Divendres, 16 de novembre de 2012 nm. 2.171 www.diarimes.

com

AVUI
REUS

Vens desallotjats pel perill desfondrament duna casa al carrer del Fossar Vell. P12
CAMP DE TARRAGONA

Falset aprova la segona fase de la restauraci de les muralles i lentorn del castell. P17

Puig demana disculpes al menor ferit i diu que els cops a la noia van ser injustificats
TARRAGONA LEsttua dels Despullats va acollir una concentraci popular amb unes 200 persones per rebutjar les accions policials. P7
CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

El dibuixant Forges estar present a la Setmana del Cmic

Realitzar una conferncia dilluns a lAntiga Audincia. P8

REUS

El govern espanyol atura dos anys els desnonaments de famlies vulnerables. P18

ESPANYA

Nova lnia dajudes des de principis dany per impulsar el comer local
Shi invertiran 30.000 euros, del pressupost del 2012. P10

CAMP DE TARRAGONA

Condemnen tres persones a deu anys de pres per un segrest el 2008

Presumptament es tractaria de narcotraficants. P15

TARRAGONA

Hortnsia Grau (ICV-EUiA), Rafael Luna (PP), Albert Batet (CiU), Xavier Abell (TAC12), Xavier Sabat (PSC) i Josep Andreu (ERC-Cat S).

Els candidats, cara a cara en el debat de Diari Ms, TAC12 i Tarragona Rdio
ELECCIONS Albert Batet (CiU) va haver de fer front a les crtiques de la resta de candidats, que van retreure-li les poltiques econmiques dArtur Mas. P2-3

Llastarri: Una de les metes s que el club sautofinanci ms

Magrada guanyar, per tinc en compte la professionalitat, diu. P21

diarims 16/11/2012

ELECCIONS

Batet s el blanc de les crtiques en un debat electoral previsible i amb poc suc
Els candidats van apostar per exposar el seu discurs deixant poc marge a les discussions, que nicament es van donar entre socialistes i convergents
Laia Daz
CRISTINA AGUILAR

ELECCIONS 25N

Molt de soroll i poca concrdia. Aquesta s la conclusi que es pot extreure del debat electoral que es va celebrar ahir a la tarda en qu hi van participar els cinc candidats que encapalen les llistes de les formacions que van aconseguir ms representaci parlamentria a la demarcaci de Tarragona a les eleccions del 2010. Organitzat de manera conjunta per Tarragona Rdio, TAC12, TDCamp i el Diari Ms, la trobada va servir per evidenciar que en moltes qestions les formacions poltiques tenen molt poc en com i que en daltres no hi ha res com agermanar-se per atacar el ms fort. Aix s el que va passar a linici del debat quan Hortnsia Grau (ICV-EUiA), Rafael Luna (PP) i Xavier Sabat (PSC) van iniciar les seves intervencions carregant contra Albert Batet (CiU). Tot i que el seu discurs distava de ser similar, Grau, Luna i Sabat van carregar contra el vallenc i sobre les poltiques econmiques aplicades per lexecutiu del seu lder, Artur Mas, durant el darrer any i mig de legislatura. Lecosocialista, amb el salero que la caracteritza, va acusar el convergent de no haver fet pblica ni una sola proposta de les que van al pacte fiscal. Cal fer un pacte de redistribuci de la riquesa, s ms, ens ho est dient el senyor Obama que han de pagar ms els qui ms tenen i vosts no fan altra cosa que amagar les seves cartes, li va etzibar Grau. Luna, per la seva banda, li va retreure que hagus tret pit durant la presentaci de la negativa de Madrid al pacte fiscal com a justificaci per convocar eleccions. Si el seu programa electoral es

dreu va assegurar que de lEspanya dxit de fa cinc o sis anys ara ja no en queda res perqu la crisi ha evidenciat que els peus eren de fang i que tot all era fum. El republic va defensar la idea de llibertat del poble com lnica forma possible per poder garantir un estat del benestar en qu sanitat i ensenyament siguin els pilars fonamentals de la societat i no pas lobjecte de les poltiques de retallades. Poca confiana en CiU Era obvi que en algun moment o altre del debat sacabaria mirant pel retrovisor per recordar els acords i els pactes que en moltes ocasions han unit convergents i populars, per tamb aquell que va unir durant dues legislatures socialistes, republicants i ecosocialistes: el tripartit. Rafa Luna (PP) va assegurar que la conclusi extreta de tots els pactes arribats amb CiU s que no s pot confiar en els convergents. El popular va remarcar que shavia arribat a acords per potenciar la creaci docupaci i en molts daltres mbits que encara no shavien complert. Ja magradaria que el senyor Mas tingus propostes per solucionar problemes, per ara noms vol sortir amb els braos oberts com si fos el Messies, etzibava Luna. Daltra banda, la majoria de records pel tripartit van sorgir quan es va comenar a tractar el segon bloc del debat, dedicat a lestat propi, lestat federal o lestat de les autonomies, moment en qu es va voler associar linici de la situaci que est vivint avui en dia Catalunya amb les retallades que va aplicar a lEstatut (ICV-EUiA, ERC i PSC no van perdre loportunitat de penjar-se

Hortnsia Grau (ICV-EUiA), Josep Andreu (ERC-Cat S), Rafael Luna (PP), Xavier Sabat (PSC) i Albert Batet (CiU) abans del debat.

Sabat va retreure diversos cops a Batet que estigus constantment interrompent-lo

basava nicament amb el pacte fiscal, fa pena. El senyor Mas ha fet com una estampida. Va anar a Madrid sabent que li dirien que no i ara ha aprofitat el comod. Senyor Batet, estem cansats que no ens aporti cap novetat, li deia el popular. Finalment, el socialista Sabat, amb qui Batet hi va tenir ms enganxades (en un moment, fins

El republic, Josep Andreu, va ser el qui menys va interactuar amb els altres candidats
i tot, va amenaar el moderador de no parlar ms en tot el debat si Batet el tornava a interrompre), va acusar-lo de ser com un lder duna repblica socialista en qu lnica premissa s que quan estiguem sols ja ho arreglarem tot. Batet que fins llavors havia anat controlant la seva llengua, va retreure-li a Sabat que acuss al president Mas dhaver elimi-

nat limpost de successions per aprofitar-ho per la mort del seu pare i desprs que el socialista poss diversos exemples de dades recopilades per les joventuts del seu partit, Batet li va dir que si destaca el paper dels joves hauria dapostar per la renovaci dins del seu propi partit, en clara allusi a les nombroses vegades que Sabat ha encapalat una llista o ha ocupat un crrec poltic amb el segell del seu partit al darrere. Davant de tants atacs, el candidat convergent va arribar en algun moment a perdre la calma

que el caracteritza, per s que fins i tot va semblar que la resta de caps de llista haguessin arribat a una mena de pacte tcit per carregar contra ell. Josep Andreu en un altre mn Per una altra banda, Josep Andreu (ERC-Cat S). El republic va tenir pocs moments denfrontament amb els seus rivals i va transmetre la imatge que ell havia anat all a explicar el seu discurs sense tenir la necessitat de replicar als seus contrincants. En matria econmica, que va centrar el primer bloc del debat, An-

ELECCIONS
Luna va assegurar que els pactes fets fins ara amb CiU els hi havien fet perdre la confiana
la medalla per la feina feta amb la redacci del document) el Tribunal Constitucional a instncies dun recurs presentat pel PP. El futur de Catalunya En el segon bloc del debat, basat en les possibilitats jurdiques que pot tenir la Catalunya del futur, poques novetats. Missatges generalistes, molts dells sentits ja de boca dels candidats a la presidncia de Catalunya. Sabat i Luna van coincidir amb la idea que Catalunya continu formant part dEspanya bsicament perqu no es doni la possibilitat que el pas pugui quedar fora de la Uni Europa. Aix s, la principal diferncia entre socialistes i populars s que els primers aposten per la via federal, mentre que els segons ja estan b amb lestat de les autonomies. Per la seva banda, Batet i Andreu van defensar la idea de fer una consulta democrtica i vinculant perqu els catalans decideixin el seu futur, un futur en el que ambds aposten per una Catalunya lliure, aix s, dins de la Uni Europea. Finalment, Grau va deixar ms en dubte la seva posici, tot i que no va escatimar esforos en defensar el dret del poble a ser consultat. Queda poc ms duna setmana de campanya en qu els municipis del Camp de Tarragona rebran ms visites de poltics que mai i en qu els vespres es convertiran en un no parar de mtings amb lobjectiu de captar els vots dels qui encara estiguin indecisos de cara al proper diumenge 25 de novembre.

16/11/2012 diarims

Estat propi, estat federal o estat de les autonomies?

Albert Batet CiU

Al no a lEstatut del Constitucional, al no recent al pacte fiscal, al no a la immersi lingstica i al no al pagament dels deutes que t lEstat amb el pas volem que shi sumi el clam dun poble de lluitar per un futur millor. Volem fer una consulta amb tranquillitat perqu els catalans puguin decidir lliurement i que es puguin comenar a crear estructures destat per sortir de la crisi i poder viure millor. Fa poc hi ha hagut un canvi de rumb popular i el que volem s que la gent tri democrticament. El Partit Popular parla clar sobre que ells volen continuar sent espanyols, s una actitud molt respectable, per tamb haurien de defensar el seu territori fent un debat real i deixant fora duna vegada les pors que estan tractant dimposar quan parlen. Necessitem un futur esperenador i amb un estat propi dins de la Uni Europea desprs de fer una consulta democrtica i vincultant s el que tindrem.

Xavier Sabat PSC

Els socialistes hem estat enmig de les grans fites que ha viscut Catalunya. Vam redactar un Estatut, un document sobre el qual el PP hi va votar i va comenar a fer una campanya en contra a travs de falques publicitries i discursos poltics. De tot aix en va sortir una sentncia del Tribunal Constitucional que va retallar greument un document aprovat pel poble de Catalunya. s en aquest moment quan comena el malestar dels catalan,s al qual ara cal sumar-hi la crisi. La proposta de marxar dEuropa nosaltres no la volem, sin que apostem per una relaci bilateral de les dues comunitats i amb un finanament just. El senyor Mas va anar a Madrid a ensenyar el pacte fiscal i va marxar sense negociar, no va donar opci a rplica. s evident que ara hi ha un problema de relaci amb la resta de lestat espanyol, per els pasos civilitzats sempre ho han resolt a travs del federalisme.

Rafael Luna PP
Els problemes reals que t Catalunya es poden solucionar amb un govern fort. Per aix nosaltres apostem per un cam que ens portar a solucionar problemes. Podem entendre alguns posicionaments nacionalistes, per CiU representa una ambigitat molt gran i a hores dara tenen bona part del seu electorat desorientat. No volem estar en la ruta que ha escollit el senyor Mas perqu s com un viatge cap a la independncia amb un Titnic on noms se salvaran els que viatgen en primera classe. El PSC recrimina el tema de lEstatut, per el PP va presentar un seguit desmenes a les quals no sels hi va donar ni una sola oportunitat. Les nostres propostes, noms per ser del PP, van caure en un sac i van passar a millor vida. Aquestes seran unes eleccions de plebiscit, per aix demanem el vot a tota aquella gent que vol una Catalunya que continu sent espanyola i que segueixi estant dins de la Uni Europea.

Hortnsia Grau ICV-EUiA

Un estat federal noms funcionaria en el cas que hi hagus una relaci digual a igual entre Catalunya i Espanya. Per aix, ara s hora que el poble tingui dret a decidir el seu futur. Nosaltres ho vam fer b, vam fer un nou Estatut i quan va arribar a Madrid ens el van retallar, per aix la gent busca loportunitat de decidir i ara que sembla que CiU es creu aquesta premisa, a veure si ho aplica en tots els mbits. Ara b, les identitats sempre es construeixen en front dunes altres, per aix s molt perills barrejar-les amb qestions de bandera com ara est fent CiU. Tenim un conflicte democrtic. Lanticatalanisme sempre ha donat vots a Espanya, per ara el conflicte sha de resoldre en termes poltics, no podem anar amb el discurs de la por ni amb el dels descontrol perqu llavors ens estavellarem. Hem de posar seny amb un procs armat de legitimitat sense excloure a ning, s a dir, hem de ferho tots junts.

Josep Andreu ERC-Cat S

Est demostrat que aix de lestat de les autonomies no ha servit per Catalunya. El caf per a tots ha fet que no shagin respectat les tradicions de la nostra naci. Els catalans, que som pacients i pactistes, ja ho hem provat tot i noms sha evidenciat una fallida daquest sistema. Tamb vam intentar la via federal a lEstatut i va ser un fracs, no perqu no hi possssim de la nostra part, sin perqu a Espanya no hi vam trobar a ning que es volgus federar. Ara no ens queda cap altra opci que anar cap a un pas lliure. El discurs dAlcia Snchez Camacho a Madrid en contra de lEstatut va ser indigne i va representar un atac frontal a Catalunya. Llavors es van emparar en un poder judicial que dista molt de tenir un control democrtic i que s dun centralisme ferotge. Per qu diuen que estarem fora dEuropa? Qui ha estat ms europesta que el catalanisme? Sn els espanyols els qui no han volgut estar mai a Europa.

4
CIU

diarims 16/11/2012

ELECCIONS
PSC
ACN CedidA

Batet defensa lestat propi per garantir el benestar

El candidat de CiU per Tarragona va protagonitzar ahir una Doc Session
ACN

El cap de llista de Convergncia i Uni (CiU) a Tarragona, Albert Batet, ha defensat que lestat propi permetr garantir els serveis bsics per a la ciutadania, un major benestar i menys retallades. En el marc duna Doc Session sobre lmbit del benestar i els serveis socials que va tenir lloc ahir a Tarragona, el candidat de la federaci va insistir que, desprs de la negativa del govern espanyol a negociar el pacte fiscal, Catalunya decidir en aquestes eleccions si vol gestionar els
ICV

seus propis recursos. Batet va advocar per una gesti eficient i efica dels recursos, en un marc de collaboraci entre la Generalitat, els ajuntaments i les entitats del tercer sector, prestadores dels serveis. Batet va assegurar que aquestes eleccions marcaran la capacitat que tinguem els catalans de sortir-nos-en i de garantir els serveix bsics a les persones en un context de crisi, va dir, i de malestar. El candidat va insistir que lestat propi permetria a Catalunya disposar dels 16.000 MEUR que es paguen a

Aquesta s la imatge que caricaturitza Mas com si fos Hitler.

Albert Batet, ahir, durant la Doc Session.

Madrid i que no tornen. Batet va apuntar que amb una collaboraci entre la Generalitat, els ajuntaments i el tercer sector,

i gestionant de forma eficient i efica els recursos pblics, i amb ms sobirania, ms oportunitats, i ms benestar.
ACN

El PSC rebutja la publicaci duna foto de Mas caricaturitzat

Va ser publicada pel perfil del partit a Mont-roig
ACN

ICV-EUiA reclama impostos a les gran fortunes

ACN

El nmero 2 de la candidatura dICV-EUiA a Tarragona, Jordi Jordan, va presentar ahir les propostes de la formaci per garantir la continutat de la sanitat pblica. Concretament, el partit proposa nous impostos per les grans fortunes i empreses que serveixin per finanar els serveis sanitaris pblics, com sest fent a Frana. Aix mateix, tamb reclamen un gran pacte contra la corrupci, i va insistir que

cal investigar casos que afecten a la sanitat concertada. El candidat ebrenc ecosocialista va assegurar que, fins ara, les retallades en lmbit sanitari han incrementat les llistes despera i han collapsat les urgncies de lHospital Verge de la Cinta. Jordan diu que la formaci aposta per canviar les poltiques econmiques del pas perqu pugui haver-hi suficients diners per continuar tenint serveis sanitaris pblics al territori.

A la dreta, Jordi Jordan, amb membres del seu equip.

La Federaci del PSC a Tarragona sha desmarcat de la publicaci, ahir, duna fotografia al perfil de facebook del partit a Mont-roig (Baix Camp) que caricaturitza el president, Artur Mas, com el personatge de Hitler a la pellcula, interpretada per Charles Chaplin, El Gran Dictador. Fonts del partit han assegurat, que la imatge lhavia penjat un afiliat a les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), i que el partit, quan se nha assabentat, ha demanat la retirada immediata desvinculant-se del que consideren una acci a ttol individual. En el mateix

perfil de facebook, hi ha ara un text assegurant que la imatge sha retirat a petici duna persona que sha sentit molesta. Segons han explicat fonts del partit, el mateix primer secretari de la Federaci al Camp i candidat per Tarragona, Xavier Sabat, sha posat en contacte amb el mxim dirigent de les JSC a Catalunya, Ivan Martnez, per demanar-li que parls amb aquest afiliat i que retirs de forma immediata aquesta imatge. El partit ha deixat clar que aquest perfil de facebook no s oficial, tot i que surt el logo del PSC i el nom PSC Mont-roig-Miami.

PUBLICITAT

16/11/2012 diarims

diarims 16/11/2012

ELECCIONS
Josep Andreu. Candidat dERC per Tarragona a les eleccions al Parlament
CRISTINA AGUILAR

Creiem tant en el discurs de CiU que no volem que obtingui la majoria

Slvia Jimnez

El cap de llista dERC per la demarcaci de Tarragona reconeix que el seu partit viu un moment dol, amb el vent a favor
Creuen que no tindran dificultats en aconseguir segon diputat, el tercer tamb? Tornem a tenir caliu, el vent bufa a favor, omple les veles. Les dificultats de la darrera campanya shan capgirat. Voldrem tenir els resultats del 2003 de tres diputats. s difcil perqu hi ha ms formacions que aposten per lindependentisme. Ser la segona fora s massa demanar? Aix seria extraordinari, per nhauria dhaver algun miracle. Algun ministre del PP lhauria de dir grossa o alg del PSOE... Aix ens posaria en la cresta de lona. Hi havia desafecci amb ERC, creu que els votants shan refet? Qu creu que va passar als darrers comicis? Els dERC sempre hem tingut la virtut de ser en els moments histrics i decisius del pas i tenim la sensaci que podem avanar cap a la Catalunya lliure. Hem estat capaos de tornar-nos a reagrupar, deixar les lluites personals enrera, presentar-nos cohesionats i ser leina per anar cap a la independncia. A la nova ERC dOriol Junqueras hi ha aquesta complicitat interna de tornar a relligar la majoria de corrents i vots de lindependentisme. Creu que es necessitava canviar tan profundament les llistes? ERC en aquest moment hi ha una renovaci molt profunda, no hi ha ning que encapalava les llistes fa dos anys. Per potser el que tenia mrit s qui es va presentar fa dos anys quan els vents eren adversos i shavia de remar contracorrent. Ara ens hem deslligat de lpoca convulsa de les divisions. En lhoritz del temps tothom haur dassumir les seves responsabilitats i ens encarem cap a un possible inici dun cam duna nova Catalunya. Aix reconeix que Sergi de los Ros ho va tenir ms complicat a Tarragona que vost? No s que ho reconegui, s que ho dic obertament. Ja dic que si ara obtenim un bon resultat no ser una cosa del Pep Andreu, ni els mals resultats van ser cosa del Sergi de los Rios. Tot plegat s una globalitat. Ara s ms fcil, abans era ms difcil. Quin s el vostre valor afegit com a partit independentista? Nosaltres estem contents de qu tothom o quasi tothom sigui independentista i que lindependentisme shagi ests com a taca doli a partits i societats. Nosaltres volem una independncia per ser un pas just on estiguin garantits els pilars fonamentals del republicanisme, que s la igualtat en leducaci, en sanitat, el dret al treball... Creu que CiU sha apropiat del discurs sobiranista? Hi ha qui diu que aix volen eclipsar les retallades que shan dut a terme... Totes les retallades en sanitat suposen un estalvi de 1.500 milions deuros i les retallades en educaci de 700 milions deuros. Aquests 2.200 milions deuros sn un 20% de lespoli de 15.000 milions deuros... Amb aquests diners volem que Catalunya sigui justa i solidria i per aix reclamem la independncia, per aconseguir aquest benestar. Estic contentssim que CiU estigui al calaix de la independncia. Per sha de passar de les paraules als fets i sha daconseguir que la independncia porti el segell de la justcia i el progrs social. Aix sel creu el discurs independentista de CiU? Jo crec que les circumtncies econmiques i el tracte de lEs-

Josep Andreu, candidat dERC per Tarragona.

tat espanyol ha portat a CiU cap aquest cam desprs dhaver assajat lestat de les autonomiesi el federalisme i veure que s un fracs. No hi ha cap altre remei que deixar cabuda a la independncia. Tamb crec que si no haguessin hagut moviments socials tan importants com la manifestaci de la Diada no shagus iniciat aquest cam. CiU es va mostrar

oberta cap a un estat sobir el dia 12 de setembre, i benvinguts. Ens ho creiem tant que no volem que CiU tingui una majoria absoluta. Voldrem una majoria extraordinria transversal per la independncia. ERC sempre ha estat fidel a les institucions, al Parlament, al poder de la Generalitat i el seu president. Si hem de seguir el cam de la independncia ha

de ser un procs democrtic que avanci sense pausa. Per mentrestant qu... s lnic vehicle per sortir de la crisi? Fcil no ser, hem de ser la immensa majoria de la societat i del parlament per crear aquestes complicitats de tot el conjunt.En cas contrari Europa podria no ser completament escrupolosa amb el nostre mandat. Ser difcil i ha de ser rpid. Si es fa a llarg termini, si continuem amb aquesta situaci econmica, lany 2020 aqu no queda ning. El teixit industrial, que s la base larquitectura econmica del pas, sest deteriorant dia a dia. Necessitem solucions urgents, perqu per al 2020 aqu no quedar ni teixit industrial ni xarxa social. En el cas de Tarragona quina valoraci fa del mandat de Mas? Les grans infraestructures de Tarragona sn de lEstat i s un desastre. El poc que tenim de la Generalitat est aturat i tinc la sensaci que ho aturen per esperar uns mesos i desprs dir mireu, aquesta obra s nostra. Aquesta no s bona poltica. Pel que fa al tercer fil, que diguin que vulguin, si hi circulen trens de llarga distncia com ho faran? s impossible fer el tercer fil. Vost no s que dubti del tercer fil, directament no hi creu... Jo crec que aix s propaganda del PP. Quines aportacions al programa fa aquesta nova ERC? Lagenda social cada cop es va posant en un nivell ms alt de prioritats. Voldrem fer poltica industrial, turstica, per si continuem per aquest cam no s si arribarem a temps de fer-ho, ni tan sols podrem tenir una agenda de subsidis.

