Está en la página 1de 40

PESCA RECREATIVA

2 Edici

A LES ILLES BALEARS 2009

Text: Direcci General de Pesca, Conselleria dAgricultura i Pesca. Govern de les Illes Balears. Fotografies: Direcci General de Pesca Portada, contraportada pgina 18 fetes per Fernando Darder a la Reserva Marina del Toro. 1 edici: 2 edici: 3 edici: 4 edici: 5 edici: 6 edici: 7 edici: juny 2004. Tiratge: 44.000 exemplars. maig 2005. Tiratge: 25.000 exemplars. juliol 2006. Tiratge: 5.000 exemplars. mar 2007. Tiratge: 30.000 exemplars. mar 2008. Tiratge: 25.000 exemplars. abril 2009. Tiratge: 15.000 exemplars. juliol 2009. Tiratge: 15.000 exemplars.

D.L.: PM-1027-2009

El recull de la normativa de pesca recreativa que teniu a les mans arriba enguany a la sisena edici. Lxit daquest recull ha sobrepassat amb escreix les perspectives inicials, quan la intenci era fer-ne noms una edici. La gran acceptaci que ha tingut entre els pescadors recreatius, la forta demanda daquests llibrets i els canvis continus que experimenta la normativa de la pesca recreativa han fet que aquesta iniciativa hagi continuat al llarg dels anys. Des de la darrera edici shan produt diversos canvis pel que fa la normativa de pesca recreativa que recomanen fer una revisi en profunditat del llibret i, per tant, una nova edici. Entre daltres, els canvis en algunes reserves marines, el perode de pesca del raor, la pesca submarina a Formentera, etc. Lelaboraci de normativa de pesca recreativa s una petita aportaci que lAdministraci pot fer per collaborar a la sostenibilitat daquesta activitat, per sense la participaci del pescador recreatiu - respectant el medi i aplicant el sentit com, trobant la satisfacci en sortir a la mar i dur a terme aquesta activitat sense traspassarne els lmits- no saconseguir lobjectiu final de fer compatible la pesca recreativa amb el manteniment dels recursos marins. Lobjectiu daquest llibret de la Conselleria dAgricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears no s un altre que fer arribar a lusuari final, amb un llenguatge senzill i planer, la regulaci actualitzada que afecta la seva activitat, per tal que la pugui desenvolupar amb total coneixement.

La recopilacin de la normativa de pesca recreativa que tenis entre manos llega este ao a la sexta edicin. El xito de esta recopilacin ha sobrepasado con creces las perspectivas iniciales, cuando la intencin era hacer slo una edicin. La gran aceptacin que ha tenido entre los pescadores recreativos, la fuerte demanda de estos librillos y los cambios continuos que experimenta la normativa de la pesca recreativa han hecho que esta iniciativa haya continuado a lo largo de los aos. Desde la ltima edicin se han producido varios cambios en relacin a la normativa de pesca recreativa que recomiendan hacer una revisin en profundidad del librillo y, por lo tanto, una nueva edicin. Entre otros, los cambios en algunas reservas marinas, el perodo de pesca del raor, la pesca submarina en Formentera, etc. La elaboracin de normativa de pesca recreativa es una pequea aportacin que la Administracin puede hacer para colaborar en la sostenibilidad de esta actividad, pero sin la participacin del pescador recreativo -respetando el medio y aplicando el sentido comn, encontrando la satisfaccin en salir a la mar y llevando a cabo esta actividad sin traspasar los lmites- no se conseguir el objetivo final de hacer compatible la pesca recreativa con el mantenimiento de los recursos marinos. El objetivo de este librillo de la Consejera de Agricultura y Pesca del Gobierno de las Illes Balears no es otro que hacer llegar al usuario final, con un lenguaje sencillo y llano, la regulacin actualizada que afecta su actividad, con la finalidad de que la pueda desarrollar con total conocimiento.

C. Merc Amer Riera Consellera dAgricultura i Pesca

s una delimitaci espacial de les aiges marines per establir la competncia de les diferents administracions pbliques implicades. Les aiges interiors sn competncia de lAdministraci autonmica (Govern de les Illes Balears, en el nostre cas) i les aiges exteriors sn competncia de lAdministraci de lEstat. La lnia divisria entre ambds tipus daigua no est situada a una distncia constant des de terra. s una lnia que uneix diferents punts de costa segons uns criteris preestablerts. En essncia, la normativa bsica s igual en totes les aiges, per en aiges interiors hi ha autoritzades una srie de particularitats de les Illes Balears.

Es una delimitacin espacial de las aguas marinas para establecer la competencia de las distintas administraciones pblicas implicadas. Las aguas interiores son competencia de la Administracin autonmica (Govern de les Illes Balears, en nuestro caso), mientras que las aguas exteriores son competencia de la Administracin del Estado. La lnea divisoria entre los dos tipos de agua no est situada a una distancia constante desde tierra. Es una lnea que une distintos puntos de costa segn unos criterios preestablecidos. En esencia, la normativa bsica es igual en todas las aguas, pero en aguas interiores estn autorizadas una serie de particularidades de las Islas Baleares.

Les fites sn uns pilons de formig a la costa o unes pintades als penya-segats que, correctament enfilades de dues en dues, dibuixen una lnia imaginaria a la mar. Aquestes lnies marquen el lmit de la reserva marina o el de la zona de protecci especial. En qualsevol cas, sn una ajuda perqu el pescador subiqui correctament, per mai prevalen sobre la posici del GPS, en especial la dels serveis de vigilncia.

Los hitos son unos pilones de hormign en la costa o unas pintadas en los acantilados que, correctamente enfilados de dos en dos, dibujan una lnea imaginara en la mar. Estas lneas marcan el lmite de la reserva marina o el de la zona de proteccin especial. En cualquier caso, son una ayuda para que el pescador se ubique correctamente, pero nunca prevalecen sobre la posicin del GPS, en particular la de las embarcaciones de vigilancia.

A ms dels ormeigs propis per a la captura de les espcies, hem destar en possessi de la corresponent llicncia. Hi ha cinc tipus de llicncia de pesca martima recreativa: individual (des de terra o embarcaci, per a majors de 14 anys) collectiva (des dembarcaci de llista 6a, per a un mxim de 12 persones) de pesca submarina (per a majors de 16 anys en possessi de llicncia federativa) esportiva (per participar en competicions oficials i entrenaments) dembarcaci (per embarcacions de llista 7 i un mxim de 5 persones) La llicncia individual es vlida per dos anys, la dembarcaci per tres anys i les altres per un any. Els menors de 14 anys poden practicar la pesca des de terra o embarcaci sense necessitat de la llicncia individual. Les embarcacions que es dediquin a la pesca daltura (tonyines, bacores, emperadors, agulles i marlins) han de disposar duna autoritzaci especial de la Secretaria General del Mar (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar), que han de dur a bord. A ms, han de dur un registre acurat de les captures, que han de comunicar regularment al Ministeri.

Adems de los aparejos propios para la captura de las especies, tenemos que poseer la correspondiente licencia. Hay cinco tipos de licencia de pesca martima recreativa: individual (desde tierra o embarcacin, para mayores de 14 aos) colectiva (desde embarcacin de lista 6, para un mximo de 12 personas) de pesca submarina (para mayores de 16 aos en posesin de licencia federativa) deportiva (para participar en competiciones oficiales y entrenamientos) de embarcacin (para embarcaciones de lista 7 y un mximo de cinco personas) La licencia individual es vlida para dos aos, la de embarcacin para tres aos y las otras para un ao. Los menores de 14 aos pueden practicar la pesca desde tierra o embarcacin sin necesidad de licencia individual. Las embarcaciones que se dedican a la pesca de altura (atunes, albacoras, peces espada, agujas y marlines) tienen que disponer de una autorizacin especial de la Secretaria General del Mar (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino), que deben llevar a bordo. Adems, tienen que llevar un registro detallado de las capturas, que hay que comunicar regularmente al Ministerio.

On puc obtenir aquesta llicncia?


A la Direcci General de Pesca del Govern de les Illes Balears, al carrer dels Foners, nm. 10 de Palma, a les delegacions de la Conselleria dAgricultura i Pesca de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, sa Pobla i Sller, i als consells insulars de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera. Tamb es pot fer el trmit a travs dinternet a http:\\dgpesca.caib.es. Tamb sn vlides les llicncies de les altres comunitats autnomes de lEstat espanyol per poder pescar a les Illes Balears.

Dnde puedo obtener esta licencia?


En la Direccin General de Pesca del Govern de les Illes Balears, en la calle Foners, nm. 10 de Palma, en las delegaciones de la Conselleria de Agricultura y Pesca de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, Sa Pobla y Sller, y en los consells insulars de Mallorca, de Menorca, d Eivissa i de Formentera. Tambin se puede hacer el trmite a travs de internet en http:\\ dgpesca.caib.es. Tambin son vlidas las licencias de las otras comunidades autnomas del Estado espaol para poder pescar en las Islas Baleares.

Qu he de presentar per obtenir la corresponent llicncia?


Fotocpia del DNI o passaport en el cas destrangers, o llicncia caducada en cas de renovaci. Resguard del pagament de la taxa corresponent (13,60 per la llicncia individual, 15,98 per la de pesca submarina, 59,04 per la llicncia dembarcaci deslora superior a 6m, 32,10 per embarcaci deslora inferior a 6m i 400,08 per la llicncia colectiva). Els jubilats estan exempts daquest pagament, excepte per a la llicncia dembarcaci. Els impresos es poden obtenir al mateix lloc on es pot obtenir la llicncia. Per a la llicncia de pesca submarina i esportiva, sha de presentar a ms la corresponent llicncia federativa en vigor. La llicncia esportiva s gratuta. Per a la llicncia dembarcaci, sha de presentar fotocpia acarada del rol/llicncia de navegaci actualitzada i fotocpia del DNI o passaport de armador. Per a la llicncia collectiva hi ha, a ms, uns requisits especials, i sha de presentar: - Sollicitud en imprs oficial. - Fotocpia acarada del rol/llicncia de navegaci, actualitzat, on constin les dades de lembarcaci, larmador, el patr i el tcnic esportiu especialitzat en pesca o el professional de pesca. 7

Qu tengo que presentar para obtener la correspondiente licencia?


