En la segona meitat del s.XVIII, el conjunt de la poblaci europea va augmentar notablement.

Aquest creixement s degut al pas de la transici demogrfica que permet el pas duna demografia dantic rgim al cicle demogrfic industrial. 1.1.- Laugment de la poblaci. Aquest augment s possible grcies a les elevades taxes de natalitat (entre 35-40) i per la disminuci de la mortalita, com a conseqncia de les millores alimentaries, els avenos en medicina i higiene tots ells associats a una urbanitzaci i planificaci de la descendncia.

1.2.- Les malalties epidmiques. El cicle demogrfic modern sinici amb la reducci de la mortalitat catastrfica,(s aquella que provoca un nombre de defuncions ms gran de lhabitual i es produeix per un fet allat com epidmies, guerres o devastacions naturals). Limpacte importatn en mortalitat van ser les epidmies de verola, febre groga o el clera. Al llarg del s.XIX, el control de les epidmies relacionades amb mobilitat militar, fluxos comercials i la insalubritat urbana, van suposar reptes per les autoritats medicosanitaries de lpoca. 1.3.- El mn rural i les crisis de subsitncia. Laugment de les zones dedicades a lagricultura i la progressiva substituci del guaret per la rotaci de conreus contribu a disminuir limpacte de les crisis de subsistncia donades per males collites o la pujada dels preus del blat. Per tot i aix es van continuar donan aquestes crisis que afectaven a les zones interiors dEspanya i sagreujaven amb la poca vertebraci del mercat espanyol. Per aix tenim crisis de subsistncia entre 1804-1892.

1.3.- El creixement urb i les malalties socials. Laugment demogrfic va anar acompanyat de laugment de poblaci urbana. Per tot i el creixement urbanstic, al principi del s.XX la majoria de la poblaci espanyola continuava essent rural. El resultat daix es una dualitat entre camp i la ciutat, que no tindran els mateixos interessos i esdevindrn tensions socials. El creixement de les ciutats gener nous problemes mdics i sanitaris com: 1. Lexistncia de tapies i muralles. 2. Dificultats daprovisionament daigua potable. 3. Leliminaci de les aiges residuals.

Les psimes condicions higiniques de la ciutat afavorien la difusi de les malalties, com la tuberculosis, considerada com la malaltia ms infecciosa provocada per: 1. Deficincia en les condicions higiniques. 2. Mala alimentaci. 3. Poca higiene personal. Les autoritats municipals conscients daquest problema promouen lelaboraci de plans de transformaci urbanstics per racionalitzar lespai. Pl Cerd 1860 a Barcelona.

1.4.-Els fluxos migratoris.

Al final del segle XIX i inicis del segle XX, la tensi entre laugment de poblaci, la incapacitat de la indstria per absorbir lexcedent de m dobra generat per : Creixement demogrfic. Les transformacions agraries. Migracions. Canvis en la industria tradicionals. Entre 1835 i 1881 Balears, Alacant, Mrcia, Andalusia van generar fluxos migratoris cap a Algria. Lemigraci cap a Amrica sintensific cap a la segona meitat del segle, perqu els sous baixos i lescassetat de terres sern factors determinants per lemigraci.

Galicia i les Balears cap a Argentina. Catalunya lemigraci no fou provocada per una manca dabsorci de la m dobra a la indstria sin un complement mercantil necessari per leconomia productiva. Era una plataforma de negoci. Cap a Cuba i Puerto Rico.

La producci agrcola de les societats de lAntic Rgim estava limitada per lordenament jurdic senyorial de la propietat de la terra. 2.1.- Els canvis en el rgim de la propietat. Les corts de Cdis van desvincular les terres de la noblesa, per es va fer de tal manera que van passar de drets jurisdiccionals(a travs dels quals el

senyor podia com ara dictar ordres i reglaments, fer justcia sobre els habitants del seu territori que donava autonomia al seu territori respecte el poder reial) a propietat privada pels

terratinents.Els grans perjudicats daquest procs van ser els pagesos, que no van poguer demostrar amb ttols, que les terres eren seves.

Les lleis de desamortitzaci de Mendizbal (1836) venda de tots els bns de les corporacions eclesistiques i de Madoz (1855) tots els bns de mans mortes tant civils com eclesistiques, van permetre a lestat expropiar i subhastar les propietats que tenien lesglsia i els municipis. Per no van solucionar els problemes financers de la Hisenda pblica i si van aprofundir en lestructura latifundista de la propietat agraria beneficiant als grans terratinents i la burgesia en detriment dels camperols.

