18

REPORTATGE / PASOS CATALANS

presncia Del 22 al 28 dagost del 2008

ha imperat ms el catal de Barcelona. Sembla, per, que ara hi ha un canvi dactitud, almenys en lmbit del teatre, un mn que lEster, com a actriu que s, coneix prou b: Ara comencen a acceptar que, pel fet que una actriu tingui accent lleidat, no obligatriament ha de representar el paper de la criada duna obra. Comencen a acceptar que una actriu, respectant la seva riquesa dialectal, sigui valenciana o mallorquina, pot ser la protagonista duna obra. Fins ara molts directors menyspreaven els accents que no eren el catal neutre, per desconeixement, per prepotncia, per centralisme, perqu aqu sha centrat el poder poltic, perqu alguns que hem vingut a Barcelona a treballar hem menyspreat, tal vegada per inseguretat o per un sentiment dinferioritat, la nostra procedncia. Una qesti didentitat Un altre dels problemes del nacionalisme catal s la identitat. Som una naci dins un altre estat, lespanyol. Aquest fet ha condicionat que visquem entre dues cultures. La Sara no t pls a la llengua: Thas detiquetar contnuament per veure a quin lloc et colloquen, i les coses no sn blanques o negres. Jo he nascut a Catalunya, per la meva mare s de Sria i el meu pare de Valncia. Per tant, segons els catalans ms castissos, jo sc mig xarnega i aleshores jo hauria dadoptar dues actituds: o b ser catalanista o b ser espanyolista. Doncs, no! Jo sc catalana per no nacionalista. Aquesta barcelonina establerta ara a Mallorca defensa un nacionalisme catal ms permeable i no tan excloent: El problema sn els espanyolistes que pretenen imposar la seva cultura dins Catalunya, i els catalanistes independentistes que pretenen crear una mena de frontera perqu no traspassi cap element espanyol. Shan de cercar mecanismes per a una bona convivncia, evitant en tot cas que la cultura gran es mengi la petita. La Sara reivindica el dret de parlar el castell sense que aix suposi una traci al catal. Un altre catal, el Gustavo, tamb reivindica la seva part espanyola des de Valncia: Agradi o no, hem viscut tamb dins la cultura castellana, i sha de buscar lharmonia entre les dues cultures. Qui no se sent espanyola s lAnna: Em reivindico valenciana dins els

Mapa dels Pasos Catalans de Perpiny en la cloenda del Correllengua 2005.

Bea Solivellas
PRODUCTORA

Ester Nadal
ACTRIU

Anna Moya
FILLOGA

Claude Vergs
GRUP AGBAR

Gustavo Llobet
La societat valenciana est dividida a parts iguals entre els que pensen que el valenci s un altre idioma i els que creuen que hi ha una unitat de llengua

Sara Beltrn
PERIODISTA

Quan vaig arribar a Barcelona vaig deixar de xerrar en mallorqu, perqu, si no, la conversa no s fluida. A ms, del que me queix s que no fan lesfor per entendret

Sha doptar per un discurs en positiu, constructiu, saber cercar el punt intermedi a lhora de defensar els nostres trets didentitat

A Catalunya es pot viure en catal, millor o pitjor, i tamb hi ha gent que et fa mala cara, per a Valncia des que agafes lautobs i demanes el bitllet en catal ja tens la mala cara del conductor

El concepte de nacionalisme catal ha estat vergonyosament contaminat per la confrontaci entre Catalunya i lEstat espanyol

Hi ha molta gent a Catalunya equivocada que creu que les Balears sn una extensi de Catalunya, i aix s un gran error

MANCA COMUNICACI. NO EXISTEIX UNA VOLUNTAT REAL PER ESTABLIR UN PROJECTE EN COM CULTURAL O, SIMPLEMENT, PER ACOSTAR-SE PER SORTIR DELS TPICS

Pasos Catalans. En la meva vida quotidiana no tinc cap lligam amb Espanya. Jo mai he parlat castell. Fins i tot confessa tenir una certa antipatia envers Espanya: Mimagine perqu per a mi el castell s una imposici; sent que sempre hem destar en una situaci dinferioritat, i aix ha generat en mi una mica dodi cap a Espanya. Amb tot, t la soluci per combatre tanta animadversi: Si la resta de la gent que forma part de lEstat espanyol ho sents com una entitat plurinacional, tal vegada ens sentirem ms cmodes. Na Bea, que diu que primer s mallorquina i desprs espanyola per imperatiu legal, afegeix que el que realment necessita Espanya s una nova poltica de

mrqueting. A Andorra, a pesar que el catal disposa dun estat propi, lEster no es conforma noms amb una sola identitat: Jo no em vull reivindicar noms de cultura catalana. S que la meva identitat engloba vries cultures: la francesa perqu vaig rebre tot lensenyament en francs, la castellana perqu tinc accs a autors en llengua castellana, i la catalana perqu s la meva llengua materna. El segle XXI ens ha de fer viure les fronteres duna manera ms relaxada; les nostres identitats han de poder ser en vries llenges, autors i territoris. Amb tot, lEster, a pesar daquest tarann universal, s conscient que a la nostra terra, si no estem a laguait, hi ha el perill

que es produeixi una substituci cultural en benefici no noms dels referents espanyols sin tamb dels que ja aporta la globalitzaci. A la Catalunya del Nord, el nacionalisme catal amb qui ha de combatre s amb Frana. El Claude, per, s taxatiu: Em sento catal i francs. s difcil que la gent de la Catalunya del Sud entengui aquesta doble identitat cultural. Jo noto que a vegades hi ha gent una mica extremista, massa separatista, que per falta dintelligncia diu: Has de triar, o ets francs o catal. I llavors jo mhi nego: sc les dues coses, no puc renegar de tota la cultura francesa que he aprs durant tots els meus estudis. A ms, s una riquesa. El Claude insisteix: No