci, que permetria adoptar mesures repressives superiors a les de poltica normal fins que les corts aprovaren la constituci i restableix les garanties constitucionals.
10

1878 : llei de sufragi censitari, que limitava el vot i disposicions legals que limitaven els drets individuals. Els CONSERVADORS van controlar lestat fins 1881, on Cnovas intueix, que per conservar lestabilitat del sistema tenia que incorporar a loposici amb una alternana pacfica de govern. s lanomenat TORN DE PARTITS DINSTICS . Objectiu s que loposici poltica, que acceptava la monaquia , no hagus de recorrer a la fora militar o revolucionaria, per arribar a governar, com havia passat des de 1836. La frmula del torn de partits es comena a perfilar al 1877, quan Cnovas fa les primeres propostes a Prxedes Mateo Sagasta(progressista constitucional), futur lder del Partit Liberal Fusionista 1880. Es per aix que a partir de 1881 el Parlament es regeix per el Bipartidisme, lalternana de governs entre els dos partit dinstics: LIBERALS CONSERVADORS Cnovas.
LIBERALS FUSIONISTES Sagasta.
11

Prxedes Mateo Sagasta Antonio Canovas del Castillo Alfonso XII

12

Partits dinstics.
1. 2. 3. 4.

Tots dos partits coincideixen en : La defensa de la monarquia. La defensa de la Constituci. La defensa de la propietat privada. La consolidadci de lEstat liberal, unitari i central. Partit Liberal Conservador: es va organitzar al voltant de Antonio Cnovas del Castillo, que reuneix els sectors ms conservadors de la societat( lantic Partit Moderat i la Uni Liberal), a excepci dels carlins. Els conservadors es mostraven ms a favor de linmobilisme poltic i a la defensa de lEsglsia i de lordre social. Els grups socials que predominen sn laristocrcia, grans popietaris industrials i de la terra. A Catalunya, els conservadors saplegaven entorn al CERCLE CONSERVADOR LIBERAL, liderat pel jursta Manuel Duran i Bas i del banquer Manuel Girona. Expressaven la seva opini a travs del Diari de Barcelona.

13

La relaci entre els conservadors catalans i Cnovas sn problemtiques perqu els catalans rebutjaven alguns aspectes de la vida social com: tolerncia dels cultes, lliberta dassociaci, liberalitzaci de la impremta, sufragi universal i tamb oposats a la voluntat centralitzadora i uniformista de Cnovas.
Partit Liberal Fusionista: tenia com a principal dirigent a Prxedes Mateo Sagasta, van aplegar els diferents partits monrquics del sexenni, com progressites constitucionals, radicals, unionistes i alguns repblicans. Proposaven un reformisme ms laic i progressita, ja que volien ampliar les llibertats individuals, rest influncia a lEsglsia i democratitz el sistema amb el sufragi universal. Els liberals catalans dinstics, sarticulen al voltant dantics progressistes com Victor Balauger i Francesc Rius i Taulet, que tenien com a diari per difondre les seves idees a La Vanguardia. 14

Torn Pacfic.

El torn quedava garantit perqu el sistema electoral invertia lesquema parlamentari. Quan un govern patia un procs de desgast poltic, el rei cridava al cap de loposici a formar govern, aquest convoca eleccions i saconsegueixen la majoria necessaria per governar.

Del 1875 fins 1881 es mantenen els conservadors al govern, quan 1880 Sagasta funda el Partit Liberal Fusionista, els liberals hi accedeixen per primer cop al govern.
El 24 de novembre de 1885 es signa el Pacte del Pardo, on es desenvolupara el projecte poltic denominat turnisme o alternancia dels dos grans partits. Es signa una mica abans de la mort de Alfons XII, entre Cnovas i Sagasta, lders dels dos partits ms importants de la Restauraci, amb el propsit de donar suport a la regncia de Maria Cristina dHabsburg (embarassada de Alfons XIII) i garantir la continuitat de la monarquia, davant les pressions dels carlins i dels republicans.

15

BIPARTIDIME TORN DE PARTITS.

16

2.2.- Manipulaci electoral i lestructura caciquista.