2.2.- Lespecialitzaci regional de conreus. Al llarg del segle XIX es dona la especialitzaci regional de la producci agrcola: a) Al nord es caracteritz pel creixement de la producci de cereal i lexpansi de conreus com el blat de moro i la patata. b) A interior sespecialitz en el cereal. c) A lrea del mediterrani disminueix el cereal per deixar lloc a la vinya i productes dhorta.

2.3.- La crisis agrria de finals de segle: filloxera i rabassa morta. Entre 1880 i 1910 sexten una crisis agrria als pasos dEuropa occidental. La baixada dels productes agraris i la baixada de les rendes agrries tamb van afectar als espanyols. La crisis va afectar a la producci de cereals com a conseqncia de la importaci de blat procedents de pasos no europeus. Per aquesta crisis sextendr a la vinya crisis de la filloxera (1880-1907),que va afectar a Frana durant la dcada dels 80 i va beneficiar a la producci espayola. Per a la dcada dels 90 aquesta filloxera arrib als ceps de Catalunya i arreu dEspanya.

La plaga es va combatre plantan ceps americans, inmunes a linsecte. Per si va afectar als contractes de rabassa morta perqu aquest contractes consisteixen en: s un contracte de carcter temporal on el propietari cedeix un tros de terra a un pags (rabassaire) per qu conres vinyes, i la vigencia del contracte s mant sempre que hi hagi 1/3 de les vinyes. Amb la plaga els propietaris reclamen les seves propietats i com els rabassaires es van neg esclata el conflicte rabassaire. El conflicte sanir calmant 1896 amb la signatura de contractes darrendament i parceria favorables als antics rabassaires.

Al llarg del s. XIX, el conjunt de lestat espanyol, a excepci de Pas Basc i Catalunya, es trobaven endarrerides econmicament respecte als pasos ms desenvolupats dEuropa. Leconomia continuava sent de base agraria, amb incapacitat per competir en el mercat internacional. La industrilitzaci de Catalunya va comenar a la dcada dels anys 30 amb el desenvolupament de la indstria textil i la industria siderometallrgica de Biscaia es donar desprs de la tercera guerra carlina.

3.1.- La indstria textil.

Linici industrial a Catalunya sha de buscar en el segle XVIII amb la consolidaci de la manufactura dedicada a la producci dindianes. El desenvolupament daquesta activitat estimula el sorgiment duna burgesia emprenedora i receptora de les noves tecnologies que es difonen per Europa. Aquests empresaris van adaptar-se a la competncia, les fluctuacions dels preus, tant de les matries primeres com el productes manufacturats, per qu produien per al mercat no per al consum.

Evoluci histrica durant el segle XIX: La guerra del Francs (1808-1814) i la prdua de la majoria de les colnies americanes 1825 va tenir un impacte important en leconomia espanyola i ms a Catalunya. La seva recuperaci vindr acompanyada de mesures proteccionistes a partir del 1827, on es prohibeixen la importaci de manufactures de cot extrangeres, aix sestimula aquest sector durant el 1832 i el 1833. Catalunya inicia aix un procs de transformaci econmica i tecnolgica, que la converteix en la primera regi industrial dEspanya.

Durant la dcada dels anys 30 es va consolid la indstria txtil cotonera i crixer a partir del 1841 fins 1857, mostra daix sn les dues fbriques que es van construir a Sants entre 1844-1850: El vapor vell i el Vapor Nou.

El vapor vell de Sants.

Sala de telers de El vapor Nou

Els industrials catalans van arribar a controlar el mercat espanyol grcies als arranzels i aix als anys 50 els productes catalans tenien una quota de mercat de + 90 % i es considera a Catalunya com la fbrica dEspanya. La crisis del cot provocada per la guerra de secessi nord-americana (1861-1865) tanca letapa dexpansi de la indstria txtil. La fi de la guerra va venir acompanyada per la fallida de les companyies ferroviries catalanes entre 1864-1866 i la crisis financera 1866 i van provocar un estancament econmic general, que no es va superar fins 1870-1880.

