presncia Del 22 al 28 dagost del 2008

REPORTATGE / PASOS CATALANS

17

catal sense complexos i aix s bo insisteix per fer-se valer, sobretot tenint en compte que Espanya ens dna molta feina. Encara est indignada amb el reportatge ems fa ms dun any per Telemadrid on es deia que el castell a Catalunya estava perseguit. Ara b, a pesar daix, lEster considera que lagressivitat de Joel Joan s un error, ja que provoca lefecte contrari per partida doble: a Espanya genera ms incomprensi i als Pasos Catalans, cansament. A la Catalunya del Nord tampoc agrada que el nacionalisme catal es defensi amb tanta agressivitat. Claude Vergs fa divuit anys que viu a Barcelona. T 61 anys i s natural de Perpiny. Actualment ocupa el crrec de director de sanejament del grup Agbar. Ell ho t clar: El concepte de nacionalisme catal ha estat vergonyosament contaminat per la confrontaci entre Catalunya i lEstat espanyol. Aquesta confrontaci ha potenciat el centralisme barcelon i ha minat les relacions amb la resta de Pasos Catalans. Falta una mica ms dobertura. Claude rebutja, a ms, els discursos victimistes: A mi minteressa el futur. Penso que hem de fugir una mica del passat immediat, del que va passar aquests ltims anys. Haurem de pujar el llist dialctic, convncer amb arguments. Aix es milloraria molt el nivell de coneixement del concepte de Pasos Catalans. I s que el nivell de desconeixement pot arribar a ser molt alt. Aix ho sap molt b Sara Beltrn, una periodista barcelonina de 33 anys que en fa quatre que va aterrar a Mallorca per poder exercir la seva professi. Hi ha molta de gent a Catalunya equivocada, que creu recalca que les Balears sn una extensi de Catalunya, que aqu tothom t un sentiment catalanista de formar part dels Pasos Catalans, i aix s un gran error. Arribes aqu i sn poques les persones que pensen aix. Aqu hi ha molta de gent amb una mentalitat no nacionalista per que t molt interioritzat que la seva llengua s el mallorqu. Tot i aix, tenen una definici molt nacionalista espanyola. Aix a Catalunya s totalment incompatible, s a dir, una persona que a Catalunya t una mentalitat ms nacionalista espanyolista no parlaria catal i a Mallorca s. A laltre extrem la Sara sha trobat mallorquins que de tant idolatrar Catalunya no valoren prou la seva gent.

La radiografia de Valncia ens la fa un altre catal, Gustavo Llobet. T 54 anys i en fa trenta-cinc que per raons familiars es va traslladar a viure a la capital del Tria. T la sensaci que la societat valenciana est dividida a parts iguals entre els que pensen que el valenci s un altre idioma i els que creuen que hi ha una unitat de llengua. Considera que la dreta ha sabut explotar molt b la idea que tenen de lexpansionisme catal, que vol colonitzar o que vol influir molt sobre la vida de Valncia. s una qesti diu electoralista: El PP sap que hi ha una quantitat de gent important que votar el partit que doni suport a aquestes tesis. Anna Moya tamb comparteix, en part, les tesis de Gustavo. La seva vida ha estat en direcci contrria. s una valenciana de 27 anys, llicenciada en filologia catalana, que fa quatre anys va anar a viure a Catalunya. Ara treballa com a pro-

fessora de secundria a Cerdanyola del Valls. Reconeix que a la seva terra sempre hi ha hagut por a una uni dels Pasos Catalans. Han estat les institucions diu les que han propiciat aquesta por aplicant la premissa divideix i vencers. Vivint al Principat se sent ara ms alliberada lingsticament: A Catalunya hi ha un s social del catal ms ests perqu la gent de pasta s qui parla catal. A Valncia la gent que parla catal s la gent de poble i el prestigi s diferent per aquest motiu. Amb tot, vivint a Catalunya, lAnna ha detectat detalls que no ajuden a una bona convivncia. T mil ancdotes per contar referides a la reacci que causa entre la gent del Principat el seu accent valenci: Els catalans sn prepotents. Tenen moltes coses bones, per daltra banda tenen un sentiment paternalista, es creuen el melic del mn, que all que diuen ells s el correcte i el que dius tu fa gr-

Mapa mural dels Pasos Catalans dAntoni Bescs i Ramo. Va ser publicat per la Llibreria Ballester i Canals el 1962.

NHI HA PROU MOVENT-NOS PER LA NOSTRA GEOGRAFIA PER ADONAR-NOS QUE NO ENS CONEIXEM NI ENS ENTENEM PROU

cia, s un arcaisme, quan en realitat no s aix, s tan correcta una modalitat com laltra. Dius xicotet i et somriuen com si pensessin: Pobra, no sap el que diu. A Valncia, Gustavo shi troba molt b i diu que sn puntuals els casos en qu el seu accent catal ha estat objecte de discussi: Quan parlo amb alg que s ms blavero, ms valencianero, i vol defensar la seva llengua com a prpia i dius una paraula en catal, et corregeixen enfadats. Sn reaccions insisteix fruit de la ignorncia. Un catal a les Balears a vegades troba els mateixos retrets. Laccent barcelon de la Sara contrasta amb laccent tancat dels mallorquins. La Sara ha notat que per dissimular-lo alguns catalans es passen al castell quan parlen amb un mallorqu. Per tamb passa a la inversa. En tot cas, la Sara apunta que a les Balears cal fer un sobreesfor per sociabilitzar-se. El mallorqu s distant. A ms, el fet insular fa que qualsevol que vingui de fora entri dins la categoria inamovible dels forasters. El Claude considera Barcelona com la seva capital cultural. Amb el temps que fa que hi viu, per, mai no ha volgut camuflar el seu accent de Perpiny, a pesar dels malentesos: Per exemple, quan plou, faig servir el parapluja. Sempre hi ha un barcelon que em diu: No!, s un paraiges, parapluja s una paraula afrancesada. I jo li dic: I com es diu en castell?: paraguas. Vols dir que no ets tu el que est contaminat pel castell?Na Bea, en canvi, quan arrib a Barcelona va recrrer al catal estndard que havia aprs mirant TV3 per amagar el seu accent mallorqu. Ho fu per una qesti de comoditat: Vaig deixar de xerrar en mallorqu perqu, si no, la conversa no s fluida, perqu la primera frase que em diuen s: Ets de Mallorca, que maco que xerres! I desprs: Qu? S que xerres rar! Sempre sn les traves de no entendret. Jo, del que me queix s que no fan lesfor per entendret. Per si aquests maldecaps fossin pocs, na Bea napunta daltres: els dinterrelaci. A Mallorca ja som tancats pel fet de ser duna illa, per els catalans sn pitjor. Duc deu anys aqu i tan sols mhan convidat dos o tres cops a dinar a ca qualc. Part de culpa de la intolerncia que hi ha a Catalunya envers els anomenats accents extics la tenen els mitjans audiovisuals. Sempre