Q

uadernets de literatura i escrits

Sobre POETES

CRNICA DE LA FESTA ESTELLS A SOLLANA 2011 EL MESTRE DE LES LLOMETES, AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 1912-2012

Q Ullal III

POEMES

AssociAci culturAl collectiu ullAl

Setembre

2012

III
1

Q Ullal III
En el present nmero: LULLAL CELEBR LA 1 FESTA ESTELLES A SOLLANA, per Joan Ferrs EL MESTRE DE LES LLOMETES, AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT, per Alfons Vila Moreno, membre de lAVL

uadernets de literatura i escrits nm. 3

Edita: Associaci Cultural Collectiu Ullal de Sollana, amb motiu de la convocatria a la celebraci de la 3 Festa Estells (la 2 feta a Sollana), divendres 28 de setembre de 2012 CIF: G-96925409 Tlf: 620 15 99 94 e-mail: ullal_sollana@yahoo.com - collectiuullaldesollana.blogspot.com Dibuix de portada: Toni Segarra Imprimeix: Impremta Palcios, Sueca. Tiratge: 300 exemplars Idea i coordinaci: Joan Ferrs Vanaclocha Collabora: Ajuntament de Sollana

Q Ullal III
er qu Estelles s la festa, i la festa s Estelles? Perqu tots dos sn la mateixa cosa! s a dir, Vicent Andrs Estells s el poeta que parla de les parelles que es fan la festa (o festegen)1, el poeta de la msica, dels sopars, dels amants2, dels carrers de Valncia3... en resum, s el poeta del poble valenci, de la gent del carrer que no t veu, procure acomplir el meu deure // escrivint per aquells que no escriuen // parlant pels qui no parlen encara, el poeta amb qui tots en algun moment hem expressat els nostres sentiments; en resum, s el poeta que nosaltres veiem com un espill. s impossible llegir Estells sense sentir-lo viu, tan a prop. Mai ha mort, perqu les seues paraules continuen amb nosaltres. La passi intensa amb tota la bellesa que el poeta sap transmetre, b siga parlant duna famlia, b de lamor que se sent per alg amb qui sense eixa persona no pots viure ni ser feli. Tot aix s un seguit dels motius dalegria que ens emplenen lesperit digual manera que ens ha emplenat el menjar que tan gustosament ja haurs pat quan este llibret estar a les teues mans. Potser alg es pregunte el motiu dincloure el fantstic Francesc Manuel Llorens en este quadernet, i segurament tothom respondr que per laniversari del seu naixement. I t ra; tanmateix, tamb est equivocat. Com diu Alfons Vila Moreno, hi ha una gran quantitat de mestres en la poesia del segle XX, i aix s perqu tots sn poetes prxims que ens parlen de tu a tu, al mateix nivell, i ens ensenyen el que s la vida. I Vicent Andrs Estells s, en certa manera, el nostre mestre de la vida, del dia a dia, qui millor va copsar als seus versos la societat i la famlia de lpoca. Un altre nexe duni entre el Mestre de les Llometes i Vicent Andrs Estells s la represlia a la qual van ser tots dos sotmesos. El Mestre de les Llometes en la convulsa poca de la postguerra, tal com es va explicar a lacte dhomenatge celebrat pel Collectiu Ullal fa un temps, i Estells va ser perseguit per alguns sectors deixa societat valenciana tan dividida i allunyada en els seus extrems, al meu parer, durant lpoca de mxim esplendor creatiu potic dEstells, de don Manuel, i de la gran majoria de poetes de la nostra llengua que hagueren de patir eixa censura que no es mereixien de cap de les maneres: Tamb he estat perseguit de vegades: han perseguit els meus mots, els meus versos, els meus amors de rosa illuminada: no mhan deixat dir all que em calia. En conclusi, tots estos versos ens han unit, i ara en som un. Perqu com diu Estells hi haur un dia que no podrem ms i llavors ho podrem tot. Blas Fuentes Benito III Festa Estells, Sollana, setembre, 2012
1

Poema Testament mural.

Poema Els amants.