Lalternana en el poder era possible grcies a un sistema electoral corrupte i manipulador, que comprava vots, falsificava actes i utilitzava prctiques de coacci sobre lelectorat amb linfluncia i el poder econmic dalguns individus de la societat com els Cacics. El procs sexerceix : El ministre de la Governaci era lencarregat de elaborar la llista dels diputats que havien de ser elegits a cada districte, lanomenat escasillado. Tamb era lencarregat de nomenar els diputats aliens a la circumscripci per la qual es presentaven, eren els anomenats cuneros. Els governadors civils trametien la llista de candidats als alcaldes i als cacics, que exercien les seves influncies per garantir lelecci. Aquesta manipulaci de les eleccions es coneix amb el nom de tupinada i inclou prctiques com la falsificaci del cens ( inclouen a morts), manipulaci dactes, compra de vots i les coaccions. Tot aix es veu beneficiat per la gran abstenci , la participaci no supera el 17 20% de la poblaci.

18

19

FRAU ELECTORAL.

20

21

3.- LACABAMENT DELS FOCUS DINESTABILITAT

I LARTICULACI DE LOPOSICI.

Cnovas era conscient que per consolidar la monarquia calia la resoluci dels dos conflictes pendents de la Repblica: La Tercera guerra carlina i la Guerra de Llarga. Els grups de loposici poltica real com el carlisme, republicans, socialistes i nacionalistes es van reorganitzar.

3.1.- La fi de la Tercera guerra carlina i la nova oposici tradicionalista.

La conseqncia de la derrota carlina fou labolici del rgim foral: els bascos van quedar subjectes a : al pagament dimpostos i al servei militar comuns a tot lEstat. Substituint el rgim foral, es van establir un sistema de concerts econmics( 1878) que consisteix en una certa autonomia fiscal. Les provincies basques pagarien anualment a ladministraci central una determinada quantitat, recaptada directament per les 22 diputacions forals.

Cap al 1886, amb la consolidaci de la Restauraci, es van voler presentar com una nica fora catlica, per el suport de la jerarquia eclesistica i del Vatic a la dinastia alfonsina dificultat lxit. Al 1888 molts carlins es veuen atrets per lescissi carlista integrista de RAMN NOCEDAL, que va fundar el Partido Tradicionalista, definit com antiliberal i defensor de la tradici i de la religi catlica.

3.2.- La Guerra Chiquita.

La Pau de Zajn 1878 posa fi a la guerra llarga, per no solucionar el conflicte. Al 1879 es va produir una revolta coneguda amb el nom de Guerra Chiquita , que va ser reprimida amb certa facilitat per les autoritats colonials al 1880.

23

3.3.- Loposici republicana.

El republicanisme va ser el gran venut del cop militar de 1874 i va haver de fer front la repressi de les autoritats poltiques i a les divisions internes dins el mateix moviment. Tot i la marginaci poltica, el republicanisme contava amb una base popular fora amplia i tenia rgans de premsa influents com : Diari La Publicitat. Revistes com : La Campana de Grcia. Lesquella de la Torratxa. Els republicans es trovaven molt fragmentats entre diferents corrents poltics. Els seguidors dEmilio Castelar, que formen el Partit Possibilista, que tindran participaci poltica i un diputat per Barcelona. El Partit Republic Progressista amb els seguidors de Manuel Ruiz Zorrilla, que adopten la via insurreccional i protagonitzen diferents aixecaments com el de la seu dUrgell 24 (1883) o el de Santa Coloma de Farners (1884).

Els seguidors de Salmeron, que representaven el Partit Republic Centralista, que no tingu gaire fora a Catalunya. La fora amb ms influncia i suport a Catalunya s el Partit Republic Democrtic Federalista de Pi i Margall, que en els primers anys de la Restauraci va patir un periode descissi interna , la ms important la de Valent Almirall. Cap al 1880 es va convocar el primer congrs Regional Federal, que reactiva el moviment federalista i aprova les bases per realitzar un projecte dEstat Catal que barrejava la defensa de lEstat federal amb un fort reformisme social. La introducci del sufragi universal 1890 va signific la reactivaci del republicanisme i estimul la seva arriculaci amb la creaci dUni Republicana, que reuneix als federals, centralistes i progressistes, quedan fora els possibilistes. El Partit Uni Republicana es va fundar al 1903, degut als exits de les eleccions de 1893 i 1900 . Els impulsors van ser el que seria el seu president Nicols Salmern i Alejandro Lerroux.
25

Emilio Castelar Partit Possibilista Manuel Ruiz Zorrilla Partit Republic Progressista.

