FEMER FA GRANER

Feines i eines de pags a la Plana de Vic del segle XX

Jacint Torrents i Bux 2009 -------------------------------------------------------------Estem davant d'un llibre que analitza amb atenci els grans canvis que tenen lloc a l'agricultura catalana el segle XX, a partir del que ha succet en un dels seus territoris nuclears, la Plana de Vic. Estudia la conversi de l'oci de pags a la indstria agrria i pecuria actual i el que aix signica, la prdua d'habilitats, tcniques i valors d'antany. La mecanitzaci, que substitueix l'energia animal pel poder de les mquines s, per l'autor, el punt de partida del gran canvi. El llibre aporta excellents fotograes del passat, amb paisatges agrris, personatges del mn rural, labors agrcoles i eines, avui en dess. El glossari d'aquestes, que va acompanyat de la fotograa de cada una d'elles, mant el record del que va existir. Les explicacions sobre com es realitzaven les tasques agrcoles del passat sn detallistes i estan ben elaborades, proporcionant una informaci bastant valuosa, que potser pot ser til algun dia. Pocs llibres ofereixen una descripci tan precisa i minuciosa sobre aquestes matries, el que en gran mesura es deu al fet que l'autor ha consultat un variat grup de persones del mn agrari tradicional catal, les biograes de les quals apareixen al nal de l'obra. A ms, se serveix d'una bibliograa selecta, poca per substanciosa. El captol sobre la ramaderia d'antany tamb s precs i able, amb molt bones fotograes. Torrents menciona les races autctones avui desaparegudes, en pgines que es llegeix amb dolor. Dedica tamb atenci a la conservaci i maneig tradicional de les llavors, quan eren els mateixos pagesos qui s'encarregaven d'aquesta tasca. Per, amb tots els seus mrits, noms supercialment aborda la gran catstrofe civilitzacional que va ser l'esfondrament, o millor dit, la destrucci planejada, del mn rural popular tradicional catal. Hi ha en l'autor una voluntat de minimitzar aquesta qesti, potser perqu resulta massa inquietant i dolorosa. Al mateix temps atorga credibilitat a autors que no l'haurien de tenir, com R. Garrabou o P. Vilar, que sn simplement doctrinaris, productivistes i conformistes, mancats d'un coneixement experiencial de les matries que tracten, i sense un enfoc hum i civilitzacional de l'assumpte. Per tot aix, qui llegeixi aquest llibre no aconseguir comprendre en tota la seva importncia el que va succeir, ni comprendre b les seves causes.

El mn rural del nostre passat immediat noms secundriament era una suma d'ocis, eines i sabers productius. En all substancial era una manera de viure, de ser, d'estar amb els dems i amb un mateix. Era una civilitzaci amb la seva prpia autonomia en la cosmovisi, idees especques sobre la persona, tractament dels problemes existencials inherents a la condici humana i denici de tes o ns en tots els mbits. Aix el llibre noms ho aborda molt supercialment. Al mateix temps, al no entrar en la denici analtica del sistema social i el model agrari actuals, que han substitut el desaparegut, impedeix establir els necessaris elements de comparaci, sense els quals el judici sobre el passat no pot ser complet ni objectiu. La degradaci dels sls, l'erosi i deserticaci, l'enlletgiment del paisatge, la reducci drstica de la superfcie arbrada amb espcies autctones, la disminuci de les corrents supercials d'aigua, els canvis a pitjor en el clima, la desaparici de varietats i races autctones o el declivi de la biodiversitat sn, entre altres moltes, algunes de les nocivitats provinents del forat salt a la modernitat. Per el ms preocupant es refereix al declivi de l'hum, en all individual i social. La societat urbana contempornia s incapa de constituir ssers humans de qualitat, ja que s una no-civilitzaci i una no-cultura. En ella les mega-estructures poltiques i econmiques, en primer lloc la hipertroa de l'Estat, han arraconat, disminut, dessubstanciat i anullat l'sser hum. Avui el subjecte s un simple productor-consumidor, antany era un sser hum polivalent, amb tots els seus defectes sens dubte, per alg que participava per si, com a subjecte i no com a objecte, de la totalitat de la seva existncia. Ara tot ha estat externalitzat, convertit en ali. Aquestes qestions, que sn les ms decisives, gaireb no apareixen tractades en el llibre de Torrents. s una pena.