Está en la página 1de 46

Economia Poltica Cooperaci Societat Dones?

Octubre 2012

Representaci i tractament de les dones i el gnere en la informaci sobre economia

ens movem per la igualtat

Informe elaborat per Elvira Alts Rufias Silvia Maj Vazquez

Agram a Lourdes Beneria Catedrtica dEconomia de Cornell University, USA Laia Serra Responsable del suplement deconomia El Cntim, de lAvui Rosa Pruna Presidenta dASAJA Anna Mercader Directora de lObservatori Dona Empresa i Economia, de la Cambra de Comer de Barcelona Ramon Aymerich Responsable dEconomia de La Vanguardia i del suplement Diners; Manuel Manchn Periodista econmic exresponsable dEmprenem, del diari ARA; Joana Casals Codirectora dEconomia i Empresa, de Catalunya Rdio; Gemma Navs Redactora de Valor Afegit, de TV3. el seu temps i amabilitat durant les entrevistes realitzades per a lelaboraci daquest informe.

ndex Introducci: Cooperaci amb perspectiva de gnere 1. Objectius 2. Consideracions generals 3. Metodologia 4. Corpus danlisi 5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci 5.1 Resultats internacionals del GMMP 2010 5.2 Interpretant les notcies sobre economia 5.3 Centralitat informativa 5.4 (Des)igualtat i estereotips de gnere 6. Resultats de lEstat espanyol del GMMP 2010 7. Monitoratge dels espais deconomia dels mitjans de comunicaci locals del territori catal 7.1 Marc meditic catal 8. Mitjans especialitzats en Economia 9. Resultats de la recerca dels suplements 10. Interpretaci dels resultats dels suplements econmics 10.1 Subjectes de la notcia 10.2 Percentatges comparatius i totals per sexe 10.3 tems econmics 10.4 Absncia temtica: la pobresa 10.5 Ocupaci 10.6 Funci 10.7 Relacions familiars 10.8 Fotografies/Imatges 10.9 Centralitat de la notcia 10.10 Estereotips 10.11 Informaci abstracta 10.12 Autoria de la informaci 11 Producci i fonts informatives 11.1 Entrevistes a subjectes de la informaci 11.2 Causes estructurals 11.3 Causes conjunturals 11.4 Conseqncies 11.5 Aportar solucions 12. Reflexions i conclusions 12.1 Algunes conclusions 12.2 Algunes reflexions 13. Annex 14. Bibliografia 19 21 22 24 24 24 25 25 26 26 26 26 27 27 27 27 28 29 30 31 32 33 34 34 35 36 45 12 13 14 15 16 18 5 7 8 10 11 12

Cooperaci amb perspectiva de gnere


Desprs de lxit de la campanya Mou-te per la Igualtat. s de justcia, Ajuda en Acci Catalunya promou una nova campanya per prosseguir el treball de sensibilitzaci i dincidncia poltica sobre els drets de les dones i lequitat de gnere. La nova campanya, Dones i Homes ens movem per la igualtat, vol seguir amb la tasca de la primera, amb un mfasi especial en les desigualtats de gnere en leconomia, en les representacions de gnere dels mitjans de comunicaci i en lanlisi des de la perspectiva de gnere de les poltiques pbliques de cooperaci a Catalunya. Encara que actualment les dones constitueixen la majoria de les persones pobres del mn, els programes de desenvolupament econmic no els han perms treure les seves famlies, ni sortir elles mateixes, de la situaci de pobresa en qu estan. Des del 1980 fins al 2000, el nombre de dones rurals que viu sota una pobresa absoluta va augmentar un 50% (en comparaci amb un 30% per als homes) i la feminitzaci de la pobresa s un fenomen en augment, especialment en els pasos ms pobres. Cal promoure una cooperaci al desenvolupament transformadora que promogui, com a objectiu estratgic, lapoderament de les dones, per la seva capacitat transformadora i importncia per al desenvolupament hum sostenible.

1. Objectius

Revelar la imatge que els mitjans de comunicaci ofereixen de la contribuci i la influncia de les dones en els afers econmics de la societat s lobjectiu principal daquest treball. La motivaci que limpulsa s afavorir lapoderament de les dones, per tal que puguin reclamar el lloc i obtenir el reconeixement que mereixen per la seva aportaci a leconomia i, per tant, al benestar social.

Linters que mou la recerca es manifesta en dos sentits. Duna banda, assenyalar les prctiques periodstiques que dificulten la visibilitat de les dones i del talent femen en lmbit dels mitjans de comunicaci de masses. De laltra, sensibilitzar la poblaci en general sobre els dficits de representaci que obtenen les activitats econmiques protagonitzades per dones en el mitjans de comunicaci. El propsit s impulsar la reflexi dels actors socials, tant els que gestionen la informaci (periodistes i fonts) com les audincies dels mitjans de comunicaci, per tal dassolir una representaci femenina ms justa i conforme amb la realitat. Aquest treball es planteja com una eina exploratria que, ms enll de lestricte mbit acadmic, es proposa aportar eines de reflexi al debat i illuminar una part sovint en penombra de les prctiques periodstiques. Malgrat que la recerca sha dut a terme amb una mostra reduda i amb materials heterogenis, no hi manca el rigor cientfic que atorga fiabilitat als resultats.

2. Consideracions generals

Abans dendinsar-nos en els aspectes concrets de la recerca, cal subratllar la doble discriminaci que els mitjans de comunicaci exerceixen sobre les dones i sobre el gnere, que es produeix quan actuen com a subjectes de la informaci, i per la valoraci inferior que rep el conjunt de caracterstiques que tradicionalment sha adjudicat al gnere femen. Com a subjectes i com a fonts, els mitjans mostren una presncia femenina escassa, per sota de la seva participaci real als afers socials, i com a pertanyents al gnere femen, les dones suporten una representaci estereotipada que minva la seva credibilitat i devalua la seva aportaci al benestar social. Per tal de contextualitzar el treball danlisi i oferir les coordenades teriques en les quals semmarca lestudi, sapunten algunes consideracions entorn de les rutines que aplica un mitj de comunicaci amb el propsit daconseguir que alguns esdeveniments es converteixin en notcies dactualitat.

Les prctiques periodstiques apliquen a les distintes activitats humanes una visi segmentada en espais socials: poltica, societat, esports, economia o cultura, entre daltres. Aquesta visi permet distribuir les notcies en les diferents seccions dun mitj informatiu. Aquestes seccions imposen uns lmits o fronteres artificials entre els temes per tal de poder-los abordar des duna ptica preestablerta per la cultura periodstica. Aquesta prctica professional, si b comporta uns avantatges organitzatius, tendeix a la simplificaci i elimina una bona part de la complexitat de les interaccions entre els diferents actors i els espais dactivitat social. Grcies a la cultura periodstica, qualsevol professional pot determinar amb fora precisi en quina secci del seu mitj semmarca una informaci. Aquesta primera delimitaci porta incorporada una srie de conceptes implcits, els quals formen part de la cosmovisi social acceptada, motiu pel qual passen desapercebuts. Aix, tenim que la primera escissi, la que delimita els espais i les funcions del gnere, representats tradicionalment en lespai pblic pel gnere mascul i en el privat pel gnere femen, resulta prcticament invisible a la mirada dels i de les professionals i tamb a la de les persones usuries dels mitjans. Cada secci mant uns criteris temtics propis que, en el cas de lEconomia, inclou totes aquelles transaccions i activitats que es produeixen en el mercat, s a dir, les que tenen un cost monetari de fcil intercanvi. Des de les operacions ms senzilles a les enginyeries financeres ms complicades, el mercat s qui en regula el valor. Tot i que hi ha corrents de pensament que consideren que tot el que fem els humans t un substrat econmic, els tems que informen la secci dEconomia no inclouen altres tipus de transaccions ms intangibles. Les accions que redunden en utilitat i benestar per a les persones, com poden ser el treball domstic, latenci a les persones grans i a les criatures, el manteniment dels vincles familiars, etc., sn activitats que en un alt percentatge encara es consideren com a responsabilitats femenines, com s fcil dobservar en els debats sobre conciliaci. Per aix mateix les aparicions i mencions de les dones que apareixen als espais dEconomia dels mitjans corresponen a la versi femenina dels papers que tradicionalment han exercit els homes, s a dir, direcci dempreses o de corporacions, representants poltics, persones expertes en economia i finances, portaveus o dirigents dorganismes internacionals, etc. Succeeix igual amb els escenaris que mostra la secci: empreses, institucions internacionals, borses, associacions empresarials i

patronals, cambres de comer, sindicats, etc., escenaris pblics on es produeixen les transaccions econmiques i es posa en joc el poder poltic, la majoria comandats per homes. Tant els escenaris com els i les protagonistes que mostra la secci dEconomia dels mitjans corresponen al que de forma implcita es considera lespai dels afers pblics dins la cultura periodstica. Cal tenir en compte que, des dels inicis del periodisme, sha dotat de rellevncia per a la ciutadania el que succeeix en lmbit pblic, mentre que els afers de lmbit privat o b tenen canals de transmissi distints (com la premsa femenina) o veuen restringides les seves informacions a una secci com ara Societat, de vegades sota lepgraf de Tendncies i daltres sota el de Successos. Com a conseqncia, quan sanalitza com i de quina manera apareixen les dones i la seva influncia en leconomia duna societat, segons els mitjans de comunicaci (que en principi sn els encarregats de donar-ne notcia), apareix el primer obstacle, ats que si ens limitem exclusivament a la secci dEconomia, hi veurem noms aquelles dones que han aconseguit un estatus semblant al mascul i obviarem altres formes de participar en els afers econmics, com per exemple, una de les contribucions ms importants de les dones al benestar de la societat: el treball de cura, no retribut, tot i que s valorat en el mercat, sempre que qui el faci sigui una persona externa a la famlia. Val a dir que laparici femenina en les seccions que reflecteixen els afers pblics molt sovint porta aparellada la descripci en forma destereotip, el qual fa mfasi en aspectes frvols, com ara el vestuari, laparena fsica, o subratlla algun tret de la personalitat per tal de ridiculitzar-la. Com exemple ms palmari: les dones de ferro, eptet que assenyala que aquelles que ocupen un territori mascul han dostentar alguna caracterstica de fora que els resti feminitat. s una forma de sancionar la no pertinena a lespai pblic, mostrant lestranyesa que genera en la cultura periodstica una dona en un lloc habitualment ocupat per homes. Lestudi analitza la presncia quantitativa i qualitativa de les dones en els espais tradicionals de leconomia, i a partir duna srie dentrevistes, aprofundeix i reflexiona sobre la producci periodstica i els conceptes, els escenaris, els i les protagonistes que transiten per la secci i els possibles canvis que podrien millorar la visibilitat de les dones i el gnere. En canvi, la recerca no aprofundeix en el tractament estereotipat del gnere ni en la forma com els mitjans mostren leconomia de la cura.