Hem rescatat els bancs i ens hem negat a rescatar els ciutadans
Catalunya s la nostra terra, Espanya el nostre pas i Europa el nostre futur, diu el candidat per Cs
Vicente M. Izquierdo

Matas Alonso. Cap de llista per Tarragona de Ciutadans

CRISTINA AGUILAR

Com est veient el procs electoral? Fora net, llevat de petits incidents per la part del Govern. El que hauria dhaver tingut fora neutralitat va fer una crida al vot partidista, ho vam denunciar i la Junta Electoral hi va posar ordre. Aquestes eleccions sn una fugida endavant que busquen amagar una molt mala gesti de Govern i una incapacitat per treure el pas de la situaci crtica en qu es troba. El votant coneix per qu hi ha eleccions? No. Tothom no est en el dia

a dia de la poltica. De fet, a la gent no li hauria de preocupar la poltica. Estem dins duna gran cerimnia de la confusi. Nhi ha molts que pensen que es vota un referndum. El 25 de novembre es poden dedicidir coses molt importants, i la gent sha de mobilitzar. Mas vol una majoria absoluta, quan el que sest mereixent s una patacada electoral. Si l11-S no hagus passat el que va passar, estarem parlant de comicis? Lexecutiva del partit ja contemplava feia mesos lescenari de lavanament electoral, perqu el que aix fa s tapar-ho tot.

Lestratgia de confrontament amb el Govern dEspanya s antiga i s de lAssemblea Nacional Catalana, i que CiU ha seguit fil per randa. Quin paper tindr Ciutadans en els comicis? Volem tenir fora per ser clarament una opci de canvi i una remodelaci profunda del Parlament. Catalunya s la nostra terra, Espanya s el nostre pas i Europa el nostre futur. Independncia s o independncia no. Independncia no. Aix qui ho ha de decidir? El que afecta a tots els espa-

nyols ho han de decidir els espanyols. Si aix sha de canviar, fem-ho, per que CiU faci servir la seva fora per fer-ho a les Corts Generals del Congrs dels Diputats. A Tarragona hi ha molta feina per fer. Som capdavanters en crisi. Llistes despera, infraestructures... Sha de treballar molt. Sempre sha primat els interessos de partit als interessos de la ciutadania, i aix no es pot permetre. Els desnonaments, una tragdia. Hem rescatat els bancs i ens hem negat a rescatar els ciuta-

Alonso, davant del jard vertical de Tarragona.

dans. Aquest tema el vam portar al Parlament de Catalunya, va sortir una proposta cap al Congrs dels Diputats perqu es reforms aquesta llei i est pendent de resoluci. s lamentable que shagin hagut de produir desgrcies perqu es comenci a pensar en rescatar aquests ciutadans.

Qu pensa de la manifestaci de dimecres? De motius per fer vaga nhi ha moltssims, per no estvem disposats a anar a la capalera amb aquests sindicats. Els incidents, lamentables. El cop que es va emportar el nen de 13 anys va ser accidental, i va ser conseqncia de la tensi del moment.


VAGA GENERAL

TARRAGONA

16/11/2012 diarims

Puig es disculpa, per insisteix que lagressi al menor va ser fortuta

El conseller dInterior noms troba reprovables els cops que va rebre la noia de 16 anys que recriminava lactitud als Mossos
Laia Daz/Agncies
CRISTINA AGUILAR

si del conseller els candidats dICV-EUiA i del PSC a la presidncia de la Generalitat, Joan Herrera i Pere Navarro, respectivament, en considerar inacceptable i molt greu aquesta actuaci policial. Concentraci a Tarragona Ahir al vespre es va celebrar a lentorn de lEsttua dels Despullats una concentraci popular de rebuig a lactuaci de la policia catalana a la ciutat de Tarragona. Unes 200 persones shi van donar cita i entremig shi van poder veure a la mare del menor ferit, que va preferir no parlar amb la premsa, i a la noia de 16 anys que rep els cops dels Mossos acompanyada pel seu pare, Juan Carlos Feijo. Ambdues famlies ja han presentat les seves respectives denncies contra els Mossos dEsquadra per les agressions que van patir els seus fills. Aquest procediment, segons va anunciar el conseller Puig al mat, faria que lexpedient que sobrs en contra del mosso que va agredir a la noia quedaria en suspens fins que no es resolgui el judici. Feijo va denunciar davant dels mitjans la seva indignaci i impotncia davant dun acte de desmesura per part de la policia. Segons el pare de la jove, que va insistir que la seva filla no tenia res a veure amb els aldarulls que van desembocar en la crrega policial al carrer Vidal i Barraquer, va remarcar que abans daixecar la porra sempre hi ha la paraula. Alguns dels manifestants van decidir portar la marxa fins a la plaa de la Font per aix van manifestar-se pel mig de la Rambla Nova i en arribar davant de lAjuntament de Tarragona van dissoldre la concentraci.

Lamento profundament la situaci produda duna manera fortuta. Amb aquestes paraules demanava disculpes el conseller dInterior, Felip Puig, pel cop de porra que va rebre un menor de 13 anys durant la marxa matinal dels piquets el passat dimecres durant la vaga general. Ara b, els cops que va rebre el menor quan estava a terra i els que van rebre les persones que lintentaven protegir no sn incorrectes segons el titular dInterior. Puig va justificar-los assegurant que a vegades aquests grups darraulits no sn per protegir ning sin per continuar fent accions violentes. Lnic que va admetre, en canvi, va ser que calia aclarir per qu shavia colpejat la noia de 16 anys que estava dreta a prop del punt on hi havia el menor ferit i que nicament estava recriminant als agents la seva actitud sense portar a les mans cap objecte contundent que pogus posar en perill la integritat dels agents. Si no hagussim pensat que hi pot haver alguna acci no del tot correcta o justificable ni tan sols haurem obert la informaci reservada que hem obert, va dir Puig. El conseller va reconixer tamb que podria ser una actuaci no noms incorrecta sin tamb reprovable, s a dir, que podria acabar amb un expedient

Finalment, el conseller va assegurar que ja havia presentat la seva disculpa personal i poltica a la famlia del menor. La jornada de vaga general de dimecres es va saldar amb 30 detinguts a tot Catalunya, dels quals 27 es van detenir als aldarulls del vespre a Barcelona i entre els quals hi ha quatre menors. Un altre dels detinguts va ser a Santa Coloma, un a Tarragona per una acci de trnsit i un a Cornell, a ms de 21 imputats i 29 persones ateses pels serveis demergncies mdiques. Lincident entra en campanya Lincident de Tarragona va entrar ahir en lagenda electoral dels partits poltics. SI, ERC i ICVEUiA van demanar formalment que es convoqui la Diputaci Permanent del Parlament perqu el conseller Felip Puig doni explicacions sobre lactuaci dels Mossos dEsquadra durant la manifestaci i la crrega dels Mossos a Tarragona. A ms, el candidat de Solidaritat Catalana per la Independncia (SI) a la presidncia de la Generalitat, Alfons Lpez Tena, va demanar la destituci del conseller dInterior, Felip Puig, per lagressi policial de dos menors pacfics i indefensos i el cessament dels responsables policials i sancions als autors de lagressi. Tamb van demanar la dimis-

Unes 200 persones es van concentrar ahir per denunciar els actes violents del dia de la vaga.

disciplinari i la seva corresponent sanci. La conselleria dInterior analitzar ara les imatges i tota lactuaci realitzada pels agents, que havien rebut lordre de crrega policial contra un piquet format per unes 200 persones de les quals una cinquantena anaven encaputxades i estaven increpant i llenant objectes contundents contra els agents. El conseller calcula que daqu a un mes o un mes i mig es podria conixer el resultat de la investigaci.

CRISTINA AGUILAR

Juan Carlos Feijo, pare de la menor agredida pels Mossos.

diarims 16/11/2012

TARRAGONA
CRISTINA AGUILAR

UNIVERSITAT

Forges, plat fort de la Setmana del Cmic a Tarragona

Les jornades comencen diumenge, a lAntiga Audincia
Redacci

ART

Missi comercial de la Cambra de Comer a Zmbia, Sud-frica i Angola

Fins el dia 22 de novembre la Cambra de Comer de Tarragona estar de missi empresarial a frica, concretament a tres pasos: Zmbia, Sud-frica i Angola. Els dos darrers pasos ja han rebut, amb anterioritat, prospeccions de mercat de la corporaci tarragonina per, ats el seu potencial de negoci, s del tot oport seguir reforant els lligams de collaboraci comercial, segons informava ahir la Cambra de Comer de Tarragona. Segons lens cameral, aquesta est essent una missi multisectorial en la que hi prenen part una quinzena empreses no noms de la ciutat de Tarragona, sin tamb de vingudes darreu de lEstat. A Zmbia encara no hi ha presncia de lempresariat tarragon.

Phil Jones, ahir, al paraninf del Rectorat de la URV.

Phil Jones s investit doctor honoris causa per la URV

La cerimnia es va celebrar ahir al migdia
ACN

El dibuixant Forges, Antonio Fraguas, dissertar sobre Cmic, acudit i transici dilluns que ve a lAntiga Audincia de Tarragona, com a plat fort de la setmana del Cmic de la ciutat, segons van explicar ahir els organitzadors, el collectiu Delirpolis. La conferncia del clebre dibuixant Forges ser un dels actes estrella daquesta Setmana del Cmic, que comenar el proper diumenge dia 18 i conclour el prxim 23 de novembre amb el ttol de Jornades destudi de lart seqencial. Aquesta cinquena edici de la trobada se celebra a lAntiga Audincia, a la Part Alta de TarragoFORMACI

La conferncia del clebre dibuixant ser dilluns a lAntiga Audincia Es presentar lobra pstuma de Jos Luis Zaragoza Peret que buscava la mort
na, i comptar amb exposicions, projeccions de cinema i conferncies i la presentaci de Peret que buscava la mort, lobra pstuma del dibuixant Jos Luis Zaragoza, membre mort del grup Delirpolis. El director de lesdeveniment, Miguel Villalba, va comentar

ahir durant la presentaci de la Setmana del Cmic de la ciutat de Tarragona que la programaci est completament dissenyada amb continguts dinters tant per als professionals com per als que sacosten per primera vegada a lart seqencial i volen descobrir-lo. La regidora de Cultura de lAjuntament de Tarragona, Carme Crespo, el departament de la qual collabora amb la Setmana del Cmic, destacava tamb ahir durant la presentaci la clara aposta per les arts visuals, que han coincidit en aquest ltim trimestre de lany de la Capitalitat de la Cultura Catalana de la ciutat.

La URV va investir ahir doctor honoris causa Phil Jones, cientfic pioner en lestudi del canvi climtic. Ahir al migdia va tenir lloc lacte solemne i acadmic al paranimf de la universitat, al Rectorat, i Jones va ser apadrinat per la professora Manola Brunet, directora del Centre de Recerca en Canvi Climtic, a proposta del departament de Geografia de la URV. Phil Douglas Jones s un cientfic britnic internacionalment reconegut per la seva contribuci pionera a estimar lescalfament global i per les seves aportacions a la cincia del canvi

climtic en general. Jones s director de la Unitat de Recerca Climtica de lEscola de Cincies Ambientals de la Universitat dEast Anglia, a Norwich (Gran Bretanya). Tant per les seves aportacions cientfiques a la cincia del canvi climtic en general i, en particular, al coneixement de lescalfament global, el Departament de Geografia de la URV lha proposat per a ser investit Doctor Honoris Causa daquesta Universitat. Les seves aportacions a aquests camps del coneixement han estat molt nombroses amb a prop de ms de 500 publicacions de carcter cientfic.

LEscola dArt i Disseny idear els nous vestits del Ball de Diables
Lentitat ha convocat un concurs didees
Redacci

El Ball de Diables de la ciutat de Tarragona ha convocat entre els estudiants dIllustraci de lEscola dArt i Disseny de la Diputaci a Tarragona (EADT) un concurs didees amb lobjectiu de renovar la indumentria dels diables. Lestudiant amb la idea

guanyadora daquest concurs rebr un encrrec professional per a tirar endavant el seu projecte. Aquest mes de novembre sha reunit el jurat que ha de triar la proposta guanyadora del concurs didees. El jurat el formen la presidenta daquesta entitat cultural tarragonina, Ana

Tellaeche; diversos membres de lassociaci; experts en cultura popular; membres daltres colles de diables i la professora dillustraci i directora de lEADT Empar Escobar. La resoluci es far pblica properament en un acte convocat pel Ball de Diables. Per als estudiants de lEADT la proposta del Ball de Diables representa una oportunitat daproximar les seves illustracions i creacions plstiques a una demanda professional generada des del mn de la cultura, en concret, des duna de les associacions de cultura popular amb ms tradici a la ciutat de Tarragona.

Demostracions en directe de cuina a El Corte Ingls

Amb larribada de les festes nadalenques, El Corte Ingls dur a terme demostracions de cuina en directe a la sisena planta de lestabliment tarragon del 20 al 29 de novembre. Els dies escollits sn tots els dimarts i dijous del mes de novembre a partir de dos quarts de set de la tarda. De la m del xef del restaurant dEl Corte Ingls, tots els assistents aprendran receptes de cuina saludables.

PUBLICITAT

16/11/2012 diarims

10

diarims 16/11/2012

REUS

Reus subvencionar les reformes i lobertura de nous comeros

Tamb les accions de promoci comercial en unes ajudes que, per primer cop, sadrecen als mercats
S. Cases

ECONOMIA

De latur no ens treuran les administracions, sin els privats i els que generin llocs de treball. Sota aquesta premissa, la primera tinent dalcalde i regidora de Promoci Econmica, Alcia Alegret, va presentar ahir la nova lnia dajudes que obrir a principis dany lAjuntament de Reus per impulsar el comer local. En una partida inicial de 30 mil euros provinent dels pressupostos del 2012, es preveuen tres lnies de subvencions pels empresaris que vulguin reformar els seus negocis, pels emprenedors i per les diferents entitats que vulguin promoure accions comercials. Aix, els autnoms i pimes, tant detallistes com majoristes, que vulguin modernitzar els seus negocis podran optar a lajuda si fa almenys tres anys que estan oberts i realitzant una inversi mnima de 6 mil euros. Si s aix, podran accedir a una subvenci del 10% de la inversi, fins un mxim de 3 mil euros, si duen a terme reformes
EMPRESA

en les installacions exposici i venda, senyalitzaci, sistemes de seguretat, accessibilitat, estalvi energtic, tractament de residus..., projectes dinteriorisme, enginyeria o arquitectura, millores tecnolgiques, implantaci

pel seu projecte, va comentar ahir Alegret. En aquest sentit, es preveu una ajuda del 20% de la inversi fins un mxim de mil euros per a nous establiments o 1.200 per als ubicats als mercats en ladequaci, el rtol o el

Es preveu una subvenci del 10% de la inversi fins a 3 mil euros en obres a establiments
de comer electrnic o si volen obtenir la Certificaci de qualitat aplicable a cada activitat. El sector ens demanava que no ens oblidssim del comer ja existent, va comentar ahir Alegret que, per primer cop, aquesta nova lnia dajudes, fruit de la collaboraci publico-privada, tamb sadrea als paradistes dels mercats de Reus. Gent provinent de latur En aquesta lnia, tamb es preveuen ajudes per a noves installacions comercials. Que puguin trobar en Reus la ciutat ideal

Els emprenedors provinents de latur podran optar a una ajuda del 20%
mobiliari. Per accedir a aquesta ajuda, els emprenedors hauran de provenir de latur. Per ltim, la convocatria tamb preveu una tercera lnia dajudes per les entitats que promoguin accions comercials i campanyes innovadores. En aquest cas, les bases preveuen una subvenci del 50% del cost de lacci de promoci, fins a un mxim de 3 mil euros. Amb aquesta nova lnia dajudes donem un nou impuls al comer local i contribuim econmicament a millorar la seva competitivitat i a posicionar-lo millor com a re-

ferent econmic de la ciutat. Es tracta dunes ajudes a la inversi que facin els propis comerciants per millorar la seva competitivitat i millorar i modernitzar el seu negoci. Noms amb la collaboraci pblico-privada aconseguirem un comer de qualitat i lexcellncia com a ciutat comercial, va afegir ahir Alegret. Bonificacions Aquestes ajudes safegeixen a les bonificacions per a noves llicncies dactivitats i creaci docupaci que entraran en vigor amb les ordenances fiscals. Les bonificacions contemplen una reducci del 50% de la taxa dactivitats per a noves altes i una rebaixa del 30% addicional a les empreses que cren i mantinguin un mnim de dos llocs de treball. A ms, pel 2013 es mantindran les bonificacions del 50% de lIBI als immobles dorganismes pblics dinvestigaci, del 95% de lIBI als immobles densenyament universitari i del 50% de lIAE a cooperatives, unions, federacions i confederacions.

Lalcalde es reuneix amb representants de la multinacional Kemz

Estudia implantar-se a la zona del Tecnoparc
Redacci

Lalcalde de Reus, Carles Pellicer, la regidora de Promoci Econmica, Alcia Alegret, i el regidor dEmpresa, Innovaci i Ocupaci, Marc Arza, es van reunir ahir amb representants de la multinacional russa Kemz, que recentment ha manifestat

el seu inters per Reus com a potencial base de lexpansi internacional de lempresa en els mercats europeu i hispanoameric. El govern de Reus celebra linters de Kemz per la ciutat perqu pot contribuir a donar un nou impuls a leconomia local i

a la creaci docupaci; i posa a disposici de la multinacional la collaboraci amb el potencial tecnolgic, el coneixement i les estructures de treball en xarxa dels diferents equipaments i serveis municipals per contribuir a dinamitzar les oportunitats empresarials que ofereix lempresa. La reuni va comptar amb la presncia de diferents crrecs directius de Kemz: el vicepresident tcnic, Nikolai Kokoshkin; el director comercial, Oleg Petrov; i el director de mrquting, Sergey G. Tsybulnik; i el delegat de Kemz a Espanya, Josep M. Nogus.

Lspeaker Mnica Muoz, protagonista duna nova sessi dels Esmorzars Cambra
Lspeaker Mnica Muoz va ser la protagonista ahir al mat de la nova sessi dels Esmorzars Cambra que organitza peridicament la Cambra de Comer de Reus amb lobjectiu daprofundir en diverses qestions que sn de linters dels associats. Muoz, especialista en vendes i assessora de diverses empreses en lmbit comercial, va illustrar la seva exposici amb diversos exemples que van servir per generar reflexi i anlisi entre els presents. Davant dun auditori format per empresaris i comercials de petites i mitjanes empreses de la demarcaci de la Cambra, la ponent va insistir en la necessitat de diferenciar i especificar el nostre producte, analitzant el pblic objectiu al qual va adreat, per poder millorar el nostre posicionament comercial i aconseguir incrementar les vendes. La sessi dahir de lEsmorzar Cambra va estar organitzada per la Comissi de Dona i Empresa de la corporaci. Muoz s professora a diferents universitats i consultora de Vendes, entre altres, a Renault, Fagor, Vodafone i Ono.

PUBLICITAT

16/11/2012 diarims

11

12

diarims 16/11/2012

REUS

Un edifici del Fossar Vell ser enderrocat pel perill desfondrament

Una de les famlies de les cases colindants va dormir fora de casa per precauci
S. Cases
OLVIA MOLET

SUCCESSOS

Ensurt ahir al vespre al centre de Reus. Diversos vens van haver de ser desallotjats a causa del perill desfrondament duna casa situada al carrer del Fossar Vell, a tocar de la Raval de Robuster. Poc desprs de les nou del vespre, els vens van alertar als Bombers de moviments i sorolls en una casa abandonada i apuntalada des de fa mesos. Un ampli dispositiu de la Gurdia Urbana va tallar la circulaci i acordonar la zona, que es va reobrir sobre les onze. Els vens podran tornar a casa Tres dotacions de Bombers de la Generalitat es van desplaar fins al lloc dels fets i, amb una autoescala, van inspeccionar els danys de ledifici, que shaurien accelerat en les darreres pluges. De fet, segons va informar el regidor dUrbanisme, Miquel Domingo, en les darreres setmanes tcnics municipals ja havien revisat la casa. Tot i que les cases colindants no presentaven danys estructuSANITAT

Els Bombers van inspeccionar la casa i, abans de les onze, es van retirar.

rals, una de les famlies va passar la nit en un hotel per precauci i tot apunta que podran tornar avui a la casa seva. Lalcalde, Carles Pellicer, la primera tinent dalcalde, Alcia

Alegret i diversos regidors es van desplaar fins al lloc dels fets. Pellicer va anunciar que avui signar un decret per ordenar lenderroc de ledifici, propietat duna entitat financera, que
RELIGI

shaur de fer crrec dels costos de les tasques. Lampli dispositiu va congregar desenes de persones que en aquell moment es trobaven pel centre.