Els vapors i les colnies industrials. A partir dels anys 30 va comenar el canvi en el procs de producci amb la introducci de vapor i la mecanitzaci de la filatura. Lany 1833 entra en funcionament la primera fbrica que utilitza lenergia de vapor s: la societat Bonaplata, Llull, Vilaregut i Cia. El vapor es va convertir en la font denergia del procs industrialitzador i les fbriques anomenades VAPORS es van concentrar en els nuclis urbans. Labsncia de carb al subsl de Catalunya i el preu tan elevat que tenia, van provocar una transformaci en lorganitzaci industrial. A partir de 1869 es va recrrer a lenergia hidrulica i la indstria es traslladar a les conques dels rius(Bess, Llobregat,Ter)on es construien colnies industrials.

Les colnies industrials eren pobles obrers . A diferncia de les fbriques on els vincles entre els treballadors i empresaris eren laborals, a la colnia sestableixen relacions socials paternalistes. Lorganitzaci de la producci en colnies va afavorir el control dels obrers per part dels empresaris, la gratutat de laigua, la m dobra ms barata i no tan reivindicativa ms els beneficis fiscals concedits per el poblament de les zones rurals. Els inconvenients com la construcci de les installacions annexes a la fbrica, reduir la producci quan baixa el caudal del riu i el cost del transport s ms elevat per la distncia fins al port per obtenir les matries primeres i per arribar fins als centres de consum dels seus productes manufacturats.

3.2.- La siderometallrgica.

Espanya no disposava de prou carb i aix elevava els costos del produci i transport, alhora que feien a la indstria siderrgica emergent a Mlaga i Catalunya poc competitiva. Tot i aix a Barcelona es va desenvolupar una indstria minerometallrgica important grcies a capitals estrangers i a la producci dhulla de la conca del Naln. La indstria siderometallrgica basca no es va modernitza fins el final del conflicte carl dels anys 70, moment en que sestableix un circuit dexportaci de mineral de ferro i dimportaci de carb mineral amb el Regne Unit. Els primers alts forns es van installar a lesquerra de la ria de Bilbao, perqu era lloc de sortida i entrada de vaixells que comerciaven amb el Regne Unit.

El 1880 es va posar en funcionament la fbrica de San Francisco de Mudela i el 1883, Altos Hornos y Fbricas de Hierro y Acero de Bilbao i La Vizcaina. Els beneficis de les exportacions de mineral i de la siderrgia van permetre el desenvolupament de empreses de construccions mecniques i de contrucci naval.

3.3.- La mineria. Entre 1874 i 1914 es van explotar els rics jaciments miners espanyols. La importncia daquests recursos en leconomia no rau en la quantitat de mineral que hi ha: ferromercuri-pirita de ferro-coure-plom-zinc o carb sin en el fet que la seva extracci va tenir uns efectes molt pobres a leconomia. Laugment de lextracci s per tres factors: Laugment de la demanda internacional per les innovacions tcniques i lestructura industrial. Pels avenos de les tcniques dexplotaci que van abaratir els costos dextracci. Legislaci minera del 1868, que va liberalitzar lexplotaci dels jaciments per disminuir el dficit espanyol. Aix suposa que les explotacions mineres passin a capital estranger i per tant de igual manera lespeculaci i la colonitzaci de aquesta indstria.

El comer est relacionat amb la producci, als mitjans de transport i a la xarxa de comunicaci. LEspanya del segle XIX s exportador de primeres matries i productes del camp i importador de productes manufacturats, fonts denergia i primeres matries. La xarxa de comunicaci terrestre era deficient i el mercat interior condicionat per aquest mateixa xarxa. 4.1.- El comer exterior. La exportaci de minerals i de productes agrcoles com el vi. La importaci de bns de consum i de matries primeres industrials com el cot, els combustibles com el carb, van ser la base del comer exterior.

Frana i el Regne Unit van ser els principals destinataris de les exportacions i els provedors dEspanya. La balana de pagaments era negativa per es compensava amb el comer colonial. La indstria colonial i el comer desclaus. Desde finals del s.XVIII fins 1820 els catalans exporten a Amrica laiguardent i importen el sucre, que alhora es venut a la resta dEspanya i Europa. En relaci amb aquesta indstria sucrera cubana, hi trobem la m dobra esclava; per aquest motiu es desenvolupa un comer o trfic desclaus dels catalans que genera grans beneficis econmics.

