Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Octubre 2012
Agram a Lourdes Beneria Catedrtica dEconomia de Cornell University, USA Laia Serra Responsable del suplement deconomia El Cntim, de lAvui Rosa Pruna Presidenta dASAJA Anna Mercader Directora de lObservatori Dona Empresa i Economia, de la Cambra de Comer de Barcelona Ramon Aymerich Responsable dEconomia de La Vanguardia i del suplement Diners; Manuel Manchn Periodista econmic exresponsable dEmprenem, del diari ARA; Joana Casals Codirectora dEconomia i Empresa, de Catalunya Rdio; Gemma Navs Redactora de Valor Afegit, de TV3. el seu temps i amabilitat durant les entrevistes realitzades per a lelaboraci daquest informe.
ndex Introducci: Cooperaci amb perspectiva de gnere 1. Objectius 2. Consideracions generals 3. Metodologia 4. Corpus danlisi 5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci 5.1 Resultats internacionals del GMMP 2010 5.2 Interpretant les notcies sobre economia 5.3 Centralitat informativa 5.4 (Des)igualtat i estereotips de gnere 6. Resultats de lEstat espanyol del GMMP 2010 7. Monitoratge dels espais deconomia dels mitjans de comunicaci locals del territori catal 7.1 Marc meditic catal 8. Mitjans especialitzats en Economia 9. Resultats de la recerca dels suplements 10. Interpretaci dels resultats dels suplements econmics 10.1 Subjectes de la notcia 10.2 Percentatges comparatius i totals per sexe 10.3 tems econmics 10.4 Absncia temtica: la pobresa 10.5 Ocupaci 10.6 Funci 10.7 Relacions familiars 10.8 Fotografies/Imatges 10.9 Centralitat de la notcia 10.10 Estereotips 10.11 Informaci abstracta 10.12 Autoria de la informaci 11 Producci i fonts informatives 11.1 Entrevistes a subjectes de la informaci 11.2 Causes estructurals 11.3 Causes conjunturals 11.4 Conseqncies 11.5 Aportar solucions 12. Reflexions i conclusions 12.1 Algunes conclusions 12.2 Algunes reflexions 13. Annex 14. Bibliografia 19 21 22 24 24 24 25 25 26 26 26 26 27 27 27 27 28 29 30 31 32 33 34 34 35 36 45 12 13 14 15 16 18 5 7 8 10 11 12
1. Objectius
Revelar la imatge que els mitjans de comunicaci ofereixen de la contribuci i la influncia de les dones en els afers econmics de la societat s lobjectiu principal daquest treball. La motivaci que limpulsa s afavorir lapoderament de les dones, per tal que puguin reclamar el lloc i obtenir el reconeixement que mereixen per la seva aportaci a leconomia i, per tant, al benestar social.
Linters que mou la recerca es manifesta en dos sentits. Duna banda, assenyalar les prctiques periodstiques que dificulten la visibilitat de les dones i del talent femen en lmbit dels mitjans de comunicaci de masses. De laltra, sensibilitzar la poblaci en general sobre els dficits de representaci que obtenen les activitats econmiques protagonitzades per dones en el mitjans de comunicaci. El propsit s impulsar la reflexi dels actors socials, tant els que gestionen la informaci (periodistes i fonts) com les audincies dels mitjans de comunicaci, per tal dassolir una representaci femenina ms justa i conforme amb la realitat. Aquest treball es planteja com una eina exploratria que, ms enll de lestricte mbit acadmic, es proposa aportar eines de reflexi al debat i illuminar una part sovint en penombra de les prctiques periodstiques. Malgrat que la recerca sha dut a terme amb una mostra reduda i amb materials heterogenis, no hi manca el rigor cientfic que atorga fiabilitat als resultats.
2. Consideracions generals
Abans dendinsar-nos en els aspectes concrets de la recerca, cal subratllar la doble discriminaci que els mitjans de comunicaci exerceixen sobre les dones i sobre el gnere, que es produeix quan actuen com a subjectes de la informaci, i per la valoraci inferior que rep el conjunt de caracterstiques que tradicionalment sha adjudicat al gnere femen. Com a subjectes i com a fonts, els mitjans mostren una presncia femenina escassa, per sota de la seva participaci real als afers socials, i com a pertanyents al gnere femen, les dones suporten una representaci estereotipada que minva la seva credibilitat i devalua la seva aportaci al benestar social. Per tal de contextualitzar el treball danlisi i oferir les coordenades teriques en les quals semmarca lestudi, sapunten algunes consideracions entorn de les rutines que aplica un mitj de comunicaci amb el propsit daconseguir que alguns esdeveniments es converteixin en notcies dactualitat.
