INTRODUCCI AL CONCEPTE DE DIXI (DEXI)

Tot missatge s formulat per un jo i s'adrea a un tu, real o potencial, i s'emet en un moment i en un espai determinats. Aquest ancoratge del text com a producte lingstic en el context en qu es produeix remet als elements de l'enunciaci: emissor, receptor, temps i lloc de l'enunciaci. Aquests elements sempre existeixen, encara que no tinguen manifestaci lingstica. Tanmateix, sovint tenen manifestaci gramatical. Aquestes manifestacions gramaticals sn les que observem en els comentaris de l'adequaci textual. La dixi s una funci lingstica que permet establir una connexi directa entre lenunciat, duna banda, i els participants o les circumstncies en qu es produeix lenunciaci (o lacte de parla), de laltra, de tal manera que la interpretaci dun element dctic depn precisament dels participants i de les circumstncies de lacte de parla. En la llengua, a ms de les unitats que tenen un valor bsic conceptual, nhi ha daltres que hi actuen fonamentalment com a indicadors o mostradors, aix s, en funci dctica. Les categories dctiques, des daquesta perspectiva, expressen distincions relacionades amb els participants en lacte de parla, aix s, amb lemissor, que codifica i emet lenunciat, i amb el receptor, que el rep i el descodifica (dixi de persona); amb lestatus social amb qu es presenten o es designen els interlocutors (dixi social); amb el moment en qu es produeix lacte de parla (dixi temporal), i amb lespai en qu se situen els interlocutors (dixi espacial). La categoria gramatical de persona, realitzada en els pronoms personals, en els possessius i en els verbs finits, estableix distincions relacionades amb la dixi de persona i amb la dixi social. En una oraci com ara Tu no pots anar-ten, els pronoms tu i te, i la marca de segona persona del verb poder (la marca -s) sn elements de la dixi de persona, ja que designen el receptor de lacte de parla. Tamb designen el receptor, per ara amb un valor afegit de dixi social, els pronoms personals i la marca verbal de persona en les oracions segents: Vost no pot anar-sen, No podeu anar-vos-en, vs. La categoria gramatical de temps i molts dels adverbis de temps introdueixen distincions relacionades amb la dixi temporal. En loraci Dem comenarem les vacances, ladverbi dem i la marca verbal de futur (la marca -re-) sn dctics temporals, puix que fan referncia a un temps posterior al moment de lacte de parla. Els demostratius i els adverbis de lloc, finalment, estableixen distincions relacionades amb la dixi espacial. En loraci Aquest llibre, deixal all, per exemple, el demostratiu aquest i ladverbi all sn dctics espacials: el primer indica proximitat respecte a lemissor i el segon, llunyania. Un enunciat amb elements dctics noms pot ser interpretat correctament en relaci amb la situaci enunciativa en la qual sha produt. Podem interpretar b una nota del tipus Tornar dac a cinc minuts, per exemple, si la trobem a la porta del despatx duna determinada persona i si, a ms, indica el moment en qu sha redactat (Ara sn les 15.30 hores). No la podem interpretar, en canvi, si la trobem al terra duna sala doficines (qui ha escrit la nota?) i sense cap indicaci del moment de redacci (cinc minuts desprs de quin moment?).
FONT: iecat.net i el llibre de Maria Josep Cuenca, Gramtica del text. Ed. Bromera (2008) Amplia i practica en: http://es.scribd.com/doc/49201460/dixi-practica-Basat-en-Text-i-gramatica-Teide