El Comit de lHospital Sant Joan es reuneix amb lalcalde

El Comit dEmpresa de lHospital Sant Joan de Reus mantindr avui una reuni amblalcalde Carles Pellicer i la Presidenta del Grup Salut Teresa Gomis per determinar el romb del centre sanitari arran de la marxa de Jos Augusto Garca Navarro, Director General del Grup Sagessa. Els representants dels treballadors de lHospital havien posat ahir sobre la taula la possibilitat que la gesti del centre acabs en mans de la Fundaci Santa Tecla de Tarragona, opci que tant des de la prpia Fundaci com des del Grup Salut Reus sha desmentit categricament. El Comit, tot i aix, mantenia ahir la seva versi tot argumentant que la seva funci consistia a informar la resta de treballadors de la situaci que travessava lempresa i de com es podria acabar resolvent, i que es mantenia a lexpectativa de qu passs durant la reuni davui.

FiraReus acollir un Congrs de Testimonis de Jehov

FiraReus acollir aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, un nou Congrs dels Testimonis de Jehov. Aquesta trobada social i religiosa aplegar cada dia ms de 900 Testimonis de Jehov darreu de la demarcaci. Lacte consisteix en una reuni amb culte i posteriorment el bateig dalgun dels membres daquesta confessi religiosa. Parallelament, el Centre dAmics de Reus acollir, diumenge al mat, el set Frum Cristi de Reus. La ponncia Ens conv un Vatic III? anirpa a crrec del monjo de Montserrat Hilari Raguer. Llicenciat i doctor en Dret, Hilari Raguer ha destacat com a historiador, especialitzant-se en la histria contempornia de lesglsia. Entre els temes que ms ha aprofundit, Raguer est lestudi del Vatic II i de les relacions entre esglsia estat en la guerra civil espanyola i el franquisme.

PUBLICITAT

16/11/2012 diarims

13

14

diarims 16/11/2012

REUS
OLVIA MOLET

Ms de 500 persones reviuran la inauguraci del teatre Fortuny

El coliseu de la plaa Prim rememor, amb lpera Faust i grcies al projecte de Bravium Teatre, el 130 aniversari de la seva obertura
S. Cases

HISTRIA

El 16 de novembre de 1.882, lpera Faust va comenar a es ciure la histria del teatre For tuny. 130 anys desprs, lobra de Gounoud tornar a ser testimoni duna nova nit histrica del For tuny. Ms de 500 persones reviu ran avui al vespre lobertura del coliseu de la plaa Prim 130 anys desprs i grcies al projecte de Bravium Teatre. Les cosidores i la gent del Bravium estaven ahir ul timant els vestits que lluiran els assitents i els preparatius duna de les nits que de ben segur que dar a la histria, no noms del Fortuny, sin tamb de la capital del Baix Camp. Una iniciativa que, ms en ll de la gent de Reus, tamb ha despertat la curiositat duna cin quantena de persones daltres localitats de la comarca i de la demarcaci, tal com va explicar ahir el president del Bravium,
PROMOCI

Jaume Amens que, daltra ban da, va afirmar que han trobat a faltar una major implicaci dels reusencs i tamb de les entitats. Recreaci Aix, a partir de les vuit del ves pre, els carrers adjacents a la pla a Prim es comenaran a omplir dels convidats que, vestits dpo ca, aniran arribant al Fortuny. Al hall del teatre, un tercet de corda de lEscola de Msica del Centre de Lectura rebr als convidats, que tamb podran degustar vi i fruits secs. Un dels moments culminants ser a dos quarts de nou, quan un cotxe de cavalls entrar a la plaa Prim amb els governadors civil i militar, que presidiran el concert. Per la seva banda, lactor reu senc Carles Bigorra encarnar el personatge de lescriptor Isidor Frias, que va ser lencarregat de pronunciar el discurs inaugural

lany 1882. Malgrat els esforos de lorganitzaci per localitzar el text original, finalment sha ela borat un discurs indit a partir de fragments daltres intervencions similars de Frias que va tenir una intensa activitat oratria durant la seva vida. I, passades les nou del vespre, siniciar la interpretaci, en versi concert, de lpera Faust, que anir a crrec de lOrquestra Camera Musicae, dirigida per To ms Grau i amb els cantants so listes Marta Mathu i Miquel Co bos en els papers protagonistes. Collaboracions Des de lorganitzaci, es calcula que el pressupost de lesdeve niment girar entorn als 80 mil euros. En aquest sentit, Amens calcula que entorn al 70% del pressupost quedar cobert amb el lloguer del vestuari i lentrada del teatre, mentre que el 30%

Alguns dels vestits que lluran els assistents a lespectacle.

El 70% del pressupost, de 80 mil euros, quedar cobert pel lloguer del vestuari i lentrada
restant es cobrir grcies a la col laboraci de diversos estaments i empreses. Creiem que la importncia del fet que 130 anys abans una gent es va atrevir a fer el nos

Una cinquantena de persones vindran de localitats darreu de la comarca i la demarcaci

tre teatre en una ciutat de 20 mil visitants... costi el que costi, sha de tirar endavant, encara que reporti algun dficit, va dir ahir Amens, que va comentar que els vestits han arribat des
CULTURA

LOrquestra Camera Musicae, dirigida per Toms Grau, interpretar lpera en versi concert
de Barcelona i Madrid i que 14 persones shan quedat fora. La fora cultural de Reus sn aques tes entitats i aquestes accions, va dir ahir el regidor de Cultura, Joaquim Sorio.
OLVIA MOLET

La propera edici de la Ganxet Pintxo ja acumula una llista despera de 25 locals

Sanrom valora positivament una nova ruta de tapes que ha tornat a superar totes les expectatives
S. Cases
OLVIA MOLET

Abans diniciar la recta final de la Ganxet Pintxo, el president de la Cambra de Comer, Isaac Sanrom, va voler valorar ahir una ruta de tapes que, en la ter cera edici, ha tornat a superar totes les expectatives. De fet, tal com va afirmar el propi Sanro m, lefecte Ganxet Pintxo s tal que ja hi ha 25 nous estalbi ments a la llista despera per la propera edici. Encara, per, a la present edici, que sallargar fins diu menge, Sanrom la va valorar ahir com molt positiva i la va definir com un projecte de ciu tat. Ms enll de dinamitzar el sector de la restauraci, la ruta de tapes est aconseguint un efecte dinamitzador del comer de la ciutat. Ateses les bones sensacions dels restauradors i el balan del primer cap de setmana, Sanro m tamb va augurar que la xifra de 110 mil tapes servides en la primera edici similar a aques ta pel nombre de locals partici pants i la durada se superar,

Es podr visitar fins el 12 de gener al Museu dArt i Histria

Sinaugura la mostra sobre els gravats de Mari Fortuny

Lalcalde de Reus, Carles Pelli cer, va inaugurar ahir lexposi ci Fortuny, gravador, la mos tra que permetr veure, fins al 12 de gener, la collecci de gravats de Mari Fortuny per tanyents als fons de lInstitut Municipal de Museus de Reus. Aquest muntatge es pot visitar al Museu dArt i Histria, de dimarts a dissabte mat i tar da i forma part del programa dactes de lAny Internacional Fortuny Reus 20122013. El museu compta amb 31 gravats que es corresponen a trenta de les trentacinc planxes que en el seu dia va gravar Fortuny (un dels gravats del museu s repe tit), s a dir, que a Reus shi con serva prcticament la collecci completa. Entre els gravats ms interessants que es podran veu re en aquesta exposici hi ha La Victoire, Merchal ferrant au Maroc, Cabilenc mort, rab vetllant el cos del seu amic, Fa mlia marroquina i Anacoreta.

El president de la Cambra va valorar ahir la ruta en una trobada amb els mitjans de comunicaci.

en un cap de setmana final que coincideix amb la commemora ci del 130 aniversari del teatre Fortuny i la Fira de lOli. Per la seva banda, el president de la Cambra tamb va voler destacar ahir lesperit compe

titiu de la quarantena destabli ments participants. Hem vist que totes les tapes sn noves, cap es repeteix i sn originals. Els establiments volen partici par per, a ms, volen guanyar, va dir Sanrom, que va afegir

que des de la Cambra es vetlla pel compliment dhoraris dels locals i per qu no esgotin exis tncies. Segons Sanrom, el nmero de votacions per escollir la mi llor tapa sha triplicat.


TRIBUNALS

CAMP DE TARRAGONA
MONT-ROIG DEL CAMP

16/11/2012 diarims

15

Tres condemnats a 10 anys de pres per segrestar narcotraficants rivals

Els segrestadors van retenir les vctimes a pisos ubicats a Tarragona i Mont-roig del Camp
EFE

Els regidors destinen la paga de Nadal a ajuts socials

El ple de lAjuntament del municipi de Mont-roig del Camp va aprovar ahir que la paga extra que havien de percebre els regidors del consistori per Nadal es dediqui a ajuda social, informa el consistori. El ple va recollir una proposta perqu els regidors destinin voluntriament les seves retribucions extraordinries de Nadal a crear un fons especial per a lajuda a les famlies ms afectades. Daquesta manera, fins a 20.000 euros es poden recaptar per aquesta ajuda, que es repartiran a travs de tquets intercanviables als comeros locals (alimentaci, roba i farmcia) que hagin volgut participar en la iniciativa. Segons lalcalde de la localitat, Ferran Pellicer, lobjectiu daquesta iniciativa s ajudar el comer local i les famlies ms vulnerables. Lajuda es repartir sempre segons les indicacions dels assistents socials.

LAudincia de Tarragona ha condemnat tres persones a deu anys de pres cadascuna per segrestar i agredir a lagost del 2008 dos homes, presumptament narcotraficants rivals, perqu els diguessin on es trobava una partida de 4.200 quilos dhaixix. La sentncia de la Secci Segona de lAudincia de Tarragona considera provat que els tres condemnats, ms un quart que est en crida i cerca, van segrestar els dos homes, Juan Carlos C.C. i Arcadio I.V., els dos vens de Deltebre (Baix Ebre), i els van retenir en pisos ubicats a Tarragona i Mont-roig del Camp. LAudincia indica que els tres conJUDICIAL

demnats els marroquins Chaid el Mossaoui i Abdelhafid Salmi i lespanyol Eduardo Trebejo van intentar obtenir informaci sobre una partida de 4.200 quilos dhaixix, i per aix van segrestar primer Juan Carlos, en concret l11 dagost del 2008, quan es dirigia al Poble Nou del Delta, a Amposta. Els segrestadors el van pujar a un cotxe, el van copejar i el van traslladar a Mont-roig del Camp, fins que dos dies desprs, desprs damenaar amb fer mal la seva famlia, el van conduir a un altre pis a Tarragona, on el van tornar a agredir. El 16 dagost van segrestar Arcadio I. en un bar de LAmpolla i

el van portar al pis de Tarragona, on va coincidir amb Juan Carlos. Lendem van portar els dos segrestats al pis de Mont-roig, amenaant fins i tot Juan Carlos amb ruixar-lo amb gasolina i calar-li foc, i un dia desprs els dos vens de Deltebre van aprofitar que shavien quedat sols per demanar auxili xisclant per la finestra. Delictes de segrest i lesions Per tot aix, lAudincia de Tarragona condemna els tres acusats a vuit anys de pres cadascun per dos delictes de segrest, i a 22 mesos ms per dos delictes de lesions, a ms de no poder-se acostar a les vctimes ni comuni-

car-se amb elles durant sis anys. La sentncia absol un altre encausat, lespanyol Rafael de la Cal, i imposa una indemnitzaci solidria per a Juan Carlos C. de 32.036 euros. La Fiscalia demanava onze anys de pres per als quatre homes pel segrest dels dos vens de Deltebre, als quals podrien haver confs amb traficants de drogues. La Gurdia Civil de Tarragona va detenir el 18 dagost del 2008 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) aquestes quatre persones. A ms, hi hauria un cinqu acusat, Ismaile S., tamb marroqu, que es troba desaparegut des que va sortir de la pres preventiva.

Sis anys de pres per lacusat dhaver matat un home a Miravet

Lacusat hauria mort a ganivetades un amic seu en un mas del municipi
ACN

LAudincia de Tarragona ha condemnat a sis anys de pres a Constantin S., un home dorigen romans de 28 anys, per haver mort a ganivetades un amic seu la nit del 26 dagost del 2010, en un mas de Miravet (Ribera dEbre). El judici, que shavia de celebrar amb un ju-

rat popular a partir dahir es va suspendre desprs que les parts hagussin arribat a un acord i el magistrat de la Secci Quarta hagus dictat una sentncia condemnatria contra lacusat per un delicte dhomicidi. Lhome haur dindemnitzar la mare de la vctima amb 100.000 euros i amb 100.000 euros ms

als seus dos germans 50.000 per a cadascun, en concepte de responsabilitat civil. Els fets es van produir en un petit mas on vivia la vctima, al terme de Miravet. Lhome, de 39 anys i tamb dorigen romans, treballava com a temporer en aquesta zona de la Ribera dEbre. En lescrit dacusaci, la fiscalia sost que

vctima i acusat eren amics i que el 26 dagost del 2010 van quedar per sopar a casa del primer. Cap a dos quarts de vuit, lacusat va arribar al domicili de la vctima amb begudes alcohliques que tots dos van consumir al llarg de la nit. En un moment determinat van iniciar una discussi que va acabar degenerant en una baralla en la qual es van agredir mtuament. Lacusat, amb intenci de causar-li la mort o conscient que amb aquella acci podia ocasionar-li la mort, va procedir a agafar un ganivet amb el qual va atacar la vctima, donant-li un cop molt fort amb larma al trax.

SOCIETAT

Aquests 3 valents amics, S van estar a la BEHOVIA/SS 48 11-11-2012.

16

diarims 16/11/2012

CAMP DE TARRAGONA

CUNIT

Una campanya busca nova llar als animals de la gossera

Lajuntament de Cunit i lassociaci protectora Proccan han organitzat de cara a aquest cap de setmana una acci adreada a trobar una nova llar dacolliment per als gossos i gats de la gossera de Cunit. Una vela que es plantar a la crulla del passeig Martim amb lavinguda de Juli Csar oferir informaci i fotografies per que aquells que estiguin interessats en adoptar un animal de la gossera del municipi puguin iniciar el procediVALLS

ment per fer-ho. Els voluntaris de lentitat animalista atendr el pblic que satansi fins a la vela entre els deu i les dotze del migdia. Lajuntament de Cunit i lentitat han fet una crida a tota la poblaci sensibilitzada amb els animals per tal que, encara que no sestigui interessat en adoptar un animal es facin donacions de mantes, collars, tovalloles, llenos o menjar per tal dajudar a lequipament de la gossera.

La Ruta del Cister senyalitzar punts amb cobertura per trucar al 112
Es posaran senyals per indicar que es pot trucar al telfon demergncies al llarg de la ruta senderista GR 175 que recorre aquesta Ruta del Cister
CEDIDA

OCI

LAjuntament de Valls aporta 13.000 euros a Critas mitjanant un conveni

LAjuntament de Valls i Critas Arxiprestat de lAlt Camp han signat un conveni de collaboraci per aquest any 2012 per impulsar el desenvolupament de serveis i activitats que possibilitin la integraci social i lautonomia de persones que es troben en especials dificultats. El conveni preveu que lAjuntament hi aporti 13.000 euros. El conveni, signat per lalcalde de Valls, Albert Batet, i el director adjunt de Critas Arxiprestat de lAlt Camp, Delf Vives, estableix la voluntat de les dues institucions representades en ell de coordinar-se per dur a terme funcions dinters social en els seus respectius camps dactuaci. LAjuntament de Valls aportar a la instituci 13.000 euros que Critas destinar al desenvolupament de latenci assistencial i a formes de solidaritat social per tots aquells collectius que atn. Tamb impulsar altres projectes, serveis i activitats que afavoreixin latenci i integraci de collectius en especials dificultats davant la crisi econmica que pateix el pas. El conveni va ser signat ahir.

Redacci

LInstitut Catal de la Salut debuta a les xarxes socials

Consells de salut, activitats comunitries deducaci sanitria, telfons tils i horaris datenci als ciutadans, relaci de professionals de lEquip dAtenci Primria (EAP) i gestions administratives sn algunes de les informacions que cont el nou bloc de lEAP Valls Urb, que suposa el debut oficial de lInstitut Catal de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona en les xarxes socials. En el compte capvallsics.wordpress.com i amb el lema Apropem la salut a les persones, els professionals del Centre dAtenci Primria (CAP) de Valls pretenen establir una comunicaci bidireccional amb els usuaris, ja que el bloc ofereix loportunitat de rebre les seves propostes i suggeriments, afirma lequip. LEAP Valls Urb comena daquesta manera una nova etapa de relaci amb la seva poblaci de referncia a travs de les noves tecnologies.

La Ruta del Cister senyalitzar els punts amb cobertura per a trucar al telfon 112 demergncies, en virtut del conveni de collaboraci que signaran avui el president del Consell Comarcal de la Conca de Barber i el responsable del 112, segons informava ahir la Generalitat de Catalunya. El conveni entre ambdues parts permetr installar diverses senyals que indiquen que es pot trucar al telfon demergncies 112 al llarg de la ruta senderista de gran recorregut GR 175, que recorre la Ruta del Cister. Al telfon demergncies 112 es pot contactar des de qualsevol punt del pas on hi hagi cobertura dalgun operador de telefonia, sigui quin sigui, per aproximadament en una quarta part de Catalunya, especialment a zones rurals o muntanyoses,
FESTIVITAT

La ruta uneix els tres monestirs cistercencs.

no hi ha cobertura de cap tipus per poder fer aquestes trucades demergncia. Segons el que est previst, el conveni el signaran avui el director del Centre dAtenci i Gesti de Trucades dUrgncia 112 Catalunya CAT112, Agustn Serrano, i el president en funcions del Consell Comarcal de la Conca de

Barber, Josep Amill. La coneguda Ruta del Cister enllaa els tres monestirs catalans cistercencs de Poblet i Santes Creus, tots dos ubicats a la provncia de Tarragona i el de Vallbona de les Monges, a Lleida i travessa les comarques de lAlt Camp, la Conca de Barber i lUrgell.

Arriba la dissetena edici de la Festa del Vi Jove de Vila-rodona

Hi haur lesmorzar de veremadors per tastar els vins de la collita 2012
Redacci

El Celler Cooperatiu de Vila-rodona organitza aquest diumenge la dissetena edici de la Festa del Vi Jove de la localitat, on els participants podran tastar entre vins Flama Roja (DO Tarragona) elaborats amb el ram de la collita 2012. En el marc de la festa, que
FELICITACIONS

ja ha esdevingut en tota una tradici, se servir lesmorzar veremadors que permetr la possibilitat de tastar els vins joves varietals directament de les tines del celler, una oportunitat nica per poder degustar vins en la darrera part del procs de producci. Aquest esmorzar, que es rea-

litza a linterior del Celler Cooperatiu, un edifici dinfluncia modernista, comenar a les nou del mat i es preveu que sallargui fins a les dotze del migdia. A banda de la degustaci daquests vins joves, tamb es portar a terme la cinquena Trobada de Colleccionistes de Plaques de Cava, i es podr ad-

quirir ampolles del primer vi de la collita denguany. Aquesta cita inaludible pels amants i professionals del s vi concentra a Vila-rodona moltes persones darreu de les comarques del terrirori catal. En ledici de lany passat es van reunir unes 1.200 persones, i sespera que aquest proper diumenge siguali o b se superi aquesta xifra. La Cooperativa Agrcola de Vila-rodona agrupa actualment diverses cooperatives agrcoles locals dins de la DO Tarragona i es troba al bell mig de la ruta del Cster, a tocar del monestir de Santes Creus.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Maana este chavaln hace 30 aos!! Muchas felicidades !!! Eres el mejor papa y marido del mundo. Te queremos, tus chicas.

Moltes felicitats Ddac. Ja fas 5 anys i ets el nen ms guapo daquest Mn. Tho desitgem els pares, la Xnia i tota la famlia. I tamb el teu millor amic, el Buzz Lightyear.

Felicidades Aaron. Has hecho 10 aos!. Yaya, Vivi, Alex, te queremos.

Dissabte lUnax fa 2 anys !!!


PATRIMONI

CAMP DE TARRAGONA

16/11/2012 diarims

17

Lemissora municipal Altafulla Rdio celebra la Festa dels 10 anys dAltafulla

Lemissora municipal dAltafulla Rdio celebrar dem, 17 de novembre, la Festa dels 10 Anys dAltafulla Rdio. La direcci de lemissora ha programat una srie dactivitats per a tots els pblics que siniciaran a les onze del mat i acabaran a les tres de la matinada al casal La Violeta. La festa tamb reunir a ms duna vuitantena de collaboradors que han participat durant aquests deu anys en la programaci de lemissora municipal dAltafulla. Tamb sha creat el hashtag #10AltafullaRadio per als oients que vulguin participar de la festa a travs de les xarxes socials. Lemissora i lAjuntament van organitzar la I Jornada de Comunicaci Local 2.0. Oportunitats i perills de les xarxes socials a les administracions.