Les prctiques periodstiques apliquen a les distintes activitats humanes una visi segmentada en espais socials: poltica, societat, esports, economia o cultura, entre daltres. Aquesta visi permet distribuir les notcies en les diferents seccions dun mitj informatiu. Aquestes seccions imposen uns lmits o fronteres artificials entre els temes per tal de poder-los abordar des duna ptica preestablerta per la cultura periodstica. Aquesta prctica professional, si b comporta uns avantatges organitzatius, tendeix a la simplificaci i elimina una bona part de la complexitat de les interaccions entre els diferents actors i els espais dactivitat social. Grcies a la cultura periodstica, qualsevol professional pot determinar amb fora precisi en quina secci del seu mitj semmarca una informaci. Aquesta primera delimitaci porta incorporada una srie de conceptes implcits, els quals formen part de la cosmovisi social acceptada, motiu pel qual passen desapercebuts. Aix, tenim que la primera escissi, la que delimita els espais i les funcions del gnere, representats tradicionalment en lespai pblic pel gnere mascul i en el privat pel gnere femen, resulta prcticament invisible a la mirada dels i de les professionals i tamb a la de les persones usuries dels mitjans. Cada secci mant uns criteris temtics propis que, en el cas de lEconomia, inclou totes aquelles transaccions i activitats que es produeixen en el mercat, s a dir, les que tenen un cost monetari de fcil intercanvi. Des de les operacions ms senzilles a les enginyeries financeres ms complicades, el mercat s qui en regula el valor. Tot i que hi ha corrents de pensament que consideren que tot el que fem els humans t un substrat econmic, els tems que informen la secci dEconomia no inclouen altres tipus de transaccions ms intangibles. Les accions que redunden en utilitat i benestar per a les persones, com poden ser el treball domstic, latenci a les persones grans i a les criatures, el manteniment dels vincles familiars, etc., sn activitats que en un alt percentatge encara es consideren com a responsabilitats femenines, com s fcil dobservar en els debats sobre conciliaci. Per aix mateix les aparicions i mencions de les dones que apareixen als espais dEconomia dels mitjans corresponen a la versi femenina dels papers que tradicionalment han exercit els homes, s a dir, direcci dempreses o de corporacions, representants poltics, persones expertes en economia i finances, portaveus o dirigents dorganismes internacionals, etc. Succeeix igual amb els escenaris que mostra la secci: empreses, institucions internacionals, borses, associacions empresarials i
patronals, cambres de comer, sindicats, etc., escenaris pblics on es produeixen les transaccions econmiques i es posa en joc el poder poltic, la majoria comandats per homes. Tant els escenaris com els i les protagonistes que mostra la secci dEconomia dels mitjans corresponen al que de forma implcita es considera lespai dels afers pblics dins la cultura periodstica. Cal tenir en compte que, des dels inicis del periodisme, sha dotat de rellevncia per a la ciutadania el que succeeix en lmbit pblic, mentre que els afers de lmbit privat o b tenen canals de transmissi distints (com la premsa femenina) o veuen restringides les seves informacions a una secci com ara Societat, de vegades sota lepgraf de Tendncies i daltres sota el de Successos. Com a conseqncia, quan sanalitza com i de quina manera apareixen les dones i la seva influncia en leconomia duna societat, segons els mitjans de comunicaci (que en principi sn els encarregats de donar-ne notcia), apareix el primer obstacle, ats que si ens limitem exclusivament a la secci dEconomia, hi veurem noms aquelles dones que han aconseguit un estatus semblant al mascul i obviarem altres formes de participar en els afers econmics, com per exemple, una de les contribucions ms importants de les dones al benestar de la societat: el treball de cura, no retribut, tot i que s valorat en el mercat, sempre que qui el faci sigui una persona externa a la famlia. Val a dir que laparici femenina en les seccions que reflecteixen els afers pblics molt sovint porta aparellada la descripci en forma destereotip, el qual fa mfasi en aspectes frvols, com ara el vestuari, laparena fsica, o subratlla algun tret de la personalitat per tal de ridiculitzar-la. Com exemple ms palmari: les dones de ferro, eptet que assenyala que aquelles que ocupen un territori mascul han dostentar alguna caracterstica de fora que els resti feminitat. s una forma de sancionar la no pertinena a lespai pblic, mostrant lestranyesa que genera en la cultura periodstica una dona en un lloc habitualment ocupat per homes. Lestudi analitza la presncia quantitativa i qualitativa de les dones en els espais tradicionals de leconomia, i a partir duna srie dentrevistes, aprofundeix i reflexiona sobre la producci periodstica i els conceptes, els escenaris, els i les protagonistes que transiten per la secci i els possibles canvis que podrien millorar la visibilitat de les dones i el gnere. En canvi, la recerca no aprofundeix en el tractament estereotipat del gnere ni en la forma com els mitjans mostren leconomia de la cura.
3. Metodologia
La metodologia que sutilitza s lanlisi de contingut, abastant les dues vessants, la quantitativa i la qualitativa. En el primer cas, shan tingut en compte el resultats percentuals de la presncia femenina i masculina en els espais dEconomia. Aquests percentatges es detallen per categories danlisi que ofereixen una imatge ms detallada dels mbits temtics i de les funcions en qu apareix cada sexe.
No cal dir que laproximaci a les dades obtingudes i la interpretaci posterior es porta a terme des de la perspectiva de gnere; s a dir, sutilitza un abordatge que explora i compara les diverses dades, descripcions i situacions en qu cada sexe ve representat, per tal de dotar de significaci aquestes diferncies. Es contrasta aquest treball destudi de continguts amb entrevistes temtiques realitzades a diferents protagonistes de la informaci i a les i als periodistes especialitzats en aquest camp, previ estudi del mitj en qu treballen. No cal dir que resulta imprescindible i s un plus disposar del punt de vista dels agents implicats en el procs de gestaci dels continguts informatius que sanalitzen. La utilitzaci daquestes tcniques qualitatives facilita la comprensi de la cosmovisi social que sost la cultura periodstica i, per tant, permet esbrinar les interpretacions, el context i les actituds que estan determinant lescenari informatiu actual de tractament de les notcies de les dones i el gnere en la informaci econmica.