Poema Ac.

Q Ullal III
El Collectiu Ullal celebr la primera festa Estells a Sollana
per Joan Ferrs Vanaclocha
Lany 2010, i a partir duna proposta de lescriptor dAlginet Josep Lozano, ms de 30 pobles i ciutats de la nostra geografia se sumaren a la celebraci de la 1 FESTA ESTELLS, la celebraci de la llengua i la cultura de les valencianes i dels valencians, prenent com a motiu el naixement del poeta Vicent Andrs Estells (4 de setembre de 1922). La proposta suggeria celebrar-la al voltant del naixement del poeta, tot i que per ser la data una mica arriscada, (acabat de passar lestiu i no arrancat encara del tot el curs escolar) molts pobles la celebraren al llarg del mes de setembre, alguns en octubre i algun que altre fins i tot en novembre. El model el va prendre lescriptor riberenc dels escocesos, qui al voltant del 25 de gener es reuneixen cada any per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa ROBERT BURNS (1759-1796) a travs del Burns Supper, un sopar popular (familiar o en grups) que exhala tradici, folklore i orgull patri, on es barreja la degustaci del haggis, embotit tpic escocs, amb poemes de Burns i canons tradicionals. Per per qu Estells? Perqu s un dels ms grans poetes valencians del segle XX i perqu la figura dEstelles representa tot un smbol de reivindicaci cultural valenciana amb regust literari. El poeta de Burjassot, a ms, ha estat escollit pel seu carcter popular i per la seua estima demostrada per cada rac del territori valenci. La Festa Estells copiava el ritual escocs i fixava dos elements indispensables: un plat tpic valenci (regat amb beguda de la terra) i la lectura de poemes dEstells o daltres poemes dautors valencians coneguts o annims, populars o locals, tant se val. Aquesta era la base, a partir dac es podia afegir tot el que es volgus. Ms que amb pretensions literries, la festa estava concebuda com una trobada ldica i popular. s per aix que Lozano va fer una crida a la gent de Sollana (publicada als Quadernets de literatura i escrits n 2) per sumar-se a aquesta festa literria i gastronmica, ja que segons ell, la cultura valenciana passa per moments difcils, fins al punt que pot perillar las seua mateixa existncia en un futur ms o menys proper i davant aquesta situaci cal adoptar actituds que ens reforcen i ens donen cohesi en defensa dall que s consubstancial amb nosaltres, all que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre pas. I el poble de Sollana va respondre. Divendres 7 doctubre de 2011, una trentena de persones participaren duna vetllada gastronmica, popular i alhora cultural. El lloc triat va ser el magatzem de Joanvi Ferrs al Carrer Carcaixent n 30. A
4

Q Ullal III
lhora prevista comenaren a acudir els membres i simpatitzants de lUllal provets de la gastronomia popular ms nostrada. Sobre les taules, ja parades, hi havia plats amb cacau, amb tramussos i altres amb olives i piment en salmorra. A mesura que entraven anaven deixant el que portaven en unes taules paralleles. Entre les aportacions: formatge, faves i ensalada russa per acompanyar la picadeta, per tamb coques de verdura, de pisto, truita de crella i ceba, esgarradet, coques de cansalada, llonganisses, albergnies arrebosades,.... Altres optaren per dur tamb les postres: cap de fruita, coques de carabassa, de panses i anous i dametlla, coca de llanda amb xocolata, carabassa torrada al forn, massapans de Sant Dons, rotllets dans i seg,... La beguda tampoc estava descuidada: cervesa fresca, aigua, vi del pas i algunes botelletes de licor i de mistela per a lhora del caf. I ja quan quasi estvem a punt de seure per comenar a sopar vingu M. Jess Ferrs i Pepa Oroval que en un tres i no res prepararen unes amanides la mar datractives, a ms duns petits entrepans daspecte bonssim i altres varietats gastronmiques que completaren en excs tot el que shavia dut.

