PUBLICACI|ESPECIAL|VAGA|DE|FAM OCTUBRE|2012

S, han de ser rendibles

Si es posen malalts, els deixes morir de fam

Davant de situacions extremes, adoptem mesures contundents VAGA DE FAM: la lluita s lnic cam
Xavier Bou

El dejuni pretn posar de manifest la injustcia dels acomiadaments que practica la multinacional espanyola | Albert Garcia

Una vaga T per trencar el silenci

Cinc treballadors de Telefnica inicien un dejuni indefinit a Barcelona en senyal de protesta per la situaci de la qual s vctima un dels seus companys, en Marcos, a qui lempresa va acomiadar desprs dagafar la baixa per malaltia. Ara, Telefnica es nega a readmetrel tot i les sentncies que consideren nulla i improcedent la mesura. Com a mostra de solidaritat amb en Marcos i amb altres afectades per situacions similars, els vaguistes aixequen la veu contra les poltiques de precarietat que aplica la multinacional des de fa anys.

lex Romaguera

ot i lactual context de crisi, Telefnica ha presentat un benefici rcord de 2.800 milions deuros, corresponent als primers nous mesos de 2012. Uns guanys que, tot i ser inferiors als de 2011, la converteixen en lempresa amb ms supervit de la histria a lEstat espanyol. Aix ha fet que els consellers i els crrecs directius shagin augmentat els sous de forma ininterrompuda els ltims anys. Noms sels han baixat un 20% aquest darrer semestre, per continuen sent desorbitats en relaci als salaris dels empleats i empleades. Noms el president cobra 150 vegades ms que un treballador mitj, sense oblidar la decisi de tres directius de repartir-se disset milions deuros el 2011 i els incentius milionaris que perceben els grans accionistes. Al marge, s clar, de la renovaci del duc de Palma i, fins fa poc, membre del consell dadministraci de lens al Brasil, Iaki Urdangarin, per una quantitat de 1,5 milions deuros anuals i una indemnitzaci de 4,5 milions deuros en cas dacomiadament. Mentre aix passa, des de 2011, la companyia aplica un Expedient de Regulaci dOcupaci (ERO) per suprimir 6.500 llocs de treball en tres anys, lequivalent a un 20% de la plantilla a tot lEstat. Aquest reajustament, que preveu la prejubilaci a partir dels 53 anys, afecta sobretot la secci de telefonia fixa i

Internet, per la qual treballen la majoria de les 32.000 persones que integren la plantilla de la multinacional a lEstat. Una poltica destinada a maximitzar els beneficis amb el mnim cost possible, fet que provoca un greu deteriorament de les condicions laborals. Abans de posar en marxa lERO, la direcci havia comenat a practicar acomiadaments per baixa mdica, acollintse a larticle 52.d de lEstatut dels Treballadors que van aprovar, el juliol de 2010, lanterior govern del PSOE, la patronal i els dos sindicats majoritaris (UGT i CCOO) i que, entre altres coses, faculta les empreses per rescindir el contracte a un empleat si aquest sabsenta per malaltia. s el cas den Marcos, que va ser acomiadat per Telefnica el 4 de febrer de 2011 en virtut daquest supsit. Tot i que, posteriorment, el jutjat contencis nmero 4 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) han considerat, respectivament, nulla i improcedent la mesura, lempresa ha optat per ignorar lauto judicial i acomiadar-lo de nou.
Involuci laboral