Nicols Salmern Partit Republic Centralista.

Pi i Margall Partit Republic Democrtic Federalista.

26
Alejandro Lerroux. Partit Uni Republicana.

27

3.4.- El corrent Socialista.

1. 2. 3.

El pensament socialista dinspiraci marxista va arrelar a Madrid entre el cercle de tipgrafs, que el 2 de maig de 1879 van fundar el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE). El lder de lorganitzaci va ser el tipgraf Pablo Iglesias. La influncia del partit es va anar extenen lentament a Madrid, Biscaia, Astries, per no t massa influncia a Andalusia i Catalunya on predomina lanarquisme. Els punts forts del partit sn : Lemancipaci de la classe obrera. La instauraci de la propietat social. Conquesta del poder poltic. Lobertura poltica que arriba amb el govern liberal fusionistes va permetre un petit creixement dafiliats. Lany 1886 s fund el seu propi rgan de premsa el setmanari El socialista , es convertir al 1890 en lrgan oficial del partit. 28 El 1888 es fund a Barcelona la seva central sindical , la Uni General de Treballadors (UGT).

1 de maig 1890.

Pablo Iglesias. Fundaci del PSOE.

29

4.- LA QESTI SOCIAL.

Lltim quart del segle XIX, una classe obrera industrial cada cop ms nombrosa, sotmesa a precarietat laboral i a lincrement constant dels preus, plantejaven als governs conservadors una explosi de violncia social dels socialistes o anarquistes. Els governs espanyols van arribar als anys 90 amb una forta crispaci social. Els corrents socialistes i anarquistes es van organitzar i adoptar estratgies diferents per aconseguir els seus objectius.
30

4.1.-La llei dassociacions i la poltica reformista.

Durant els primers anys de la Restauraci, el moviment obrer no va poder actuar amb llibertat a causa de la poltica restrictiva dels gorverns conservadors i es van veure forades a la clandestinitat. Amb larribada al govern dels liberals 1881, es van iniciar una etapa de tolerncia que va permetre reestructurar les organitzacions obreres. Lobrerisme va rebre un impuls molt important amb laprovaci de la Llei dassociacions 1887, que permet el dret a la lliure sindicalitzaci. Lany 1879 Pablo Iglesias fund el Partit Socialista Obrer Espanyol. Un partit que es defineix com a marxista, dorientaci obrerista i partidari de la revoluci social. Lany 1890 participen activament a la primera celebraci del Primer de Maig, com a jornada de reivindicaci obrera de la jornada de vuit hores i tamb van participar a les vagues mineres dAstries i Pas Basc. 31

4.2.- El sindicalisme socialista.

Malgrat la defensa dela participaci en la vida poltica, la seva negativa a collaborar amb els republicans va fer que no tingus participaci en el congrs dels diputats fins 1910. Al 1888 es va impulsar la creaci dun sindicat socialista a Barcelona , la Uni General de Treballadors. El sindicat respon al model de sindicat de masses, que englobava tots els sectors de la producci. Per ampliar la seva base social, el sindicat es va declarar no depenen de cap organitzaci poltica i lnic requisit dadmissi era respectar el reglament i els acords aprovats. El programa del sindicat tenia un carcter reivindicatiu de millores en les condicions laborals dels obrers i per aix defensa la negociaci collectiva, sense renunciar a la vaga. PSOE i UGT van tenir a Madrid i Biscaia i Astries les seves zones dinfluncia ms gran, mentre que a Catalunya i a Andalusia, dinfluncia anarquista, la seva repressentaci s escassa.
32

Video : Los mrtires de Chicago . http://www.youtube.com/watch?v=WgPmDBCQfwE Video : 120 del 1 de mayo http://www.youtube.com/watch?v=EpF7GPCivg8

Arriba los pobres del mundo En pie los esclavos sin pan alcmonos todos al grito Viva la Internacional! Removamos todas las trabas que oprimen al proletario, cambiemos el mundo de base hundiendo al imperio burgus. Agrupmonos todos, en la lucha final, y se alzan los pueblos por la Internacional. (Bis) El da que el triunfo alcancemos ni esclavos ni dueos habr, los odios que al mundo envenenan, al punto se extinguirn. El hombre del hombre es hermano derechos iguales tendrn la Tierra ser el paraso, patria de la Humanidad. Agrupmonos todos en la lucha final. Y se alzan los pueblos por la Internacional. Agrupmonos todos en la lucha final. Y se alzan los pueblos con valor! por la Internacional.

