Treball d'investigaci sobre

EL CANVI CLIMTIC

Imatge d'un envellit Rodrguez Zapatero en una campanya de Greenpeace arran de la Cimera de Copenhaguen on s'acusava els lders mundials de no aturar el catastrfic canvi climtic.

Jaume Ribas i Vilanova 2n Batxillerat A Geografia d'Espanya Professor: Bartomeu Cresp Curs 2012-13 IES Can Peu Blanc

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

Aquest treball es troba sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya (by-sa). Es permet l's comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, sempre distribuintles sota una llicncia idntica a aquesta i citant la font original.

"Quin s el problema? El problema s que reduir les emissions s una cosa molt semblant a reduir el PIB. [...] Es considera, jo crec que de manera fonamentada, que a aquella temperatura (4 o 5C per sobre de la mitjana actual) s impossible, o sigui, han rebentat tants sistemes ecolgics, que s que s impossible una societat global organitzada -Ferran Puig Vilar, enginyer i periodista cientfic especialitzat en el canvi climtic En el tema relatiu a les poltiques de canvi climtic, la crua realitat s que cap pas estar disposat a sacrificar la seva economia per resoldre el problema" -Tony Blair, ex Primer Ministre Britnic

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

ndex
1. De qu estam parlant: un problemn.............................................................4 1.1 La magnitud del problema.........................................................................5 2. De quan sabrem qu estava passant..............................................................6 3. De les tesis: negadors i defensors del canvi climtic...........................................7 3.1 Negadors cientfics del canvi climtic..........................................................7 3.1.1 La negaci de l'origen antropognic del canvi climtic.............................8 3.1.2 L'oposici a les poltiques climtiques....................................................8 3.1.3 Els interessos i el finanament dels negadors del canvi climtic................8 3.2 Negadors poltics del canvi climtic.............................................................9 3.3 Els defensors cientfics del canvi climtic: l'IPCC.........................................10 4. De fotografies, encaixades de mans i altres parafernlies: les cimeres................10 4.1 Cimeres, institucions i acords internacionals sobre el canvi climtic...............10 4.2 Les crtiques al sistema de negociaci de l'ONU sobre el canvi climtic...........12 5. De tot el que comporta: altres problemes ambientals.......................................13 5.1 Els problemes ambientals arreu del mn....................................................13 5.2 Els problemes ambientals a la Pennsula Ibrica..........................................15 6. Del que jo en pens: la infinitat de l'estupidesa humana.....................................17 7. Bibliografia.................................................................................................19

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

1. De qu estam parlant: un problemn

Per fer un treball de recerca sobre el canvi climtic, hem de comenar plantejant-nos qu s realment all que anomenam 'canvi climtic'. En el seu web oficial, la Generalitat de Catalunya exposa que El canvi climtic s una modificaci del clima causada per laugment de les emissions antrpiques de gasos amb efecte dhivernacle1. Aix mateix, l'Enciclopdia Catalana defineix el canvi climtic com el nom donat al procs de transformaci del clima terrestre per efecte de les activitats humanes 2. A ms a ms, aporta algunes dades sobre la detecci del problema i la magnitud d'aquest:
Les dades de l'informe de l'IPCC del 2001 mostraren un panorama fora difcil: hom calcul que la temperatura superficial global mitjana podria augmentar d'1,4C a 5,8C en el perode 1990-2100, ms del que en preveia l'informe anterior. El valor predictiu dels models climtics havia augmentat molt respecte als models que s'exposaven en l'informe del 1995: s'increment el nombre de registres de temperatura, i la reconstrucci de les dades climtiques dels darrers mil anys evidenciava que l'augment de temperatura del s. XX no s usual. Augmentaren tamb les dades que demostraren la intervenci antropognica en els registres de temperatura dels darrers 35-50 anys i la paleoclimatologia pos en relleu la influncia de les interrupcions de la circulaci termohalina [el moviment per l'oce de les masses d'aigua, que depn de la temperatura i la salinitat] en els canvis climtics del passat.

Aix doncs, podem dir que el principal factor que influeix en el canvi climtic s un augment de la temperatura provocat per les emissions humanes de CO 2 i altres gasos d'efecte hivernacle. Tanmateix, hem de tenir en compte que existeix un punt de no retorn a partir del qual el canvi climtic podria seguir el seu propi cam, fins i tot si els ssers humans deixssim d'influir-hi. Aquest punt s'assoliria quan es posassin en marxa els anomenats 'mecanismes de retroalimentaci' (o 'feedback').
Un mecanismo de retroalimentacin del clima es un proceso inicial en el clima que lleva a un cambio en otro proceso del clima, que a su vez tiene influencia en el proceso inicial. [...]