10
4. Corpus danlisi
Es proposa una aproximaci des de quatre magnituds diferents: la informaci generalista deconomia des de lmbit internacional, espanyol i catal, aix com lanlisi de quatre productes especialitzats en economia. Shan utilitzat les dades recollides en el darrer Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP-2010), referides als espais dEconomia dels informatius de premsa, rdio i televisi, a partir de tres enfocaments: linternacional, lmbit de lEstat espanyol i un estudi realitzat amb les mateixes categories danlisi que el GMMP, per aplicat als mitjans locals del territori catal. Aquestes tres aproximacions permeten abastar un panorama ms complet i establir comparacions entre les diverses magnituds geogrfiques pel tema destudi.
Per tal de complementar aquestes dades referides a informatius generalistes, shan analitzat quatre productes especialitzats en economia: 4 edicions del programa radiofnic Economia i Empresa, de Catalunya Rdio, 4 edicions del programa de televisi, Valor afegit, de TV3, i dos suplements setmanals de premsa: Diners, de La Vanguardia, i del diari ARA, el suplement Emprenem. El mtode emprat per a la codificaci de les dades s el del GMMP, de forma que els resultats puguin ser comparables entre s. Shan escollit aquests productes meditics perqu representen dos mitjans escrits de diferents taranns i histries, un de llarga tradici i un altre daparici recent al mercat. Tamb sha volgut operar sobre dos suplements especialitzats audiovisuals, un programa de televisi i un de radiofnic, ambds pertanyents a emissores pbliques. El tall temporal de tots els materials destudi permet abastar un perode de tres anys, que van des del GMMP-2010, lestudi dels mitjans locals catalans de 2011 fins al primer trimestre de 2012 dels suplements deconomia. Magnituds geogrfiques i temporals es conjuguen per esdevenir una panormica prou ampla i fiable dels resultats obtinguts. Daltra banda, i per tal daportar explicacions significatives, shan realitzat vuit entrevistes. La seva finalitat s obtenir una comprensi ms profunda de les rutines informatives que determinen el tractament actual de les dones i el gnere en les notcies econmiques, tant des del punt de vista de les fonts, com de la posterior producci. Pel que fa a la selecci de les persones entrevistades, shan escollit persones que per la seva trajectria professional contribueixen a aquest aprofundiment. Sha entrevistat els i les periodistes que produeixen la informaci econmica, en aquest cas, quatre responsables dels mitjans analitzats, i sha demanat la collaboraci a quatre personalitats que per la seva situaci professional poden aportar reflexi i coneixement al tema que ens ocupa. Com determina la recerca qualitativa, el material recollit ha perms crear un marc danlisi adequat per apropar-se a la realitat social i, sobretot, per captar el significat, el procs i el context de la producci i el tractament de les dones i el gnere en la informaci sobre economia. De tot el material estudiat se nhan extret diferents consideracions i conclusions encaminades a millorar les prctiques periodstiques en aquest camp, per tal dafavorir i promoure un increment de la presncia de les dones i una imatge de gnere ms dacord amb la contribuci femenina al benestar de la societat.
11
5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci
12
Poltica i govern Economia Cincia i salut Social i jurdica Crim i violncia Celebritats, Art, mitjans i esports La dona jove/la nena Altres.
Cadascun daquests 8 temes es subdivideixen en altres subtemes per tal de precisar millor la classificaci de les notcies. Aix, i per centrar-nos en la qesti que ens ocupa, en Economia, els apartats que inclou sn: 1. Poltiques econmiques, estratgies, nacional/ internacional; Indicadors econmics, estadstiques, mercats de valors, etc. Crisi econmica, rescats dempreses per part de lEstat, adquisici dempreses i fusions, etc. Pobresa, habitatge, seguretat social, ajuda Participaci de les dones en el procs econmic: treball formal/informal, atur Altres temes laborals, vagues, sindicats Economia rural, agricultura, dret a la terra Temes relatius al consum Transport, trfic, carreteres Altres.
2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
13
5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci
14
15
Segons el GMMP de 2010, la presncia femenina als mitjans de comunicaci espanyols assoleix el 28%, quatre punts per sobre de la xifra internacional, mentre la masculina representa el 72% de les aparicions en premsa, rdio i televisi. Les notcies en lmbit econmic representen el 15% del total dels relats que presenten els mitjans, un percentatge inferior a linternacional (17%). Si es detalla segons el suport, les notcies sobre economia a la premsa sn el 17%, a la rdio, el 16% i a la televisi, el 13%.
16
Pel que fa a les vuit grans categories en qu es distribueixen els mbits informatius, mentre en el monitoratge internacional la presncia femenina en els relats del lmbit econmic arriba al 20%, a lEstat espanyol, les mencions de dones sn del 17%. Daltra banda, la relaci entre les mencions masculines i leconomia se situa en el segon nivell dimportncia, s a dir que, desprs de les notcies desports i celebritats, leconomia s lmbit on ms homes hi apareixen, ja que s del 86%. Una dada del tot contraposada al 8% de mencions que reben les dones en nmeros absoluts i que pot ajudar a situar la consideraci que obt cada sexe en la representaci informativa dels afers econmics. A ms, cal subratllar que en les notcies analitzades no sha trobat cap relat daquest mbit on les dones com a collectiu siguin el subjecte central de la informaci. Un altre factor que cal considerar s el camp dactivitat on les dones estan presents en la categoria Economia. Els apartats on apareix representaci femenina presenten la segent classificaci: en temes de poltiques econmiques, estratgies, nacionals e internacionals, el 17%; en notcies sobre crisi, rescats dempreses per part de lEstat, adquisici dempreses i fusions, el 19%; altres temes, com ara vagues sindicals, negociacions, ocupaci i atur, 29%; i altres histries sobre economia, arriben al 17%.