Fotocopia del DNI o pasaporte en el caso de extranjeros, o licencia caducada en caso de renovacin. Resguardo del pago de la tasa correspondiente (13,60 por la licencia individual, 15,98 por la de pesca submarina, 59,04 por la licencia de embarcacin de eslora superior a 6 m, 32,10 para embarcacin de eslora inferior a 6 m y 400,08 para la licencia colectiva). Los jubilados estn exentos de este pago, excepto para la licencia de embarcacin. Los impresos se pueden obtener en el mismo punto donde se puede obtener la licencia. Para la licencia de pesca submarina y deportiva, se tiene que presentar adems la correspondiente licencia federativa en vigor. La licencia deportiva es gratuita. Para la licencia de embarcacin, se debe presentar fotocopia compulsada del rol/ licencia de navegacin actualizada y fotocopia del DNI o pasaporte del armador. Para la licencia colectiva existen, adems, unos requisitos especiales, y hay que presentar: - Solicitud en impreso oficial. - Fotocopia compulsada de rol/licencia de navegacin, actualizada, donde consten los datos de la embarcacin, el armador, el patrn y el tcnico deportivo especializado en pesca o el profesional de pesca.

- Autoritzaci de la Conselleria de Mobilitat i Ordenaci del Territori per al lloguer dembarcacions desplai de la UE. - Ttol del curs de formaci de tcnic esportiu especialitzat en pesca expedit per lAdministraci pblica, o acreditaci dembarcament a un vaixell de llista 3a durant un mnim de 5 anys.

- Autorizacin de la Conselleria de Mobilidad y Ordenacin del Territorio para el alquiler de embarcaciones de recreo de la UE. - Ttulo del curso de formacin de tcnico deportivo especializado en pesca expedido por la Administracin pblica, o acreditacin de embarque en un buque de lista 3 durante un mnimo de 5 aos.

Recomanacions:
Tenir uns coneixements mnims de la mar i de les espcies dinters pesquer. Dur un equip adequat per a la modalitat de pesca que es vol practicar. Tenir la titulaci nutica corresponent si es va en vaixell. Dur algun sistema de comunicaci (telfon mbil, radiotelfon, etc.), especialment si es va amb embarcaci. Deixar dit on anem a pescar. Consultar la informaci metereolgica abans de partir. Ser titular duna assegurana de responsabilitat civil.

Recomendaciones:
Tener unos conocimientos mnimos del mar y de las especies de inters pesquero. Llevar un equipo adecuado para la modalidad de pesca que se quiere practicar. Tener la titulacin nutica correspondiente si se va en barco. Llevar algn sistema de comunicacin (telfono mvil, radiotelfono, etc.), especialmente si se va en embarcacin. Informar sobre el lugar donde vamos a pescar. Consultar la informacin metereolgica antes de salir. Ser titular de un seguro de responsabilidad civil.

Podem pescar peixos, cefalpodes (pops, spies i calamars), bogamarins i puu. No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes desca, gambes, etc. - Est prohibida la pesca del taur pelegr i el salroig. Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg ms una pea per llicncia i dia. Si som ms de 5 persones amb llicncia collectiva o dembarcaci, no podem superar els 25 kg en total. Hi ha algunes espcies que tenen una talla mnima de captura atesa la seva situaci poblacional.

Podemos pescar peces, cefalpodos (pulpos, sepias y calamares), erizos y puu. No podemos pescar corales ni similares, gusanos, titas, caracoles marinos, lapas, bivalvos ni crustceos como las langostas, cangrejos, centollos, cigarras de mar, gambas de cebo, gambas, etc. - Se prohbe la pesca del tiburn peregrino y del tiburn blanco. Como regla general, podemos pescar hasta 5 Kg ms una pieza por licencia y da. Si somos ms de 5 personas con licencia colectiva o de embarcacin, no podemos superar los 25 Kg en total. Hay algunas especies que tiene una talla mnima de captura, dada su situacin poblacional.

Talles mnimes: Boga ...................11 cm Capell ...............11 cm Gerrets i Xucles ...11 cm Molls ...................11 cm Esparrall ..............12 cm Pagell ..................15 cm Salpa ...................15 cm Sorells ................15 cm Llises ...................16 cm Besuc ..................17 cm Morruda ..............18 cm Pguera ..............18 cm Variada ................18 cm

Verat i Bis ...........18 cm Llu .....................20 cm Mabre..................20 cm Orada .................20 cm Pelaia ..................20 cm Sard / Sarg .........23 cm Agulla .................25 cm Llop .....................25 cm Raps ....................30 cm Gors ..................33 cm Anfossos i Xerna 45 cm Pmpol rascs ....45 cm Tonyina .115 cm 30 kg

Tallas mnimas: Boga ...................11 cm Capelln .............11 cm Carameles y chuclas...11 cm Salmonetes .........11 cm Raspalln.............12 cm Gallo ...................15 cm Jureles ................15 cm Salema ................15 cm Lisas ....................16 cm Aligote ................17 cm Caballa y Estornino... 18 cm Mojarra ................18cm Pargo...................18 cm

Picuda .................18 cm Dorada ................20 cm Herrera ................20cm Lenguado ...........20 cm Merluza ...............20 cm Sargo ...................23cm Aguja ..................25 cm Lubina .................25 cm Rapes ..................30 cm Besugo ...............33 cm Cherna ................45 cm Meros .................45 cm Atn ..... 115cm 30 Kg

Si capturem algun exemplar que no compleixi la talla mnima establerta, o de captura prohibida, lhem de retornar a la mar, i si s possible, viu. 9

Si capturamos algn ejemplar que no cumpla la talla mnima establecida, o de captura prohibida, lo tenemos que retornar al mar, y si es posible, vivo.

Raors i verderols
De raors, podem capturar-ne un mxim de 50 peces per llicncia i dia, sempre sense sobrepassar els 5 kg de captura mxima. Existeixen vedes temporals pel raor i el verderol: perode de veda del verderol (cirviola de menys de 30 cm); d1 de juliol fins al 15 de setembre (a Eivissa i Formentera, a aiges interiors i fins a 6 milles nutiques de les aiges exteriors, el perode de veda sestn fins el 30 de setembre). perode de veda del raor; d1 dabril fins al 31 dagost.

Pops, calamars i spies


De cefalpodes (pops, spies i calamars), noms podem capturar-ne 10 peces, sense sobrepasar els 5 kg + 1 pea de captura mxima total (cefalpodes + peixos) per llicncia i dia. No podem utilitzar la llum com a medi per atreure els cefalpodes.

Raors y juveniles de pez de limn


En cuanto a los raors, podemos capturar hasta un mximo de 50 piezas por licencia y da, siempre sin sobrepasar los 5 kg de captura mxima. Existen vedas temporales para el raor y el juvenil de pez de limn. perodo de veda del juvenil de pez de limn (de menos de 30 cm); del 1 de julio al 15 de septiembre (en Eivissa y Formentera, en aguas interiores y hasta 6 millas nuticas de las aguas exteriores, el perodo de veda se extiende hasta el 30 de septiembre). perodo de veda del raor, del 1 de abril al 31 de agosto.

Pulpos, calamares y sepias


En cuanto a los cefalpodos (pulpos, sepias y calamares), slo podemos capturar 10 piezas, sin sobrepasar los 5 kg + 1 pieza de captura mxima total (cefalpodos + peces) por licencia y da. No podemos utilizar la luz como medio para atraer a los cefalpodos. 10

Tnids i afins
Per emperadors, agulles, marlins i bacores hi ha unes quotes mximes de captura especfiques. En el cas de les tonyines, la pesca amb mort no est permesa, shauran dalliberar tot es les captures a excepci dels individus que morin en loperaci de pesca. Tonyines: una talla mnima de 30 kg o 115 cm.

Tnidos y afines
En lo referente a peces espada, agujas, marlines y albacoras, hay unas cuotas mximas de captura especficas. En el caso del atn rojo, la pesca con muerte no est permitida, debern devolverse al mar todas las capturas a excepcin de los individuos que fallezcan en la operacin de pesca. Atunes: una talla mnima de 30 Kg. o 115 cm.

Emperadors, agulles i marlins; un mxim d1 pea per llicncia i dia, i un mxim de 4 peces per embarcaci i dia. Bacores; podem capturar un mxim de 5 peces per llicncia i dia i un mxim de 20 peces per embarcaci i dia. Recomanaci: Revisar la documentaci necessria per a la pesca daltura a la pgina 6. En tractar-se despcies amb problemes de conservaci, es recomanable practicar la pesca sense mort, obligatori en el cas de la tonyina.

Peces espada, agujas y marlines; un mximo de 1 pieza por licencia y da, y un mximo de 4 piezas por embarcacin y da. Albacoras; podemos capturar un mximo de 5 piezas por licencia y da, y un mximo de 20 piezas por embarcacin y da. Recomendacin: Revisar la documentacin necesaria para la pesca de altura en la pgina 6. Al tratarse de especies con problemas de conservacin, es recomendable practicar la pesca sin muerte, obligatorio en el caso del atn.

Puu
Noms es pot pescar el puu amb salabre, baver, bou, corda i estaca. Limitacions: 2 cordes i 2 bous per recollector. Quan es clavin estaques no es podran utilitzar ni cordes ni bous, i amb un mxim de 30 baverons. Captura mxima diaria: 5 kg per recollector.