1 2

Web oficial de la Generalitat de Catalunya (Vegeu bibliografia) Web Enciclopdia.cat. Grup enciclopdia catalana (Vegeu bibliografia)

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

Existen muchos mecanismos de retroalimentacin en el sistema del clima que pueden o amplificar (mecanismos de retroalimentacin positiva) o disminuir (mecanismos de retroalimentacin negativa) los cambios del clima de la tierra.* 3

Entre els diferents mecanismes de retroalimentaci podem destacar l'exemple del vapor d'aigua: a major temperatura, ms vapor d'aigua en l'atmosfera i a ms vapor d'aigua en l'atmosfera (recordem que s un gas d'efecte hivernacle), major temperatura. Dels processos que poden augmentar i accelerar els efectes de l'escalfament global, podem mencionar-ne uns quants que sens dubte desestabilitzarien tot el sistema climtic4: La desforestaci i la desertitzaci, especialment a l'Amaznia. L'emissi de met per part de la tundra i el permafrost de de l'rtic sud. L'alteraci de la circulaci termohalina. La fusi de Groenlndia i altres zones gelades.

Podem concloure, per tant, que el canvi climtic s un procs complex d'origen antrpic per capa de desenvolupar-se per si mateix que pot alterar radicalment la climatologia terrestre i el funcionament de tot el sistema planetari.

1.1 La magnitud del problema

Tot i que la magnitud alarmant del problema del canvi climtic s evident, el nostre pensament immediat i parcial pot induir a la relativitzaci del problema. Endems, val a dir que hi ha un cert consens cientfic, poltic i meditic per informar sense alarmar. Tanmateix, l'amenaa del canvi climtic s global, complexa i molt greu. Javier Solana, Alt Representant de la Poltica Exterior i la Seguretat Com de la UE, inclogu el canvi climtic com una de les ms serioses amenaces que poden afectar Europa i tot el mn en els propers anys o dcades en l'informe sobre estratgia europea de

Nota: les cites textuals en catal o castell apareixeran en la llengua original i sense traduir al llarg de tot el document. Les cites en angls apareixeran sense traduir al text, per podreu veure'n la traducci en les notes a peu de pgina. Web Climate4Classroom. British Council (vegeu bibliografia) Per a entendre millor els processos que poden accelerar i alterar el sistema climtic, consultau Entender la gravedad del cambio climtico: 2. Qu es el cambio climtico desbocado? (Una introduccin a los tipping points) de Ferran P. Vilar al seu bloc ustednoselocree.com (vegeu bibliografia)

3 4

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC seguretat5. L'informe explica que:

En marzo de 2008, el Alto Representante y la Comisin presentaron un informe destinado al Consejo Europeo en el que se seala que el cambio climtico es un multiplicador de amenazas. Las catstrofes naturales, la degradacin del medio ambiente y la competencia por los recursos exacerban los conflictos, especialmente en situaciones de pobreza y crecimiento demogrfico, dando lugar a consecuencias humanitarias, sanitarias, polticas y de seguridad, que incluyen el aumento de las migraciones. El cambio climtico puede asimismo dar lugar a conflictos sobre las rutas comerciales, las zonas martimas y los recursos anteriormente inaccesibles.

Endems, cal tenir en compte que el canvi climtic pot desencadenar una srie de fenmens complexos que van molt ms enll de l'escalfament global i que suposen un perill immens per al planeta i per a tota l'espcie humana. Aquestes qestions les analitzarem en l'apartat 5, De tot el que comporta: altres problemes ambientals. Per acabar de copsar la rellevncia del problema, afegir encara algunes dades que poden exemplificar l'abast real i les conseqncies humanitries del canvi climtic 6: D'acord amb un informe d'Intermn Oxfam, el canvi climtic podria augmentar el preu dels aliments entre un 50 i un 90% el 2030 ms del que s'esperaria que augmentassin si aquest no exists. D'acord amb l'Organitzaci de les Nacions Unides per a la Alimentaci i l'agricultura, el canvi climtic podria provocar la prdua de dos teros de la superfcie cultivable a l'frica. Entre 1980 i 2006 els desastres relacionats amb el clima es quadruplicaren. El 2010, els desastres extrems relacionats amb el clima afectaren 300 milions de persones, especialment als pasos amb menys capacitat per afrontar-los.

2. De quan sabrem qu estava passant

Una vegada ents qu s el canvi climtic, conv comprendre quan i com va sorgir la conscincia de que podia representar un problema.
5 6 Solana, Javier. Estrategia europea de seguridad: Una Europa segura en un mundo mejor (p. 15-16) (vegeu bibliografia) Extretes del web del Programa Mundial d'Aliments (vegeu bibliografia)

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC El moviment social i poltic que defensa la conservaci i l'estima de la natura i els ecosistemes, l'ecologisme, sorg amb fora al voltant dels anys 70 i 80 de la m d'associacions com Greenpeace7, fundada a Vancouver l'any 1971 de la m d'activistes anti-nuclears canadencs. El moviment ecologista, doncs, va aconseguir fer prendre conscincia ecolgica al conjunt de la societat fins al punt que l'any 1972 se celebr la Cimera de la Terra d'Estocolm, on es tractaren temes com la contaminaci qumica i les proves amb bombes nuclears. Tanmateix, la conscincia que existia a principis dels setanta era ms ecolgica que no climtica. L'aparici d'aquesta darrera es fu palesa a finals de la mateixa dcada dels setanta, quan tengu lloc la Primera Conferncia Mundial sobre el Clima de Ginebra. En aquesta cimera es consider per primera vegada el canvi climtic com una amenaa a tenir en compte.

