EmvesEgee'E*ms

Mutac'i,ons ins titucion als i/ o reeolib er alisrne

Frangois Dubet. Uru|uersi'td de Bordeaux 2, EHESS, Paris.

?'r

{re
Durant ets anys setanta, per a [a majoria dets investigadors, et conjunt dets probtemes escotars sembtaven deure's a una causa finica i m6s o menys ocutta: [a dominaci6 de ctasse de tes societats capitatistes. Aixo no era completament fats, perd ens .ha conduit tamb6 a algunes aberracions com ara [a identificaci6 de [a cultura escotar amb [a cuttura burgesa, per exempte, i a una certa impotdncia, ja que res es podria canviar de ['escota sense canviar tot en ta societat. Avui, si no es prenen.recaptacions, [a critica radical del neotiberatisme pot conduir-nc's cap ats mateixos punts morts. Sens dubtes el m6n actuai esta sctm6s a una ofensiva [iberat, perd etta no podria prendre's com a [a causa unica dets probtemes actuals de I'escola. En primer Ltoc perqud aquesta ofensiva no es [a mateixa a tot e[ m6n i sobretot perqud ['escota esti confrontada amb mutacions i proves de naturalesa extremadament difeients i nom6s atgunes C'ettes es deuen a tes potftiques neotiberais, rnentre qUe unes attres s'inscriuen en una mutaci6 mott m6s llarga i profunda de [a mateixa instituci6 escol.ar. '
1 Text de [a conferdncia inaugural del Seminari lnternacional sobre "Governabilitat
a

Traducci6 d'Emilio Tenti Fanfani i Joaquim Martinez.

dels sistemes educatius

Amdrica Ltatina" organitzat pet llPE/UNESCO a Buenos Aires, 24 i 25 de novembre de 2004-

Qrua.rn,

d'educaci6 continua ?2

I V,;

u o')

R,u

fl

1os

Tambe tenim inter6s a no confondre-ho tot i a no cot.tocar-ho tot sota e[ regne d'un "principi del mat" [nic, no sotament per raons intel.lectuats, sin6 tam. b6 per raons prActiques i potftiques que ens inviten a dominar e[ canvi m6s que 4 resistir-s'hi d'una manera "encantat". Per rec6rrer a una vetia imatge extreta de [a histdr:ia del moviment obrer, 6s necessari ttuitar contra ets danys let maquinisme i no contra les miquines. Es necessari saber quina escota construir i no defensar una escota idealitzada les tasques i debititats de ta quat havien estat demostrades per [a vetta critica deLs anys seixanta. Es per aquesta ra6'que jo situaria ets probtemes engendrats pel neotiberatisme en una evotucio m6s profunda , [a que es retaciona amb ta declinaci6 d'una forma escotar candnica de sociatitzaci6 definida com un programa institucional. Encara que e[ m6n 6s cada vegada mtis obert no es tanmateix tan homogeni i [a meua exposici6 es donari tuporl en primer [[oc en e[ cas frances i europeu i pregue a[ meu auditori perdonar aquest "tocalisrne,l que 6s sobretot ['efecte de [a meua ignorAncia.

F. Dubet., 2002, Li dectin

de ['institution, Paris,
du Seui[.

Ed

1. Et programa institucionalz La tesi 6s [a seglient: ['ampliaci6 de ['empresa de ['escota en [a formaci6 dets individus, [a modernitat det segte XIX i de ta prinrera meitat det segte XX va assumir una forma escolar i un model de sociatitzaci6 que jo caracteritze com un programa institucionat- La parauta programa ha de ser entesa en e[ seu sentit informdtic, e[ d'una estructura estable de [a informaci5 perd els continguts de ta qual poden variar de manera infinita. Aquest programa ei ampLiarent independent del seu contingut cuttural i pot ser definit per quatre grans caracteristiques independents de les ideotogies escolars que es transmeten. D'aquesta manera, t", ,utigioses, les escotes repubticanes franceses o xilenes, com t'escoLa sovietica "r.oie, comhan partit e[ mateix programa. l.volors i principis "fora der m6n". com be e[ va mostrar Durhieim, [,escola va ser "inventada per les societats dotades d'una historicitat, 6s a dir, Ler ro.i"tats capaces de produir-se i de transformar-se a si mateixa desenvotupant un mo'cuttural del ideat susceptibte de sostraure ats x'iquets de I'evidencia exctusiva de les coses, les tradicions i ets costums. fn aquest sentit, ['escota sempre estd ubicada sota ['empresa d'un model cuttural "fora del m6n" com .l,ir.t ij.]rl r, ""u evident que es t'Esglesia [a mare d'aquest programa en [a mesura que etta va vo_ ler fabricar cristians attunyats de ta cuttura profana, banat i utititdria de les socie,1,t:..1"t escotes repubticanes [aiques i nacionals nascudes entre e[ segte XIX i e[ segte XX en general van combatre les escotes retigioses, perd tamb6 ettls es van ubicar a[ regne dets principis sagrats, e[ que no 6s et mateix que retigiosos. Et sagrat era [a naci6 nova a construi6 ta cidncia i [a ra6, i aquestes'escoieihan votgutior-

06

M utacions ins titucionals i/ o neo lib aalisnt e ?

ryl.

mar ciutadans de [a mateixa manera que les esco[es retigioses volien fornilar crisiians. Les escoles sorgides dets rdgims revotucionaris dedicades a forrnar un "home fiou" s'han situat en e[ matu-ix programa. rDer dir-ho d'ulna manera m6s abstracta, e[ programa instituciona[ de primer va ser elefinit per un conjunt de principis i valors concebuts com sagrats, homogenis fora det nr6n i que no havien de ser justificats" La fe de [a mateixa manera que [a ra6 no es discuteixen a l'escola ubicada sota e[ regne d'una transcenddncia que [a sostrau a[ rdgim exctusiu de la utititat social dels diplomes i del desenvolupament econcmic. L'escola repubticana fnancesa va voter formar ciutadans, conr ['escota xilena va voter formar ciutadans xitens, corn ['escola americana va voler formar individLrs americans... Que aquesta escota rnoderna haja servit a[ desenvolupament del capitatisme no ens porta a considei-ar.ta com una ferramenta a[ servei del capitalisme i de [a industrialitzacio, mentre que ['escota sovidtica probablement haja encarnat [a instituciS m6s fortament sotmesa a[ regne dets vators definits conr indiscutibles i "sagrats" 7. La vococion" Des det monient en que el projecte escotar es concebut com transcendent, ets professionals de l'educaci6 han de ser definits per [a seua vocaci6 m6s que pel seu ofici" Acf tamb6 cal seguir [a comparaci6 amb et catolicisrne en e[ qual e[ sacerdot 6s concebut com un nrediador entre d6u i ets homes, com e[ que encarna [a presdncia divina entre els homes en [a mesura que elt t6 fe. 5i e[ cape[[A creu, ets fidets creuran en [a seua creenqa. E[ mateix passa amb e[ mestre d'escota que de primer ha de creure en ets valors de [a cidncia, de [a cuttura, de [a ra6, de [a naci6, a fi que ets atumnes creuen en les seues creences i en ets seus valors. Dunant molt de temps ia formaci6 dets mestres va consistir a confiar m6s en ta forga de tes seues virtuts i de tes seues conviccions mes que en [a dets seus tatents pedagdgics. [-a vocaci6 reposa sobre un model pedagdgic imptfcit ben it.tuminat per personalitats intet:tectuals tan diferents com Bourdieu, Durkheim, Freud i Parsons: l'atumne accedeix ats vators de l'escota en identificar-se amb els mestres que encarnen aquests valors. En definir-se per [a seua vocaci6, e[ mestre participa d'.una [egitimitat que Webe'r hauria quatificat com carismitica ja que [a seua autoritat estA basada en principis i vators sagrats. Es.necessari respectar e[ mestre no en tant que individu singu[ar, sino en tant que representant de principis superiors. Durant'ltarg temps, ets professors iels mestres d'escota han estat proveits d'una autoritat i d'un prestigi que no jListificaven ni [a seua cultura ni ets seus ingressos, sino que es desprenien directarirent de [a confianqa i [a creenqa en ets val.ors dets quats I'escola era po'rtadora. 3. L'escolo 6s un santuari. En [a mesura que l'escola s'identifica arnb principis situats "fora de[ m6n" i que els seus professionals nom6s reten comptes a [a insti-

