LA VARIACI LINGSTICA.

INTRODUCCI GENERAL
LA VARIACI DIAFSICA O ESTILSTICA: ELS REGISTRES
La variaci s una propietat inherent de totes les llenges vives, s un fet universal. No hi ha cap llengua parlada o escrita que es realitze de manera uniforme. Els factors que determinen la variaci lingstica sn, bsicament, el temps (poca), lespai, els grups socials i les situacions en qu es produeix lintercanvi lingstic. Els tipus de variaci lingstica que hi ha sn els segents:
FACTORS TIPUS DE VARIACI EXPLICACI I EXEMPLES Diferncies que hi ha en ls duna mateixa llengua entre persones de diferents poques o generacions. Per exemple, entre els valencianoparlants del s. XIX i del s. XXI. Diferncies que hi ha en ls duna mateixa llengua entre persones de regions, comarques, ciutats diferents del domini lingstic. Per exemple, entre els valencianoparlants d'Elx i d'Alzira, els parlants de Barcelona i Lleida. Diferncies que hi ha en ls duna mateixa llengua entre persones que pertanyen a grups socials diversos. Per exemple, entre un periodista i un llaurador del camp. Diferncies que hi ha en ls duna mateixa llengua segons la situaci comunicativa. Per exemple, entre el llenguatge jurdic i el llenguatge colloquial. TIPUS DE VARIETATS (A) Varietats histriques

Temps

Diacrnica

Espai

Diatpica

(B) Varietats geogrfiques (tamb anomenades dialectes)

Grup social

Diastrtica

(C) Varietats socials

Situaci comunicativa (1)

Diafsica

(D) Varietats estilstiques (tamb anomenades varietats funcionals o registres)

(1) La situaci comunicativa depn dels segents factors: tema, intenci, grau de formalitat i canal. Comenarem estudiant la variaci diafsica o estilstica. (D) LA VARIACI ESTILSTICA O FUNCIONAL1 La varietat de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situaci de comunicaci es coneix com a variaci estilstica o variaci funcional, que donar lloc als diferents registres. Cada parlant fa s duna sola varietat dialectal, per, en canvi, coneix i utilitza un ventall molt ms ampli de varietats estilstiques que li permet mantenir la comunicaci en mbits ds ben diferents. Aquestes varietats estilstiques o funcionals sadapten a cada situaci de comunicaci, i venen determinades per quatre factors: 1) 2) 3) 4) el tema la intenci la relaci entre lemissor i el receptor el canal

1) El tema s lmbit de la realitat a qu fa referncia el missatge. Es pot considerar que hi ha tants temes com especialitats conegudes: filosofia, matemtiques, economia, etc. Per cada tema pot ser tractat en un grau despecialitzaci diferent i, aix, es pot parlar de temes especialitzats (o especfics) i temes no especialitzats (o generals). El lxic, la sintaxi i lorganitzaci del missatge varien en funci del grau despecialitzaci amb qu es vulga tractar el tema. En la mesura que el text recull un gran nombre de termes especfics dun tema, es pot dir que s un text especialitzat, que utilitza un lxic propi dels qui han aprofundit en el tema. Per exemple, en un text especialitzat en meteorologia sutilitzarien termes com ara anticicl, depressi, efecte de Coriolis... En canvi en un text no especialitzat utilitzarem termes com pluja, nvols, vent... s a dir, paraules que formen part dun coneixement majoritari per part de la poblaci, una terminologia general.
1. Estudiarem aquesta varietat en primer lloc per l'inters primordial en abordar l'adequaci textual.