El ple de Falset aprova la restauraci de les muralles i lentorn del castell

El projecte aspira a posar en valor el conjunt cultural, patrimonial i paisatgstic del Castell de Falset
Redacci

Dilluns enceta la campanya Compratour Salou entre 90 botigues

LAssociaci dEmpresaris i Comerciants de Salou 365 dies, ha encetat la campanya Compratour Salou que comenar el proper dilluns 19 de novembre i finalitzar el 5 de gener de 2013, coincidint amb la temporada de vendes de Nadal i Reis. Cada establiment participant, fins al moment gaireb 90, regalaran als seus clients per cada compra superior a 10 euros un sobre amb 5 euros de regal: 5 tiquets per valor d1 euro cada un. Cada tiquet correspon a un comer diferent. El comprador podr presentar els tiquets a la botiga corresponent i li ser descomptat per cada compra que efectu de 10 euros en aquell establiment, i alhora rebr tamb un nou sobre amb ms tiquets de descompte daltres establiments.
CEDIDA

El ple de lAjuntament de Falset ha aprovat la segona fase del projecte de restauraci de les muralles i lentorn del Castell, que preveu la recuperaci i rehabilitaci dels baluards amb la installaci de passeres i un mirador, la creaci duna zona enjardinada i jocs infantils aix com tamb uns serveis annexats a la sala de lAbsis. Desprs de laprovaci inicial sobre un termini dexposici pblica del projecte que, en parallel, ser rems als serveis territorials del departament de Cultura per a la seva aprovaci. El consistori preveu que els trmits administratius puguin estar enllestits el 2013, amb el vist-iSOCIETAT

plau del Ministeri de Foment, per iniciar les obres lany vinent i finalitzar-les el 2014. La restauraci i millora de lentorn preveu intervenir en tres es-

Es recuperaran i rehabilitaran els baluards amb la installaci de passeres

pais. Per una banda, sactuar a la zona dels baluards del Castell restaurant els elements patrimonials i arqueolgics localitzats i installant unes passeres que permetran als visitants circular pel seu interior. Aix mateix, en

aquest espai, subicar un mirador des don es podr contemplar el paisatge agrari del Priorat. A la part posterior del Castell, mentrestant, es crear una mplia zona enjardinada, amb vegetaci, que inclour un espai de jocs infantils i bancs per seure. A ms a ms, es deixaran a la vista les restes arqueolgiques antigues tombes i nnxols que estan documentant els serveis de Cultura. El projecte tamb inclou la creaci duns serveis al costat de la sala de lAbsis. La intervenci en aquest ltim espai i la del baluard podrien ser, per raons econmiques i per la seva utilitat, les primeres que sexecutin.

Redactat pels serveis tcnics municipals, els projecte aspira a posar en valor el conjunt cultural, patrimonial i paisatgstic del Castell de Falset amb un pressupost de 700.000 euros. La primera fase, ja executada, ha suposat una inversi de 600.000 euros. Un indret privilegiat LAjuntament confia que la restauraci contribuir al dinamisme cultural i econmic de la comarca, i convertir el Castell en un espai de relaci social amb un alt valor patrimonial. A ms a ms, apunten, esdevindr un punt privilegiat des don observar el paisatge de la comarca del Priorat.

El restaurant Portofino presenta el calendari Bombers 2013

El restaurant Portofino, que est situat al Passeig Jaume I de la localitat de Salou, acull aquest vespre, a partir de les vuit, a les seves installacions la Festa del Calendari, on hi haur la presentaci pblica del Calendari Bombers 2013. Per aquells que no es vulguin perdre aquest esdeveniment, el tiquet dentrada t un preu de cinc euros que inclou un aperitiu per a tots els assistents a la festa. Redacci
SOCIETAT

Intercanvi dalumnes entre Alemanya i Vila-seca

Redacci

Un grup dalumnes i professors de secundria alemanys dun institut de secundria de la ciutat deKelkheim han fet una estada de tota una setmana al municipi de Vila-seca. Fruit dun intercanvi escolar amb alumnes de linstitut Ramon Barbat i Miracle de la localitat, el grup destudiants va visitar lAjuntament de Vila-seca i van ser rebuts pel seu alcalde, Josep Poblet. El grup, compost pels

vint joves i dues professores del centre educatiu de Kelkheim, proper a la ciutat de Frankfurt, van estar acompanyats dels seus amics vila-secans durant la recepci que els va oferir lalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, a la casa consistorial. Fruit daquest intercanvi entre instituts, el grup de companys vila-secans, que han fet damfitrions, visitaran Alemanya durant el proper mes dabril. El grup es va fotografiar al vestbul de lAjuntament.

El grup dalumnes va fotografiar-se al vestbul de lAjuntament de Vila-seca.

Riudoms celebra la seva Festa de lOli Nou amb un esmorzar popular

Hi haur la 5a Trobada dIntercanvi de plaques de cava en el marc de la celebraci
Redacci

DIARI MS

Com s tradici i pels volts daquests dies de novembre, la localitat de Riudoms, com daltres de la zona, celebra la seva Festa de lOli Nou aquest proper diumenge, 18 de novembre. Aquesta celebraci enceta la programaci de les Festes Beat Bonaventura de Riudoms, amb la benvinguda a lOli Nou de temporada que est emmarcat dins de la Denominaci dOrigen Siurana. Com cada any, la Cooperativa de Riudoms presenta pblicament el nou oli de la collita en el marc dun esmorzar popular

perqu tothom pugui tastar el sabor daquest oli. Lesmorzar comenar a partir de les nou del mat. Aix mateix, per complementar la programaci de la Festa de lOli, a partir de les deu, es portar a terme la 5a Trobada dIntercanvi de Plaques de Cava del municipi. A banda de lesmorzar, on tots els qui vulguin poden comprar el tiquet a preus molt econmics al mateix diumenge a les installacions de la Cooperativa, hi haur loportunitat de comprar en diferents envasos loli nou.

Imatges darxiu de la Festa de lOli Nou de Riudoms.

18

diarims 16/11/2012

CATALUNYA-ESPANYA-MN
Xi Jinping presidir la Xina durant els prxims deu anys substituint Hu Jintao
Xi Jinping substituir Hu Jin tao a la presidncia de la Xina durant la prxima dcada des prs que la matinada dahir fs nomenat secretari general del Partit Comunista de la Xina. Xi Jinping, de 59 anys, fins ara vicepresident, ja formava part del Comit Permanent del Partit Comunista de la Xina, i era membre de lrgan del partit que controla lexrcit. Lactual lder xins, Hu Jintao, deixar el crrec com a cap del partit lany 2012 i la presidn cia el mes de mar de 2013. El nou govern xins suposa linici duna nova etapa en la poltica duna de les principals potn cies econmiques mundials. Lelecci de Xi Jinping assegu ra el pas cap a la cinquena ge neraci de lders comunistes del pas. ACN

El govern espanyol atura durant dos anys alguns desnonaments

Es tracta dels de les famlies vulnerables; tamb ha creat un fons dhabitatges per als que han perdut la casa
ACN

LABORAL

El govern espanyol va aprovar ahir aturar els desnonaments de les famlies en situaci ms vul nerable que no poden fer front al prstec hipotecari. Tamb va acordar crear un fons dhabitat ges de lloguer baix per aquells que ja han perdut la casa per aquest motiu. Sn dues mesu res de xoc per afrontar els desa llotjaments, que, segons la vice presidenta del govern espanyol, Soraya Senz de Santamara, sampliaran posteriorment du rant la tramitaci parlamentria del decret, buscant lacord dal tres partits. La mesura es refereix a famlies amb rendes inferiors als 19.200 euros anuals, que si guin nombroses, amb menors de 3 anys o amb discapacitats al seu crrec, entre altres condicions. El ministre dEconomia, Lus de Guindos i la vicepresidenta, Soraya Senz de Santamara, van explicar els detalls dels dos reials decrets aprovats que busquen donar una soluci urgent i pal
TERRORISME

liativa a famlies que pateixen els efectes ms durs de la crisi. La primera mesura s paralit zar durant dos anys els llana ments, s a dir, la fase final dels processos de desnonament, per a un ventall de collectius que si compleixen tots els requisits po dran continuar vivint a casa seva sense cost addicional. Aquests requisits sn, duna banda, que els seus ingressos anuals no superin tres vegades el que marca lIndicador Pblic de Rendes Mltiples (IPREM), que ascendeix a 1.597 euros mensu als i 19.200 anuals. A ms de tro barse en aquesta situaci, les fa mlies que shi acullin hauran de ser famlies nombroses amb dos fills o un menor de menys de tres anys, aturats que hagin esgotat les prestacions, amb discapaci tat de ms del 33%, dependents permanents o gent gran a crrec, o vctimes de la violncia doms tica. A ms, la quota de la hipote ca no pot ser inferior al 50% dels ingressos de la famlia.

Segons el ministre De Guin dos aquest s un plantejament equilibrat que dna resposta a les necessitats socials i a les si tuacions greus que han produ

Ajudar famlies amb rendes inferios a 19.200 euros anuals que reuneixin altres requisits Han de ser nombroses, amb dos fills o un menor de tres anys, aturats, discapacitats o vctimes
t una situaci dalarma social. El que fa el govern s establir una srie de collectius que du rant dos anys sense cost podran continuar a casa sedva malgrat que sha esgotat el procs de des nonament i els habitatges sels han quedat els bancs, va dir. La segona mesura aprovada va ser la creaci dun fons social dhabitatges de lloguer barat que

es posar a disposici de les fa mlies que ja han perdut la casa. Sn cases i pisos que actualment estan en mans dels bancs i que per aquest mecanisme es posa ran a disposici daquestes fam lies. Lextat no els adquirir, sin que espera assolir acords amb els bancs que tenen lestoc de pisos perqu accedeixin a integrarlos al fons. s una primera fase Segons el govern espanyol, aquesta noms s una primera fase de xoc de les mesures per combatre els desnonaments. Nhi haur daltres que lexecu tiu vol acordar al Congrs dels Diputats amb la resta de forces parlamentries i especialment amb el PSOE, que desprs de tres dies de contactes, i malgrat que coincideix amb les dues mesures anunciades, es va despenjar ahir al vespre dun acord global sobre desnonaments. La vicepresidenta del govern espanyol va explicar que ms en

ll del fet que hi hagi hagut acord o no amb el PSOE lexecutiu va aprovar el decret perqu consi dera que cont mesures que cal aprovar immediatament i pos teriorment est obert a debatre modificacions i ampliacions de continguts a la cambra baixa. En tre altres, debatr lestabliment de nous llindars per a laplicaci del codi de bones prctiques per entrar en processos de reestruc turaci del deute, quita o daci en pagament. Amb tot, Senz de Santamara va demanar al PSOE que actu amb responsabilitat tot recor dant que els socialistes haurien de plantejar propostes sensa tes perqu no es tracta de fer una subhasta de quantitats sin de solucionar un problema i preservar que la gent pot seguir accedint a un crdit en condici ons raonables. I per aix va re cordar que el PSOE va governar fins fa poc i si no va prendre algunes decisions va ser perqu hi deuria haver dificultats.

El capit del Prestige defensa que la crrega es va poder trasnvasar a un altre buc
Apostolos Mangouras, capi t del Prestige quan en 2002 es va enfonsar davant de les costes gallegues provocant una catstrofe mediambien tal, va reconixer ahir davant el tribunal que jutja els danys causats per labocament de fuel que la crrega va poder ser transvasada a un buc ms petit en desaparixer el temporal. Mangouras va afirmar que en les hores prvies a lava ria, les grans dimensions del petrolier feien impossi ble fondejarho en una zona dabric propera a la seva ruta com la ria de Llauris. petita. No vam estabilitzar el vaixell perqu el portessin a loce, va dir Mangouras, qui creu que les autoritats espanyoles van subestimar les vides dels tripulants. EFE

Detingut a Baiona el presumpte membre dETA Iaki Imaz Munduate

Van portar larrestat a la frontera espanyola per ser entregat a la policia estatal
ACN

La policia francesa va detenir poc desprs de les deu del mat dahir a la localitat de Baiona, al Pas Basc francs, el presumpte membre dETA Iaki Imaz Mun duate, segons va informar el Mi nisteri de lInterior. La detenci es va produir en virtut duna Or
FELICITACIONS

dre Europea de Detenci i Entre ga i lindividu va ser traslladat a la frontera espanyola per ser en tregat a agents de la policia espa nyola i ser posat a la disposici del Jutjat dInstrucci nmero 2 de lAudincia Nacional. Iaki Imaz va ser detingut per primera vegada el passat 6

dagost per la policia francesa i, desprs de prestar declaraci a Frana, va ser posat en llibertat provisional a lespera de la prova de lOrdre Europea de Detenci i Entrega. Les autoritats judicials fran ceses havien rebutjat tots els recursos interposats per Iaki

Imaz per evitar laplicaci de lOrdre, que va ser dictada el 7 de maig del 2007 pel Jutjat dIns trucci nmero dos de lAudi ncia Nacional arran del sumari que contenia un delicte de col laboraci amb banda armada. El detingut, que va fugir al mar de 2007, va ser membre

dETA i integrant del comando Urrederra. Iaki Imaz va ser lencarregat de confeccionar el Zutabe, el butllet intern dETA on sinclouen les seves lnies es tratgiques i es reivindiquen les accions terroristes, en un local del barri donostiarra dErrota buru. El presumpte etarra va per tnyer dins de laparell poltic, estructura que en lactualitat dirigeix lorganitzaci terroris ta mantenint contacte, duna banda, amb la direcci ZUBA i, per laltra, amb les estructures clandestines radicades al sud de Frana, prestant suports puntu als i assessorament tcnic.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

MOLTES FELICITATS EDU ARD!!! Uns 18 anys ben viscuts fan que cada ahir sigui un son de felicitat i cada dem una visi desperana. Testimen sempre la teva famlia.

La princesita cumple tres ai tos hoy, sigue as de guapaaa aa... de parte de tus hermanos que te quieren mucho.

!!FELICIDADES RAUL!! Por tus 12 aos, que pases un buen da, de tus padres y familia.

Felicidades David, ya van 2 aitos, besos de tus abuelosy tos.

Muchas felicidades Marta por tus 8 aos!!. Te deseamos todo lo mejor. Tu familia que te quiere mucho.

Felicidades guapa!! Por que sin t nada seria igual. Gracias por como eres, te queremos.

CATALUNYA-ESPANYA-MN
Londres crida Trillo per expressar preocupaci per la situaci a Gibraltar
El ministeri dAfers Exteriors britnic va cridar a consultes lambaixador espanyol al Regne Unit, Federico Trillo, per expressar-li la preocupaci de Londres per les incursions de vaixells a les aiges de Gibraltar. En un comunicat, el ministre per Europa del govern britnic, David Lidington, va condemnar les incursions en aiges gibraltarenyes, que va descriure com a provocadores. Creiem que interessa a Espanya, igual que a Gibraltar i a Gran Bretanya, evitar qualsevol incident que pugui perjudicar la possibilitat de tenir una relaci harmoniosa i collaborativa entre Gibraltar i Espanya. Trillo va er convocat pel nmero subsecretari permanent de la Foreign Office, Simon Fraser. ACN

16/11/2012 diarims

19

El Consell dEstat veu indicis dinconstitucionalitat en leuro per recepta

Salut es remet al Consell de Garanties estatutries i alguns partits poltics, com Cs, recorden que ja van advertir daquesta irregularitat
ACN

SALUT

ACN

El Govern aprova les regles de funcionament del banc dolent

El Govern va aprovar ahir el reial decret que regula el funcionament del banc dolent, un instrument ms poders fins i tot que les prpies injeccions de capital, segons el parer del ministre dEconomia, Lus de Guindos. Aix es deu al fet que la societat, denominada Sareb, permetr als bancs deixar de tenir en el seu balan actius immobiliaris problemtics per dedicar-se a donar crdits i captar dipsits, va resumir De Guindos. Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Senz de Santamara, va considerar que el reial decret que dna estructura jurdica a la societat, denominada Sareb, s una pea fonamental en el procs de sanejament del sector financer espanyol. EFE

El Consell dEstat, rgan consultiu del govern espanyol, considera que leuro per recepta, que Catalunya aplica des del passat 24 de juny, pot ser inconstitucional. Segons el dictamen no vinculant daquest organisme, correspon al legislador estatal garantir una unitat mnima en les condicions daccs als productes farmacutics amb independncia del lloc de residncia dins de lEstat, ja que actualment sobliga els ciutadans de Catalunya a fer un desemborsament major respecte els altres territoris. Recentment, el govern de la Comunitat de Madrid va anunciar que tamb aplicaria leuro per recepta. El Consell dEstat creu que cal impugnar larticle 41 de la Llei 5/2012 de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre estades en establiments turstics, en el
CONFLICTES

qual sinclou leuro per recepta en entendre que la llei catalana pot provocar un trencament de lexigncia constitucional que laccs a les prestacions farmacutiques es produeixi en condicions digualtat en tot el territori de lEstat. El dictamen del Consell dEstat no retreu una eventual falta

El problema s que sha produt un greuge comparatiu entre Catalunya i la resta

de competncia de la Generalitat perqu estableixi les seves prpies taxes, sin que qestiona que leuro per recepta pugui vulnerar lordre constitucional de competncies, i en particular, del disposat en larticle 149.1.116 de la Constituci. Segons

aquest article, correspon a lEstat la competncia exclusiva de lEstat sobre les bases i la coordinaci general de la sanitat i la legislaci sobre productes farmacutics. El Consell dEstat cita la jurisprudncia assentada en la Sentncia 98/2004, en qu certifica que la Constituci exigeix lexistncia dun sistema normatiu espanyol amb una regulaci mnima i de vigncia a tot el territori espanyol. Per lrgan assessor, daltra banda, des de les Comunitats Autnomes no es pot incidir, ni directa ni directament, en la fixaci dels preus dels medicaments que sn objecte de finanament pblic, ja que insisteix que s competncia de larticle 149.1.16a de la Constituci espanyola i alerta que no poden imposar noves taxes que comporti un increment del cost que

Una dona, pagant leuro per recepta.

els ciutadans hagin dabonar per obtenir un determinat medicament o producte sanitari. Per la seva banda, el Departament de Salut assegura que en cas de diversitat dinterpreta-

cions atendr sempre al que dictamini el Consell de Garanties Estatutries. Alguns partits poltics, com ara Cs, recorden que ells ja van advertir sobre aquesta inconstitucionalitat.

Un mssil llanat des de la franja de Gaza impacta a la ciutat de Tel Aviv

Els atacs arriben lendem que lexrcit dIsrael assassins el lder militar de Hamas
ACN

Un mssil procedent de la franja de Gaza va caure prop de la ciutat israeliana de Tel Aviv durant la tarda dahir. Fa ms de vint anys que aquesta ciutat israeliana no havia patit cap atac. Daltra banda, tres persones van morir i quatre ms van resultar

ferides per limpacte dun mssil contra un edifici de quatre plantes a la localitat israeliana de Kiryat Malachi, a 25 quilmetres de la franja de Gaza. Els atacs militars a Israel arriben desprs que aquest dimecres liquids el cap del bra militar de Hamas, Ahmed Yabari, i causs 25 atacs

aeris a Gaza, en la major ofensiva dIsrael sobre la franja de Gaza, que controla Hamas des de fa quatre anys. Hem ampliat el rang de la batalla per arribar a Tel Aviv i all que vindr ser ms gran, va fer pblic em un comunicat el grup islamista Jihad, autor de latac.

Per la seva banda, les milcies palestines va disparar uns 200 mssils a territori israeli contra les ciutats de Beersheba, Ashkelon i Gan Yavne sense fer ferits, segons lexrcit dIsrael. La Cpula de Ferro, el sistema antimssils israeli, va interceptar 48 daquests projectils.

Israel va augmentar a segon grau el nivell dalerta i va reforar el desplegament a totes les ciutats del pas, com a mesura de prevenci davant de nous atacs palestins. El govern dIsrael ja havia donat perms als militars del pas per incrementar el desplegament contra els palestins, en loperaci militar anomenada iniciada dimecres passat amb lassassinat del lder militar de Hamas. Aquesta s lofensiva ms violenta dIsrael contra la franja de Gaza des de lOperaci Plom Fos, que va tenir lloc entre el 2008 i el 2009 i va costar la vida a 1.400 palestins i a 14 israelians.