33

4.3.- El moviment anarquista.

1.

2.

Lambient de tolrancia que hi ha al 1881, els bakunistes van organitzar un Congrs obrer a Barcelona, en el qual van reconstruir la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE), que substitua lantiga Federaci Regional Espanyola(FRE).El motiu del canvi es per la prdua de afiliats i per la necessitat dadaptar-se ala nova legalitat, que prohibia les organitzacions de carcter internacional. La nova organitzaci tenia la seva implantaci ms gran a Catalunya i Andalusia. Lany 1883 els assassinats atributs a la suposada organitzaci anarquista anomenada La mano negra, fou lexcusa del rgim per iniciar la repressi contra lanarquisme, que provoc ms de cinc mil detencions. Aquests fets van radicalitzar bona part del moviment anarquista, que es divideix en : Els que segueixen la tradici bakunista de lluita sindical . Els qui sidentifiquen amb les teories anarcocomunistes defensades per Kropotkin, ms orientats cap a les 34 actuacions violentes i radicals.

Mijal Bakunin
Anarcocollectivisme. Per a Bakunin l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat basada en el treball, el factor de producci, els seus mitjans i distribuci i que s'organitzaria mitjanant la federaci de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. No obstant aix en la visi de Bakunin a cadasc se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa, que s'aprofits del treball de les associacions lliures. All que el comunisme llibertari de Kropotkin va objectar, el ressorgiment d'una burocrcia que hagus de vigilar i regular el treball i la seva remuneraci, el que tendiria a constituir-se en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.

Poitr Kropotkin
Kropotkin volia l'abolici de tota forma de govern en favor d'una societat que es regs exclusivament pel principi de l'ajuda mtua i la cooperaci, sense necessitat d'institucions estatals (anarcocomunisme).

35

1.

2.

3.

Aix una part del moviment anarquista va optar per lacci directa i va organitzar grups autnoms revolucionaris amb lobjectiu datemptar contra les pilar bsics del capitalisme: ESTAT ESGLSIA BURGESIA. Durant letapa 1893 1897 hi van haver les actuacions de violncia social ms importants: 1893 el tpograf Paul Pallars llanar dues bombes contra la comitiva encapalada per Martnez Campos, que va resultar ferit de gravetat quan passava revista a Barcelona. (condemnat a mort). Uns mesos ms tard eren llanades dos bombes Orsini contra lentitat representativa de la societat burgesa, el Liceu de Barcelona . 1896 una bomba llanada contra la process del Corpus, smbol de la liturgia popular, va suposar la mort de 6 persones i 40 ferits. Els atemptats van tenir una repressi fota contra lanarquisme, que provoc una espiral de violncia basada en la dinmica dacci - repressi acci.

36

Paul Palls
Atemptat contra Martnez Campos.

Afusellament de Palls.

Atemtado del Liceu.

Bomba Orsini.

37

Atemptat del Corpus a Barcelona 1896.

Atemptat 1897 contra Cnovas del Castillo.

38

El judici dels detinguts per latemptat del Corpus, conegut amb el nom de Procs de Montjuc ( 8 penes de mort i 67 de pres), va esdevenir el smbol de la repressi i lautoritarisme de lEstat Espanyol. La repercussi dels fets va provocar lacci anarquista de litali Michele Angiolillo, que ve a Espanya i a lagost de 1897 assassina al president del govern Cnovas del Castillo. La difussi datemptats aprofundeix en lescissi dels anarquistes entre, els que opten per lacci directa i els que promouen una acci de masses. Aquest ltims defenaven que lacci directa, no apropava a lobrer a la revoluci sin que els allunyava de les idees anaquistes i defensaven la necessitat de fundar organitzacions sindicals. s una corrent de carcter anarcosindicalista, i al 1907 crear la Solidaritat Obrera i 1910 la CNT.

39

Congrs fundacional de la CNT.

40

5 .- ELS REGIONALISMES PENNSULARS I EL CATALANISME.

Un dels fets poltics ms rellevants de lpoca de la Restauraci va ser laparici dimportants moviments de carcter regionalista a Catalunya, al Pas Basc i Galcia. Aquests moviments van sorgir com a reacci contra les poltiques uniformistes i centralitzadores de lEstat i per reivindicar el seu particularisme dins lEstat.