Acabats de sopar, Antonia Chulvi ens obsequi a tots amb un cafenet o una infusi que acompanyaven perfectament els dolcets aportats i tamb la misteleta. Seguidament es va explicar el sentit de lacte que celebrvem i la necessitat dactes com el present per reafirmar-nos com a persones que estimem el nostre territori, la nostra cultura i la nostra llengua. Tot seguit prengu la paraula Francesc Bugues qui ens va fer una breu pinzellada de la vida dEstells, la dimensi com a poeta i el que representa per als valencians. Era lhora de la lectura de poemes, abans per, es llegiren algunes adhesions a la festa estellesiana, primer la de lescriptor i impulsor de la festa Josep Lozano: Encara que mhaguera agradat estar amb vosaltres el proper divendres dia 7 doctubre, en la celebraci
5

Q Ullal III
de la Festa Estells 2011 a Sollana, no podr acompanyar-vos perqu ja mhavia comproms amb anterioritat amb lassociaci Filant del Marquesat de Llombai, que agrupa aquells tres pobles, i que tamb celebra la Festa Estells el dia 7. Amb tot i aix, us desitge que siga un xit i espere poder estar amb vosaltres en un propera edici, ja que aquesta celebraci dedicada a la poesia i a una dels nostres ms grans poetes, volem que siga popular i participativa, i convertir-la en una tradici cultural. Us envie tamb el llistat dels 54 pobles on enguany, amb una seixantena dactes, homenatjaran lobra del fill del forner que feia versos. Molt cordialment, Josep Lozano. Alginet, 3 doctubre de 2011 POBLACIONS: Alboraia, Albuixech, Alcsser, LAlcdia, Alfarb, Algemes, Alginet, Altea, Barcelona, Benicarl, Benimaclet, Btera, Borriana, Burjassot, Campred, Canals, Carcaixent, Castell de la Ribera, Catarroja, Dnia, Elx, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Montserrat, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Puol, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan dAlacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Turballos, Valncia, Vila-Real, Xbia, Xal, Xtiva. INTERNET: A 16 DE SETEMBRE 194 BLOGS SHAN FET RESS DE LA CELEBRACI. LA LLISTA FIGURA EN RAONS QUE RIMEN. Seguidament el soci del collectiu Artur Duart, des de la distncia, va suggerir la lectura del popular poema dEstells Assumirs la veu dun poble la lectura del qual ja estava prevista per al final de lacte, per aix mateix, donrem pas a la segent adhesi, la de Lloren Benaches, qui des de Barcelona, aportava, per ser llegit, el segent poema: Horacianes I
res no magrada tant com enramar-me doli cru el piment torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb loli cru, amb els productes de la terra. magrada molt el piment torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sin amb aquella carn molla que t en llevar-li la crosta socarrada. lexpose dins el plat en tongades incitants, lenrame doli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en loli, que t sal i ha pres una sabor del piment torrat.

Q Ullal III
desprs, en un pessic del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa, agafe un tros de piment, lenlaire vidament, eucarsticament, mel mire en laire. de vegades arribe a lxtasi, a lorgasme. cloc els ulls i mel fot.

Amb aquest poema I del llibre Horacianes (1963-1970), Estells ens parla del petit plaer que s el menjar, per fer-ho, utilitza un to humil, fins i tot emotiu, ra per la qual fa servir frases curtes, senzilles, comprensibles per tothom i per aix mateix, per donar-li humilitat no utilitza ni majscules. Val a dir que la lectura daquest poema produ alguns somriures entre els oients qui finalment aplaudiren en acabar la lectura. Cloti Valerio va ser la segent a llegir, escollint un fragment del poema 16 del Llibre dexilis (1956). Aquestes sn les seues paraules: La veritat, em va omplir de goig poder gaudir de la companyia de tots recordant un poeta com Estells. El poema el vaig emprar del Llibre dexilis. Em va captivar com empra lamor com a element cvic de comportament, en contra de lodi, del records i com pot escapar-se a travs de la poesia de tot all ms negatiu que t lesser hum. I ac tenim el fragment del poema escollit:
Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans, he amat la meua filla, he amat la meua dona, he amat el meu ofici, he amat la meua casa, he amat el meu carrer, com he amat el meu poble i he amat la meua ptria; he amat la meua vida, he amat les gents annimes, he amat totes les coses, he pecat molt, Senyor, he sofert molt, Senyor. He amat la Mort perqu ella mha fet amar molt ms.

