LL.6.

LA REESTRUCTURACI DELS ESPAIS INDUSTRIALS

1.- Les etapes de la industrialitzaci 1.1. Inici de la industrialitzaci a Espanya. Comena a G. Bretanya a finals del XVIII. Espanya s'incorpora tard i parcialment a causa de les condicions econmiques, socials i poltiques. Context de la primera industrialitzaci Classe dominant noblesa terratinent. Artesania influda pels gremis. Nivell cultural baix de la poblaci juntament amb pocs recursos poca demanda de productes industrials. Situaci poltica convulsa (G. Independncia, g. Carlines...) El desenvolupament de la indstria fins al 1900 Comena el 1830. Alguns empresaris+inversions estrangeres en el ferrocarril i mineria+capitals de Cuba i Filipines. Basada en l'energia hidrulica desprs en el vapor. Proteccionisme molt alt. Dos grans MOTORS: Explotaci i comer de ferro a Biscaia i carb a Astries siderrgia i indstria mecnica. Indstria txtil del cot a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Bjar. El capital estranger ocupa m d'obra en explotacions a S. Morena, Ciudad Real o Huelva per no crea indstria de transformaci de mineral. La indstria agroalimentria (molineria, vins, olis i sucre de remolatxa) est atomitzada en petites empreses (Andalusia, Castella i Lle, Castella-La-Manxa). 1.2. La indstria espanyola fins al 1939. L'augment demogrfic proporciona m d'obra abundant i accelera el desenvolupament industrial durant el primer ter del segle XX. Indstria siderrgica i txtil durant la Primer Guerra Mundial. Recessi coincident amb la Gran Depressi. Guerra Civil forta reculada per la destrucci de mitjans de producci, d'indstries i infraestructures. 1.3. L'estancament de la indstria espanyola (1939-1959) Allament poltic i econmic desprs de la Segona Guerra Mundial. Poltica d'autarquia (autoprovement i reducci al mnim dels intercanvis amb l'exterior) impedeix la modernitzaci tecnolgica + creaci de petites indstries per a un mercat molt limitat. Intervenci poltica directa de l'Estat en el sector industrial INI (Installaci de grans indstries de base: forns, siderrgies, drassanes...).

1.4. Espanya es converteix en un pas industrial (1959-1974) Pla d'Estabilitzacifi de la poltica autrquica i liberalitzaci de l'economia espanyola. Ajudes del govern dels Estats Units (enfrontat al bloc comunista). El canvi de la poltica industrial Eliminaci de barreres aranzelries al comer exterior creixement econmic i industrial. Permet comprar bns d'equip augmentar productivitat industrial i exportaci. Sectors exportadors: indstries de bns de consum: calat, cuir, suro, moble, paperera i editorial. Indstries bsiques: cautx (pneumtics), maquinria, mineria i naval. Perode de gran expansi econmica mundial multinacionals (raons que ho afavoreixen: m d'obra barata, poca especialitzaci, conflictivitat laboral nulla...) Inversions industrials: nord-americanes (40%), CEE (30%) i Susses (20%). Principals indstries: electromagntiques, qumiques, fabricaci d'autombils, refineries de petroli i diversificaci de productes qumiques i farmacutics. 1.5. La localitzaci industrial fins el 1975. Factors principals que atreuen la indstria: Factors socials: existncia d'una classe empresarial organitzada, m d'obra adequada, barata i poc conflictiva. Tamb proximitat als centres de decisi i de crdit. Factors espacials: proximitat de les matries primeres, disponibilitat d'energia, proximitat del mercat, la presncia de bones comunicacions terrestres, martimes i aries, infraestructures i indstries complementries. Distribuci territorial de la indstria espanyola Basada en nuclis poc connectats (desequilibri molt fort): Catalunya: Classe burgesa amb capital grcies al comer, l'agricultura i les manufactures. Filats i teixits de llana i cot. Situaci propera als ports. Posteriorment s'afegeix la maquinria, productes qumics, material ferroviari i autombils. Pas Basc: Classe empresarial industrial grcies a l'extracci de ferro que anava a Anglaterra. Transport en vaixell (coc). Desenvolupament de la indstria siderrgica indstria mecnica. Localitzaci preferent a la ria del Nerbin. Astries: Base extracci de mineral. Mieres i La Felguera siderrgia de capital francs amb hulla asturiana, la mala qualitat va limitar el creixement. Madrid: Proximitat de llocs de decisi. Mercat urb important. Disposici de m d'obra abundant i barata procedent d'emigraci rural. Pols de desenvolupament (1959) : Saragossa, Burgos, Vigo, A Corua, Sevill, Granada..