Puu
Slo se puede pescar el puu con salabre, baver, bou, cuerda y estaca. Limitaciones: 2 cuerdas y 2 bous por recolector. Cuando se claven estacas no se podrn utilizar ni cuerdas ni bous, y con un mximo de 30 baverons. Captura mxima diaria: 5 Kg. por recolector.

Dates permeses: des de l1 doctubre fins al 31 de juliol. 11

Fechas permitidas: del 1 de octubre al 31 de julio.

A tot el litoral i aiges obertes, EXCEPTE: A linterior dinstallacions porturies. A menys de 100 m de llocs freqentats per banyistes. A menys de 250 m de qualsevol ormeig professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga. A les zones de protecci especial (reserva integral) i zones de veda de les reserves marines. Al Parc Nacional Martimoterrestre de lArxiplag de Cabrera. Al litoral des de terra del Parc Natural de Sa Dragonera. Al litoral de les reserves naturals dels illots des Vedr i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa). - A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina).

En todo el litoral y en aguas abiertas, EXCEPTO: En el interior de instalaciones portuarias. A menos de 100 m de lugares frecuentados por baistas. A menos de 250 m de cualquier aparejo profesional, incluyendo los capcers para el dorado. En las zonas de proteccin especial (reserva integral) y zonas de veda de las reservas marinas. En el Parque Nacional Martimo-terrestre del Archipilago de Cabrera. En el litoral desde tierra del Parque Natural de Sa Dragonera. En el litoral de las reservas naturales de los islotes de Es Vedr y Es Vedranell y de los islotes de Ponent (Ibiza). - En ciertas zonas del litoral de Formentera (Pesca submarina) 12

Podem pescar amb canya amb i sense rodet, volant (un mxim de 6 hams), fluixa, curric, potera, fitora, rall i salabre. Podem utilitzar un mxim de 2 canyes i 2 poteres. Per a la fluixa i el curric daltura, un mxim de 6 canyes per llicncia, amb una nica esca per canya.

Podemos pescar con caa con y sin carrete, volantn (un mximo de 6 anzuelos), curricn de superficie, curricn, potera, fisga, esparavel y salabre. Podemos utilizar un mximo de 2 caas y 2 poteras. Para el curricn de superficie y el curricn de altura, un mximo de 6 caas por licencia, con un slo cebo por caa. No podemos pescar con artes o aparejos de la pesca profesional, tales como palangres, nasas o redes. No podemos utilizar sistemas de atraccin de las especies a capturar, como la luz, a excepcin del grumeo. Podemos llevar a bordo un mximo de dos carretes elctricos sin que superen los 300 W de potencia mxima conjunta, para utilizar exclusivamente en aguas exteriores. No podemos utilizar ni tener a bordo equipos de submarinismo o torpedos hidrodeslizantes juntamente con fusiles o utensilios de pesca submarina. En el caso de la pesca submarina, el fusil tiene que ser de traccin mecnica. El uso de aparatos luminosos para poder ver en los agujeros no para atraer a la captura- est permitido.

No podem pescar amb arts o estris de la pesca professional com poden ser palangres, nanses o xarxes. No podem utilitzar sistemes datracci de les espcies a capturar com s la llum, a excepci del grumeig. Podem dur a bord un mxim de dos rodets elctrics sense que superin els 300 W de potencia mxima conjunta, per utilitzar exclusivament en aiges exteriors. No podem utilitzar ni tenir a bord equips de submarinisme o torpedes hidrolliscants juntament amb fusells o aparells de pesca submarina. En el cas de la pesca submarina, el fusell ha de ser de tracci mecnica. Ls daparells lluminosos per poder veure en els forats, no per atreure la captura, estan permesos. A la pesca submarina s obligatori ls duna boia de senyalitzaci. No podem vendre la captura obtinguda. 13

En la pesca submarina es obligatorio el uso de una boya de sealizacin. No podemos vender la captura obtenida.

Es pot sollicitar, una vegada s titular de la llicncia de pesca individual, la utilitzaci de 1 rall, 2 morenells i 3 llencetes per persona i llicncia a la Direcci General de Pesca i als Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera. Els morenells, sempre de material vegetal, i les llencetes es podran utilitzar a les zones establertes com a aptes. El rall est perms a totes les aiges interiors on est permesa la pesca recreativa. Les llencetes shan dutilitzar sempre des de la costa.

Se puede solicitar, una vez se es titular de la licencia de pesca individual, la utilizacin de 1 esparavel, 2 nasas y 3 llencetes por persona y licencia en la Direccin General de Pesca, en los Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, de Eivissa y de Formentera. Las nasas, siempre de material vegetal, y las llencetes se podrn utilizar en las zonas establecidas como aptas. El esparavel est permitido en todas la aguas interiores donde est permitida la pesca recreativa. Las llencetes se tienen que utilizar siempre desde la costa.

La pesca submarina es realitzar a pulm lliure, senyalitzant la seva posici amb una boia de color toronja o vermell, des de la sortida fins a la posta del sol. Sols es poden utilitzar aprons impulsats per medis mecnics (gomes, molles o aire comprimit) o per la m. No es poden utilitzar equips de buceig autnom, torpedes ni altres mtodes hidrolliscants o verins. No es pot pescar a linterior dinstalacions porturies ni a menys de 100m de llocs utilitzats per banyistes ni a 250 metres dormejos professionals. Pots pescar fins a 5 kg diaris ms una pea. De cefalpodes (pops, spies i calamars) noms en pots capturar 10 peces sense sobrepassar els 5 kg. No es pot vendre la captura obtinguda.

La pesca submarina se ejercitar a pulmn libre o nadando, sealizando su posicin con una boya de color naranja o rojo, desde el alba hasta el ocaso del sol. Solo se puede utilizar arpones propulsados por medios mecnicos (gomas, muelles o aire comprimido) o por la mano. No se pueden utilizar equipos de buceo autnomo, torpedos ni otros mtodos hidrodeslizantes o venenos. No se puede pesca en el interior de instalaciones portuarias ni a menos de 100 m de los lugares utilizados por baistas ni a 250 metros de aparejos profesionales. Se pueden pescar hasta 5kg diarios de ms de una pieza. De cefalpodos (pulpos, sepias y calamares) solo puedes 10 piezas sin sobrepasar los 5kg. No se pueden vender las capturas obtenidas.

Tots els dies de la setmana, excepte el que sestableixi en cada reserva marina i el que estableixin les vedes per a cada espcie. A Formentera, la pesca submarina est prohibida els dilluns, els dimecres i els divendres. A qualsevol hora del dia excepte la pesca submarina, que est prohibida entre la posta i la sortida del sol. 14

Cada da de la semana, excepto lo que se establezca en cada reserva marina y lo que establezcan las vedas para cada especie. En Formentera, la pesca submarina est prohibida los lunes, los mircoles y los viernes. A cualquier hora del da excepto la pesca submarina, que est prohibida entre el ocaso y el alba.

Es requereix autoritzaci expressa de la Conselleria dAgricultura i Pesca, fent constar la modalitat de pesca, la zona on es far, el tipus de campionat, lhorari daquest i si es pretenen o no ultrapassar les quotes de captures establertes. Sha de pagar la taxa corresponent. Si es vol realitzar en aiges exteriors i es vol ultrapassar les quotes establertes, es requereix lautoritzaci expressa de la Secretaria General del Mar (MARM). Els organitzadors de la competici i/o la federaci corresponent hauran de comunicar els resultats de la competici en el termini dels 15 dies segents a la data en que tingu lloc. Les captures aconseguides no pertanyen als participants, i lentitat organitzadora est obligada a lliurar no menys del 50% del pes a una entitat benfica. La resta no pot ser venuda. Les limitacions anteriors no sn aplicables si les captures no ultrapassen les quotes generals de captura. Per participar en competicions oficials i entrenaments sha destar en possessi de la llicncia de pesca martima esportiva.

Se requiere autorizacin expresa de la Conselleria dAgricultura i Pesca, haciendo constar la modalidad de pesca, la zona donde se realizar, el tipo de campeonato, el horario del mismo y si se pretende o no sobrepasar las cuotas de capturas establecidas. Se debe pagar la tasa correspondiente. Si se quiere realizar en aguas exteriores y se quiere sobrepasar las cuotas establecidas, se requiere la autorizacin expresa de la Secretaria General del Mar (MARM). Los organizadores de la competicin y/o la federacin correspondiente tendrn que comunicar los resultados de la competicin en el plazo de los 15 das siguientes a la fecha en que tuvo lugar. Las capturas conseguidas no pertenecen a los participantes, y la entidad organizadora est obligada a entregar no menos del 50% del peso a una entidad benfica. El resto no puede ser vendido. Las limitaciones anteriores no son aplicables si las capturas no sobrepasan las cuotas generales de captura. Para participar en competiciones oficiales y entrenamientos se tiene que estar en posesin de la licencia de pesca martima deportiva.