Davant daquesta situaci, en Marcos i quatre treballadors ms pertanyents als sindicats Cobas i En Construcci han decidit iniciar una vaga de fam. No tenim altre remei, desprs dhaver exhaurit totes les vies i que ens hagin ignorat. Pels vaguistes, les mobilitzacions a Telefnica i altres empreses de telefonia

no tenen possibilitat de prosperar. Ni tan sols una vaga secundada per un 80% dels empleats faria moure la direcci, ja que les seves subcontractes garanteixen el funcionament del servei. Tot i ser conscients de la duresa del dejuni que ser supervisat per un equip de metges, creuen que ha arribat lhora de palesar la injustcia que es produeix en moltes companyies del sector arran de les ltimes reformes laborals. A Telefnica, la situaci sha agreujat desprs que, el 2011, la direcci pacts amb les centrals UGT i CCOO i el sindicat corporatiu STC-UTS el polmic ERO. Un expedient que va arribar quan ja sestava aplicant larticle 52.d i amb el qual es pretn coaccionar la plantilla amb lobjectiu dinduir-la a la baixa voluntria, diuen els treballadors. Per a aquest collectiu, tot plegat ha dut a un enduriment de les condicions laborals a Telefnica, que sha caracteritzat per canvis sobtats de dest i normes que posen en risc la seguretat dels operaris. Amb aquestes poltiques expliquen els empleats, la multinacional intenta desfer-se de la plantilla fixa per subcontractar totes les feines a empreses deslocalitzades a pasos del Magreb i de lAmrica del Sud, on els salaris, el ritme i les condicions de treball sn pssimes.
Lltim altaveu

MARCOS ANDRS ARMENTEROS TREBALLADOR ACOMIADAT PER BAIXA MDICA

Contra lallament, recuperem la fora collectiva

La indefensi en qu ens trobem s alarmant, ja que, mentre la direcci renova lUrdangarin i altres persones imputades per delictes de corrupci i parla de preservar la presumpci dinnocncia i la llibertat dexpressi, deixa un treballador sense feina pel fet destar de baixa. Daquesta manera, Telefnica ha creat una plantilla cada cop ms envellida, amb una mitjana dedat de 45 anys, ja que no hi entra gent jove des de lany 1992. Al mateix temps, a travs de lERO i de larticle 52.d, pressiona les treballadores perqu acabin marxant pel seu propi peu.

En Marcos continua reclamant la seva readmissi un any i mig desprs de ser acomiadat | Albert Garcia

Els vaguistes criden a solidaritzar-se amb en Marcos i amb els altres companyes afectades per les poltiques antisocials de lempresa
En aquest sentit, la vaga de fam t com a objectiu aconseguir que, en els casos dacomiadament improcedent, sigui la persona treballadora i no lempresria qui decideixi si percep la indemnitzaci o sacull a la readmissi. s possible aconseguir-ho; hi ha convenis que ho estipulen i en algunes empreses ja saplica, afirmen. Els vaguistes criden al conjunt de la plantilla a solidaritzar-se amb en Marcos i amb els altres companys acomiadats. Entenem que els treballadors de les subcontractes estan en una situaci ms vulnerable que la resta i aix els impedeix comprometres en determinades lluites, per noms podrem aconseguir que siguin readmesos a partir de la implicaci collectiva. Per ells, la vaga s la darrera oportunitat per despertar les conscincies. No sabem com en sortirem, per s com hi entrem: amb la dignitat de defensar la classe treballadora i les generacions futures.

an passat vint mesos daquell divendres 4 de febrer de 2011, quan en Marcos i la Mari Cruz, de Madrid, van rebre una nota de Telefnica on sels comunicava la rescissi del contracte. El motiu: faltes dassistncia a la feina, justificades i intermitents, que han superat el 25% en quatre mesos discontinus, dins un perode de 12 mesos, essent lndex total dabsentisme de la plantilla de Telefnica dEspanya i, en concret, del seu centre de treball superior, el 2,5% en el mateix perode. Unes circumstncies que, per lempresa, justificaven laplicaci de larticle 52.d de lEstatut dels Treballadors. Si b, en el cas den Marcos, Telefnica reconeixia que la Incapacitat Temporal estava justificada pel metge de la Seguretat Social, esgrimia que la seva prestaci de serveis no resultava rendible i que, per aix, finalitzava el seu contracte de treball. Des daleshores, ell ha lluitat per recuperar la feina i fer justcia. Hi va haver un primer judici, celebrat al jutjat del contencis nmero 4 de Barcelona loctubre de 2011, que va dictaminar la nullitat de lacomiadament i va permetre que en Marcos torns a la feina. Pos-

teriorment, en un segon judici celebrat en resposta al recurs presentat per la companyia, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) li va tornar a donar la ra i va considerar improcedent la rescissi del contracte.