3. Metodologia

La metodologia que sutilitza s lanlisi de contingut, abastant les dues vessants, la quantitativa i la qualitativa. En el primer cas, shan tingut en compte el resultats percentuals de la presncia femenina i masculina en els espais dEconomia. Aquests percentatges es detallen per categories danlisi que ofereixen una imatge ms detallada dels mbits temtics i de les funcions en qu apareix cada sexe.

No cal dir que laproximaci a les dades obtingudes i la interpretaci posterior es porta a terme des de la perspectiva de gnere; s a dir, sutilitza un abordatge que explora i compara les diverses dades, descripcions i situacions en qu cada sexe ve representat, per tal de dotar de significaci aquestes diferncies. Es contrasta aquest treball destudi de continguts amb entrevistes temtiques realitzades a diferents protagonistes de la informaci i a les i als periodistes especialitzats en aquest camp, previ estudi del mitj en qu treballen. No cal dir que resulta imprescindible i s un plus disposar del punt de vista dels agents implicats en el procs de gestaci dels continguts informatius que sanalitzen. La utilitzaci daquestes tcniques qualitatives facilita la comprensi de la cosmovisi social que sost la cultura periodstica i, per tant, permet esbrinar les interpretacions, el context i les actituds que estan determinant lescenari informatiu actual de tractament de les notcies de les dones i el gnere en la informaci econmica.

10

4. Corpus danlisi

Es proposa una aproximaci des de quatre magnituds diferents: la informaci generalista deconomia des de lmbit internacional, espanyol i catal, aix com lanlisi de quatre productes especialitzats en economia. Shan utilitzat les dades recollides en el darrer Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP-2010), referides als espais dEconomia dels informatius de premsa, rdio i televisi, a partir de tres enfocaments: linternacional, lmbit de lEstat espanyol i un estudi realitzat amb les mateixes categories danlisi que el GMMP, per aplicat als mitjans locals del territori catal. Aquestes tres aproximacions permeten abastar un panorama ms complet i establir comparacions entre les diverses magnituds geogrfiques pel tema destudi.

Per tal de complementar aquestes dades referides a informatius generalistes, shan analitzat quatre productes especialitzats en economia: 4 edicions del programa radiofnic Economia i Empresa, de Catalunya Rdio, 4 edicions del programa de televisi, Valor afegit, de TV3, i dos suplements setmanals de premsa: Diners, de La Vanguardia, i del diari ARA, el suplement Emprenem. El mtode emprat per a la codificaci de les dades s el del GMMP, de forma que els resultats puguin ser comparables entre s. Shan escollit aquests productes meditics perqu representen dos mitjans escrits de diferents taranns i histries, un de llarga tradici i un altre daparici recent al mercat. Tamb sha volgut operar sobre dos suplements especialitzats audiovisuals, un programa de televisi i un de radiofnic, ambds pertanyents a emissores pbliques. El tall temporal de tots els materials destudi permet abastar un perode de tres anys, que van des del GMMP-2010, lestudi dels mitjans locals catalans de 2011 fins al primer trimestre de 2012 dels suplements deconomia. Magnituds geogrfiques i temporals es conjuguen per esdevenir una panormica prou ampla i fiable dels resultats obtinguts. Daltra banda, i per tal daportar explicacions significatives, shan realitzat vuit entrevistes. La seva finalitat s obtenir una comprensi ms profunda de les rutines informatives que determinen el tractament actual de les dones i el gnere en les notcies econmiques, tant des del punt de vista de les fonts, com de la posterior producci. Pel que fa a la selecci de les persones entrevistades, shan escollit persones que per la seva trajectria professional contribueixen a aquest aprofundiment. Sha entrevistat els i les periodistes que produeixen la informaci econmica, en aquest cas, quatre responsables dels mitjans analitzats, i sha demanat la collaboraci a quatre personalitats que per la seva situaci professional poden aportar reflexi i coneixement al tema que ens ocupa. Com determina la recerca qualitativa, el material recollit ha perms crear un marc danlisi adequat per apropar-se a la realitat social i, sobretot, per captar el significat, el procs i el context de la producci i el tractament de les dones i el gnere en la informaci sobre economia. De tot el material estudiat se nhan extret diferents consideracions i conclusions encaminades a millorar les prctiques periodstiques en aquest camp, per tal dafavorir i promoure un increment de la presncia de les dones i una imatge de gnere ms dacord amb la contribuci femenina al benestar de la societat.

11

5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci

5.1 Resultats internacionals del GMMP 2010


El Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP, en la sigla en angls) s una iniciativa de la societat civil que permet captar una instantnia a nivell internacional de la representaci meditica que obtenen les dones i els homes, i grcies a la seva periodicitat, observar quina s levoluci i la consideraci que presenten els mitjans de comunicaci en els temes de gnere i digualtat. La metodologia recolza sobre dos eixos importants, la participaci a nivell internacional de grups, associacions i investigadores que analitzen i codifiquen la informaci que apareix en un dia concret a la premsa, la rdio i la televisi; i posteriorment, institucions i persones expertes que tracten les dades i les interpreten per desprs oferir-ne els resultats a la consideraci general. El projecte est organitzat per WACC, una ONG que promou la comunicaci per al canvi social, amb la collaboraci de Media Monitoring Africa i el patrocini dUNIFEM.www.whomakesthenews.org Des del seu inici, el 1995, es va considerar que triar un dia concret per fer el seguiment podia facilitar la organitzaci i coordinaci de totes les persones i grups que participen en la iniciativa i oferir, a ms, unes dades equivalents, tot i que lagenda dels mitjans pugui diferir dun pas a un altre. Un dels aspectes ms atractius del GMMP s la possibilitat de comparar els resultats en perodes de cinc anys. En el del 2010, i desprs de quatre edicions, es poden valorar els canvis que shan anat produint en la representaci de gnere en els darrers 15 anys. A nivell general, la presncia femenina en els mitjans de comunicaci sha incrementat molt lentament en aquest perode, ja que ha passat del 17% del 1995 al 24% el 2010. Set punts de diferncia que, com a ning no se li escapa, no reflecteixen ni de bon tros laugment de la participaci de les dones a la societat en aquests tres lustres. Una prova fefaent de la lentitud en qu els mitjans de comunicaci integren els canvis socials que les dones estan protagonitzant ens la dna el 76% de presncia masculina en les notcies, una dada que sexpressa grficament en qu 3 de cada 4 persones que ens mostren les notcies a tot el mn sn homes. Un element que cal valorar pel que fa al contingut s la centralitat femenina en les notcies, un tem que quantifica el protagonisme femen en la informaci. En lltim monitoratge sassoleix el 13%, un percentatge lleugerament superior al de 2005, que va ser del 10%. A ms, hi ha una dada de tipus general que t a veure amb les formes estereotipades que sutilitzen per descriure les dones quan sesmenten en un relat informatiu: les relacions de parentiu. En la darrera edici del GMMP, les identificacions per motius familiars varen ser del 18% per a les dones i del 5% per als homes. Com s evident, que les dones siguin explicades en funci de les seves relacions de parentiu amb els homes: marits, fills, pares, quatre vegades ms que ho sn els homes, implica mantenir un clix tradicional, segons el qual el nucli de significaci per les dones s en els seus vincles afectius. Un estereotip que oculta les diverses situacions personals i professionals en qu les dones menen la seva vida. En sentit contrari, amaga els vincles sentimentals i de parentiu que els homes mantenen, ms enll de les relacions professionals, afavorint una imatge de masculinitat tradicional que juga en detriment de la igualtat.

12

5.2 Interpretant les notcies sobre economia


El sistema de codificaci del GMMP es desplega en 52 epgrafs, els quals estan agrupats en 8 categories mplies que permeten classificar les notcies: En el dia triat per a lanlisi i en tots els 108 pasos participants a lestudi de 2010, el percentatge de relats que els mitjans de comunicaci dediquen a lmbit de lEconomia s el 17%. Per tal de poder establir comparacions entre les diverses categories, segons lestudi, per exemple, les notes dedicades a lactivitat poltica arriben al 28% i les informacions sobre crims i violncies constitueixen el 20% del total. s a dir que, segons els mitjans de comunicaci, leconomia assoleix el tercer lloc en importncia. Si valorem la presncia femenina que sha detectat en les notcies sobre economia, veurem que des del primer monitoratge de 1995 ha augmentat 10 punts, prcticament sha doblat, ja que el 1995 era del 10%, el 2000 va arribar al 18% i, des del 2005 fins a la darrera anlisi sha mantingut en el 20%. Aix significa que, del 17% de notcies sobre qestions econmiques que transmeten els mitjans, en un 20% hi apareixen dones, mentre que en el 80% restant, hi estan absents.

Poltica i govern Economia Cincia i salut Social i jurdica Crim i violncia Celebritats, Art, mitjans i esports La dona jove/la nena Altres.

Cadascun daquests 8 temes es subdivideixen en altres subtemes per tal de precisar millor la classificaci de les notcies. Aix, i per centrar-nos en la qesti que ens ocupa, en Economia, els apartats que inclou sn: 1. Poltiques econmiques, estratgies, nacional/ internacional; Indicadors econmics, estadstiques, mercats de valors, etc. Crisi econmica, rescats dempreses per part de lEstat, adquisici dempreses i fusions, etc. Pobresa, habitatge, seguretat social, ajuda Participaci de les dones en el procs econmic: treball formal/informal, atur Altres temes laborals, vagues, sindicats Economia rural, agricultura, dret a la terra Temes relatius al consum Transport, trfic, carreteres Altres.