Qruo*rn,

d'educacio continrua 22

[] e 1i" 107

'l-,,

tuci6, aquesta ha de protegir-se dels ,,desordres i passions del m6n',. Ets programes escotars s6n abans de res "escotarsi' i generatment ets coneixements m6s tedrics i abstractes i m6s "gratuits" s6n ets m6s vatorats, mentre que ets sabers m6s immefl

::?T:J;i,",:'*ffi:"ii'i:::,':;;?ff

butjant [a presdncia dels pares, dels empresaris i dets actors de [a societat civit. Perd sobretot, aquest model va construir una ficcl'6 pedagdgica segons [a qual t,escota no es dirigeix m6s ats atumnes, a subjectes de coneixenlent, de saber i de rao i no a xiquets i adotescents, subjectes singutars portadors de "passions', i particularismes socials. Abans de res, ['escota havia d'instruir, ['educu.i6 .orr"rponia a les famities. Tanmateix 6s necessari subratttar que aquest model. del santuari escotar

noma i "raciona[", amb un sistema de castics i de recompenses distintes dets costums sociats; ta disciptina escotar nomes remet a si mateix Durant [[arg temps e[ mode[ repubtici franc6s va afirmar e[ santuari escotar re-

se mesclar-se de [a vida escolar amb ta finatitat de preservar ta iguattat dets alumnes. Durant [[arg temps, a l'escota se separen ets sexes des del. moment det final. de [a infAncia i [a cuttura juvenit no t6 ttoc en [a instituci6. Els uniformes accentuaven [a ruptura entre santuari escotar i [a societat i ta majoria de les escotes secundAries eren internats. A ['igua[ que en les Ordenes Regutars, ta disciptina escolar era autd-

,K:*HlHlffi

*l:,lt_:i;::*:

:$?$"'l"i:,',""Tnn:::h:1,,*'"!':*1"?l'*T:r'::i::"1:,il!xs'.in;x
xement. E[ santuari nom6s es dirigia ats "creients", ats "hereus" i ats ,,becaris,, particularment disposats a creure. Es per aquesta la6 que [a massificaci6 escotar

:#T::llna suajectivacio.Er programa insutucionar repo fonamentat: [a sociatitzaci6,6s a iliq e[ sotmetiment a una disciplina escotar racicinal, engendra ['autonomia i ta tlibertat dets subjectes. ,,pregueu i (abdtissezvouz) i embrutiu-vos, [a fe vindri d'afegit" deia pascal en e[ segfe lVtt. Ets atumnes se sotmeten a una disciptina racional i a una cuttura universatl desenvotupen [a seua autonomia i e[ seu esperit critic en interioritzar ets principis fonamentals de [a fe, de [a cuttura i de ta cidncia. D'aquesta manera, durant mott de
sa en una creenEa

rarAoexPlota:r;lrH:ii

timent dets atumnes ats valors i regtes del santuari escotar 6s absotutament fonamental ja que esti a[ cor d'una creenga pedagdgica mit'teniria i paradoxat, segons [a qual [a tlibertat naix del sotmetiment a una figura de ['universal. L'escota ha-tingut dxit des del moment en que ets atumnes han adquirit un esperit critic amb ta condici6 que [a critica de tes rutines escolars siga reatitzada en nom dets vators fo'l

::ifl"l,H:Tff ,H:Hil*[1,;::1,^!::::3ff ?[.?$'i."fi S:lTili:iiia:1

0B

lrlutacians institucionals i/o neolibualisme?

T 'i..
1

namentats de l'escota, com b6 ho va posar en eviddncia Bourdieu. Es aquesta confianqa en ta socialitzacio atiiberadora et que em separa dets anitisi foucaultians de les rnstitucions, doncs jo no crec que estiguem en presencia d'una simple astticia det poder, sin6 m6s aviat d'una manera historica de formacio del subjecte a trav6s "pl'ograma" [a forma del qual ha romis estable durant molt de temps d'un_:. 5. Es necessari subrattlar atguns ariantatges d'aquest model. Podem distingirne tres. EI prirner es que basa ['autoritat dels docents en vators i principis indiscutibtes: cl'aquesta manera e[ mestre disposa d'una autoritat que 6s [a de [a mateixa institucio. E[ segon avantatge es retaciona amb e[ fet que ['escota es un santuari, etta t6 ta capacitat d'externatitzar ets seus probtemes ates que [a causa de les seues dificuttats ve del seu medi ambient: desiguattats sociats, falles de les families, pol.itiques pfrbl.iques, capitatisme... La critica no s'orienta cap a ['escoia, sino cap a [a societat que impedeix que e[ seu funcionament es desenvotupe ptenament" Tencer avantatge: en la mesura que es d6na suport en les vocacions.i en ets principis compartits, ta institucio escotar pot ser una organitzaci6 retativarnent simpte, basada en un ordre mecinic m6s que en un ordre orginic, com ho suggeria Bernstein. Totes aquestes virtuis, avui amenaqades, no han de fer-nos obtidar [a cara fosca de tes institucions: e[ pes de les disciptines, ['autoritat i els seus abusos, e[ tancament darrere de les portes tancades dels santuaris, e[ sitenci i diverses violdncies, inctoses les fisiques, patides pets atumnes. Fa nrenys de quinze anys, ets socidtegs i ets intet.tectuals s'inclinaven m6s a criticar [es institucions que a ciefensar-tes contra les amenaces exteriors, seguint aixf les [tiqons de Goffman i de Foucault.

ll. La declinacio del programa institucional.