3. De les tesis: negadors i defensors del canvi climtic

3.1 Negadors cientfics del canvi climtic
El doctor en Cincies Ambientals per la UAB i llicenciat en geografia Mart Boada explica que:
Tot i que avui hi ha un cert consens en la comunitat cientfica sobre les bases cientfiques del canvi climtic, hi ha incertesa sobre l'atribuci a factors humans del creixement de la temperatura observat recentment.8

Existeix, de fet, un corrent cientfic negador de l'origen antrpic del canvi climtic que representa majoritriament la Coalici Cientfica Internacional del Clima (ICSC per les seves sigles en angls). Aquesta defensa que:
The worldwide drive to reduce greenhouse gas emissions to control climate is not backed by reputable science. [...] A principal driver of climate policies at all levels is the intense campaigning of alarmists on the world stage.9
7 8 9 Extret del web de Greenpeace Espanya, greenpeace.org/espana/es/ (vegeu bibliografia) Web monsostenible.net. MnSOStenible (vegeu bibliografia) L'esfor mundial per a reduir l'emissi de gasos d'efecte hivernacle a fi de controlar el clima no est recolzat per cincia de renom. [...] El principal impulsor de les poltiques climtiques a tots els nivells s una intensa campanya d'alarmistes des de la palestra poltica mundial Web oficial de l'ICSC (vegeu bibliografia).

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC Les crtiques de l'ICSC a les teories que defensen el canvi climtic i la seva causa humana es basen en dos eixos principals: la negaci de l'origen antropognic i l'oposici a les poltiques climtiques.

3.1.1 La negaci de l'origen antropognic del canvi climtic

Tot i que en general cap membre la comunitat cientfica qestiona el canvi climtic perqu s evident i est ben documentat, l'ICSC i altres cientfics s'han oposat al fet que aquest tengui una causa antrpica o han relativitzat el fet. Aix doncs, neguen l'existncia de proves cientfiques slides respecte a tres qestions comunament acceptades, segons ells, pels poltics i els mitjans de comunicaci:
(1) el cambio climtico reciente es inusual en comparacin con los registros histricos; (2)las emisiones humanas de dixido de carbono y otros gases de efecto invernadero (GEI) suponen un impacto peligroso para el clima; (3) y los modelos informticos que emplea el IPCC son indicadores fiables del clima futuro.10

Tanmateix, aquest corrent no ha estat capa de presentar informes o estudis slids que contradiguin l'IPCC.

3.1.2 L'oposici a les poltiques climtiques

L'altre eix d'actuaci de l'ICSC s l'oposici a les poltiques climtiques i, especialment, a les de reducci d'emissions de gasos d'efecte hivernacle com el Protocol de Kyoto. En lloc d'aquestes, demanen l'aplicaci de poltiques que afavoresquin l'adaptaci de la nostra societat a l'inevitable i constant canvi climtic.

3.1.3 Els interessos i el finanament dels negadors del canvi climtic

Per ltim, hem de destacar que sn moltes les investigacions que apunten a la vinculaci entre els interessos d'aquests cientfics escptics i els lobbies del petroli, l'autombil, l'acer i altres indstries. L'objectiu d'aquests grups s evitar la intervenci governamental en els mercats ms perillosos per a les seves indstries: l'energtic, l'automobilstic i el metallrgic, entre d'altres. Com a exemple, podem citar el finanament de la companyia petroliera ExxonMobil de grups com el Media Research Center i esdeveniments com la Conferncia Internacional sobre el Canvi Climtic,
10 M. Llamas (2009) a LibertadDigital Ciencia (vegeu bibliografia)

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC ambds contraris a l'origen antrpic del canvi climtic, fet pblic pel diari britnic The Times11.