2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

13

5. Anlisi de la representaci de les dones i el gnere en els espais dEconomia dels mitjans de comunicaci

5.3 Centralitat informativa


Si es fa referncia a la centralitat de les dones en les notcies, s a dir, quan la situaci femenina s rellevant o en sn les protagonistes, la investigaci del GMMP va trobar que en la informaci sobre economia les dones van passar a ser significatives en la notcia des del 3% de 2005 a l11% el 2010. Pot semblar un augment considerable, per no sha de perdre de vista que la centralitat masculina segueix sent preponderant. Daltra banda, val la pena observar amb quina freqncia i en quins apartats apareixen les dones: el 66% en la categoria de Participaci de les dones, la qual contempla el treball remunerat o informal. Cal destacar que en aquest apartat s on es poden trobar histries sobre precarietat laboral, treball a temps parcial, sostre de vidre, etc., situacions del mercat de treball que afecten preferentment les dones. En tots els altres temes que sengloben en lmbit econmic, els percentatges de presncia sn molt minsos. En notcies sobre negociacions de sindicats, atur, vagues, etc. (4%); en informacions sobre indicadors econmics, estadstiques, negocis i altres (4%); en enfocaments sobre la crisi econmica, rescat dempreses, etc. (3%); en poltiques econmiques nacionals e internacionals (2%); i en economia rural i poltiques agrcoles (1%). Per tant, tot i que les notcies sobre economia han quadruplicat la propensi a centrar-se en les dones, en els epgrafs importants que sacaben dassenyalar, ms del 95% de les notcies enfoquen els homes com a centrals i deixen les dones en uns ndexs alarmants dirrellevncia.

14

5.4 (Des)igualtat i estereotips de gnere


En el darrer monitoratge les notcies que aborden temes de desigualtat constitueixen el 6% del total, i pel que fa als temes econmics, cal destacar que el 31% daquestes notes aborden la participaci de les dones en leconomia. Cal posar en context aquesta dada i recordar que aquestes notcies no noms sn escasses sin que sels dedica poc espai en els diaris i poc temps als noticiaris audiovisuals, la qual cosa implica que, per defecte, es produeix una contnua propagaci de desigualtats. La manca daprofundiment daquestes notcies que poques vegades saborden amb perspectiva de gnere crea moltes oportunitats perdudes dincrementar la conscincia pblica i de fomentar el debat al seu entorn. Un aspecte que sha de valorar s la difusi que dels estereotips de gnere fan les informacions dedicades a lmbit de leconomia. El monitoratge proposa classificar els relats informatius, segons si reforcen o desafien els estereotips. Sentn com a refor dimatges estereotipades aquelles descripcions i/o identificacions en qu les dones estan situades en ocupacions, situacions i decisions tradicionals, mentre es considera que es desafien els estereotips quan es mostra les dones en actituds, llocs i accions que introdueixen nous rols i identitats distintes i ms properes a la realitat. Per exemple, la codificaci de les professions del GMMP permet identificar 25 mbits de treball, doncs b, les dones noms superen els homes en dos daquests mbits, com a mestresses de casa i com a estudiants. Prenent com a referncia els 10 subtemes de la categoria Economia, es detecta que en la majoria dels casos es reforcen els estereotips o b no es desafien els clixs existents. Per tal de valorar la importncia daquest punt, cal tenir en compte que les notcies que tracten sobre economia rural, per exemple, sn les que desafien les convencions estereotipades sobre les dones en el mn agrari en un percentatge ms alt (un 9%), mentre en un 45% dels casos les reforcen i es mantenen indiferents en el 46% restant; el segent tem de desafiament s en les notes sobre pobresa, que s el 5%; a continuaci, les notcies sobre crisi econmica, rescats dempreses, on els predicats que desafien els models establerts se situen en el 4%; en la categoria de les poltiques econmiques, el percentatge de relats que desafien les imatges tradicionals arriba al 3%, igual que en aquelles informacions que fan referncia als indicadors econmics, negocis, comer o els de protecci al consum, preus i reglamentaci; i finalment, lndex ms baix pel que fa a la capacitat de mostrar noves imatges femenines que desafin els estereotips establerts, est en els acords internacionals i en les institucions internacionals, que noms mostra un 1% de notcies amb enfocaments distints, mentre els relats que reforcen els clixs existents en aquest apartat sn el 42%, la resta (el 57%) es consideren informacions suposadament neutres. Cal subratllar que laparici daquests tems sn inversament proporcionals a lescala dimportncia que han obtingut en lanlisi de presncia femenina, ja que quan apareixen aquestes informacions ho fan com lexcepci i sovint en formats breus. Poden qestionar els models establerts perqu la seva aparici s espordica i atzarosa.

15

6. Resultats de lEstat espanyol del GMMP 2010

Segons el GMMP de 2010, la presncia femenina als mitjans de comunicaci espanyols assoleix el 28%, quatre punts per sobre de la xifra internacional, mentre la masculina representa el 72% de les aparicions en premsa, rdio i televisi. Les notcies en lmbit econmic representen el 15% del total dels relats que presenten els mitjans, un percentatge inferior a linternacional (17%). Si es detalla segons el suport, les notcies sobre economia a la premsa sn el 17%, a la rdio, el 16% i a la televisi, el 13%.

16

Pel que fa a les vuit grans categories en qu es distribueixen els mbits informatius, mentre en el monitoratge internacional la presncia femenina en els relats del lmbit econmic arriba al 20%, a lEstat espanyol, les mencions de dones sn del 17%. Daltra banda, la relaci entre les mencions masculines i leconomia se situa en el segon nivell dimportncia, s a dir que, desprs de les notcies desports i celebritats, leconomia s lmbit on ms homes hi apareixen, ja que s del 86%. Una dada del tot contraposada al 8% de mencions que reben les dones en nmeros absoluts i que pot ajudar a situar la consideraci que obt cada sexe en la representaci informativa dels afers econmics. A ms, cal subratllar que en les notcies analitzades no sha trobat cap relat daquest mbit on les dones com a collectiu siguin el subjecte central de la informaci. Un altre factor que cal considerar s el camp dactivitat on les dones estan presents en la categoria Economia. Els apartats on apareix representaci femenina presenten la segent classificaci: en temes de poltiques econmiques, estratgies, nacionals e internacionals, el 17%; en notcies sobre crisi, rescats dempreses per part de lEstat, adquisici dempreses i fusions, el 19%; altres temes, com ara vagues sindicals, negociacions, ocupaci i atur, 29%; i altres histries sobre economia, arriben al 17%.

Pel que fa a locupaci en qu es descriuen les dones, un 5% apareixen en les notcies deconomia com a persones de negocis, executives, emprenedores, mnagers, etc., mentre el 95% daquests crrecs vnen representats per homes. En canvi, quan la professi que sespecifica s la doficinista, aleshores els ndexs sinverteixen, les dones representen el 93% i els homes el 7%. En la categoria dartesans, treballadors, sindicalistes, les dones obtenen un 12% de presncia. s interessant consignar pel que fa a locupaci o la posici en qu es descriu a les persones en les notcies, que el total de les descripcions com a persones desocupades correspon a dones, una situaci en la que no sidentifica cap individu de sexe mascul. Quan es tracta de la funci que els subjectes exerceixen en el relat, cal tenir en compte aquesta classificaci: les notcies que presenten histries en qu les dones sn el subjecte, sn un escs 3%; no apareixen mai com a portaveus ni com a expertes; reben un 8% de mencions en la seva funci de testimonis i constitueixen el 7% dels relats sobre lexperincia personal en la situaci datur. Un altre dels aspectes importants que sha de valorar s fins a quin punt les notcies sobre economia reforcen o desafien els estereotips que circulen sobre el tema. En aquest tpic es pot dir que les notcies sobre economia reforcen en un 90% els clixs habituals, noms un 10% dels relats sanimen a desafiar els llocs comuns. El percentatge de desafiament destereotips se situa en lepgraf de poltiques econmiques, estratgies, models, etc.

17

7. Monitoratge dels espais deconomia dels mitjans de comunicaci locals del territori catal

Un cop vista la representaci meditica de dones i homes en els mitjans de comunicaci a nivell internacional i de lEstat espanyol, i desprs dobservar quina s levoluci i la consideraci que presenten aquests mitjans de comunicaci en els temes de gnere i digualtat, traslladem el focus danlisi a lespai meditic catal.

Seguint les pautes de treball del Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP, en les sigles en angls) el Seminari Bon periodisme amb perspectiva de gnere 1, realitzat a la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la UAB, va monitorar lany 2011 un total de 20 mitjans de comunicaci locals de Catalunya. Aquest estudi, com es veur a continuaci, s una nova eina que fa visible la presncia deficitria de les dones tamb en lespai catal de comunicaci 2 i en concret en les notcies relacionades amb leconomia. Tanmateix, cal dir que s la primera vegada que es realitza una anlisi com aquesta noms en clau catalana, per aix no disposem duna srie histrica que ens permeti fer una comparaci per perodes. No obstant aix, la instantnia que es desprn daquesta recerca apunta algunes tendncies fora aclaridores de la situaci actual de les dones en la informaci econmica dels mitjans.

1 2

El seminari ha estat impartit per la professora Elvira Alts fins lany 2012 Rdio Granollers, Cerdanyola Rdio, Rdio Castellar, Rdio Cornell, Rdio Sant Cugat, Diari Sabadell, Regi 7, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, La Maana, El Punt, Diari de Girona, Segre, BTV, Canal Blau, Ebre TV, TV LHospitalet, Canal Nord, TAC 12, TV Sant Cugat.

18

7.1 Marc meditic catal


Per tal danalitzar quina s la representaci de les dones en les notcies econmiques dels mitjans de comunicaci catalans i locals que shan escollit per aquest estudi, passem a descriuren les caracterstiques. Shan codificat 235 notcies amb la segent distribuci segons el mitj: 45 notcies de rdio; 97 notcies de premsa; 93 notcies de televisi. En aquestes peces informatives hi apareixen un total de 520 persones de les quals el 25% sn dones i el 75% restant sn homes. La major presncia de dones, dins dun llistat de 8 categories, la trobem en primer lloc en les notcies englobades dins de lindicador anomenat Celebritats, art i mitjans(25%), en segon lloc dins de Poltica i Govern (22%) i en tercer lloc dins dEconomia (19%), reproduint el mateix patr que en el monitoratge internacional i el de lEstat espanyol, tot i que assignant diferent importncia als dos primers. Per tal de ser fidels a lobjectiu daquest informe, ens centrarem dara endavant noms en les notcies deconomia, que com hem vist concentren la participaci del 19% de les dones que hi ha al total de les notcies analitzades. Disposem dun total de 43 notcies dmbit econmic. Hi apareixen 84 persones ja sigui com a protagonistes, citades o com a fonts secundries. 23 daquestes persones sn dones (27%), mentre que el 73% restant sn homes. Podem dir doncs que lespai meditic dedicat a la cobertura de notcies econmiques tendeix a estar protagonitzat principalment per homes en els mitjans de comunicaci locals de Catalunya. Del 27% de dones que hi ha en les notcies econmiques, cap delles ocupa un rol central en la notcia de la qual forma part. Una xifra que ens obliga a buscar lexplicaci de per qu aquestes dones apareixen en les peces informatives analitzades. El 43%3 sn representants poltiques o crrecs pblics, un altre 25% sn activistes, membres dorganitzacions civils i representants dONG. La resta de dones esmentades en les notcies econmiques sn advocades, magistrades o mestresses de casa. Aquestes xifres sn un nou argument que corrobora la tendncia dels homes a ocupar la centralitat en les notcies econmiques i lescassa representaci de les dones. En aquest sentit, cal destacar la poltica com un element impulsor de les dones en les notcies econmiques. El seu creixent protagonisme als partits poltics i tamb pel que fa a locupaci de crrecs pblics, fruit de les regulacions legislatives aprovades en els darrers anys, s un estmul al creixement daquestes xifres. Tamb s significatiu que laltre mbit professional en qu senquadren la majoria de dones que apareixen en les notcies econmiques se situn en activitats del tercer sector, com el medi ambient o els drets humans. En definitiva aquesta anlisi a nivell local que hem pogut realitzar grcies a les dades recollides en el Seminari Bon periodisme amb perspectiva de gnere, suneix a la tendncia internacional on les dones sn majoritriament les grans absents de la perspectiva meditica en informacions econmiques.