15

Les aranyes. Sn peixos que viuen als fons arenosos i de captura freqent pels practicants de la pesca recreativa. Sagafen en totes les modalitats de volant i tamb, de vegades, a la fluixa. Sha danar molt en compte amb elles, perqu les espines de lopercle i les de la primera dorsal sn verinoses, fet que ja era conegut antigament. El ver de les aranyes s neuro i hemotxic, molt semblant al de les serps. A ms del fort dolor, pot causar febre, vmits, enlentiment cardac, dificultats respiratries i, fins i tot, la mort. Es recomana tallar-les les espines verinoses en el mateix moment de la captura o, en tot cas, ammollarles vives a la mar. Ferrasses, bonjesusos i afins. Les ferrases i els bonjesusos sn peixos semblants a rajades i sn comuns en aiges litorals, sobre tot en fons arenosos. Sn espcies poc capturades pels pescadors recreatius, encara que en la modalitat de pesca submarina sen solen agafar algunes, i tamb amb canya al vespre. Van provets duna, dues o, fins i tot, tres pues verinoses a la cua, amb les quals poden produir doloroses picades, a ms de ferides considerables. El seu ver, termolbil, es desactiva amb la calor. Es recomana amollar vives les ferrasses i els bojesusos atesos els problemes de conservaci daquestes espcies. Les escrpores i els caproigs Les escrpores viuen sobre tot en fons de posidnia, vaires o pedra, mentre que els caproigs viuen en aquests mateixos fons, Aixa com en els fons corallgens. Les escrpores sn poc capturades pels pescadors recreatius, per no els caproigs, que sagafen en la pesca de volant, sobre tot en anar als serrans grossos o a la fonera. Tamb els pescadors submarins els solen agafar. Les espines del cap aix com les de la dorsal daquests peixos estan provedes de ver, i poden provocar picadures extremadament doloroses. 16

Las araas. Son peces que viven en fondos arenosos, y de captura frecuente por los practicantes de la pesca recreativa. Se capturan en todas las modalidades de volantn y tambin, a veces, al curricn. Se tiene que ir con sumo cuidado con ellas, porque las espinas del oprculo y las de la primera dorsal son venenosas, hecho ya conocido antiguamente. El veneno de las araas es neurotxico y hemotxico, muy parecido al de las serpientes. Adems de fuerte dolor, puede causar fiebre, vmitos, ralentizacin cardaca, dificultades respiratorias e incluso la muerte. Se recomienda cortar las espinas venenosas en mismo momento de la captura o, en todo caso, liberarlas vivas al mar. Pastinacas, guilas marinas y afines. Las pastinacas y las guilas marinas son peces parecidos a las rayas, y son comunes en aguas litorales, bsicamente en fondos arenosos. Son especies poco capturadas por los pescadores recreativos, aunque en la modalidad de pesca submarina se suelen capturar algunos especmenes, y tambin con caa y de noche. Van provistos de una, dos y hasta tres pas venenosas en la cola, con las que pueden producir dolorosas picaduras, amn de heridas considerables. Su veneno, termolbil, se desactiva con el calor. Se recomienda devolver vivas al mar las pastinacas y las guilas marinas dados los problemas de conservacin que presentan estas especies. Las escrporas y los cabrachos. Las escrporas viven sobre todo en fondos de posidonia o piedra, mientras que los cabrachos viven tambin en estos puntos as como en los fondos coralgenos. Las escrporas son poco capturadas por los pescadores recreativos, pero no los cabrachos, que se capturan en la pesca de volantn, sobre todo al ir a los serranos de plataforma o al talud continental. Tambin los pescadores submarinos los suelen pescar. Las espinas de la cabeza y las de la dorsal de estos peces estn dotadas de veneno, y pueden provocar picaduras extremadamente dolorosas.

Quissones. Aquests petits taurons es troben a la plataforma continental per tamb al talls o fonera. Tenim dues espcies similars en les nostres aiges, que sn capturades al volant de serrans grossos o, ms freqentment, fent volant a la fonera. Presenten dos agullons verinosos, un davant de cada dorsal, que poden produir doloroses ferides.

Mielgas y galludos. Estos pequeos tiburones se encuentran en la plataforma continental, pero tambin en el talud continental o fonera. Tenemos dos especies similares en nuestras aguas, que son capturadas al volantn de serranos de plataforma o, con mayor frecuencia, practicando volantn en el talud. Presentan dos aguijones venenosos, uno delante de cada dorsal, que pueden producir heridas dolorosas.

Recomanacions
No agafeu ni toqueu mai els peixos que sospiteu que tenen perill. Conv dur armolles per poder-los desempescar de lham sense problemes, be tallar el bracel i amollar-lo, o b deixar morir lanimal per manipular-lo desprs amb cura. A zones de bany arenoses sha danar amb compte, podeu trepitjar una aranya o una ferrassa i sofrir una picada. Quan, bussejant, observem una aranya fent moviments sinuosos amb els opercles estufats i la dorsal ben estirada, hem de fugir immediatament: estam rebent lavs dun posible i sobtat atac duna aranya fragata. Teniu en compte que el ver dalguns peixos morts, i fins i tot congelats, encara pot ser actiu. Tractament en cas duna picada dun peix verins. Acudiu al ms aviat possible a un centre de salut o al metge, mentrestant utilitzau pomades o escumes adients ds tpic. Ats el carcter termolbil dalguns verins, tamb es pot aplicar calor (50 C) a la zona afectada. 17

Recomendaciones
No coger ni tocar nunca aquellos peces de los que sospechamos puedan tener peligro. Conviene llevar pinzas adecuadas para poderlos despescar del anzuelo sin problemas, cortar el hilo y soltarlo, o dejar morir al animal para manipularlo despus con cuidado. En zonas de bao arenosas, conviene estar alerta: se puede pisar una araa o una pastinaca y sufrir una picadura. Cuando, buceando, observemos una araa haciendo movimientos sinuosos con los oprculos abiertos y la dorsal bien desplegada, debemos alejarnos inmediatamente: estamos recibiendo el aviso de un posible y repentino ataque de una araa fragata. Hay que tener en cuenta que el veneno de algunos peces muertos, incluso congelados, puede ser activo an. Tratamiento en caso de una picadura de un pez venenoso. Acudir con la mayor rapidez posible a un centro de salud o al mdico; mientras tanto se utilizarn pomadas o espumas adecuadas de uso tpico. Dado el carcter termolbil de algunos venenos, tambin se puede aplicar calor (50 C) a la zona afectada.

Les reserves marines sn figures de protecci pesquera amb les quals es regulen els usos i lexplotaci del medi mar, amb lobjectiu dincrementar la regeneraci natural dels recursos i conservar els ecosistemes ms representatius. Les reserves marines existents a les Illes Balears sn la de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nutic de sArenal i el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus dEivissa i Formentera, la del Migjorn de Mallorca, al sud de lilla, la de lilla del Toro, la de les illes Malgrats i la del Llevant de Mallorca, arribant a les 60.000 hectrees despai mar protegit. Amb carcter general es prohibeix el jigging a totes les reserves.

Las reservas marinas son figuras de proteccin pesquera con las que se regulan los usos y la explotacin del medio marino, al objeto de incrementar la regeneracin natural de los recursos y conservar los ecosistemas ms representativos. Las reservas marinas existentes en las Illes Balears son la de la Badia de Palma, comprendida entre el Club Nutico de sArenal y el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus dEivissa i Formentera y la del Migjorn de Mallorca, en el sur de la isla, la de la Illa del Toro, la de Les illes Malgrats y la del Levante de Mallorca, llegando a las 60.000 hectreas de espacio marino protegido. Con carcter general se prohbe el jigging en todas las reservas.

18

Foto: Fernando Darder

Espcies protegides a les reserves


Dins lmbit de les reserves marines hi ha una srie despcies la captura de les quals s prohibida a causa de la seva situaci delicada de conservaci. Aquestes espcies sn les segents: X: Captura prohibida. Pm: reserva marina de la Badia de Palma. Me: reserva marina del Nord de Menorca. Ei: reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera. Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca. To: reserva marina de lilla del Toro. Ma: reserva marina de les illes Malgrats. Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca. Cat: categoria damenaa segons la Llista vermella dels peixos de les Balears (2000). CR: En perill crtic. EN: En perill. VU: Vulnerable. CA: Quasi amenaada.

Especies protegidas en las reservas


En el mbito de las reservas marinas hay una serie de especies cuya captura est prohibida a causa de su delicada situacin de conservacin. Estas especies son las siguientes: X: Captura prohibida. Pm: reserva marina de la Badia de Palma. Me: reserva marina del Nord de Menorca. Ei: reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera. Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca. To: reserva marina de lilla del Toro. Ma: reserva marina de les illes Malgrats. Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca. Cat.: categora de amenaza segn la Lista roja de los peces de las Baleares (2000). CR: En peligro crtico. EN: En peligro. VU: Vulnerable. CA: Casi amenazada.

Espcie / Especie

Nom popular / Nombre popular

Pm Me Ei Mig
X X X X

To Ma Ll. Cat.
X X X

Squatina spp. (totes les spp.) Escats / Angelotes Scyliorhinus stellaris Dasyatis pastinaca Dasyatis centroura Torpedo torpedo Gatvaire / Alitn Ferrassa / Pastinaca Romeguera, escorana / Pastinaca espinosa Tremolor ocelat / Tembladera

CR EN CA VU CR EN EN VU

Mustelus spp. (totes les spp.) Mussoles / Musola Sphyrna spp. Prionace glauca Apterichtus anguiformis Apterichtus caecus Hippocampus hippocampus Hippocampus ramulosus Nerophis ophidion Syngnathus abaster Syngnathus acus Syngnathus typhle Umbrina cirrosa Argyrosomus regius Octopus macropus Llunades / Peces martillo Tintorera / Tintorera Moreneta, mur / Moreneta -/Cavallet de la mar / Caballito de mar Cavallet de la mar / Caballito de mar Agulleta / Aguja Agulleta / Aguja de ro Agulleta / Aguja Peix bada / Aguja mula Reig / Verrugato Corbina / Corvina Pop trobiguera / Pulpo moteado