3.2 Negadors poltics del canvi climtic

Entre els negadors cientfics i els negadors poltics del canvi climtic existeix una espcie de simbiosi per la qual els primers necessiten els segons per fer-se veure, i els segons necessiten els primers per justificar les seves actuacions poltiques. Aquest fet, molt pals als EUA, s fcilment observable en les actuacions de personalitats com Sarah Palin, la ex presidenta republicana de l'estat d'Alaska i aspirant a la candidatura republicana per a la presidncia dels Estats Units. Palin neg el 2008 el canvi climtic i, en concret, una campanya de protecci de l'os polar a Alaska amb estudis de cientfics finanats per la indstria petroliera i, ms exactament, per la companyia ExxonMobil que hem mencionat abans 12. Tanmateix, el debat no s tan important a Espanya com als EUA i el canvi climtic i el seu origen antrpic com a fet cientfics constatats estan ms arrelats aqu que no als Estats Units. Endems de tenir en compte que els negadors espanyols del canvi espanyol no s'han basat en estudis cientfics, en part perqu aquesta qesti no sol centrar les campanyes electorals com si pot passar a altres pasos i les mencions que se'n puguin fer tenen una importncia comparativament menor. Al nostre pas, les negacions ms clebres del canvi climtic han vengut del Partit Popular. L'expresident Jos Mara Aznar pos el dubte el 2008 la importncia del canvi climtic i l'acci de l'home com a causa d'aquest i, aix mateix, acus als ecologistes de ser els nous comunistes i de voler restringir les llibertats 13. L'actual president, Mariano Rajoy Brey, tamb va pronunciar unes sonades declaracions en una lnia no del tot negadora del canvi climtic, per si relativitzant molt el problema.
Yo de este asunto s poco, pero mi primo supongo que sabr. Y entonces dijo: Oiga, He trado aqu a diez de los ms importantes cientficos del mundo y ninguno me ha garantizado el tiempo que iba a hacer maana en Sevilla. Cmo alguien puede decir lo que va a pasar en el mundo dentro de 300 aos? No lo s, es un asunto al que hay que estar muy atentos. Pero, en fin, tampoco lo podemos convertir en el
11 Diari mexic El Universal (vegeu bibliografia) 12 Diari Pblico (vegeu bibliografia) 13 Rafael Mndez a El Pas l'octubre de 2008 (vegeu bibliografia)

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

gran problema mundial. Hay otros problemas ms importantes, como los problemas del sector energtico14.

3.3 Els defensors cientfics del canvi climtic: l'IPCC

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic, en angls Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), s un organisme de les Nacions Unides creat el 1988 per l'Organitzaci Meteorolgica Mundial i el Programa Ambiental de les Nacions Unides15. La tasca d'aquests grup de cientfics s'explica aix al seu web:
La funcin del IPCC consiste en analizar, de forma exhaustiva, objetiva, abierta y transparente, la informacin cientfica, tcnica y socioeconmica relevante para entender los elementos cientficos del riesgo que supone el cambio climtico provocado por las actividades humanas, sus posibles repercusiones y las posibilidades de adaptacin y atenuacin del mismo. El IPCC no realiza investigaciones ni controla datos relativos al clima u otros parmetros pertinentes, sino que basa su evaluacin principalmente en la literatura cientfica y tcnica revisada por homlogos y publicada.

Una de las principales actividades del IPCC es hacer una evaluacin peridica de los conocimientos sobre el cambio climtico.

4. De fotografies, encaixades de mans i altres parafernlies: les cimeres

4.1 Cimeres, institucions i acords internacionals sobre el canvi climtic
L'ONU ha impulsat una acci governamental a nivell global contra el canvi climtic en una srie de cimeres, conferncies i protocols internacionals. La periodista experta en poltica europea i editora Alejandra de Vengoechea ha elaborat una cronologia d'aquests fets16. A partir d'aquesta font, exposar tot seguit la llista de cimeres internacionals enunciant-ne l'any i la ciutat de celebraci, aix com altres dues fetes importants: la creaci del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climtic i la redacci del Protocol de Kioto.
14 Ignacio Escolar recull textualment aquestes declaracions al seu bloc escolar.net. Podeu accedir-hi des de http://escolar.net/MT/archives/2007/10/el-primo-de-rajoy.html 15 Pgina oficial de l'IPCC en castell. 16 Alejandra de Vengoechea a Las cumbres de las Naciones Unidas sobre el cambio climtico. Podeu accedir-hi des de http://library.fes.de/pdf-files/bueros/la-energiayclima/09155.pdf

10

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC 1972, Estocolm. Primera Conferncia de l'ONU sobre el Medi Hum 1979, Ginebra. Primera Conferncia Mundial sobre el Clima 1988, apareix l'IPCC 1992, Ro de Janeiro. Cimera de la Terra 1995, Berln 1997, Protocol de Kioto 2002, Johannesburg 2007, Bali 2009, Copenhaguen 2010, Cancun 2011, Durban.

D'entre totes les cimeres, per, hem de destacar una srie de fets i acords importants, o b per suposar alguna mena de consens respecte a qestions essencials com el reconeixement del canvi climtic o b per propiciar l'aplicaci de mesures prctiques ms enll de paper mullat. La conferncia de Ginebra de l'any 1979 va suposar la presa de conscincia sobre el problema i el repte que suposen el canvi climtic, aix com l'acceptaci del seu origen antrpic. A ms, va propiciar la creaci de l'IPCC el 1988 i el protocol de Kioto l'any 1997. Hem de dir, per, que el precedent histric d'aquest protocol fou l'anomenada Agenda 21, empresa a la conferncia d'Estocolm de 1992. Era un programa d'acci per al desenvolupament sostenible que es basava en la lluita contra el canvi climtic, la protecci de la biodiversitat i l'eliminaci de substncies txiques emeses. El protocol de Kioto, per altra banda, supos un comproms concret i ms o manco unnime dels pasos desenvolupats. S'establ un acord vinculant per a qu tots els pasos firmants redussin les emissions dels cinc principals gasos d'efecte hivernacle un 5,2% respecte a 1990 entre 2008 i 2012. Tanmateix, pocs pasos han complert el tractat i algunes potncies molt contaminants com els Estats Units o el Canad no firmaren o varen abandonar desprs d'haver firmat el protocol. Aquest mapa mostra 11

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC la posici dels pasos respecte a Kioto17.