Hi ha 16 dones que tenen identificada la funci o rol, delles 7 sn poltiques, 4 sn activistes, treballadores dorganitzacions civils com sindicats o ONG.

19

20

8. Mitjans especialitzats en Economia

A continuaci es presenta un estudi que sha dut a terme per tal de complementar les dades sorgides de les seccions dEconomia de la premsa generalista i aprofundir aix en la presncia de les dones i en la representaci del gnere en els espais prpiament especialitzats. Per portar a terme lanlisi shan seguit les pautes de codificaci del GMMP, de forma que els resultats poguessin ser comparables entre s, i seguint els criteris de la perspectiva de gnere que estableix sempre la interrelaci entre els percentatges de presncia femenina i masculina.

Shan estudiat quatre suplements deconomia, dos de mitjans escrits i dos audiovisuals, per tal dobservar les prctiques ms habituals en aquests tipus despecialitzaci periodstica. La mostra la componen dos suplements de diaris, Diners de La Vanguardia, i Emprenem del diari ARA, quatre edicions del programa radiofnic Economia i Empresa, de Catalunya Rdio i quatre programes de Valor Afegit, que semet per TV3. El nombre total de peces informatives codificades ha estat 64, repartides en 19 per Diners, 16 per Emprenem, 19 per Economia i Empresa, i 10 informacions per Valor Afegit. El tall temporal de lanlisi abasta de gener a abril de 2012.

21

9. Resultats de la recerca dels suplements


Notcia Total notcies analitzades: 64 Valor afegit: 10 Economia i Empresa: 19 Diners: 19 Emprenem: 16 Tall Temporal: gener-abril 2012

tems econmics

97%

68 79,16%

38 79,16% 21,42% 42,85% 57% 1 f g 4 2,85% 15 2 h 3 4 i j

20,83%

20,83%

10 2 a

12 2 b

15 2 3 e

17

0 0 c d

a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries

Dones

Homes

22

78,57% 55

Subjectes a la notcia 255 individus 39 dones (15,29%) / 216 homes (84,70%)

Ocupaci
88,23% 61 101 10,60% 12 g 89,38% 81,81% 39 19,56% 37 18,18% 27 9 5 3 3 1 a b c d 0 e f 9 6 a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta
4

92,06%

85,10%

58

40 14,89%

20,89%

79,10% 53

14

7,93%

7 3 3 1 2

a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s

Funci

Xifres absolutes de dones i dhomes sense comparaci entre si

80,43%

28,24% 8 f

23

10. Interpretaci dels resultats dels suplements econmics

10.1 Subjectes de la notcia


En les 64 notcies analitzades hi apareixen o sesmenten 255 individus, que es reparteixen la representaci per sexes en 216 mencions masculines i 39 de femenines, cosa que suposa una presncia preponderant dels homes en la informaci econmica, que lestableix en un 84%, mentre les dones queden representades en un 15%. Per dir-ho duna altra manera, de cada 10 persones que apareixen en aquests mitjans deconomia, noms 1,5 sn dones. Sha comptabilitzat el nombre de notcies en qu figuren exclusivament homes o dones i tamb en les que hi ha una presncia mixta. En 39 informacions no hi apareix cap dona, en 5 no hi apareix cap home i hi ha 20 relats que mostren una presncia dambds sexes. Per tant, els homes, a ms de representar el 85% dels subjectes esmentats en els espais deconomia tamb apareixen de forma exclusiva en el 60% de les notcies. Pel que fa a les dones, si b en el cmput general de les notcies analitzades sn el 15% dels individus, quan es tracta de relats amb exclusiva presncia femenina es redueix a un 7,7%. La informaci en qu sesmenten ambds sexes assoleix el 32%.

10.2 Percentatges comparatius i totals per sexe


Per tal dobtenir dades ms precises shan practicat dues aproximacions percentuals, una s la que sestableix per comparaci entre la presncia de dones i homes dins de cada subapartat, i una altra sobt calculant la presncia que en aquell mbit temtic, funci o ocupaci assoleix cada sexe per separat. Daquesta manera saconsegueix una interpretaci ms refinada, ja que permet contrastar la xifra de presncia, per exemple, en ltem de les poltiques econmiques comparada amb la masculina, per tamb copsar quin percentatge de totes les dones de la mostra estan presents en aquest subapartat.

24

10.3 tems econmics


Seguint la codificaci del GMMP, sha dedicat un apartat a conixer en quins mbits temtics sesmenten dones i homes en la informaci econmica, i es constata que s en les poltiques econmiques on es registren ms aparicions femenines (10), que signifiquen el 21% de les mencions comparades dhomes i dones en aquest epgraf, mentre que si es t en compte la presncia absoluta de dones en poltica econmica sarriba al 26%, s a dir que en aquest mbit apareix la quarta part de la representaci femenina. Per contra, hi ha un 17,5% del total dhomes en lapartat de poltiques econmiques, per quan sestableix la comparaci amb el nombre de dones en aquest subapartat, la xifra seleva a un 79%. Aquests percentatges indiquen que, si b els homes sn majoria en lapartat temtic de poltiques econmiques comparats amb la presncia femenina, quan es cerca la importncia que t aquest epgraf en les aparicions masculines, veiem que s molt inferior, fins i tot a la femenina. s curis destacar que en lepgraf on sinscriu la participaci econmica de les dones en el procs econmic, irrellevant des dels percentatges, apareixen esmentades dues dones i tres homes, el que fa arribar a la conclusi que fins i tot quan es tracta de qestions en les quals les dones sn protagonistes a priori, els homes hi tenen una presncia major. Un altre tem on tamb es poden trobar les dones s en el que sindica com Altres histries, on shi inscriuen tots aquells temes que no estan codificats, s a dir, histries curioses, moda, disseny, escoles didiomes, etc. En aquest apartat hi trobem 15 mencions de dones (21%) i 55 aparicions masculines (78,5%). Caldria pensar si estem davant dun indicador que ens mostra com destrets i androcntrics resulten els criteris que sapliquen a la secci dEconomia, ja que una bona part de les dones apareixen en les escletxes que deixen els temes cannics. En la resta, la presncia femenina es mnima, amb gran desequilibri si es fa referncia a la masculina, per exemple, en ltem Transport, infraestructures i tecnologies, les mencions masculines arriben a 68 (97%), mentre noms sen registren dues femenines (3%). s en aquest apartat on apareixen ms mencions masculines absolutes (31,5%), mentre que les femenines sn del 5%. Daltra banda, les persones que es dediquen a leconomia rural semblen absents dels suplements analitzats, ats que noms sha localitzat la menci a una dona i a quatre homes en aquest subapartat.

10.4 Absncia temtica: la pobresa


s indispensable subratllar que no sha trobat cap notcia que faci referncia a la pobresa, lhabitatge, lassistncia i els ajuts, etc., probablement el motiu s que no es consideren temes que concerneixen lmbit de lEconomia i, si es publiquen, s en la secci de Societat.

25

10. Interpretaci dels resultats dels suplements econmics

10.5 Ocupaci
En lapartat de lOcupaci, que s on es descriuen les activitats dels subjectes de les notcies, el nombre ms alt daparicions femenines subica en la identificaci com a Poltiques, que constitueixen el 21% de tots els subjectes daquest epgraf. Val la pena assenyalar que de les 39 dones del total daparicions, 14 sn en aquesta categoria, i representen el 36% del total, una dada que es pot relacionar amb el 26% daparicions en ltem: Poltiques econmiques. Aix vol dir que una quarta part de les dones que mostren els espais dEconomia dels mitjans sn en el subapartat de les Poltiques econmiques i una tercera part apareixen descrites com a poltiques, confirmant aix que una presncia i visibilitat ms gran de les dones pot ser conseqncia de poltiques que afavoreixin la paritat, com ha succet en lmbit de la poltica. Cal destacar que el major nombre de mencions masculines mostra els homes com a persones de negocis, executius i financers, sumant 58 aparicions, les quals representen el 92% dels individus en aquest epgraf, i si es busca el percentatge del total dhomes que apareixen com a persones de negocis sarriba a una mica ms de la quarta part, el 27%. Aix podrem dir que la quarta part dhomes apareixen identificats com a empresaris, constituint gaireb el total de persones en aquest tem. Si a ms, hi afegim que gaireb una tercera part dels homes subiquen en ltem de Transports, infraestructures i tecnologia, on arriben al 31,5%, obtindrem un perfil aproximat del subjecte mascul que mostren els suplements dEconomia: del total dhomes, una quarta part es dedica als negocis i una tercera part ho fa dins lmbit de les infraestructures i les tecnologies. Pel que fa a les dones descrites com a empresries o directives, el percentatge en comparaci amb els homes s del 8% i el nombre total de dones de la mostra que apareix descrita en aquest epgraf arriba al 13%, ambds percentatges molt per sota del nombre de dones empresries que assenyala la Cambra de Comer 5, que s del 27%, per ms a prop del 8,8% dels crrecs directius que ostenten les dones a les principals empreses catalanes, segons el mateix estudi. Un epgraf que cal tenir molt en compte s el que descriu les persones com a acadmiques o expertes. Un 12% de dones apareixen sota aquesta identificaci i un 88% dhomes, per si observem les dades absolutes, hi ha un 20,5% del total de dones i un 28% del dhomes.