EMPRESA PLANA
TARRAGONA - VALLS
Per carretera N-240
SORTIDES DE VALLS
06,05 (SD) - 06,45 (P1) - 07,10 (E) - 07,35 (P2) - 08,05 (P1) - 08,30 (P2) 09,10 (SD) - 09,40(P2) - 10,05(SD) - 10,35 (P1) - 11,20 (P1) - 12,05 (SD) 12,35 (P1) - 13,05 (E) - 13,35 (P1) - 14,05 (SD) - 14,40 (P2) - 15,05 (E) 15,35 (P2) - 16,10 (SD) - 16,40 (P1) -17,05 (SD) - 17,35 (P) - 18,05 (SD) 18,50 (P1) - 19,40 (P2) - 20,05 (SD) - 20,40 (P1) - 21,10 (SD) - 21,35 (P) 22,05 (SD) - 23,05 (SD) 06,00 (SD) - 07,30 (P1) - 08,05 (SD) - 08,30 (P1) - 09,05 (SD) - 09,40 (P1) 10,05 (SD) - 10,50 (P1) - 12,05 (SD) - 13,30 (P2) - 14,05 (SD) - 16,10 (SD) 17,10 (P2) - 18,05 (SD) - 18,40 (P1) - 19,25 (P1) - 20,05 (SD) - 20,45 (P2) 21,10 (SD) - 21,25 (P1) - 22,05 (SD)

www.autocarsplana.com
TARRAGONA - CONSTANT
SORTIDES DE TARRAGONA

977 21 44 75
SORTIDES DE VILALLONGA

Ms de 350 autocars al seu servei

SORTIDES DE TARRAGONA
(1)06,50 (4)07,45 (4) 08,50 - (1) 09,20 - 10,50 -11,30 (2)11,50 - 12,50 (3)- 13,50 - 14,20 - (1)14,50 - 15,50 16,50 - 17,50 - (2) 18,20 - 18,50 - (1)19,20 - 19,50 21,00 - 22,00

SORTIDES DE TARRAGONA
DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)
06,00 (SD) - 06,30 (P) - 06,50 (SD) - 07,25 (P) - 07,50 (P1) - 08,30 (P) 09,00 (SD) - 09,25 (P3) - 10,00(SD) - 10,30(P1) - 11,15(P2) - 12,00 (SD) 12,25 (P1) - 13,00 (E) - 13,25 (P2) - 14,00 (SD) - 14,35 (P1) - 15,05 (E) 15,25 (P2) - 16,00 (SD) - 16,35 (P1) - 17,00 (E) -17,25(P2) - 18,05 (SD) 18,35 (P1) - 19,15(E) - 20,00 (SD) - 20,35 (P1) - 21,00 (SD) - 21,25 (P) 22,05 (SD) - 23,05(P1) 06,00 (SD) - 06,50 (P1) - 07,50 (SD) - 08,25 (P1) - 09,00 (P1) - 09,25 (P1) 10,00 (SD) - 11,25 (P1) - 12,00 (SD) - 12,50 (P2) - 14,00 (SD) - 15,30 (P1) 16,00 (SD) - 16,50 (P2) - 18,00 (SD) - 18,50 (P1) - 19,25 (P2) - 20,00 (SD) 20,45 (P1) - 21,00 (SD) - 22,05 (SD)

Per Pol. Riu Clar

TARRAGONA - CONSTANT - POBLA MAFUMET - MORELL - VILALLONGA

SORTIDES DE CONSTANT

DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)

(3)07,05 - (2)07,45 - 08,15 - 09,20 - (1)09,35 (1)10,32 - 11,20 - 12,20 - (1)(4) 13,10 - (3)13,24 - 14,20 (2)14,45 - 15,15 - (1)15,50 - 16,20 - 17,20 - 18,20 19,20 - (1)19,35 - 20,20 - (1)20,34 - 21,30

DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)

06,50 - 07,15 -08,50 (1) -09,20 09,50 -10,50 - 11,30 - 11,50 - 12,20 - 12,50 13,15 -13,30 - 13,50 - 14,20 - 14,50 - 15,20 15,50 -16,50 - 17,20 - 17,50 - 18,20 - 18,50 19,20 -19,50 - 20,20 - 21,00 - 22,00 - 22,45 07,45 (1) 08,10
06,30 - 07,00 - 07,20 - 07,56 - 08,15 - 08,26 09,05 - 09,31 - 09,46 - 10,31 - 10,46 - 11,31 12,31 - 13,28 (1) - 13,34 - 14,31 - 14,57 - 15,31 16,06 - 16,31 - 17,31 - 18,31 - 19,05 - 19,51 20,31 - 20,50 - 21,41

DISSABTES FEINERS

DISSABTES (FEINERS)
(3)07,05 - 08,15 - 09,20 - (1)09,35 - (1)10,32 - 11,20 12,20 - (3)13,24 - 14,20 - 15,15 - (1)15,50 - 16,20 - 17,20 18,20 - 19,20 - 20,20 - (1)20,34 - 21,30

DIUMENGES I FESTIUS
07,50 (SD) - 08,25(P1) - 09,00 (SD) - 09,25 (P1) - 10,00 (SD) 10,30(P1) - 11,25 (P1) - 12,00 (SD) - 12,50 (P2) - 14,00 (SD) 15,15 (P1) - 16,00 (SD) - 16,50 (P2) - 18,00 (SD) - 19,30 (P2) 20,00 (SD) - 20,45 (P1) - 22,05 (P1) - 23,10 (SD) 08,05 (SD) - 08,30 (P2) - 09,05 (SD) - 09,40 (P1) - 10,05 (SD) 10,50 (P1) - 12,05 (SD) - 13,30 (P2) - 14,05 (SD) - 14,45 (P1) 16,10 (SD) - 17,10 (P2) - 18,05 (SD) - 18,40 (P1) - 20,05 (SD) 20,45 (SD) - 21,30 (P2) - 22,05 (SD) - 23,10 (P1)

DISSABTES FEINERS
06,50 - 07,45 - 08,10 - 08,50 - 09,20 - 09,50 10,50 - 11,50 - 12,20 - 12,50 - 13,15 - 13,30 13,50 - 14,20 - 14,50 - 15,50 - 16,50 - 17,20 17,50 - 18,50 - 19,20 - 19,50 - 20,20 - 21,00 22,00 - 22,45 06,30 - 07,00 - 07,21 - 08,00 - 08,15 - 08,26 09,05 - 09,31 - 09,46 - 10,30 - 10,46 - 11,30 12,30 - 13,34 - 14,31 - 15,31 - 16,01 - 16,30 17,31 - 18,30 - 19,30 - 20,30 - 20,44 - 21,41

(1)06,50 - 07,45 - 08,50- (1)09,20 - 10,50 - 11,50 - (3)12,50 13,50 - 14,20 - (1)14,50 - 15,50 - 16,50 - 17,50 - 18,50 (1)19,20 - 19,50 - 21,00

DIUMENGES I FESTIUS
08,20 - (3)10,25 - 13,20 - (3)16,25 - 19,20 - (3)21,25 07,50 - (3)09,50 - 12,50 - (3)15,50 - 18,50 - (3)20,50
(1) Sortida de Tarragona: servei fins a Valls/Sortida de Vilallonga: ve de Valls (2) Sortida de Tarragona: servei fins Alcover/ Sortida de Vilallonga: ve dAlcover. (3)Sortida de Tarragona: Servei fins a La Mas. Sortida de Vilallonga: ve de la Mas.
(4) No passa per el barri de Centelles (600 vivendes) Constant

DIUMENGES I FESTIUS
TARRAGONA - CONSTANT - ALCOVER
SORTIDES DE TARRAGONA
SORTIDES DE ALCOVER

TARRAGONA - SALOM
SORTIDES DE TARRAGONA
SORTIDES DE SALOM

SORTIDES DEL CATLLAR

EL CATLLAR - TARRAGONA

SORTIDES DE TARRAGONA

DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)

DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)

07,50 - 08,50 - 09,50 - 10,55 - 11,50 - 12,50 13,50 - 14,50 - 15,50 - 16,55 - 17,50 - 18,50 19,50 - 20,50 - 21,50 - 22,45

07,30 - 08,30 - 09,30 - 10,36 - 11,30 - 12,30 13,31 - 14,30 - 15,30 - 16,36 - 17,30 - 18,30 19,30 - 20,30 - 21,35
(1) No passa per el barri de Centelles (600 vivendes)

DE DILLUNS A DIVENDRES (FEINERS)

07,35 - 10,00 - 12,15 - 13,45 - 15,10 - 18,55 - 20,05 07,00 - 09,15 - 11,30 - 13,10 - 14,30 - 18,15 - 19,30

11,50 - 18,20

07,30 - 14,30

09,05 - 11,15 - 14,45 18,30 - 20,10

07,00 - 09,50 13,30 - 15,30

DISSABTES FEINERS
09,00 - 13,05 - 17,05 - 19,30 08,25 - 12,30 - 16,30 - 19,00

20

diarims 16/11/2012

OPINI

Les cartes al Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

EDITORIAL

ALS QUATRE VENTS

El govern atura dos anys els desnonaments de famlies vulnerables

El govern espanyol ha aprovat aturar els desnonaments de les famlies en situaci ms vulnerable que no poden fer front al prstec hipotecari. Tamb ha acordat crear un fons dhabitatges de lloguer baix per aquells que ja han perdut la casa per aquest motiu. Sn dues mesures de xoc per afrontar els desallotjaments, que sampliaran posteriorment durant la tramitaci parlamentria del decret, buscant lacord daltres partits. La mesura es refereix a famlies amb rendes inferiors als 19.200 euros anuals, que siguin nombroses, amb menors de 3 anys o amb discapacitats al seu crrec, entre altres condicions. Ja era hora, ja tocava que alg poss fre al fenomen del desnonament que, cada setmana, esquitxa alguna ciutat o municipi catal. I s que la situaci a portat a algunes zones a viure situacions molt contradictries. En molts barris, els habitatges embargats sn desprs ocupats per altres persones. Les famlies es quedaven sense llar i els pisos o cases quedaven buits. En el millor dels casos, o en el pitjor segons es miri aquests mateixos habitatges sn ocupats posteriorment per persones amb pocs recursos. La qesti ara s una altra. Qu succeir amb les families que ja han patit un desnonament i no poden gaudir daquesta mesura?
+ CONFIDENCIAL

Esglsia per a una societat millor

JAUME PUJOL Arquebisbe de Tarragona

Explica la llegenda que el fundador del budisme, Siddhartha Gautama Buddha, era un prncep de lndia que vivia molt protegit, fins al punt que una vegada que va sollicitar sortir de palau per conixer el mn, el seu pare va ordenar que netegessin els carrers de qualsevol visi desagradable que pogus afectarlo. Aix no obstant, en aquells dies es va topar amb tres realitats que li van provocar una forta impressi: la vellesa, la malaltia i la mort. I quan es trobava ms deprimit, va descobrir la presncia dun anacoreta que el va introduir en el mn de la meditaci. I en ell va trobar el remei contra el dolor i la pau de lesperit. En el cristianisme el sentit de la vida t una explicaci transcendental: Du ens ha creat
TRIBUNA

a imatge i semblana perqu, desprs dun temps a la terra, puguem gaudir dell eternament al cel. En aquest temps de permanncia en el mn no ens neteja els carrers, no ens estalvia lesfor, ni els contratemps, ni la malaltia, ni la vellesa, ni la mort. Per ens dna els mitjans, la seva ajuda que mai no ens falta, per a aquest recorregut. La instituci del sacerdoci, com a pont entre Du i els homes, i la fundaci de lEsglsia, que perllonga la vida de Crist a la terra, sn mitjans que Du va disposar per ajudar-nos en aquest recorregut. LEsglsia no s una invenci humana, per elevada que aquesta fos, sin una voluntat divina que va tenir el seu punt de partida en la confessi de Cesarea, quan Crist mateix va collocar Pere com a pedra angular i cap dels apstols daquesta societat que prevaldr fins a la fi dels temps. Els bisbes tenim com a ttol primordial ser successors dels Apstols, i lEsglsia diocesana s la mateixa Esglsia universal constituda habitualment en cada territori per a aglutinar una comunitat de fidels.

Aquesta Esglsia diocesana t al seu crrec, per, no sols la comunitat cristiana, sin qualsevol persona que pugui necessitar els seus serveis. En aquest sentit la Jornada de Germanor que se celebra aquest 18 de novembre, t un lema explcit: LEsglsia contribueix a una societat millor. En efecte, s una experincia comuna, manifestada a travs de les parrquies, dels centres religiosos, dels collegis i locals dassistncia social, que lEsglsia t cura de visitar ancians i malalts, atn sacramentalment a tots els qui ho desitgen des del baptisme fins a la mort, socorre els pobres, els indigents sense sostre, les mares solteres que necessiten solidaritat per a poder tenir un fill, les persones soles, potser les ms vulnerables Com a segon lema de la Jornada figura: Ajuda la teva parrquia, hi guanyem tots. Apello a fer daquest lema una realitat. Les diverses iniciatives pastorals de lEsglsia diocesana necessiten aquests braos que sn les parrquies per abraar a totes les persones, especialment les ms necessitades.

Lacudit de Xavier Sabat

Diuen que sha de tenir certes virtuts per poder explicar acudits. I s cert. Daltra banda, hi ha acudits sobre qestions professionals que difcilment sentenen si el que escolta no s del gremi alludit. El candidat del PSC a les properes eleccions del 25N a Tarragona, Xavier Sabat, va saber combinar ahir la virtut amb loportunitat i va sorprendre Diari Ms amb una grcia inusitada tot explicant un acudit sobre la tasca dels caps de premsa, una figura periodstica que prn especial protagonisme durant la campanya electoral. El candidat socialista Xavier Sabat va interrompre lentrevista per explicar lacudit davant del seu propi cap de premsa. Lacudit, per donar algunes pistes, tenia alguna cosa a veure amb Moiss, sobre cm aquest va creuar les aigues del riu Jordn i de quina manera un cap de premsa el va assessorar per fer-ho. Lacudit t grcia, s cert, per deixem a Xavier Sabat el minut de glria per explicar-ho a tot aquell qui li ho demani desprs dhaver llegit aquest Confidencial.

Ells ens prometen el mateix que van negar

ROBERT VENDRELL Cap local dUDC a Tarragona Regidor de CiU a lAjuntament de Tarragona

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abell

Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magran Cap de distribuci: Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez. [redaccio@mestarragona.com]

Durant aquests dies, sn tantes i tan seguides les declaracions dels responsables del govern central i del principal partit de loposici que resulta difcil pair-les i comentar-les. Heus aqu una de les ltimes mostres de tot un alt responsable governamental: El ministre de Asuntos Exteriores, Don Jos Manuel Garca-Margallo ha deixat ben clar que en cas de convocar-se una consulta popular sobre lautodeterminaci a Catalunya estarem parlant duna decisi clarament illegal i que, segons la seva manera dentendre les coses, es tractaria dun cop destat jurdic. Per altra banda, el mateix ministre, i el mateix dia, va dir a Christopher Ross, enviat personal del secretari general de la ONU per al Shara Occidental, que donaria el recolzament dEspanya a la recerca duna soluci poltica justa, duradora i mtuament acceptable, que prevegi la lliure determinaci del poble de Shara Occidental.

s a dir, proposa una doble vara de mesurar, diferent aqu i all; i ho fa sense cap mena de vergonya. Digual manera, fa un parell de dies, tan el PP com el PSOE, en campanya electoral a Tarragona, shan comproms a recolzar el Corredor del Mediterrani, tema sobre el qual, ambds partits van votar en contra, a les Corts, recolzant, aix s, la opci central i lampliaci de lAVE cap a lAtlntic. Alcia Snchez-Camacho, del PP, va afirmar que caldria revisar les balances fiscals de Catalunya i estudiar un sistema asimtric i ms just, mentre la FAES dAznar ha presentat un estudi per denunciar la falsedat del espoli fiscal. Davant de tot aquest seguit de declaracions ja no hi cal cap opini, perqu en totes elles hi clareja lengany duna manera evident i barroera, sense que els que les han fet mostrin la ms mnima senyal de vergonya. Per les declaracions ms repetides des dun punt de vista centralista sn les que afirmen que sinicia un cam que no sabem on ens portar, i aix justifica tots els esforos per avortar-lo, i per aix es posaran tots els impediments possibles des del govern i des dels partits centralistes.

s largument dencomanar la por, la por que tenen ells, ms que no pas un gran nombre de catalans. Sobre aquest aspecte cal dir que s veritat que el cam escollit s ple de riscos i de dubtes, per tractar-se dun plantejament totalment nou, sense precedents. Aix ho reconeix el president Mas en una entrevista recent. El problema s que no escollir aquest cam no en t cap de dubte. Tenim la seguretat de la continutat del fracs. La situaci actual no recomana la consulta popular i la possible independncia com la millor sortida a una superaci dels problemes de Catalunya envers lestat, ho recomana com lnica soluci possible. I aquest s el repte que tots els catalans responsables han davaluar i actuar en conseqncia. Si avancem per un cam nou, correm un risc, per si no ho fem, tamb. La incomprensi i la negaci sistemtica de totes les nostres aspiracions ha fet crixer la sensibilitat i la exigncia, es clar que s! Puc recordar unes paraules que cantava Ovidi Montllor, per all a lany 1974. Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra ra es va desfent, la nostra s fora creixent.

Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Susanna Cases, Mnica Prez. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Cristina Aguilar, Olvia Molet. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria Clos Publicitat: Maria Molleda, M. Jess del Hierro, Merc Ripoll, Antnia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
Amb la collaboraci de:

CARTES Basta ya! Somos una asociacin pionera en Reus que creemos en la lucha reivindicativa para conseguir nuestros derechos sociales que no tenamos y ah estn los frutos de una insistencia continuada. Creemos en la necesidad de que haya una unin de toda la gente mayor porque conlleva organizar y luchar por todo aquello que es nuestro por derecho propio de unos servicios pblicos, porque no podemos acudir a los privados por unas pensiones ya de por s muy mermadas. Creemos en la solidaridad porque sin ella caemos en el conformismo que es nuestro peor enemigo. Un pueblo no puede conformarse con vivir cada da peor y con menos derechos. Mirad si es importante la solidaridad, que cuando los trabajadores de la sanidad pblica protestan por los recortes y despidos de compaeros, por las listas de espera, se encuentran solos. Pues ah tendramos que estar nosotros, los mayores, solidarizndonos con ellos porque nuestra Sanidad Pblica est en peligro. Y lo mismo ocurre con Educacin, son los trabajadores de la misma los que se enfrentan a la Administracin por los mismos motivos que los de la Sanidad y tambin deberamos solidarizndonos porque se encuentran solos y es por el bien de nuestros nietos. A nuestros Gobiernos, tanto el Local, de la Comunidad y el Central parece importarles un bledo todo este descontento que existe entre la ciudadana por los recortes, ajustes de plantilla, despidos, cierres, etctera y deberamos unirnos todos en un frente comn contra esta poltica nefasta que nos lleva a la ruina, al desconcierto, al desnimo y a la miseria. No os podemos pedir solidaridad porque no la hemos cultivado, pero s os pedimos que ejerzamos el derecho que tenemos todos a manifestarnos en contra de todo lo que estn haciendo y decirles en nombre de nuestro colectivo de jubiladas, jubilados, viudas y viudos contributivas y no contributivas. BASTA YA! Porque nos estis llevando al lmite de la pobreza a ms del 70% de nuestro colectivo. BASTA YA! De intentar acabar con nuestra Sanidad Pblica mientras estis subvencionando la privada. BASTA YA! Por el copago del 10% de las medicinas. BASTA YA! De pagar el euro por receta. Porque los mayores podamos vivir en paz los ltimos das que nos quedan sin ms sobresaltos y que no seamos utilizados por toda la clase poltica. Associaci de Gent Gran de Reus i Baix Camp per un Benestar social

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

Distribuci controlada:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

ESPORTS
Xavier Llastarri President del CF Reus Deportiu

16/11/2012 diarims

21

No he notat cap diferncia entre fer una abraada a un dels capitans i a un jugador que ara arriba
Xavier Llastarri fa balan del present i el futur del CF Reus Deportiu dues setmanes desprs tornar a posar-se al capdavant de lentitat roig-i-negra
Mnica Prez
olvia molet

Desprs de dues setmanes al crrec, qu ha suposat tornar a la presidncia? La meva vida est marcada pel futbol. Quan era un nen ja hi jugava. En baixar cap a Reus vaig continuar. Quan una cosa tagrada tant, s difcil, si tens loportunitat, no enganxar-thi. La meva vida i lestimaci que tinc als colors roig-i-negres i el fet de poder participar directament en posar un granet darena per la ciutat mhan portat a tornar. Qu ha canviat en aquests 40 mesos lluny del CF Reus? No han canviat gaires coses. Lequip, la plantilla, els tcnics i els treballadors... segueixen representant el mateix que eren. Noms ha variat una cosa, per ha sigut principal: quan jo vaig estar aqu, lequip era una Societat Annima Esportiva, i avui el club pertany als socis. Ara ser diferent, per els objectius sn els mateixos. Qu significa presidir lentitat? Ser president del Reus comporta moltssima responsabilitat. Moltssima. No oblidem que s el primer club de la ciutat, que hi ha una quantitat de famlies que en depenen: jugadors, entrenadors, preparadors, tcnincs de la base, coordinadors... Arreu on vas ests representant a la ciutat de Reus. s important el fet que tothom doni exemple es perdi o es guanyi, lrbitre hagi perjudicat o no, estem conformes o no amb que un jugador jugui ms o menys. I aix s responsabilitat de la Junta. Des dels prebenjamins fins el primer equip. Quins sn els objectius daquesta nova Junta Directi-

El president del CF Reus Deportiu Xavier Llastarri, ahir sobre la gespa de lEstadi.

va? Lobjectiu principal a curt termini s mirar daguantar totes les categories del futbol base, sobretot la del juvenil, que t molta qualitat, i lgicament la del priemr equip. Aquesta temporada passa per consolidar lequip a la Segona B. Crec que s la clau: quant abans millor poder tenir els punts necessaris per mantenir-nos. Tamb arribar a ampliar tots els equips de futbol base donat que aquesta campanya per primera vegada reben tamb el nom de CF Reus Deportiu I la frmula per portar-los a terme? Tot passa per atraure gent al camp. Ens les hem dinventar per

fer socis, perqu vingui jovent a lEstadi. Els joves sempre han estat una assignatura pendent. Hi ha alguna cosa que no sabem fer, que fem malament o que sens escapa perqu no enganxem al jovent, no ho sabem fer. Ho va saber fer Alabart? Jo no sc ning per valorar-ho. Sempre he dit que les persones, hi arribin com hi arribin, que tinguin el valor de posar-se al capdavant de qualsevol cosa, tenen molt de valor. El senyor Alabart igual que jo en el seu moment vam tenir i he tornat a tenir el valor dagafar el club per treballar per a ell i per fer-ho b, i penso que lanterior junta tamb ha mirat de seguir aquesta poltica.

Han dit: s un equip important, sabem qu tenim i hem de mirar de trampejar-ho de la millor manera possible tot i la dificultat de les coses. Jo crec que es pot considerar una feina positiva. Com est el club econmicament? Cal que ho acabem de mirar, encara estem analitzant les entrades i les sortides a veure com estan. No puc dir ni b ni malament perqu encara ho estem repassant i en poc temps sabrem com est la situaci. Es depn massa de laportaci de lAjuntament? Un dels objectius que hi podria haver s que fssim capaos amb la junta directiva de cada

vegada fer-ho menys. Ara est molt difcil, per una de les metes podria ser que cada vegada el club es pogus autofinanar ms. No es podria permetre que si per qualsevol cosa lajuntament deixs de fer laportaci el projecte esportiu sensorrs. Tampoc vull pensar que lajuntament mai deixi daportar. Se sent recolzat pel teixit empresarial local? En una conversa que vaig tenir amb el comentarista esportiu de TV3 Pitxi Alonso, ell va dir una cosa molt interessant i que s veritat: cada ciutat t el futbol a la categoria en qu el vol tenir. Si des de les institucions als empresaris volen tenir un equip a dalt

de tot, poden. Si no el volen tenir, lequip estar on hagi destar. Com ha vist a la plantilla? Encara hi ha molts dels jugadors, entrenadors i preparadors que tenem nosaltres. Ens coneixem perfectament. Una de les claus del CF Reus Deportiu als ltims vuit o nou anys ha sigut precisament el vestidor. Nosaltres ja vam aconseguir en el seu moment que fos una pinya, que fos una colla damics que sho passen b. Volem que lequip estigui unit i que hi hagi companyerisme. Li ha demanat Santi Castillejo algun jugador? Dimecres va ser el primer dia que vam tenir la primera xerrada, perqu encara no havem tingut temps. Encara no sha parlat ni crec que es pugui parlar. Lentrenador tamb s conscient que recursos econmics no nhi ha. No es pot dir mai res, per penso que no hi ha intenci de tenir en compte el mercat. Com lhan rebut al vestuari? Els jugadors que no em coneixien personalment s que ho feien perqu la resta els hi havien explicat sobradament com era el Xavi Llastarri. No he notat diferncia entre fer una abraada a un dels veterans, a un capit, i a un jugador que ara arriba. De moment, ha viscut dues derrotes al capdavant de lequip, i ambdues en derbi. Aix s un esport. De guanyar, en sap tothom. Mentre el resultat sassumeixi amb la mxima dignitat, tota lactitud possible i sent conscients del que tenim a casa, no passa res. Magrada guanyar, per el que tinc en compte s la professionalitat. I en aix no dubto.