s inhum utilitzar dues persones amb lobjectiu de coaccionar-ne milers

No obstant aix, avui, Telefnica sescuda amb la legislaci vigent per negar-se a readmetre en Marcos, fet que ha dut el treballador a endegar una protesta que ignora com acabar. Pretenem frenar aquesta injustcia contra els qui generem riquesa, cosa que no fan ni els inversors ni els directius, explica. En una carta adreada als seus companys, en Marcos manifesta la seva repulsa a Telefnica per haver-lo deixat a la intemprie desprs de 22 anys a lempresa i per la manera com lhan utilitzat, a ell i a la Mari Cruz. Segons ell, s inhum i duna gran baixesa moral utilitzar dues persones amb lobjectiu de coaccionar-ne milers. Per a aquest treballador, la multinacional menysprea els

drets laborals aprofitant-se de les reformes aprovades pels governs de lEstat durant la darrera dcada. Unes mesures que deterioren les conquestes assolides en nombroses lluites i que, segons ell, responen a una concepci inhumana dentendre les relacions socials. Articles com el 52.d, que apliquen els directius milionaris dempreses neoliberals, els haurien firmat tranquillament els dirigents de lAlemanya nazi, perqu suposa conduir-te a lexclusi i a la mort social, diu en Marcos. Desprs de preguntar-se quin tipus de societat pot tolerar que les condicions de treball es deteriorin tant i es tracti la gent com si fossin mercaderies, emplaa la classe treballadora a trencar latomitzaci amb la qual lempresa ha aconseguit dividir la plantilla. Contra lallament, recuperem la fora collectiva. Daquesta manera, lexempleat inicia una vaga de fam que, a ms devidenciar la injustcia, vol servir per recuperar aquella memria sense la qual la societat est condemnada a perdre. Potser creuen que ens han expulsat de Telefnica, per mentre vosaltres no ens expulseu de la vostra memria, mai no estarem del tot acomiadats, assegura en Marcos.

Telefnica: viatge cap a la precarietat

ES BUSQUEN:
ALFREDO TIMERMANS
Exsecretari dEstat de Comunicaci entre el juliol de 2002 i labril de 2004, Timermans va ser nomenat delegat de Telefnica a lAmrica del Nord el 2005.

El 1924, es crea la Companyia Telefnica Nacional dEspanya (CTNE). s de capital privat i el pes fonamental el t la nord-americana ITT.
Ens trobem a la prehistria de les comunicacions: noms una part nfima de la poblaci t accs al telfon, la utilitat del qual, per altra banda, s molt limitada atesa la inexistncia dinfraestructures. El 1946, es produeix la nacionalitzaci total de la CTNE, de la qual en va sortir ITT. Aquesta nacionalitzaci completa, per, va durar molt poc. Aviat es va deixar entrar capital privat.

KIM FAURA
s lactual director general de Telefnica a Catalunya i tamb, des del juliol de 2005, director de relacions corporatives de Telefnica a escala estatal.

CSAR ALIERTA
Des del 26 de juliol de 2000, Alierta ostenta el crrec de president executiu de Telefnica i president del Consell Empresarial per a la Competitivitat.

EDUARDO ZAPLANA
Lexportaveu del PP i dues vegades president de la Generalitat Valenciana va ser fitxat, el 2008, per ser el representant de la companyia a lAmrica Llatina i a Brusselles.

ELVIRA FERNNDEZ
Quan Telefnica va comprar Antena 3, la dona de Mariano Rajoy es va incorporar primer a la filial Admira i desprs a Telefnica Continguts.