Abans de preguntar-nos per les carJses d'aquesta dectinacio i sobre els probtemes que etta ptanteja, 6s important agafar ['envergadura d'aquest canvi. En attd que 6s essenciat, pot considerar-se que ta modernitat, ja siga republicana; democritica o revoh.lcionAnia es va apropiar det programa institucional per convertir-lo en la ferramenta dets seus propis principis. Perd, es pot considerar que des de fa uns trenta anys, a Franga i en ta majoria dels paisos europeus de tradici6 catdlica, en tots els casos, aquesta modernitat s'ha tornat contradictoria amb e[ propi programa institucional. La modernitat ha introdurt un virus en les institucions, que les

descornpon,apocapoc. 1. Ei *desencantament del m6n'. La instituci6 reposa en una concepci6 vertical i transcendent de ta producci6 det sentit i det ttaq socia[ mitjanqant ta retigi6 i e[ sagrat laic. Perd tes institucions laiques han abandonat les referdncies retigioses mitjanqant [a ruptura entre et privat i et prlbtic, perd sense abandonar [a idea que [a vida pubtica esti dirigida per principis transcendentats i que s'imposen d'una manera
uaderns d'educaci6 continua 22

e F+*e

10e

:F#

'

verticat: [a naci6, [a Ra6, [a cidncia... Mes enttA del. reptec det retigi6s quevaria fortament segons les societats, e[ desencantament det m6n significa principatment que aquesta fabricaci6 del sentit i dets vators mitjanqant una franscendencia postutada ha dectinat en benefici de construccions locats de vators i acords sociats potitics. i En aquest sentit, les societats modernes en [a mesura que s6n mes democritiques i individuatistes, menys postulen un univers de sentit coml que ets programes institucionats tenen vocaci6 de sociatitzar. La profecia weberiana sobre els conflictes de valor i [a guerra dels deus s'han cornptit imptiament. No es que les societats modernes

:;":':,1TJ*"l1il?x,xli::m"Jffi ,.?:",L:"ffi.J,:",;ff
pensar que [a massificaci6 escotar

Hi ha un fet m6s important encara: ta tegitimitat de ta cultura escotar ja no s'imposa amb [a mateixa forqa en tes societats on [a cuttura de masses, ta jutge com [a jutge, debitita e[ monopoti cutturat de l'escota. Fa cinquanta anys, per ats xiquets de [es ctasses populars, [a cuttura.escolar era ['inica quu pur1.;1utia amptiar e[ seu horitzo per attiberar-tos de les rutines i ets tancaments de [a seua ctasse 'sociat, del seu ttogaret i de ta seua ciutat. Avui en dia, aquests xiquets escapen Airectament dets limits del seu propi m6n socia[ grAcies ats mitjans massius de comunicaci6. Es clar.que sempre es podrir condemnar [a vutgar:itat i tes bajanades dets mitjans, pero aixd no impedeix recon6ixer que ofereixen una veritabte atternativa cuttunal a l'escota en [a mesura que tamb6 ofereixen una manera d,entrada en un m6n amptiat. L'escota es troba aleshores en competencia amb cultures les capacitats de seducci6 de les quats sobre els xiquets i adotescents no s6n menyspreabtes i des de fa trenta anys ets docents es pregunten com domesticar uqr*itu cuttura er zaping i ra seducci6, principis que conrradiuen er ri-

cen m0tuament. Fn conseqliencia, en [a majoria dels paisos, La qilestio de tes finatitats de l'escoles es ptanteja com un problema que ha de ser reso[t en e[ debat potftic ja que no estan prescrites "naturatment" pets vators de ta instituci6.

i [a democratitzacio eren equivalents, ara b6, tota trexperi,incia recent mostra que ets dos fendrnens estan Ltuny de ser ijdntics 'D" i; mateixa manera, [a defensa de [a gran cultura i [es exigencies de La vida econdmica i, m6s Amptiament de ta vida en societat, no s6n equivalents. A Franca, tots esperits serioso_s quasi no poden concebre que ta Ltibertat, ta lguattat i [a Fraternitat es refor-

:iil?".:'.:?["$";

2. La prof essi6 reemplaga Ia vocacio. Pero, ets valors que sustenten [a instituci6 s6n percebuts com incerts i contradictoris, ltevat de l'autoritat pot basar-se en aquests valors' A partir d'atti, e[ modet de [a vocaci6 dectina. Dels docents s,espera menys que encarnen principis fonamentats que demostren les seues competencies i [a seua eficicia professionat. Mes exactament, [a vocaci6 canvia de naiuraLe1

;::;1$::,:?.ll:::ff':,

1O Mutacions it rslituciottak i/o neoliberalkme?

sa, etta

ja no consisteix a identificar-se amb valors fonamentats d'una manera "cte-

ricat", sino a neali'r-zar-se a si mateix subjectivament mitjanqant [a seua cornpetdncia pnofessional segons f'efhos protestant del trebatt. Pertot arreu, e[ treball docent es va tornar m6s professional amb l'attargament de [a formaci6 pedagdgica, e[ desenvotupament del trebatl en equip, ['afirmaci6 d'una expertise i d'una cidncia pedagogica a traves de [a didactica" L'escola deixa de ser un ordre regular, siga aquest [aic, per convertir-se en una burocrdcia professionat. Aquest canvi de naturatesa de ta vclcaci6 imptica un despiaqament de ta tegitimitat professionat. Ja no 6s suficient "creure", 6s necessari demostrar que se 6s eficag i totes les escotes han conegut fendmens comparabtes d'extensio de ['organitzaci6 i de divisi6 del trebal[. E[s especialistes s'han mut"riplicat, els sistemes d'avatuacid tambe ja que es necessari demostrar a les autoritats responsab{es ja
eLs usuaris que ets mdtodes etegits s6n eficaqos. Aquesta evotuci6 es manifesta en tots els paTsos no es podria reduir en forma exctusiva a[ liberalisme; etla prov6