1.6. La indstria espanyola del 1975 al 1985. Crisi mundial: disminuci dels beneficis, inflaci alta i atur elevat. Causes de la crisi: necessitat de m d'obra augment de salaris i disminuci beneficis. OPEP redueix la producci de petroli. Competncia nous pasos industrialitzats. La crisi industrial a Espanya. Coincidncia de tres factors: crisi mundial, situaci industrial deficient i crisi poltica. Situaci: retard tecnolgic estructura poc competitiva degut al proteccionisme i a dependncia econmica de l'exterior. Inflaci Caiguda demanda interior deguda a la manca de competitivitat. Tancament d'indstries i augment de l'atur (1975 a 1980 800000 llocs ) La reestructuraci de la indstria espanyola Creaci de l'Instituto de la Pequea t Mediana Empresa (IMPI) Decret de reconversi industrial de 1981. reconversi de sectors menys productius (siderrgica, drassanes, autombils...) eliminaci d'empreses amb demanda insuficient (electrodomstics, txtils, calat...) Foment de l'explotaci del carb + augment capacitat d'hidroelctriques i trmiques. Jubilacions anticipades. ZUR (zones d'urgent reindustrialitzaci: Galicia, Astries, Pas Basc, Catalunya, Andalusia, Madrid. Avantatges fiscals i econmics Nous llocs de treball. Consolidaci d'rees industrials ja existents desequilibris territorials. 2.- El model actual de desenvolupament industrial. 2.1. La dimensi i la localitzaci de les empreses. Objectius empreses internacionals: augment de l'ndex de producci industrial. Mantenir la competitivitat en un mn d'intercanvis globalitzats. Oferir productes d'ltima generaci. Accions que es duen a terme: Xarxes d'empreses mitjanes. R + D. Nous factors de localitzaci: proximitat als centres d'alta tecnologia existncia de comunicacions eficients. Infraestructures de telecomunicacions. Prioritzaci del baix cost laboral trasllats de fbriques. QUADRE PGINA 130 2.2. El canvi tecnolgic i cientfic. Primers canvis desprs de la WWII.