1976-1991: leclosi social i sindical daquells anys permet avanos importants en matria salarial i respecte les condicions de treball. Telefnica deixa de ser la nena pobra del sector per convertir-se en una empresa puntera en lmbit laboral.

El per

JOS IVN ROSA

El marit de la vicepresidenta espanyola, Soraya Senz de Santamara, ha estat fitxat per Telefnica com a assessor jurdic per a la divisi internacional.

empresarial aparici de la lluita glob de la privat de Telefni diverses per oferir expansi a lAm

JUAN VILLALONGA
Villalonga, imputat pel cas Sintel a causa de la seva compra illegal, va ser director executiu de Telefnica entre els anys 1996 i 2000 grcies a Jos Mara Aznar.

MANUEL PIZARRO
Lexdiputat del Partit Popular a les Corts, va ser membre del consell dadministraci dEndesa (2002-2007) i, desprs, del de Telefnica (2007-2008).

Les mobilitzacions dels anys 80 serveixen perqu milers de treballadores eventuals passin a ser fixes. La companyia arriba al seu mxim dempleades, un total de 75.000 persones amb una feina i uns salaris dignes.

NARCS SERRA
Lexalcalde de Barcelona i exministre de Defensa pel PSC-PSOE va formar part del consell dadministraci de Telefnica Internacional fins al febrer denguany.

IAKI URDANGARIN
El duc de Palma va ser nomenat president de la Comissi dAssumptes Pblics de Telefnica a lAmrica Llatina i els EUA el 2009. Ara est en excedncia.

1946-1976 s el perode
de la implantaci de la xarxa a tot el territori estatal. La creaci dinfraestructures i laven de les tecnologies fan ms habitual ls del telfon, tot i que la seva presncia a les llars continua sent fora escassa. En lmbit laboral, els salaris sn molt baixos i la protecci social est garantida perqu la CTNE, com altres empreses, es fa crrec de la jubilaci del seu personal i de la majoria de lassistncia sanitria, de manera que substitueix i/o complementa la Seguretat Social. Durant la dictadura, els drets laborals eren inexistents.

Els anys 1973 i 1976,

encara sota el franquisme, es produeixen vagues molt importants motivades per labsoluta manca de llibertats civils i poltiques i la demanda dun augment salarial dun 50% de mitjana. Finalment, els salaris queden equiparats a la mitjana del pas. Tot i aix, sindicalistes destacats sn acomiadats arran de les protestes i no poden tornar als seus llocs de treball fins ben entrats els anys 80, moment en qu es decreta una amnistia laboral.

ode 1992-2012 s el de la recuperaci del poder

. El liberalisme sestn arreu del mn, fet que condueix a la desles companyies telefniques estatals i del servei pblic a causa de bal pel negoci privat en el sector de les comunicacions. Sn els anys titzaci (els diferents governs del PSOE i del PP privatitzen el 32% ca que ostentava lEstat), la segregaci (lempresa es subdivideix en rees de negoci; vint anys desprs, assistim als intents desesperats serveis integrats) i la competici (lafany lucratiu condueix a una interna i externa de la multinacional, sobretot mrica Llatina).

En lmbit laboral, la plantilla de Telefnica sintegra totalment a la Seguretat Social; desapareix lEmpresa Collaboradora i la ITP, que proporcionava una jubilaci, als 60 anys, dun 90% de lltima nmina; progressivament, les empleades deixen de tenir el control dels trasllats, les convocatries o la definici de funcions i altres aspectes; es deixen de cobrir els nous llocs de treball per jubilaci; sencadenen diversos expedients de regulaci docupaci (ERO); es passa duna plantilla de 75.000 treballadores a una no superior a les 25.000, entre telefonia fixa, mbil i altres segregades. Tamb es desmantellen les contractes histriques, dacord amb lestratgia de rebaixar els salaris i les condicions de treball al sector: SINTEL s la darrera empresa testimoni de la destrucci en cadena duna feina digna i de la imposici dun seguit de contractes, de subcontractes i de falsos autnoms. Aquestes empreses passen a ser engruixides, majoritriament, per treballadores precries que havien estat expulsades per les empreses telefniques de Xile, el Per, Colmbia i daltres pasos llatinoamericans.