10.6 Funci
Pel que fa a la funci que porten a terme els individus en els relats, les dones apareixen com a subjectes de la notcia en el 19,5% dels casos i els homes, en el 80,5%; quan observem els percentatges separats per sexe, les dones que apareixen com a protagonistes son el 23% i els homes el 17%. Una dada que indica que quan els mitjans enfoquen el relat sobre una dona s perqu protagonitza la notcia, una situaci que fa indefugible fer-ne referncia. Lapartat a les mencions com a persones expertes s prcticament el mateix que en la categoria de lOcupaci, les descripcions com a fonts expertes sassimila al de persones de lmbit acadmic: el 12% per a les dones, i el 88% per als homes. Per sexes, les dones que sesmenten en funci dexpertes sn el 13%, i els homes que actuen com a veu autoritzada sn el 18%. En canvi, quan es comparen els percentatges per sexe entre la ocupaci i la funci, existeix una diferncia en el cas dels homes, que passen del 28% didentificacions com a experts al 18% en la funci de font. Aquesta dada indica que els mitjans mostren els homes en una diversitat major de rols, ja que poden ser descrits com a experts, per aparixer a la informaci en una altra funci. Finalment, lactuaci de portaveu la porten a terme el 82% dels homes davant del 18% de les dones. El percentatge per a cadascun dels sexes indica que, del conjunt total de dones, un 15% apareixen com a portaveus, mentre els homes en aquesta funci sn el 12,5%.

10.7 Relacions familiars


En lepgraf de les relacions familiars, noms una notcia incorpora el parentiu i s el desposa de.

10.8 Fotografies/Imatges
Les imatges de la premsa mostren un 75% dhomes i un 25% de dones, i en el cas dels programes audiovisuals, el percentatge de presncia masculina s el 68% davant de la femenina, que s del 32%.

Estudi de la Cambra de Comer de Barcelona La presencia de les dones en el mn empresarial catal, Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comer de Barcelona, 2008

26

10.9 Centralitat de la notcia


La centralitat de la informaci recau en les dones i/o el gnere en dues notcies, donant-se el cas paradoxal que en una delles, en qu es tracta la situaci de les dones en el mercat de treball, no sesmenta cap font femenina, ni com a experta ni com a wtestimoni. Daltra banda, cap de les informacions analitzades es planteja qestions referides a la igualtat o desigualtat de gnere.

10.11 Informaci abstracta


Una dada que cal remarcar s el fet que de les 99 notcies que aporten els mitjans analitzats, noms 64 informacions contenien mencions a individus, la qual cosa significa que el 35% de les notcies que presenten aquests suplements econmics tenen un contingut abstracte, sense cap referncia personal.

10.12 Autoria de la informaci


79 periodistes firmen i/o presenten les notcies analitzades, dels quals 27 sn dones (34%), i 52 sn homes (66%). Cal subratllar que hi ha diferncies substancials entre mitjans, com el cas de Diners de La Vanguardia, amb un 57% de dones periodistes i el 9,75% dEmprenem, del diari ARA, o entre el 40% dEconomia i Empresa, i el 7% de Valor Afegit. En conjunt, la mitjana dels professionals de la informaci econmica daquests mitjans s a prop dassolir la paritat (40-60), i malgrat aix, ni els temes ni el protagonisme de les notcies no sembla variar de forma significativa pel fet que hi hagi ms dones periodistes a la redacci. Un exemple ens lofereixen els audiovisuals, Valor Afegit, amb un 7% dautoria femenina en les notcies obt una presncia de dones del 37% i Economia i Empresa, amb un 4O% de dones que firmen els reportatges, mostra una presncia en la informaci del 15%. El cas del suplement econmic de La Vanguardia abunda en aquesta afirmaci, ats que el 57% de dones periodistes no aconsegueix fer visibles ms enll de l11% de la poblaci femenina. Noms lEmprenem sembla assimilar el nombre de les periodistes al de les dones esmentades, que s del 9 i del 9,75%, respectivament.

10.10 Estereotips
En aquest apartat se situen aquelles notcies que de forma explcita desafien o reforcen els clixs tradicionals femenins, i en aquest sentit, hi ha tres notcies que els reforcen i quatre que els desafien. En aquest darrer cas hi ha exemples dun banc dirigit per una dona, un reportatge sobre dones en sectors masculinitzats, una entrevista a una experta duna agncia de rting, i unes dones amb una iniciativa empresarial. Pel que fa al refor dels estereotips tradicionals, apareix una dona descrita com a esposa de milionari, i un reportatge sobre leuro, en qu a les niques dones que sels demana opini personal, se les mostra en un mercat comprant en la seva funci de mestressa de casa. El captol dels estereotips sha demmarcar, per, en el context dinfrarepresentaci femenina que presenten els suplements deconomia dels mitjans estudiats (15%), que, alhora cal inserir-lo en el dels mitjans de comunicaci en general (28%). La representaci masculina en els productes analitzats s del 85% i, a ms, hi apareixen en exclusiva en el 60% de les notcies, cosa que demostra una jerarquitzaci clara del subjecte mascul com a protagonista de la informaci econmica. Lescassa presncia de dones en qualsevol de les categories de lestudi fa palesa la irrellevncia que confereixen els mitjans de comunicaci a les accions, la participaci, les opinions i lexpertesa femenina.

27

28

11. Producci i fonts informatives

11.1 Entrevistes a subjectes de la informaci


Per tal de complementar les anlisis quantitatives portades a terme sobre els continguts dels mitjans, sha considerat oport recollir les impressions, opinions i reflexions derivades de lexperincia de vuit persones que per la seva vinculaci amb el tema poden oferir uns punts de vista ms matisats i ms prxims al camp destudi, illuminant aix una part que queda oculta des de lanlisi de contingut: la producci periodstica i la mentalitat que li dna suport. Sha entrevistat quatre periodistes responsables dels suplements econmics analitzats: Ramon Aymerich, responsable dEconomia de La Vanguardia i del suplement Diners; Manuel Manchn, periodista econmic exresponsable dEmprenem, del diari ARA; Joana Casals, codirectora dEconomia i Empresa, de Catalunya Rdio; Gemma Navs, redactora de Valor Afegit, de TV3. Sha escollit aquests professionals perqu permetien contrastar les dades resultants de lestudi de contingut del producte que elaboren amb la seva experincia i interacci dins el mitj analitzat. Shan buscat tamb quatre perfils que puguin aportar una mirada crtica a la informaci econmica, per aix sha entrevistat la Lourdes Beneria, catedrtica dEconomia de Cornell University, USA, autora de diversos estudis dins el camp de leconomia feminista; una periodista, Laia Serra, que ha estat responsable del suplement deconomia El Cntim, de lAvui, per que es posiciona a favor de que leconomia de la cura figuri com a contribuci de les dones a la societat; una lder del mn agrari i ramader, la presidenta dASAJA, Rosa Pruna, ats que s un sector gaireb invisible en la informaci econmica, i Anna Mercader, directora de lObservatori Dona Empresa i Economia, de la Cambra de Comer de Barcelona i amb una llarga trajectria en el camp de lemprenedoria i la promoci de les dones empresries. A partir de la transcripci de les entrevistes sha construt un esquema que permet mostrar les causes estructurals i les conjunturals, amb lobjectiu de detectar les conseqncies que sen deriven i apuntar possibles frmules per millorar la situaci. Aquest esquema permet el trasllat i la reproducci dalgunes de les aportacions de les persones entrevistades.

29

11. Producci i fonts informatives

11.2 Causes estructurals


En primer lloc, cal assenyalar que lEconomia com a secci o especialitat dins els mitjans de comunicaci es presenta com a pertanyent a lespai pblic, un territori en qu els subjectes interactuen en la transacci de bens a travs de lintercanvi monetari. Aquesta premissa s deutora duna perspectiva androcntrica que es pretn universal. Una mirada segons la qual s en lespai pblic on tenen lloc els moviments econmics significatius i, com que tradicionalment ha estat lindividu mascul qui ha protagonitzat els afers dins aquest camp, sn els escenaris pblics i els homes els qui reben els focus meditics. Tal i com comenta la Laia Serra, a limaginari social es considera que el mercat s all pblic, lespai dels homes i que leconomia domstica pertany a lespai privat, de les dones. La periodista, per, assenyala una interrelaci cabdal, ja que si el mercat no tingus aquest treball de cura, tota aquesta feina no remunerada, el mercat no es podria sostenir. Aquesta concepci de leconomia resta oculta a la mirada androcntrica. Com remarca lAnna Mercader, referintse als mitjans, les notcies les donen en clau masculina, s a dir posant laccent en aquelles qestions que es consideren pertanyents a lmbit pblic i sense considerar-ne les conseqncies en la vida de les persones. Tamb la Lourdes Beneria remarca que dels grans temes econmics a les dones si s que hi sn, se les exclou, una opini que refora la Laia Serra, quan diu que les dones sn invisibles en les seccions dEconomia. Un altre dels motius estructurals que la mirada androcntrica retroalimenta s la conceptualitzaci i la forma com sensenya la disciplina, que per Beneria, ha tendit a matematitzar-se, i a desvincular-se de les repercussions socials que tenen les poltiques econmiques. Segons la catedrtica, aquesta deriva de la disciplina pot haver allunyat les dones que volen veure la connexi entre leconomia i el que es pot fer a nivell diari, quotidi, per solucionar problemes. Per la Laia Serra, el concepte que preval s el de leconomia que t el mercat com a centre i tot el que no est mercantilitzat es considera que no forma part de leconomia. LAnna Mercader es pregunta si leconomia i les finances estan al servei de les persones i considera que no tot es pot mesurar amb el PIB. Confia Mercader que la crisi portar a un canvi de paradigma que pot modificar profundament el sentit que se li dna actualment a leconomia. Tanmateix, alguns espais dEconomia, proposen abordatges ms trencadors, com la decisi que va prendre lequip de Valor Afegit, que va acordar que tot podia considerar-se des de la vessant econmica, des del consum, el treball, remunerat o no, les relacions, etc., i, com relata la Gemma Navs, van dedicar un programa a esbrinar quin sou cobraria una persona que es dediqus a les tasques de la llar i com influiria en el PIB dun pas. Per contra, el Ramon Aymerich de La Vanguardia, explica que aquestes matries sn expulsades a altres seccions com ara Societat.