4.2.- La xarxa de vies de comunicaci terrestre. Al principi del s. XIX el transport terrestre per carreterera lent, perills i car Lany 1845 una companyia anglesa va iniciar els treballs de construcci de la lnia de ferrocarril de Barcelona a Matar, que es va inaugurar al 1848. El gran impuls per la construcci de la xarxa arribar amb la llei del ferrocarril 1855. Es van construir 10.800 km de lnia frria en dos tapes interrompudes per la crisis econmico-financera 1868. 1. 1855-1866. 2. 1873-1896.

Les limitacions de aquest llei van ser: 1. Limitaci de construcci, on es van consolidar lestructura radial de la xarxa viaria amb centre a Madrid. Per aix fomentar un Estat centralitzat a travs de la capital. 2. Lamplada del ferrocarril (la distncia entre carrils),que sn fixades a Espanya 1.68m quan a Europa sn 1.435m. Es van fer ms amples per poder installar calderes de vapor ms grans i obtenir major potncia per superar les pendents grans. Tan la centralitzaci de la xarxa com la amplada viarria sn un error perqu al centralitzar queden regions amb una economia dinmica sense comunicar, i perqu al tenir una amplada diferent a la Europea els intercanvis amb Europa eren ms dificultosos. Quan sarribava a la frontera les mercancies shavien de canviar de tren encarint les exportacions i importacions.

La llei a ms va autoritzar a les companyies constructores per : importar lliures de drets arranzelaris tots els materials necessaris per la contrucci i explotaci de les lnies. Aix tots els materials procedien de lestranger en conseqncia els efectes positius, que la construcci podien haver generat a leconomia espanyola no es van donar. 4.3.-Correus i telegrafs. La modernitzaci del servei de correus es dona amb ladopc del segell postal de 1850 i la innovaci del telgraf es va comenar a fer servir a partir de 1855.

La riquesa i la formaci van esdevenir els criteris bsics diferenciadors de la societat urbana. El sistema social no era igualitari perqu venia marcat pel sufragi censitari, on es determinava laccs a la vida poltica. Altre caracterstica del segle XIX va ser el procs dindustrialitzaci i lincrement de treballadors al sector terciari. Aix va suposar laugment de les ciutats i dels funcionaris pblics. Tot aix es tradueix en el pas duna societat de camperols i menetrals a obrers industrials Un augment del proletariat industrial en unes condicions de vida i laborals molt dures, que contrasten amb el nivell de vida de la burgesia. Aquesta diferncia suposar enfrontaments socials.

5.1.- El moviment obrer.

Les primeres manifestacions obreres contra la seva situaci laboral sn els actacs contra les mquines (luddisme) i els empresaris, aqu feien responsables de latur i la misria. A Catalunya es donen al 1835 bullangues i 1854 contra les selfactines. Els obrers intenten organitzar-se en sindicats com el de 1840 fundat a Barcelona l Associaci Mtua dObrers a la indstria cotonera, una organitzaci impulsada per Joan Muns. Va ser prohibida per realitzar la defensa del treballador. A partir del Sexenni lobrerisme entra en contacte amb lAIT, amb Giuseppe Fanelli (bakunnista) i al 1870 es celebra el Primer Cogrs Obrer, on la majoria de les associacions sadhereixen a la Internacional i es crea la Federaci Regional Espanyola (FRE).

Durant la Restauraci el moviment obrer estra vigilat per les autoritats i condemnat a la clandestinitat. Amb el govern dels liberals fussionistes es va permetre la reorganitzaci i al 1881 la FRE passa a FTRE. Hi ha un sector ms radical, que opta per lacci directa i va afavorir la repressi del govern central. Lanarquisme es divideix en : Anarcocol.lectivisme o bakunisme , que sinclina per lacci sindical. Anarcocomunista (Kropotkin) , que opta per lacci directa contra els representants del capitalisme.

Llei dassociaci 1887 i el primer de maig. Amb la llei del 1887 es van legalitzar sindicats de treballadors com UGT. La celebraci del primer de maig lany 1890, es demana la jornada de 8 hores i la regulaci del treball infantil. Al primer de maig s ents com: 1. Els anarquistes, el van unir a lidea de vagan general indefinida. 2. Els socialistes, el van unir a lidea de mobilitzaci de masses per pressionar dins la legalitat a empresaris i autoritats. El no obtenir resultat daquesta celebraci va radicalitzar ms al sector anarquista que va optar en els anys 90 per lacci dels atemptats.