tamb6 de [a "tai'citzacio" de les institucions i de I'obtigaci6 de retre coi-nptes als quats se'ts sotmet. 3. EI .fincl del sontuari. A partir de [a segona guerra mundial, ta majoria dels paisos industrials han empr6s una profunda massificaci6 escolar amptiant consiclerabtement ['acccis a l'ensenyament securtdari superior.'A Franqa i els Estats Units, ats 20 arrys d'edat, [a meitat dets joves encara estan escotaritzats. Aquest canvi quantitatiu ha progressivament erosionat ets murs dets santuaris escolars perqud tots aquests nous alumnes, que no s6n ni ets hereus, ni ets "bons atumnes" d'antany han ocasionat els problemes amb etts de I'adotescdncia i ets problemes sociats dets que fins ateshores ['escota estava Amptiament protegida. tli ta pobresa ni [a desocupaci6 s6n nous, perd [a seua entrada a l'escota per interrnedediacio dets atunlnes tis una novetat que ha desestabititzat profundament [a vida de tes autes i ets estabtiments. A[ mateix temps, [a pnoducc,i5 massiva de diplomes ha canviat [a naturatesa dets "mercats escolars" que s'han tornat m6s oberts i competitius. Quan ets sistemes escolars produeixen molts diptornes, aquests es tornen indispensables per entrar en la vida activa i ets actors necessiriarnent desenrrotupen conductes m6s utiiitiries que les que tenien en un periode on l'escassetat dets dipLomes garantia [a seua utititat. Firrs i tot en els sistemes d'ensenyar6ent pubtics, cont el de Franqa, tes formacions, les orientacions i ets estabtimbnts entren en jocs de competdncia i ets governs han d'administrar potitiques escolars cada vegada m6s comptexes des del, moment en que ta formaci6 es considerada com una inversi6
pets Estats, tes empreses i ets individus. Aquestes institucions que abans eren organismes retativament simples,

ja que

es descomptava que tots els individus compartien els models

les creences avui

{-, r.i e

Qruo..n,

d'eciucacio coniinua 22

'{'

111

't:'qF
lllii-r

'

teja problemes creixents, ja que e[ centratisme i [a uniformitat ja no pod6n

gurar [a regutaci5 dets sistemes.

s6n progressivament reemptagades per organitzacions cada vegada m6s complexes, cada vegada m6s administrades. I en quasi tots els parsos et seu "monitoreig;' ptanasse-

4. L'autonomia de ['individu. La creenqa fonamental de tes institucions en [a disciplina a[[iberadora s'ha enfonsat progressivament amb ['emergdncia de subjec-

lli.oHo:;,?.",'j:'?"'ffi

l$.;:*"JlT#fl::i[j",ffi:'ffiX'J:,'i:.:,ffi',"fr,;,,;::

i "autdntica" com subjectes de [a seua propia educaci6. Per tot arreu [a pedagogia det projecte i det contracte substitueii insensibtement [es vetles disciptines de [a memoritzacio i de ta repeticio. in un pais repubticA, jacobi i universalista com ho va ser [a FranEa repubticana es veu sorgir e[ probtema de les diferencies entre cuttures, retigions, gdneres i, de manes'espera que l'escota de masses tinga en compte [a singutaritat deis
zat

han de construir-se d'una manera autdnoma

fia?;;1l1xat, At cap i a [a fi, et vett modet de formacio ha estat ampliament desestabitit-

s6n tan estabtes

[a retaci6 pedagogica es transforma en un probtema perque ets marcs ja no i perqud un gran nombre d'atumnes i estudiants ja no s6n, a pri-

;:l;'J:'::::;.i:'J:'i:?J:::?ffi ';:T;i::l.i,:;:;l'i:J;T::?:l'i,,",.Ii:
tres han de construir les regtes de vida i tes motivacions dets atumnes. per tot arreu i d'una manera creixent, han de comprometre [a seua personatitat en [a mesuia que e[ comptiment de papers professionats ja no 6s suficient per a exercir el seu ofici, E[ proces 6s parat'tet per ats atumnes que han de rnotivar-se i interessarse mes que no era necessari al marc institucionat. I com [a massificaci6 no ha comptit [es seues promeses d'iguattat, com ta utititat dets estudis pot veure's amenaqada per [a inflaci6 dets diptomes, ets papers escotars ja no s6n suficients per sostenir
transcurs dels segles passats.
l'!1.

l*:','11'ii;ft il:::T::lJh::H,?l:?ffi
'

il;1ilff

:L:1"'#,i:fffi [:iJ,ii

Neoliberalisme o canvi endogen? 1.lJn sentiment de crisi. Aquesta ttarga evotuci6 avui es viscuda annptiament

::i:il::::J,"i:ffiHl,i:""'.T:l;J.:?T:[lgi[,*T"J:,1]:?3:ru:*i.":,;::
grat per convertir-se en un servei [a utilitat det quat es dispute en detatt i es mesura progressivament mitjanqant estudis i enquestes nacionats i internacionaLs. L,autoritdt escolar xoca amb problemes nous que es deriven de [a "novetat,, de certs

112 l{utacions

instituc,ionals i/o neoliberalisme?

plrbtics escotars i de ta distancia creixent entre [a cultura de masses basada en [a rapidesa, [a satisfacci6 immediata i eI dret a ['autenticitat i [a cuttura escotar que demanda trebatl, esforq i postergaci6 de resul.tats i beneficis cultura[s i sociats. Els docents sovint es perceben com empteats a qui se'ls lteva progressivament e[ suport de [a societat. Et mateix trebatl es torna cada vegada m6s diffcit i estressant perqud els atumnes ja no s6n conquistats perqud l'escota no pot desprendre's dets estudiants que i.i causen problemes amb [a mateixa facititat amb qud ho feien en ets temps de les institucions. L'empresa de t'organitzaci6 creix j eis docents tenen [a impressio de convertir-se en peces d'una m]quina cega que ets ignc:ra. Tot ajxd engendra un sentiment de nostitgia per l'escota del passat ets defectes de ia quat s6n graduatment obtidats. A Franqa basta veure com ets anAtisi de Bourdieu i Fasseron han desaparegui de ['imaginari col'[ectiu en benefici d'un embettiment cNe[ passat, deLs "bons i veits ternps" en qud l'escota repubticana sembtava harmonitzar amb [a societat i tots aquetts qug s'autodenominen "repubticans" dernanden un retorn a aquesta edat d'or. Sens dubtes, aquests sentiments no s6n nous, perd 6s necessari observar que avui s'originen en ets rangs de I'esquerra i de l'extrema esquerra que semblen haver obtidat tota [a seua tradicio critica. La nostitgia no 6s m6s que ['altra cara del sentiment de crisi que embotica ets individus e[ m6n dets quals semLrla enfonsar-se sota els seus passos ils aci on les critiques antineotiberats o" antiuttratiberats ofereixen una interpretaci6 d'aquesta evotuci6 viscuda corn una catistrofe. Tanmateix, des de ja precisem que, en e[ cas franc6s, [a despesa pribtjca en educaci5 no ha cessat d'incrementar-se des dels anys setanta, ja es catcute aquesta despesa d'una manera gtobat o per alumne: de 1974 at 2000, l'increment de les despeses en educaci6 va ser de[ 96%, mentre que e[ nombre d'atumnes va augmentar nom6s en 16%. Estem doncs en una situaci6 mott diferent de [a de certs paisos d'Amdrica Llatina, on el finanqarnent pirbiic a l'educaci6 va caure entre 1980 i 1985: rnenys 14.6% aArgentina, menys 7.8% a Xile, menys 1.2% en Mexic. Aquesta disminuci6 va afectar bAsicarnent e[ satari dets docents. Perd, en [a majoria dets paTsos [a despesa va tornar a augmentar a partir de 1990 (Gtobat Education Data Bases i UNESCO, 2000). En rnotts casos aquestes vai-iacions estan ltigades a Les conjuntures econdmiques que a considerabte. iA.nndrica Ltatina van experimentar una amptitud Aixd no obstant un pais com Franqa s'imposa progressivament entre ets .docents [a idea que les dificuttats de t'escota provenen d'una sort de "complotl'o de projecte ultratiberal" Com s'imposa aquesta creenqa? Aquesta consisteix a engtobar a l'educaci6 en e[ vast moviment de mundiatitzaci6 i d'aquesta manera assimilar ['escota a [a indtistria, per exempte" Et fet que alguns organismes internacionals demanden una liberatitzaci6 de l'oferta escotar es suficient com a prova. Aquesta
Fi
{.4luaderns d'educacio continua 22

