Crixer amb tu

Els infants de 0 a 18 mesos

Una petita guia per a pares i mares

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia Secretaria de Famlies i dInfncia

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Crixer amb tu : els infants de 0 a 18 mesos : una petita guia per a pares i mares I. Catalunya. Secretaria de Famlies i dInfncia 1. Puericultura neonatal 2. Nodrissons - Cura 649.1

Aquest llibre ha comptat amb la participaci de la Direcci General de Recursos Sanitaris del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Agram la collaboraci de: La Societat Catalana de Pediatria LAssociaci Catalana de Llevadores LAssociaci Catalana dInfermeria Peditrica La Lliga de la Llet de Catalunya La Federaci Catalana Pro Persones amb Retard Mental (APPS) Aquest llibre ha estat elaborat pel catedrtic de psicologia evolutiva i de leducaci de la Universitat de Girona, el Dr. Ignasi Vila, i ha comptat amb la supervisi peditrica del Dr. Arnau Fargas.

La fotografia de la pgina 66 ha estat cedida per Nexe Fundaci: centre datenci al nen amb pluridiscapacitat, i correspon a F.L.S.

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia 1 edici: maig de 2005 Tiratge: 35.000 exemplars Dipsit legal: Disseny: Rosa Llop Fotocomposici: THAU, S.L. Impressi:

ndex
CAPTOL 1. UNA PERSONETA MS A LA FAMLIA 11 CAPTOL 2. COM ET SENTS, MARE? 15 LA RECUPERACI FSICA 16 LA TRISTESA POSTPART 19 CADA CRIATURA S NICA 19 CAPTOL 3. LES ATENCIONS BSIQUES A LA CRIATURA 23 LALIMENTACI 23 Lalletament matern 23 Alguns aspectes a tenir en compte durant lalletament 25 La lactncia artificial: el biber 26 Com preparar el biber? 26 Postures per donar el biber 26 Lalimentaci complementria 27 Altres aspectes sobre lalimentaci 27 EL CICLE DALIMENTACI, SON I PLOR. COM AJUSTAR-SE AL RITME DEL NAD? 27 El son 27 Quan la criatura no pot dormir 28 Per qu plora la criatura? 29 El xumet 29 COM AGAFAR LA CRIATURA? 30 LA HIGIENE DE LA CRIATURA 30 Com tenir cura del melic? 31 Com canviar els bolquers? 31 Lhora del bany 31 LA ROBA INFANTIL 32 LHABITACI DE LA CRIATURA 33 CAPTOL 4. LATENCI DE LES PERSONES ADULTES A LES CRIATURES I EL SEU DESENVOLUPAMENT 35 AFECTE 37 INTERACCI I COMUNICACI 38 El somriure 39 Lassenyalament 39 REPTES I AJUDES 40 RUTINES, HBITS I NORMES 41 I SI SN BESSONS? 44 Alguns consells 44 I LA GELOSIA? 45 Alguns consells 45

I SI LA CRIATURA T UNES CARACTERSTIQUES ESPECIALS? 45 Alguns consells 46 CAPTOL 5. LA IMPORTNCIA DEL JOC 49 QU S EL JOC? COM CANVIA EL JOC AMB LEDAT? 49 PARLEM DEL LLENGUATGE 52 I QUINS JOCS? 53 Tipus de jocs i joguines de o a 6 mesos 53 Tipus de jocs i joguines dels 6 als 12 mesos 54 Tipus de jocs i joguines dels 12 als 18 mesos 54 CAPTOL 6. TU, VOSALTRES, I QUI MS CUIDA LA CRIATURA? 57 LESCOLA BRESSOL 58 CAPTOL 7. LA SALUT DE LES CRIATURES DE 0 a 18 MESOS 61 ELS CONTROLS MDICS 61 LES VACUNES 62

COM EVITAR ELS ACCIDENTS DOMSTICS? 62 Lalimentaci 62 Les caigudes 62 Lhora del bany 62 Al cotxe 63 El sol 63 Els animals 63 Les zones perilloses 63 Els objectes petits 64 La roba 64 A lhora de dormir 64 ELS SMPTOMES MS FREQENTS 64 Febre 64 Vmits 64 Diarrees 65 Restrenyiment 65 Clics 65 CAPTOL 8. CONCLUSIONS: FITES DEL DESENVOLUPAMENT DE LES CRIATURES DE 0 A 18 MESOS I LATENCI DE LES PERSONES ADULTES 67 DE 0 A 6 MESOS 67 DELS 6 ALS 12 MESOS 69 DELS 12 ALS 18 MESOS 70 QUADRE RESUM DACTIVITATS 72

CAPTOL 1

Una personeta ms a la famlia

Enhorabona! Ja ets mare o pare. Has donat vida a una criatura amb els sentiments positius i les illusions que aix comporta. Veurs que meravells s observar com creix i es desenvolupa grcies a tu que has decidit compartir la vida amb ell, ella o ells!
Aquesta nova experincia tomplir dalegria i orgull encara que en algunes ocasions sentirs que et desbordes davant dels nous reptes que suposa larribada dun infant. Com interpretar el seu plor?, com alimentar-lo?, com agafarlo?, com banyar-lo?, qu fer si es posa malalt?... Aquest sentiment s natural i com en moltes mares i molts pares. Es tracta duna situaci nova que texigeix un canvi de vida i de comportament. Amb el pas dels dies tanirs sentint ms segur i capa de comprendre i cuidar la teva criatura, fins que tadaptars plenament a la nova situaci. De fet, el desenvolupament dels infants depn en gran mesura del clima adequat de relaci que la famlia li pot aportar, i cal tenir clar que des del primer dia tu ets qui millor coneix aquesta personeta meravellosa. Per tant, confia en les teves possibilitats perqu de ben segur que ho fars molt b!

Encara que els primers dies poden resultar una mica complicats, molt aviat et convertirs en una persona experta en la cura del teu fill o filla.
Segurament un dels canvis ms importants en la vida de les persones adultes s la incorporaci dun infant a la famlia. Aquest fet suposa una adaptaci a la nova situaci que comporta prendre un seguit de decisions en relaci amb lalimentaci, leducaci, els valors i les for-

11

captol 1 | Una personeta ms a la famlia

mes de criana. Al mateix temps, es generen nous compromisos per tal de garantir el benestar de la criatura i, per tant, cal decidir sobre com conciliar el treball amb la vida familiar o cal determinar les responsabilitats i les funcions que cada membre de la famlia assumir.

La famlia s lespai principal per a la criana dels infants. Les mares i els pares organitzen la vida de les seves criatures, fan activitats amb elles i els proporcionen el suport material i afectiu que necessiten. Tenir cura dun infant implica tenir en compte alguns aspectes importants:
Cal assumir amb responsabilitat el naixement del nad. Aix vol dir tenir roba adequada, preparar bolquers, informar-se sobre la seva alimentaci... per tamb, pensar, imaginar com ser la nova vida amb un infant i dialogar sobre el tema. Et pot servir el fet de recordar la teva experincia com a filla o fill per tal de repetir tot all que els teus pares van fer i que creus que ha estat positiu per a la teva vida. Laven progressiu cap a les relacions paritries entre home i dona, i la incorporaci de la dona al mn del treball remunerat i fora de la llar, ha modificat notablement els papers tradicionals de la dona i lhome pel que fa a la cura de les criatures. La criana dels infants ha de ser una tasca compartida i basada en una relaci de collaboraci i de

complementarietat entre els dos progenitors, de manera que tothom sigui important i participi de les diferents activitats amb el seu fill o la seva filla. Per aix s molt important el fet de conciliar i repartir les tasques familiars amb les prpies del treball de cadasc. Tamb pot ser que hagis decidit tirar endavant la criana de la criatura sense parella. s cert que la tasca pot ser ms feixuga pel fet de no poder compartir-la amb una altra persona i, per aix, s important el suport de la teva xarxa familiar i damistats. Criar els fills en solitari pot ser igual de satisfactori que fer-ho en parella. Comportar canvis importants a la teva vida que en cap cas han de suposar un trencament laboral i social, sin una adaptaci a la nova situaci. Larribada duna nova persona a casa comporta reajustar la vida familiar. Els ritmes, el temps i lestil de vida es modifiquen substancialment, per un bon clima familiar, base del progrs de les criatures, requereix tamb que disposis de moments dintimitat i despais propis per a tu o per a les teves relacions personals i socials.