Pel que fa a locupaci en qu es descriuen les dones, un 5% apareixen en les notcies deconomia com a persones de negocis, executives, emprenedores, mnagers, etc., mentre el 95% daquests crrecs vnen representats per homes. En canvi, quan la professi que sespecifica s la doficinista, aleshores els ndexs sinverteixen, les dones representen el 93% i els homes el 7%. En la categoria dartesans, treballadors, sindicalistes, les dones obtenen un 12% de presncia. s interessant consignar pel que fa a locupaci o la posici en qu es descriu a les persones en les notcies, que el total de les descripcions com a persones desocupades correspon a dones, una situaci en la que no sidentifica cap individu de sexe mascul. Quan es tracta de la funci que els subjectes exerceixen en el relat, cal tenir en compte aquesta classificaci: les notcies que presenten histries en qu les dones sn el subjecte, sn un escs 3%; no apareixen mai com a portaveus ni com a expertes; reben un 8% de mencions en la seva funci de testimonis i constitueixen el 7% dels relats sobre lexperincia personal en la situaci datur. Un altre dels aspectes importants que sha de valorar s fins a quin punt les notcies sobre economia reforcen o desafien els estereotips que circulen sobre el tema. En aquest tpic es pot dir que les notcies sobre economia reforcen en un 90% els clixs habituals, noms un 10% dels relats sanimen a desafiar els llocs comuns. El percentatge de desafiament destereotips se situa en lepgraf de poltiques econmiques, estratgies, models, etc.
17
7. Monitoratge dels espais deconomia dels mitjans de comunicaci locals del territori catal
Un cop vista la representaci meditica de dones i homes en els mitjans de comunicaci a nivell internacional i de lEstat espanyol, i desprs dobservar quina s levoluci i la consideraci que presenten aquests mitjans de comunicaci en els temes de gnere i digualtat, traslladem el focus danlisi a lespai meditic catal.
Seguint les pautes de treball del Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP, en les sigles en angls) el Seminari Bon periodisme amb perspectiva de gnere 1, realitzat a la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la UAB, va monitorar lany 2011 un total de 20 mitjans de comunicaci locals de Catalunya. Aquest estudi, com es veur a continuaci, s una nova eina que fa visible la presncia deficitria de les dones tamb en lespai catal de comunicaci 2 i en concret en les notcies relacionades amb leconomia. Tanmateix, cal dir que s la primera vegada que es realitza una anlisi com aquesta noms en clau catalana, per aix no disposem duna srie histrica que ens permeti fer una comparaci per perodes. No obstant aix, la instantnia que es desprn daquesta recerca apunta algunes tendncies fora aclaridores de la situaci actual de les dones en la informaci econmica dels mitjans.
1 2
El seminari ha estat impartit per la professora Elvira Alts fins lany 2012 Rdio Granollers, Cerdanyola Rdio, Rdio Castellar, Rdio Cornell, Rdio Sant Cugat, Diari Sabadell, Regi 7, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, La Maana, El Punt, Diari de Girona, Segre, BTV, Canal Blau, Ebre TV, TV LHospitalet, Canal Nord, TAC 12, TV Sant Cugat.
18
Hi ha 16 dones que tenen identificada la funci o rol, delles 7 sn poltiques, 4 sn activistes, treballadores dorganitzacions civils com sindicats o ONG.
19
20
A continuaci es presenta un estudi que sha dut a terme per tal de complementar les dades sorgides de les seccions dEconomia de la premsa generalista i aprofundir aix en la presncia de les dones i en la representaci del gnere en els espais prpiament especialitzats. Per portar a terme lanlisi shan seguit les pautes de codificaci del GMMP, de forma que els resultats poguessin ser comparables entre s, i seguint els criteris de la perspectiva de gnere que estableix sempre la interrelaci entre els percentatges de presncia femenina i masculina.
Shan estudiat quatre suplements deconomia, dos de mitjans escrits i dos audiovisuals, per tal dobservar les prctiques ms habituals en aquests tipus despecialitzaci periodstica. La mostra la componen dos suplements de diaris, Diners de La Vanguardia, i Emprenem del diari ARA, quatre edicions del programa radiofnic Economia i Empresa, de Catalunya Rdio i quatre programes de Valor Afegit, que semet per TV3. El nombre total de peces informatives codificades ha estat 64, repartides en 19 per Diners, 16 per Emprenem, 19 per Economia i Empresa, i 10 informacions per Valor Afegit. El tall temporal de lanlisi abasta de gener a abril de 2012.