e R.nc

113

OECD, 2001, Knowledge

ans skills

for life, first re-

sult fram Piso 2000, Paris,

OECD; Choise.

of

assess-

ment tasks and the relative standing af countries in

Pisa 2000, o Paris, OECD.

first

analysis,

cole

Juan Casassus, 2003, Leet les inegalites en

Paris,
5-

Am4rique lotine,
Universitd de Poris
1

creenca tamb6 es basa en e[ fet que [a vetta atianga entre ['escota i [a societat s,ha tornat m6s frigi[ i que, com ets efectes desastrosos de tes mutacions econdmiques es deuen a [a gtobatitzaci6 liberat, es fa creTbte pensar que ['escota es veu afectada pel mateix moviment. A t'fttim sembta que aquesta creenEa reconforta les nostdtgies institucionats doncs, en aquest esquema explicatiu, l'escola continua sent un santuari victima del seu ambient i de forces hostits, mentre que les seues virtuts ronianen intactes. En e[ programa institucionat, e[ mat sempre ve de fora. D,altra banda, [a critica antiuttratiberal mai es va associar a una .riti.u endogeni Je t,esgota- En [a majoria dels casos es proposa defensar ['escota iat qual 6sla que totes les seues debititats i defectes tindrien causes externes. Evidentment catdrA admetre que les mutacions i les crisis generades per ta gtobatitzaci6 [iberat no poden deixar de tenir efectes sobre ['esiola; no es culpa de l'escola si hi ha desocupaci6, no 6s [a seua cutpa si [a pobresa s'instat.ta en una comunicat de [a pobtaci6 i si [a cuttura canatitzada pets mitjans de comunicaci6 sovint sembta embrutidora. Perd estem obtigats a constatar que en tots els paisos del m6n no s'obtenen els mateixos resuttats escotars i ta mateixa equitat i at mateix temps no es pot pensar que s6n ets m6s "liberals" ets que obtenen els resuttats menys bons3. Austritia, Canada, La Gran Bretanya i Nova Zetanda que s6n m6s tibe. rals s6n m6s eficacos i m6s equitatius que Franqa, rnentre que riniindia, que timbe esti mitlori 6s at mateix temps menys "tiberat". Els resultats s6n identics a America Ltatina on tanmateix Cuba constitueix una excepci6 notabtea. Ets diversos trebalts acosta de l'efecte estabtiment donen suport a aquests resuttats internacionals: a iguattat de condicions, alguns estabtiments son mes eficaqor i que uns attres. "quitutfu, Encara si es poguera atribuir un paper a tes pol.ftiques uttratiberats, sembta , dificit veure-hi [a causa fnica, uttima i sempre activa de les transformacions de l'escota que ets docents viuen tan cruetment. Seria m6s raonabte considerar que aquesta critica generatitzada 6s ['expressi6 d'una crisi professionaI i simbotica aguda, mott m6s aguda quan les dificuttats presents es troben l'escota i ta modernitzaci6 amb [a quat se [a identificA durant mott de temps. 2. Un canvi endogen. Si un dona crddit ats anitisi m6s ctAssics de[ desencantament del m6n, que no son d'ahiq [a dectinaci6 de tes coses sagrades que fundava [a legitimitat rittima del programa institucional no 6s un invent det tiberatisme contemporani. Aquesta dectinaci6 del sagrat (detentada per un temps mitjangant ta "religi6 civica" de ta repirblica, de ta naci6 i det progres) no podia sobreviure davant l'enfortiment de [a critica i de l'autonomia individuat que tambe participaven plenament del projecte mateix de ta modernitat. Com sostenir e[ sagrat quan a[ mateix temps s'admetia que ta reatitzacio i ta ttiber.tat dets individus 1"1. .onr-

14

Mutacions institucionals i/o neoliberali^sme?

truir ta vida que ets sembia bona constitueixen una de tes forces motrius de [a morlernitat, sobretot quan l'escota mateix es va constituir en agent d'aquests vators. Hi ha una n"lica d'ingenuitat a voler, alhora ["autonomia i [a Itibertat de les persones fora de l'escota i e[ manteniment det sagrat unicament a l'escota. E[ programa

institucional es va quedai' sense un dets seus fonaments mes solids justament perqud et projecte cuttural. de t'escota moderna i republicana va triomfar impliament. De [a mateixa manera, I'escota ja n9 6s un santuari protegit de les passions i els interessos sociats perqud etta no va deixar d'augmentar e[ seu donrini sobre e[ desti i ta formacio dets individus. Es gricies a t'escota que ets diptomes juguen un paper creixent en ta distribuci6 sociat del.s individus i t'amptiaci6 de [a seua potdncia [i ha fet perdre [a seua "innocdncia" doncs ja no pot considerar que les desiguattats escolars s6n ei simpte reflex de tes desiguattats sociats" Tota [a sociotogia de t'educaci6 dets uitinns trenta anys ens ensenya que les desiguattats socials sempre tenen un paper determinant en tE formaci6 de tes desiguattats escotars, perd etla ens errsenya tamb6 que ['escota mateix, mitjan,cant eLs seus mtitodes, tes seues maneres d'agrupar ets atumnes, tes seues rnaneres d'orientar-tos i de seteccionar-los t6 en aquest camp un paper no menyspreabte. Com podria ser attrament ats paisos que han instaurat una escotaritat comuna fins als 16 anys i r-lna escolaritzaci6 quasi generatiizada fins.ais Z0 anys? En aquest tipus d'escota, tots ets grups i tots els individus s'inscriuen en [Ina compet&ncia m6s o menys forta per accedir a b6ns escassos i aquesta competdncia no 6s sensibtement menys forta ats pai'sos amb ensenyament pub[ic en rel.aci6 als pafsos m6s tiberats. No sense ironia es podri observar que els docents no s6n ets uttinrs a jugar en aquesta competdncia quan es tracta d'escotaritzar ats' seus propis fitts, mentre que [a condemnen quan concerneix ets seus alumnes. En [a nrajoria dels paisos europeus s'observa una "decepci6" en relacio amb l'escota ja que no ha comptit amb totes les seues promeses en termes d'emancipaci6 dets individus i iguattat droportunitdts. Ca[ constatar que ['esquerra, Itarg temps identificada amb et projecte de l'escota attiberadora i republicana avui estd en crisi i manca d'idees en aquest camp. Es et cas d'Atemanya, d'Espanya, de La Gran Bretanya, de Franqa i d'ltirlia, on s'implementen potitiques escotars de dreta, sense que tresquerra tinga veritabtes atternatives. Aixi es compr6n miltor com ta critica anti-uLtratiberaUsme es.desenvotupa sense per aixd ser tapag d'anar n"les enttir d'un simpte rebuig.