Cada persona concilia la vida familiar i la del treball de manera diferent segons la seva situaci, per s important que lopci escollida comporti harmonia familiar per evitar tensions i conflictes. A fi daconseguir-ho, el millor s el dileg i la comunicaci.

12

Enhorabona! Ja ets mare o pare. Aquesta nova experincia tomplir dalegria i orgull encara que en algunes ocasions sentirs que et desbordes davant dels nous reptes.

CAPTOL 2

Com et sents, mare?

s molt normal que el naixement dun nad comporti sentiments ambivalents de cansament i alegria, angoixa i excitaci. Lestimaci tamb sanir configurant al llarg del temps compartit. A vegades les mares experimenten els primers dies sentiments de tristesa i malenconia.
Algunes dones poden experimentar aquests sentiments de tal manera que semblen una petita depressi. Les raons sn diverses, els canvis hormonals i psicolgics implicats en larribada de la criatura, la manca de suport social a la maternitat, la manca dimplicaci paterna pel que fa a la cura de linfant, el fet que la dona es trobi molt de temps sola a casa i dedicada exclusivament al nad... En cas que sigui el pare el que renuncia inicialment a una part important de la seva vida social i professional, poden aparixer tamb sentiments semblants.

Si es produeix aquesta situaci, et poden ajudar aquests consells:

Aprendre a identificar els propis sentiments i a expressar-los lliurement amb les persones de confiana. Dirigir els pensaments vers el futur. s a dir, imaginar el creixement de la teva criatura, els bons moments que compartireu, planificar les experincies que us esperen (li ensenyar a llegir; jugarem plegats; anirem al parc...). Pensar en tu mateixa. Procurar-te temps de descans i prioritzar les tasques a fer. Sortir a passejar. Tornar a reemprendre de manera progressiva les activitats que solies fer abans de tenir la teva filla o el teu fill. Demanar suport i afecte a les persones que tenvolten (company o companya, amistats, familiars).

15

captol 2 | Com et sents, mare?

Buscar una persona que pugui ajudar-te a atendre la casa mentre tests adaptant al nou rol de mare i, si tens company o companya, arribar a acords que signifiquin la seva implicaci pel que fa a la cura del nounat des del primer dia.

nient fer cada dia la migdiada o b buscar petits moments per descansar o per relaxar-se al llarg del dia.

LA RECUPERACI FSICA
Quan hi ha un naixement, a tothom li fa molta illusi anar a conixer el nad i donar lenhorabona a la famlia. Els primers dies les mares i els pares van una mica atrafegats, adaptant-se als horaris i a les caracterstiques del seu fill o filla. Tot aix pot fer que estiguin una mica cansats i, potser, els primers dies no s el millor moment per atendre moltes visites. De ben segur que, passats quinze dies o un mes, la famlia ja shaur ajustat al nou ritme i estar encantada de rebre visites i presentar el seu fill o filla a tothom. Larribada a casa amb el nad implica molts canvis en el ritme de vida i les activitats a fer. Latenci a una criatura acabada de nixer s continuada les 24 hores del dia i els caps de setmana hi estan inclosos! Per tant, cal aprendre a trobar dins les rutines diries espais per descansar i anar-se recuperant. Aix ser bsic per sentir-se b fsicament i aix poder gaudir ms de la cura de linfant. s conve-

Fer cada dia la migdiada o petits descansos per relaxar-te tajudar a trobar-te millor i poder gaudir ms del teu fill o filla.
Durant el primer mes de vida, la cura del nad s el centre de la vida familiar. Adaptar-se a les seves necessitats i saber com cobrir-les fa que la mare disposi de poc temps per fer exercicis de gimnstica per recuperar-se, per s que des de linici es poden tenir en compte les mesures dhigiene postural (adoptar posicions correctes per evitar lesions o dolor que afavoreixin que lesquena estigui en una posici adequada i relaxada), i introduir dins de les tasques de cada dia alguns exercicis per comenar la recuperaci fsica. Durant els primers dies s aconsellable posar atenci en la cura del nad i tenir en consideraci les mesures dhigiene postural. Per exemple, el canvi de bolquers es far unes 8 vegades al dia o ms i sol durar fins als 2 anys. s una activitat que es far molts cops i, per tant, caldr buscar un lloc adequat per a ferla. La persona que canvi els bolquers hauria destar amb lesquena recta (lal-

16

ada del canviador hauria de quedar a la dels colzes). Cal tenir a m tots els estris necessaris i recordar no deixar mai la criatura sola sobre el canviador, ja que no sabem en quin moment linfant comenar a girar-se i, per tant, hi ha el risc que caigui. A lhora de donar el pit, la mare ha destar en una posici cmoda. Cal apropar el nad al pit i mai a linrevs. Lesquena ha de quedar recta. Si la mare ha destar asseguda, es poden fer servir coixins per descansar els braos. Tamb pot ajudar posar un tamboret per recolzar els peus. s millor que no donis el pit asseguda al llit ni al sof, per evitar que aixi et pugui provocar mal desquena.

tocar amb lorella dreta lespatlla dreta i desprs el mateix cap al costat esquerre; moure el cap com si es digus que no. Tots aquests moviments shan de fer molt lentament i suaument; si es nota que hi ha tensi muscular, cal parar-se i treure laire a poc a poc, i mai no forar el moviment. Si es fan aquests exercicis lentament i sense forar, la zona cervical es relaxar. Desprs de donar el pit es poden fer exercicis per estirar i relaxar les espatlles, per exemple, els que es detallen a continuaci: Agafar-se les mans per darrere lesquena i estirar els braos, allunyant les mans del cos. Fer rotacions cap enrere amb les espatlles i amb els braos parallels al cos.

Fer les noves activitats com canviar bolquers o alimentar el nad en una posici correcta ens ajudar a evitar tenir mal desquena.
En donar el pit, quan la mare mira la seva criatura per observar com menja, es pot provocar una contractura a la zona del coll, per tant, mentre sest donant el pit es poden fer exercicis amb el cap per relaxar la zona cervical, com ara: fer moviments suaus de flexi del coll, mourel com si es digus que s; fer la flexi lateral del coll, s a dir, intentar

Fer alguns exercicis mentre sest donant el pit o en acabar pot ajudar a relaxar les espatlles, els braos i el coll.
Lembars i el part poden distendre els msculs del sl pelvi i aquests tenen un paper important per la continncia urinria. Per tant, desprs del part caldr fer recuperaci daquests msculs i tenir en compte una srie de mesures que poden ajudar a prevenir la incontinncia urinria.

