presncia Del 22 al 28 dagost del 2008

REPORTATGE / PASOS CATALANS

19

Isidor Mar. Filleg

Quan estam fora ens assemblam ms del que ens pensvem

A. JANER

La falta de coneixement mutu que hi ha entre els catalanoparlants, s un dels punts dbils del catal? En bona part, s. Les incomprensions internes sn fruit de falta de comunicaci. La quantitat, per, de gent que hi ha darrere cada manera de parlar fa que els intercanvis siguin desequilibrats. Per a un eivissenc s ms fcil sentir parlar un mallorqu, un barcelon o un valenci que al revs. I s que poques vegades un valenci, un mallorqu o un barcelon senten parlar un eivissenc i poden distingir el seu accent. Encara queda molta feina per cohesionar-nos com a comunitat lingstica? S, per ara estam en un bon moment. Cal apostar per la circulaci de la producci cultural de cadascun dels nostres territoris perqu ens puguem conixer millor. En tot cas, s curis que quan valencians, illencs i catalans ens trobam a fora, aleshores s quan es posen en marxa les complicitats ms que les diferncies. s a dir, quan estam a casa nostra veim les diferncies; en canvi, quan estam a fora ens adonam que ens assemblam ms del que ens pensvem. Per qu, doncs, tants de recels entre nosaltres? Des de temps dels Reis Catlics, al segle XV, ha imperat

Les institucions i els partits poltics continuen utilitzant sense manies els prejudicis anticatalans. Dagressivitat nhi ha ms del cant anticatal que del cant sobiranista

A Catalunya hi ha hagut sobretot desinters, una sensaci que no feia falta per res preocupar-se per arribar a una entesa amb els valencians o amb els illencs

Isidor Mar, director de la ctedra Linguamn del multilingisme de la UOC.

una concepci de la unitat espanyola que ha tendit a identificar Espanya amb la naci castellana, la cultura majoritria. Durant la guerra de Successi del segle XVIII hi ha documents que demostren que les Balears, el Regne de Valncia, Catalunya i Arag defensaven un mateix marc poltic de sobirania, a pesar de tenir cada comunitat institucions prpies. Desprs, els Decrets de Nova Planta destruren totes aquestes institucions prpies i ens unificaren tots com una altra regi espanyola ms. Quan hi ha tants de segles de situaci dinfe-

rioritat i de subordinaci s comprensible que ens manqui seguretat per defensar-nos. Serveix el dileg per fer-nos entendre a Espanya? La via del dileg s molt meritori per frustrant. Jo he dedicat molts esforos a fer entendre que a Espanya hi ha diferents llenges i cultures i he aconseguit ben poca cosa. Les institucions i els partits poltics continuen utilitzant sense manies els prejudicis anticatalans. Dagressivitat nhi ha ms del cant anticatal que del cant sobiranista.

Qu em diu de les reticncies al Pas Valenci de dir catal al valenci? Des del segle XV, els valencians diuen que ells parlaven valenci. A Mallorca sanomenava mallorqu la llengua. Aix s una manera dexpressar que tenim unes peculiaritats lingstiques. El problema dun valencianisme anticatal es produeix a partir del segle XIX, quan Catalunya tenia una economia industrial i Valncia una dagrria. Aleshores hi ha tota una classe social valenciana, sobretot a la ciutat de Valncia, que prospera socialment, passa a ser sector benestant i, com a signe del seu ascens social, decideix parlar en castell per distingir-se dels pagesos que parlaven valenci. Ara naturalment hi ha una certa resistncia que valenci i catal siguin la mateixa llengua perqu, tant per interessos poltics com socials, acceptar-ho podria voler dir perdre la capacitat de control damunt la societat. Catalunya ha estat paternalista en les relacions amb el Pas Valenci i les Balears? Sobretot hi ha hagut un desinters, una sensaci que no feia falta per res preocupar-se per arribar a una entesa amb els valencians o amb els illencs. Aquesta actitud, per, s la mateixa que es pot trobar a Mallorca respecte a Menorca i Eivissa.

cal tenir la boca plena de nacions. Penso que el nacionalisme catal shauria de comenar a repensar dins les euroregions. Leuroregi pirinenca i mediterrnia que va proposar lexpresident Maragall no noms comparteix una llengua i una histria sin tamb la identitat cultural dun conjunt de persones. Conixer-nos millor encara, per, s una assignatura pendent. Estic una mica empipat diu el Claude de veure que els catalans del sud coneixen ms els pobles ctars que no pas la Catalunya del Nord, que s don va sortir el primer lder catal, el Guifr el Pils. No debades, la histria ha volgut convertir aquest personatge del segle I, que va nixer al costat de Perpiny,

en lartfex de la independncia dels comtats catalans respecte dels reis francs. Ell s, a ms, segons la llegenda, lautor de la senyera. El Claude tamb es queixa que poca gent sap que lUSAP, el fams equip de rugbi de Perpiny, t per bandera la senyera i per himne Lestaca, de Llus Llach. Na Bea, com a mallorquina, es mostra igual denfadada. Manca comunicaci. No existeix una voluntat real per establir un projecte en com cultural o, simplement, per acostar-se per sortir dels tpics. La culpa, per, s del govern de Catalunya i de les Balears. A falta duna voluntat poltica, na Bea creu que TV3 shauria dimplicar ms per afavorir aquesta comunicaci.

Des de Catalunya, lAnna ja ha passat a lacci. Fa quatre anys, amb altres valencians, va crear a Barcelona lEspai Pas Valenci amb lobjectiu de trencar tpics entre els Pasos Catalans. A la seva terra natal no sembla que sigui tan fcil establir aquests ponts de dileg. La culpa diu el Gustavo s de la dreta: Shi oposen frontalment. Les contnues traves a la recepci de TV3 aix ho demostren, com tamb els problemes que a vegades hi ha perqu el certificat de la Junta Avaluadora de Catal expedit a Catalunya sigui vlid al Pas Valenci. Sobre aquest ltim punt el Gustavo recorda: Ning no es planteja quin idioma es parla a ustria: all

FA TAN POC QUE TOTS REM FILLS DUNA DICTADURA, FA TAN POC QUE TENIM UN S GENERS DE LA NOSTRA LLIBERTAT, QUE ENCARA ESTEM TOTS DEFENSANT LA NOSTRA PETITA PORCI DE BOTIGA!

no es parla austrac sin alemany. Aqu passa el mateix: el valenci, el mallorqu i el barcelon sn dialectes duna mateixa llengua. LEster t una explicaci per a tot plegat: Tots tenim una capacitat molt curta de veure-hi ms enll. Si un mallorqu o andorr ha de defensar alguna cosa, primer defensar Mallorca o Andorra, i desprs Catalunya, per com a mallorqu o andorr. Perqu encara som molt joves com a cultura. Som didees petites. El franquisme sociolgic est fent molt de mal! Fa tan poc que tots rem fills duna dictadura, fa tan poc que tenim un s geners de la nostra llibertat, que encara estem tots defensant la nostra petita porci de botiga!