Al final del s. XIX i sobretot a partir de la crisis 1898, les manifestacions regionalistes van evolucionar cap a frmules poltiques nacionalistes, que anaven des de la descentralitzaci fins a la independncia.
41

5.1.- El regionalisme i els nacionalismes.

El regionalisme gallec i valenci, es mouen en lmbit literari. El Galleguisme: La societat gallega a diferncia de la catalana o la basca, continuava essent rural, la burgesia era fora dbil enfront unes classes dominants tradicionals com la vella noblesa territorial i eclesistica. Laparici del galleguisme fou ms minoritria i tardana que a Catalunya i el Pas Basc. Encara que la societat era molt ms homognia i que la llengua i les tradicions culturals shavien mantingut ms arrelades en el s de la societat pagesa. Aix explica perqu les classes mitjanes consideressin la defensa de les tradicons i la llengua com un signe dendarreriment cultural i social al identificar-ho amb la pagesia tradicional. A la metitat del segle XIX sinicia un corrent o Rexurdimiento, que significava el redescobriment romntic i literari de la llengua , la histria i les tradicions gallegues, per amb un42 carcter essencialment cultural i apoltic. (Rosalia de Castro).

Unes minories intellectuals van comenar a responsabilitzar al centralisme espanyol i la subordinaci poltica gallega com el motiu de lendarreriment econmic, que va forar a molts gallecs cap a lemigraci com a nica sortida. En les dos ltimes dcades del s.XIX el galleguisme va adquirir un carcter ms poltic, que es veu en el naixement duna premsa i dels primers projectes galleguistes, que es van difondre entre unes minories intellectuals. Shaura desperar a les primeres dcades del s. XX per trobar una nova generaci de galleguistes amb plantejaments poltics i amb ms influncia dins la societat.

Rosalia de Castro.

43

El Nacionalisme Basc:

1.

2.

Els furs eren unes ordenances juridicoadministratives, tpiques de lAntic Rgim, que van estar vigents al Pas Basc i Navarra fins el final de la tercera guerra carlina 1876. Labolici daquests furs provocar lorigen dun corrent de recuperaci de la identitat basca. En aquest procs van coincidir dos elements: Labolici dels furs: naixement dun moviment foralista, que reivindicava el manteniment de la societat basca tradicional, refusant la imposici de la poltica i dels partits dmbit espanyol. El procs dindustrialitzaci de Biscaia, que va generar laparici duna burgesia vinculada al sistema poltic de la Resturaci i partidaria de concerts econmics, per tamb va afavorir una immigraci, que podia fer perillar les seves senyals didentitat. Per defensar la llengua, cultura i la societat tradicional basques (euskera), es van oposar a la 44 espanyolitzaci de la immigraci.

Amb aquest marc contextual Sabino Arana va impulsar els principis originaris del nacionalisme basc, amb el lema Du i lleis antigues; que venia a ser la defensa de la vella societat patrialcal desde una perspectiva antiliberal, catlica i tradicionalista, alhora que reclamava la total reintegraci dels furs. Aquest nacionalisme basc una de les seves claus era la puresa de raa, per aix a la nova Euskadi els immigrants (els maketos) deterioraven els costums, la religi i la moral. En els seus escrits Sabino ataca a la classe dirigent basca per permetre la destrucci de la societat afavorint el procs de industrialitzaci i ataca al socialisme per la seva influncia entre la immigraci. La publicaci del seu llibre 1892 Bizcaya por su independncia, ha estat cosiderat com linici del nacionacionalisme basc. 1894 Arana va crear la Societat Euskalerria que fou lorigen del Partit Nacionalista Basc. A partir de 1901 va moderar el seu discurs i abandonar els postulats independentistes i antiindustrialitzaci, per defensar la reintegraci dels furs dins un Estat liberal espanyol.

45

Ikurrinya amb les mesures oficials actuals.

Euzko Alderdi JeltzaleaPartido Nacionalista Vasco

46
Ikurrinya amb les proporcions que li van donar els germans arana.

A Mallorca, el regionalisme agafa forma amb la producci intellectual de Miquel dels Sants Oliver, que al 1899 va publicar La cuestin regional.

5.2.- El Catalanisme.

1. 2.