17

Un cop a casa cal anar normalitzant els diferents hbits. Cal aconseguir deposicions sense esfor, el restrenyiment t un impacte negatiu sobre els msculs del sl pelvi. Per a ajudar-te, fes una alimentaci equilibrada amb aliments rics en fibra i beu suficients lquids. s recomanable evitar aguantar-se lorina i fer exercicis de contracci dels msculs del sl pelvi per reforar-los. Els exercicis de Kegel sn contraccions dels msculs elevadors de lanus. s el mscul que contraiem quan tenim ganes de fer pip i ens aguantem, o quan parem el pip. A vegades aquests exercicis els anomenen errniament pip stop. Quan es fa una micci, no s correcte parar-la, cal deixar sortir lorina sense interrompre la micci. Aquests msculs shan de contraure, per no quan estem fent pip. Els msculs del sl pelvi es fatiguen rpid, per tant, quan els contraiem hem de deixar, entre les contraccions, un perode de temps almenys equivalent al doble del temps que dura la contracci. Estaria b fer aquests exercicis associant-los a alguna activitat diria, per exemple, es podrien associar al moment de lalletament. Cada cop que sest donant el pit es podrien fer unes quatre contraccions i aix al llarg del dia se nhaurien fet unes trenta. Aquest nombre de contraccions, si shan fet correctament, serien suficients per reforar el mscul.

captol 2 | Com et sents, mare?

Per prevenir problemes dincontinncia urinria cal evitar el restrenyiment, fer diverses miccions diries i treballar els msculs del sl pelvi.
Quan agafem aire, quan tossim, quan aixequem pesos augmenta la pressi dins de la cavitat abdominal (dins la panxa) i aquesta pressi va a parar sobre els msculs del sl pelvi debilitant-los. Quan en respirar traiem laire disminum la pressi dins la cavitat abdominal. Actualment sestan fent exercicis per reforar els msculs del sl pelvi o per treballar els msculs abdominals amb gimnstica hipopressiva (gimnstica que es fa en apnea, els exercicis es fan desprs duna espiraci prolongada contenint la respiraci, aix sevita la pressi abdominal sobre el sl pelvi). Crrer, saltar i fer exercicis abdominals clssics pot repercutir negativament sobre el sl pelvi. Per a poder fer gimnstica de recuperaci s necessari fer una valoraci prvia de lestat de la musculatura pelviana.

Un exercici que es pot fer en el postpart immediat per treballar els msculs abdominals s fer una espiraci lenta i prolongada durant la qual podem observar

18

com la panxa es contrau. s una forma de fer un exercici abdominal sense augmentar la pressi sobre el sl pelvi. Els exercicis abdominals clssics poden no ser adients per a la mare. Desprs dun part i abans de fer exercicis abdominals cal fer una valoraci prvia dels msculs del sl pelvi.
Totes les recomanacions fetes sn vlides tant per als parts normals com per a les cesries. A ms, en les cesries, perqu el cos de la dona es vagi recuperant, s encara ms important descansar, adoptar postures correctes i evitar fer esforos amb els msculs abdominals.

sentiments de tristesa. Aquests sentiments i emocions shan de poder expressar i no signifiquen que no sestigui desenvolupant correctament el rol de mare. La tristesa postpart es produeix pocs dies desprs del part, s ms intensa del tercer al cinqu dia, i sol desaparixer abans del des dia del postpart. Per tant, es tracta duna situaci habitual en moltes dones. Aquest estat est relacionat amb factors fisiolgics (canvis hormonals, cansament, son, pujada de la llet) i psicolgics (ansietat i angoixes inevitables en laccs al rol maternal, dubtes sobre la cura de la criatura, adaptaci familiar). Aquesta situaci ha danar evolucionant fins que desaparegui la tristesa, si no s aix, cal consultar el servei mdic o dinfermeria que ha controlat lembars per tal didentificar una possible depressi postpart.

En cas de cesria, descansar, adoptar postures correctes i evitar fer esforos amb els CADA CRIATURA msculs abdominals s S NICA important per a una bona recuperaci. Tots els nadons sn diferents. Afecte, LA TRISTESA pacincia, tolerncia i POSTPART flexibilitat sn El puerperi s un perode en qu sincrementa la vulnerabilitat psicolgica de la indispensables per a dona que ha estat mare. En general, pot tenir-ne cura.
aparixer estrs o ansietat per ladaptaci a la nova situaci familiar. La majoria de les dones tamb experimenten

A vegades, hi ha la tendncia a pensar que, en el moment de nixer, els infants

19

captol 2 | Com et sents, mare?

sn llibres en blanc on les persones adultes poden escriure el que volen. I no s aix. Des de linici de la vida totes les criatures es mostren actives, busquen estmuls i responen davant daquests. No obstant aix, el tipus i la forma de lactivitat pot ser molt diferent dun nad a un altre.

li proporcionen, de les relacions afectives que ella estableix i del propi entorn.

Ser sensible a les caracterstiques del teu fill o filla i adaptar-shi per establir una sintonia conjunta sn unes de les bases per anar ms enll dall que linfant pot fer sol Qu diferencia una criatura duna en un moment determinat. altra?
El nivell dactivitat: nhi ha de ms actives i altres de ms tranquilles. Latenci: nhi ha de ms atentes als estmuls externs i daltres que no ho sn tant. La resposta inicial als estmuls nous: nhi ha que ho volen explorar tot mentre que altres mostren ms resistncia a canviar dactivitat. La intensitat de les respostes: per exemple, algunes criatures poden plorar molt fort i daltres ho fan ms suau. La regularitat de les funcions bsiques: algunes en poc temps incorporen ritmes alimentaris i de son relativament fixos, mentre que altres sn molt ms flexibles.

A part daquesta singularitat hi ha altres aspectes que fan que les criatures siguin molt semblants. Probablement, el ms important es relaciona amb la rellevncia que tenen per a elles les rutines, especialment durant el primer any de vida. Sn les rutines quotidianes respecte a lalimentaci, el moment del bany, danar a dormir o de fer una volta pel barri o pel poble. I rutines, tamb, en la realitzaci de les tasques relacionades amb la cura com, per exemple, el lloc on se les alimenta o se les banya, el ritual del bany, la parla adreada a elles o els jocs que es fan conjuntament. Als nadons ms petits no els agraden gaire els canvis de ritme en els seus costums. Per aix s convenient, duna manera flexible, mantenir unes rutines diries quant a horaris dalimentaci, bany, sortides i son. Les criatures adoptades, evidentment, sn igual de sensibles que la resta dinfants al canvi dels seus costums. Per

En definitiva, ests davant duna criatura nica i un aspecte important de lexercici de la maternitat i la paternitat es refereix a saber adaptar-se a les caracterstiques del teu nad. Perqu, certament, les criatures no sn llibres en blanc, per el seu desenvolupament depn en gran part de la sintonia que sestableix amb ella, dels estmuls que se

20

aix, si la teva criatura s adoptada sha de pensar que el procs dadaptaci a la nova situaci ha de ser gradual. En aquest sentit, si es pot, s important co-

nixer si t rutines o no respecte a lalimentaci, la higiene i el son, quines sn, si les t, i quin tipus datencions i manifestacions dafecte li agraden ms.

s molt normal que tinguis sentiments ambivalents de cansament i alegria, angoixa i excitaci. Els primers dies pots sentir tristesa i malenconia.