Segons el poeta i filleg Manuel Garca i Grau, ac veiem un Estells pecador, culpable davant de Du, confessadament amant de totes les coses que lenvolten, fins i tot de la Mort, que li ha fet veure com s de valus estimar, amar, la vida.
7

Q Ullal III
Acte seguit lamic i artista de Sollana Toni Segarra es va sumar a la lectura amb un nou poema dEstells, la veritat ens va dir posteriorment s que havia triat el poema dels pimentons torrats per com que shavia acabat de llegit, hagu dimprovisar i llegirne un altre de lmplia producci potica estellesiana. El segent a prendre la paraula va ser el soci Blas Fuentes, qui va triar un poema del jove poeta valenci Salvador Iborra Vendrell, mort en trgiques circumstncies a penes uns dies abans de la celebraci del nostre acte. (Segons el peridic LEVANTE-EMV de divendres 30-09-11: Dos detenidos por el crimen del poeta valenciano Iborra. El joven, de 33 aos, fue atacado por un hombre que le hizo bajar a la calle de madrugada en el barrio gtico de Barcelona). Blas es referia a Salvador Iborra de la segent manera: Salvador era un xic de Valncia capital que va estudiar Filologia Catalana amb mi (tres assignatures, durant dos anys), i, tot i no conixer-lo massa com a persona, s que era un poeta amb molt de talent, i molt llest, si de cas, vivia en un mn de massa illusions i somnis, per res que no vaja amb lofici de poeta. Tenia publicats tres llibres: Un llenol per embrutar, Les entranyes del foc i Els cossos oblidats, i en un dels tres, va guanyar un premi literari. En certa manera, malegrava saber que alg que volia escriure i dedicar-se a aix, ho havia aconseguit. I per qu vaig triar eixe poema?Perqu la part final del poema em servia dinspiraci per als dies que no podia escriure, en poques de desmotivaci... I la veritat s que ara que ltimament estava molt de temps sense escriure ni tindre cap allicient, em va agradar tornar a llegir eixa part, tornar a sentir eixa enveja de saber qu voler fer i lluitar per aconseguir-ho. El poeta valenci Salvador Iborra Mallol, havia traslladat la seua residencia a la Ciutat Comtal per cursar un mster en literatura. Iborra, havia estat classificat com un dels poetes ms singulars pels dos llibres de poesia que havia escrit: Un llenol per embrutar, publicat per la editorial Viena i amb el qual va guanyar en 2003 el Premi Betulia de poesia i Els cossos oblidats en Ondana Edicions, de Benicarl, amb el qual El poeta Salvador Iborra.
8

Q Ullal III
en 2009 guany el primer premi de poesia Jaume Bru i Vidal que atorga cada any lAjuntament de Sagunt. Salvador shavia llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Valncia i acabava de finalitzar el mster Literatura, Art i Pensament de la Pompeu Fabra de Barcelona. Dabril a juny, va impartir classes a alumnes de secundria a lIES Jaume Mim a Cerdanyola del Valls.
Encara escoltes msica quan lamor es mor, s ja molt tard, i van arreplegant les cadires, voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre somni per tornar-lo a perdre, un eco breu com aquella lluna entrant-nos per la finestra. Les llums sapaguen i van tancant les portes, tamb els ponts, les cases i les autopistes, la memria gravitant abocant entranyes esperant el vespre en una ciutat lentssima on la vida fuig on no podem arribar nosaltres. Aquesta nit s enorme, sembla mentida, i crec que he descriure, quedar-me despert, deixar sobre el paper alguna cosa inamovible que alg haja de llegir, una illusi, un rumb, mentre trobe les claus de casa a la butxaca, mentre prove de respirar i la solitud mofega, i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

AFIRMACI POSSIBLE

Joan Ramon Claver va ser qui continu amb les lectures escollint el poema dstells AC, del Llibre de les Meravelles
Deixant amics e fills plorant entorn AUSIAS MARCH.
Ac estigu la casa on visqu Ausis March. Dac el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers, la Plaa de lAlmoina. Penses els darrers anys dAusis March, perplexe amb la vivacitat dels poetes locals, de lHorta de Valncia. Jo sc aquest que em dic... Es colpejava el pit, el puny com una pedra, insistint foscament. I sen tornava a casa, irritant, en silenci, barallant lespigrama ple de dificultats,

AC

El poeta Ausis March.