2) La intencionalitat o el propsit comunicatiu pot ser subjectiu si dna una informaci en qu sn evidents els sentiments de lemissor, per exemple, quan lexplicaci dun accident la fa una persona que hi ha estat implicada. La intencionalitat s subjectiva quan lemissor vol influir en el receptor (convncer, renyar, engrescar, trobar algun tipus dempatia...). En canvi, una notcia del diari far una explicaci del mateix tema molt ms neutra, sense implicacions personals, tindr un carcter ms objectiu. 3) La relaci entre lemissor i el receptor expressa el grau de familiaritat que hi ha entre ells. Qualsevol acte comunicatiu es mou en una escala de ms formal a menys formal. Aix, els tractaments que sutilitzen per a una carta personal acostumen a ser directes (Hola, com ests? tu-) mentre que en una carta comercial cal respectar una srie de formalitats (Benvolgut senyor, us comunicam... vs/vost-). En general es parla de quatre graus: nivell molt formal, formal (corresponent a lestndard), poc formal i vulgar. 4) El canal que sutilitza en la situaci comunicativa determina dos tipus de registres: els orals (espontanis o no espontanis) i els escrits (principalment no espontanis, llevat del guasap, xat, missatges...). El canal oral espontani es caracteritza per la immediatesa, la simplificaci dels elements sintctics i ls delements no verbals, com la gestualitzaci. En canal oral no espontani seria el propi de conferncies o intervencions en pblic preparades, per exemple. El canal escrit s ms elaborat, la sintaxi s complexa i hi trobem els signes de puntuaci, que supleixen lentonaci. Tota aquesta varietat estilstica o funcional, dna lloc als registres, que sagrupen en dos blocs: formals i no formals. Els registres formals susen en contextos que requereixen un model de llenguatge elaborat (a causa del tema tractat, o del canal, o de la relaci amb el receptor, o la intencionalitat objectiva). Sn els registres cientificotcnic, literari i estndard. Els registres no formals sn formes de parlar caracteritzades per un cert allunyament de la varietat estndard. Susen en contextos privats (converses familiars, laborals i damics) i per parlar de temes generals. Sn els registres colloquial, el vulgar i largot. ELS REGISTRES FORMALS El registre cientificotcnic El registre cientificotcnic s propi de textos cientfics i tcnics que es transmeten, normalment, pel canal escrit (o oral preparat). El seu propsit s la descripci o lexplicaci objectiva de temes especialitzats (didctica o merament informativa). Sexpressa generalment per mitj del text expositiu, juntament amb largumentatiu, per tal de demostrar els raonaments. Es caracteritza per la claredat, lobjectivitat, la funci referencial (denotaci) i la precisi lxica, s a dir, els termes tenen un sentit nic i ben definit, sense ambigitats. Hi abunden els tecnicismes i neologismes. Exemples de textos que utilitzen aquest registre: monografies, tesis, preparaci de conferncies, articles per a revistes especialitzades, manuals, descripcions de mquines o utillatges, etc. El registre literari El registre literari s propi dels textos amb un grau alt delaboraci lingstica que cerquen la bellesa, lenginy, lhumor, les emocions ... amb el propsit de cridar latenci dels lectors sobre el mateix missatge. T una finalitat esttica que es troba en la forma i tamb en el contingut, ja que de vegades, segons la temtica, pot imitar qualsevol altre registre introduint seqncies textuals en altres registres ms alts o baixos. Es caracteritza per la subjectivitat de lemissor, que mostra la seua visi del mn, matisada per la prpia experincia, influda per un determinat context cultural. Es manifesta generalment a travs del canal escrit, tot i que no hem doblidar les manifestacions prpies de la literatura oral.

El llenguatge s, principalment, connotatiu, polismic (permet que hi haja ms duna interpretaci, segons el lector), i sol presentar figures estilstiques. La varietat estndard Lestndard s una varietat formal que serveix de model de referncia per a tots els membres duna comunitat lingstica en uns mbits ds determinats o en tots els mbits. s una varietat comuna, establerta com a general per damunt de qualsevol altra varietat (s a dir, t un valor supradialectal). Lestndard garanteix i fa possible la comunicaci generalitzada entre els parlants duna mateixa llengua: busca leficcia comunicativa. La finalitat pot ser objectiva o subjectiva, per es mant sempre dins els parmetres de la formalitat. Se li atorga un carcter neutre, sense terminologia especfica, ni figures retriques ni colloquialismes. La varietat estndard ha de complir dos requisits bsics: la correcci i ladequaci. La correcci fa referncia a la gramtica prescriptiva o normativa duna llengua, i ha danar acompanyada de ladequaci, en el sentit duns usos lingstics convencionals associats a unes situacions comunicatives concretes. Dins la varietat estndard hi ha diversos tecnolectes, segons els mbits on sutilitze (el juridicoadministratiu, el periodstic, el publicitari, etc.). La varietat estndard s prpia de tots aquells mbits lingstics que demanen un grau de formalitat mitj o elevat, sense caure en el cultisme ni en la familiaritat: llibres de divulgaci, converses i correspondncia formal, mitjans de comunicaci, ensenyament obligatori, etc. ELS REGISTRES NO FORMALS Lespontanetat s el tret caracteritzador principal dels registres no formals, que comparteixen la mateixa tipologia de trets lxics i morfosintctics: En el pla lxic Fer, cosa, tros, aix, all... Bueno, vale, tio... Roig com una tomata... Saps? Val? Vull dir, b... Va acabar en dos segons... Anar endavant, fer festa... Puf! Patapls!... Jugar-se la vida, rompres les banyes... En el pla morfosintctic Augmentatius i diminutius Cotxs, festassa, rosset... Pleonasmes Dna-mho a mi... Trets dialectals Article determinat (lo), monoftongacions (aigo), ieisme (paia), etc. Estil no formal: Estructures sintctiques poc elaborades, oracions simples o coordinades, poca riquesa de connectors, alteraci de lordre lgic de la frase, manca de concordana entre subjecte i verb o gnere gramatical, prdua de la referncia en usar la cohesi lxica i gramatical, s equivocat dels relatius, conjugaci verbal dialectal, barbarismes, argot, repeticions abundants dels termes, interrupcions, frases inacabades... Tamb destaca la riquesa de lentonaci. Aquests exemples d's colloquial els analitzarem amb les nostres produccions prpies en abordar la cohesi textual. Abs de termes genrics Castellanismes Comparacions Tics lingstics Exageracions Locucions i frases fetes Onomatopeies Sentits figurats i manca de propietat El registre colloquial El registre colloquial s el propi de la comunicaci oral informal en situacions en qu es tracta de temes de carcter general amb propsits subjectius, de manera planera, sense afectaci ni aspiracions cientfiques. s el registre propi de la conversa espontnia al carrer, amb els amics, amb la famlia... per tamb s el de les transmissions esportives, els debats, les taules rodones, les tertlies, etc.