21

CAPTOL 3

Les atencions bsiques a la criatura

Un nad necessita les persones adultes per sobreviure.
LALIMENTACI
Un dels aspectes ms importants que ens trobem en la tasca de fer de mares i pares s tot all que fa referncia a lalimentaci. Es recomana alimentar el nad amb el pit. En circumstncies escasses no s possible donar-lhi i no per aix shan de generar sentiments de culpabilitat, ni tampoc pensar que pot ser perjudicial per al nounat. Aix, lopci de pit o biber s responsabilitat de la mare, tenint en compte que les dues activitats sn igualment tils per proporcionar el contacte fsic i social que necessita linfant. Lestimulaci tctil t beneficis per al seu desenvolupament, s un factor que facilita la regulaci del sistema respiratori infantil i, a ms, durant lalimentaci sestableixen contactes visuals i maneres refinades de comunicaci entre la persona adulta i el nounat molt importants per vincular-se mtuament, i per aprendre les bases del dileg i de lintercanvi social que posteriorment donaran pas a la comprensi de les normes, a ls del llenguatge i al joc social.

La importncia de lalimentaci no s noms en el fet que afavoreix el desenvolupament fsic de la criatura, sin en la comunicaci que sestableix entre la persona adulta i linfant.

Lalletament matern

La llet materna aporta tots els nutrients i un equilibri perfecte per al desenvolupament correcte de la criatura.

23

captol 3 | Les atencions bsiques a la criatura

Avantatges de la llet materna:

T lequilibri perfecte entre protenes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i altres nutrients. Protegeix (t propietats antiinfeccioses i evita laparici dallrgies a determinats aliments). Facilita un desenvolupament adequat maxillofacial. s de digesti fcil. Uneix (afavoreix el contacte i la relaci mare-criatura). s prctica i econmica. Facilita la contracci de lter prevenint hemorrgies i infeccions. Accelera la recuperaci fsica de la mare desprs del part (aquesta recupera la figura abans, ja que per produir llet cal gastar lenergia que estava emmagatzemada en forma de greix durant lembars). Mentre es dna el pit no s tan fcil que hi hagi menstruaci, amb la qual cosa la mare perd menys ferro i t menys risc de quedar-se embarassada. Tamb disminueix el risc de cncer de mama.

des de grups de suport de mares lactants*. Cal saber que la producci de llet depn de la freqncia, la intensitat i la durada de les mamades. s normal que el nad perdi una mica de pes durant els primers dies de vida. Desprs, sengreixa de manera gradual entre 150 i 200 grams per setmana o entre 600 i 800 grams al mes durant els tres primers mesos, encara que aquesta mesura pugui variar dun mes a laltre i segons la criatura. El que s important s que guanyi pes, i mentre sigui aix no hi ha motius per canviar-li lalimentaci. En tot cas el seguiment del creixement i el desenvolupament correcte del teu fill, cal que els facis amb collaboraci del teu servei de pediatria.

LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) recomana una lactncia materna exclusiva fins als 6 mesos dedat. Llavors es pot iniciar la introducci daltres aliments, tot i que la lactncia pot continuar durant els primers anys de vida.
* Adreces dinters: La Lliga de la Llet de Catalunya: www.terra.es/ personal4/IIIcatalunya (no hi ha una nica adrea). ACPAM (Associaci Catalana Proalletament Maternal): C/ Benet Mercad, 9, baixos 08012 Barcelona mundolactancia.iespana.es/mundolactancia/ acpam.htm

Algunes dones deixen de donar el pit a les criatures perqu creuen que no tenen suficient llet o que linfant es queda amb gana, creena que en la majoria de casos no est fonamentada. Aquesta decisi no es pot prendre de manera precipitada sense consultar abans algun professional expert en lactncia, com pot ser el llevador o la llevadora, el servei de pediatria o assistint a les troba-

24

Consells per donar de mamar:

Abans dalletar, cal rentar-se les mans. Collocar linfant amb el nas a lalada del mugr per tal que en obrir la boca el mugr quedi a la part alta daquesta. Collocar linfant davant la mare, panxa contra panxa. Estimular que el nad obri b la boca i llavors introduir el mugr al ms endins possible. Procurar que la boca cobreixi larola del pit. Pots parlar-li, cantussejar-li. s un moment nic amb la teva criatura. Desprs no cal rentar-se el mugr: noms cal posar-hi una gota de llet materna i deixar-ho assecar.

per a la propera mamada, i perqu la llet del final s ms rica en greixos i educa el plaer de menjar en la moderaci.

Alguns aspectes a tenir en compte durant lalletament

LALIMENTACI DE LA MARE

No s necessari fer cap rgim especial, per per produir llet es necessita ms energia de lhabitual i, per tant, hauries de beure ms aigua que abans (de mig litre a un litre ms). Tamb s recomanable augmentar la ingesta de fibra per evitar problemes de restrenyiment i prendre ms aliments rics en calci. Alguns aliments com la col, la coliflor, la ceba, lall, les carxofes o els esprrecs sembla que poden alterar el gust de la llet (tot i que no passa igual amb totes les mares), per aix no vol dir que la seva llet no sigui igual de bona. No sha de fer restricci daliments llevat que es comprovi una relaci directa entre ingesta i rebuig del pit al cap dunes hores dhaver pres laliment sospits.
ELS MEDICAMENTS

Linfant marcar la durada de la presa. Els primers dies segurament haur de mamar molt sovint per aprendre la tcnica i estimular la fabricaci de llet. Ms endavant segurament sespaiaran una mica les mamades, per sempre ser la gana del nad la que orientar el ritme. s important considerar que el pit no t horari i, per tant, que les preses sn a demanda del mateix nad. Amb un pit nhi pot haver prou per a un nounat, per si sembla que linfant no en t suficient, sha doferir laltre. En aquest cas, cal alternar els pits entre una presa i la segent. s important buidar b el pit perqu aix sassegura una bona producci de llet

Alguns medicaments que de vegades es prenen sense prescripci mdica sexcreten per la llet. Consulteu sempre abans dutilitzar-los.
EL TABAC

No sha de fumar mai a una casa on hi ha nens.

25

captol 3 | Les atencions bsiques a la criatura

Si ests alletant, tampoc no hauries de fumar, ja que els txics del tabac passen a la llet materna i, a ms, fumar a prop del nad pot produir-li efectes perjudicials per a la seva salut.
EL CONSUM DALCOHOL

El consum dalcohol s txic per a la criatura. Sha de moderar el consum de caf, te i begudes de cola (de vegades produeixen irritabilitat i insomni a linfant).

La lactncia artificial: el biber

La lactncia artificial necessita una pauta mdica. Quan sopti per la lactncia artificial, s necessari utilitzar la llet adaptada per a infants. La llet de vaca sense adaptar no pot introduir-se mai abans de 12 mesos. El biber tamb proporciona una situaci en la qual la mare, el pare i el nad estableixen una bona vinculaci afectiva, sempre que no faltin les carcies, les paraules, la mirada... s a dir, lestimulaci que ha de rebre linfant durant lalimentaci. Hi ha diferents tipus de biberons i tetines. Les preferncies de la teva criatura et faran decantar per la utilitzaci dun o altre tipus de biber.

Cal utilitzar un biber que hagi estat rentat amb aigua i sab, sha de netejar tant la tetina del biber com lampolla amb un raspall adequat. Sha de posar la mesura daigua al biber i afegir-hi la quantitat de llet en pols especificada, tapar el biber i barrejar el contingut fins que quedi homogeni. Es pot escalfar la llet o no segons la preferncia del nad. Si lescalfes, comprova sempre que la temperatura s adient, ja que es poden produir cremades a linfant si s massa elevada. La temperatura es pot comprovar deixant caure una mica de llet a sobre el canell. s necessari comprovar que la tetina no estigui obstruda i que la llet surti b. Desprs de donar el biber, s bo netejar correctament els estris utilitzats i llenar les restes de llet que hagin sobrat.