30

11.3 Causes conjunturals


s del tot evident que els escenaris econmics internacionals i nacionals estan representats, en una gran part per homes, com explica Mercader, a les cambres de comer, les patronals, els cercles deconomia, tot sn homes, i s en ells que els mitjans de comunicaci demanen lopini, tamb la Joana Casals troba lgica la baixa representaci femenina als mitjans perqu encara hi ha poques dones que estiguin al capdavant duna empresa important, dun govern o duna instituci. Pel periodista econmic Manuel Manchn, es tracta de la inrcia de les rutines periodstiques la que propicia que acabin arribant projectes dhomes, i per dos motius, segons Manchn: Els s ms fcil als nostres redactors i les institucions tamb proposen casos dxit dhomes. Cercant explicacions a la menor incidncia de les dones en el mn econmic i empresarial, Navs diu que s conseqncia de la dificultat per conciliar, per compaginar lempresa domstica i familiar, que pren molt temps i molta energia i la part professional, sen ressent. Malgrat tot, les xifres indiquen que hi ha un alt percentatge de dones empresries i directives que no troben un reflex meditic adequat i cal inquirir quines poden ser-ne les causes. Per exemple, en el camp agrari, malgrat que, com diu la Rosa Pruna, sn un sector econmic importantssim i les dones sn el 50% de lempresariat, obtenen una visibilitat mnima, tal i com es pot comprovar en lanlisi dels suplements econmics (una notcia de 64 i una nica menci femenina). Segons les persones entrevistades, els motius rauen en el menor desig de les dones daparixer als mitjans, una situaci que es complementa amb un inters superior dels homes en ser-hi presents. Les reticncies femenines a lhora dintervenir en el debat pblic obtenen justificacions similars, per la Joana Casals, es tracta del sentit de responsabilitat, que les dones tenen ms accentuat, que barra el pas a les intervencions femenines per por de no estar prou a lalada, una impressi que confirma el Manuel Manchn, que constata que a les dones els costa ms actuar com a fonts expertes per donar lopini o per fer interpretaci. Per lAnna Mercader, la principal explicaci s que el mn de leconomia, lempresa i el mn financer sn els reductes ms masclistes que hi ha, i en aquest sentit, els mitjans sempre troben homes disposats a parlar, segons Mercader perqu els homes tenen ms ego i necessiten aquest reconeixement, per aix quan el tenen lluiten per no deixar la cadira. Aquesta apreciaci tamb la confirmen periodistes, com la Joana Casals, que diu que els homes sn ms llanats i tenen menys por de fer el ridcul, opini que confirma el Manuel Manchn, que considera que hi ha una diferncia clara entre sexes, lhome s ms exhibicionista, t ms ganes de dir el que pensa, i la dona t ms pudor, considera que ha de ser ms experta per poder opinar. Hi ha per un element que tamb juga en contra de la visibilitat femenina en aquest mbit periodstic i sn les inrcies de producci que porten a terme els mitjans, com explica el Ramon Aymerich, s un encadenament de males prctiques, que es produeix entre els perfils que es proposen des de les institucions i organismes i els periodistes que tendeixen a triar fonts masculines conegudes. Com assenyala el Manuel Manchn, si no es porta a terme una acci positiva, s a dir, quan no es va a buscar bones histries protagonitzades per dones i noms es publica el que va arribant a la redacci, el resultat pot ser desastrs. Per la Gemma Navs, modificar aquestes prctiques periodstiques s complicat perqu els que decideixen els continguts sn homes i ells noms sabran que les dones existeixen si la dona s la millor en all que busquen.

31

11. Producci i fonts informatives

11.4 Conseqncies
Un cop exposades les causes, tamb sha proposat a les persones entrevistades explorar les conseqncies que sen deriven. En primer lloc, com ha quedat pals, leconomia de la cura, i tot all que afecta directament a les persones, apareix quan ho fa- en daltres seccions, com exposa el Ramon Aymerich, quan reflexiona: Sembla com si leconomia en majscules, les grans decisions, no fos una qesti de dones, i els temes ms softs que conformen aquestes temtiques sn expulsats de leconomia. Tamb el Manuel Manchn confessa a propsit de la mirada periodstica: Penses en lesfera pblica i no en lesfera privada, tot i que afegeix, hi ha molts temes que es podrien abordar des de la perspectiva de la dona. En aquest sentit, la Lourdes Beneria creu que els mitjans no reflecteixen els interessos que puguin tenir les dones, opini que amplia la periodista Laia Serra, quan afirma que els temes que tracten les seccions dEconomia no connecten amb la societat en general. Corrobora aquesta idea la dada extreta de lanlisi dels suplements econmics, segons la qual el 35% de les notcies no fan referncia ni esmenten cap individu. Pot afirmar-se que la tendncia de les notcies econmiques s a enfocar els escenaris del poder, a mostrar el protagonisme de les cpules jerrquiques dels estaments econmics mentre deixa a lombra tots aquells escenaris i protagonistes que, des de la perspectiva androcntrica (adoptada acrticament per la cultura periodstica), queden fora de lmbit pblic, representat pel mercat. Aix el gnere queda proscrit dels tems econmics, tant siguin els bens que es produeixen en lmbit domstic per tenir cura de les persones, com per extensi, les dones que operen en lmbit pblic en llocs tradicionalment considerats com a espais masculins. La forma com els mitjans de comunicaci sancionen la no pertinena a lespai pblic ha estat des de sempre descriure de forma estereotipada les aparicions femenines, com afirma lAnna Mercader, els mitjans mostren una cosa molt antiga, o sn mares de famlia o sn dones pbliques o sex smbols. Les prctiques periodstiques no noms enfosqueixen les aportacions femenines a leconomia i converteixen en estereotips les dones que apareixen en els espais tradicionalment masculins, sin que no donen credibilitat als discursos del gnere, tant si es plantegen des de leconomia feminista com si es presenten com a estudis amb perspectiva de gnere. Lourdes Beneria assegura que quan es parla de la desigualtat que genera el mercat o dels efectes de la globalitzaci, etc.,els mitjans ho entenen, per ho consideren com si estigus en la tangent de leix principal econmic, o com es queixa lAnna Mercader, quan hi ha un estudi amb perspectiva de gnere els costa molt treurel com a notcia. Un aspecte que constata el Ramon Aymerich quan respon amb un cert desconcert a la pregunta de si fan informaci amb perspectiva de gnere: Amb sinceritat, no crec que ho haguem fet mai...

32

11.5 Aportar solucions


Des de la conceptualitzaci de leconomia fins a la forma com sensenya, shauria de produir un canvi paradigmtic, com preveu lAnna Mercader, tot i que, segons la Lourdes Beneria, caldria exhortar les futures economistes perqu pensessin alternatives, sense esperar que els homes o les organitzacions ho solucionin, caldria aprofitar el moment actual per parlar de les dimensions de gnere que hi ha en la crisi econmica. En aquesta mateixa lnia, per leconomista caldria que les periodistes amb formaci en economia sinteressessin per informar sobre aquests temes, i per aix, creu que hi hauria dhaver organitzacions que ajudessin a fer aquest treball collectiu de comprensi de la situaci en clau de gnere. Un altre aspecte que ha sorgit de forma contundent en la major part de les entrevistes s la necessitat que les dones participin ms en el debat pblic, tant en la figura dexpertes i/o especialistes en economia, com en la de protagonistes dels escenaris econmics, ja que davant la veu masculina, que la prctica consuetudinria ha convertit en creble i autoritzada, les dones han de prendre la paraula i lespai per donar la seva versi i per poder construir un discurs ms heterogeni i plural. Altres propostes que afecten directament a les prctiques periodstiques s mantenir-se vigilant pel que fa a les fonts i als subjectes de la informaci, de manera que la inrcia no anorre les escasses possibilitats femenines daparixer als mitjans.Com assegura Manchn, hauria de ser un canvi en una doble direcci, dels professionals que facin una acci positiva, perqu cal fer-la sin sest amagant una part de la realitat, i de laltra, les dones haurien de fer lesfor destarhi presents. Ramon Aymerich afirma que, al final, potser t sentit parlar de quotes com una via per evitar lexclusi involuntria que es practica des de la cultura periodstica. En canvi, a la Gemma Navs, li resulta difcil admetre les quotes, tant perqu li sembla que poden minvar la credibilitat femenina com perqu est convenuda que els que acaben decidint els continguts, s a dir els homes, noms triaran una dona si s la millor en el camp que busquen. Una altra proposta arriba de lAnna Mercader, que opina que shauria de traslladar la iniciativa de la Comissi europea, que proposa equiparar la presncia femenina en els consells dadministraci requerint que hi hagi un 40% de dones, fent-la extensiva tamb als rgans de decisi de les empreses periodstiques. Aquestes entrevistes han estat enregistrades en un documental titulat 2 de cada 10 Les dones en els espais deconomia dels mitjans