22

diarims 16/11/2012

ESPORTS

El Nstic vol doctorar-se al Narcs Sala

Lequip de Javi Salamero ha de confirmar si els darrers resultats sn el principi dalguna cosa o simplement un miratge
CRISTINA AGUILAR

FUTBOL

Vicente M. Izquierdo

LALINEACI

El Nstic necessita saber si la darrera victria en Lliga (2-1 contra el Reus) va ser flor dun dia o va ser linici de molts triomfs que han de conduir lequip a lobjectiu de disputar el play-off dascens, el qual ha de desembocar amb el retorn a la Segona A. Per aquest motiu, lexamen daquest diumenge s vital, i guanyar els tres punts al Narcs Sala contra el Sant Andreu (dotze del migdia) s una assignatura que sha de superar amb un excellent. El rival, per, s un dels grans equips de la Segona Divisi B, un equip histric en aquesta categoria que, tal i com ha succet en anteriors campanyes, t lobjectiu de colar-se entre els quatre primers i intentar pujar de categoria. El Nstic posar damunt de la taula totes les seves armes i, tot i que encara resten dos entrenaments per desenvolupar-se, s possible que Javi Salamero realitzi algun canvi a lalineaci respecte el darrer onze que va presentar contra els reusencs. Albert Virgili, que ahir va tornar a no exercitar-se amb la resta de companys, arribar sense problemes al duel, per la gran incgnita s qui ser la seva parella a la davantera. Desprs de la lesi de De la Espada, el tcnic grana va provar amb Joseba Arriaga, el qual no va rendir segons lesperat. Per aquest motiu, Salamero podria donar lalternativa a Jon Uriarte, qui desplaaria el basc a la banqueta.
FUTBOL

Sant Andreu (Diumenge, 12 h.)

Josu Jorge Melo Edgar David Prats Sergio Gmez Crdenas Rubn Eric Chapi Arnau

Arnau Tobella

Gimnstic
Caldern Jon Uriarte Rodri Alberto Benito Xisco Campos Aleix coch Fran Vlez Rubn Prez

Virgili David Haro Haro, durant un moment del partit contra el Reus, on va ajudar amb una assistncia i un gol.

De Lerma

Jon Uriarte i David Haro podrien ser les dues novetats a lonze inicial de diumenge
Aarn Bueno podria tenir tamb nmeros per caure de lalineaci, fet que donaria entrada a David Haro, el qual va ser part responsable de la darrera

En el seu lloc caurien Joseba Arriaga i Aarn Bueno, que estan en baixa forma
victria grana, amb una assistncia i un gol durant el partit contra el rival provincial. Aquestes sn les dues niques variacions que es podrien donar en un onze ini-

cial en el que porteria, defensa i medullar quedarien intactes. Dos canvis Aix, Rubn Prez estar sota pals i en defensa actuaran, de dreta a esquerra, Alberto Benito, Xisco Campos, Aleix Coch i Fran Vlez. El centre del camp ser per Rodri i Carlos de Lerma i, a les bandes, podrien ser-hi Joaqun Caldern, a la dreta, i David Haro, en el cas

de qu torns a lonze titular, a lesquerra. La punta datac, amb Virgili com a fixe, seria pel del Catllar i, possiblement, Jon Uriarte. Rubn Prez va destacar ahir la importncia daconseguir dues victries seguides. El que necessitem s que la victria de diumenge no es quedi noms en un partit, que sigui el primer de molts triomfs. A ms, el capit

descarta parlar dobjectius a llarg termini, tot assegurant que s ms cmode pensar noms en el segent partit i no en els punts que hem de sumar cada mes ni en els partits que shan de guanyar fins a final de temporada. Si vas puntuant cada setmana, sense adonar-ten et vas apropant a les posicions capdavanteres, va sentenciar el porter grana.

El Reus vol que la derrota contra el Nstic sigui nicament un parntesi

Lequip rep diumenge a les cinc el Badalona
Vicente M. Izquierdo

CRISTINA AGUILAR

Reus (Diumenge, 17 h.)

Edu Vives Masqu Ferran Asensio Sergio Len Marqus Taranilla Beat Socas Robert Ahufinger ngel

Duran

El CF Reus ja ha oblidat la derrota daquest cap de setmana contra el Nstic i vol que aquesta ensopegada signifiqui noms un parntesi enmig de la gran ratxa de resultats que acumulava fins llavors. Eren tres les victries que, de forma consecutiva, havia sumat lequip que entrena Santi Castillejo, uns nmeros que han deixat el conjunt de la capital del Baix Camp en una situaci cmoda a la taula classificatria: onz, amb disset punts, quatre per sobre de la zona de descens i vuit per sota de la de play-off dascens a Segona Divisi A.

Tot i aix, el Reus no es pot despistar ni una engruna i, per aquest motiu, buscar la victria diumenge a casa, a partir de les cinc, contra un Badalona que, fins ara, ha decebut en el campionat lliguer. Els badalonins, que volen repetir els grans xits de la temporada passada, quan van jugar les eliminatries per lascens, sn catorzens i estan a un sol punt del descens. Per tant, els tres punts per a ells es converteixen en obligatoris per no caure al pou de forma inesperada. Castillejo podria repetir lonze que tants bons resultats li ha donat en les darreres jornades,

Badalona
Joaqun Xavi Muoz Manolo Bueno Robert Canario Juanma Pelegr Bermudo Ferrn Gallardo Marcos

Pedrito espera la seva oportunitat per saltar a la titularitat.

amb ngel a la porteria; Edu Vives, Enric Socas, Ferran Asensio i Robert Ahufinger en defensa; Beat Alemn, Sergi Masqu

i Marqus a la medullar; Duran dreta i Taranilla esquerra a les bandes, i el golejador Sergio Len a la punta datac.

ESPORTS
FUTBOL HOQUEI PATINS

16/11/2012 diarims

23

La Pobla ha de vncer el Manlleu per acostar-se a la zona de play-off

Els locals tenen encara quatre baixes segures
Vicente M. Izquierdo

Ivn Moreno vol una mica ms, i per aquest motiu, vol aconseguir tres punts diumenge, a casa, contra el Manlleu dotze del migdia. Si b nhi havia que pensaven que el CF Pobla de Mafumet hauria de variar els seus objectius aquesta temporada, el filial del Nstic continua sent un clar aspirant al play-off dascens a Segona Divisi B. Per aquest motiu, els pobletans no poden deixar passar cap oportunitat de sumar triomfs sigui contra el rival que sigui, tot i que aquest representi un os dur de rosegar. Els manlleuencs sn tercers i, amb 22 punts, estan situats cmodament dins de les posicions de privilegi, un fet que no ha de provocar que el filial grana sarronsi. Tot el contrari. El fet de qu els osonencs siguin un dels cocos de la categoria ha de ser un efecte ms de motivaci per una Pobla que, setena classificada, est a noms tres

punts del quart, lEuropa. De cara a aquest enfrontament, Moreno comptar amb quatre baixes segures, com seran les de Vctor Bertomeu i Jos ngel Bueno, que continuen recuperant de les seves llargues lesions, i Joselu i Marc Duran, els quals estaran disponibles properament. Per contra, el tcnic poblet podr disposar de dues peces claus en el seu esquema, que van ser baixa en la passada jornada per diverses molsties. Es tracta de Vctor Oribe i Toni Cunill, els que podrien ser de la partida si el tcnic aix ho creu oport. El partit, a ms, ha de servir per continuar el bon moment de la Pobla com a local, ja que jugant davant la seva afici el conjunt tarragon ha guanyat quatre dels cinc partits disputats, patint una nica derrota. Per la seva banda, el Manlleu ha sumat 13 dels darrers 15 punts en joc i nicament ha perdut un partit, a casa.
BSQUET

Reus, Vendrell i Calafell afronten compromisos lluny de casa

Mesuraran forces dem contra el Liceo, el Noia i el Sant Feliu, respectivament
Vicente M. Izquierdo

CEDIDA

Els tres equips tarragonins que militen a lOK Lliga hauran dafrontar la vuitena jornada del campionat lluny de les seves pistes. Els tres ho faran dem, en enfrontaments de dificultat diversa, per tots ells importants de cara a les seves respectives aspiracions. El Reus Deportiu jugar, a partir de les vuit del vespre, a la pista del totpoders HC Coinasa Liceo. Els gallecs sn els lders intractables de la mxima categoria de lhoquei patins a nivell nacional, amb set victries en set partits disputats i havent anotat un total de 48 gols o, el que s el mateix, gaireb set per enfrontament. Per la seva banda, els reusencs sn quarts i, amb quinze punts, disten a sis del lideratge,

una molt bona situaci tenint en compte que si avu acabs lOK Lliga els dAlenjandro Domnguez disputarien la propera temporada la Lliga Europea. Mitja hora abans, el Moritz CE Vendrell jugar a la pista del CE Noia Freixenet. Els de Guillem Cabestany han signat el millor inici de temporada de la seva histria ja que, amb setze punts, sn tercers i, a dia davui, shan convertit en convidats inesperats en la lluita per les primeres places. Els de Sant Sadurn dAnoia, per la seva banda, sn onzens i nicament han sumat set punts, esdevenint una de les decepcions en aquest inici lliguer. Finalment, el Club Pat Calafell visitar el Fergo Aisa Sant Feliu, en un partit que arrencar al punt de les set de la tarda. Lnic

El Calafell, quan es va enfrontar a lIgualada.

objectiu dels calafellencs ser el de deixar el fanalet vermell de la categoria i, de retruc, sumar la primera victria en el que va de campanya. Sn dos empats els que ha aconseguit el conjunt que entrena Pere Varias en set partits, patint cinc derrotes, que el deixen nicament amb dos punts. De cara a avui, nicament hi

ha previst un partit a la competici, com s el Muralla ptica Blanes-Club Pat Voltreg, mentre que dissabte el FC Barcelona rebr el Club Pat Vic. Diumenge tancaran la jornada tres enfrontaments, com seran lIgualada HC-Shum Grupo Maestre, lICG Software Lleida-Mopesa Club Pat Vilanova i lEnrile PAS AlcoiCH Lloret.

Derbi entre Torredembarra i Torreforta a Primera Catalana

UD Torredembarra i CDC Torreforta senfrontaran, per primer cop a la seva histria, a la Primera Catalana, aquest dissabte, a partir de les quatre de la tarda i a territori torrenc. El derbi de la demarcaci ser un dels quatre enfrontaments que disputaran els equips tarragonins i esdevindr de moltes urgncies, ja que els de Gabriel Amores Torredembarra volen abandonar la penltima posici i els de Jos Miguel Lpez, allunyar-se del descens. A la mateixa hora, lUE Valls, cuer, i que la passada jornada va estrenar el seu caseller de victries, visita un Andorra en hores baixes i que va comenar molt b la temporada, tot i que sha desinflat en les darreres setmanes. Tamb en zona de descens viu el CD Morell, tot i que la dinmica daquest equip s positiva. Dem rebr, a les cinc de la tarda, la visita del Trrega, un dels aspirants a lascens a la Tercera Divisi. I de cara a les vuit el vespre, una hora completament atpica, est previst que mesurin forces lIgualada i el CF Reddis, un duel entre dos aspirants ms. Redacci

El CBT, a mantenir-se en el lideratge aprofitant el mal moment del Mollet

Els de Berni lvarez nicament han perdut un partit dels nou que han disputat en Lliga EBA
Vicente M. Izquierdo

La temporada que est realitzant enguany el Club Bsquet Tarragona est esdevenint realment espectacular. De fet, dels nou partits que ha disputat en la seva participaci al grup C de la Lliga EBA, vuit han acabat amb victria cebetista i nicament

un en derrota. Aquest fet ha provocat que els homes de Berni lvarez shagin situat com a lders en solitari del grup, un privilegi que volen continuar tenint i, per poder ferho, haurien de derrotar dem el Recambios Gaud Club Bsquet Mollet, des classificat, i equip

en hores baixes. El duel es jugar a terres barcelonines, a partir de les sis de la tarda. Mentre que els blaus compten gaireb tots els seus enfrontaments per victries, els seus rivals travessen un pssim moment de forma, ja que han passat de situar-se en posicions capda-

vanteres a acostar-se a la zona baixa de la taula classificatria. De fet, dels ltims cinc partits els vallesencs nhan perdut quatre i, en el que va de temporada, nicament han estat capaos de guanyar un duel lluny de la seva pista. Per contra, el Mollet ha sumat tres triomfs a casa de quatre

partits que ha disputat davant de la seva afici, unes xifres que animen als locals a pensar en la possibilitat de vncer el totpoders CBT. De cara a lenfrontament, a falta de lentrenament davui, Berni lvarez podr comptar amb la totalitat de la seva plantilla. El mxim perseguidor dels tarragonins, lEninter-Club Bsquet Santfeliuenc, haur de jugar, en principi, un duel plcid, ja que ho far a pista prpia, contra El Olivar, tretz classificat amb tres victries i sis derrotes. Un triomf separa lesquadra tarragonina dels de Sant Feliu del Llobregat.

24

diarims 16/11/2012

ESPORTS
JORNADA DE PREVENCI DE LES CONDUCTES DE RISC

Mnica Prez

liten actualment a la mxima categoria, sobretot El futbol s un flaix que a la davantera, no estadura molt poc, per et fa rien capacitats per haver aprendre valors per tirar jugat en un moment en endavant la resta de la qu lesport era ms dur vida. s lexperincia de per hi havia tamb gesPere Valent Mora, el portos de companyerisme i ter de Vilaplana que va disputar 166 partits entre Lexporter del Bara Pere Valent Mora va compartir ahir de dignitat personal molt freqents i molt lloales files del FC Barcelona, a Reus la seva experincia amb joves futbolistes bles. Com a exemple, durant la dcada dels 70. un Elx-Oviedo en qu els La va compartir ahir amb la cinquantena de petits futbolistes que van lobjectiu no s aquest, la finalitat ha de ser locals es jugaven lascens contra uns asturiprendre bona nota dels consells del crac gaudir mentre esteu jugant, i pertanyent a ans sense res a perdre, i no el van assumir dins la Jornada de prevenci de les conduc- un equip, i aix ning no us ho pot treure. finalment en rubricar un 0-0 insuficient. tes de risc amb lAgrupaci Bara Jugadors. Havia avisat Mora abans de linici, dient que Mora, en aquells moments jugador del conLa base reusenca va rebre amb els braos no us ensenyar a controlar una pilota, no junt alacant va rebre llavors el comentari oberts un arquer que va viure els meus mi- un ensenyar a aturar-la, per s que us in- que amb un parell de milions ho haurem llors anys amb el Reus, i magradaria poder tentar a crixer com a persones. Ho va fer. resolt. Jo els vaig dir que preferia no pujar, tirar enrere per veure els partits amb lequip Amb lajuda de lentrenador Sergi Pars, la que la dignitat estava per sobre i que per que perqu em cauria la baba. rem els mi- jornada va incloure la projecci de diverses lequip pugs, ens ho haurem dhaver guallors de la provncia, recordava ahir Mora a jugades dels grans de la Primera Divisi en nyat nosaltres mateixos. El comentari que millor va caure entre lantic hospital, i la cosa noms es posava qu es valorava lactuaci arbitral. Targeta complicada quan jugvem contra el Nstic. groga o vermella? No era aix el ms impor- aquell auditori jove va ser el que alludia al No han canviat massa, les coses, entre els tant. La conclusi de lexperiment passava sistema de joc blaugrana. Estan recollint pel respecte al collegiat, i la capacitat dac- el fruit dhaver impregnat del nostre estil roig-i-negres. No es va tallar el porter en repartir since- ceptaci de les accions desencertades. Heu el futbol base, va dir, i tots els esportistes ritat entre una base de jugadors que creixen vist alguna vegada un rbitre que es tiri en- de 13 anys van tornar a imaginar-se als vessomiant amb poder disputar algun dia un rere?, preguntava Mora, les targetes no es tidors del Camp Nou. Tamb reservava per encontre com el que va esdevenir lescena- protesten, sha de tenir un respecte tant si hi a ells un altre regal, Mora: veure-us em fa ri del debut de Mora: 1-5 per al Bara con- estem dacord com si no, i assumir les con- emocionar perqu jo vaig comenar aqu, a Reus, i em recordo a mi mateix escoltant tra el Madrid al Bernabu. Futbolistes ho seqncies. Abans costava ms jugar a futbol, era aquestes llions que tenia ja tan apreses, i sereu o no, esteu limitats, com tothom i, de tots vosaltres, amb sort, en sortiran un molt ms difcil i shavien de tenir moltes noms us puc demanar que feu el mxim. o dos que acabin jugant al Reus, va expli- ms qualitats que ara, va continuar Mora, Que desprs jugueu o no, o que les coses car abans de pronunciar la veritable lli: tot afegint que molts dels jugadors que mi- surtin b, ja no podr frustrar-vos.

Un flaix qUe tacompanya la resta de la vida

olvia molet

Pere Valent Mora, ahir amb la cinquantena de futbolistes de la base que van assistir al taller de la jornada.

El Club Nutic Cambrils ha renovat el mandat de la seva Junta Directiva

Desprs de 4 anys de mandat de la junta directiva amb Joaquim Oliva al capdavant, el passat 3 de novembre la junta electoral el proclamava de nou, i per 6 anys ms, president del CNCB. Pel que fa a la resta de crrecs que conformen la junta, la gran majoria tamb es mantenen. Aix; la nova junta directiva queda de la segent manera: Joaquim Oliva Vivar, president; Josep Maria Rom Pir, vice-president; Roderic Miralles Rull, comodor; Joan Gispert Mart, secretari; Lluis Jordi Panads, tresorer; Lluis Bosch Tercero, vocal i Ramon Caellas Oriol, vocal. El passat dissabte, 10 de novembre, en assemblea extraordinria, la nova junta directiva es va presentar de forma oficial i va definir el pla estratgic del Club al llarg daquest mandat, fins al 2018. En lnies generals, lobjectiu daquest pla s posicionar el CN Cambrils com un referent nacional en la gesti del port i dels serveis als socis i usuaris i preparar un bon projecte de renovaci de la concessi que posicioni al CNCB com la millor oferta que sigui possible. Redacci

DEFUNCIONS
DEFUNCIONS

16/11/2012 diarims

25

Mor el pintor Will Barnet als 101 anys al seu pis de Manhattan
Va rebre enguany la Medalla Nacional de les Arts
Redacci

El pintor nord-americ Will Barnet va morir aquest passat dimarts al seu pis de Manhattan als 101 anys. Barnet, que el 13 de febrer daquest 2012 va rebre la Medalla Nacional de les Arts de part del president dels Estats Units, Barack Obama, va abra-

ar molts estils. Les seves primeres obres realistes mostraven la cara ms dura dels Estats Units: els afectats per la Gran Depressi. Desprs va realitzar un gir abstracte, per als anys seixanta va recuperar les figures tradicionals, sempre marcat pel pop art.

Will Barnet.

Ms tard va pintar dones solitries en actitud despera, amb influncies del nord-americ Hopper i del surrealista belga Magritte, i va tornar de nou a labstracci a partir del 2003, ja amb ms de 90 anys.

Llus Larriba Pablo

Segon aniversari
La teva esposa, fills, nts i famlia tota tenyorem, el teu record segueix viu en nosaltres Us agrairem una oraci pel seu etern reps.

DEFUNCIONS

Tarragona Maria Teresa Lorente Mendez. Ha mort a ledat de 71 anys. El seu funeral ser avui, a dos quarts de deu del mat, a lesglsia de Sant Fructus. Dolores Pasano Roca. Ha mort a ledat de 93 anys. El seu funeral ser avui, a les onze del mat, a lesglsia de Sant Fructus.

Reus Pepita Gatell Valls. Ha mort a ledat de 91 anys. El seu funeral se celebrar avui a les 16.30h al Tanatori. Consuelo Jimnez Pubill. Ha mort a ledat de 82 anys. El seu funeral se celebrar avui a les 9.30h a lEsglsia de Sant Pere.