Postures per donar el biber

Sha de recolzar el cap de linfant sobre el bra, procurant que la part superior del seu cos estigui una mica elevada (per evitar que sennuegui). Sha daguantar el biber amb laltra m, inclinant-lo una mica per tal que la tetina estigui plena de llet i el nad no xucli aire mentre menja. Quan acabi de menjar, se lha dincorporar sobre lespatlla de la persona adulta i donarli uns petits copets a lesquena que lajudin a fer el rotet.

Com preparar el biber?

Abans de preparar el biber cal rentar-se b les mans amb aigua i sab.

26

Lalimentaci complementria
s molt important seguir les recomanacions dels pediatres respecte a lalimentaci del teu fill o filla, ja que ells sabran millor que ning qu s el ms adient per a la teva criatura i el millor moment per introduir un nou aliment a la seva dieta.

un eructe. Si el nad t tendncia a expulsar llet quan acaba de menjar, s aconsellable deixar passar una estona abans destirar-lo perqu sadormi.

Vmits
Es parla de vmit quan la criatura expulsa gran part de la llet que ha pres. Si el vmit s allat i no va acompanyat daltres smptomes (com per exemple febre), no cal donar-li gaire importncia. Per, en cas que es repets de manera usual, s important que ho consulteu al servei de pediatria.

Altres aspectes sobre lalimentaci Eructes

Alguns nadons, no tots, es queden neguitosos desprs de menjar: podem facilitar-los fer el rotet, incorporant-los una mica en acabar lpat.

Gasos
Els gasos sn ms freqents durant els primers mesos de vida i es creu que sn deguts a lacumulaci daire en els budells a causa de la immaduresa de laparell digestiu. Solen ser molt molestos per a la criatura, ja que li produeixen contraccions doloroses i una gran inquietud que expressa a travs del plor. El millor en aquests casos s posar el nad boca per avall sobre els genolls i fer-li suaus massatges circulars a lesquena per tal de facilitar la sortida dels gasos. Tamb pots donar-li massatges directament sobre la panxa, fent cercles en sentit de les agulles del rellotge.

EL CICLE DALIMENTACI, SON I PLOR. COM AJUSTAR-SE AL RITME DEL NAD?

El son
Els nounats dormen entre 16 i 20 hores al dia de mitjana, i a ms sn capaos de dormir moltes hores seguides, per no tots dormen les mateixes hores, potser el teu fill o la teva filla dormir ms o menys hores que la majoria. Al principi, la famlia est obligada a adaptar-se al ritme dalimentaci i son del nad, basat en patrons curts i repetitius de 3 hores aproximadament en els quals passa duna fase de son profund a una altra fase de son ms lleuger, tot i que es poden observar diferncies segons linfant. Als 6 o 8 mesos les criatu-

Expulsi de llet
s normal que linfant expulsi una mica de llet desprs dalimentar-se o quan t

27

captol 3 | Les atencions bsiques a la criatura

res passen ms temps despertes durant el dia i els perodes de son profund es van allargant. Als 6 mesos, el nad continua dormint prop de 14 hores diries i el perode nocturn s dunes 10 hores, si b es pot despertar diverses vegades. T petits perodes de son, migdiades, al mat i a la tarda, duna durada que oscilla entre 1 i 3 hores. Entre els 6 mesos i lany, linfant redueix el seu perode de son total entre mitja i una hora, i continua fent dos perodes de son al dia. A lany, dorm un total de 14 hores i moltes criatures ja noms necessiten una migdiada durant el dia. De qualsevol manera, cal tenir present que cada nad s diferent i, per tant, les dades anteriors sn molt variables i poden haver-hi diferncies importants entre la teva filla o el teu fill. Si tens dubtes, com ja saps, millor consultar el servei de pediatria. Les persones adultes segueixen un esquema raonable i fora regular de les seves activitats diries, incls el son. A mesura que la criatura creix s recomanable que tamb se lorienti per tenir uns hbits determinats, que li permetran de sentir-se ms cmoda, tenir un comportament adequat i adaptar-se a uns horaris de son que concordin amb els seus ritmes biolgics. A linici de la vida es pot tardar entre 6 i 10 setmanes a assolir un ritme regular

de les activitats habituals. Els esquemes o horaris dalimentaci que imposen les persones adultes als seus fills o filles poden afectar o modificar el seu patr de son. Al comenament, acostumen a menjar cada 2 o 4 hores tant de dia com de nit. Quan el nad t de 3 a 4 mesos, les mares i els pares ja poden predir aproximadament quins sn els requeriments de la seva criatura al voltant del joc, de lalimentaci o del son.

Quan la criatura no pot dormir

Des del primer dia ajudarem el nad a diferenciar el dia i la nit amb els estmuls ambientals. s a dir, durant el dia el posarem en ambient, amb llum i sorolls (all on la famlia fa vida), i a la nit a lhabitaci, amb poca llum i sense sorolls. Algunes famlies manifesten que les seves criatures es desperten freqentment durant la nit. Aix, hi ha infants que trenquen el seu son de 5 a 15 vegades i els s impossible de tornar a agafar-lo de manera espontnia i sense ajuda. Aquest fenomen est lligat generalment a nombroses dificultats per aconseguir que el nad sadormi sol. La persistncia daquesta alteraci dna lloc a un trastorn del son de la criatura, ja que no dorm les hores necessries, est ms inquieta i irritable, li s difcil fer migdiades, dorm en moments inadequats i, sobretot, produeix un estat de tensi i de frustraci contnua en la famlia.

28

Generalment, aquests problemes solen estar relacionats amb: ladquisici duns hbits de son incorrectes, que poden ser causats per lestabliment dunes rutines de son poc constants; per problemes de salut (pot tenir clics o altres problemes intestinals, febre, problemes per respirar...) o per condicions ambientals (sorolls, fred o calor excessius, llum). El millor en aquestes situacions s tenir en compte tots aquests factors i donar al petit el contacte i latenci que necessita, tant de dia com de nit, tot intentant reduir les interferncies possibles en el son del nad (per exemple, reduir el soroll o adequar la temperatura). Si la situaci persisteix, ser necessari consultar el servei de pediatria.

Cal tenir present que la criatura plora per demanar alguna cosa (potser t gana, no es troba b, vol dormir...) i, per tant, s molt important que les persones adultes donin resposta a les necessitats de linfant, sobretot durant el primer any de vida. A mesura que les persones cuiden el nad, es van familiaritzant amb el seu plor, reconeixen els matisos i les funcions que t cada tipus de plor; per exemple, el plor quan t gana o quan t son. Algunes criatures acostumen a plorar durant un perode determinat del dia de manera persistent i incontrolada (clic o plor excessiu). Aquest moment el solen anticipar les mares i els pares i els genera certa ansietat, ja que la manca de recursos eficaos per poder calmar el plor del nad crea sentiments dimpotncia. En aquests casos, s important mantenir-se ser i procurar crear un clima de tranquillitat al voltant de linfant per facilitar que es calmi (per exemple, parlar-li suaument a prop de lorella, passejar-lo, moure-li el bressol amb suavitat), ja que el nerviosisme o lincrement del to de veu lnic que aconsegueix s irritar encara ms linfant i que continu plorant amb ms fora.