Q Ullal III
unes banalitats del tot insuportables. Un dia es va morir com es mor tot el mn. Jo sc aquest que em dic... Agafats de les mans, vrem llegir la lpida. I segurem, desprs, pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa. I altre dia tornrem. I hem tornat molts de dies. Carrer de Cabillers, la Plaa de lAlmoina. Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura dAusis; hem mirat aquell Sant Vicent, vell, que pint Jacomart. Tornem algunes voltes. El carrer de la Mar, el de les Avellanes. Ac estigu la casa on visqu Ausis March. Ac, de cos present, estigu Ausis March. De cos present. Jo sc aquest.. Un sagrist de la Seu em contava com referen el cos dAusis, amb fils-ferro, enllaat trossos dossos. Un migdia de llum exasperada, anrem a Beniarj; collires unes flors en un marge: les volies deixar en aquelles runes. Creurem en silenci les runes, pensrem Ausis March all, lesclava de cinc mesos, amb el fill bord creixent-li; retornrem desprs a Gandia; tu duies les flors a la m. En eixir de Gandia les llanares a laire, a laire de Gandia i de Tirant lo Blanc. Jo sc aquest que em dic... Carrer de Cabillers, la Plaa de lAlmoina. La teua m en la meua com un grapat de terra, arrelats lun en laltre

Francesc Bugues, daltra banda, va escollir el poema Projecci, del volum 6 de les Obres Completes, Les Homilies dOrgany, (1981). Segons Bugues: El poeta mostra la satisfacci de la vida viscuda, la qual tornaria a viure, i segueix confiat que encara queden bons moments. Aquest sentiment el barreja amb els quefers del dia a dia, on tamb apareix la mort i lamor. Al final es pregunta si tot sacabar ac a la terra, o no. El vaig triar perqu condensa agrament a lexistncia, reconeixement de la importncia de les xicotetes coses, i tot aix sense oblidar que algun dia aplegar la fi. I per rematar-ho, el dubte universal de si hi ha o no altra vida.
10

Q Ullal III
PROJECCI
Hem disfrutat moltssim de la vida, podem tancar els ulls tranquillament, podem tranquillament creuar les mans per damunt el baix ventre com un pmpol. Hem gaudit del carrer amb ulls de joia i del film de la vida en aquest cine de barri que s el nostre, i de bon grat tornarem a veurel altra volta. Per s tard, s tan tard, encara haurs de posar el bollit, fregar els plats i traure els comptes de paper destrassa. Ens hem damar tamb i hem de pensar greument el vers aquell de lArgensola: Ciego, es la tierra el centro de las almas?.

Joan Ferrs tanc la sessi de lectures amb el poema CANT DE VICENT del Llibre de Meravelles
CANT DE VICENT
...... a unes tres milles de la mar, a la banda occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual hi ha cinc ponts...... Sir John Talbot Dillon.
Pense que ha arribat lhora del teu cant a Valncia. Temies el moment. Confessa-tho; temies. Temies el moment del teu cant a Valncia. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar duna manera humil, amb castedat direm. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves crixer com un crepuscle. Arribava la nit, no escrivies el cant. Ms avant, altre dia, potser quan mhaja mort. Potser en el moment de la Resurrecci

