Estudi sobre la implantaci del vocabulari delectrnica

Treball dEcologia i Planificaci Lingstica Desembre de 2012 David Valls

Continguts
Continguts..........................................................................2 1. Introducci......................................................................3 2. Selecci de l'rea d'estudi................................................4 3. La caracteritzaci de l'rea seleccionada...........................5 4. Anlisi de les dades.........................................................5 5. Selecci dels termes analitzats.........................................7 6. Metodologia..................................................................11 7. Anlisi de les dades.......................................................15 .......................................................................................25 8. Difusi dels resultats.....................................................25 .......................................................................................26 9. Conclusions...................................................................26 10. Bibliografia..................................................................31 11. Annex.......................................................................... 32

1. Introducci
Aquest treball se situa en el marc de les botigues de caire especialitzat i professional del ram de lelectrnica i lelectricitat. Per motius familiars i destudis acadmics previs, he estat vinculat al mn de lelectrnica uns 17 anys de la meva vida. El meu avi va ser el fundador, lany 1945, de la botiga Radio Watt, situada des daquell mateix moment al mateix lloc del Passeig de Grcia, de Barcelona i fins avui. Aix doncs, la temtica d'aquest treball sorgeix arran del coneixement daquest sector i de la motivaci personal dutilitzar el vocabulari especialitzat correcte en catal. Ja quan treballava a Radio Watt, era lnic que maldava per cercar la terminologia correcta i lnic que la feia servir a la botiga, per no noms a la botiga, sin que podria afirmar que l'nic dins dels professionals dels sector amb els quals hi tenia contacte, aix s, amb clients professionals, provedors i personal d'altres botigues. En alguns casos, s un vocabulari que ja t molta tradici en catal, perqu sn paraules que han ampliat el seu camp semntic cap al mn de lelectrnica, com seria el cas de brunzidor, que s una paraula que no t un origen en el mn de l'electrnica. Tamb s tradicional la paraula volandera en el mn de la ferreteria, de l'electricitat i de l'electrnica. Daltres paraules sn incorporacions noves com s el cas dencaminador. A Barcelona hi havia una bona collecci de botigues especialitzades, i algunes molt antigues, en electrnica: Rdio Ohm, Berengueras, etc., la gran majoria ja han desaparegut. Ara en queden molt poques dimportants i de renom, potser tres o quatre: Radio Watt, Onda Radio, Electrnica Charles, Ditronic i alguna ms. Tal i com van les coses s possible que alguna daquestes botigues que he esmentat pugui arribar a plegar daqu no massa temps. No s noms la crisi, sin el model de negoci que sest quedant obsolet. Sn botigues que venen components electrnics, principalment per a les reparacions daparells electrnics, i cada cop ms, queden menys tallers de reparaci, aix com cada cop menys es reparen els aparells, ja que s el fabricant qui sen fa el crrec durant la garantia i, en acabat de la garantia, la gent els llena. No fa pas tant, la gent duia a reparar la rdio, el televisor, el magnetfon, el tocadiscos, etc., a qualsevol petit taller de barri. Aix donava vida als tallers, i a les botigues especialitzades que neren les principals provedores, tamb donava ms vida als barris. Aix doncs, l'assignatura dEcologia i Planificaci Lingstica em dna

l'oportunitat de poder investigar i saber si el fet que aparentment fos l'nic del meu entorn en utilitzar la terminologia especialitzada de forma correcta en catal, era una coincidncia i s que hi ha un bon grapat de gent que utilitza el vocabulari de forma correcta, o si per cas contrari, s ms aviat la norma el fet que no hi ha, encara ara, una tradici slida d's i implantaci de la terminologia especialitzada correcta en catal. Per aconseguir les dades necessries per fer aquest treball s'han treballat quatre fronts: 1- Cercar deu components electrnics i mirar-ne la nomenclatura correcta al Termcat; 2- Elaborar una enquesta; 3- Seleccionar 5 botigues especialitzades i parlar amb els professionals que hi treballen. 4- Saber com sho fa el Termcat per difondre la terminologia i veure si en el cas de lelectrnica aquesta feina s efica. Lobtenci de les dades s'ha realitzat a partir de les enquestes i de forma presencial en els comeros. Un inconvenient que m'he trobat s que noms podia fer les enquestes en horari feiner i alguns treballadors han declinat de fer l'enquesta ja que estaven treballant. Per motius de format i de temps el treball sha fet un grup redut d'enquestes, aix s 25. Tot i que tamb cal dir que s un sector dun mbit redut que les botigues principals es troben a Barcelona i que sn les que he visitat, potser la mostra no seria tant petita.

2. Selecci de l'rea d'estudi

A part de les causes professionals meves, una altra de les motivacions de seleccionar aquesta rea d'estudi va ser per indicaci mateixa del Termcat, arran d'una entrevista amb la Marta Sabater, de l'rea de Recerca i Gesti Terminolgica. Ella em va proposar tota una srie de temes entre els quals hi havia aquest. A ms, tamb cal tenir en compte que l'rea analitzada ha de correspondre's amb una comunitat d'usuaris de dimensions adequades als recursos de qu es disposi per a l'estudi. En aquest cas, estem parlant d'un sector, el de les botigues de l'electrnica, fora

redut i d'mbit fora restringit, malgrat que en aquest estudi no l'abastarem pas tot, s que haver parlat amb 25 professionals de 5 dels principals comeros de Barcelona pot donar una bona idea de tot plegat. Aix amb una rea ben definida i ben delimitada ser fcil de conixer el comportament lingstic d'un conjunt de persones, el qual implica conixer-les una mica. Un altre factor a tenir en compte, s que no totes les rees produeixen material en catal. En aquest cas, per, no he avaluat el material escrit, sin el material oral i s per aix que he descartat professionals que no eren competents en llengua catalana de forma oral. Aix doncs, l'rea d'estudi s'ha centrat en 5 comeros de la ciutat de Barcelona que sn: 1- Radio Watt. Passeig de Grcia, 126; 2- Electricitat Sim. Gran de Grcia, 35; 3- Ditronic. Muntaner, 49; 4- Onda Radio. Gran Via de les Corts Catalanes, 581; 5- Electrnica Charles. Carrer de Seplveda, 93.