Per qu plora la criatura?

El plor s una de les formes de comunicaci entre linfant i les persones del seu voltant amb lobjectiu dassegurar-ne latenci i la protecci, aix com lexpressi de necessitats que van des de la gana fins a lavorriment, la por, el dolor, el cansament o el son.

A linici, el plor manifesta una situaci de malestar global (gana, cansament, dolor...), per, a poc a poc, grcies a les atencions de les persones que en tenen cura es va sofisticant i diferenciant, i es converteix en un instrument potent de comunicaci que utilitza el nad per sollicitar latenci de les persones del seu voltant.

El xumet
El xumet pot ser molt til per calmar el plor del nad, perqu aquest pot satisfer la necessitat instintiva de xuclar, tot i que alguns utilitzen el seu dit polze amb

29

captol 3 | Les atencions bsiques a la criatura

la mateixa finalitat. En els infants alimentats a pit es recomana que, si s possible, neviteu ls durant el primer mes per tal de no confondre la criatura. Cal esperar que lalletament estigui ben consolidat per fer-ne s. La necessitat de xuclar no sempre est relacionada amb el fet de tenir gana, sin que en ocasions nombroses el plaer de xuclar t la funci de tranquillitzar la criatura. Daltra banda, ls del xumet sha de racionalitzar de manera que no sutilitzi cada vegada que linfant plora per tenir-lo tranquil. La utilitzaci prolongada dels xumets (i del dit) pot deformar el paladar. Hi ha diferents models de xumets depenent de la mida, la forma i el material amb qu estan elaborats.

aguantar-li el cap, i laltra per sota el cul. Tinclines cap a linfant i laproximes suaument cap a tu. Si el nad est estirat de bocaterrosa, passa un bra per sota lespatlla i el coll, aguantant-li el cap. Passa laltra m pel mig de les cames de la criatura per a aguantar-li el cos. Laixeques suaument del llit i, a poc a poc, la portes cap a tu. Per deixar-la al llit pots fer el mateix, per a la inversa, amb les dues postures. Si vols agafar la criatura en braos, pots fer-ho de maneres diferents i, de mica en mica, anirs trobant la posici ms cmoda. Sha de tenir en compte, per, que fins als tres mesos sempre sha de recolzar el cap i lespatlla de linfant en el bra o la m de la persona adulta, ja que les criatures no poden mantenir el cap aixecat fins al tercer o quart mes de vida.

COM AGAFAR LA CRIATURA?

De manera natural i espontnia totes les mares i tots els pares saben com agafar en braos la seva criatura. No obstant aix, en el procs dajustament mutu, es descobreixen quines sn les seves preferncies i en quines postures es troba ms a gust.

Fins al tercer o quart mes, no poden mantenir el cap aixecat, aix que cal recolzar-lo amb el teu bra o la teva m. LA HIGIENE DE LA CRIATURA
La higiene de la criatura s necessria per a garantir la seva salut: inclou aspectes relacionats amb el bany, la cura del melic, els bolquers, la neteja dels genitals i la utilitzaci de roba neta.

Alguns suggeriments a fi daixecar-la o deixar-la al llit:

Si la criatura est estirada de cara amunt, pots passar una m per sota la nuca per

30

Com tenir cura del melic?

El tros de cord umbilical que el nounat conserva desprs del part sasseca i cau entre els sis i els deu primers dies de vida (es considera normal fins als 30 dies).

Com fer-ho?
Sha de tenir preparat tot el que es necessita abans de posar linfant sobre la superfcie on es fa el canvi (taula, llit, bany...), per tal de no deixar-lo sol en cap moment, ja que podria rodar i caure al terra. Sha de despullar el nad de cintura cap avall i treure-li la brutcia amb una esponja o tovalloleta humida. Cal netejar b els genitals i els plecs de la pell amb una esponja mullada amb aigua tbia. Un cop net, sha dassecar amb cura la zona, sobretot els plecs de la pell, per evitar irritacions possibles. Les cremes o els olis noms shan dutilitzar en cas dexistir zones irritades (o en nadons amb tendncia a irritar-se). Sha dagafar linfant pels turmells, se li aixequen les cames i se li posa el bolquer nou.

Fins llavors, el melic pot requerir una cura especial:

Shan de seguir les normes de desinfecci indicades en el centre on va nixer el nad. El ms habitual s que cada vegada que la criatura es mulla la panxa i desprs del seu bany diari se li assequi el melic amb una gasa amb alcohol de 70. Un cop ha caigut la resta del cord umbilical, cal seguir fent la mateixa cura durant dos o tres dies fins que cicatritzi totalment la ferida. Evidentment, aquestes operacions has de fer-les amb les mans netes.

Com canviar els bolquers?

Cada vegada que el nad embruta els bolquers conv canviar-lo, encara que no s indispensable fer-ho si est adormit. Es pot esperar que es desperti i es queixi en sentir-se incmode. Durant les primeres setmanes de vida s usual que la criatura embruti els bolquers desprs de cada presa, per tant, s recomanable canviar-la desprs de cada pat.

Lhora del bany

Lhora del bany s un dels moments ms agradables del dia, que has daprofitar per establir un bon vincle amb la teva criatura. s un moment per al contacte fsic, per tocar-la, fer-li carcies, parlar-li i jugar amb ella. Tamb s un moment agradable per a la majoria de nadons, ja que els encanta sentir el contacte fsic i escoltar la veu humana, a ms el bany els relaxa i els ajuda a conciliar el son. Per, tamb s possible trobar alguna criatura que no li agradi laigua. En aquests casos, s convenient acostumar-la-hi, posant-la a poc a poc dins laigua men-

31

captol 3 | Les atencions bsiques a la criatura

tre sestableix una situaci relaxant mitjanant canons, parla, carcies...

Els millors moments per al bany de linfant sn: al mat entre la primera i la segona presa de llet i a ltima hora de la tarda. El bany el relaxa i lajuda a conciliar el son.
A lhora de preparar el bany s important tenir en compte els aspectes segents:
Cal preparar tot el que es necessita per al bany i tenir-ho a labast per no deixar linfant sol. s necessari que lhabitaci estigui calenta i que no hi hagi corrent daire. Es necessita un recipient amb aigua tbia. Per poder comprovar si la temperatura s adequada, es pot posar el colze dins laigua i mirar que no sigui ni massa freda ni massa calenta.

Cal comenar a rentar-la amb una esponja per la cara, el cap i la part davantera del cos. Cal netejar amb cura especial els ulls, els genitals, el nas i les orelles. Per netejar els ulls s important utilitzar una roba de cot molla, i comenar a fer-ho des del nas cap enfora. Per a la neteja de les orelles, sha dutilitzar una tovallola o roba de cot humitejada, per a la part exterior de les orelles, en canvi, no s recomanable utilitzar bastonets. A lhora de rentar el cap sha dutilitzar un sab suau i ensabonar-lo, intentant evitar que li caigui sab als ulls (no s necessari ensabonar tot els dies). Desprs sha de girar el nad boca per avall amb compte, mirant que no se li mulli la cara, agafant-lo per sota les aixelles i el pit, i netejant-lo per darrere (espatlla, cul, cames i dits dels peus). Una vegada neta, la criatura pot jugar amb laigua una estona si li agrada mentre la persona que est amb ella mostra els seus sentiments de plaer i afecte. Finalment se lha dembolcallar amb una tovallola gran i assecar-la amb compte, especialment els plecs de la pell.