entli d'un model liberal? 1. EI neoliberalisme no 6s una ca.)so, sina una "solucio". Et tiberatisme no 6s [a causa de tes transfornnacions de ['escola, perd corre e[ risc de convertir-se en una resposta als probtemes del present. Quan un sistema ja no pot ser regulat per
lV. ftlcis
continua Quud*.n, d'educaci6
22

tR.*{-

115

En primer ltoc cal observar que aquesta sotuci6 funciona imptiament en ets fets. Tots ets sistemes escolars tenen una part d,ensenyament privat,'un.uqr" e[ finanqament en.gran part siga p[rbtic, com en tots ets paisos d'Er.opu. perd m6s encara' les estratdgies d'eteccio dets usuaris funcionen tambe en l'ensenyament pribtic. Aixd crea una gran injustfcia ja que una comunicat de ta pobtaci6 privatitza t'acc6s a ['escota, mentre que ets menys afavorits continuen sotmesos a una obtigacio escotar. La injusticia. es doble ja que t'oferta de mittor quatitat s rser: va ats m6s afortunats, perd sobretot ats millor informats, a aquetls que coneixen e[ paper de ['escola i e[ seu funcionament. Tambe es corre et risc de perdre [a unitat dets models escolars i de I'ensenyament etementa[ i obtigatori, que en segons tota

seus fonaments es temptador introduir una regulaci6 es e[ que pot quatificar-se com una resposta Liberat.

l'oferta encarnada en e[ programa institucionat, perqud va veure clesapar6ixer ets mitjanqant [a den'randa i aixo

i??',: cara les

j,:iT:."i:"T',ilT1?1[:"ffi?;'it;.*;:l;*in:ff L;;;jj::: escotes pfbtiques acaben per adaptar-se

i

dets atumnes tre-si" sociat.

a les caracteristiques i Jeilnoes les seues families, ets quats [a primera cosa que busquen 6s un .,en-

estit de resposta per9ud no d6na sempre els pitjors resuttats'quan e[ sisiema continua estant regulat per una autoritat centraI eficaq, i sobretot perqud s,imposa quasi naturat_ ment quan les famities es preocupen de ta quatitat de l'oferta escotar. No es pot

Perd tanmateix es necessari no caricaturitzar aquest

i:|ffi-i"'?'#ff :u":T',:T:';:J,:?X1",&i;i,"?i,:';:51T1S*';:::i::
aquesta ra6 les respostes Liberats s'instat.ten amb tanta facititat. Com mantenir un principi de no eteccio escotar en una societat on es permet que ets individus elegisquen ets seus estils de vida, [a seua r"etigi6, ets seus gustos i fins h La
cos d'aquest model de gesti6 utititdria s6n importants per a [a cot.lectivitat. Desiguattats sociats, comunitarisme, pdrdua d'unitat de ta cuttura escota6 setecci6

;;;i;"J:i:lxTffL:"ili:::#:T:':ff :,,x:J;:1Tiffi"?'?',:;il,:;i"#,r,i

',

tracta d'estar simplement i sotament en contra, sin6 que cal estar en condicions de refundar un projecte escolar que vaja mes enlti det debititat programa institucional actuatment vigent. Tanmateix aquest no 6s e[ cami quu'ruiorre ta cri_ tica antisistema. En efecte, s'ha creat una sort de conservadorisme radicat que consisteix a criticar e[ sistema perd rebutjant at mateix temps quatsevol canvi,
11

iiliJ;';;,?iil,il,'ii::?:'J::^1T:l'il1'3iJ.?iffi

il,i,i:':::i:15:?"ilT::

Mutacions institucionals i/o neoliberalkme?

encara tocat, an-rb el p!'etext de no obrir Ia via aI cict6 [iberat. A Franqa, aquesia posici6 consisteix a rebutjar tota autonornia dets estabtiments, tota reforrna dels prograrnes, tota transformaci6 de [a carnera docent, tots els mdtodes pedagogics nous, totes les avatuacions del sistema, i si 4o hi ha attre remei, els m6s mi[itants m6s "repubticans" associen [a critica radical de [a societat amb e[ rebutja a tots ets canvis. Si no hi ha altre remei, demanden que l'alu.mne ja no estiga m6s "al. centre del sistema escotar" anrb et pretext de ttuitar contra ['indirridualisrne [iberal" Amb aixd, aquests militants i aquests intet.[ectuals defensen ['escota tal com 6s i sitencien tes formidabtes desiguattats que engendra, [a retativa debititat dets seus dx'its, les seues dificuttats per acottir ets nous aLumnes, ets menys afavorits, aquetts els conductes dels quats no es corresponen amb les expectatives de [a instituci6. De fet aquesta postura uttracritica sovint defensa el que ja no pot ser defensat en nom de ['equitat i de ['ri,xit. D'aquesta manera, e[ pot imptanta-r-se en ets fets de [a manera mes "naturat" mentre que . liberatisme [a critica ideotdgica no es det6. 2. Quina es I'apostoi s La dectinaci6 del programa institucional no pot doncs desembocar erl una simple resistdncia de ['escota. M6s exactament, si es vot defensar ['escota i ets seus valors d'iguattat, cl'alliberament, de cultura i d'integraci6 sociat contra l'dnrenaqa d'un utilitarisnre generalitzat, cal estar en condicions de proposar una alternativa, [a d'una escota m6s justa, m6s eficaq i m6s respectuosa dets individus. Amb aquest proposit es poden distingir dos tipus de qi.iestions, aque[tes que s6n internes a ['escola i aquettes que estan en et seu exterior i defineixen les seues retacions amb ['ambient social. Aquestes qiiestions es proposen aci manera d'il'lustraci6 en [a mesura que depenen estretament de contextos pot.itics nacionats.