21
tems econmics
97%
68 79,16%
20,83%
20,83%
10 2 a
12 2 b
15 2 3 e
17
0 0 c d
a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries
Dones
Homes
22
78,57% 55
Ocupaci
88,23% 61 101 10,60% 12 g 89,38% 81,81% 39 19,56% 37 18,18% 27 9 5 3 3 1 a b c d 0 e f 9 6 a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
4
92,06%
85,10%
58
40 14,89%
20,89%
79,10% 53
14
7,93%
7 3 3 1 2
a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s
Funci
80,43%
28,24% 8 f
23
24
25
10.5 Ocupaci
En lapartat de lOcupaci, que s on es descriuen les activitats dels subjectes de les notcies, el nombre ms alt daparicions femenines subica en la identificaci com a Poltiques, que constitueixen el 21% de tots els subjectes daquest epgraf. Val la pena assenyalar que de les 39 dones del total daparicions, 14 sn en aquesta categoria, i representen el 36% del total, una dada que es pot relacionar amb el 26% daparicions en ltem: Poltiques econmiques. Aix vol dir que una quarta part de les dones que mostren els espais dEconomia dels mitjans sn en el subapartat de les Poltiques econmiques i una tercera part apareixen descrites com a poltiques, confirmant aix que una presncia i visibilitat ms gran de les dones pot ser conseqncia de poltiques que afavoreixin la paritat, com ha succet en lmbit de la poltica. Cal destacar que el major nombre de mencions masculines mostra els homes com a persones de negocis, executius i financers, sumant 58 aparicions, les quals representen el 92% dels individus en aquest epgraf, i si es busca el percentatge del total dhomes que apareixen com a persones de negocis sarriba a una mica ms de la quarta part, el 27%. Aix podrem dir que la quarta part dhomes apareixen identificats com a empresaris, constituint gaireb el total de persones en aquest tem. Si a ms, hi afegim que gaireb una tercera part dels homes subiquen en ltem de Transports, infraestructures i tecnologia, on arriben al 31,5%, obtindrem un perfil aproximat del subjecte mascul que mostren els suplements dEconomia: del total dhomes, una quarta part es dedica als negocis i una tercera part ho fa dins lmbit de les infraestructures i les tecnologies. Pel que fa a les dones descrites com a empresries o directives, el percentatge en comparaci amb els homes s del 8% i el nombre total de dones de la mostra que apareix descrita en aquest epgraf arriba al 13%, ambds percentatges molt per sota del nombre de dones empresries que assenyala la Cambra de Comer 5, que s del 27%, per ms a prop del 8,8% dels crrecs directius que ostenten les dones a les principals empreses catalanes, segons el mateix estudi. Un epgraf que cal tenir molt en compte s el que descriu les persones com a acadmiques o expertes. Un 12% de dones apareixen sota aquesta identificaci i un 88% dhomes, per si observem les dades absolutes, hi ha un 20,5% del total de dones i un 28% del dhomes.
10.6 Funci
Pel que fa a la funci que porten a terme els individus en els relats, les dones apareixen com a subjectes de la notcia en el 19,5% dels casos i els homes, en el 80,5%; quan observem els percentatges separats per sexe, les dones que apareixen com a protagonistes son el 23% i els homes el 17%. Una dada que indica que quan els mitjans enfoquen el relat sobre una dona s perqu protagonitza la notcia, una situaci que fa indefugible fer-ne referncia. Lapartat a les mencions com a persones expertes s prcticament el mateix que en la categoria de lOcupaci, les descripcions com a fonts expertes sassimila al de persones de lmbit acadmic: el 12% per a les dones, i el 88% per als homes. Per sexes, les dones que sesmenten en funci dexpertes sn el 13%, i els homes que actuen com a veu autoritzada sn el 18%. En canvi, quan es comparen els percentatges per sexe entre la ocupaci i la funci, existeix una diferncia en el cas dels homes, que passen del 28% didentificacions com a experts al 18% en la funci de font. Aquesta dada indica que els mitjans mostren els homes en una diversitat major de rols, ja que poden ser descrits com a experts, per aparixer a la informaci en una altra funci. Finalment, lactuaci de portaveu la porten a terme el 82% dels homes davant del 18% de les dones. El percentatge per a cadascun dels sexes indica que, del conjunt total de dones, un 15% apareixen com a portaveus, mentre els homes en aquesta funci sn el 12,5%.
10.8 Fotografies/Imatges
Les imatges de la premsa mostren un 75% dhomes i un 25% de dones, i en el cas dels programes audiovisuals, el percentatge de presncia masculina s el 68% davant de la femenina, que s del 32%.
Estudi de la Cambra de Comer de Barcelona La presencia de les dones en el mn empresarial catal, Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comer de Barcelona, 2008
26
10.10 Estereotips
En aquest apartat se situen aquelles notcies que de forma explcita desafien o reforcen els clixs tradicionals femenins, i en aquest sentit, hi ha tres notcies que els reforcen i quatre que els desafien. En aquest darrer cas hi ha exemples dun banc dirigit per una dona, un reportatge sobre dones en sectors masculinitzats, una entrevista a una experta duna agncia de rting, i unes dones amb una iniciativa empresarial. Pel que fa al refor dels estereotips tradicionals, apareix una dona descrita com a esposa de milionari, i un reportatge sobre leuro, en qu a les niques dones que sels demana opini personal, se les mostra en un mercat comprant en la seva funci de mestressa de casa. El captol dels estereotips sha demmarcar, per, en el context dinfrarepresentaci femenina que presenten els suplements deconomia dels mitjans estudiats (15%), que, alhora cal inserir-lo en el dels mitjans de comunicaci en general (28%). La representaci masculina en els productes analitzats s del 85% i, a ms, hi apareixen en exclusiva en el 60% de les notcies, cosa que demostra una jerarquitzaci clara del subjecte mascul com a protagonista de la informaci econmica. Lescassa presncia de dones en qualsevol de les categories de lestudi fa palesa la irrellevncia que confereixen els mitjans de comunicaci a les accions, la participaci, les opinions i lexpertesa femenina.