Un cop est tot preparat, pot comenar el bany:

Per posar la criatura a la banyera, cal aguantar-li el cap collocant el bra de la persona adulta sota el clatell, aguantar-la sota el cul amb laltre bra i anar-la introduint a poc a poc dins laigua.

LA ROBA INFANTIL
La roba de linfant ha de ser preferiblement de cot, fcil de posar i treure, la ms prctica s la que sobre per darrere, ja que facilita el canvi de bolquers. Fins que no aguanti b el cap, s millor utilitzar roba que sobri. Sha devitar, sempre que es pugui, ls dimperdibles i de llaos, i substituir-los per clecs o vetes

32

adherents. Cal retirar totes les etiquetes de la roba que puguin molestar-lo.

LHABITACI DE LA CRIATURA
Durant la primera etapa resulta ms cmode tenir linfant a lhabitaci dels pares, sobretot si la mare lalleta. Quan les pauses nocturnes siguin ms perllongades, es pot decidir seguir igual o deixarlo a la nit a la seva prpia habitaci.

La roba de la criatura ha de ser cmoda i flexible per tal que es pugui moure amb llibertat i senforteixin els seus msculs, per tamb ha de ser cmoda per a la persona que la vesteix.
El moment de vestir la criatura s tamb un moment en el qual es pot establir una relaci especial a travs de les carcies, la mirada, la parla...

Com ha de ser lhabitaci:

Conv que sigui neta i poc sorollosa. Conv, si pot ser, que sigui assolellada i ventilada, per sense que hi hagi corrent daire. Conv que estigui a una temperatura adequada per a la criatura, que sha de mantenir entre els 20 i els 22oC. s important evitar utilitzar les estufes de but, que poden ser perilloses.

Un aspecte important de lexercici de la maternitat i la paternitat s saber adaptar-se a les caracterstiques de la teva criatura.
33

CAPTOL 4

Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

Des de la cura fsica fins a altres situacions interactives com, per exemple, el joc, les criatures creixen i sincorporen a all que s propi de les persones humanes com el llenguatge o conductes intelligents determinades.

Abans hem parlat de cuidar els nadons i has pogut comprovar que, juntament amb consells prctics sobre lalimentaci o la higiene, hem recalcat la importncia que les conductes no siguin automtiques i dirigides exclusivament a atendre les necessitats fsiques dels infants, sin tamb a atendre les seves necessitats afectives. Aix significa que les atencions fsiques i afectives que les persones adultes adrecen als seus infants propicien fer coses plegats. I, fentles, els infants progressen en el sentit dapropar-se cada vegada ms a les formes que utilitzen les persones adultes per a regular la seva vida social.

El joc del ralet, ralet

Saps jugar amb la teva criatura al ralet, ralet? s un joc que forma part de la tradici a Catalunya referida a latenci dels infants. El joc consisteix a agafar dolament una m de la criatura mentre que, a la vegada, satrau els seus ulls cap a la maneta. A continuaci, la persona adulta mou el seu dit ndex de laltra m per sobre del palmell de la criatura fent-li pessigolles i dient-li ralet, ralet. Una vegada fet, la persona adulta dna un petit toc al palmell de la criatura mentre li diu pica dineret o paga dineret.

35

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

Aquest joc comena molt aviat i es fa al voltant de situacions relacionades amb latenci fsica a la criatura. s un joc que t molt poques regles i que desprs de repetir-se diverses vegades, linfant pot incorporar-se i ser protagonista. Per exemple, al cap de molt poc temps que es fa el joc, quan la persona adulta agafa la m del nad, aquest somriu. s a dir, anticipa tot el que passar desprs. I quan sacaba el joc torna a somriure. Arriba un moment en qu s el mateix nad el que pot iniciar el joc i ser el primer a agafar la m de la persona adulta. En aquest perode de temps curt la criatura ha aprs moltes coses. Duna banda, ha aprs a utilitzar una conducta, el somriure, com una manera efica dassenyalar a laltre que reconeix la seva intenci i que, a ms, est contenta. Expressa i comunica coneixements i sentiments. De laltra, ha aprs a reglar lactivitat, a adonar-se que les accions tenen un comenament i un fi, i que se segueixen una darrera de laltra. Per aix, al cap del temps, pot repetir el joc i convertir-se en protagonista des del seu inici. El ralet, ralet s un petit exemple. A totes les cultures hi ha jocs semblants o canons que es fan junt amb la cura fsica de la criatura o en moments en qu la criatura est desperta i que sn bsics per al seu desenvolupament.

Per aix, la famlia s tan important. Al comenament de la vida, les mares i els pares sn les principals persones que atenen les necessitats de les criatures i, des de lafecte, simpliquen amb elles a fer coses conjuntament divertint-se. I aix, gaudint, colloquen els ciments socials del desenvolupament de les seves criatures.

A la famlia, les criatures fan els seus primers aprenentatges grcies a les atencions de les persones que les cuiden. I, aix continua sent aix durant tota la infncia i ladolescncia. Leducaci familiar es basa en les atencions de les mares i els pares cap als seus fills i les seves filles.
Ja hem assenyalat que cada nad s nic i irrepetible, i tamb ho sn les seves mares i els seus pares. Tant les creences, les fites com les expectatives educatives difereixen duna famlia a una altra, de la mateixa manera que difereixen les habilitats que tenen unes persones o altres. Per aix, no hi ha una manera nica de fer les coses a lmbit de leducaci familiar. De fet, sacostuma a dir que la millor educaci familiar s aquella que fa possible un major acoblament entre la criatura i les persones que la cuiden. Un cop plantejat aix, tamb podem proposar uns quants criteris que sempre poden servir al llarg de lexercici de la maternitat i la paternitat.

36

AFECTE Lamor i lafecte sn les bases sobre les quals es construeix la relaci amb els teus fills i les teves filles. No sols sels ha destimar, sin que tamb cal manifestar aquesta estima.
Al comenament de la vida, el manteniment de contacte fsic i contacte visual en forma de carcies, petons, abraades i semblants, aix com els jocs en qu es mant el contacte cara a cara mentre la persona adulta parla al nad, resulta la millor manera de manifestar estima per la teva filla o el teu fill. Igualment, linfant ha de percebre que talegres dels xits que va aconseguint alhora que creix i es desenvolupa. Els primers balboteigs, la primera paraula, els primers passos, etc., han de ser rebuts amb alegria de forma que se senti valorat i estimat.

Tot aix ha docrrer en un ambient relaxat i agradable, a on les tensions i els conflictes es puguin resoldre de manera adequada per crear un entorn adient. Un ambient tranquil afavoreix les manifestacions destima i afecte, aix com beneficia la percepci per part de la criatura. Lestabliment de vincles afectius entre els infants i les persones que els cuiden constitueix una de les bases del desenvolupament hum. Les necessitats dels nounats sn fsiques i afectives i, per tant, no nhi ha prou amb atendre les seves necessitats fsiques, cal atendre tamb les afectives. Aix permet que les persones adultes i la criatura es vinculin mtuament, la qual cosa s bsica per aconseguir seguretat emocional. La funci inicial ms important del vincle afectiu consisteix a donar seguretat a les criatures respecte a lexploraci del mn que les envolta. A partir de lany de vida, els nadons es tornen ms autnoms perqu, sense que disminueixi el vincle afectiu, se senten ms segurs emocionalment i no necessiten la presncia permanent de les persones adultes amb les quals estan vinculats. Si el teu fill o filla s adoptat sha de tenir en compte que cal un temps perqu sestableixi el vincle afectiu. De fet, les criatures biolgiques o les que han estat adoptades des de linici de la vida triguen uns sis mesos a demostrar preferncia per les persones adultes que en te-

Fes sentir al teu fill o a la teva filla que s una persona especial i important, sobretot per a tu. Noms si se sent estimat per la gent que lenvolta, per la seva famlia especialment, ser capa de crixer segur i amb una bona autoestima.