VU VU CA CR

EN CR

19

Reserva marina de la Badia de Palma


- Pesca des de terra i embarcaci: shi pot practicar els dimarts, divendres, dissabtes, diumenges i festius a tota la reserva amb lexcepci de la zona de protecci especial del cap Enderrocat. La potera i la fluixa es poden utilitzar tots els dies de la setmana. - Regulaci dormeigs: Volant i canya: mxim d1 linia per pescador i mida mnima dels hams de 7mm damplria interior, excepte per a la pesca del raor. Pesca del raor: mida mnima dels hams de 5,7 mm damplria interior, que durant lpoca hbil per a la pesca del raor podran tamb utilitzarse per capturar altres espcies, tpiques de fons arenosos, associades a aquest. Fitora: noms pesca dirna. Rall: amb autoritzaci especial de la DGPesca. - Pesca submarina: shi pot practicar fora de la zona de protecci especial, els dilluns, dimarts, dissabtes, diumenges i festius. - Competicions: no shi permeten. Pesca des de terra o embarcaci Pesca desde tierra o embarcacin Pesca submarina Pesca submarina 1: i festius dies permesos. 20 DLL DLL

Reserva marina de la Badia de Palma

- Pesca desde tierra y embarcacin: se puede practicar los martes, viernes, sbados, domingos y festivos en toda la reserva, con la excepcin de la zona de proteccin especial del cabo Enderrocat. La potera y el curricn de superficie se pueden utilizar todos los das de la semana. - Regulacin de aparejos: Volantn y caa: mximo de 1 lnea por pescador y medida mnima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del raor. Pesca del raor: medida mnima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la poca hbil para la pesca del raor podrn tambin utilizarse para capturar otras especies, tpicas de fondos arenosos, asociadas a ste. Fisga: slo pesca diurna. Esparavel: con autorizacin especial de la DGPesca. - Pesca Submarina: se puede practicar fuera dela zona de proteccin especial, los lunes, martes, sbados, domingos y festivos. - Competiciones: no estn permitidas. DM DM DX DX DJ DJ DV DV DS DS DM1 DM1

1: y festivos

das permitidos

Hi ha limitaci de talla per a la captura amb pesca submarina de les espcies segents:
Espcie Escorball / Corvallo (Sciaena umbra)1 Anfs / Mero (Epinephelus marginatus)1 Anfs llis / Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 Anfs bord / Gitano (Mycteroperca rubra)1 Orada / Dorada (Sparus aurata) Llop / Lubina (Dicentrarchus labrax) Tord massot / Merlo (Labrus merula) Tord grvia / Tordo (Labrus viridis) Reig / Verrugato (Umbrina cirrosa)1 Cntera / Chopa (Spondyliosoma cantharus) Dntol/ Dentn (Dentx dentex) Escrpora / Rascacio (Scorpaena porcus) Cap Roig / Cabracho (Scorpaena scrofa) Vaca / Vaca (Serranus scriba) Morena (Muraena helena) Congre / Congrio (Conger conger) Sard reial / Sargo breado (Diplodus cervinus) Rajades / Rayas (Raja spp.) Ferrasa /Pastinaca (Dasyatis pastinaca)
1: mxim d1 exemplar/dia // 1: mximo de 1 ejemplar/da

Existe limitacin de talla para la captura con pesca submarina de las siguientes especies:
RM Palma Talla mnima (cm) 34.5 50.0 53.0 53.0 37.5 42.5 31.5 35.0 35.0 RM Migjorn Talla mnima (cm) 30.0 50.0 53.0 53.0 35.0 42.5 30.0 30.0 35.0 20.0 35.0 17.0 25.0 14.0 95.0 95.0 Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido

95.0 Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido Prohibit / Prohibido

21

Reserva marina del Nord de Menorca


- Pesca des de terra i embarcaci: es pot practicar dins la reserva, amb lexcepci de les zones de protecci especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A ms, hi ha un perode de veda per a la Fluixa i curric de fons de l1 dabril al 30 de setembre. - Regulaci dormeigs: Volant i canya: 1 canya amb un mxim de 6 hams per pescador. Fitora: noms pesca dirna. Rall: amb autoritzaci especial del Consell Insular de Menorca. Pesca de puu: 1 corda i 2 bous per recollector. - Pesca submarina: no est permesa. - Competicions: no shi permeten. 22

Reserva marina del Nord de Menorca


- Pesca desde tierra y embarcacin: se puede practicar dentro de la reserva, con excepcin de las zonas de proteccin especial y de veda para estas modalidades de pesca. Adems, existe un perodo de veda para el Curricn de superficie y curricn de fondo del 1 de abril al 30 de septiembre. - Regulacin de aparejos: Volantn y caa: 1 caa con un mximo de 6 anzuelos por pescador. Fisga: slo pesca diurna. Esparavel: con autorizacin especial del Consell Insular de Menorca. Pesca de puu: 1 corda y 2 bous por recolector. - Pesca submarina: no est permitida. - Competiciones: no estn permitidas.

23

Reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera


- Pesca des de terra i embarcaci: es pot practicar dins la reserva, amb lexcepci de les zones de protecci especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A ms, hi ha establert un perode de veda per a la pesca amb fluixa i curric de fons i de superfcie que va des del 30 doctubre al 31 de mar. - Regulaci dormeigs: Volant i canya: 1 canya amb un mxim de 6 hams per pescador. Fitora: noms pesca dirna. Rall: amb autoritzaci especial dels Consells Insulars dEivissa i de Formentera. - Pesca submarina: no est permesa. - Competicions: no shi permeten. 24

Reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera


- Pesca desde tierra y embarcacin: se puede practicarr en la reserva con la excepcin de las zonas de proteccin especial y de veda para estas modalidades de pesca. Adems, est establecido un perodo de veda para la pesca con curricn de superficie y curricn de fondo, que va desde el 30 de octubre al 31 de marzo. - Regulacin de aparejos: Volantn y caa: 1 caa con un mximo de 6 anzuelos por pescador. Fisga: slo pesca diurna. Esparavel: con autorizacin especial de los Consells Insulars de Eivissa i de Formentera. - Pesca submarina: no est permitida. - Competiciones: no estn permitidas.

25

Reserva marina del Migjorn de Mallorca


- Pesca des de terra i embarcaci: es pot practicar tots els dies a la reserva, excepte a la zona de protecci especial de Cala Higuereta i la zona de veda. - Regulaci dormeigs: Volant i canya: mxim d1 linia per pescador i mida mnima dels hams de 7mm damplria interior, excepte per a la pesca del raor. Pesca del raor: mida mnima dels hams de 5,7 mm damplria interior, que durant lpoca hbil per a la pesca del raor podran tamb utilitzarse per capturar altres espcies, tpiques de fons arenosos, associades a aquest. - Pesca recreativa collectiva: sha de sollicitar autoritzaci especial a la DGPesca. - Pesca submarina: es prohibeix el seu exercici els dimarts i els divendres no festius. Sha de demanar anualment una llicncia especfica individual a la DGPesca. 26

Reserva marina del Migjorn de Mallorca


- Pesca desde tierra y embarcacin: se puede practicar todos los das en la reserva, excepto en la zona de proteccin especial de Cala Higuereta y la zona de veda. - Regulacin de aparejos: Volantn y caa: mximo de 1 lnea por pescador y medida mnima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del raor. Pesca del raor: medida mnima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la poca hbil para la pesca del raor podrn tambin utilizarse para capturar otras especies, tpicas de fondos arenosos, asociadas a ste. - Pesca recreativa colectiva: se tiene que solicitar autorizacin especial a la DGPesca. - Pesca submarina: se prohbe su ejercicio los martes y viernes no festivos. Debe solicitarse anualmente una licencia especfica individual en la DGPesca.

Sestableix una limitaci de talla per a la captura de les espcies segents:


Espcie Vaca/Vaca serrana (Serranus scriba) Escrpora/Rascacio (Scorpaena porcus) Tord flassader/Pinto (Symphodus tinca) Cntera/Chopa (Spondyliosoma cantharus) Cap-roig/Cabracho (Scorpanea scrofa) Escorball/Corvallo (Sciaena umbra) 1 Grvia/Tordo (Labrus viridis) Tord massot/Merlo (Labrus merula) Dntol/Dento (Dentex dentex) Orada/Dorada (Sparus aurata) Reig /Verrugato(Umbrina cirrosa) 1 Llop/Lubina (Dicentrarchus labrax) Anfs/Mero (Epinephelus marginatus) 1 Anfs bord/Gitano (Mycteroperca rubra) 1 Anfs llis/Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 Congre/Congrio (Conger conger) Morena (Muraena helena) Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus) Rajades/Rayas (Raja spp.) Ferrasa/Pastinaca (Dasyatis pastinaca) 1: mxim d1 exemplar/dia

Se establece una limitacin de talla para la captura de las siguientes especies:


Talla mnima (cm) 14.0 17.0 18.0 20.0 25.0 30.0 30.0 30.0 35.0 35.0 35.0 42.5 50.0 53.0 53.0 95.0 95.0 Prohibit/Prohibido Prohibit/Prohibido Prohibit/Prohibido

27

Reserva marina de lilla del Toro i Reserva marina de les illes Malgrats
Ormeigs permesos: Potera per a cefalpodes, curric de fons i de superfcie, volant des dembarcaci. Com a totes les reserves el jigging no est perms. Busseig: El busseig amb escafandra autnoma dins la reserva marina requerir dun perms que es sollicitar a la Direcci General de Pesca. - Pesca des dembarcaci: est permesa noms entre l1 doctubre i el 30 dabril. - Pesca des de terra amb canya: est permesa amb un mxim de 3 hams i una canya per pescador, excepte als illots, on no est permesa. - Pesca submarina: no est permesa. - Lmits oriental i occidental de les reserves: es poden delimitar per enfilacions a terra. 28

Reserva marina de la isla del Toro y Reserva marina de las islas Malgrats
Aparejos permitidos: Potera para cefalpodos, curricn de fondo y de superficie, volantn desde embarcacin. Como en todas las reservas, el uso del jigging no est permitido. Buceo: El buceo con escafandra autnoma dentro de la reserva marina requerir de un permiso que se solicitar a la Direccin General de Pesca. - Pesca desde embarcacin: est permitida slo entre el 1 de octubre y el 30 de abril. - Pesca desde tierra con caa: est permitida con un mximo de 3 anzuelos y una caa por pescador, excepto en los islotes, donde no est permitida. - Pesca submarina: no est permitida. - Lmites oriental y occidental de las reservas: se pueden delimitar por enfilaciones en tierra.