El catalanisme comena a manifestar-se a la primera meitat del segle XIX. La industrialitzaci del Principat, va suposar una aproximaci a Europa occidental i un distanciament amb la resta de la societat espanyola. Antecedents del catalanisme sn: Romanticisme Reinaxena. Proteccionisme econmic. Laparici del Romanticisme, com a reivindicaci i exaltaci de la histria, del dret i lorganitzaci poltica medievals, contribuir a mantenir el sentiment de diferenciaci. El moviment cultural i literari, la Renaixena, va sorgir a Catalunya cap als anys 30, en el context del romanticisme europeui amb un estat espanyol amb pretensions centralistes i unificadores del territori per mitj del castell i ignorant la resta de llenges i cultures. Lobjectiu daquest moviment ser la recuperaci de la llengua i les senyals didentitat catalanes, no hi ha 47 projecte poltic.

Al comenament del segle es va visible la disminuci del ls del catal, que restava circunscrit a lmbit quotidi. La publicaci el 1833 de Loda a la Patria dAribau i dels escrits al Diario de Barcelona de Joaquin Rubi i Ors a favor de la recuperaci del catal com a llengua literria, la llengua es converteix en el referent del moviment. Lany 1859 sinici la celebraci dels Jocs Florals, que serveixen com a plataforma per restaurar i conservar la llengua i la literatura catalana. A ms van contribuir a laceptaci social del catal com a llengua culta i de prestigi.

48
Bonaventura Carles Aribau.

Els anys 70 foren els de mxima plenitud de la renaixena i troben figures importants com Jacint Verdaguer i ngel Guimer. La renaixena tamb comport una recerca de les arrels de la identitat catalana en mbits com la histria, el dret o el folklore.

Jacint Verdaguer.

ngel Guimer.

49

El proteccionisme La defensa de la industria catalana amb mesures poltiques proteccionistes , per reduir la competncia amb productes extrangers, sobretot els britnics, van ser una de les caracterstiques de la poltica de la primera meitat del s. XIX. Tant industrials, poltics com publicistes sesforen en justificar la protecci del mercat nacional espanyol.
Catalanisme poltic. Els origens del catalanisme com a moviment poltic, t els seus antecedents en els moviments populars de protesta contra lestat liberal i rebuig contra el centralisme unificador. Les primeres oposicions a aquest centralisme sn algunes manifestacions catalanes que es donen entre 1835 i 1843, on es reclamen reformes poltiques i socials per acabar amb la centralitzaci de lestat.
50

El federalisme es desenvolup com una doctrina poltica fortament arrelada a Catalunya i com una opci al govern del sexenni democrtic (1868-1874). Aquest corrent federalista troba en el Partit Republic Democrtic Federal el vehicle de difussi. El republicanisme defensava la republica, lacisme, ampliaci de drets i llibertats i sobretot una repartici dels poders entre els rgans de govern estatal, regional i municipal. Francesc Pi i Margall fou el principal inspirador del republicanisme federal i tamb hem de destacar Valent Almirall, Josep Anselm i Clav i Ildefons Cerd.

51
Pi i Margall. Valent Almirall.

Josep Anselm Clav.

Ildefons Cerd.

 1. 2.

3.

Acci poltica del Catalanisme durant la Restauraci es concreta en : La creaci de plataformes cviques i dassociacions. En manifests per donar a conixer la realitat catalana. Demanar el reconeixement de la seva singularitat dins lEstat Espanyol. Organitzaci de campanyes en defensa dels interessos de Catalunya. Plataformes catalanistes= plataformes cviques i dassociacions. El 1870 a lombra dels Jocs Florals, es a fundar lassociaci Jove Catalunya, que impular la creaci de publicacions peridiques en catal com : La Gramalla (setmanari de carcter cientfic i artstic) (1870) i la Renaixena (1871). Valent Almirall va ser una figura clau per entendre la transici del federalisme cap al catalanisme poltic. Almirall fou un dels ms destacats dirigents del federalisme, que a lany 1881 va trencar amb Pi i Margall i impulsar la creaci duna organitzaci poltica especficament catalana i al marge dels partits estatals. El seu pensament poltic va quedar recollit al seu llibre Lo Catalanisme (1886).

52

53

1. 2. 3.