3. La caracteritzaci de l'rea seleccionada

Per poder realitzar l'estudi d'implantaci de forma correcta, cal tenir un bon coneixement de l'mbit seleccionat, s per aix que cal saber: - com s'organitza l'rea en termes generals; - com s'organitza l'rea en termes sociolingstics; - com s'estructura el camp des d'una perspectiva terminolgica. Per assolir aquest tres objectius, s'han fet les entrevistes amb els agents implicats, com ja s'ha dit anteriorment. Com tamb s'han realitzat visites als llocs de treball dels professionals, com tamb s'ha anat al Termcat a conixer la instituci.

4. Anlisi de les dades

4.1. Lelectrnica i lelectricitat

La caracteritzaci de l'rea ofereix una oportunitat de veure quins han estat els efectes de la difusi de les propostes terminolgiques. Un dels objectius de saber com s'organitza l'rea en termes generals s el de saber quins sn els actors que hi participen, quines institucions hi ha i quina mena de lligams hi ha entre els professionals i les institucions. En el cas d'aquest treball, cal dir que la majoria d'enquestats no sabien qu era el Termcat, i els que ho sabien en tenien una vaga idea o ho havien encertat per deducci de les sigles, aix que ja podem establir que no hi ha cap mena de lligam entre els professionals entrevistats i el Termcat. Tamb s important de saber el pes dels catalanoparlants en el sector. Per b que s una apreciaci sense cap mena de base emprica, cal dir que noms he deixat de fer una enquesta per trobar-me una persona que no sabia parlar el catal, per tant, en aquest treball mhe trobat un domini del catal en el camp oral fora ests. 4.2. Caracteritzaci sociolingstica general A la caracteritzaci sociolingstica de l'rea s'ha de mirar d'entendre com s'organitza l'rea en termes sociolingstics. s bo de deixar clar quines sn les llenges que hi fan algun paper, com s'estructuren les comunicacions dins del camp i quina s la composici demolingstica dels participants. En aquest cas, dels 25 enquestats, 13 tenen el catal com a primera llengua, 9 tenen el castell i 3 el catal i el castell. Tenir un bon coneixement d'aquest punt s important per situar el catal respecte el castell (i potser l'angls, d'on ve gran part de la terminologia), ja que cal tenir en compte que el catal es tracta d'una llengua histricament minorada dins d'una societat altament bilingitzada. s per aix, que tenint en compte la situaci del catal i el context analitzat noms s'ha tingut en compte el coneixement de la terminologia en el camp oral. S'ha obviat el camp escrit perqu el catal, encara ara, continua amb greus deficincies i ms, en unes enquestes on no s'ha restringit l'edat de l'enquestat, aix vol dir, que s'ha entrevistat a gent que per edat no van fer els estudis en catal. Per tant, no he volgut entrar en aquest terreny, ja que crec que m'hagus pogut trobat amb un cert rebuig en fer l'enquesta i en el fet d'haver de posar en evidncia certes actituds de descuit, que malgrat els 30 anys passats, ja, d'una terica normalitzaci lingstica del catal, continua havent-hi certa emparana encara ara en el fet que abans (un abans cada cop ms lluny) no sestudiava en catal.

4.3. Caracteritzaci del camp terminolgic a lactualitat La caracteritzaci del camp terminolgic fa referncia al fet que els estudis d'implantaci se centren en l'anlisi dels efectes en l's de determinades poltiques terminolgiques. En el cas de Catalunya l'organisme encarregat de regular la llengua en els mbits especialitzats s el Termcat, centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. El Termcat t com a missi garantir el desenvolupament i la integraci de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general en un contacte amb els especialistes i els usuaris. El Termcat emmarca la seva activitat dins del procs de normalitzaci de la llengua catalana i en un context global de multilingisme i d'un coneixement que traspassa fronteres. s un consorci amb personalitat jurdica prpia, constitut per la Generalitat de Catalunya, que s qui hi aporta el finanament principal i l'Institut d'Estudis Catalans, que s qui hi aporta el paper referencial en la normalitzaci terminolgica. A ms, el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica assegura la difusi de la terminologia per tot el territori. Tamb fer esment que de fet el Termcat no s l'nic organisme que incideix en la normalitzaci de termes especialitzats, si no que tamb ho fan els serveis lingstics de les universitats dels Pasos Catalans, que tenen activitats codificadores i difusores. Tamb hi ha el Grup de l'Enciclopdia Catalana, que s'ha dedicat ha estandarditzar el catal cientfic en les seves publicacions amb la conseqent difusi. La participaci de tots aquests actors fa que no sempre la terminologia pugui coincidir.

5. Selecci dels termes analitzats

Un aspecte a tenir en compte s que els estudis d'implantaci no s'ocupen de la totalitat del vocabulari recollit en els diccionaris o en els vocabularis o glossaris especfics, sin d'aquell vocabulari que pot presentar certa problemtica o certs reptes amb la seva implantaci. En catal un percentatge alt de les formes normalitzades no presenta dificultats d'implantaci, ja que coincideix plenament amb les formes usades de forma general per els parlants. Aix el que cal, s prioritzar els esforos en formes que no tenen la implantaci garantida. (Vila et altri, 2007:56). De forma ideal, se selecciona la terminologia que cal estudiar-ne la implantaci

amb la collaboraci dels tcnics del Termcat i l'assessorament dels especialistes o professionals del camp en qesti, en aquest cas l'electrnica. Aix doncs, per seleccionar els termes cal tenir en compte les segents qestions: Termes amb variants denominatives concurrents: Aquestes variants sn de tipus diferents, tant en la llengua oral com a la llengua escrita. Aix doncs, podem tenir variants ortogrfiques, fontiques, variants amb tims diferents, manlleus per comptes de calcs o fins i tot propostes genunes. En aquest cas, per exemple tenim la paraula intrfon que ha rebut les variants de, i escric tal com s'ha pronunciat: interfon (influenciada per l'accent agut en castell), interfonu (calc del castell fent la reducci voclica final tpica del catal central), interfono (calc directe del castell), porter electrnic (una forma que sembla prou correcta, per que el Termcat no recull), telefonillu (calc del castell fent la reducci voclica final tpica del catal central), telefonillo (calc directe del castell). Termes amb denominacions fora diferents segons la llengua: La llengua catalana, com a llengua subordinada, poques vegades produeix termes de forma autnoma, sobretot en el camp de la terminologia especialitzada. Aix vol dir que s una llengua que acostuma a importar termes d'altres llenges. Com no podia ser d'altra manera, com a llengua subordinada en primer lloc a la llengua castellana, s d'aquesta d'on importa la majoria de termes. Malgrat que tamb, cal dir, que amb la rapidesa de la propagaci de nous conceptes i, per tant, de noves paraules, cada cop ms ens arriben paraules directament de l'angls sense passar pel castell. Sovint passa que es coneixen abans els manlleus que les propostes ms genunes catalanes. Si les propostes catalanes sn massa diferents de les formes originals, i si no sn fruit de la creaci espontnia, s molt probable que el terme en qesti no s'acabi d'implantar mai. Com podrem veure ms endavant, podrem tenir un cas de difcil implantaci en el terme encaminador, que s l'adaptaci de routter. Especificitat dels termes: Quan es fa recerca per a la implantaci de nous termes, es tendeix a evitar termes que ja siguin compartits amb ms d'un camp, en paraules ms tcniques, es tendeix a evitar la polismia. L'nica ra per fer-ho s per evitar la confusi. Tot i aix, en aquest cas tenim un parell de termes que podrien causar una mica de confusi: coixinet podria ser o de fet s, un coix petit. De la mateixa manera que un quadradet s un quadrat 8