EN RESUM

r s un secto n valor din l resa de gra beneficis a donat una emp pre havia ntava at de ser ha pass i que sem s, cosa que represe Telefnica ntrolada per lEstat igne ue no de treball d una multinacional q ple gic, co estrat (amb llocs a exem ietat), la societat als. Com a r a la soc conjunt de es individu gades superior al mental pe fortun i fona un benefic a social, sin grans lari ms de 100 ve bra un sa era riques gen ual co dels 80. resident act lefnic de la dcada equips, daix, el p rat (xarxes, sident te all remune mb contractes i alsevol pre l treb de qu el gruix de ries a ines prec aquest fet, eficients. trast amb itjanant fe de salubritat molt d En con volupa m tat i es desen de segure comercial) condicions actes i en subcontr

Manuel Clavero

Veus per la justcia i els drets sindicals

1. Els conflictes que tenen lloc a multinacionals com Telefnica illustren el model econmic que simposa a la nostra societat? 2. Per qu hauria de servir la vaga de fam que inicia un grup de treballadors de lempresa?
Oriol Ferran

Adolfo Jimnez
PORTAVEU DELS EXTREBALLADORS DE SINTEL
1. No noms imposen models econmics (desregulaci, destrucci de drets, implantaci de la inseguretat laboral, etc.), sin tamb models polticosindicals que justifiquen els seus abusos i condicionen els grans mitjans de comunicaci perqu generin un corrent dopini a favor daquests models de desenvolupament capitalistes. 2. Hauria de servir per fer reflexionar la part ms conscienciada de la societat (treballadors afiliats, organitzacions sindicals i poltiques, ciutadans consumidors, etc.), sempre que visualitzi amb claredat el perqu i contra qui es fa. Una missi difcil si tenim en compte qui controla, avui, els mitjans de comunicaci i censura les notcies, quan no ignora, oculta o distorsiona el veritable objectiu de la vaga.

ngels Martnez
ECONOMISTA, PORTAVEU DE DEMPEUS
1. Els fets demostren la barbrie dun capitalisme que ens recorda els seus inicis esclavistes. Els conflictes illustren la incompatibilitat entre la llei del mxim benefici i la sociabilitat i les possibilitats doferir un mn millor per a les generacions futures. Topen de manera frontal amb la construcci de relacions sanes i igualitries perqu, si entres en la seva lgica, timpedeixen compaginar amb un mnim dharmonia la prpia vida, les relacions personals i el medi ambient. El model que imposen substitueix les relacions humanes entre iguals per la competncia entre companys; aquesta llei del ms fort atempta contra la solidaritat.

Pep Riera
COORDINADOR DE LA UNI DE PAGESOS AL MARESME
1. Els monopolis encoberts com Telefnica actuen amb un poder deliberat, que, daltra banda, s com actuen totes les multinacionals. Resistir i plantar cara, juntament amb la prctica de la solidaritat de classe, s lnica manera de fer-los front. 2. s un acte de pressi que hauria dobrir els ulls a la classe treballadora perqu sadoni que, amb la passivitat i les concessions constants, no hi ha sortida possible als problemes socials.
Slvia Vilasal

Miren Etxezarreta
CATEDRTICA DECONOMIA APLICADA A LA UB
1. Sens dubte. Tota la poltica econmica actual, impulsada per les institucions internacionals (FMI, BCE, UE i altres) i els governs dels estats, va en la direcci de permetre que les empreses transnacionals (i tamb les nacionals) facin el que vulguin; entre altres coses, demostrar als treballadors que elles sn les que manen sense condicions. s difcil considerar que aix s un model econmic, ms aviat diria que es tracta dintensificar lexplotaci.