Amb lobjectiu dunir a totes les forces catalanistes, Almirall va convovar el Primer Congrs Catalanista 1880, que pretenia aplegar els dos corrents ms destacats del catalanisme: el federalisme republic i el ms literari, apoltic i conservador que envoltava el diari La Renaixena. Es van pendre tres acords: La redacci dun document en defensa del dret civil catal. La creaci duna acadmia de la llengua catalana. Crear una entitat que difongus el catalanisme = Centre Catal es va crear al 1882 i el seu primer president fou Frederic Soler. El Centre Catal va convocar el segon Congrs Catalanista 1883. Les resolucions daquest congrs van significar el naixement duna poltica catalana real i per aix es va acordar labandonament dels seus membres dels partits poltics estatals i la militaci en organitzacions catalanes. I altre acord va ser la defensa del 54 proteccionisme i del dret catal.

55

Manifests per donar a conixer la realitat catalana. Demanar el reconeixement de la seva singularitat dins lEstat Espanyol. Lany 1885 el Centre Catal va convocar un mting a la Llotja de Barcelona en el qual van participar organitzacions econmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. Almirall pretenia laproximaci del moviment catalanista a la burgesia, que en el millor dels casos defensava noms posicions descentralitzadores. A la reuni es va aprovar la redacci dun mainfest, conegut amb el nom de Memorial de Greuges (1885), que recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. El redactor fou Valent Almirall i el destinatari Alfons XII (10 mar). El document denncia lopressi del rgim centralista sobre Catalunya i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme, per els convenis comercials que shavien establert amb Frana i Regne Unit, i del dret civil catal, pels intents de lunificaci del codi civil. El text es considerat com el primer manifest poltic unitari del catalanisme. La lluita contra el projecte de lExposici Universal de Barcelona (1888) defensat per Almirall i de molts membres del Centre Catal, va provocar la divisi interna de lentitat. I al 1887 es crea una nova organitzaci poltica La Lliga de 56 Catalunya.

Expossici Universal de Barcelona 1888

57

El 1886 es crea Centre Escolar Catalanista, una agrupaci destudiants del Centre Catal, que va evolucionar del regionalisme al catalanisme i que amb alguns membres del Centre Catal van crear al 1887 La Lliga de Catalunya. La Lliga de Catalunya defensava els interessos morals, poltics i econmics de Catalunya desde la visi conservadora (burgesa). Al 1888 la Lliga va adrear a la regent M Cristina dHabsburg un missatge en catal, on li demanava la instauraci dun sistema autonmic. Campanya contra el projecte dunificaci del codi civil.= Organitzaci de campanyes en defensa dels interessos de Catalunya. Lany 1889 sesta discutint a les Corts Madrid una reforma del Codi Civil . Aquest codi suposa linici duna campanya dirigida per La Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista, liderada per Narcs Verdaguer, en contra de larticle 15, on diu que totes les persones nascudes fora del territori foral, es reigiren pel nou codi i no pel dret foral. El setmanari catlic La veu de Montserrat es converteix en el portaveu daquest campanya. Tot i aix les Corts aproven el text a labril, per larticle 15 va ser reformat el mes de juliol a favor de les regions forals, grcies a la intervenci de la reina regent. Narcs ho va qualificar com la primera victoria del catalanisme.
58

Narcs Verdaguer i Calls.

59

La Uni Catalanista i les Bases de Manresa. La campanya contra el codi civil va mostrar la necessitat dorganitzar millor el moviment catalanista. El dirigent de la Lliga de Catalunya, Narcs Verdaguer va proposar fundar una nova entitat que coordins aquesta associaci amb tots els nuclis catalanistes comarcals. Aix, lany 1891 es va fundar La Uni Catalanista. La nova organitzaci tenia com objectiu la propagaci de les idees regionalistes i la realitzaci dun programa com per a tots els grups catalanistes. El primer president de lentitat va ser Llus Domnech i Muntaner i el secretari, Enric Prat de la Riba. Els dies 25-26- i 27 de mar 1892 a lAjuntament de Manresa es celebra la primera assamblea de delegats de lorganitzaci amb lobjectiu daprovar el seu programa poltic, que rebra el nom de Bases per al Constituci Regional Catalana (= Bases de Manresa). El document consta de 17 bases: La primera tracta del poder central, que es configura com a federal i les atribucions a Catalunya i les 16 bases segents tracta del poder regional 60 catal.

Llus Domenech i Muntaner.

En 1906 Enric Prat de la Riba publica La nacionalidad catalana, una obra important en la definici del nacionalisme catal.
Enric Prat de la Riba.