29

Reserva marina del Llevant de Mallorca


Pesca des de terra i embarcaci: es pot practicar, noms de dia, els dimarts, dijous, dissabtes, i diumenges, amb lexcepci de la zona de protecci especial (ZPE). Regulaci dormeigs: - Volant, canya i potera: mxim d1 lnia per pescador i 3 hams o 2 poteres per lnia. La mida mnima de lham ha de ser de 7 mm damplria interior (sinus), excepte per a la pesca del raor i espcies associades, que ser de 5,7 mm. Per a la pesca de volant amb lembarcaci ancorada o a profunditats superiors a 35 m shan dutilitzar hams amb una amplitud interior mnima de 8,5 mm. Com a la resta de les reserves, el jigging no est perms. - Fluixa i curric: un mxim de dues lnies per embarcaci. Zona dmbit estatal (zona ratllada): Es pot pescar des de terra amb puu i volant. Un aparell per persona i llicncia. Des permesos: dimarts, dijous, dissabte i diumenge. No es pot pescar per la nit ni fondejat, i per a pescar des dembarcaci shaur de sollicitar autoritzaci expresa a la Direccin General de Recuros Marinos y Acuicultura i comunicar les entrades i sortides de la reserva. No es pot pescar amb curric de fons i a la zona ds restringit (ZUR) no es pot pescar amb volant. Per a la resta daparells la regulaci s la mateixa que a la zona dmbit autonmic. Pesca recreativa collectiva: sha de sollicitar autoritzaci especial a la DGPesca. Pesca submarina: es pot practicar els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges, noms a la reserva dmbit autonmic i fora de la zona de protecci especial (ZPE). Sha de demanar anualment una llicncia especfica individual a la DGPesca. Els pescadors han de comunicar les seves captures amb el formulari que sels hi lliurar amb la llicncia especfica individual. 30

Reserva marina del Llevant de Mallorca


Pesca desde tierra y embarcacin: se puede practicar, solo de dia, los martes, jueves, sbados, y domingos, con la excepcin de la zona de proteccin especial (ZPE). Regulacin de aparejos: - Volantn, caa y potera: mximo 1 lnea por pescador y 3 anzuelos o 2 poteras por lnea. El tamao mnimo del anzuelo debe ser de 7 mm de anchura interior (seno), excepto para la pesca del raor y especies asociadas, que ser de 5,7 mm. Para la pesca de volantn con la embarcacin fondeada o a profundidades superiores a 35 m se deben de utilizar anzuelos con una amplitud interior mnima de 8,5 mm. Como en el resto de reservas, el jigging no est permitido. - Currican de superficie: un mximo de dos lneas por embarcacin. Zona de mbito estatal (zona rayada): Se puede pescar desde tierra con puu y volantn. Un aparejo por persona y licencia. Das permitidos: martes, jueves, sbado y domingo. No se puede pescar por la noche ni fondeado, y para pescar des de embarcacin se debe solicitar autorizacin expresa a la Direccin General de Recursos Marinos y Acuicultura y comunicar las entradas y salidas a la reserva. No se puede pescar con curricn de fondo y en la zona de uso restringido (ZUR) no se puede pescar con volantn. Para el resto de aparejos la regulacin es la mismaque en la zona de mbito autonmico. Pesca recreativa colectiva:se debe solicitar autorizacin especial a la DGPesca. Pesca submarina:se puede practicar los martes, jueves, sbados y domingos, solo en la reserva de mbito autonmico y fuera de la zona de proteccin especial (ZPE). Se debe pedir anualmente una licencia especfica individual a la DGPesca. Los pescadores deben comunicar sus capturas con el formulario que se les entregar con la licencia especfica individual.

31

Hi ha limitaci de talla per a la captura amb pesca submarina de les espcies segents:
Espcie Variada/Mojarra (Diplodus vulgaris) Sard/Sargo (Diplodus sargus) Tord Massot/Merlo (Labrus merula) Grvia/Bodin (Labrus viridis) Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus) Escorball/Corvallo (Sciaena umbra) Orada/Dorada (Sparus aurata) Llobarro/Lubina (Dicentrarchus labrax) Anfs/Mero (Epinephelus marginatus) Anfs blanc/Mero blanco (Epinephelus aeneus) Anfs bord/Gitano (Mycteroperca rubra) Anfs llis/Falso abadejo (Epinephelus costae) Xerna/Mero dentn (Epinephelus caninus) Morena (Muraena helena) Totes les espcies de la llista tenen un lmit de captura dun individu per pescador i dia, excepte lescorball, que es de dos individus, i la morena, variada i sard, que no en tenen.

Hay limitacin de talla para la captura con pesca submarina de la especies siguientes:
Talla mnima (cm) 20 25 28 30 30 35 37 43 53 53 53 53 53 95 Todas las especies de la lista tienen un lmite de captura de un individuo por pescador y da, excepto el corvallo, que es de dos individuos, y la morena, variada y sargo, que no tienen.

32

Qu sn? Son projectes en que es marquen peixos que posteriorment salliberen a la mar. La recuperaci dun individu marcat ens pot donar informaci sobre els seus rangs de moviment, creixement, mida de la poblaci i altres parmetres biolgics. Com ens afecta? La participaci del pescador recreatiu es fonamental, ja que s el que possiblement capturi el peix marcat. La seva actuaci a partir de la captura es de vital importncia per a lxit del projecte. Qu sha de fer si es pesca qualque individu marcat? Sha de guardar lexemplar i notificar la captura a la Direcci General de Pesca. Els responsables de lestudi passaran a recollir-lo. A ms, s fonamental anotar la posici i lormeig de captura, la profunditat, la data, lhora i, si s possible, el tipus de fons. Els pescadors que aportin aquesta informaci rebran un petit obsequi. Tamb es pot amollar viu, una vegada anotada la informaci.

Qu son? Son proyectos en los que se marcan peces que posteriormente se liberan a la mar. La recuperacin de un individuo marcado nos puede dar informacin sobre sus rangos de movimiento, crecimiento, de la poblacin y otros parmetros biolgicos. Como nos afecta? La participacin del pescador recreativo es fundamental, puesto que ser el que posiblemente capture el pez marcado. Su actuacin a partir de la captura es de vital importancia para el xito del proyecto.
Qu se debe hacer si se pesca algn individuo marcado?

Se debe guardar el ejemplar y notificar la captura a la Direccin General de Pesca. Responsables del estudio pasarn a recogerlo. Adems, es fundamental anotar la posicin y arte de pesca utilizado, la profundidad, la fecha la hora y, si es posible, el tipo de fondo. Los pescadores que aporten esta informacin recibirn un pequeo obsequio. Tambin se puede liberar vivo, una vez anotada la informacin.

Projectes actualment en marxa

Avaluaci de la dinmica de poblacions de la ferrassa, Dasyatis pastinaca. Tot i que la principal espcie objectiu de lestudi s la ferrassa, els investigadors tamb marquen altres espcies com el bon jess (Myliobatis aquila), el tremolor (Torpedo marmorata), la mantellina (Gymnura altavela) i la rajada peluda (Raja radula). Cada individu porta dues marques a la part superior del cos, que inclouen un nmero de referncia per identificar-lo i un nmero de telfon al qual contactar en cas de recaptura. Zona destudi: entre cala Millor i cap Ferrutx (Mallorca). Roquer En col.laboraci amb lIMEDEA, shan marcat espcies diana de la pesca recreativa, com sn la doncella (Coris julis), la vaca (Serranus scriba) i lesparrall (Diplodus annularis), a fi de conixer el rang de desplaament daquestes espcies i lestat poblacional. Zona destudi: badia de Palma (Mallorca). Corbina Dins del projecte de reintroducci de la corvina, els juvenils sn alliberats a la mar amb una marca externa que duu un nmero de telfon. En cas de recaptura, sha de cridar en aquest nmero que figura a la marca externa. La notificaci de la captura s recompensada amb una camiseta i/o b una gorra de mariner, amb el logo del projecte. La recuperaci de la corvina capturada dna dret a participar en un sorteig de 300 euros en material de pesca, que es dur a terme a finals del mes de maig. Es marquen individus de 2 talles diferents que tenen, respectivament, 1 i 2 anys dedat. Zona destudi: Badia de Palma, Badia dAlcdia, costa dAndratx (Mallorca)

Proyectos actualmente en marcha

Evaluacin de la dinmica de poblaciones la pastinaca, Dasyatis pastinaca. A pesar de que la principal especie objetivo del estudio es la pastinaca, los investigadores tambin marcan otras especies como el guila marina (Myliobatis aquila), la tembladera (Torpedo marmorata), la mantelina (Gymnura altavela) y la raya spera (Raja radula). Cada individuo lleva dos marcas en la parte superior del cuerpo, que incluyen un nmero de referencia para identificarlo y un nmero de telfono dnde contactar en caso de recaptura. Zona de estudio: entre cala Millor y cabo Ferrutx (Mallorca). De roca. En colaboracin con el IMEDEA, se han marcado especies diana de la pesca recreativa, como son la doncella (Coris julis), el serrano (Serranus scriba) y el raspalln (Diplodus annularis), con la finalidad de conocer el rango de desplazamiento de estas especies y su estado poblacional. Zona de estudio: baha de Palma (Mallorca) Corvina Dentro del proyecto de reintroduccin de la corvina, los juveniles son liberados al mar con una marca externa que lleva un nmero de telfono. En caso de recaptura, debe llamar a ste nmero que figura en la marca externa. La notificacin de la captura se recompensa con una camiseta y/o una gorra de marinero con el logo del proyecto. La recuperacin de la corvina capturada da derecho a la participacin en un sorteo de 300 euros en material de pesca, que se llevar a cabo a finales del mes de mayo. Se marcan individuos de 2 tallas distintas que tienen, respectivamente, 1 y 2 aos de edad. Zona de estudio: Baha de Palma, Baha de Alcdia, costa de Andratx (Mallorca)