2. Una vaga de fam posa de manifest els lmits de la pressi, la crueltat de la injustcia, lesgotament de les paraules i la sordesa i la 2. Una vaga aix em sembla important. En primer lloc, per mostrar la insensibilitat inhumanes dels interlocutors solidaritat entre els treballadors, per tamb per deixar clar a lopini (en aquest cas, lempresa multinacional), fet pblica i a les empreses que no estem disposats a deixar-nos dominar que empeny els treballadors a adoptar una sense reaccionar. Encara que, per ara, les empreses no canvien dactimesura que t tant valor simblic com perill tud, no els queda altre remei que tenir en compte els conflictes davui i real per la persona que la du a terme. Hauria els que puguin succeir en un futur. Si no reaccionem, posarem el cap de significar labisme al qual ens condueix dels treballadors en safata de plata. Almenys demostren a lopini aquest model esgotat que mor matant; tot i pblica que estem disposats a lluitar. que encara no veiem els perfils definits del model que neAlbert Garcia cessriament lha de substituPERIODISTA I ACTIVISTA SOCIAL ir, el capitalisme no s etern, mentre que la neces1. Absolutament i de manera descarnada i perversa. Que una multinacional amb sitat dilluminar 10.000 milions deuros de beneficis anunci 6.000 acomiadaments noms es pot qualiun mn nou caficar de frau i destafa. s la impunitat neoliberal i una nova evidncia que privatitzen da vegada s ms els guanys i socialitzen les prdues. Illustra a la perfecci el cicle econmic viscut, la urgent. tupinada permanent que consumeixen cada dia. La histria de Telefnica tamb s la histria de com es regala una empresa pblica a preu de saldo, de com lassalten els gngsters de sempre, de com el neocolonialisme espanyol esprem lAmrica Llatina i de com es paguen els favors poltics en temps de capitalisme senil. Mirem, sin, Zaplana, conseller de Telefnica, que ja va aclarir que feia poltica per folrar-se. Cobra ms de dos milions deuros anuals, mentre sintenta aplicar tota la crrega antisocial de la darrera reforma laboral sobre en Marcos.

David Fernndez

2. En la millor tradici de la desobedincia civil, la vaga de fam s el darrer recurs per denunciar la injustcia, activar la solidaritat i intentar impedir latac ferotge contra els drets socials i laborals de totes i tots. Darrere dells, per, hi ha a una interpellaci collectiva, hi som tota la resta, el pas: aquest poble que es debat entre la por a la crisi i lesperana dun futur diferent. I finalment, la vaga serveix sobretot per demostrar que lnica lluita que es perd s la que sabandona, que s preferible encendre llumins que maleir la foscor i que tots nosaltres continuem sent part del problema o de la soluci. O restem muts (i a la gbia) o activem la solidaritat per comenar a canviar les coses.

Esther Vivas
ACTIVISTA I INVESTIGADORA EN MOVIMENTS SOCIALS
1. S, les grans multinacionals utilitzen la crisi com a excusa per acomiadar i precaritzar les condicions laborals, a la vegada que els seus ingressos i els dels seus directius no fan ms que augmentar. Telefnica s un dels millors exponents daquestes prctiques. Lany 2011 va anunciar uns beneficis rcord de 10 mil milions deuros mentre deia que calia retallar la plantilla un 20% a causa de la crisi i de les prdues. 2. Les experincies de gent que lluita i no claudica davant lofensiva del capital sn imprescindibles. La vaga de fam dels treballadors de Telefnica apunta en aquesta direcci. No ens podem quedar de braos creuats davant duna crisi que s una estafa. Cal dir prou, organitzar-nos als centres de treball, destudi o al barri, sortir al carrer i lluitar. Noms aix aconseguirem canviar les coses.
iSabadell