33

12. Reflexions i conclusions

12.1 Algunes conclusions


Si tenim en compte els percentatges de presncia femenina que mostren els mitjans de comunicaci en els espais deconomia, tant els generalistes internacionals (20%), espanyols (17%), locals catalans (27%) com els especialitzats (15%), podem apuntar una mitjana del 19,3%, que dit duna forma ms grfica significa que de cada 10 persones que mostren o esmenten els mitjans en referncia als tems econmics noms hi apareixen dues dones. En els mitjans de comunicaci locals i en els suplements, el major nombre de dones sn descrites com a poltiques i figuren en els epgrafs que fan referncia a les poltiques econmiques, una dada que es pot interpretar com a resultant de les poltiques de quotes i tamb com a indicador duna certa sensibilitat de la premsa catalana que recull aquesta major presncia en uns espais tradicionalment masculins. Els mitjans dibuixen un perfil de dona dedicada a la poltica, que apareix com a subjecte en els temes relacionats amb les poltiques econmiques i que actua com a portaveu. En canvi, tot i que una cinquena part de dones sidentifiquen com a acadmiques o expertes, el percentatge de veus femenines que actuen com a font de coneixement desapareix o es redueix de forma significativa en totes les mostres estudiades. Els mitjans ens presenten uns perfils masculins que oscillen entre lempresari, dins el camp de les infraestructures i/o de la tecnologia, i el consultor o acadmic a qui se li dna la veu com a font experta en una major proporci que a les dones. Una proposici que es pot apuntar s que, com ms especialitzada s la informaci ms relega els tems que es relacionen amb qestions de gnere, com palesa lestudi dels suplements dEconomia. Si en el GMMP internacional apareixia un 66% del total de dones en el subapartat Participaci de les dones en el procs econmic, en els suplements mereix noms un parell de notcies, en les quals i malgrat lenunciat, shi compten ms homes que dones. Cal subratllar les absncies temtiques, com ara lapartat que engloba arguments com la pobresa, lhabitatge, lassistncia social, els ajuts, situacions que afecten el collectiu femen i que no han generat cap informaci en els mitjans especialitzats. En el mateix sentit, val a dir que leconomia rural no troba gaire espai en la informaci econmica, que mostra uns ndexs de presncia femenina del tot irrellevants. Es detecta un augment de les informacions que tenen un alt contingut abstracte i que no mostren cap subjecte, com indica la comparaci dels dos darrers GMMP de lEstat espanyol, que va passar de mostrar 3,2 persones per notcia el 2005 a 2,05 en el monitoratge de 2010. En els suplements especialitzats es constata que un 35% de les notcies no esmenten cap persona. Els relats informatius se centren escassament en les qestions de gnere. Una hiptesi que es podria derivar de laugment de participaci de les dones a la societat s que el focus meditic hauria dinformar sobre aspectes relacionats amb aquesta interacci, doncs b, la centralitat femenina en les notcies deconomia oscilla del 11% en lmbit internacional, al 3% de lEstat espanyol i els suplements especialitzats, fins al 0% que mostren els mitjans locals. Aquesta dada explica per si sola la dificultat professional per aportar a la informaci una mirada ms plural, per incorporar altres temtiques i per dotar les notcies duna perspectiva de gnere que permeti laparici de diversos protagonistes i descenaris distints. En aquesta mateixa lnia, les informacions que aborden la igualtat o desigualtat van del 6% en lmbit internacional al zero absolut als suplements especialitzats. En totes les mostres estudiades, els estereotips tendeixen a reforar les imatges tradicionals ms que no pas a oferir noves propostes que desafin els rols de gnere assignats a cada sexe. Aix els nics subjectes descrits com a desocupades o mestresses de casa sn dones, i encara se les presenta quatre vegades ms que als homes segons la seva vinculaci de parentiu. No cal dir que si les notcies sobre economia es reportessin duna manera menys estereotipada, la seva contribuci a mostrar continguts amb justcia de gnere podria ser transformadora.

34

12.2 Algunes reflexions


En general, les seccions dEconomia dels mitjans de comunicaci i els suplements especialitzats en Economia apliquen una mirada androcntrica a la informaci. Desconeixen o obvien aplicar la perspectiva de gnere al relat i produeixen una informaci que no t en compte les desigualtats de gnere que impliquen determinades poltiques o decisions. LEconomia que ens mostren els mitjans de comunicaci es desenvolupa en lespai pblic, que t com a referent ampli el mercat, que alhora es representa mitjanant institucions pbliques i privades, amb jerarquies fortament masculinitzades. Les dones noms apareixen quan sn les millors en el seu ram o ostenten un alt crrec dins la jerarquia, s a dir, quan ocupen llocs que tradicionalment han estat considerats com a masculins. A ms, quan una dona ocupa un lloc de prestigi t ms possibilitats que un home de rebre descripcions i predicats estereotipats. La presncia femenina tamb es fa evident en alguns temes de tipus anecdtic o marginal que es colen per les escletxes que deixa la rigidesa temtica de lmbit econmic. No obstant aix, gaireb mai es considera digne de suscitar informaci el vessant econmic de les activitats de cura, que en gran part es desenvolupen sota la responsabilitat de les dones. Labsncia de fonts femenines en els espais dEconomia es produeix per dues causes que es retroalimenten: les inrcies professionals tendeixen a consultar fonts masculines i presenten fortes resistncies a cercar noves veus, i daltra banda, les dones, en general, sn molt reticents a interactuar amb els mitjans, declinant la seva participaci com a subjecte o com a font experta. Un nombre ms alt o paritari de dones periodistes a les redaccions no redunda en una informaci que faci ms visible la participaci de les dones en leconomia. Per tal dassolir una representativitat femenina ms dacord amb la realitat cal que els mitjans apliquin la perspectiva de gnere a la informaci, aportant una mirada ms plural i oberta cap als escenaris de la vida social i cap a les persones que hi actuen. Noms aix es portar a terme una informaci ms justa i democrtica.

35

13. Annex

Resultats de codificaci en mitjans de comunicaci


Diners suplement econmic de La Vanguardia Data 22-1-2012 Notcia Shan analitzat 19 notcies de les 34 que conformen el suplement Diners de La Vanguardia del 22 de gener de 2012. Sha escollit el 64,6% de les informacions perqu contenien fonts personals o b esmentaven noms com a subjectes de la notcia o en qualsevol altra funci. Subjectes a la notcia 140 individus 16 dones (11,42%) / 124 homes (88,57%) Ocupaci

tems econmics
33 32

38

63

21

7 1 26 7 13 5 0 a b 3 1 c 5 0 0 d 0 e 3 0 f 7 0 0 g 0 h i j 3 4 a 0 0 b c 0 0 d

6 1 e f

a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s

a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries

Els mbits temtics que ms presncia femenina obtenen sn els de les poltiques econmiques (5), seguit pel del consum i la reglamentaci (3). En altres histries sapleguen informacions amb presncia femenina (7), en articles sobre moda, disseny, subhastes i art. En el cas de la presncia masculina, el primer lloc s en el de les infraestructures i tecnologia (63), seguit pel de les poltiques econmiques (13) i en tercer lloc el referent al mercat laboral (7).

Pel que fa a locupaci dels individus, segons les descripcions periodstiques, les dones apareixen en primer lloc en lapartat de comer, artesans (disseny) i artistes (7), tot seguit com a poltiques (6), i en la resta noms reben una menci com a executives i una altra com a expertes. La presncia masculina en els diversos apartats situa en primer lloc, els experts o acadmics (38), en segon lloc com a persones de negocis (33), seguit de lapartat de comerciants, artesans (disseny) i artistes (32), i en quart lloc com a poltics (21). Es produeix la paradoxa que en lnic relat que es destaca la participaci de les dones en el procs econmic sesmenten tres homes i lnica dona que hi apareix s en la fotografia que illustra larticle.

Dones

Homes

36

Funci

Anlisi Relacions familiars


82

Les dones sn centrals noms en un desglossat dun article en qu, de forma ben curiosa, no apareix cap font femenina ni sesmenta cap dona. Igualtat / Desigualtat En cap dels articles del suplement es fa referncia a la igualtat o desigualtat entre els sexes.

18 2 a 2 b 7 0 c 1 0 0 d 0 e 1 f

20 7

Desafia / Refora estereotips


g

a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta

En les identificacions que reben els subjectes, les dones no es descriuen en cap cas com a portaveus, es consideren subjecte protagonista de la informaci en set ocasions, se les descriu com a expertes en dues i se les esmenta sis vegades. Per tal destablir comparacions amb les descripcions que reben els homes, cal assenyalar que en els relats sels esmenta 82 vegades, sn el subjecte protagonista de la notcia en 20 ocasions i reben 16 mencions com a experts. Relacions familiars s obligat destacar que lnica vegada que es fa referncia a un vincle familiar s en la identificaci duna dona com a esposa. Fotografia En les fotografies apareixen 9 homes i 5 dones, dues imatges mostren subjectes dambds sexes i 4 no presenten figures humanes.

Pel que fa als estereotips, cal dir que labsncia de dones en els diferents espais temtics i en les descripcions de funci s ja un estereotip que sencarrega dassenyalar que el lloc de les dones no s en les pgines econmiques. Sha trobat a ms un clix tradicional que s la descripci com a dona de milionari com a nica ocupaci. No obstant aix, el suplement tamb mostra dues situacions que desafien els estereotips ms habituals, en un sexpliquen els resultats positius dun banc dirigit per una dona i en laltre es remarca que les dones sestan obrint pas en un sector masculinitzat. Presncia de homes i dones en les notcies Cal tenir en compte que hi ha 10 notcies en les quals tots els individus esmentats sn homes (en una delles es parla de 55 homes i cap dona), mentre que noms una informaci esmenta nicament dones. La presncia mixta s a 8 dels relats daquest nmero del suplement. Un aspecte que cal valorar en termes generals s que el 35% de les notcies del suplement econmic Diners no feien esment de cap persona, marcant una tendncia cap a la despersonalitzaci i labstracci que no noms s indicatiu de les notcies econmiques, tot i que en aquest camp saccentua considerablement. Sexe dels periodistes Els articles estan firmats per 11 dones i 8 homes, s a dir que les periodistes sn responsables del 57% dels textos i els periodistes del 42%. En aquest nmero es compleix la paritat en referncia a la redacci de textos.

37

13. Annex

Resultats de codificaci en mitjans de comunicaci


Emprenem suplement econmic del dia ARA Data 1-4-2012 Notcia Shan registrat 24 peces, de les quals se nhan codificat 16. Les 8 que shan descartat ha estat perqu corresponen a columnes dopini en qu no sesmenta cap persona. Subjectes a la notcia 41 individus 4 dones (9,75%) / 37 homes (90,2%) Ocupaci

tems econmics
16 14

12 10 8 4 2 1 a b 1 f 2 0 a 3 0 0 c d 0 0 e 0 0 0 g 0 h 0 0 i 0 j 0 0 b 0 c 0 0 d

4 0 e f

a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s

a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries

Locupaci en qu apareixen descrites totes les dones en les peces informatives daquest suplement s en el de poltiques, mentre als homes sels esmenta com a persones de negocis en primer lloc, tot seguit com a poltics i desprs com a acadmics o experts.

La presncia femenina s tan minsa que les niques aparicions de dones sn en ltem de poltiques econmiques (2), en els indicadors, estadstiques i comer (1) i en el mercat laboral (1), mentre els homes tenen una presncia destacada en lapartat de poltiques econmiques (10), en el dindicadors, estadstiques i comer (8), i tamb es troben en altres histries, com ara iniciatives empresarials, comunicaci publicitria, etc.