a. En el cas.de Franqa semblen dibuixar-se tres'qilestions internes a I'escola. Autonamia dels actors i contro! central: el paper de l'avaluacio. A ['escota de masses i en una societat comptexa i diversificada, e[ model institucional d'una esco[a centra[itzada, homogdnia, organitzada per un conjunt de normes precises que van'del centre a ta periferia ja no 6s possible, ltevat que es convertisca aquest marc en un decorat sirnbdtic de [a unitat nacionat. Per tant 6s necessari que ets actors de bas'e, els establiments, disposen d'un maige d'autonomia i posseTsquen [a capacitat d'adaptar-se a les necessitats i demandes dets seus aturnnes. Perd aquesta resposta de tipus liberat ique planteja una amenaqa d'esclat del sistema, ha de ser compensada per una forta capacitat potitica per assegurar [a regulaci6 de [a unitat de ['escola mitjanqant un joc de transferdncia de mitjans cap a aquetts que m,*as els necessiten, mitjanqant proves comunes per a tots els alumnes, mitjancant
Quuau.n, d'educaci6 continua
22

Aci reprenc [es

proposi-

cions de Pablo Gentili en una entrevista en la revista xitena Docdncia en maig

2003.

r^ i}@f 117 \-_.- u" \-.

En un . sistema

burocrA-

tic

com e[ frances, hi ha a[ mateix temps, poca au-

tonomia dels
nals

professio-

una ddbit capacitat de control del centre que privitegia e[ control de les normes sobre [a mesura
dets resuttats.

programes nacionats, mitjangant estatuts identics per a tots ets agents del sistema. Dit d'attra manera, sabem que ets sistemes mes equitatius i ets m6s eficaqos s6n aquelts que associen ['autonomia dets estabtiments amb una forta capacitat iu gurti6, de control i de monitoreig des d'un ',centre,,6. La gesti6 burocr-atica o"i pro_ grama institucionat ha de ser reemplaqada per un sistema d'avaluaci6 i de correcci6 continua de les poLitiques i de tes prectiques en funci6 dets resultats. En.aquest cas, [a qi.iesti6 central 6s e[ contro[ i [a naturatesa d'aquesta avaluaci6 amb tu hnilitat d'evitar que e[ .respecte dels instruments de mesurament es convertisquen en ets objectius de ['educaci6. En qquest camp catdria proposar dos principis. En primer ttoc, l'avaluaci6 dels exits dets sistemes i dets estabtiments haurien de comprometre els professionats, els usuaris i ets experts. Despr6s, ets criteris d'avatuaci6'haurien de ser mfrttiptes i contradictoris entre si i no podrien reduir-se irnicament a [a mesura dets aprenentatges i coneixements ja que e[ benestar dels alumnes i les seues competdncies sociats haurien de ser criteris iguatment importants d'avatuacio d'una escota democritica. La qilestio de Ia culturo comune ds essencia{ ja que l'escota continua sent una ferramenta d'integracio social capaq de donar a tots ets xiquets les competencies i ets coneixements ats qui tenen dret per tat de convertir-se en ciutadans actius a individus autonoms, Aquesta cutiura comuna no solament ha de ser redefinir en un gran nombre de societats afectades per mutacions cul.turats, econdmiques i sociats considerabtes, sin6 que, sobretot ha de continuar sent un objectiu fonamental de l'escol-a en un moment on [a preocupaci6 per ta formaci6 de tes eiits i ta pressi6 per adaptar les formacions a Les necessitats de [,economia amenacen amb atlunyar-nos d'aquesta ambici6. Ara b6, 6s necessari recordar que mai [a formaci6 d'un bon nivett mitja de tots ets atumnes va estar en contradiccio amb un eficag ensenyament secundari i superior. Per tant, t'aprofundiment generatitzat de [es desigualtats i de tes diferdncies culturals iinposa una decisi6 Jn favor de [a cuttura comuna. Fora del programo institucional, I'ofici del docent canvia profundament de naturalesa i en motts casos aquests canvis s6n percebuts com una caiguda, corn et compromis amb una activitat cada vegada m6s pesada i a[ mateix temps menys reconeguda. A FranEa, per exempte, motts docents senten que han.d'assumir u.n" u._ tivitat per a [a quat no han estat formats i en ta quat s6n'ma[ pagats. En [a mesura que, a curt termini, no podrem canviar els alumnes, ni les seues famfties ni ['ambient culturat i sociat ,caI tenir [a capacitat necessdria per a redefinir ['ofici docent i fer que aquest es presente com m6s fdciL i desitjabte. Tambe 6s important considerar ets docents com professionats que han de ser ajudats i ajudats en un ofici que ja no esta protegit pels marcs institucionats i sagratsde ta instituci6.

18

l[utaci,ons institucionaLs i/o neoliberal'isme?

F.
J:i

b" Les qiiestians externes son les impartants doncs estan relacianades anb les prdpies finalitats de I'escol.a i e! seu lloc en la sacietat. A qui pertany ['escolaT Quan [a [egitimitat de ['escota ja no es o'sagrada',, ha de ser democrltica. Aixo planteja un intenrogant ben sirnpie: a qui pertany I'escota? No pot pertanyer als grups privats d'interes, ni als usuaris, ni ats professionals de l'educacio, ni a les fundacions. Encara quan [a gesti6 puga detegar-se, ['esco[a, abans de res i ens agrade o no, pertany a ta naci6 i ats seus representants democrAticanrent etegits. ,Aixd no vol dir que ['escota siga un assumpte exctusiu dets funcionaris, sin6 que les regtes de funcionament, ets objectius perseguits, [a definici6 dets programes, ia formaci6 dels docents i ['essenciat det finanqament competeixen a[ poder potitic. Ara b6, en motts paTsos, comenqant per Franqa, ta capacitat poiitica de conduir l'educaci6 s'ha tornat moLt debit. Ets equitibris entre els interessos oposats, [a complexitat det sisten-la, [a tiirridesa dels partits polftics i ets sindicats en relaci6 amb els probtemes de ['educaci6 poden generar un sentiment de parAlisi potitica. A m6s a m6s, La tegitimitat democi-Atica de ta instituci5 no sotament concerneix a[ centre o a [a cfrspide det sistema. Etta exigeix que cada estabtin-lent tamb6 es construisca com un espai m6s o menys democrirtic en qudl ets pares, e[s alumnes i els docents compartisquen una civititat comuna, un conjunt de drets i de deures. E[ que [a resposta liberal t6 com inacceptabte es que aquests b6ns de ttibertat estan molt desiguatment repartits segons les categories socials, que [a l[ibertat 6s un privitegi dets privitegiats, nrrentre que els m6s despossei'ts estan condemnats a prendre l'escota tal com 6s. La iguattat escotar 6s tamb6 [a igualtat dels drets i de les "capacitats", com diria Sen. Quines son les desigual.tats justes? Et gran mode[ ta justicia escotar 6s et de [a igualtat d'oportunitats i aquest ideal continua sent de gran actuatitat als paisos on molts xiquets encara no tenen escota. Sobretot, el principi d'igualtat d'oportunitats suposa que l'oferta escotar siga et relativament homogdnia com que ['escola no tracte mittor a aquetts que ja tenen m6s recursos i capitats, com 6s ben sovint e[ cas, fins i tot en aquelts paTsos que, a[ marc formal d'una iguattat d'oportunitats garanteixen [a gratuftat escotar i les ajudes especifiques ats rnenys afavorits. Perd encara en aquest context i suposant [a seua reatitzaci6 ptena, l'escota continua produint desiguattats davant les quats un pot preguntar-se fins a quin punt s6n
j ustes.