Una altra cita important fou la conferncia de Copenhague del 2009, no tant pels compromisos assolits (que foren prcticament irrellevants), sin per l'atenci social i meditica que varen despertar les massives protestes de grups ecologistes, els incidents que se'n derivaren i les gaireb mil detencions que s'hi produren 18. Aix mateix, les dues darreres conferncies que s'han duit a terme, Cancn i Durban, no han suposat l'acceptaci de cap mesura drstica ni de cap comproms definitiu.

4.2 Les crtiques al sistema de negociaci de l'ONU sobre el canvi climtic

s important tenir en compte que existeixen moltes crtiques al sistema de negociaci de l'ONU en les qestions sobre el canvi climtic. Molts periodistes i cientfics que han seguit de prop les cimeres sobre el canvi climtic creuen que no s possible solucionar el problema si seguim fent les coses com fins ara. El 2010, uns cables de Wikileaks revelaven unes declaracions de l'aleshores president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, on afirmava que Copenhague fou un desastre. Les cimeres no funcionen19. En una anlisi sobre aquestes declaracions, el periodista Rafael Mndez explicava que hay un profundo desencanto y falta de fe en que el sistema de Naciones Unidas de lucha contra el, de negociacin internacional, vaya a llegar a algn puerto en alg momento20.
17 Extret de Protocolo de Kioto. Responsabilidades y consecuencias de Juan Eduardo Gil Mora (vegeu bibliografia) 18 Reuters per al diari Pblico el novembre de 2009 (vegeu bibliografia) 19 Rafael Mndez a El Pas (vegeu bibliografia) 20 Rafael Mndez en un vdeo de la versi digital de El Pas on analitza el paper de Herman Van Rompuy, aleshores president del Consell Europeu, en la cimera de Copenhague. Recuperat el 18/12/2013 des de

12

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC Josep Xercavins, expert en cimeres climtiques, activista i professor en la Universitat Politcnica de Catalunya, no creu que les actuals organitzacions internacionals puguin resoldre el problema i proposa la creaci d'una autoritat climtica supranacional. A continuaci la transcripci d'un fragment de l'entrevista que li feren al programa Latituds de Televisi de Catalunya.
Aquelles organitzacions dels estats, quan ara es troben, sn incapaces de prendre aquestes decisions, encara que tots reconeguin que s'han de prendre. Per tots esperen que la prengui l'altre i que el que primer redueixi emissions sigui aquell altre pas, o sigui l'altre per la circumstncia una, o la circumstncia altra. S'ha de crear una autoritat climtica supranacional [...] i que pugui dir, simplement, Xina ha de reduir tant, Estats Units ha de reduir tant, Europa ha de reduir tant. [...] Fins que no tinguem aix, els estats en aquests moments no arribaran a un acord. [...] Aquest s el gran problema, que no s'arriba a acords. Per tant, en aquests moments, la humanitat no te aprovat, cap poltica, cap objectiu de reducci d'emissions que ens permeti garantir que el fenomen no continuar creixent de la forma que est creixent21.

5. De tot el que comporta: altres problemes ambientals

5.1 Els problemes ambientals arreu del mn
El canvi climtic, el major repte a qu s'enfrontar la humanitat en aquest segle, s provocat per l'augment de la temperatura a causa de l'augment de l'efecte hivernacle que provoca l'home en emetre gasos que l'intensifiquen. Tanmateix, el canvi climtic es manifesta de ms maneres. Aquesta llista de set tems l'ha elaborada Alejandra de Vengoechea en el document que ja hem mencionat en l'apartat 4.1:
1. Aumento del nivel del mar. 2. Aumento de la temperatura promedio de la superficie terrestre. 3. Aumento de la temperatura ocenica. 4. Disminucin de extensin de nieves y hielos. 5. Cambio en los patrones de precipitacin. 6. Aumento de los eventos extremos. 7. Acidificacin ocenica.
http://internacional.elpais.com/internacional/2010/12/03/videos/1291330801_870215.html 21 Josep Xercavins en el programa Latitus de Televis de Catalunya. Recuperat el 18/1/2013 des de TV3 a la carta, a http://www.tv3.cat/videos/4081291/Afrontant-el-canvi-climatic