11

Q Ullal III
de la Carn. Tot pot ser. Ms avant, si de cas. I el tema de Valncia tornava, i se nanava entre les teues coses, entre les teues sllabes, aquells moments damor i aquells moments de pena, tota la teua vida sin tota la vida, all que tu saps de fonamental en ellaanava per Valncia, pels carrers de Valncia. Modestament diries el nom dalgun carrer, Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat els dius, els anomenes, els escrius! Un poc ms, i ja tindries tota Valncia. Per a tu, Valncia s molt poc ms. Tan ntima i calenta, tan crescuda i dolguda, i estimada tamb! Els carrers que creuava una lenta parella, els llargs itineraris daquells dies sense un cntim a la butxaca, algun antic caf, aquella lleteria de Sant Vicent de fora... La casa que estrenreu en estrenar la vida definitivament, lalegre venat. El metge que buscveu una nit a deshora, la farmcia de gurdia. Ah, Valncia, Valncia! El naixement dun fill, el poal ple de sang. Aquell sol matiner. Les Torres dels Serrans amb aquell breu color inicial de geranis. Veus, des del menjador, per la finestra oberta, Benimaclet ac, enll veus Alboraia, escoltes des del llit les sirenes del port. De bon mat arribaven els lents carros de lhorta. Els xiquets van a escola. Sescolta la campana vena de lesglsia. El treball, el tena amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre, des que et varen parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar lidioma, dit siga castament i amb perd de la taula. Ah, Valncia, Valncia! Podria dir ben b: Ah, tu, Valncia meua! Perqu evoque la meua Valncia. O evoque la Valncia de tots, de tots els vius i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa lmfasi. Lmfasi ens ha perdut freqentment els indgenes. Ms avant escriurs el teu cant a Valncia.

12

Q Ullal III
Acabades les intervencions, Joan Ferrs propos tancar lacte amb la lectura conjunta del conegut poema Assumirs la veu dun poble. I aix es va fer, llegintlo tots junts, un fet que, segons F. Bugues, despert lemoci, alhora que em recordava moments litrgics.
ASSUMIRS la veu dun poble, i ser la veu del teu poble, i sers, per a sempre, poble, i patirs, i esperars, i anirs sempre entre la pols, et seguir una polseguera. I tindrs fam i tindrs set, no podrs escriure els poemes i callars tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estars despert, i tu estars despert per tots. No than parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu sers la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sin lhome assumint la pena del seu poble, i s un silenci. Deixars de comptar les sllabes, de fer-te el nus de la corbata: sers un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condici. No tot ser, per, silenci. Car dirs la paraula justa, la dirs en el moment just. No dirs la teua paraula amb voluntat dantologia, car la dirs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser sen riguen, potser et delaten; tot aix sn banalitats. All que val s la conscincia de no ser res si no ss poble. I tu, greument, has escollit. Desprs del teu silenci estricte, camines decididament.

Acabada la lectura, alguns se nanaren a casa mentre altres prolongrem lestada xarrant de les nostres coses i assaborint algun dels licorets que shavien portat. Un acte per recordar, un ms del Collectiu Ullal, emotiu en alguns moments i on conjugrem perfectament dos dels nostres millors exponents: la gastronomia i la nostra llengua, tan necessitada dactes com aquest, encara.