Transistor circuits integrats microprocessadors computadores de 1 generaci. Naixement d'un nou sector industrial: telemtica, fibra ptica... Revoluci en els sistemes de producci industrial: automatitzaci de processos robots control de les empreses des de qualsevol lloc del mn. Detecci instantnia de la demanda i reajustament de la producci. Facilitaci de la fragmentaci dels processos productius i la seva dispersi geogrfica. Comunicaci en temps real entre els establiments i la seu central de l'empresa. 2.3. L'empresa industrial i la planificaci. Parcs tecnolgics. 2.4. Els canvis en la contractaci laboral. Necessitat de m d'obra abundant passos en procs de desenvolupament. Perill de conquestes socials: sous, assegurana d'atur, pensions de jubilaci... Reducci de m d'obra i augment de la inversi en tecnologia avanada i contractaci de tcnics en disseny, control de qualitat, mrqueting... Activitats de serveis o a terciaritzar-se. 2.5. L'organitzaci de l'empresa i de la producci Concentraci del capital industrial entramat dens de grans empresas internacionals. Primacia del benefici privat com a motor del funcionament empresarial. Globalitzaci adaptaci dels sistemes de producci i diversificaci de productes. La fragmentaci i la dispersi de la producci. Reducci de les dimensions de l'establiment per a evitar la concentraci de la producci i dels obrers. Empreses multiplantes. Producci globalitzada deslocalitzaci. Externalitzaci d'empreses subcontractaci. Flexibilitat de les empreses. La diversificaci dels productes Grans empreses que venen productes estandaritzats, fabricats en srie per a consum massiu. Fortes campanyes publicitries. Producci flexible (responen als fluxos de la demanda). Centre de maquinatge. Eviten l'emmagatzematge i els estocs invendibles. 3.- La indstria espanyola i la Uni Europea. 3.1. La integraci d'Espanya a la CEE. Representa la fi del proteccionisme i obertura del mercat a la competncia exterior. Les regions industrialitzades presentaven una manca de modernitzaci, nivell baix d'innovaci, deficincies serioses en les infraestructures i problemes mediambientals greus. Europa fou un element dinamitzador de l'economia espanyola (recursos comunitaris). Millores: infraestructures bsiques. Formaci i desenvolupament tecnolgic i recerca. Aplicaci de poltiques ambientals. Ampliaci i modernitzaci de projectes rendibles. Integraci en projectes internacionals de recerca.

Conseqncies: privatitzaci progressiva de les empreses pbliques. Sanejament de les empreses estatals desaparici del INI (1995) SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales). Les poltiques mediambientals i l'activitat industrial. Exigncia de control de contaminaci del medi i emissions de CO2. Poltiques mediambientals (protecci de territoris, tecnologies netes, auditories...) indstria verda. Espanya produeix emissions altes de CO 2 degut al carb (termoelctriques i siderrgiques). 3.2. Les directrius industrials de la Uni Europea en l'actualitat. Problemes actuals: desacceleraci de la productivitat. Competncia dels passos emergents en els sectors tradicionals i en els sectors d'innovaci i de tecnologies de la informaci i la comunicaci. Deslocalitzaci fora de la UE de moltes indstries. La indstria europea ha de ser dinmica, capa de competir a nivell mundial. Mesures: Augment continuat i sostenible de la productivitat a base d'innovaci i d'esperit empresarial. Professionals ms ben preparats, amb una formaci laboral equiparable a la dels Estats Units i Jap. Ms inversi en R+D i aconseguir un nombre ms gran de patents europees. Ms indstries d'alta tecnologia al seu territori. Facilitar la deslocalitzaci interna cap als nous passos de la UE amb costos laborals inferiors,i aix evitar la desindustrialitzaci europea. Recomendable: supressi de les barreres reglamentries i la disparitat de tractaments fiscals, avantatges de finanament de noves empreses i foment de la cooperaci tecnolgica. 4.- EL teixit industrial espanyol. 4.1. D'un model nuclear a un teixit industrial ms difs i interconnectat. Model territorial espanyol: importncia del teixit industrial previ: basat en nuclis industrials creaci d'eixos industrials que els uneixen. rees metropolitanes industrials Les aglomeracions industrials garanteixen l'existncia d'infraestructures bsiques. Seus socials i de gesti de les empreses en rees centrals de les ciutats (serveis de finanament, assessorament, planificaci i recerca). Aglomeraci d'indstries i serveis auxiliars espai urb difs (acumulaci de polgons industrials i naus d'emmagatzematge) procs contrari : dispersi. 4.2. La localitzaci industrial i els desequilibris territorials. Eix del Mediterrani: Catalunya, Comunitat Valenciana i Regi de Mrcia. Frana + Eix mediterrani europeu + Nord d'Itlia-. Vall del Roine + Gran dorsal europea. Eix de la vall de l'Ebre:rea Basca + Catalana. Saragossa i Logronyo. rea industrial de Madrid.