33

Durant els darrers 25 anys shan observat canvis en les poblacions de peixos de les Illes Balears. Algunes espcies han tornat rares i daltres han aparegut de nou. Aquests canvis poden ser un indicador de lescalfament global i, en particular, de les aigues de la Mediterrnia. Les espcies que apareixen de nou a les Illes Balears acostumen a tenir un rea de distribuci ms meridional, tropical o subtropical, i dos orgens: la zona meridional de la Mediterrnia i lAtlntic sud-oriental, encara que tamb hi ha un cas conegut despcie lessepsiana. Podem arribar a parlar dun fenomen de tropicalitzaci a la Mediterrania produt per lentrada despcies atlntiques per Gibraltar i despcies ndiques pel canal de Suez (espcies lessepsianes). La Direcci General de Pesca duu a terme un registre continu despcies rares capturades tant per pescadors professionals com recreatius, per posar en evidncia aquest fenomen i poder optimitzar la gesti dels recursos marins. A fi daprofundir en el coneixement daquest fenomen, la Conselleria dAgricultura i Pesca sollicita la collaboraci de tots els pescadors recreatius de les Illes Balears perqu comuniquen a la Direcci General de Pesca qualsevol captura despcie rara, amb documentaci grfica o, encara millor, amb el peix congelat.

Durante los ltimos 25 aos se han observado cambios en las poblaciones de peces de las Islas Baleares. Algunas especies se han vuelto raras y otras han aparecido de nuevo. Estos cambios podran ser un indicador del calentamiento global, y en particular de las aguas del Mediterrneo. Las especies que aparecen de nuevo en las Islas Baleares suelen tener un rea de distribucin ms meridional, tropical o subtropical, y normalmente tiene dos orgenes: la zona meridonal del Mediterrneo y el Atlntico SurOriental, aunque tambin hay un caso conocido de especie lessepsiana. Podemos llegar a hablar de un fenmeno de tropicalizacin, producido por la entrada de especies atlnticas por Gibraltar y de especies ndicas por el canal de Suez (especies lessepsianas). La Direccin General de Pesca lleva a cabo un registro continuo de capturas de especies raras, tanto de pescadores profesionales como de recreativos, para poner en evidencia este fenmeno y poder optimizar as la gestin de los recursos marinos. Con tal de profundizar en el conocimiento de este fenmeno, se solicita la colaboracin de todos los pescadores recreativos de las Islas Baleares para que si capturan alguna especie rara, lo comuniquen a la Direccin General de Pesca con documentacin grfica y, todava mejor, con el pescado congelado.

34

Pesca recreativa
Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual sestableix la llicncia de pesca martima recreativa per a lembarcaci. Decret 68/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula la recollida de puu a les aiges interiors de les illes Balears. Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aiges interiors de larxiplag balear (BOCAIB nm.80), modificat pel Decret 61/2002, de 19 dabril. Ordre del conseller dAgricultura, Comer i Indstria de dia 15 de juny de 1999, per la qual es desenvolupa el Decret 69/1999 del 4 de juny, sobre ls daparells tradicionals per a la pesca recreativa a les aiges interiors de les Illes Balears, modificada per lOrdre del conseller dAgricultura i Pesca de 14 de juny de 2001. Ordre del conseller dAgricultura i Pesca, d11 dabril de 2000, per la qual es declaren perodes de veda per a la pesca del raor i del verderol en aiges interiors de les Illes Balears (BOCAIB nm. 52), modificat per lOrdre del conseller dAgricultura i Pesca de 4 de juny de 2001 (BOIB nm. 75, de 23 de juny) i per Ordre de la consellera dAgricultura i Pesca de 19 dabril de 2005 (BOIB nm. 64, de 26 dabril) i Ordre de la consellera dAgricultura i Pesca de 8 de setembre de 2008 per la qual es declara un perode de veda mnim per la pesca del raor a les aiges interiors de les Illes Balears. Ordre de 12 dabril de 2000, per la que sestableixen vedes temporals per a la pesca del raor i el verderol en aiges exteriors de les Illes Balears (BOE nm. 99, de 25 dabril) i Ordre de 18 doctubre de 2001, que la modifica (BOE nm. 265, de 5 de novembre). Resoluci de la consellera dAgricultura i Pesca de 12 de mar de 2009 per la qual sestableixen mesures complementries de regulaci de la pesca submarina a les aiges interiors de Formentera. Resoluci del director general de Pesca de 16 de setembre de 2004, per la qual sestableix la relaci de zones aptes per a ls dormeigs tradicionals de pesca recreativa a les aiges interiors de les Illes Balears (BOIB nm. 148, de 23 doctubre) i correcci derrades (BOIB nm. 158, de 9 de novembre). Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, 35

Pesca recreativa
Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual sestableix la llicncia de pesca martima recreativa per a lembarcaci. Decreto 68/2006, de 21 de julio, por el cual se regula la recogida de puu en las aguas interiores de las Islas Baleares. Decreto 69/1999, de 4 de junio, por el que se regula la pesca deportiva y recreativa en las aguas interiores del archipilago balear (BOCAIB nm. 80), modificado por el Decreto 61/2002, de 19 de abril. Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 11 dabril de 2000, por la que se declaran periodos de veda para la pesca del raro i del juvenil de serviola en aguas interiores de las Illes Balears (BOCAIB nm. 52), modificado por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca de 4 de junio de 2001 (BOIB nm. 75, de 23 de juny) y por Orden de la Consellera dAgricultura i Pesca de 19 de abril de 2005 (BOIB nm. 64, de 26 de abril) y Ordren de la consellera de Agricultura y Pesca de 8 de septiembre de 2008 por la que se declara un perodo de veda mnimo para la pesca del raor en las aguas interiores de las Illes Balears . Orden de 12 de abril de 2000, por la que se establecen vedas temporales para la pesca del raor y el juvenil de pez de limn en aguas exteriores de las Islas Baleares (BOE nm. 99, de 25 de abril) y Orden de 18 de octubre de 2001, que la modifica (BOE nm. 265, de 5 de noviembre). Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de da 15 de junio de 1999, por el cual se desarrolla el Decreto 69/1999, de 4 de junio, sobre el uso de aparejos tradicionales para la pesca recreativa en las aguas interiores de les Islas Baleares, modificada por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 14 de junio de 2001. Resolucin de la consellera de Agricultura y Pesca de 12 de marzo de 2009 por la que se establecen medidas complementarias de regulacin de la pesca submarina en las aguas interiores de Formentera. Resolucin del director general de Pesca de 16 de septiembre de 2004, por la cual se establece la relacin de zonas aptas para el uso de aparejos tradicionales de pesca recreativa en las aguas interiores de las Illes Balears (BOIB nm. 148, de 23 de octubre) y correccin de errores (BOIB nm. 158, de 9 de noviembre). Real Decreto 1615/2005, de 30 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 560/1995, de 7 de abril, por el que se establecen las tallas

de 7 dabril, pel qual sestableixen les talles mnimes de determinades espcies pesqueres. (BOE nm. 16). Pesca recreativa en aiges exteriors: Ordre de 26 de Febrer de 1999, per la que sestableixen les normes que regulen la pesca martima recreativa (BOE nm. 53, de 3 de mar) i Ordre de 24 de juliol de 2000, que la modifica (BOE nm 180, de 28 de juliol). Ordre APA/831/2005, de 30 de mar, per la qual sestableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aiges exteriors de les Illes Balears (BOE nm. 79, de 2 dabril). Reglament (CE) nm. 643/2007, del Consell, d11 de juny de 2007, en qu es regula la talla mnima de la tonyina. Reglament (CE) nm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gesti per a lexplotaci sostenible dels recursos pesquers a la Mar Mediterrnia i pel qual es modifica el Reglament (CEE) nm. 284/93 i es deroga el Reglament (CE) nm. 1626/94.

mnimas de determinadas especies pesqueras. (BOE nm. 16) Pesca recreativa en aguas exteriores: Orden de 26 de febrero de 1999, por la que se establecen las normas que regulan la pesca martima recreativa (BOE nm. 53, de 3 de marzo) y Orden de 24 de julio de 2000, que la modifica (BOE nm. 180, de 28 de julio). Ordre APA/831/2005, de 30 de mar, per la qual sestableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aiges exteriors de les Illes Balears (BOE nm. 79, de 2 dabril). Reglamento (CE) nm. 643/2007, del Consejo, de 11 de junio de 2007, en el que se regula la talla mnima del atn. Reglamento (CE) n 1967/2006 del Consejo, de 21 de diciembre de 2006, relativo a las medidas de gestin para la explotacin sostenible de los recursos pesqueros en el Mar Mediterrneo y por el que se modifica el Reglamento (CEE) n 284/93 y se deroga el Reglamento (CE) n 1626/94.

Reserva marina de la Badia de Palma


Orden de la Conselleria dAgricultura i Pesca de 1 de septiembre de 2006, para la cual se regulan las actividades a desarrolar dentro de la reserva marina de la Baha de Palma, comprendida entre el Club Nutico del Arenal y el cabo de Regana. (BOIB nm. 128, de 12 de septiembre de 2006).

Reserva marina de la Badia de Palma


Ordre de la Conselleria dAgricultura i Pesca d1 de setembre de 2006, per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nutic de sArenal i el cap de Regana. (BOIB nm. 128, de 12 de setembre de 2006).