petit. Tamb tenim que un brunzidor s una cosa que fa un brunzit, pel que aqu el terme s una mica ms genric i pot ser aplicable a molts camps, diguem-ne, que no hi ha una delimitaci al camp de l'electrnica. Antiguitat del terme: Com ms temps fa que existeixi el concepte, ms temps hi haur hagut per difondre'n el terme. Ms anys hauran passat d's d'aquesta paraula. s clar que si mirem les circumstncies histriques del catal aix no s un factor determinant, potser podrem dir que en el cas del catal s a l'inrevs. Recordem paraules com bstia, que tenen un s modern, quan abans tothom sense excepci deia busson. Aix doncs, els dodes es van inventar a la primera meitat del segle XX, el meu avi utilitzava aquesta paraula, com tamb l'utilitza el meu pare, tots dos dient diodu o diode, per mai dode. O fins i tot paraules com brunzidor, que ve de brunzir, documentada aquesta ltima segons el Diccionari de l'Enciclopdia Catalana a l'any 1692. Tot i aix, no tothom diu brunzidor, sin que hi ha gent que diu sumbad o zumbad.

Facilitat d'incorporaci a l'enquesta: Cal tenir en compte que els termes triats per a l'estudi d'implantaci seran incorporats en una enquesta. Una de les maneres de no condicionar l'enquestat s posant-hi una foto o un dibuix on clarament s'hi vegi l'objecte a identificar i que l'enquestat sigui qui de forma espontnia digui el terme. s aix com s'ha fet en aquest treball1. En el cas d'aquest treball no s'ha seguit cap dels passos anteriorment descrits. Segurament seria molt ideal, per un cop ms el format i el temps que hi ha per fer-lo fa que ens haguem d'ajustar a la realitat. Aix vol dir que la selecci dels termes a analitzar s'ha fet per criteris personals basats en l'experincia. Sempre hi havia una srie de paraules que molt poca gent deia b, i que quan jo les deia, a molta gent els xocava, b la paraula, b la pronncia. Ha estat un exercici de recordar-ne unes quantes i delimitarles a deu: dode, intrfon, brunzidor, connector d'encenedor, cable de xarxa, encaminador, elctrode, volandera, presa d'antena i coixinet/quadradet. Hi ha algunes que no presenten problemes de pronncia, per n'hi ha algunes que estem acostumats a sentir-les d'una manera i malgrat tenir-les escrites, pot haver-hi
1

A l'annex hi ha el full que s'ha fet servir amb els dibuixos.

certa confusi. Poso la transcripci fontica en catal central dels termes que poden representar alguna mena de confusi:

Alguns daquests termes ja sn fora vells, aix com diu Marta Sabater del Termcat: Si b aquests termes shan difs en diversos diccionaris del Termcat (el Diccionari multilinge de la indstria, el diccionari terminolgic Societat de la informaci. Noves tecnologies i Internet, el Diccionari de telecomunicacions, el Diccionari delectromagnetisme, etc.), es documenten en diccionaris de la llengua general anteriors: dode es recollia en el Diccionari de la llengua catalana, dEnciclopdia Catalana, de 1982; i elctrode es recollia ja en el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. Evidentment, pot ser interessant comprovar si aquestes sn les formes que tenen s en lmbit, per has de tenir en compte que llavors lanlisi dimplantaci no afectaria nicament termes normalitzats pel Consell Supervisor, que s lrgan encarregat de la fixaci de la terminologia catalana des de 1986, integrat per membres de lInstitut dEstudis Catalans i el Termcat. Taula 1: els termes triats amb la definici i lequivalncia a daltres llenges. Catal (segons el Termcat) Dode Equivalncies es diodo; fr dode; en diode Definici (segons Termcat)
Dispositiu electrnic provet de dos elctrodes que t la propietat de ser conductor en el sentit ctode-node, per no a la inversa. Vibrador electromagntic que produeix un brunzit d'una freqncia molt baixa i s emprat com a avisador acstic. Cable que connecta un ordinador amb un concentrador. Barra constituda per un nucli metllic i un recobriment, utilitzada per a la deposici de material d'aportaci en efectuar soldadures elctriques.

Brunzidor

es zumbador; fr trembluer; en buzzer; de Summer

Cable de connexi (xarxa) Elctrode

es latiguillo; patch cord es electrodo; fr lectrode; en electrode

10

Intrfon

es interfono; en intercom

Aparell que permet la comunicaci en forma de conversa en veu alta entre dos o ms llocs d'un mateix edifici, mitjanant un o ms aparells anlegs, enllaats amb cables.

Connector dencenedor encaminador

es conector de mechero, conector de encendor es direccionador, router; fr programme dacheminement, en router routeur;

No apareix definici.

Dispositiu intermedi d'una xarxa de comunicaci que s'encarrega de l'encaminament.

volandera Presa dantena Coixinet/quadradet

es arandela es toma de antena es almohadilla, cuadradillo, sostenido; fr carr, dise, it cancelletto; en hash, hash key, number key, pound, pound key, square, de Raute, Rautentaste

No apareix definici. No apareix definici. Tecla dels aparells telefnics i d'altres aparells electrnics, amb diverses funcions segons la programaci, que s'identifica amb dues ratlles paralleles verticals o inclinades que s'encreuen amb dues ratlles paralleles horitzontals.