13

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

Vicent Cervera Al Chabs22, al seu bloc de seguiment per als alumnes, exposa tamb una llista de catorze conseqncies ambientals del canvi climtic a nivell planetari i a algunes regions concretes del mn. Heus aqu una breu sntesi de cada una d'elles: 1. Desgel massiu de bona part de les glaceres del mn. En algunes zones com el Per aix pot tenir conseqncies ms enll: un 70% de l'energia elctrica del pas prov de les plantes hidroelctriques alimentades per les glaceres andines. 2. Desaparici de zones costaneres i de deltes com els del Nil, el Mekong i el Changjiang. 3. Augment de les sequeres i la desertitzaci, especialment a l'frica: prdua de la biodiversitat, augment de la fam al mn i de les migracions. 4. Alteraci del corrent clid del Noi i, per tant, augment dels fenmens extrems a tots els pasos andins. 5. Desaparici d'alguns manglars a causa de la pujada del nivell de la mar: augment de l'erosi i altres efectes negatius sobre la pesca i la poblaci d'algunes zones com Bangla Desh. 6. Destrucci de l'Amaznia, que s'enfronta als incendis, la fragmentaci de la selva i la desforestaci. 7. Destrucci dels esculls de corall: menys turisme i ms erosi a les costes. 8. El desgel de l'Antrtic. 9. La destrucci de l'ecosistema rtic i la cultura caadora inuit degut al desgel. 10. El desgel de la tundra i el permafrost i, per tant, la destrucci d'aquests ecosistemes, la desaparici de moltes espcies i l'augment dels allaus de fang amb els centenars de vctimes que aquestes provoquen. 11. Catstrofes als petits estats insulars, que estan en greu perill, i augment dels fenmens extrems (huracans, inundacions, sequeres). 12. Reducci dels rendiments agrcoles degut a la sequera, especialment a l'Europa del sud, i agreujament de la desertificaci, erosi i desforestaci. 13. Extensi de malalties com la malria i el "dengue per mor de la disminuci de les gelades.
22 Vicent Cervera Al Chabs s un professor de cincies de secundria valenci que des del bloc http://bikendi.wordpress.com/ (abans http://bikendi.bitacoras.com/) posa a disposici dels seus alumnes i de tota la xarxa apunts i ampliacions dels continguts impartits a classe.

14

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC 14. Massiva desaparici d'espcies. Entre un 9 i un 52% de les espcies del planeta estan amenaades d'extinci pel canvi climtic.

5.2 Els problemes ambientals a la Pennsula Ibrica

Els problemes ambientals que ja est comportant el canvi climtic no els patiran noms a regions llunyanes com els Alps o Bangla Desh, sin que tamb els patirem a casa nostra: a les Illes, a la Pennsula, a la Mediterrnia i arreu d'Europa. Un estudi sobre els impactes del canvi climtic elaborat per Manuel de Castro, Javier Martn-Vide y Sergio Alonso23 per al CSIC (Centre Superior d'Investigacions Cientfiques) reprodueix un model climtic que mostra l'augment de la temperatura previst per aquests segles a diferents zones d'Espanya i Portugal. A continuaci podeu veure els mapes que mostren aquesta evoluci de les temperatures mitjanes de l'aire arran de la superfcie (a 2m) durant quatre periodes del segle XXI: 2010-2040, 2040.-2070 i 2070-2100, i dos escenaris diferents d'emissions SRES, A2 i B2 24 . El grfic ha estat elaborat amb el model HadCM3 amb resultats presos d'estudis de l'IPCC. Es mostren els resultats per a les quatre estacions de l'any (DEF hivern, MAM primavera, JJA estiu y SON tardor). Al cant superior dret hi podeu veure una mostra de la malla del model sobre la Pennsula Ibrica, on les quadrcules ombrejades representen la superfcie continental i les blanques, l'oce.

23 El clima de Espaa: pasado, presente y escenarios de clima para el siglo XXI (vegeu bibliografia) 24 Els escenaris SRES elaborats per l'IPCC sn determinants en els models climtics. Sn quatre en total (A1, A2, B1 i B2) i depenen de les poltiques globals de mitigaci del canvi climtic que s'adoptin. El model A2 correspon respectivament a un escenari regionalitzaci de l'economia i mfasis en la riquesa humana, mentre que el B2 correspon tamb amb la regionalitzaci per posa l'mfasi en sostenibilitat i l'equitat. Els altres dos models representen escenaris globalitzats.

15

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

Un escalfament d'aquestes caracterstiques provocar un augment vertigins de la sequedat i dels paisatges desrtics arreu del territori espanyol. Endems, l'estudi tamb demostra la disminuci drstica de les precipitacions, que pot afectar seriosament el sector primari nacional, aix com provocar seriosos problemes d'abastiment d'aigua en algunes regions. Endems, tal i com explica Cervera als seus alumnes, altres situacions que haurem d'encarar s la prctica desaparici del Delta de l'Ebre cap al 2050 si el nivell del mar segueix pujant com est previst que ho faci (l'ltima dcada ho est fent a ms de 5 de millmetres per any a la Mediterrnia). Aquesta pujada de nivell tamb indundar les terres baixes, salinitzar les reserves d'aigua potable, provocar la invasi de l'aigua salada marina en aqfers costaners afectant importants ecosistemes com el delta de l'Ebre, que ja he mencionat, o Doana. A ms es posaran en marxa processos d'erosi i sedimentaci amb efectes negatius posteriors.