Reserva marina del Nord de Menorca


Creacin, zonificacin y regulacin de actividades: Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de 15 de junio de 1999, por la que se establece la reserva marina del Nord de Menorca, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma (BOCAIB nm. 81, de 24 de junio), modificada por la Orden de18 de diciembre de 2002 (BOIB nm. 156, de 28 de diciembre). Veda para la pesca recreativa: Resolucin del director general de Pesca, de 12 de diciembre de 2002 (BOIB nm. 156, de 28 de diciembre). Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos: Resolucin del director general de Pesca, de 16 de marzo de 2005 (BOIB nm. 49, de 29 de marzo de 2005).

Reserva marina del Nord de Menorca


Creaci, zonificaci i regulaci dactivitats: Ordre del conseller dAgricultura, Comer i Indstria de 15 de juny de 1999, per la qual sestableix la reserva marina del Nord de Menorca, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi (BOCAIB nm. 81, de 24 de juny), modificada per lOrdre de 18 de desembre de 2002 (BOIB nm. 156, de 28 de desembre). Veda per a la pesca recreativa: Resoluci del director general de Pesca de 12 de desembre de 2002 (BOIB nm. 156, de 28 de desembre). Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resoluci del director general de Pesca de 16 de mar de 2005 (BOIB nm. 49, de 29 de mar de 2005).

Reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera


Creacin y zonificacin de la reserva: Decreto 63/1999, de 28 de mayo (BOCAIB nm. 74, de 8 de junio), y correccin de errores (BOCAIB nm. 87, de 8 de julio de 1999). Declaracin de una zona de veda para la pesca recreativa: Resolucin del director general de Pesca, de 6 de mayo de 2003 (BOIB nm. 75, de 27 de mayo). 36

Reserva marina dels Freus dEivissa i Formentera


Creaci i zonificaci de la reserva: Decret 63/1999, de 28 de maig (BOCAIB nm. 74, de 8 de juny), i correcci derrades (BOCAIB nm. 87, de 8 de juliol de 1999).

Declaraci duna zona de veda per a la pesca recreativa: Resoluci del director general de Pesca de 6 de maig de 2003 (BOIB nm. 75, de 27 de maig) Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resoluci del director general de Pesca de 9 de maig de 2003 (BOIB nm. 86, de 19 de juny).

Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos: Resolucin del director general de Pesca, de 9 de mayo de 2003 (BOIB nm. 86, de 19 de junio).

Reserva marina del Migjorn de Mallorca


Creacin de la reserva: Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 3 de mayo de 2002 (BOIB nm. 56, de 9 de mayo), modificada por la Orden de 21 de mayo de 2003 (BOIB nm. 80, de 7 de junio). Orden de la Conselleria dAgricultura i Pesca por la que se regulan las actividades a desarrollar dentro de la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB nm. 155, de 15 de agosto de 2006). Orden de la Consellera dAgricultura i Pesca, de 29 de abril de 2005, por la cual se establece una rea de proteccin especial en la reserva marina de Migjorn de Mallorca. - Resolucin de la Consejera de Agricultura y Pesca de 19 de febrero de 2009, por la que se establecen medidas complementarias de regulacin en la reserva marina del Migjorn de Mallorca.

Reserva marina del Migjorn de Mallorca


Creaci de la reserva: Ordre del conseller dAgricultura i Pesca de 3 de maig de 2002 (BOIB nm. 56, de 9 de maig), modificada per lOrdre de 21 de maig de 2003 (BOIB nm. 80, de 7 de juny) Ordre de la Conselleria dAgricultura i Pesca per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB nm. 155, de 15 de agost de 2006). Ordre de la Consellera dAgricultura i Pesca, de 29 dabril de 2005, per la qual sestableix una rea de protecci especial a la reserva marina de Migjorn de Mallorca. - Resoluci de la consellera dAgricultura i Pesca de 19 de Febrer de 2009 per la qual sestableixen mesures complementries de regulaci a la reserva marina del Migjorn de Mallorca.

Reserva marina de les illes Malgrats


Orden de la consellera dAgricultura i Pesca, de 15 de junio de 2004, por la cual se establece la reserva marina de les illes Malgrats, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB nm. 89, de 24 de junio)

Reserva marina de les illes Malgrats


Ordre de la consellera dAgricultura i Pesca, de 15 de juny de 2004, per la qual sestableix la reserva marina de les illes Malgrats, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB nm. 89, de 24 de juny)

Reserva marina de lilla del Toro


Orden de la consellera dAgricultura i Pesca, de 10 de mayo de 2004, por la cual se establece la reserva marina de lilla del Toro, comprendida entre el Clot des Moro, lilla delToro y cala Refeubetx, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB nm. 78, de 3 de junio).

Reserva marina de lilla del Toro


Ordre de la consellera dAgricultura i Pesca, de 10 de maig de 2004, per la qual sestableix la reserva marina de lilla del Toro, compresa entre el Clot des Moro, lilla del Toro i cala Refeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB nm. 78, de 3 de juny).

Reserva marina del Llevant de Mallorca


Creacin de la reserva: Decreto 21/2007, de 23 de marzo, por el cual se establece la reserva marina del Llevant de Mallorca (BOIB nm. 48,de 31 de marzo de 2007) y Orden ARM/3535/2008, de 24 de noviembre, por la que se regula la reserva marina de inters pesquero del Levante de Mallorca-Cala Rajada, y se definen su delimitacin, zonas y usos permitidos (BOE nm. 293, de 5 de diciembre de 2008). Creacin de la Comisin de Seguimiento: Orden de consejera de Agricultura y Pesca de 27 de noviembre de 2007, por la cual se crea la Comisin de Seguimiento de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca (BOIB nm. 185, de 13 de diciembre de 2007). Das hbiles de pesca: Resolucin de la directora general de Pesca de 8 de febrero de 2008 (BOIB nm. 28, de 26 de febrero de 2008). 37

Reserva marina del Llevant de Mallorca


Creaci de la reserva: Decret 21/2007, de 23 de mar, pel qual sestableix la Reserva Marina del Llevant de Mallorca (BOIB nm. 48, de 31 de mar de 2007) i Ordre ARM/3535/2008, de 24 de novembre, per la que es regula la reserva marina dinters pesquer del Llevant de Mallorca-Cala Rajada, i es defineixen la seva delimitaci, zones i usos permesos (BOE nm. 293, de 5 de desemdre de 2008). Dies hbils de pesca: Resoluci de la directora general de Pesca de 8 de febrer de 2008 (BOIB. nm. 28, de 26 de febrer de 2008).

Adreces i telfons dinters


Direcci General de Pesca Conselleria dAgricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears C/ Foners, 10 07006 Palma Tel: 971 17 61 04 Fax: 971 17 61 57 web: http://dgpesca.caib.es Consell Insular de Mallorca Departament de Medi Ambient General Riera, 111 07010 Palma de Mallorca Illes Baleares http://www.conselldemallorca.net Consell Insular de Menorca Plaa de la Biosfera, 5 07703 Ma Tel: 902 35 60 50 Consell Insular dEivissa Avinguda Espanya, 49 07800 Eivissa. Tel: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 13 Consell Insular de Formentera Plaa de la Constituci, 1 07860 Sant Francesc Tel: 971 32 10 87 Fax: 971 32 25 56 Parcs naturals de Ses Salines dEivissa i Formentera i Cala dHort C/ de Murcia, 6 07800 Eivissa. Tel: 971 30 14 60 Parc nacional maritimoterrestre de larxiplag de Cabrera Pa. d Espanya, 8 1r. 07012 Palma Tel: 971 72 50 10 Fax: 971 40 46 26 Servei de Pesca de lAdministraci perifrica de lEstat a Balears C/ Ciutat de Quertaro, s/n 07006 Palma. Tel: 971 98 94 25/971 98 94 20 Fax: 971 98 94 14 Secretaria General del Mar C/Velzquez, 144 28006 MADRID Tel. 91 3476010 Reserva Marina del Llevant de Mallorca (mbit estatal) Tel: 606 22 66 01 Gurdia Civil Tel: 062 Emergncies Tel: 112

Direcciones y telfonos de inters


Direccin General de Pesca Conselleria de Agricultura y Pesca del Govern de les Illes Balears C/ Foners, 10 07006-Palma Tel: 971 17 61 04 Fax: 971 17 61 57 web: http://dgpesca.caib.es Consell Insular de Mallorca Departament de Medi Ambient General Riera, 111 07010 Palma de Mallorca Illes Baleares http://www.conselldemallorca.net Consell Insular de Menorca Plaa de la Biosfera, 5 07703 Ma Tel: 902 35 60 50 Consell Insular dEivissa Avinguda Espanya, 49 07800 Eivissa. Tel: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 13 Consell Insular de Formentera Plaa de la Constituci, 1 07860 Sant Francesc Tel: 971 32 10 87 Fax: 971 971 32 25 56 Parques naturale de Ses Salines dEivissa i Formentera y Cala dHort C/ de Murcia, 6 07800 Eivissa. Tel: 971 30 14 60 Parque nacional martimo-terrestre del archipilago de Cabrera Pa. d Espanya, 8 1r. 07012 Palma Tel: 971 72 50 10 Fax: 971 40 46 26 Servicio de Pesca de la Administracin perifrica del Estado en Balears C/ Ciutat de Quertaro, s/n 07006 Palma. Tel: 971 98 94 25/971 98 94 20 Fax: 971 98 94 14 Secretara General del Mar C/Velzquez, 144 28006 MADRID Tel. 91 3476010 Reserva Marina del Llevant de Mallorca (mbito estatal) Tel: 606 22 66 01 Guardia Civil Tel: 062 Emergencias Tel: 112

38

39

Foto: Fernando Darder

Foto: Fernando Darder

También podría gustarte