26

diarims 16/11/2012

BELLESA I SALUT
SALUT

Les persones amb diabetis tenen ms risc de patir de ceguera

Laugment de la diabetis suposar a la llarga un increment dels problemes visuals a la poblaci
Redacci

Els problemes visuals derivats de la diabetis, com s el cas de la retinopatia diabtica o ledema macular diabtic, es troben entre les principals causes de ceguesa en els pasos desenvolupats. Aquest fet fa que el risc de patir ceguesa sigui deu vegades ms gran en una persona diabtica, de manera que des de la comunitat mdica sadverteix de la importncia de realitzar revisions que permetin detectar aquesta malaltia i reduir aix lelevat nivell dinfradiagnstic, aix com revisions oftalmolgiques peridiques que evitin el desenvolupament de

les malalties visuals associades. El progressiu envelliment de la poblaci s la causa principal de lincrement previst en la prevalena de la diabetis. Tenint en compte que el percentatge de poblaci per sobre dels 65 anys creixer de manera exponencial, des de la Federaci Internacional de Diabetis sestima que la malaltia afecti ms dun 20% de la poblaci europea en noms 15 anys. Aquesta xifra ser sensiblement superior a Espanya, on el redut ndex de natalitat far que la poblaci envelleixi a un ritme ms gran que a la resta del continent. De la mateixa manera que hi ha un considerable infradiag-

nstic en els casos de diabetis, tamb hi ha una escassa conscincia entre els pacients diagnosticats sobre la importncia de sotmetre a revisions oftalmolgiques freqents per prevenir el desenvolupament de malalties oculars greus com la retinopatia o ledema macular. La retinopatia diabtica (RD) consisteix en el deteriorament dels vasos sanguinis que irriguen la retina, provocant fuites de fluid o sang. Si la malaltia avana es formen nous vasos sanguinis i prolifera el teixit fibrs a la retina, el que provoca que la visi es deteriori; la imatge enviada al cervell es fa borrosa. Aquesta malaltia afecta ms

dun 30% dels diabtics, el que suposa un 3% del total de la poblaci a Espanya, i s la causant dun 85% dels casos de ceguesa en diabtics de tipus I. Tot i lelevada exposici dels diabtics a patir RD, noms un 20% dells se sotmet a revisions anuals de retina. Un adequat control glucmic redueix el risc de desenvolupar la malaltia en un 76% i retarda la progressi en un 54%, segons dades de Diabetis Control and Complication Trial. Ledema macular diabtic consisteix en lacumulaci de lquid a nivell tissular, el que provoca lengrossiment de la retina i t una prevalena major en pacients diabtics de tipus II. Els seus smptomes caracterstics consisteixen en la prdua de la visi central que de vegades es manifesta com una percepci distorsionada de les cares o altres objectes. Aix doncs, sn necessaris els controls rigorosos per evitar mal majors.

BELLESA

Aquesta tardor es porta el vermell als llavis

Aquests mesos de tardor, la tendncia pel que fa al color predominant dels llavis s clara. I s que enguany es porta el color vermell intens per vestir els llavis i aportar-los ms sensualitat. En el mercat hi ha moltssimes propostes de pintallavis daquest color de les diferents cases de cosmtics.

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Margarida, Gertrudis i Edmon.

CINEMA. Cartellera
1 Hotel Transilvania (cat) 12.15 (matinal)/div i dis: 16.15 1 Fenix 11*23 12.15 (matinal) - 10.00 - 20.15 - 22.30/div: 0.30 2 En la mente del asesino 12.30 (matinal) - 16.15 - 18.20 - 20.30 - 22.40/div:0.45 2 Brave 12.30 (matinal) 3 James Bond 007: Skyfall 17.30 - 20.30/div: 0.30 3 Hotel Transilvania 12.30 (matinal) - 16.30 - 18.30 4 Sinister 20.30 - 22.40/div: 045 4 Las aventura de Tadeo Jones 12.30 (matinal) - 16.15 - 18.15 5 En la casa 20.15 - 22.30 5 Looper div i dis: 0.40 5 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 6 Lo Imposible 16.15 - 18-20 - 20.30 - 22.49/ div: 0.45 7 El ladrn de palabras 12.00 (matinal) - 16.00 - 18.00 8 Argo 20.00 - 22.30/div: 00.45 8 Lo Imposible 12.00 (matinal) - 17.00 - 19.30 - 22.00 9 Amanecer 12.00 (matinal) - 17.00 - 19.30 - 22.00/div: 0.30 10 James Bond 007: Skyfall 11.55 (matinal) - 16.15 - 19.15 - 22.30 11 Venganza: Conexin Estambul 12.00 (matinal) - 16.15 12 Los amos del barrio 18.20 - 20.30 - 22.40/div: 00.45 12 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40/div: 00.45 13 Drcula 12.00 (matinal) - 20.30 - 22.40 /div: 00.45 14 Amanecer 16.00 14 pera: Turandot de Puccini-The arts center (Melbourne) dimc: 2.45 15 Campanilla i el secreto de las hadas 12.15 (matinal) - 16.00 - 18.00 15 Amanecer 19.45 - 22.15/div: 0.45 16 Amanecer 16.30 - 18.45 - 22.00/div: 0.15 VILA-SECA OCINE VILA-SECA 1 En la mente del asesino dis i dium: 16.00 - 18-15 - 20.15 - 22.15/ div i dis: 0.30 2 Fnix 11*23 18.00/dis i dium: 16.00 - 18.00 2 Argo 20.00 - 22.30/div i dis: 0.45 3 Las aventuras de Tadeo Jones 18.00/ dis i dium: 16.00 - 18.00 20.00 3 Lo imposible 22.30 3 Skyfall div: 18.15 - 20.30 - 22.45 - 0.45/dis i dium: 16.00 4 Amanecer Parte II 5 Amanecer Parte II 18.15 - 20.30 - 20.45/div: 19.30 - 22.00/dis i dium: 17.30 6 Campanilla: el secreto de las hadas 18.30/dis i dium: 16.30 - 18.30 6 Sinister 20.15 - 22.30/div i dis: 0.45 7 Skyfall 19.00 - 22.00/dis i dium: 16.00 - 19.00 - 22.00/div i dium: 0.35 8 Lo imposible 18.15 - 20.30 - 22.35/dis i dium: 16.00 - 18.15- 20.30 - 22.35 9 Hotel Transilvania 18.30 - 20.30/div i dium: 16.05 - 18.30 - 20-30 9 Drcula 22.30/div i dis: 0.40 10 Amanecer Parte II 17.30 - 20.00 - 22.15 REUS REUS PALACE TARRAGONA OCINE TARRAGONA

SERVEIS
LHORSCOP

16/11/2012 diarims

27

TELEVISI. Programaci

TVE1
03:30 05:30 06:30 09:00 10:15 14:00 14:30 15:00 15:50 19:00 21:00 22:15 22:30 00:15 01:10 03:05 04:40 06:00 TVE es msica Noticias 24H Telediario Matinal Los desayunos de TVE La maana de La 1 Informativo territorial Corazn Telediario 1 Copa Davis: Chequia-Espaa + Gente Telediario 2 El tiempo Cine: La sombra del diablo Stamos okupa2: Deskanse en paz - Amores kaninos Cine: Una noche con el Rey La noche en 24H TVE es msica Noticias 24H

TV2
12:00 13:40 14:25 14:40 15:35 16:05 17:05 18:00 18:30 19:00 19:30 20:00 20:15 21:00 21:50 21:55 22:15 23:15 00:50 01:45 Para todos La 2 En portada Zoom net Docufilia Saber y ganar Grandes documentales Grandes documentales Jara y sedal El escarabajo verde La Casa Encendida Espacio Cmara abierta 2.0 Frasier Docufilia Gomaespuminglish La suerte en tus manos El documental de La 2 Cine: Otros das vendrn Docufilia Conciertos de Radio-3

ANTENA 3
04:30 06:30 09:00 12:15 12:45 14:00 14:30 15:00 16:15 17:15 18:30 19:45 21:00 22:10 00:15 02:30 Videos musicales Las noticias de la maana Espejo Pblico Karlos Arguiano en tu cocina La ruleta de la suerte Los Simpson: Colega, dnde est mi rancho? Los Simpson: Bart en el Da de Accin de Gracias Antena 3 Noticias 1 Bandolera El secreto de Puente Viejo Ahora caigo! Atrapa un milln Antena 3 Noticias 2 Cine: Stargate, puerta a las estrellas Equipo de investigacin Ganing Casino

RIES
21/03 al 20/04
Sesperen bons moments en refrncia al signe, que despertaran les vostres ganes devadir-vos, potser a travs dun viatge.

TAURE
21/04 al 21/05
El vostre signe no es beneficia gaire de la bona conjuntura del cel i podreu ressentir-vos en forma dalgun malestar fsic.

BESSONS
22/05 al 21/06
Bon dia per revifar lentesa amb la parella. Potser arribi alguna bona oportunitat que us aporti la motivaci que ara necessiteu.

CRANC
22/06 al 23/07
Gaudireu del vostre costat casol, aix que no trobareu res que us mogui a lexterior. Sereu eficients a lhora de treureus feina de sobre.

LLE
24/07 al 23/08
Us trobeu motivats per ampliar les perspectives actuals. Estareu ms predisposats a divertir-vos i a passar-ho b en companyia.

VERGE
24/08 al 23/09
Encara que la jornada no sembla que hagi de portar grans neguits, hi ha risc dalguna situaci que us alteri emocionalment.

BALANA
24/09 al 23/10
Jornada propcia per fer contactes, tamb per a petits desplaaments de treball. Destacar la capacitat per connectar amb els altres.

ESCORP
24/10 al 22/11
Bon dia per a les compres, ja que us omplir anmicament. Tamb ho s per posar en marxa negocis i per fer plans amb la parella.

CUATRO
07:00 08:15 09:30 10:30 11:30 12:30 14:00 14:50 15:45 16:30 17:30 19:00 20:00 21:00 21:30 22:30 23:30 00:15 01:15 02:15 El zapping de Surferos Top Gear Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Las maanas de Cuatro Noticias Cuatro Deportes Cuatro Castle Castle Castle Las tardes de Cuatro Noticias Cuatro Deportes Cuatro Lo sabe, no lo sabe Supernanny Callejeros Diario de... Diario de... Bagdad

TELECINCO
02:00 Premier casino 05:00 Fusin sonora 06:30 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 16:00 Slvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 22:00 Deluxe 02:00 Premier casino 05:00 En concierto 05:15 Fusin sonora 06:45 I Love TV

LA SEXTA
02:00 06:00 07:45 09:25 10:20 11:15 12:25 14:00 15:00 15:30 16:30 17:15 18:05 20:00 21:00 21:30 22:30 01:30 02:00 06:00 Astro TV laSexta en concierto Al rojo vivo Crmenes imperfectos Crmenes imperfectos Informe criminal Al rojo vivo laSexta Noticias laSexta Deportes Alguien tena que decirlo Bones Bones Ms vale tarde laSexta Noticias laSexta Deportes laSexta Columna El club de la comedia 1.000 maneras de morir Astro TV laSexta en concierto

SAGITARI
23/11 al 21/12
s un moment per obrir-vos a la relaci amb els altres, sobretot amb els ms ntims, ja que gaudireu de ms claredat i confiana.

CAPRICORN
22/12 al 20/01
Us sentireu ms motivats a fer canvis a la feina. Per tindreu ms bons resultats si us deixeu portar per linstint ms que pel cap.

AQUARI
21/01 al 19/02
La Lluna i Venus potencien el natural gust per les relacions damistat, on avui ser ms fcil trobar punts i objectius en com.

PEIXOS
20/02 al 20/03
Si heu dassistir a algun acte social donareu una bona imatge, per tamb podeu fer bons contactes en aquest mbit de relacions.

AGENDA TARRAGONA. Festival Internacional Teatre Mgic Masterclass de Magiaflxia. A les 18h a lEspai Jove Kesse. REUS. Taller de cuina sobre loli Siurana. A les 18h al Mercat del Carrilet, per part del restaurant Lizarran de Reus. REUS. Taller de calligrafia japonesa, Shodo. A les 18:30h al Centre dArt Cal Mass. FALSET. Inauguraci de lexposici Materials Vegetals. A les 19h a la Cooperativa Falset Mar. FARMCIES TARRAGONA: - R. Ciutat i H. Molero - Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta) (dirn) 977.54.31.89 - Meler Brosed, Raul - Caputxins, 21 bis (24 hores) 977.22.57.76 REUS: - Guillen-Navs-Sentis-Villanueva Av. Paisos Catalans, 116 dreta (24 hores) 977.32.27.51 - Peidro Jord, M Victria - Escultor Rocamora, 1 (Dirn) 977.75.73.01

TV3
06:00 08:00 13:05 14:00 14:20 14:30 15:40 15:50 16:22 17:03 18:10 19:57 20:20 21:00 21:55 22:25 22:57 Notcies 3/24 Els Matins Rex Telenotcies comarques El medi ambient Telenotcies migdia Cuines La Riera La Riera Divendres Josphine Espai Terra El Gran Dictat Telenotcies vespre Candidats Parlament 2012 Zona zping La gran pellcula: Lhome llop 00:35 Pellcula: Jonah Hex 02:00 TR3S C

CANAL SUPER3
15:55 16:21 16:33 16:59 17:46 17:57 18:08 19:00 19:30 19:45 20:26 21:04 Iron Man Capit Bceps Asha mic 3 Una m de contes Papawa Sabrina Els Dalton Info k El llibre de la selva Tom i Jerry Bola de Drac Z Kai

ESPORT 3
14:03 14:29 15:13 15:55 Temps daventura Mars del mn Astries: la mirada del vent Automobilisme: 1a sessi entrenaments lliures del G. P. dels Estats Units A la carretera amb el Rossi KM 0 Flaix Automobilisme: 2a sessi entrenaments lliures del G. P. dels Estats Units Esport Club Automobilisme: 2a sessi entrenaments lliures del G. P. dels Estats Units Champions Magazin Automobilisme Hat trick Espanyol Tot lesport

1 Amanecer Parte II 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 2 Sinister 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 3 El fraude 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 4 James Bond 007: Skyfall 16.00 - 18.30 - 22.15 5 Lo imposible 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 7 Campanilla y el secreto de las hadas 16.00 - 18.15 - 20.30 7 Looper 16.00 - 18.15 - 20.30 8 Hotel Transilvania 16.00 - 18.15 - 20.30 Ms informaci al telfon 977 754 978 LAUREN REUS MULTICINES 1 Lo imposible 16.00 - 18.10 - 22.25 - 22.40 2 Las aventuras de Tadeo Jones dis i dig: 16.10 - 18.15 2 El Fraude dis i dig: 20.25 - 22.40 3 El Fraude 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40 3 Fnix 11*23 16.35 - 18. 35 - 20-35 - 22.35 4 Hotel Transilvania 16.15 - 18.20 - 20.35 - 22.35 4 El lladre de paraules div, dis, dg: 22.40 5 El lladre de paraules dill-dij: 20.25 - 22.40 5 Campanilla y el secreto de las hadas div, dis, dg: 16.10 - 18.30 - 20.30 5 Campanilla y el secreto de las hadas dill-dj: 16.10 - 18.30 6 La saga Crepsculo: Amanecer (2) 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 6 Looper 16.00 - 19.30 - 22.30 6 En la mente del asesino 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 7 James Bond 007: Skyfall 16.30 - 19.20 - 22.10 Ms informaci i venda anticipada dentrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL OCINE 1 Amanecer Parte II 15.55 - 18.05 - 20.15 - 22.25/div idis: 20.30 - 22.45 1 Sinister 16.00 - 18.10 - 20.15 - 22.25/div i dis: 22.40 1 Campanilla: el secreto de las hadas 16.30 - 18.05/div i dis: 16.20 - 28.20 2 Fnix 11*23 20.00 - 22.00/div i dis: 20.00 - 22.10 3 Amanecer Parte II 16.15 - 16.30 - 18.30 - 19.10 - 22.10/div i dis: 18.00 - 20.15 3 Skyfall 16.30 - 19.15 - 22.00 3 Lo imposible 15.50 - 18.00 - 20.10 - 22.20 4 Hotel Transilvania 16.00 - 17.55/ div i dis: 16.00 - 18.00 4 Argo 19.50/dis i div: 20.00 5 Opera Turandot Puccini 20.45 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778 VILALLONGA DEL CAMP / Sala de Cinema del Centre Recreatiu Bel-Ami 17.00 - 19.15 (Diumenge 18 de novembre)

17:37 18:22 18:50 19:55

CANAL 33
21:35 22:46 23:21 23:51 01:03 01:29 La Riera Thalassa amb filosofia El documental Territoris Film-Fest TR3S C

20:30 20:55

21:39 22:06 23:00 00:31

CANAL REUS TV
14:00 14:30 15:00 15:30 15:45 16:00 16:30 17:00 17:30 18:00 18:30 18:45 19:00 19:30 20:00 20:30 21:00 Notcies. Edici migdia 10 Comarques Notcies. Edici migdia Criteris Territori Catalunya Notcies. Edici migdia Extraradi Notcies. Edici migdia 10 Comarques Notcies. Edici migdia Criteris Territori Catalunya Notcies Extrarradi Notcies. Redifusi Esports en xarxa Retransmissi en directe de lacte de celebraci dels 130 anys del Teatre Fortuny 23:00 Notcies

TAC 12
16:00 16:30 18:00 18:30 19:00 19:30 20:00 20:30 Notcies 12 Reemissi Notcies 12 Caminant per Catalunya Gaudeix la Festa Esports enXarxa Notcies 12 Eleccions 25-N: Entrevista Candidata ICV Hortnsia Grau IdEntitats Fanzivid Notcies 12 I Eleccions 25-N: Entrevista Candidata ICV Hortnsia Grau IdEntitats Fanzivid Notcies 12

CANAL CATAL
00:30 04:30 05:00 07:30 09:30 11:30 12:00 12:30 14:00 16:30 18:30 20:30 22:00 22:30 23:30 T-Notcies T-Notcies Videoclips a la carta T-Notcies T-Notcies Productes i serveis La Santa Missa Productes i serveis T-Notcies T-Notcies Catalunya Opina T-Notcies Canal Esports Tarragona Anem a plaa La Ronda

21:00 21:30 22:00 22:30

23:00 23:30 00:00

28

diarims 16/11/2012

CLASSIFICATS
para varios coches con puerta automtica, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseo desde 280.000 euros. www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93 vallada, entre Valls-ReusTarragona, 1.050.000e. Tel. 689.906.650 unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.
Maspujols. A 50m del poble, masia rstica reconstruda de 80m2, en 2 plantes (1 tipus golfes) piscina, aigua i llum. vallada. Terreny de 3000m2. preu: 115.000. Tel.: 615.620.161 vEnTA dE TrASTErOS y pArkingS en tarragona centro (2 ltimas plazas). Trasteros desde 4.500e + ivA y financiables!!. varios tamaos. 977.214.713

IMMOBILIRIA Venda Tarragona

EL SErraLLo, obra nuEva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados con muebles y electrodomsticos, cuqusimos, edificio Ser Marino, acabados modernos y de diseo. Con solrium de 25m2. Desde 150.000 euros. IVA incluido.T.609.44.22.39 C/ IbIza. PISo ESquInEro totalmente reformado. 3 habitaciones, 1 bao, cocina, galera, terraza, exterior, soleado, precioso. 135.000 Negociables. 977.25.09.93 vEnta dE PISo via roma. Amplio. 125m2 tiles. 4 habitaciones dobles. Muy buen estado. 320.000e. TEL: 977.25.09.93 PErE MartELL, zona P. imperial. Piso de 80m2 tiles, 3hab, 2 baos, cocina, galera, terraza, impecable, vivienda totalmente reservada, cocina, baos, con muy buenos acabados de diseo y calidad, bien conservada, calefaccin y aire acondicionado. 186.000 EUROS. T. 977.25.09.93 rovIra I vIrGILI, PISo rehabilitado nuevo 125 m2, Alto Standing, 3 hab, 1 Suite, 2 baos, cerca Rambla Nova, 450.000e. Info. 696.104.521 oCaSIn! PartICuLar vEndE PISo nuevo a estrenar en Tarragona. 3 habitaciones y prking incluido: 127.000 euros. Interesados, llamar al 650.455.719

terrassa molt gran, cuina officce amb galeria, 2 banys, ascensor, bomba fred/ calor, exterior, vistas, parquing doble. 650 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 SErraLLo-Port. CaLLE GravIna. aLquILEr con muebles. 2 habitaciones + trastero. Aire acondicionado.450e. TEL: 977.25.09.93 PLaa . CaStELLErS , pis reformat de 4 dorm. s-menjador, cuina amb galeria, 1 bany, exterior, calefacci + a/a, ascensor, pk opcional, assoleiat. 550 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 CErvantES, PISoS dE 2 dorms. sala menjador, cuina amb vitro, bany complert, amb mobles, comun. incl., exterior, 450/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rbLa, nova, PIS dE 2 dorm.s- menjador, cuina , 1 bany, subministres d alta i com. incl. 500 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 unI, PIS rEforMat dE 2 dorm, s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, estudi i traster, ascensor. com. inclo. 550 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 tarraGona PLaa . CaStELLErS , pis reformat de 4 dorm. s-menjador, cuina amb galeria, 1 bany, exterior, calefacci + a/a, ascensor, pk opcional,

assoleiat. 550 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

Almoster. plaa Centre de la vila. Casa individual de 270m construts i parcella de 240m2 al costat amb possibilitat de construir un 2 habitatge. La casa consta de 3 plantes i planta baixa. distribudes en 3 habitacions, 1 banys, cuina office, menjador amb sortida a terrassa de 40m2. preu de tota la finca; 186.000 Tel.: 615.620.161

Lloguer
rEuS. PartICuLar urGE vEndEr piso 70 m2. 3 habitaciones. Sin ascensor. Amueblado y reformado. 50.000. Tel: 617.920.859

Tarragona
av. PaSoS CataLanS, estudi s/ nou , cuina americana, bany, moblat, exterior, ascensor, com. incl. Pk opcional. 300 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 Sant PErE, SErraLLo PIS de 1 dorm., s- menjador amb balc, cuina americana, 1 bany, moblat. com. incl. 325 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

