Hola nins i nines! Estau preparats per conixer ms el vostre entorn? Jo ser el vostre guia!

CEIP sAlgar Porto colom

ELS SSER VIUS

Clica sobre els quadres i descobreix!

LA XARXA TRFICA

FACTORS HUMANS EN EL MEDI

LA PESCA

Comencem amb els ssers vius!

Classificaci dels ssers vius segons els ssos

Classificaci dels ssers vius segons la seva alimentaci

Segons els seus ssos

Vertebrats Invertebrats

Practica el que has aprs dels vertebrats!

Practica el que has aprs dels invertebrats!

Vertebrats
Tenen

columna vertebral, que est formada per vrtebres i els permeten fer moviments flexibles. El cos est dividit en cap, tronc i extremitats. Tenen diferent sexe, s a dir hi ha mascles i femelles. Els classifiquen amb cinc regnes

Els classificam en 5 grups

Mamfers Amfibis Peixos

Rptils
Aus

Mamfers
Tenen

el cos recobert de pel. La seva boca tenen llavis i dents. Respiren per pulmons. Els mamfers aqutics necessiten sortir de laigua per prendre oxgen per respirar.
ACTIVITAT

Aus
Tenen

el cos recobert de plomes. Les seves extremitats tenen forma dales. A la seva boca tenen un bec. Respiren per pulmons.

Peixos
El

seu cos est recobert descates. Les seves extremitats tenen forma daleta. El seu cos finalitza en una aleta ms forta que es diu coa. Els peixos respiren per brnquies.

Amfibis
La

seva pell est nua i humida. Pates musculoses que els hi permeten nedar o botar. Salimenten dinsectes. Les cries neixen en laigua i respiren per brnquies, els adults viuen a la terra i a laigua i respiren per la pell i pulmons.

Rptils
El

seu cos est recobert descates. Les seves extremitats tenen forma de pates. Alguns rptils com la serp no tenen potes. Respiren per pulmons.

Anem a posar en prctica tot el que has aprs sobre els animals vertebrats! Clica damunt la imatge i descobreix

Invertebrats
Els

invertebrats sn els animals que formen el grup ms nombrs. Sn molt diferents entre ells; estan units per una sola caracterstica comuna: no tenen escalet intern articular ni disposen de columna vertebral.

Agrupaci dels invertebrats

Agrupaci dels invertebrats

Porfers

Artrpodes

Anllids

Molluscs

Equinoderms

Cnidaris

Has ents qu sn els animals invertebrats? Clica damunt la imatge i comprova-ho!

Segons lalimentaci
Carnvors Herbvors

Omnvors

Vdeo explicatiu

Carnvors
Tenen

una dieta basada bsicament en la carn. Mengen carn daltres animals, ja siguin morts o vius. Alguns exemples sn:

Herbvors
Mengen

plantes, parts delles o fruits. Alguns exemples danimals herbvors sn:

Omnvors
Sn

aquells animals que sn capaos de menjar parts de plantes o daltres animals. Lsser hum el trobam a dintre daquesta classificaci, ja que tenim una dieta variada ( carns, llegums, vegetals, fruites...) Exemples danimals omnvors:

Aprn ms sobre els mamfers, prem sobre la imatge

Lecosistema

Elements de la xarxa trfica

Activitat

La xarxa trfica
s

el conjunt de cadenes trfiques o

alimentries d'un ecosistema. s a dir,

lexpressi del conjunt de relacions

alimentries que hi ha dintre dun ecosistema. Una manera de representar

com circula la matria i lenergia entre els

seus membres.

Ecosistema:
s un sistema natural que est format per un conjunt d'organismes vius i el medi fsic.
Prem la imatge per aprendre ms!

Elements de la xarxa trfica

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Sol Productors

Consumidors primaris
Consumidors secundaris Consumidors terciaris Descomponedors

El Sol
El

Sol s el primer element dins la xarxa trfica. La font denergia que utilitzen tots els ecosistemes prov del Sol Terra s un planeta viu a causa de lenergia que proporciona el Sol. Aquesta energia s captada per les plantes

La

Els productors
Els

productors sn organismes capaos de transformar la matria inorgnica en orgnica grcies principalment a l'energia de la llum del Sol. Aquest procs s anomenat fotosntesis i el duen a terme les plantes i alguns bacteris.

Consumidors primaris
Els

consumidors primaris o herbvors sn aquells que salimenten dels productors, es a dir, de les plantes.

Alguns

exemples poden ser: un conill, una rata, un crvol...

Consumidors secundaris
Sn

aquells animals que menjes algues i plantes com per exemple la vaca.
consumidors daquest nivell gasten part de la energia emagatzemada en les seves reaccions qumiques.

Els

Les reaccions qumiques garantitzen que els animals puguin correr, veure,sentir, respirar, reproduirse,etc.

Consumidors terciaris
Sn aquells animals que salimenten dels consumidors secundaris com lguila a la cabra. Aquets animals sn els dominants de la cadena trfica. En aquest nivell i trobem els superpredadors, aquets sn animals que salimenten altres depredadors.

Descomponedors
S'alimenten

de les restes de matria orgnica d'altres sers vius i les transformen en matria inorgnica. basicament els bacteris i alguns fongs

Sn

Tenen

un paper vital perqu el.liminen els cadavers i retornen al sl la matria inorgnica per poder fer la fotosntesi. no existissin els descomponedors lecosistema desapareixeria.