6. Metodologia
Una dificultat relativa ha estat accedir als professionals en horari de feina. Alguns han estat reticents ha ser entrevistats ja que deien tenir feina i no poder atendrem. Sha solucionat la qesti ampliant el nombre de comeros. En un principi amb tres botigues ja nhi hauria hagut prou, ja que sn botigues relativament grans on hi treballa fora gent. Els camps bsic per aplicar-hi la metodologia dinvestigaci, i per tant, metodologia per obtenir-ne dades sn: 1- El contacte directe amb els professionals; 2- El contacte directe amb el Termcat; 3- Lexperincia personal en el sector de lelectrnica. Com que per motius de format el treball sha aplicat sobre un grup redut de

11

professionals, sha pogut aplicar el mtode qualitatiu, com han estat les entrevistes directes amb el professional on hi ha hagut una interacci que, entre daltres coses, a part dobtenir resposta a les preguntes, sha pogut escoltar la seva opini en directe, copsar actituds i comentaris accessoris, aix com en alguns casos mantenir-hi una conversa gaireb filolgica que sha allargat ms enll de lentrevista. Igualment ha estat en el cas del Termcat i lentrevista mantinguda amb una de les tcnics, Marta Sabater. Qu s la que mha facilitat tota la informaci referent al Termcat. Lentrevista2 consta de dos blocs. Un primer bloc on lenquestat ha didentificar una srie de fotografies3. I un segon bloc de preguntes de caires personal. El gui de lentrevista (vegeu-lo sencer a lannex) s el segent: Presentaci Des de la Universitat de Barcelona estem realitzant un estudi sobre el vocabulari de lelectrnica i la informtica. Per aix a partir dara et far una srie de preguntes relacionades en aquests dos camps. Lenquesta s annima i t una duraci aproximada de 10 minuts. Has de tenir en compte que s el vocabulari que utilitzes quan ests parlant en catal. Qestionari: 1. Com ho anomenes aix? Imatge Nom (1a opci) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Nom (2a opci)

2. Coneixes les segents denominacions? (marca-ho amb una creu) Coneixement S Dode brunzidor cable de connexi elctrode intrfon
2 3

No

Vegeu les entrevistes contestades a lannex. Vegeu les fotografies a lannex.

12

connector dencenedor encaminador volandera presa dantena coixinet/quadradet 3. Quines denominacions has sentit entre la gent? El que diu la gent S Dode brunzidor cable de connexi elctrode intrfon connector dencenedor encaminador volandera presa dantena coixinet/quadradet 4. Qu et semblen les denominacions que et proposem? (pregunta oberta) Dades personals: On vas nixer? Ciutat on vius? En quina/quines llengua/llenges vas aprendre a parlar? Quina s la llengua/llenges amb la qual tidentifiques ms? Quina relaci tens amb lelectrnica/electricitat? Quants anys fa que hi ests vinculat? Saps qu s el Termcat? MOLTES GRCIES PEL TEU TEMPS! No

Com es pot veure lenquesta s annima en el sentit que no es pregunta el nom de lenquestat, ni gaires dades personals que realment siguin transcendents. Aquesta queda dividida en dos blocs. El primer bloc es fan les preguntes tcniques acompanyades del full amb els dibuixos. Interessa de saber com un mateix anomena els objectes que se li presenten, per tamb saber si coneix daltres denominacions ja sigui perqu ho ha sentit dir a la gent del seu entorn, o perqu simplement la paraula t ms sinnims encara que alguns no sutilitzin. En el vocabulari del dia a dia, ens trobem en aquesta mena de situacions lingstiques. Tothom coneix ms duna paraula per a definir un sol objecte, per per qesti dentorn o de costum, fem servir ms una paraula que

13

una altra. Hi ha gent que diu acostar i daltres que diuen atansar, per b les dues sn dmbit general i conegudes per a tothom. s per aix que potser una persona diu per costum sumbad, per en canvi pot haver sentit dir a la clientela brunzidor o simplement pot conixer-ne la paraula per no utilitzar-la per algun motiu en especial, ja sigui perqu no li agradi, li soni massa catalana, pensi que la gent no lentendr, etc. En el segon bloc hi ha les preguntes sociolingstiques i sociodemogrfiques. s important de saber on va nixer lentrevistat i quina llengua va aprendre a casa. En principi podria no ser el mateix una persona que ha nascut i viscut originalment fora dels Pasos Catalans i, per tant, ha tingut un contacte amb la llengua catalana ms tard, que una persona que ha nascut aqu encara que la seva llengua familiar hagi sigut la castellana que, bviament, una persona que s nascuda en territoris catalanoparlants i de famlia catalanoparlant. I he dit en principi, perqu de fet tampoc s un fet massa vinculant. Ens podrem trobar que una persona dorigen no catalanoparlant sapliqus ms autocorreccions que una persona catalanoparlant dorigen la qual no prests atenci a la seva manera de parlar. Per en tot cas, s una dada important de saber. Aix tamb seria fora vinculant el fet de saber on viu, ja que hi ha zones de ms o menys influncia catalanoparlant. El fet de preguntar amb quina llengua sidentifica ms, pot arribar a donar alguna pista sobre la correcci utilitzada en els termes. Una persona que diu que se sent ms identificada amb el catal, es podria suposar que t ms sensibilitat cap aquesta llengua i, que per tant, tamb t ms cura de la seva correcci quan la parla. Tamb s important de saber els anys que fa que lentrevistat est vinculat al mn de lelectrnica, ja que tamb ens dna una idea no noms de ledat de la persona (la qual no sha preguntat de forma directa), si no que tamb del coneixement i de la freqncia ds dels termes en qesti. Finalment, la pregunta sobre els coneixements del Termcat s per saber la incidncia que hagi pogut tenir aquest organisme sobre els professionals en qesti quant al fet dutilitzar una terminologia o una altra. Aix les entrevistes, com ja sha comentat, shan dut a terme al lloc de treball i durant hores de feina. Han tingut una duraci aproximada de 10 minuts cada una. La manera dexecutar-les ha estat la dentrar a la botiga i dirigir-se directament als treballadors. Per la part del Termcat va ser fer un primer contacte per correu electrnic i una posterior visita amb entrevista. En acabat hi ha hagut diversos contactes per aclariments 14