16

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

6. Del que jo en pens: la infinitat de l'estupidesa humana

Albert Einstein va dir que noms hi havia dues coses infinites: l'estupidesa humana i l'univers. I no estic molt segur sobre l'ltim -afeg. Dcades desprs, estam veient com el fsic alemany no s'equivocava. El canvi climtic s un repte que la societat global ha de saber afrontar. Dic que n'ha de saber perqu fins ara no n'hem sabut, i tot indica que aviat ser massa tard, si no s que ja ho s, per aturar i/o revertir algunes de les transformacions a qu ens aboca el canvi climtic. Per aix crec que haurem de comenar a actuar en dos fronts clau: l'adaptaci i el canvi de model econmic. L'adaptaci, perqu la temperatura ja ha pujat, com tamb ho ha fet el nivell dels oceans; perqu ja hem degradat espais naturals de forma irreparable (bviament, haurem de reparar all que pogussim, per exemple, reforestant boscos). Aix doncs, els habitants d'aquelles zones ms afectades pel canvi climtic s'hauran d'adaptar. Potser haurem d'aixecar tota Vencia un grapat de metres, o l'haurem de traslladar a un lloc ms segur. O potser fins i tot sigui ms convenient que els venecians abandonin la ciutat i que resti sota l'aigua com una Atlntida moderna. Sigui com sigui, els ciutadans de Vencia i milions d'altres humans arreu del mn s'hauran d'adaptar si no ho han fet encara. Tanmateix, l'adaptaci ser impossible i insuficient si no canviam de model econmic. No hem d'oblidar que el canvi climtic s conseqncia directa del capitalisme salvatge. Amb salvatge no em vull referir tant a la competncia (que, dins d'uns parmetres, ha de ser salvatge en un mercat lliure), sin salvatge com a quelcom semblant a inhum, inconscient, depredador. El nostre model ha de mudar, ha de deixar de crixer a base de consumir recursos infinitament sense regenerar-los i contaminant l'entorn. Explic aix perqu no crec que el problema sigui el sistema econmic (capitalista, de lliure mercat), si no el model (salvatge i autodestructiu). s per aix, doncs, que el sistema ha de girar-se cap als nous models. Les empreses han de deixar de contaminar, en sec. Hem d'assumir el cost de, tamb en aquest sentit, adaptar-nos: ser tan eficients com sigui possible a fi de no tudar res, produir energia completament neta i reutilitzar-ho prcticament tot. Necessitam, per tant, un entorn en el qual el mercat (els consumidors) i les institucions (mitjanant la poltica fiscal, per exemple) incentivin aquest canvi de 17

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC model afavorint les empreses que el duguin a terme. Cal afegir, a ms, que els productes produts de manera ms ecolgica solen ser els socialment ms justos. s a dir, respectar el medi i respectar l'entorn social i econmic del propis treballadors i tots els intermediaris sn dos fet que tendeixen a anar lligats. Per acabar, les conclusions que podem extreure de la necessitat d'aquest canvi de model sn bsicament dues: una, la tasca dels poders pblics s'ha d'orientar cap aqu i no cap a cimeres intils i, dues, la tasca dels moviments ecologistes i de tota la societat civil s'ha de centrar en empnyer el capitalisme cap al canvi per a qu deixi d'autodestruir-se. Ha de ser aix per a qu, per una vegada, la mxima d'Einstein no sigui certa.

Se alza la mar, y las tierras bajitas quedan por siempre sepultadas bajo las aguas. Esto parece una metfora sobre el desarrollo econmico en el mundo tal cual es, pero no: se trata de una fotografa del mundo tal cual ser, en un futuro no tan lejano, segn las previsiones de los cientficos consultados por las Naciones Unidas -Eduardo Galeano, a La insgnia el 17 d'agost de 201225

25 Recuperat el 20/01/2013 des http://www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Desarrollo_Sustentable/S.O.S_por_Eduardo_Galeano