Dones

Homes

38

Funci

Anlisi Relacions familiars Les dones no sn centrals en cap de les informacions del suplement analitzat.
18

Igualtat / Desigualtat
13

Els aspectes que tenen a veure amb la igualtat o desigualtat no apareixen reflectits
4 2 0 a 0 b 0 0 c 0 0 d 0 0 e 1 f g 3

Desafia / Refora estereotips No es desafien els estereotips tot i que, de forma explcita, tampoc no es reforcen, per labsncia de dones s tan flagrant que per si sola ja constata un estereotip, segons el qual el mn de lempresa, les finances i leconomia, en general, s un mbit de predomini mascul. Presncia de homes i dones en les notcies En 12 de les notcies analitzades noms apareixen homes, mentre que noms hi ha una informaci en qu apareix una dona. Les referncies mixtes sn tres. Sexe dels periodistes Pel que fa a lautoria dels textos, noms un article est escrit per una dona, o sigui que el 90,9% darticles tenen firma masculina

a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta

En la funci que sels atorga, noms en un cas la dona s protagonista de la informaci (2,43%) i en els altres tres se les esmenta. En canvi, els homes es consideren protagonistes en el 31,7% dels casos, tamb sels esmenta en el 43%, i sen fa referncia com a experts (9,75%) i com a portaveus (4,87%). Relacions familiars No sespecifiquen relacions familiars en cap de les persones esmentades. Fotografia Les imatges que acompanyen la informaci mostren 12 homes i dues dones. En una imatge referida a una srie de televisi hi surten homes i dones.

39

13. Annex

Resultats de codificaci en mitjans de comunicaci


Valor afegit programa de Tv3 Data 10/17/24/31-1-2012 Notcia Shan analitzat els quatre programes del mes de gener 2012, que sumen un total de 13 peces, de les quals se nhan descartat tres per considerar-se que no sajusten al sistema de codificaci establert. En un cas es tracta dun documental histric, en un altre s una exposici, tamb de caire histric, i en el tercer s un reportatge que no esmenta cap persona en concret. Subjectes a la notcia 35 individus 13 dones (37%) / 22 homes (62,85%) Ocupaci

tems econmics

8 5 2 6 6

4 10 7 a 3 0 e 0 0 f 1 g 0 h 1 0 0 i j

1 b

0 c

1 1 d

0 e

1 f

2 0 a

1 b

2 0 0 c 0 0 d

a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s

a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries

En la descripci de locupaci on apareixen ms dones (6) i tamb ms homes (8) s en la dacadmiques/cs, consultores/ rs, que pels homes ve seguida de lapartat de comerciants, artesans, artistes (6). En el cas de les persones de negocis, executius, etc., cinc homes reben aquesta descripci i quatre dones sn esmentades en aquest epgraf.

Lmbit temtic amb ms presncia femenina pertany a altres histries, on shi consignen temes com laprenentatge dangls, la situaci del teatre, entrevistes personals, relacions amb Brasil. Tamb en aquest apartat es registra un nombre ms alt de presncia masculina, seguit pel de poltiques econmiques on un 80% dels individus que apareixen sn homes, mentre el percentatge femen s del 20%.

Dones

Homes

40

Funci

Anlisi Relacions familiars Les dones sn centrals en una sola de les peces, quan es parla de les percebeiras i el recurs que elles han posat en marxa per aprofitar millor el producte, per no es presenta de forma contextualitzada ni es compara amb situacions similars protagonitzades per homes. En un altre reportatge, el que exposa les dificultats per aprendre angls, la major part de les persones entrevistades sn dones, per en cap moment es posa en relleu la feminitzaci del sector o sinquireix, per exemple, si existeix ms facilitat per a les llenges per a la poblaci femenina.
0 e f 1 1 1 g

10

5 2 3 3 2 0 0 a b c d 0 3

Igualtat / Desigualtat No es fa cap referncia a temes digualtat i/o desigualtat, com tampoc sincorpora la perspectiva de gnere a la informaci. Desafia / Refora estereotips En dos casos es desafien els estereotips habituals, en un sentrevista una experta duna agncia de rting, fent visible una professional dun sector que sempre es mostra molt masculinitzat; en laltre, es posa en relleu la iniciativa dunes dones que es dediquen al percebe i que han posat en marxa un criteri de selecci que els permet aprofitar millor el producte. Tamb hi ha dos casos que reforcen els estereotips existents, ja que en un reportatge sobre leuro, noms es mostren dues dones: apareixen comprant en un mercat a laire lliure i sels demana per la seva experincia personal amb la moneda europea. No cal dir que el desequilibri entre aparicions femenines (37%) i masculines (62,85%), i la diferncia entre identificar com a experts un 77% dhomes enfront dun 23% de dones, ja refora considerablement lestereotip que indica que laportaci de les dones a leconomia no s significativa. Presncia de homes i dones en les notcies Les notcies en qu noms apareixen homes sn 4, noms 2 dones i presncia mixta 4. Sexe dels periodistes El programa el presenta un periodista i dels 10 reportatges analitzats, noms un est firmat per una periodista, de manera que el 92,85% de la presentaci i de lautoria dels reportatges s masculina
41

a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta

La funci en qu sidentifica un major nombre de subjectes masculins en la notcia s en el dexperts (10), mentre les dones en aquesta funci en sn 3, s a dir, el 23%, mentre els homes assoleixen el 77% de les descripcions. Tamb als homes sels identifica el doble com a portaveus que a les dones. Relacions familiars En cap cas es fa referncia a vincles familiars. Fotografia En les imatges es pot veure els homes i les dones que apareixen com a font aix com altres imatges de recurs en qu les persones desenvolupen un treball.

13. Annex

Resultats de codificaci en mitjans de comunicaci


Economia i Empresa Data 1/9/10/13-2-2012 Notcia En cadascun dels quatre programes analitzats hi ha un nombre de notcies que oscilla entre cinc i deu, sumant un total de 28 notcies, de les quals se nhan analitzat 19, ats que les vuit restants donaven informaci sobre la borsa o b eren notcies breus narrades per la o el periodista sense esmentar cap persona en concret. Subjectes a la notcia 39 individus 6 dones (15,38%) / 33 homes (84,62%) Ocupaci

tems econmics
17

10 0 7 6 1 a 1 1 b c 1 f 1 g 2 1 h 1 j 7 a

4 1 b 2 0 0 c 0 d 1

4 1 e f

0 0 d

0 0 e

0 0 i

a) Persones de negocis, executives, financeres b) Oficinistes, administraci c) Comer, artesania, disseny d) Agricultura, mineria, pesca e) Poltiques / poltics f) Acadmics/ques, consultories, expertes/s

a) Poltiques econmiques b) Indicadors, estadstiques, comer c) Crisi econmica, rescat dempreses d) Pobresa, habitatge, assistncia i ajuts e) Participaci dones en el procs econmic f) Mercat laboral, vagues, sindicats, atur g) Economia rural h) Transport, infraestructures, tecnologia i) Consum, reglamentaci j) Altres histries

En referncia a locupaci, les niques persones de negocis que sesmenten sn homes i el major nombre de dones (4) apareix com a poltiques, a ms duna com a treballadora i una altra com a acadmica. El major nombre dhomes (17) tamb es troba en lapartat de poltics, seguit pel dacadmics (9), i en tercer lloc, com a persones de negocis (3).

Pel que fa a la temtica de les informacions, les dones apareixen molt espordicament, a les poltiques econmiques (1), a la crisi (1), al mercat laboral (1), a infraestructures i tecnologies (2) i a altres histries (1). Els espais on els homes presenten ms incidncia sn les poltiques econmiques (7), la crisi (6), el mercat laboral (10) i en altres histries (7).

Dones

Homes

42

Funci

Anlisi Relacions familiars Cap de les informacions que sofereixen en els quatre programes analitzats ha pres les dones com a centrals ni tampoc ha abordat la informaci des de la perspectiva de gnere. Igualtat / Desigualtat Cap relat informatiu es planteja destacar aspectes digualtat o desigualtat.
5 3 0 0 0 b c 1 d 0 0 e 1 f 0 0 g

18

7 4

Desafia / Refora estereotips Si b explcitament no es refora cap estereotip, tant el desequilibri existent entre mencions masculines i femenines com el fet que es destaquin algunes biografies masculines, les entrevistes a experts siguin sempre a homes i noms en un cas es consideri una dona com a protagonista de la informaci, condueix per acumulaci a la idea de la manca de significaci, de valor i dimportncia que les dones tenen en el camp de leconomia. Presncia de homes i dones en les notcies Cal remarcar que 13 de les informacions es refereixen exclusivament a homes mentre nicament una notcia esmenta una dona. Hi ha 5 relats en qu la presncia s mixta. Les dades permeten interpretar que les histries de temtica econmica poden mostrar protagonistes masculins, mentre sembla menys probable que les dones puguin ser les niques protagonistes de la informaci. Sexe dels periodistes El programa est presentat per un periodista i en les diverses informacions dels quatre programes analitzats hi han aparegut presentant o informant 21 veus masculines (60%) i 14 femenines (40%).

a) Portaveu b) Expert/a c) Experincia personal d) Testimoni e) Opini personal f) Subjecte / protagonista g) Sesmenta

La funci de portaveu s la que ms presncia femenina comporta (4), mentre en el cas dels homes sn 18 els que apareixen sota aquesta funci. Cap dona sidentifica com a experta, mentre sn 7 els homes que sesmenten en aquest epgraf. Relacions familiars En cap cas sespecifiquen relacions familiars. Fotografia Sense imatges.

43

44

Bibliografia
GMMP 2010 Resultats del seguiment de mitjans Projecte de Monitoratge Global dels Mitjans www.whomakesthenews.org Manual de Informacin en gnero. VV AA. Editora Pilar Lpez Dez. Instituto Oficial de Radio y Televisin RTVE. Madrid. 2004 La presencia de les dones en el mn empresarial catal. Observatori Dona. Empresa i Economia de la Cambra de Comer de Barcelona. 2008 El sexe de la notcia. VVAA. Alts, Bach, Gallego, et al. Diputaci Barcelona. Barcelona. 1999 El sexo de la noticia. VVAA. Alts, Bach, Gallego, et al. Icaria. Barcelona 2000 La prensa por dentro. VVAA. Joana Gallego, dir. Los libros de la frontera. Barcelona 2002 Imgenes de las mujeres en los medios de comunicacin. Kivikuru, Alts et alt. Instituto de la Mujer Madrid 2000 De quin hablan las noticias?. Bultrago, A., Moreno Sard, A., Rovetto, F. Icaria. Barcelona 2008 Mujeres de papel. Gallego, Juana. Icaria. Barcelona 2000 Gnero, desarrollo y globalizacin: por una ciencia econmica para todas las personas. Lourdes Benera Hacer, Barcelona 2005 El trabajo de cuidados. Historia, teora y polticas. Carrasco, Cristina, Borderas, Cristina, Torns, Teresa (Eds.). Ed. Los libros de la Catarata. Madrid 2011. La economia del bien comn, Christian Felber. Editorial Deusto. 2010

45

También podría gustarte