via correu electrnic. Com tamb he explicat anteriorment, i no mhi estendr, la terminologia lhe triada en base a lexperincia personal. Una dificultat en aquest treball en concret s la implicaci i el coneixement del sector de lelectrnica del qui escriu aquestes lnies. Linvestigador, en el passat, sha trobat immers dins de lmbit dinvestigaci i aquest fet, a vegades, dificulta el poder tenir una visi objectiva, ja que en aquest ja parteixo duna srie de prejudicis quant a ls de la llengua, els quals sn ms aviat negatius. Per tant, la primera etapa de la recerca s la ruptura amb els prejudicis. Un dels preceptes de la investigaci cientfica s que lobjectivitat absoluta no existeix, s impossible no decantar-se, per b, que lexposici de les dades i les entrevistes han de ser, i han sigut, sense expressar opini per part de linvestigador. s a les conclusions on linvestigador fa una interpretaci ms personal, i per tant subjectiva, de la investigaci i de les dades obtingudes. El fet de fer una enquesta acompanyada de dibuixos ha estat per no donar cap mena de pista als enquestats i que realment fossin aquests que responguessin lliurement. Cal dir que el procs de ruptura ha estat important, ja que partia duna srie de prejudicis i he entrat dins del procs dinvestigaci de forma neta, com quan un arriba en un lloc desconegut per primera vegada. Veurem, ben aviat, quins sn els resultats.

7. Anlisi de les dades

Per b que es fa una anlisi del conjunt de les dades, en alguns moments far referncia als enquestats. La manera danomenar-los ser per les inicials de la botiga i un nmero, aix tindrem RW1 = subjecte 1 de Radio Watt, Sim1 = subjecte 1 de Sim, etc. Dividim aquest apartat en dues parts. Primer posem les dades del bloc de dades personals: Exemplifiquem aquestes dades amb uns quants grfics.

Grfic 1: origen geogrfic 15

Com podem apreciar, sense fer massa explicacions, la majoria dels enquestats sn nascuts a Catalunya. Com ja sha dit, hi ha un enquestat que va nixer a Sussa, per aquest fet no representa cap repercussi lingstica sobre ell, ja que va marxar-ne de molt petit i a casa parlaven catal i castell. Grfic 2: Llengua amb la qual van aprendre a parlar

Gaireb la meitat dels informants tenen el catal com a primera llengua apresa a casa, aix s un 48%. Un 36% tenen el castell i un 16% les dues. Un fet a tenir en compte s que lentrevista noms sha realitzat a persones que tenien competncia oral en llengua catalana, per tant, independentment de la llengua dorigen que apareix en aquest grfic, el 100% dels informants podien expressar-se en catal, aix inclou el 36% que tenen la llengua castellana com a primera llengua.

16

Grfic 3: Llengua amb la qual sidentifiquen

Aquest grfic s dna una idea del poder datracci de la llengua catalana per part de la gent que t el castell com a primera llengua apresa. Com podem observar, es mant el 48% del grfic 2 sobre els informants que tenen el catal com a primera llengua, i hi ha un transvasament dun 16% dinformants castellanoparlants que, sense renunciar a sentir-se identificats amb la seva llengua materna, afirmen que tamb se senten identificats amb la llengua catalana, aquests sn un 32%.

Grfic 4: Mitjana danys de vinculaci amb lelectrnica

17

La gran majoria de professionals fa ms de 10 anys que es dediquen a lofici, dentre els quals, nhi ha 10 que fa ms de 30 anys que ho fan. Aix s un indicatiu de ledat daquestes persones el qual, entre daltres coses, ens pot ajudar a deduir factors com el fet que per exemple no molt segurament no han rebut leducaci en catal. En comparaci al grfic 1, podem observar que les persones que sidentifiquen amb la llengua catalana sn les mateixes, un 48%, per que les persones que sidentifiquen amb el castell baixa a un 20% en favor dun augment de les persones que se senten identificades amb les dues llenges, aix s el 32%. En podrem deduir que el catal continua sent una llengua datracci? Quan al Termcat, noms tres persones saben el que s. Malgrat que a lentrevista escrita no queda reflectit, aqu amb el contacte personal amb els entrevistats es copsen actituds que difcilment es poden transmetre al paper. Aix, dues persones RW5 i Sim4 ho van encertar per atzar i per simple deducci de les paraules compostes de term (terminologia) i cat (Catalunya), i laltra, Sim5, aparentment nhavia sentit parlar. Per tant, filant prim, noms una persona de les 25 sabia el que era el Termcat. Bloc de preguntes tcniques. En aquest cas sense haver-les de reproduir totes, ja que les tenim per consultar a lannex, vegem en grfics els factors ms rellevants. Comencem amb una taula per veure la varietat de la terminologia utilitzada. Entre parntesi el nombre de vegades que sha utilitzat. Hi sn comptats els termes utilitzats en primera opci i en segona opci. Taula 2: varietat terminolgica Dode Intrfon Dode (0); diodo (9); diode (13); diodu (5); antiretorn (1) Intrfon (0); interfon (8); porter elctric/electrnic (5); interfonu (7); interfono (3); intercomunicador (2); telefonillo (1); porter automtic (1) Brunzidor Connector dencenedor Brunzidor (14); zumbador/sumbad (14); timbre (2) Connector dencenedor (4); connector mbil (1); connector mecheru (8); encenedor cotxe (4); toma cotxe (1); endoll encenedor (1); endoll mecheru cotxe (2); endoll 12V (3); enchufe 12V (1) Cable connexi Cable de connexi (de xarxa) (4); latiguillu (9); latiguillo (7); 18

(de xarxa) Encaminador Elctrode Volandera Presa dantena

cable de xarxa (3); fuet RJ45 (1); manguitu (1); cable de red de dades (2); cable dordinador (1) Encaminador (0); ruter (23); router (2); adaptador inalmbric (1); adsl (1); enrutador (1) Elctrode (0); electrodo (7); electrodu (3); electrode (14) Volandera (2); arandela (22); anell (1) Presa dantena (7); toma dantena (5); presa (3); presa teuve (1); presa de tele (3); mecanisme dantena (1); base dantena (2); base TV empotrada (2)

Coixinet/quadradet Coixinet/quadradet (4); almohadilla (11); asterisc (1); coix (1); corchete (1); reixeta (1)

Vegem, doncs, quins sn els termes ms utilitzats de cadascun: Dode diode (13); Intrfon interfonu (7); Brunzidor empat entre brunzidor (14) i zumbador/sumad (14); Connector dencenedor connector de mechero (8); Cable de connexi (de xarxa) latiguillu (9); Encaminador ruter (23); Elctrode electrodo (7); Volandera arandela (22); Presa dantena presa dantena (7); Coixinet/quadradet almohadilla (11) Com es pot veure, tenim dos termes que coincideixen amb les propostes del Termcat: brunzidor i presa dantena. Entre els termes que els informants han esmentat, caldria fer-ne diverses diferncies: 1. Termes que malgrat que el Termcat no els recull i proposa una sola nomenclatura, s que sn paraules correctes en catal i que podrien ser alternatives bones per designar el giny en qesti com podrien ser

19

sense anomenar-los tots, per exemple: porter electrnic, endoll dencenedor, base dantena, etc. 2. Termes que sn clars calcs o manlleus directes del castell, un cop ms sense anomenar-los tots, com ara: diodu, latiguillu o latiguillo, connector de mecheru, etc. 3. Termes que malgrat ser paraules catalanes no sn una denominaci apropiada, b perqu no fan realment referncia al giny mostrat, b perqu sn termes que ja tenen un significat assignat en daltres camps. Aquests podrien ser en el primer cas timbre per brunzidor i, en el segon cas, fuet RJ45 per cable de connexi de xarxa.