13

Q Ullal III
El mestre de les Llometes, amb motiu del centenari del seu naixement
per Alfons Vila Moreno, de lAcadmia Valenciana de la Llengua
En el recull antolgic de poetes valencians i en valenci de la postguerra que vaig poder arreplegar durant els anys 2009-10, amb destinaci al Diccionari dAutors Valencians que t en projecte lAVL, no s infreqent trobar el nom de mestres, entre els quals cal destacar-ne ms duna dotzena duna qualitat literria digna dun major coneixement i difusi de la seua obra: Prudencio Alcn, Maria Ibars, J. Manuel Jarque, Joan Lacomba, Josefina Lzaro, Francisco Llcer, Maria Mulet, Vicente Nicolau, Carles Salvador, M. Snchez Navarrete... i Francisco Manuel Llorens, conegut poticament com El mestre de les Llometes (a qui podrem denominar igualment i amb plena propietat El mestre de Sollana). De la major part dells ja en tenia referncies, fins i tot havia tractat personalment amb alguns i en el cas de C. Salvador havia enllestit una biografia que va ser guardonada en uns Jocs Florals; per del mestre de les Llometes ni tan sols el nom coneixia, de manera que en recollir les primeres composicions per ell signades (del programa de festes de Sollana, per cert, les vaig arxivar prenent el nom Manuel com a primer cognom, fins que vaig demanar ajuda al company i amic Joan Moleres, cronista de Sollana, per si coneixia este mestre del seu poble que tamb donava a conixer les seues composicions potiques en el programa de festes locals, com solen fer els cronistes oficials. I clar que en sabia de coses profitoses per al meu treball lamic Moleres. A ms a ms, em va posar en contacte amb Joan Ferrs, qui menvi tant de material en bona part indit que, afegint-lo a les recerques que jo anava fent dins la recerca i estudi global de les publicacions peridiques i altre material tipogrfic de lpoca acotada, podia estalviar-me altres estudis. Una nova troballa em fu canviar drsticament dopini. Regirant entre la farcida collecci de programes de festes que shan quedat al poble per al treball destiu aparegueren unes composicions signades per D. Francisco Manuel i publicades al poble alacant de la Nucia. La intuci
14

Q Ullal III

em dugu a consultar un llibre sobre la gent daquell poble, escrit pel Dr. Miguel Guardiola, a qui coneixia pel seu treball com a historiador i per altres motius que no venen al cas, des de 1986. En aquell moment, sabia de les arrels nucieres del nostre biografiat; per desconeixia lestreta relaci amb el poble dels seus avantpassats en els darrers anys de vida i, precisament, lintroductor en esta intensa i tardana relaci va ser el Dr. Guardiola, qui desprs duna llarga relaci epistolar amb el Mestre, encara lallarga amb els fills. No va fer falta ni tan sols demanar-li este material a lamic Miguel i, un dia destiu del 2011 i desprs duna rpida visita a la Nucia, vaig tornar carregat de cartes, retalls de premsa, estampes i ms material indit, a ms de diverses referncies al poble de Benassal, on no ha fet falta viatjar malgrat el meu inters per completar alguns detalls. (s tamb el poble de Carles Salvador i, on vaig fer la revlida oratria actuant com a mantenidor de la Regina de les Festes all per lany 1980). Queda parlar de la relaci de D. Manuel amb Emili Bet una espcie de mestre per a mi , amb Xavier Casp amb motiu del segon llibre els refranys que tragu al carrer, amb Nicolau Primitiu signada amb una
15

Q Ullal III
dedicatria al programa de festes i tamb, naturalment, amb Carles Salvador, qui lanim i li va fer costat en la seua decisi dentrar en el conreu del valenci. Es podria donar compte tamb del meu viatge a Alfafar, on recordem que va assolir un doble premi en uns jocs florals, un dells patrocinat per un altre amic personal, Jos Lacreu Sena, cronista del municipi, o del meu pas, curt i profits per la biblioteca de Sollana, o de les llargues converses amb Joan Ferrs... El perqu deste inters per un poeta totalment al marge de les antologies a ls s degut, senzillament, a estos tres condicionant que li trobe: a) La meua prpia trajectria personal de mestre i la circumstncia dhaver treballat en poblets menuts i rurals, b) La sorpresa de vore com tan prompte com lany 1941 i abans del reencontre amb Carles Salvador, ja escrivia en valenci, i c) La constatada qualitat potica i la fora dramtica de les seues primeres composicions, que em dugueren a la conclusi que no podem deixar passar en buit el centenari del seu naixement. Malauradament, no tinc ms remei que acabar queixant-me de que lapegalosa, dolenta i tan manosejada crisi savanara uns anys i ens deixara sense un xavo, com diem abans. Que almenys, la meua pobra veu pose de manifest la bona intenci dels components del Collectiu Ullal i testifique linters mostrat pel seu president.

Aquest quadernet de literatura i escrits realitzat amb motiu de la celebraci de la Festa Estells a Sollana, es va presentar divendres 28 de setembre de 2012, acabada dencetar la tardor.
16