27
28
29
30
31
11.4 Conseqncies
Un cop exposades les causes, tamb sha proposat a les persones entrevistades explorar les conseqncies que sen deriven. En primer lloc, com ha quedat pals, leconomia de la cura, i tot all que afecta directament a les persones, apareix quan ho fa- en daltres seccions, com exposa el Ramon Aymerich, quan reflexiona: Sembla com si leconomia en majscules, les grans decisions, no fos una qesti de dones, i els temes ms softs que conformen aquestes temtiques sn expulsats de leconomia. Tamb el Manuel Manchn confessa a propsit de la mirada periodstica: Penses en lesfera pblica i no en lesfera privada, tot i que afegeix, hi ha molts temes que es podrien abordar des de la perspectiva de la dona. En aquest sentit, la Lourdes Beneria creu que els mitjans no reflecteixen els interessos que puguin tenir les dones, opini que amplia la periodista Laia Serra, quan afirma que els temes que tracten les seccions dEconomia no connecten amb la societat en general. Corrobora aquesta idea la dada extreta de lanlisi dels suplements econmics, segons la qual el 35% de les notcies no fan referncia ni esmenten cap individu. Pot afirmar-se que la tendncia de les notcies econmiques s a enfocar els escenaris del poder, a mostrar el protagonisme de les cpules jerrquiques dels estaments econmics mentre deixa a lombra tots aquells escenaris i protagonistes que, des de la perspectiva androcntrica (adoptada acrticament per la cultura periodstica), queden fora de lmbit pblic, representat pel mercat. Aix el gnere queda proscrit dels tems econmics, tant siguin els bens que es produeixen en lmbit domstic per tenir cura de les persones, com per extensi, les dones que operen en lmbit pblic en llocs tradicionalment considerats com a espais masculins. La forma com els mitjans de comunicaci sancionen la no pertinena a lespai pblic ha estat des de sempre descriure de forma estereotipada les aparicions femenines, com afirma lAnna Mercader, els mitjans mostren una cosa molt antiga, o sn mares de famlia o sn dones pbliques o sex smbols. Les prctiques periodstiques no noms enfosqueixen les aportacions femenines a leconomia i converteixen en estereotips les dones que apareixen en els espais tradicionalment masculins, sin que no donen credibilitat als discursos del gnere, tant si es plantegen des de leconomia feminista com si es presenten com a estudis amb perspectiva de gnere. Lourdes Beneria assegura que quan es parla de la desigualtat que genera el mercat o dels efectes de la globalitzaci, etc.,els mitjans ho entenen, per ho consideren com si estigus en la tangent de leix principal econmic, o com es queixa lAnna Mercader, quan hi ha un estudi amb perspectiva de gnere els costa molt treurel com a notcia. Un aspecte que constata el Ramon Aymerich quan respon amb un cert desconcert a la pregunta de si fan informaci amb perspectiva de gnere: Amb sinceritat, no crec que ho haguem fet mai...
32
33
34
35
13. Annex
tems econmics
33 32
38
63
21
7 1 26 7 13 5 0 a b 3 1 c 5 0 0 d 0 e 3 0 f 7 0 0 g 0 h i j 3 4 a 0 0 b c 0 0 d
6 1 e f
a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s
a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries
Els mbits temtics que ms presncia femenina obtenen sn els de les poltiques econmiques (5), seguit pel del consum i la reglamentaci (3). En altres histries sapleguen informacions amb presncia femenina (7), en articles sobre moda, disseny, subhastes i art. En el cas de la presncia masculina, el primer lloc s en el de les infraestructures i tecnologia (63), seguit pel de les poltiques econmiques (13) i en tercer lloc el referent al mercat laboral (7).
Pel que fa a locupaci dels individus, segons les descripcions periodstiques, les dones apareixen en primer lloc en lapartat de comer, artesans (disseny) i artistes (7), tot seguit com a poltiques (6), i en la resta noms reben una menci com a executives i una altra com a expertes. La presncia masculina en els diversos apartats situa en primer lloc, els experts o acadmics (38), en segon lloc com a persones de negocis (33), seguit de lapartat de comerciants, artesans (disseny) i artistes (32), i en quart lloc com a poltics (21). Es produeix la paradoxa que en lnic relat que es destaca la participaci de les dones en el procs econmic sesmenten tres homes i lnica dona que hi apareix s en la fotografia que illustra larticle.
Dones
Homes
36
Funci
Les dones sn centrals noms en un desglossat dun article en qu, de forma ben curiosa, no apareix cap font femenina ni sesmenta cap dona. Igualtat / Desigualtat En cap dels articles del suplement es fa referncia a la igualtat o desigualtat entre els sexes.
18 2 a 2 b 7 0 c 1 0 0 d 0 e 1 f
20 7
a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
En les identificacions que reben els subjectes, les dones no es descriuen en cap cas com a portaveus, es consideren subjecte protagonista de la informaci en set ocasions, se les descriu com a expertes en dues i se les esmenta sis vegades. Per tal destablir comparacions amb les descripcions que reben els homes, cal assenyalar que en els relats sels esmenta 82 vegades, sn el subjecte protagonista de la notcia en 20 ocasions i reben 16 mencions com a experts. Relacions familiars s obligat destacar que lnica vegada que es fa referncia a un vincle familiar s en la identificaci duna dona com a esposa. Fotografia En les fotografies apareixen 9 homes i 5 dones, dues imatges mostren subjectes dambds sexes i 4 no presenten figures humanes.