Grfic 5: Nombre de persones que ho anomenen igual que el Termcat

La paraula que t ms xit s brunzidor, una paraula que com ja sha dit anteriorment s fora antiga en catal i prov daltres usos. A fora distncia li segueix presa dantena amb 7 persones, cable de connexi (he donat per bona lopci de dir de xarxa), connector dencenedor i coixinet/quadradet 4 persones i, en acabat, volandera amb 2 persones. Elctrode, intrfon, encaminador i dode zero persones. En el cas de

20

dode, elctrode i dode cal fer esment que ning ho ha dit amb la pronncia normativa, per s que hi ha hagut gent (com podem apreciar a les enquestes a lannex) que ha dit dide, electrde i interfn, que no s la pronncia correcte. Ens podrem preguntar si comptar aquestes pronncies esbiaixades com a bones, per el meu criteri s que no. Si diem eclogia o ecolgia per comptes decologia, s correcte? No podem dir que fins hi tot ens sona estrany? Per tant, per qu acceptar com a bones pronuncies incorrectes daquests termes? Un cop ms, tamb, cal dir que lentrevista en directe aporta matisos que no es poden reflectir a lentrevista per escrit, com tamb aporta matisos el fet de conixer de fa temps alguns dels enquestats. Sense fer-ne cap mena danlisi detallada, ni cap valoraci, cal dir que en el moment de lenquesta algunes persones que normalment deien didu o dido, electrdu o electrdo i interfnu o interfono, shan autocorregit per dir dode, electrode i interfon. El fet que en un moment donat una persona es corregeixi pot voler dir que en alguns casos hi ha una certa conscincia lingstica, una certa conscincia de voler utilitzar la terminologia correcta.

Grfic 6: Coneixes les segents de nominacions (nombre de persones)

21

El principal factor a comentar en aquest grfic 4 i comparant-lo amb el grfic 3, s que molts professionals malgrat que no utilitzin de forma habitual la forma correcta, la coneixen. El cas ms espectacular s el de cable de connexi de xarxa, on la majoria de gent diu latiguillu4. En aquest cas tenim que noms 4 persones fan servir la denominaci correcta de cable de connexi, cable de xarxa o cable de connexi de xarxa, per en canvi 23 persones en coneixen la denominaci, aix s gaireb tothom. Un altre cas s el de presa dantena, on anem dun s de 7 persones a un coneixement del terme de 24, com tamb passa amb connector dencenedor que anem de 4 a 24 persones. Davant daquestes dades sorgeix la pregunta de: Per qu si la gent coneix el terme correcte no lutilitza? En el cas del catal ja no s noms una qesti dutilitzar el terme correcte, sin el fet que el no s del terme correcte implica que a la majoria de casos sest utilitzant un terme que pertany a una altra llengua, en aquest la castellana. No seria el mateix que la gent digui porter electrnic per intrfon, essent dues denominacions catalanes i que tenen diferents tradicions depenent de lmbit, que la gent deixi de dir les dues denominacions esmentades per dir telefonillu o interfonu,termes que podem considerar com a interferncies directes del castell amb una simple adaptaci fontica al catal de Barcelona. Mirem de formular la pregunta del pargraf anterior: Per qu si la gent coneix el terme correcte no lutilitza? Ho farem posant algunes de les respostes ms rellevants a la pregunta 4 del qestionari Qu et semblen les denominacions que et proposem? RW1: el coixinet no macaba de convncer; RW2: no em convencent els termes dencaminador, volandera, dode i intrfon; RW3: encaminador i dode sonen estrany; RW4: encaminador sem fa estrany, per laprendr; RW5: sona estrany dode; RW6: encaminador, volandera i coixinet sonen estranys; RW7: volandera i encaminador costen de dir. La pronncia de dode s estranya; Sim2: massa catal, no tenim costum; Sim4: si s correcte est b; Sim5: em sembla b i correcte
4

Vegeu les enquestes a lannex.

22

Diotrnic1: brunzidor i dode sonen estrany; OR1: algunes denominacions les trobo curioses, per si s aix com shan de dir est b. Tenim la parla viciada; OR2: encaminador em fa molta grcia, no crec que ho pugui dir mai!; OR4: [...] aix dencaminador no s qui sho ha inventat; OR6: sn altres maneres de dir-ho. Cadasc s lliure; EC1: em sembla b, per falta informaci. Jo no sabia alguns daquests noms. Com es poden saber?; EC2: [...] jo sc autodidacta i si hagus anat a lescola i en catal potser sabria els noms correctes. En aquest cas, podrem fer dos grans grups: un grup de gent que troba correcte i positiu el fet de conixer les denominacions proposades per Termcat i, un altre gran grup, que afirma que la paraula x li sona estranya o que qestiona certs termes.

Grfic 7: Quines denominacions has sentit de la gent? (nombre de persones)

El grfic 4 i 5 no varien gaire lun de laltre. s molt probable que si coneixen el

23

terme per b que no lutilitzin s perqu lhan sentit anomenar en el seu entorn. En aquest cas tenim que absolutament tothom ha sentit dir presa dantena. Vegem les dades dels tres grfics en una taula comparativa: Taula 3: comparativa (nombre de persones). Dode Cable de connexi Elctrode Intrfon Connector dencenedor Encaminador Volandera Presa dantena Coixinet/quadradet Ho diuen 0 14 0 0 4 0 2 7 4 Ho coneixen 2 21 6 9 24 1 10 24 10 Ha han sentit dir 0 19 2 8 23 1 12 25 8

A la taula comparativa podem apreciar que la diferncia entre el fet de conixer el terme i el fet dhaver-lo sentir dir s fora petita. El fet dhaver-ho sentit dir implica forosament passar a conixer el terme. Per b que no a la inversa, ja que es pot conixer el terme i no haver-lo sentit dir mai, un factor que faria que llavors tampoc sutilitzs el terme en qesti per manca de costum de la societat en general o pel fet de pensar que en ser una paraula dun s tan redut ning no entendr.