Jean Pierre Lacaze

ACTIVISTA DE FRANCE TELECOM I SOLIDAIRES SUD
1. Les direccions de les multinacionals sn la imatge de la financeritzaci de la societat. Lafany dobtenir beneficis cada vegada ms importants fa que els seus mxims accionistes i propietaris oblidin tota humanitat. Aix doncs, els recursos humans estan regits per una brutalitat extrema i tant se val si alguns dels empleats es desesperen. A Frana, ho veiem amb lallau de sucidis directament relacionats amb lactivitat professional que sest produint. Per exemple, al Grup France Telecom, sest investigant el president adjunt per avaluar el grau de responsabilitat que t en aquests drames. 2. Estem al costat dels qui lluiten i, particularment, dels militants que combaten la repressi sindical. La intransigncia daquestes multinacionals porta, inevitablement, a situacions extremes com la convocatria duna vaga de fam.

Julio Anguita
EXCOORDINADOR GENERAL DIZQUIERDA UNIDA
1. Els conflictes els provoca el sistema capitalista, una de les moltes expressions del qual sn les multinacionals. Tant el mercat, la competitivitat com el creixement sostingut constitueixen els valors i les pautes de comportament que sestan imposant en el mn globalitzat. El que passa s que aquests valors sn assumits per una part nombrosa de dominats. I s clar, no es pot lluitar contra el sistema sense contestar els seus principis i fonaments. 2. Una vaga de fam s un mecanisme ms de lluita contra el sistema. Lexperincia daquests anys i la histria del moviment obrer en particular ens ensenyen que les accions allades no serveixen de gaire si no sintegren en un pla global de confrontaci amb el sistema. Cal un pla global que contempli, a ms de la lluita, les alternatives concretes i els valors antagnics al capitalisme. Lluitar sense posar en qesti el pagament del deute i leuro s emprendre batalles condemnades al fracs.

Raffaele Trischitta
PORTAVEU DE SNATERTELECOM ITALIA
1. Canvien els pasos, per no larrogncia patronal a lhora dagredir els drets dels treballadors i dels seus representants. Amb el pretext de la crisi mundial, la complicitat de la classe poltica i dels sindicats acomodats, sintenten desmantellar totes les conquestes obtingudes per la classe treballadora desprs danys de lluita. 2. Animem a establir ms contacte i coordinaci entre les lluites dels treballadors de totes les nacions. Com a secretari nacional de lSNATER, expresso la meva sentida solidaritat al delegat sindical acomiadat per Telefnica i a la vaga de fam.

Iosu Balmaseda
COORDINADOR DEL SINDICAT BASC ESK
1. Sn el millor exemple que el capital no t ni ptria ni nima; i Telefnica compleix amb aquests criteris a la perfecci. Les persones sn lltim esgra per a aquestes potes centrals del sistema i del model econmic vigents (capitalista i neoliberal). En la seva fugida cap endavant a la recerca de ms i ms beneficis malgrat la crisi de sobreproducci, estan acabant amb el planeta i els seus habitants. Els conflictes que provoquen sinsereixen en aquesta lgica i illustren la seva prctica diria. 2. Es guanyi o es perdi la batalla, una vaga de fam solidria serveix per mantenir ben alt lorgull com a classe obrera. Lindividualisme i el campi qui pugui sn caracterstiques promogudes pel poder per perpetuar aquest model. Una vaga de fam, sobretot si la protagonitza un grup i en solidaritat amb una tercera persona, fa bocins els objectius del poder, se situa en la lnia de juntes i junts podem i, per tant, ajuda a socialitzar lexperincia i a acumular forces que podrien servir per guanyar la batalla.

INFO CAMPANYA:
huelgadehambreentelefonica.blogspot.com www.facebook.com/huelga.dehambreentelefonica
SETMANARI DE COMUNICACI

EDITA:

DIRECTA

www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info TELFON: 935 270 982 661 493 117 c. Riego 37, baixos esquerra 08014 Barcelona