Pel que fa als estereotips, cal dir que labsncia de dones en els diferents espais temtics i en les descripcions de funci s ja un estereotip que sencarrega dassenyalar que el lloc de les dones no s en les pgines econmiques. Sha trobat a ms un clix tradicional que s la descripci com a dona de milionari com a nica ocupaci. No obstant aix, el suplement tamb mostra dues situacions que desafien els estereotips ms habituals, en un sexpliquen els resultats positius dun banc dirigit per una dona i en laltre es remarca que les dones sestan obrint pas en un sector masculinitzat. Presncia de homes i dones en les notcies Cal tenir en compte que hi ha 10 notcies en les quals tots els individus esmentats sn homes (en una delles es parla de 55 homes i cap dona), mentre que noms una informaci esmenta nicament dones. La presncia mixta s a 8 dels relats daquest nmero del suplement. Un aspecte que cal valorar en termes generals s que el 35% de les notcies del suplement econmic Diners no feien esment de cap persona, marcant una tendncia cap a la despersonalitzaci i labstracci que no noms s indicatiu de les notcies econmiques, tot i que en aquest camp saccentua considerablement. Sexe dels periodistes Els articles estan firmats per 11 dones i 8 homes, s a dir que les periodistes sn responsables del 57% dels textos i els periodistes del 42%. En aquest nmero es compleix la paritat en referncia a la redacci de textos.
37
13. Annex
tems econmics
16 14
12 10 8 4 2 1 a b 1 f 2 0 a 3 0 0 c d 0 0 e 0 0 0 g 0 h 0 0 i 0 j 0 0 b 0 c 0 0 d
4 0 e f
a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s
a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries
Locupaci en qu apareixen descrites totes les dones en les peces informatives daquest suplement s en el de poltiques, mentre als homes sels esmenta com a persones de negocis en primer lloc, tot seguit com a poltics i desprs com a acadmics o experts.
La presncia femenina s tan minsa que les niques aparicions de dones sn en ltem de poltiques econmiques (2), en els indicadors, estadstiques i comer (1) i en el mercat laboral (1), mentre els homes tenen una presncia destacada en lapartat de poltiques econmiques (10), en el dindicadors, estadstiques i comer (8), i tamb es troben en altres histries, com ara iniciatives empresarials, comunicaci publicitria, etc.
Dones
Homes
38
Funci
Anlisi Relacions familiars Les dones no sn centrals en cap de les informacions del suplement analitzat.
18
Igualtat / Desigualtat
13
Els aspectes que tenen a veure amb la igualtat o desigualtat no apareixen reflectits
4 2 0 a 0 b 0 0 c 0 0 d 0 0 e 1 f g 3
Desafia / Refora estereotips No es desafien els estereotips tot i que, de forma explcita, tampoc no es reforcen, per labsncia de dones s tan flagrant que per si sola ja constata un estereotip, segons el qual el mn de lempresa, les finances i leconomia, en general, s un mbit de predomini mascul. Presncia de homes i dones en les notcies En 12 de les notcies analitzades noms apareixen homes, mentre que noms hi ha una informaci en qu apareix una dona. Les referncies mixtes sn tres. Sexe dels periodistes Pel que fa a lautoria dels textos, noms un article est escrit per una dona, o sigui que el 90,9% darticles tenen firma masculina
a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
En la funci que sels atorga, noms en un cas la dona s protagonista de la informaci (2,43%) i en els altres tres se les esmenta. En canvi, els homes es consideren protagonistes en el 31,7% dels casos, tamb sels esmenta en el 43%, i sen fa referncia com a experts (9,75%) i com a portaveus (4,87%). Relacions familiars No sespecifiquen relacions familiars en cap de les persones esmentades. Fotografia Les imatges que acompanyen la informaci mostren 12 homes i dues dones. En una imatge referida a una srie de televisi hi surten homes i dones.
39
13. Annex
tems econmics
8 5 2 6 6
4 10 7 a 3 0 e 0 0 f 1 g 0 h 1 0 0 i j
1 b
0 c
1 1 d
0 e
1 f
2 0 a
1 b
2 0 0 c 0 0 d
a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s
a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries
En la descripci de locupaci on apareixen ms dones (6) i tamb ms homes (8) s en la dacadmiques/cs, consultores/ rs, que pels homes ve seguida de lapartat de comerciants, artesans, artistes (6). En el cas de les persones de negocis, executius, etc., cinc homes reben aquesta descripci i quatre dones sn esmentades en aquest epgraf.
Lmbit temtic amb ms presncia femenina pertany a altres histries, on shi consignen temes com laprenentatge dangls, la situaci del teatre, entrevistes personals, relacions amb Brasil. Tamb en aquest apartat es registra un nombre ms alt de presncia masculina, seguit pel de poltiques econmiques on un 80% dels individus que apareixen sn homes, mentre el percentatge femen s del 20%.
Dones
Homes
40
Funci
Anlisi Relacions familiars Les dones sn centrals en una sola de les peces, quan es parla de les percebeiras i el recurs que elles han posat en marxa per aprofitar millor el producte, per no es presenta de forma contextualitzada ni es compara amb situacions similars protagonitzades per homes. En un altre reportatge, el que exposa les dificultats per aprendre angls, la major part de les persones entrevistades sn dones, per en cap moment es posa en relleu la feminitzaci del sector o sinquireix, per exemple, si existeix ms facilitat per a les llenges per a la poblaci femenina.