61

62

Les reaccions del parlament provenen del conservador Eduardo Dato, que va considerar el text utpico como el programa socialista, tan peligroso como el anarquista; Antoni Maura liberal el qualific programa de disolucin y de negacin de la patria. Els partidaris dun estat centralista no podien acceptar lexistncia de realitats nacionals diferents a lespanyola perqu dificultava la construcci dun estat nacional modern. Els catalanistes veien en lestat centralista un obstacle per la realitzaci del desenvolupament de Catalunya i de la seva identitat. El catalanisme dels ltims anys del s. XIX tenia com objectiu aconsegu lautogovern per a Catalunya.

63

La conquesta de les Institucions i el missatge a Jordi I Entre 1895 i 1901 es produeix un procs de catalanitzaci de les institucions cviques i jurdiques catalanes, fortament castellanitzades. Lobjectiu era aconsegu la projecci pblica del programa catalanista. El 1895 ngel Guimer i Joan Josep Permanyer, membres de la Lliga de Catalunya, partit conservador i catalanista, van ser elegits respectivament president de lAteneu Barcelons i de lAcadmia de jurisprudncia i legislaci. Mar 1897 un grup dintellectuals, entitats i poltics, la majoria vinculats a la Uni , lliuren al Cnsol de Grcia a Barcelona el Missatge al rei dels Hellens, un document dirigit a Jordi I, on es felicita les seves actuacions denviament de forces gregues a Creta per ajudar contra la dominaci turca. Les autoritats espanyoles acusen als autors de separatistes.
64

ngel Guimer.

Ateneu Barcelons.

Joan Josep Permanyer.

65

6.- EL DESASTRE DEL 98.

Durant la Restauraci el perode ms propici per fer concessions a les reivindicacions cubanes va ser durant el govern llarg dels liberals, llavors el Partido Autonomista Cubano es va mostrar decidit a donar suport al govern reformista de Madrid. Per les niques concessions van ser, labolici de lesclavitud (1880) i que els cubans poguessin tenir representaci prpia al Parlament espanyol. Les tensions entre la colnia i Espanya van augmentar amb loposici cubana als forts arranzels proteccionistes que Espanya imposava a lilla, fet que dificultava el comer amb els Estats Units, principal comprador de productes cubans. Larranzel 1891 va aixecar loposici dels comerciants cubans i del govern nord-americ. Lany 1895 els independentistes cubans saixequen en armes amb la proclama coneguda com Grito de Baire. La insurrecci va comenar a la part oriental de lilla i entre els seus dirigents militars hi havia Antonio Maceo, Mximo Gmez, Jos Mart, que aconseguiren extendre la revoluci a 66 la zona occidental.

Jos Julin Mart Prez

Antonio Maceo.

67
Mximo Gmez.

Weyler.

El govern presidit per Cnovas va respondre enviant al general Martnez Campos. Per la manca dxits va suposar el relleu de Martnez Campos per Valeri Weyler, que desembarc a lilla amb mtodes ms contundents.
Desprs de lassassinat de Cnovas 1897, un nou govern liberal Sagasta, va decidir a provar lestratgia de la conciliaci. Va rellevar a Weyler i va concedir autonomia a Cuba, el sufragi universal, la igualtat de drets entre insulars i peninsulars i lautonomia arranzelria. Per les reformes van arribar tard: els independentistes, que contaven amb el suport dels Estats Units, en negaren a acceptar la fi del conflicte. Parallelament al conflicte cub va esclatar la rebelli de les Filipines 1896-1897. La presncia espanyola era ms feble : Es limitava a ocupaci religiosa. A lexplotaci dalguns recursos naturals com el tabac, fusta i espcies. Com enclavament comercial amb Xina. Laixecament filip va ser fortament reprimit, i el seu mxim dirigent, Jos Rizal, va ser executat.
68

1. 2.

3.

Jos Rizal.

69

El 1898 els Estats Units es van decidir a declarar la guerra a Espanya. El pretext fou lenfonsament del Maine, un vaixell nord-americ ancorat a lHavana. El 18 dabril, els Estats Units van intervenir a Cuba i les Filipines, desencadenant una rpida guerra que va acabar amb la derrota de lesquadra espanyola a Cavite ( Filipines ) i a Santiago (Cuba). Al desembre, es va signar la Pau de Pars (10/12/1898), per la qual Espanya perdia Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Pau de Pars.

70 Voladura del Maine.