rea industrial de Madrid: molt desenvolupada. Sectors d'alta tecnologia (aeronutica) i capital estranger. La resta d'Espanya t una industrialitzaci inferior o molt sectorial: Andalusia: Concentrades a l'Andalusia Occidental. Cornisa cantbrica i Galcia: siderrgia i productes metllics. Actualment en crisi. Moltes zones sense industrialitzar. Zona Central: Valladolid, Burgos. Illes Balears i Canries: predomini clar de la indstria extractiva i del petroli, energia i aigua (provement). 4.3. Els sectors industrials a Espanya. Els sectors industrials madurs Metallrgia, productes minerals no metllics. Pes decisiu al Pas Basc i Astries. Branca alimentria, alimentaci, beguda i tabac. Castella i Lle, Extremadura, CastellaLa-Manxa. Txtil, confecci, cuir i calat. Reculada. Els sectors dinmics Demanda elevada, + productivitat i tecnologia intermdia o alta. Sector qumic (Catalunya). Refinatge de petroli, plstic, fibres sinttiques, productes farmacutics. Els sectors punta Molt localitzat: Madrid, Andalusia, Pas Basc. Tecnologies de la informaci, automatitzaci, biotecnologia... Molta dependncia de l'exterior (inversions). 4.4. Situaci actual de la indstria espanyola. Procs de modernitzaci productiva fins 1990 1993. Sector ms productiu (moderaci salarial, flexibilitat contractaci...) Creixement per sobre mitjana europea. Actualment desacceleraci degut a la crisi del 2007. Reptes de la indstria espanyola Innovaci de les PIME i collaboraci tecnolgica entre elles. Aplicaci de les TIC per a augmentar la producci. Millora de la balana tecnolgica. Conseqncies de la incorporaci dels nous Estats a la UE Proximitat al gran eix industrial europeu. Estructura productiva semblant, m d'obra m s barata i productivitat i tecnologia ms grans. Disposen d'inversi de capital estranger. Ms afectat la indstria del autombil. 4.5. Els espais industrials espanyols en un mn global. Xarxa de producci a nivell mundial: concentraci de capital i de decisi en empreses multinacionals. Decisions fora d'Espanya. Tot i ser una potncia industria Espanya no t un paper rellevant. Globalitzaci i deslocalitzaci Primen els costos laborals i les millores tcniques. Deslocalitzacions flexibles.

 Augment de la taxa d'atur, prdua de llocs de treball. Els governs intenten frenar-ho ajudant a empreses. 5.- El sector de la construcci 5.1. La importncia del sector de la construcci en l'economia espanyola. Creixement rpid (1998-2007). Augment d'oferta i de preu (1999 i 2008 es van multiplicar per 2,8) Va augmentar la poblaci activa. Causes del creixement immobiliari: expectatives irreals d'una pujada continuada dels preus. Guanys enormes obtinguts. Subsidis pblics. Facilitats d'accs als crdits. Afectaci preferent a zones turstiques. 5.2. La crisi de la construcci Bombolla immobiliria Augment de l'atur en altres sectors relacionats. Descens del consum i dels crdits. 6. La indstria a Catalunya. 6.1. La indstria catalana en el conjunt de l'Estat espanyol. Primer lloc en les comunitats autnomes, darrera Madrid, Valncia, Andalusia i Pas Basc. Ms influncia de la globalitzaci, major impacte de la deslocalitzaci d'indstries (txtil). Descens de l'ndex de producci industrial (IPI) . Prdua de pes pel que fa referncia a l'ocupaci industrial. 6.2. Canvi en el model industrial. Adaptaci a noves circumstncies: mn ms globalitzat i Europa ms integrada. Necessitat de mantenir la competitivitat: automatitzaci i informatitzaci dels processos productius reducci de m d'obra. Deslocalitzaci de part de la producci. Foment de la recerca i la innovaci. Transici a un model en qu el coneixement esdev l'instrument competitiu principal. Augmentar la ocupaci en: innovaci, disseny, gesti, control de qualitat, implantaci de programes informtics... Creaci de nous llocs de treball a canvi d'un elevat cost social.