de

18

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

7. Bibliografia
Generalitat de Catalunya. Qu s el canvi climtic?. Recuperat 23/12/2012 des de http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e9c ac3bb0c0e1a0/? vgnextoid=420ccd5642e08310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=420ccd 5642e08310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Grup Enciclopdia Catalana. Canvi climtic dins Enciclopdia Catalana (online). Recuperat 23/12/2012 des de http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp? NDCHEC=0250711&BATE=canvi%2520clim%25C3%25A0tic British Council amb collaboraci amb la Royal Meteorological Society i la Royal Geographical Society. Qu son los mecanismos de retroalimentacin del clima?.Recuperat el 26/12/2012 des de http://mx.climate4classrooms.org/content/ %C2%BFque-son-los-mecanismos-de-retroalimentacion-del-clima Ferran P. Vilar. Entender la gravedad del cambio climtico: 2. Qu es el cambio climtico desbocado? (Una introduccin a los tipping points). Recuperat el29/12/2012 des de http://ustednoselocree.com/2010/05/06/tipping-points/ Solana, Javier (2009). Estrategia europea de seguridad: Una Europa segura en un mundo mejor. Recuperat el 26/12/2012 des de http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/librairie/PDF/QC7809568ESC.pdf Programa Mundial d'Aliments (2011). 7 datos sobre el cambio climtico y el hambre. Recuperat el 2/1/2013 des de http://es.wfp.org/historias/7-datos-sobre-elcambio-clim%C3%A1tico-y-el-hambre Greenpeace (2010). Historia de Greenpeace. Recuperat el 19/01/2013 des de http://www.greenpeace.org/espana/es/Por-dentro/Greenpeace-Internacional/Historia/ Boada, Mart (2009). Canvi climtic. MnSOStenible. Recuperat el 26/12/2012 des de http://www.monsostenible.net/catala/opinions/canvi-climatic-/ Internacional Climate Science Coalition. ICSC flyer. Recuperat el 26/12/2012 des de http://climatescienceinternational.org/images/stories/pdf/flier-icsc-21-07-12web-linked.pdf Llamas, M. Consenso? 150 cientficos niegan la teora del cambio climtico del IPCC. Libertad Digital. Recuperat el 26/12/2012 des de http://www.libertaddigital.com/ciencia/consenso-150-cientificos-escepticos-niegan-el19

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC calentamiento-antropogenico-1276378505/ Agncia EFE (2010). ExxonMobil financia grupos que 'dudan' de cambio climtico. El Universal (Mxic). Recuperat el 26/12/2012 des de http://www.eluniversal.com.mx/notas/696360.html Agncia EFE (2008). Palin bas una campaa contra el oso polar en un estudio financiado por petroleras. Pblico. Recuperat el 27/12/2012 des de http://www.publico.es/internacional/160576/palin-baso-una-campana-contra-el-osopolar-en-un-estudio-financiado-por-petroleras Rafael Mndez (2008). Aznar dice que la ecologa es el nuevo comunismo y duda del calentamiento. El Pas. Recuperat el 29/12/2012 des de http://elpais.com/diario/2008/10/23/portada/1224712804_850215.html IPCC (2012). Sobre nosotros. Recuperat l'1/1/2013 des de http://www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml Alejandra de Vengoechea (2012). Las cumbres de las Naciones Unidas sobre el cambio climtico. Colombia: Proyecto Energa y Clima de la Fundacin Friedrich Ebert. Recuperat el 17/1/12 des de http://library.fes.de/pdf-files/bueros/laenergiayclima/09155.pdf Juan Eduardo Gil Mora (2009). Protocolo de Kioto. Responsabilidades y consecuencias. CEBEM (Centro Bolivariano de Estudios Multidisciplinarios). Recuperat el 19/1/2013 des de http://www.cebem.org/cmsfiles/articulos/protocolo_Kioto_responsabilidades.pdf Agncia Reuters (2012). Casi 1.000 detenidos tras las protestas en Copenhague. Pblico. Recuperat el 17/1/2013 des de http://www.publico.es/277658/casi-1-000-detenidos-tras-las-protestas-encopenhague Rafael Mndez (2010). Van Rompuy: "Copenhague fue un desastre. Las cumbres no funcionan". Recuperat el 18/12/2013 des de http://elpais.com/diario/2010/12/04/internacional/1291417203_850215.html Rafael Mndez (2010). "Los cables sobre las negociaciones del cambio climtico muestran muchas contradicciones" (vdeo). El Pas digital. Recuperat el 18/12/2013 des de http://internacional.elpais.com/internacional/2010/12/03/videos/1291330801_87021 5.html Latituds (06/05/2012). Afrontant el canvi climtic. Ems al 33 de Televisi de Catalunya i recuperat mitjanant TV3 a la carta el 18/1/2012 des de http://www.tv3.cat/videos/4081291/Afrontant-el-canvi-climatic

20

Treball d'investigaci sobre EL CANVI CLIMTIC

Vicent Cervera. Les conseqncies del canvi climtic. Recuperat el 19/1/2013 des de http://bikendi.bitacoras.com/archivos/2005/07/01/consequencies-del-canviclimatic Lenntech (2012). Escenarios IPCC. Recuperat el 19/1/2013 des de http://www.lenntech.es/efecto-invernadero/escenarios-ipcc.htm Castro, M., Martn-Vide, J., Alonso, S.(2005). El clima de Espaa: pasado, presente y escenarios de clima para el siglo XXI. MIMAM-CSIC. Recuperat el 19/1/2013 des de http://digital.csic.es/bitstream/10261/35782/1/090471228000f24f_tcm7-12417.pdf

21