El registre vulgar El que diferencia el registre vulgar del colloquial s la transgressi de la norma social. Shi usen formes que poden molestar el receptor, com ara renecs, paraules malsonants, s de termes referits a certs temes considerats tab, etc. El registre vulgar s el nivell de llenguatge ms poc elaborat, que saparta de la norma lingstica en la pronncia, el lxic i la morfosintaxi. Els argots Largot s una varietat de la llengua que utilitza un grup social per diferenciar-se de la resta de la comunitat de parlants. Hi ha tres tipus dargots: a) Largot dels grups que comparteixen la mateixa professi o activitat i que adopten un lxic, diferent del tcnic, per referir-se a eines, processos o instruments propis de la seua especialitat i que nicament tenen significaci per als individus que tenen relaci amb aquest mbit professional. b) Largot de grups marginals de la societat que tenen la voluntat de crear un codi parallel a la llengua que nicament siga comprs pels individus que formen part del grup. Aix, el llenguatge dels delinqents, reclusos, drogoaddictes est format per un lxic amb mots peculiars creats, precisament, per no ser entesos per la resta de la societat i mantenir, daquesta manera, la seua condici de segregaci i marginalitat. Largot en catal s molt pobre, hi ha molt poques aportacions autntiques dels parlants valencians, mallorquins i catalans, i aix es pot considerar un indicador de la manca de normalitzaci histrica de la llengua. Exemples: pasma, faca, calers, melopea, xungo, xapar, canguelis, merder, camell, xoriar, de xiripa... c)L'argot juvenil o dels estudiants: s un tipus de llenguatge colloquial (amb expressions vulgars) de carcter generacional, que beu molt dels argots marginals i que t tamb els seus propis mecanismes de creaci lxica prpia. Alguns programes televisius, pellcules i la publicitat participen de la creaci de termes i expressions que passen a la llengua habitual dels joves. De vegades duren ms d'una generaci per en la majoria dels casos, els termes cauen en dess en els nous grups generacionals.
Dissabte passat vam mirar unes pelis a casa. Desprs Jordi va dir que tenia ganes danar a fer-se uns cubates, danar a fer una mica el txorra. Jo lendem havia de currar, per vaig pensar que era millor no posar-me borde amb ell, perqu sempre diu que mescaquege cada vegada que ell vol eixir. Li vaig dir que no em volia gastar una pasta i em va dir que no patira, que primer anirem a un bareto cutre, que tenien els cubates a noms dos euros. Li vaig dir que no colava, que ja nestava fins a la polla dels seus xanxullos, que avui en dia qualsevol xorrada costava com a mnim tres euros, i ell em va dir que no fra tan cabron, que semblava una xatxa jubilada. Total, que al final vaig passar de tot i vaig dir: apa, anem a liar-la!. Tres hores desprs vam acabar en un local pijo, pijo, ple de guiris i gilipolles. Tothom anava a la seua puta bola, en plan solitari. I a pesar que ens ho vam currar mogolln i vam tontejar amb tot quisqui, ni un trist ligue. s que hi havia uns tios que thi cagues, per res, com sempre vam acabar menjant-nos el bocata guarro del bar cutre del cant. I al cap de dos hores, a currar amb el colocon posat. Joder! ______________________________________________________

PROPOSTES D'ACTIVITATS SOBRE ELS REGISTRES:

1. Desprs de la lectura d'aquests fulls, elabora un mapa mental que incloga els principals apartats i subapartats de la variaci estilstica sense explicacions: http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_mental. 2. Ajudat/da del mapa mental que has elaborat, explica oralment els conceptes que s'aborden als fulls. 3. Recerca en el web i amplia aquests conceptes: tecnolecte, llengua estndard, denotaci, connotaci. 4. Imagina que ets especialista d'un camp cientificotcnic concret. Busca i enumera 6 termes (noms, verbs) especfics i fes que els companys endevinen en quina cincia, tcnica o disciplina s'utilitzen. 5. Revisa les caracterstiques de l'estil no formal que hi ha al quadre (pg.3). Posa alguns exemples d'usos lingstics no formals basant-te en l'enumeraci de casos: com es realitzarien parlant. 6. Amplia els exemples del text darrer amb 10 paraules de l'argot juvenil o estudiantil que utilitzes.