SE ALqUiLA CASAChALET En Tarragona ii, de ObrA nUEvA. 155m2 con patio y jardn privado. Cochera doble y piscina comunitaria. Tambien dispone de terraza solarium y buhardilla. Opcin a compra si se desea. Mas informacin en el 977.214.713

raMbLa nova , PIS de 4 dorm.,s- menjador, cuina office amb vitro, 2 banys, armaris encastats, assoleiat, ascensor , 2 pk i com. inclosa. 800 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 HIGInIo anGLES, PISoS aLto Standing de 135 m2, SIN MUEBLES, esquineros, mucha luz, 4 Hab. 2 Baos, cocina amplia, rehabilitados, ltimas unidades. Informacin 635.125.576 rbLa, nova, PIS de 3 dorm.s- menjador, cuina , 1 bany, subministres dalta i com. incl., ascensor . 600 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rovIra I vIrGILI, PIS reformat de 3 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office amb vitro, 1 bany, calefacci, ascensor, com. incl. 460 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 Y96 - 609 309 507

Gran CaSa En PaLLarESoS pueblo. 2.200m2 terreno, piscina, jardines, pista deportiva, barbacoa. Muy bien situada, buenas calidades. 950m2 construidos, 450m2 de aparcamiento para 6/7 coches y varias dependencias. Casa con 10 habitaciones, 120m2 saln, cocina 35m2, 6 baos, porches y terrazas. 1.300.000 euros negociables. TEL: 609.442.239

SE ALqUiLAn piSOS dE ObrA nUEvA en Tarragona centro. pisos de 1 y 2 habitaciones en el complejo royal Tarraco, cercano a la universidad. parquet, aacc, instalaciones deportivas y piscina exterior. parkings disponibles. desde 450e/mes. 977.214.713 web: royal. promysa.com

valls. Terreny rstic a crta. valls-Alcover de 3700m2 amb casa escripturada de 70m2 i altell, 3 hab., 1 bany, cuina, aigua i llum amb plaques solars. preu: 99.500 Tel.: 615.620.161

SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000 euros. TEL: 977.25.09.93 -609.44.22.39

unI, PIS rEforMat dE 2 dorm, s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, estudi i traster, ascensor. com. inclo. 550 mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 rovIra I vIrGILI, PIS reformat de 2 dorm., s- menjador , cuina office amb vitro, 1 bany, calefacci, ascensor, com. incl. 400 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 fELIP PEdrELL, PIS S/ nou de 3 dorm., s- menjador amb

Locals, Oficines, Naus, Prquings, Terrenys

SaLou, zona EStIvaL, tErrEno urbanizado para construccin de una casa. Unos 500 m2. Precio 150.000 euros.T.977.25.09.93. tErrEno dE 700M2 Pra la construccin de 2 casas con proyecto 170.000 EUROS.T. 977.25.09.93 SaLou, zona PuEbLo tErrEno para unifamiliar de

Altres poblacions
PaLLarESoS, obra nuEva junto al pueblo casas con jardn de 4 habitaciones, 2 baos, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran saln comedor, garaje

boMont. CaMPo dE GoLf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baos, gran saln-hall, cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39 fInCa 5.000 m2, dues grans cases, garatge, piscina, menjador exterior 40 m2, totalment

CLASSIFICATS
ALQUILO FINCA 120.000m2. CON opcin a compra. Casa 150 m2 + garaje 70 m2. 95.000 negociables. Tel: 632.318.795 SerrALLO. PISO 2 hAbItACIONeS. Amueblado. Nuevo a estrenar, muy bonito y muy cuco. Terraza con solrium. 550 euros/mes. TEL: 977.25.09.93 LA PINedA. PISOS NUevOS a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baos. Cocina independiente. Grandsima terraza. Ideal para todo el ao. Desde 550 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39 ALQUILO hAbItACIN zONA eStACIN autobuses Reus. Tel. 630.618.862 ALFOrjA, PIS S/NOU de 2 dorm., s- menjador , cuina americana, 1 bany, a/a, ascensor, pk i com. incl. 315 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 CAmbrILS, PIS SemI NOU de 1 dorm., s- menjador , cuina amb vitro, 1 bany, ascensor, terrassa, a/a, moblat, com. incl. 400 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 mONtbrI, PIS de 3 dorm., s- menjador amb balc, cuina amb vitro, 2 banys, moblat, pk i tr i com. incl. Zona com. amb piscina. 450 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 vILA-SeCA, C/ FOLCh I Torres, pisos de 2-3 dorm., s- menjador, 2 banys, cuina office, pk i zona amb piscina. Opci mobles ... 520 / mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 PONt d ArmeNterA, PIS dplex de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina office, 1 bany, golfes amb terrassa, ascensor i com. incl. 425 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 LLOGUer. PASSeIG. PrIm. PIS de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balcwonera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787
SE ALqUILA DESPAChO-OFICINA en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaos, salita de espera, sala de reuniones, baos y parking. Espacio de coworking para autnomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 150e/mes. 977.214.713

16/11/2012 diarims

29

CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507

dicionado. Cierre exterior mediante cristaleras. PROMOCIONES JOSE LUIS. 977.21.79.50. LLOGUer PrQUING Av. rOmA, 9 Tel: 977/ 21.53.18

eS PreCISA CArNISSerA amb experincia. Tel 685.814.628 trAbAjAr deSde CASA www.trAbAjArYA.COm. Tel. 93.100.01.10

AGeNCIA mAISOL. vOLS trObAr la teva parella estable? Club damics. Tel.695.410.052 www.maisol.com

MOTOR

ES LLOGA PRKING C/ FREDERIC MOMPOU. AL COSTAT PARC CENTRAL. TEL. 660.604.770

ENSENYAMENT
INGLS: rePASO weStmINSter COLLeGe, dIxart 1-1-1. Tel. 600.733.475

Altres poblacions
PObLA de mAFUmet, PIS s/ n de 2 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 2 banys, balc, ascensor, moblat , pk i tr. i comunitat incl. 400 euros/ mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 609 309 507

LOCAL COmerCIAL eN tArrAGONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfcie interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

REFORMES LLAR
ALbAILerIA reALIzAmOS tOdA CLASe de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

COMPRES
DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Mxima tasacin. Raval Mart Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28. 977.24.21.84

SE ALqUILA COChERA S.P-S.P, Bl. Sant Jordi. Tel. 645.205.472

reUS. LLOGO PIS mObLAt, cntric. Tel: 977/ 34.44.53 trucar de 14.30 a 16.30 h.(Respecteu lhorari)

eN C/ beethOveN, en edificio comercial despacho de 75m. Sala difana, archivo y lavabos. Equipamiento: instalacin elctrica, telefona y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Cierre exterior mediante persiana enrollables a motor. PROMOCIONES JOSE LUIS- 977.21.79.50

SE OFRECE PALETA para hacer reformas en general. Econmico y serio. Tel. 615.891.932

rePArACIONeS trOdOmStICOS. 698.294.777

eLeCteL:

PINtOreS-ALbAILeS. Presupuestos econmicos. tel: 600.776.788 PINtOr eCONmICO. tel: 669.161.419 . www.pinturascobo.com

TREBALL
trebALLA COm A tCNIC Professional en TanatoprxiaTanatoesttica i Operari Funerari. Prctiques en tanatoris i gesti de feina.Tel 977 27.32.57 FUrGONetA CON ChFer se ofrece para repartos y pequeas mudanzas. Tel. 636 345 630

AMISTAT

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cansado de que digan 1 precio y luego sea otro? Bermdez garantiza 25 euros gr. Tambin compramos plata. C/Gandesa, 30 Torreforta C/20,56 Bonavista Tel. 692.228.340

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Prquings, Locals

POL. FrANCOL. NAU de 700 m2,- 850 euros mes. NOU HBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 609 309 507 reUS. LOCALS - trASterSGUArdAmObLeS. A partir 60 . Tel: 666.140.989 vIA AUGUStA, LOCAL de 35 m2, installacions fetes. 295 euros/mes. NOU HBITAT

LOCAL COMERCIAL, CARRER COLON 22 inmillorable situaci 120 m2, disposa de Aire Acondicionat, a 25 mts Mercat central. Info al Telf. 635.125.576.

COMPRA DE ORO MXIMA COTIZACIN, RESCATE DE PLIZA DE EMPEO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAA PASTORETA N 2 REUS PARKING GRATUITO . TEL 977.33.33.10

eN Av. rOmA 6. Local comercial de 275 m. Actualmente oficina comercial. Sala direccin, archivos, sala difana y lavabos. Equipamiento: instalaciones elctrica, telefnica y telecomunicaciones. Aire acon-

CAMBRILS. ES LLOGA sala desttica dins duna perruqueria amb clientela fixa. pellooks@hotmail.com

bUSCAmOS COmerCIALeS 651.086.122

PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAOS) PAGAMOS AL INSTANTE, ODONELL N25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS N32 (EL VENDRELL) 977.18.15.15

30

diarims 16/11/2012

CLASSIFICATS
ALTRES
Pagara dos, tres, cuatro euros por bateras viejas o mal estado. Tel. 699.565.665 JoVeN esPaoLa, masajista profesional. Mxima discrecin. Dulzura y elegancia. Tambin salidas. Tel: 608.996.179 dIsFruta!!! Massatges 4 mans. Tel: 658.666.227 aNa MadurIta y sus nuevas chicas. Nueva direccin. Reus. Tel. 654.361.338 / 659.903.773 tarragoNa. susaNa morenaza, 100p, completsima. Todos los servicios. Tel: 672.548.720 esPaoLas y cubana, s a todo. Tel. 698.419.707 MasaJIsta tItuLada, teraputico, sensitivo. Confirmar Tel. 647.757.630 (zona Joan XXIII) Econmico. se buscaN chicas 18 - 30 a. Para Chalet relax Salou. Tel: 658.392.009 caP saLou-PINeda. NATALIA madura y jovencitas. Masaje profesional. Salidas. Toda clase servicios. Discreto. Econmico. Tel: 628.892.397 JoVeNcIta esPaoLa. 24 h. Tel: 648.132.051 tarragoNa. MNIca oriental 22a, muy complaciente, completsima. Tel. 651.045.359 PIs Nou reus. Dues noies catalanes fan massatges relax, tamb a quatre mans. Tel. 636.306.681 / 628.913.145 aNgeLa MadurIta, implicada, cariosa, besucona. Nueva en Reus. Tel. 655.240.370 crIstINa, NIata fiestera, 20 aitos. A todo s. Tel: 636.737.720 - 24 hrs. rusa todo terreno. oLga. Todo sin lmites.Tel: 648.726.243 dos aMIgas. Reus. Lsbico autntico, francs completo. Psate, concenos... Tel: 608.092.103 boLIVIaNa. JoVeN, cariosa. Todo de todo. Reus. Tel: 603.649.911 150 Pecho natural. 22 aitos. aLeJaNdra 24 hrs. Tel: 628.380.505 rubIa LucIa, viciosa, morbosa, cachonda. Tarragona. Tel. 625.192.656 esPaoLas 30 , jvenes, muy viciosas, cariosas. Tel: 608.452.305 - Reus guaPsIMa JoVeN, cuerpo impresionante, masaje completo, 40e. Atrvete!! Tarragona. Tel. 669.262.608 dIscrecIN. hoMbre 47 a para hombres. Tel: 618.848.816 NoVedad NrdIca, viciosa, rubia, joven, besucona, completa, masaje. Tarragona. Tel. 669.262.608 casa cLeoPatra Tarragona. Super novedad. Espectaculares chicas complacientes, 24 hrs. Cntrico. Fcil aparcamiento. Tel: 977- 07.99.72 La cascada 24hrs 6 chIcas. 877.018.000 saLou chIca egPcIa. Discreta, recibo sola de 9 a 21 h. Salou. Tel: 608.387.770 chIca JoVeN simptica, recibo sola, 1/2 h. 30 - 1 h. 50. Salou. Slo hombres educados. Tel: 644.675.508 se busca chica para piso relax, buen trato. Tel. 672.853.192 Marta caNarIa, cariosa, complaciente, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652. casa beLINda. Seoritas dispuestas complacer tus deseos. Torreforta. Tel: 683.127.568 seorIta MadurIta y elegante recibo sla. Mxima discrecin. Tel. 698.390.293 tarragoNa. aNdrea rubia, completsima. Tel: 603.240.442 reus. dos AMIGAS encantadoras, juntas hacemos todos los servicios. Supereconmico. Tel: 648.266.866 tarragoNa PaLacete. 5 chicas s a todo. Tel: 977 11.20.90 VIcKY cataLaNa. Conejito peludo, besitos, griego, francs completo. Reus. Tel: 660.056.981 tarragoNa. LoLa andaluza, completa, especialidad griego profundo. Tel: 685.725.676 buscas dIscrecIN. Sin mentiras. Recibo sola. Masajista. Tel: 636.449.788 daNIeLa. guaPsIMa masajista, bonitos pechos grandes, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francs completo, Camilla, vibrador de cintura, lencera ertica. 30 euros. Tel: 672.753.937

MASSATGES
MasaJIsta LatINa 23 aos. Hago masajes relajantes, sensitivos. Reus. Tel. 605.389.701 MascuLINo. MasaJIsta Teraputico-Ertico. Tel. 685.254.812 MaYca : Excelentes masajes, precios adaptables. Deleitoso final Tel. 977. 20.26.20

PROFESORA EN PARO. PRIVADO. CREIXELL 653.021.726

tarragoNa. casaNdra morenaza, 180 pecho, completsima. Tel: 657.255.225 Madre e hIJa. Lsbico real. Tel: 638.418.619 - 24 hrs. LatINa 120 de Pecho, FraNcs NaturaL 644 734 665 saLou dos herMaNas guarronas. 60 hora. 24 hrs. Tel: 646.578.471 abueLa cachoNda. Hace de todo. Tel: 642.740.412

RELAX
tarragoNa 50e 1 hora de massatge. Tel. 687.320.302 tarragoNa. PaoLa modelo en paro, caera, fiestera. Tel. 672.548.437 MoreNa 29a, recibo chicas, piso privado, 120p. Discrecin. Tel. 683.407.729 reus. MarItXeLL catalana, madura, dulce, complaciente. Tel: 688.313.590 PrecIso chIca para chalet relax, zona Tarragona. Tel. 653.103.491 aNa 40 aos, espaola , slo para caballeros exquisitos. TARRAGONA. Tel. 622.919.631 15 euros. Cubana 39 a. Tarragona. Tel: 680.907.818 PurI. PechugoNa atractiva. Recibo sola. Concertar cita. 649.191.271 .Pido discrecin reus. VeN a disfrutar con la experiencia y la inocencia. Tel: 698.570.558 esPaoLa IMPLIcada y complaciente. 698 215 419 se NecesItaN chIcas jvenes, atractivas. para bar de copas. Tel: 600.854.550 reus. MadurItas, picantonas, cachondas, todos los servicios. Tros, parejas. Tel. 698.245.569 NoVetat! MaLLorquINa... cordobesa... Valenciana... tortosina... 686.832.016 completsimas!! (mxima discrecin) esPaoLa MadurIta, pechazos, nueva, 30e. Tel. 696.255.672 Reus. aLIcaNtINa. MadurIta, peludita. 30 . Reus. Tel: 628.179.115

CASADA ESPAOLA, ejecutiva. No profesional. CREIXELL 608.411.781

VaNessa besucoNa sin lmites. Tel. 681.058.450 - 24 hrs. MadurIta. co, solo ecoNMIespaoles. Tel:

DANIELA. 20 . Salou. 602.426.161

622.856.384 Reus crrete 650.801.498 uNa FIesta

con blanca. Noches. Tel: caMbrILs. 25e, rellenita, pechugona. Tel. 664.722.333 se aLquILa habitacin por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697 caroLINa 130 p .Besucona, ardiente. 25 completo. Reus. Tel: 683.116.136 MarIa MasaJe en camilla. Todos los servicios. 1 hora/70 euros. en Reus. Tel. 688.472.290 esPaoLa 25 aitos, belleza, simpata, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637 MarINa rusa 120p. Besucona, sin tabs, 25 completo. Reus. Tel: 676.740.880

roco. cachoNda viciosa. 24 hrs. Tel: 638.467.736 rodrIgo MoreNIto, 26a, guapo, activo, morboso, 24h. Salidas. Tel. 666.301.857. Tarragona. tarragoNa daNIeLa. Venezolana, exuberante, complaciente, morbosa, con sangre caliente. Tel. 674.744.720 crIstINa rusa, francs inolvidable. Tel: 681.126.044 NIcoLe, aLIcIa. Todos los servicios. 24 hrs. Tel: 977 32.15.68

ESPAOLA, ELEGANTE, morbosa, independiente. SEGuR-PLAyA. 615.252.553

tarragoNa. cLaudIa jovencita, 120 p., completsima. Tel: 672.548.444 traVestI brIgIda 20 completo. Tel: 698.609.935 se PrecIsaN chIcas jvenes, maduritas para piso relax, 24 hrs. Tel: 698.288.952 NoVedad saLou Travesti Antonella, 22a, activa-pasiva, superdotada. Tel. 644.461.169 rabe cachoNda y muy morbosa. 603.247.955. Salou

3 CHICAS juGuETONAS, VICIOSAS. 25 completo. todo de todo. 654.361.338 - Reus.

TRAVESTI 30 COmPLETO. Sin prisas y sin tabs. 697.630.642. Reus

Madrugadores de 10:30 a 12:30 - 40 completo. Tel: 609.107.816 daNIeLa VeNezoLaNa, 20

EVA ESPAOLA, guapa, completa, excelente trato. Apartamento privado. CAmBRILS. 602.528.018

reLLeNIta, MadurIta. S a todo Tel: 693.731.224 chIcas caLIeNtes jvenes y maduritas buscan hombres para relaciones espordicas. Mayores de 18 aos. 803.544.009.

aitos, francs natural. Reus. Tel: 644.698.475 aLIcIa rubIa, ardiente, cariosa. Tel: 603.257.656 Salou tarragoNa. JuLIaNa rubia, 120 pecho, espectacular. Tel: 660.303.476

soNIa MadurIta.120 pecho. Todo de todo. 25 completo. Reus. Tel: 659.903.773

CLASSIFICATS

16/11/2012 diarims

31

32

diarims 16/11/2012

A LLTIMA
Napi

Joan Banach De La Bisbal del Peneds a Sainte Adle (Quebec)

CEDIDA

LACUDIT

Joan Banach i la seva xicota, la Francina, al Mont Tremblant situat al costat de Sainte Adle.

EL TEMPS

Patrocinat per:

20
SUDOKU

Mxima

12

Estat del cel Ser o poc ennuvolat en conjunt, amb alguns intervals de nvols baixos al litoral i al Prelitoral sud, sobretot fins a mig mat i a partir de mitja tarda. A ms, a partir de migdia tamb augmentar la nuvolositat a la meitat oest del pas on quedar el cel mig ennuvolat. Per altra banda, al vespre la nuvolositat sacabar destenMnima dre a la resta del territori, i el cel quedar entre mig i molt ennuvolat en conjunt.

Els quebequesos em recorden als irreductibles gals dels llibres dAstrix

Joan Banach, de 26 anys, fa sis mesos que viu al Quebec, on treballa com a verificador lingstic de videojocs a Enzyme Testing Labs
Laia Daz

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les celles buides amb un nmero de l1 al 9, sense repetir cap nmero en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitj

Com va fer cap al Quebec? Treballava com a traductor autnom i el volum de feina que tenia era fora irregular. Feia temps que em rondava pel cap la idea de viure una temporada fora i com que les perspectives no eren gaire esperanadores la meva parella i jo vam decidir marxar. Vam trobar una oferta al Canad i ja fa sis mesos que estem aqu. Quina va ser la seva primera impressi del pas? Lnic que sabia s que els hiverns sn molt durs, tot i aix em vaig trobar una primavera molt suau i un estiu realment calors. Tamb em va sobtar molt les deficincies en infraestructures ja que les carreteres estan en fora mal estat. Alguns diuen que s per culpa de les glaades de lhivern i daltres perqu nhi ha masses per tenir-ne cura de totes elles. Al meu entendre, per, s perqu gestionen els seus recursos de manera ms eficient. Va ser sorprenent el canvi? Em va sorprendre molt la cura que tenen per la seva llengua tot i estar en contacte permanent

amb langls. Fins i tot tradueixen els senyals dstop. Aix s quelcom que no havia vist en cap pas europeu on el contacte amb langls s molt menor. Aix s com estar en una provncia envoltada de poblaci anglfona. Els quebequesos em recorden, en aquest sentit, als irreductibles gals dels llibres dAstrix i Oblix. Quines sn les principals diferncies amb La Bisbal? La diferncies ms remarcable s el carcter de la gent. No sn tan oberts com a casa per, en canvi, sn molt ms confiats. En el poble on visc la majoria de cases sn unifamiliars. Cap parcella est reixada i si ho volguessis podries utilitzar cada dia la barbacoa dun ve diferent. Quins sn els indrets ms caracterstics de Sainte Adle? Visc en un poble de muntanya bonic, per molt petit. Ple de pistes desqu, per com a la majoria de llocs del pas no hi ha punts dinters histric. Ara b, la riquesa natural del Canad s espectacular i s meravells veure com canvien els colors del bosc en cada estaci. Per nosaltres que

noms tenim pins s un espectacle digne dadmirar. Com sest vivint la crisi? Actualment no hi ha crisi. La crisi financera va afectar el pas entre el 2007 i el 2010. Ara la mitjana datur del pas ronda el 7,5% i, segons, he pogut saber el Canad s un dels pasos del G8 amb menor deute extern. s un bon lloc perqu els joves puguin trobar feina? Hi ha moltes oportunitats laborals, per si alg t la idea de venir per quedar-se ha de saber que les poltiques dimmigraci sn fora estrictes i obtenir una feina qualificada s ms complicat que en altres llocs dEuropa. T alguna ancdota? Hi ha molts animals salvatges, fins i tot a dins els pobles. Els ms divertits sn els ossos rentadors. Es posen dins els contenidors de brossa per trobar-hi menjar, per desprs no en poden sortir i sents com intenten obrir-lo sense xit. Llavors abans no passi el cami de les escombraries, cal abocar una mica el contenidor perqu els pobres animals tornin a trobar la llibertat.