Grfic 8: Percentatge ds del terme normatiu.

24

Aquest ltim grfic s segurament el ms indicatiu de tots, ja que s el que dna fe sobre quina s la utilitzaci dels termes normatius. Aix podem veure que la paraula que t ms xit s brunzidor amb un 56% ds, sobre la qual ja hem comentat que s una paraula que prov de fora del mn de lelectrnica, la qual ha ampliat el seu camp semntic. La resta ja segueixen a fora distncia com podem apreciar al grfic fins ha arribar a dode, intrfon, elctrode i encaminador amb un 0% ds, les quals representen el 40% de la totalitat de les paraules examinades.

8. Difusi dels resultats

Lltima fase consisteix a difondre els resultats de la recerca. En aquest aspecte s important tenir present que linforme de recerca no a la fora pot arribar a ser la millor manera de difondre els resultats duna investigaci com la que tenim en aquest treball. Un dels llocs on fer-ne difusi s Internet, per tamb s bo fer-ne difusi per mitj de publicacions breus. Quant als destinataris aquests poden ser els professionals de la llengua, siguin o no de lmbit en aquest cas de lelectrnica. Tamb entre els professionals de la sociolingstica i la poltica lingstica, per b que aquests dos mons viuen fora desquena lun de laltre, de manera que s poc realista suposar que la difusi en un dels 25

camps implicar que els professionals de laltre hi accedeixin de forma automtica, per tant s probable que calgui treballar dues vies per a la difusi, una ms centrada en els aspectes terminolgics i una altra de ms centrada en les dinmiques glotopoltiques (Vila et altri, 2007:65). Aix doncs, segons Marta Sabater del Termcat, aquests termes no shan difs en una obra especfica de lmbit de lelectrnica, sin que shan difs a travs de canals habituals (la Neoloteca del Termcat, el Cercaterm, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, etc.) i alguns en diccionaris del Termcat dmbits relacionats (principalment, el diccionari terminolgic Societat de la informaci. Noves tecnologies i Internet i el Diccionari de telecomunicacions). La tramesa daquestes diccionaris per un cant es fa a institucions i organismes de lmbit lingstic i, per laltre cant, a organismes i professionals especialitzats en la temtica de les obres publicades.

9. Conclusions
Podem comenar aquestes conclusions posant en forma de pregunta el que en el ttol del treball s una afirmaci: quina s la implantaci del vocabulari de lelectrnica? Les dades diuen que noms hi ha una paraula que tot just travessa, en s, el 50%, en concret s brunzidor amb un 56% ds. La resta tenen un s molt per sota del 50%, fins arribar al punt que un 40% de les paraules analitzades no les diu absolutament ning. Vegem-ho en forma de taula: Taula 4: Resum de lestat dimplantaci de les dominacions principals dels termes analitzats Terme Dode Brunzidor Implantaci proposta Termcat Nulla Majoritria Forma/es ms utilitzada/es Diode / diodo / diodu brunzidor Sen fa fora s i hi ha coneixement del terme Cable de connexi Minoritria latiguillu Sen fa poc s, tot i que hi ha 26 No sen fa s Situaci i tendncia

coneixement del terme Elctrode Intrfon Connector dencenedor Nulla Nulla Minoritria electrodo interfonu connector mecheru No sen fa s No sen fa s Sen fa poc s, tot i que hi ha coneixement del terme Encaminador Nulla ruter No sen fa s, ni sembla que se nhagi de fer Volandera Minoritria arandela Sen fa poc s, tot i que hi ha un cert coneixement del terme Presa dantena Majoritria Presa dantena Sen fa fora s i hi ha coneixement del terme Coixinet/quadradet s baix almohadilla Sen fa un s baix, tot i que hi ha coneixement mitj del terme

Per tant, veient els nmeros exposats en els diversos grfics i el plantejament de la taula 3, podem dir que la implantaci de la terminologia normalitzada no s gaire exitosa. Per qu? B, poden haver-hi diverses causes, per mirem de desgranar-ne unes quantes. Tot just hem explicat, segons comenta Marta Sabater en el pargraf anterior, que els termes no shan difs en publicacions especialitzades en catal sobre el mn de lelectrnica5, sin que sha fet a travs del Termcat mateix i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, entre daltres canals especialitzats del mn de la llengua, s, per no de lelectrnica. Si ens hi fixem sn uns mbits dun accs fora restringit i poc popular. Qui es llegeix el DOGC? O mirant a les enquestes fetes, quanta gent realment coneix el Termcat? I de la gent que el coneix, quanta gent hi acudeix per fer-hi
5

Nhi ha!? Fent una cerca rpida al Google no napareix cap.

27

consultes? En el cas daquest treball noms una persona semblava, i dic semblava, que realment coneixia el Termcat. Per tant, ens haurem de plantejar si la feina difusora del Termcat en aquest camp s prou adient. Potser seria una bona idea fer fulletons o targetes informatives que es poguessin repartir pels diversos mbits professionals, en aquest cas les botigues de lelectrnica. Sempre hi hauria alg que davant dun bon plec de fulletons a sobre dun taulell duna botiga, nagafaria un i sel llegiria. Tamb seria bona idea per part del Termcat, el fet de contactar directament amb els gremis dels sectors implicats. Editar psters per a les escoles, comeros, universitats. Com el fet de fer-ne difusi entre els professors de les escoles i les universitats. Per b que no hi ha revistes especialitzades delectrnica en catal, es podrien inserir fitxes en aquestes revistes en les tirades destinades a Catalunya. Per tant, una primera causa pel no s de la terminologia correcta seria lerror estratgic per part del Termcat en la difusi dels termes. Una segona causa, seria la situaci sociolingstica del catal. El catal s una llengua subordinada i gran part de la poblaci no lha estudiat a lescola, i una part encara ms gran, t problemes a lhora descriure-la amb un mnim de correcci. En aquestes enquestes, pel temps que saprecia que fa que els enquestats es dediquen a la professi, podem deduir que la majoria dells no han estudiat en catal, pel que aix tamb podria ser una causa de la no difusi correcta de la terminologia correcta. Per b que una part dels enquestats s que, per edat, han estudiat en catal i tampoc es nota una millora substancial. Per experincia personal puc dir que havent estudiat electrnica en catal a la F.P., no recordo mai haver sentit dir termes com dode, volandera i daltres. Pel que caldria comenar per la correcta formaci dels professors, gent que en general no van estudiar lelectrnica en catal. Com tamb podria ser, i torno a parlar per vivncies personals, que malgrat que puguin sortir alumnes de lescola en catal amb la terminologia correcta i ben apresa, lentorn laboral no sigui propici al manteniment daquesta terminologia i la persona en qesti acabi adoptant la terminologia que tothom utilitza, que en la majoria dels casos com hem vist, sn manlleus barroers del castell o fins i tot de langls. s clar que aqu caldria fer una comparativa amb daltres llenges normalitzades, per saber si per exemple en francs fan servir els termes normalitzats o diuen terminologia en angls. Segurament ens trobarem en sorpreses, ja que a Frana, com a daltres llocs, la tecnologia i el vocabulari que hi va associat, corre ms que el temps que tenen les acadmies per adaptar els termes i escampar-los. Tindrem el cas extrem del japons que adapta ben poques coses en aquest camp, i que la majoria del vocabulari s directament en angls passat per una adaptaci fontica al 28