0 e f 1 1 1 g
10
5 2 3 3 2 0 0 a b c d 0 3
Igualtat / Desigualtat No es fa cap referncia a temes digualtat i/o desigualtat, com tampoc sincorpora la perspectiva de gnere a la informaci. Desafia / Refora estereotips En dos casos es desafien els estereotips habituals, en un sentrevista una experta duna agncia de rting, fent visible una professional dun sector que sempre es mostra molt masculinitzat; en laltre, es posa en relleu la iniciativa dunes dones que es dediquen al percebe i que han posat en marxa un criteri de selecci que els permet aprofitar millor el producte. Tamb hi ha dos casos que reforcen els estereotips existents, ja que en un reportatge sobre leuro, noms es mostren dues dones: apareixen comprant en un mercat a laire lliure i sels demana per la seva experincia personal amb la moneda europea. No cal dir que el desequilibri entre aparicions femenines (37%) i masculines (62,85%), i la diferncia entre identificar com a experts un 77% dhomes enfront dun 23% de dones, ja refora considerablement lestereotip que indica que laportaci de les dones a leconomia no s significativa. Presncia de homes i dones en les notcies Les notcies en qu noms apareixen homes sn 4, noms 2 dones i presncia mixta 4. Sexe dels periodistes El programa el presenta un periodista i dels 10 reportatges analitzats, noms un est firmat per una periodista, de manera que el 92,85% de la presentaci i de lautoria dels reportatges s masculina
41
a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
La funci en qu sidentifica un major nombre de subjectes masculins en la notcia s en el dexperts (10), mentre les dones en aquesta funci en sn 3, s a dir, el 23%, mentre els homes assoleixen el 77% de les descripcions. Tamb als homes sels identifica el doble com a portaveus que a les dones. Relacions familiars En cap cas es fa referncia a vincles familiars. Fotografia En les imatges es pot veure els homes i les dones que apareixen com a font aix com altres imatges de recurs en qu les persones desenvolupen un treball.
13. Annex
tems econmics
17
10 0 7 6 1 a 1 1 b c 1 f 1 g 2 1 h 1 j 7 a
4 1 b 2 0 0 c 0 d 1
4 1 e f
0 0 d
0 0 e
0 0 i
a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s
a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries
En referncia a locupaci, les niques persones de negocis que sesmenten sn homes i el major nombre de dones (4) apareix com a poltiques, a ms duna com a treballadora i una altra com a acadmica. El major nombre dhomes (17) tamb es troba en lapartat de poltics, seguit pel dacadmics (9), i en tercer lloc, com a persones de negocis (3).
Pel que fa a la temtica de les informacions, les dones apareixen molt espordicament, a les poltiques econmiques (1), a la crisi (1), al mercat laboral (1), a infraestructures i tecnologies (2) i a altres histries (1). Els espais on els homes presenten ms incidncia sn les poltiques econmiques (7), la crisi (6), el mercat laboral (10) i en altres histries (7).
Dones
Homes
42
Funci
Anlisi Relacions familiars Cap de les informacions que sofereixen en els quatre programes analitzats ha pres les dones com a centrals ni tampoc ha abordat la informaci des de la perspectiva de gnere. Igualtat / Desigualtat Cap relat informatiu es planteja destacar aspectes digualtat o desigualtat.
5 3 0 0 0 b c 1 d 0 0 e 1 f 0 0 g
18
7 4
Desafia / Refora estereotips Si b explcitament no es refora cap estereotip, tant el desequilibri existent entre mencions masculines i femenines com el fet que es destaquin algunes biografies masculines, les entrevistes a experts siguin sempre a homes i noms en un cas es consideri una dona com a protagonista de la informaci, condueix per acumulaci a la idea de la manca de significaci, de valor i dimportncia que les dones tenen en el camp de leconomia. Presncia de homes i dones en les notcies Cal remarcar que 13 de les informacions es refereixen exclusivament a homes mentre nicament una notcia esmenta una dona. Hi ha 5 relats en qu la presncia s mixta. Les dades permeten interpretar que les histries de temtica econmica poden mostrar protagonistes masculins, mentre sembla menys probable que les dones puguin ser les niques protagonistes de la informaci. Sexe dels periodistes El programa est presentat per un periodista i en les diverses informacions dels quatre programes analitzats hi han aparegut presentant o informant 21 veus masculines (60%) i 14 femenines (40%).
a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
La funci de portaveu s la que ms presncia femenina comporta (4), mentre en el cas dels homes sn 18 els que apareixen sota aquesta funci. Cap dona sidentifica com a experta, mentre sn 7 els homes que sesmenten en aquest epgraf. Relacions familiars En cap cas sespecifiquen relacions familiars. Fotografia Sense imatges.
43
44
Bibliografia
GMMP 2010 Resultats del seguiment de mitjans Projecte de Monitoratge Global dels Mitjans www.whomakesthenews.org Manual de Informacin en gnero. VV AA. Editora Pilar Lpez Dez. Instituto Oficial de Radio y Televisin RTVE. Madrid. 2004 La presencia de les dones en el mn empresarial catal. Observatori Dona. Empresa i Economia de la Cambra de Comer de Barcelona. 2008 El sexe de la notcia. VVAA. Alts, Bach, Gallego, et al. Diputaci Barcelona. Barcelona. 1999 El sexo de la noticia. VVAA. Alts, Bach, Gallego, et al. Icaria. Barcelona 2000 La prensa por dentro. VVAA. Joana Gallego, dir. Los libros de la frontera. Barcelona 2002 Imgenes de las mujeres en los medios de comunicacin. Kivikuru, Alts et alt. Instituto de la Mujer Madrid 2000 De quin hablan las noticias?. Bultrago, A., Moreno Sard, A., Rovetto, F. Icaria. Barcelona 2008 Mujeres de papel. Gallego, Juana. Icaria. Barcelona 2000 Gnero, desarrollo y globalizacin: por una ciencia econmica para todas las personas. Lourdes Benera Hacer, Barcelona 2005 El trabajo de cuidados. Historia, teora y polticas. Carrasco, Cristina, Borderas, Cristina, Torns, Teresa (Eds.). Ed. Los libros de la Catarata. Madrid 2011. La economia del bien comn, Christian Felber. Editorial Deusto. 2010
45