Si

Clica damunt la imatge!

Has ents el funcionament de la xarxa trfica? Anem a comprovar-ho!

Com passa el temps

Definici Factors Humans

Viatge en el temps

ELS FACTORS HUMANS

Sn

els actes que feim les persones de cara a la naturalesa el nostre paisatge.

Determinen

Varien

la fauna i la flora (extinci o incorporaci danimals i vegetals)

ELS FACTORS HUMANS

Alguns

exemples sn: La contaminaci de les aiges, la construcci, la plantaci, la introducci despcies, etc
factors humans poden afectar positivament o negativament al medi.

Aquests

Dels

exemples anteriors sabries dir factors negatius i positius per al medi?

A continuaci farem un petit viatge en el temps en el nostre paisatge: Porto Colom. Fixau-vos b i comentau els canvis que vegeu, Bon viatge!

Un vaixell enfonsat

PLATGES DE PORTO COLOMFA UNS QUANTS ANYS

ELS NOSTRES CARRERS I ALTRES PAISATGES

Sabeu quina platja s?

Molt b!

Clica sobre la imatge si vols veure les dues fotografies.

Observa b la imatge i torna-ho a intentar!

SARENAL DE PORTO COLOM

La fotografia s de lArenal GRAN all on fa menys de 40 anys tant sols es banyaven els homes.

Sabeu quina platja s?

Observa b la imatge i torna-ho a intentar!

Exacte! Aqu tamb veiem lArenal

petit.

Quins canvis veieu entre els dos paisatges?

Les dones i els seus fills es banyaven a lArenal petit. Els dos Arenals estaven separats i vigilats per gurdies.

Sabeu quina platja s?

Observa b la imatge i torna-ho a intentar!

S que ho s!

Clica a la imatge i veurs el canvi.

Quin factor hum ha afectat el canvi?

Tu tamb has estat assegut en aquest bar?

Observa b la imatge i torna-ho a intentar!

LHPC era lhotel

LHPC que coneixem era conegut com a lhotel perqu era lnic que existia (i era tant sols un hostal!). Era un punt de trobada on molta gent jugava a cartes, parlava, prenia alguna cosasovint a la carretera.

Quin factor ha fet que ara les cadires no surtin de lacera?

Reconeixem la foradada per... Creus que ha canviat el paisatge?

A ms de la construcci veiem que abans hi havia animals salvatges que ara ja no ens trobem.

Quins canvis veis a la costa dels Tamarells?

Quins canvis veis a la costa dels Tamarells?

On creieu que hi havia una escola dhidroavions?

Enguany ha fet 90 anys de la inaguraci de lEscola dhidroavions

Va ser la primera de caire civil a Espanya.

Saps quin s aquest vaixell?

ANDRMEDA
Era

un vaixell vell de fusta

Cada

cop que sortia del port hi entrava aigua i havia de tornar enrera. ser reparat molts pics per es seguia enfonsant. propietari va decidir cremar-lo a sAlgar.

Va

El

Per

tant, les restes del vaixell enfonsat en aquesta cala sn dAndrmeda.

Anem a saber ms sobre la pesca !

Qu s la pesca?

Tipus de pesca

Comprova el que has aprs jugant! Clica aqu

Qu s la pesca?
La

pesca s una activitat per a capturar peix i altres espcies marines.

Com a menjar

Com a premi (pesca esportiva)

Tipus de pesca:
PESCA
PESCA

ARTESANAL
INDUSTRIAL

Pesca Artesanal
Es

pot dur a terme tant a rius com a la mar. La ms habitual sol ser amb la canya. Es poden distingir diversos tipus:
Volant La

canya La fluixa Palangre Curric Nansa

El volant
Estri

emprat:

Peixos

que es poden pescar:

Serr

julivia

Lbrid

Esprid

La canya
Estri

emprat:

Tipus

de peix que es pesca: els mateixos que amb el volant.

La fluixa

Bontol

Llampuga

Verderol

El palangre

Estri emprat: Peixos que es poden pescar:

Escrpora

Llu

Besuc

Pagell

El curric
Estri

emprat:

Peixos

que es poden pescar:

Oblades

Llobarro

Dntol

Verat

La Nansa

Estri emprat:

Peixos que es poden pescar:

Mero

Morena

Llagosta

Sard

Pesca industrial
Es

duu a terme a la mar.

s una gran font dingressos a molts pasos. ha dos tipus molt coneguts:

Nhi

Teranyina Bou

La teranyina

Estri emprat:

Peixos que es poden pescar:

Sardines

Anxoves

Sorell

Verat

El Bou

Estri emprat:

Es poden pescar una gran varietat despcies:

Rap

Gamba

Escamarl

Maira

 Tamb

se lanomena pesca darrossegament perqu captura tota la fauna i flora marina per on passa. aix s la ms perjudicial pel nostre ecosistema

Per

Clica damunt la imatge i avalua els teus coneixements sobre la pesca i Portocolom

Crdits

Components:

Marta Fuster Siquier Aurora Llopis Agera Marta Oliver Llabrs David Pulido Salas Sergio M. Snchez Fernndez Alba Vaquer Redal M Argentina Yerpes Snchez

22122- Grup 3 X 2