japons. El que passa amb el catal, com podem veure en algunes respostes, s que part de la subordinaci de la llengua sestn en alguns prejudicis, com el fet de no voler utilitzar paraules que sonin massa catalanes, o el fet que algunes persones decideixen que simplement aquella paraula no fa per a ells i no lutilitzen, quedant aquesta substituda per la seva equivalent castellana. Aquest fenomen noms es pot donar en un context de bilingitzaci com el nostre, on sabem gaireb del cert, que encara que diguem el terme en castell, laltra persona en entendr. Tot plegat arribant a lextrem que per justificar certes actituds hi ha qui simplement diu: cadasc s lliure (OR6). De totes maneres i veient els resultats en aquest treball, podrem arribar a conclusions que en el cas del catal i a lmbit de lelectrnica, la feina del Termcat no ser til fins que no hi hagi un s normalitzat de la llengua, i en el sector professional aix no passa. Cal saber si sha de dir elctrode o volandera, si quan fem un albar o una factura no la fem en catal? Si quan posem un cartell no lescrivim en catal? Si al company de feina que tamb parla catal no li parlo en catal, si al provedor que s de Catalunya, no mhi dirigeixo en catal? O si segons laspecte del professional que entra a la botiga, no li parlo el catal? Aix doncs, correm el risc que tota la gran feina que fa el Termcat quedi en un bagul de records per a la posteritat, ja que difcilment incidirem en ls correcte de certa terminologia si abans no hi un s colloquial normalitzat del catal. Per tant, cal anar vestint un marc jurdic que doni eines de protecci jurdica i de legitimitat al catal. Se nhan fet, per en calen ms. Per un altre cant caldria aconseguir que la gent se sents cmode parlant en catal i utilitzant la terminologia correcta per catalana que soni, bo i entenent que incidir en els usos lingstics interpersonals s complex, arriscat i polmic, ja que toca les llibertats individuals. Per b, que cal tenir present que les interferncies, els judicis i alguns prejudicis lingstics no sn fruit dun acte comunicatiu lliure. Aix doncs, vestim la casa per la teulada, ja que tenim un organisme com el Termcat, igual que tenen daltres pasos sobirans polticament i lingsticament, sense que nosaltres siguem sobirans polticament i lingsticament. s aquella mal anomenada salut de ferro de la llengua catalana. La feina i normalitzaci de la terminologia del Termcat hauria danar en parallel a la normalitzaci de la llengua en tots els mbits de la nostra societat, i aix no s aix. s ben cert que amb una mostra tan petita de professionals no sen pot fer una extrapolaci, no es pot generalitzar per es poden veure certes dinmiques. Per per b que un es podria qestionar si les dades obtingudes aix com lexperincia professional

29

prvia, com ja es qestiona al principi daquest treball, sn fruit de latzar o si realment hi ha alguna cosa ms. Per tant, ha de quedar clar que les conclusions sn sobre aquest treball i la mostra analitzada de forma exclusiva, i no es poden treure unes conclusions definitives, ni generalitzables sobre aquest estudi, ja que caldria ampliar les entrevistes que haurien de passar a fer-se a una mostra molt ms gran de professionals del sector. Un dels motius d'haver fet aquest treball s la preocupaci per l'estat del catal. Certament, n'hi ha que veuen el got mig ple, i n'hi ha que el veuen mig buit, per en qualsevol cas, hi ha el fet de coincidir que hi ha una part del got que encara no s plena. El got hauria de ser ple (i a vessar) i no n's, per no hi ha poltiques ni frmules miraculoses que puguin garantir que podrem omplir aquest got. En un situaci actual que s i ara no cal entrar en matisos ni dialctica, de democrcia i dun cert autogovern per no dir, ja, la plena sobirania, la responsabilitat del catal recau ms que mai sobre els seus parlants, sobre els dirigents poltics ms immediats, sobre administracions com ara els ajuntaments, diputacions, Generalitat (nexcloem el govern espanyol, perqu ell mateix se nexclou), sindicats i sobretot els gremis professionals.

30

10. Bibliografia
Diccionari de l'Enciclopdia Catalana. Edici en lnia: www.diccionari.cat Enciclopdia Catalana. Edici en lnia: www.enciclopedia.cat QUIVY, Raymond i VAN CAMPENHOUDT, L. Manual de recerca en cincies socials. Editorial Herder, Barcelona, 1997.
VALLS, David. Fins a quin punt s clara i efectiva la poltica de presentaci i/o

ensenyament del catal amb els estudiants allctons de la facultat de filologia de la UB. Treball de Variaci i Poltica Lingstica. Barcelona, 2011.

VILA, F. Xavier; NOGU, Marina; VILA, Ignasi. Estudis d'implantaci terminolgica. Una aproximaci en l'mbit dels esports. Eumo Editorial / Termcat, Centre de Terminologia, Barcelona, 2007.

31

11. Annex
A lannex hi ha inclosos el model el model denquesta amb els dibuixos i les 25 enquestes. Model denquesta:

32

Fotos:

33

(1) )

(2) )

(3) )

(4) )

(5)

(6) )

(7) )

(8) )

(9) )

(10) )

Enquestes:

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84