D'una n'lanera "rawtsiana", un pot preguntar-se si [a creenqa en ta iguattat d'oportunitats no engendra noves desigualtats les victimes de les quats s6n aquetts que fracassen a ['escota sense que n'lai es puga creure totatment que etts s6n responsabtes del seu fracis. Per tant 6s important definir e[ minim escolar at qual tots el.s a[umnes tenen dret, ets b6ns escolars que escapen a [a competdncia de ta iguatQu"d"rnu
d'educaci6 conifnua 22

(:fre{.

11e

tat d'oportunitats. D'una manera sovint estranya notem que l,esquerra europea t6 dificuttats a acceptar aquest punt de vista ,,sociatdemdcrata,, a[ camp educatiu, mentre que e[ considera com un progres quan es refereix ats ingressos tiuorats., La utititat social deLs diptonres tambi constitueix un criteri de justicia ja que les desiguattats no sotament es produeixen quan es distribueixen b6ns escolars el valor sociaI dets quats varia sensibtement. En una escota de,;r;";;qr"riJr'c"r,_ guattats es reforcen pet fet que ['escola "obtiga" ats atumnes a trebattar per obtenir b6ns escotars sociatment initits per ats qui els posseeixen, tant perque no tenen "vator de canvi" com perqud no tenen "vator d'6s',; attd que es va aprendre a [,es_ cola mai se n'utititza fora. Per tant una escota justa ha de preocupar-se de ta utititat social de [a formaci6 que proposa. A [''ttim, e[ desenvotupament de ta viotdncia escotar a [es escotes europees i nord-americanes indica que et modet meritocrAtic de ta iguattat d,oportunitats pot ser viscut com un sistema d'una gran crueltat ja que aluett que fracassa nomes pot retraure's a ett. mateix. En aquest cas, e[ fracis es converteix en una humitiaci6 persopal i sociat, ja qYe et principi.de ta iguattat d'optrtunitats es complementa facitment amb [a mora[ dets vencedors. Dlquesta-*Jn"ru, [,esco{a justa ha de . tractar b6 ats qui no tenen dxit i en motts pai'sos, entre ets quats esti Franca, s,enfortiria [a justicia escotar atenuant ['efecte de tes quatificacions escotars sobre les quatificacions socials. De [a mateixa manera que 6s bo que les desiguattats sociats no afecten massa les desiguattats escotart, ,*ii" desitjabte que les desigualtats escotars no constituisquen rendes sociats que al. meu toin engendren desiguattats socials excessives.

Potser e[ fet que tes etits d'esquerra sovint siguen e[ producte de [a competdncia meritocrAtica tendisquen a convertir-[a en ['irnica imatge de ta justicia escotar.

'

I'escola. Quin ha de ser e[ domini educatiu de [,escota? euines han de ser les noves fronteres del santuari? Al.s paisos fortarnent escotaritzats com Franga ta qiiesti6 es ptanteja d'una manera dobte. En efecte, un pot preguntar_se si ['escota ha de ser una'resposta a tots eis probtemes sociats i a tots piour"*", de formaci6 i si no queda. aixafada per ta massa o'uxp".tuiives "i, que sovint g*n"_ ra sobre etta. La formaci6 professionat, [a prevenci6 ", d'accidents en les carreieres, e[ trebatl sociat, l'educaci6 poputar, formen part det pup", ou t,escota? Perd, en un sentit opg;at, 6s obvi que ta funci6 de tiescota no pot limitar-se ex_ clusivament a [a instrucci6, doncs, fora det programa institucionat, quasi no 6s pos_ sible creure que ta transmissi6 de coneixementi constituisca, en si nlateix, un projecte educatiu de formaci6 moral de constituci6 d,individus. A mes a mes, es pot condemnar

Et territori de

ta fragilitat dets ttaqos famitiars, [a dectinaci6 dets hoviments d,educaci6 poputa6 la pdrdua d'infludncia de les esgl6sies, e[ retorn dets sectarisrnes comunitaris... i oposar-se que l'escola s'encarregue d'una funci6 educativa. per tant es important

permanentment [a mediocritat dets mitjans de comunicacitl de massa,

124

Mutucions instituc,ionak i/o neallbualisme?

definir e[ territoni de ['escoia, amb [a iinaiitat cie refundar [a legitin'lrtat d'una institucio que ja no podra ser e[ que va ser* e[ que rra voler ser i Gue he de saber quin -ipus de subjec're desitja formai-.
-_

L'escola estd impiicada en una nrutacio que nosaltres creem irremeiable. E[[a prove de i.a mateixa nroclernitat on durant ltarg temps ['edi;caci6 escotar va ser un dets seus vectoi's m6s eficaqos. Ja no pcit ser qr-iesti6 cie defensar un mcdel esco[ar els fonaments det qual s'han esgotai: ciectinaci6 de les legitimitats sagrades, professiona[itzacio crej><ent, cbertura dets santuaris, reconeixement de la singu[aritai idrets dets individus... Pero aquesta i-nutaci6 no es simp[ement una crisi provocada per I'agressi6 tiberat que ve de fora i que st;scita una resistencia en non-r del model antic, 6s a dir, el deI prograrna institucionat" Mentrestant, [a mutacio en curs 6s 'r-an forta que en motts casos, e[ liberalisme apareix corn [a nesposta meis simple i evident, 6s a dir, [a que i'espon a les expectatiires i intenessos dets individus i e[s grups m6s capagos de promoure eis seus interessos, 6s a dir, les classes mitjanes i superiors, mentre les classes poputars no estan en condicions i no es consideren com [egitinres per a pi^omoure els seus interessos escotars. Per tal. dteviiar aquest escenari, ets efectes nregatius del qual s6n considerables, cal estar en condicions de redefinir [a vocaci6 i [a naturatesa d'una escota democrdtica. Ccntra [a resposta [iberat, i.a forqa de [a qua[ es basa en ['eviddncia de les coses, aquesia "ei><ida per dal.i" exigeix una granr capacitat potitica i, en motts paTsos, aixd 6s e[ que mes fatta si es t6 en cornpte que [a construccio dels sistemes escotars sempre fou e[ "triomf de [a voIuntat".

Qu"d"rn.

d'eclucaci6 continua 22

r ii

tii:

i-,,

;'' I

1?1 '-'