37

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

nen cura habitualment. Aix no significa que en el cas de ladopci hagi de passar el mateix temps. El temps per a establir el vincle afectiu varia, entre altres coses, segons el grau de desenvolupament de linfant, de lexistncia prvia o no de vincles afectius, de les atencions que rep de les persones adultes i del procs dadaptaci a la nova situaci.

Lestabliment del vincle afectiu entre les persones adultes i les criatures adoptades no s automtic, sin que requereix un cert temps.
Si la criatura ha estat adoptada desprs dels 6 mesos de vida pot ser que tingui establerts vincles afectius amb altres persones adultes i que, per tant, en la nova situaci familiar porti a terme conductes de busca daquestes persones i de rebuig de les noves persones adultes. Sha de tenir present que una de les manifestacions del vincle afectiu, normalment al voltant dels 8 mesos, s la manifestaci de por a una persona estranya. Si es produeixen aquestes conductes, ja que no sempre tenen lloc, sha dentendre com quelcom absolutament normal i lgic. A ms, aix s un bon senyal, ja que vol dir que el nad tenia un bon vincle afectiu, la qual cosa li s de gran ajuda per establir nous vincles afectius amb les persones que el cuiden ara.

Si ladopci ha estat internacional pot ser que les condicions de lestabliment on estava prviament linfant no fossin adequades i aquest es mostri aptic, trist i insensible. Tampoc ha de ser motiu de preocupaci. Probablement et cal fer un esfor suplementari i dedicar un bon nombre dhores a manifestar el teu afecte tant des de les situacions de tenir cura fins a altres activitats interactives que sexpliquen ms endavant. En poc temps, la seva actitud es modificar i es mostrar ms activa, ms alegre i ms disposada a participar en situacions interactives i comunicatives.

El vincle afectiu no forma part dels lligams biolgics entre les persones, sin de les relacions que sestableixen. INTERACCI I COMUNICACI
Ja sha explicat que quan les criatures arriben al mn no sn llibres en blanc, sin que disposen de mecanismes que els permeten estar atentes als estmuls fsics i socials del seu voltant, i a conductes com, per exemple: el plor que utilitzen per incidir sobre el seu voltant. I, el que s ms important, les persones adultes tracten aquestes conductes com si ja fossin plenament humanes. s a dir, les interpreten amb el mateix signi-

38

ficat que tenen per a elles. Un bon exemple s el somriure.

El somriure
A linici de la vida el somriure forma part de les expressions habituals del nad i, per exemple, pot aparixer mentre la criatura dorm. A linici, nicament s una ganyota. Per a la nostra cultura, somriure s una manifestaci de satisfacci, benestar, joia, etc. Per aix, quan linfant somriu, les persones adultes contestem tamb amb somriures a ms de fer explcit aquest reconeixement mitjanant la parla amb frmules com ara: Que contenta est la meva petita! Has menjat b, ja no tens gana! dites amb un to agut de veu sense deixar de mirar els seus ulls. Aquests comportaments, repetits dia a dia, fan que al voltant dels tres mesos les criatures dominin aquesta expressi facial i la utilitzin per a manifestar intencionalment benestar i alegria. De la mateixa manera que el somriure, podem parlar del plor o altres expressions facials i motores que els nadons fan des del comenament de la vida. Ats que les persones adultes tractem les conductes de les nostres criatures com si tinguessin el mateix significat que tenen per a nosaltres, aquestes es converteixen tamb en significatives per a elles. A la base daquest progrs est la interacci i la comunicaci. Des de linici de

la vida els infants busquen els altres, els necessiten per a sobreviure tant des del punt de vista fsic com afectiu. No hi ha existncia prpiament dita humana fora de lexistncia de laltre. En definitiva, les criatures viuen perqu hi ha altres que les cuiden, i aquesta dependncia mtua es mant durant tota la infantesa i ladolescncia. Leducaci familiar, junt amb lafecte, reposa en la interacci i la comunicaci. Per aix shan daprofitar totes les ocasions per interactuar i comunicar-se amb les criatures. No ens cansarem de repetir que les situacions que comporten tenir cura fsica de linfant sn idnies durant els primers mesos, per que aviat hi haur altres situacions en les quals la interacci esdev un joc i les maneres de mantenir la comunicaci es fan ms sofisticades. Lassenyalament ns un exemple, ja que mostra la importncia de la interacci i la comunicaci en el desenvolupament dels infants. Per aix no significa una tasca esgotadora en la qual permanentment sha destar a disposici dels nadons. El que s important s que la relaci que sestableix amb la criatura estigui plena de situacions comunicatives que permetin gaudir de la interacci fent coses junts.

Lassenyalament
Desprs dels 6 mesos, quan linfant mant dreta lesquena i es pot mantenir as-

39

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

segut sense caure, es llana cap endavant i estira els dos braos amb lintent dagafar les coses del seu voltant. Si hi arriba, les agafa. Explora lobjecte emportant-sel a la boca, llenant-lo al terra per sentir el soroll que fa i donant-li cops. Si no hi arriba, normalment les persones adultes li acosten lobjecte. En aquest moment lassenyalem perpendicularment als seus ulls i li diem: Vols aix? Tagrada aix? Qu fars amb aix? Tres mesos desprs, la criatura, davant dun objecte al qual no arriba, es queda quieta i estira nicament un bra cap endavant i, a la vegada, mira de manera diferent: primer a la persona adulta i desprs a lobjecte. El seu gest s similar al del comenament, per, a diferncia de fa tres mesos (en qu volia agafar lobjecte), ara lutilitza per indicar a la persona adulta que vol alguna cosa. Tres mesos desprs, al voltant del primer any de vida, el gest se sofistica (bra estirat amb el dit ndex apuntant a alguna cosa) i apareix lassenyalament, la qual cosa permet noves formes de relaci amb les persones adultes. Aix, quinze dies desprs, linfant assenyala un rac de lhabitaci i, quan la persona adulta apropa lobjecte, la criatura no el vol. Assenyalar serveix per indicar Vull aix, per tamb Mira aix, la qual cosa comporta poder parlar, i no nicament actuar sobre les coses que envolten els nadons.

Cuidar i educar les criatures requereix temps, per tant o ms important que la quantitat de temps s la qualitat de la relaci que es t amb les criatures quan es fan coses conjuntament. REPTES I AJUDES
Amb aquest llibre volem mostrar la importncia de la famlia per al desenvolupament dels nadons. Hem mostrat com, independentment de les seves caracterstiques biolgiques, les persones adultes grcies a les seves atencions porten les criatures ms enll en cada moment mitjanant un cam de doble sentit: sels exigeix que facin alguna cosa que encara no fan i, a la vegada, sels presta lajuda necessria per poder fer-la. Certament, aquests reptes i ajudes formen part de la vida interactiva i, sobretot, de la sensibilitat envers les capacitats reals dels infants. Per exemple, no es pot demanar a una criatura de tres mesos que parli o que sigui capa de fer un trencaclosques per moltes ajudes que se li donin. Les exigncies han de ser sempre assequibles per a les criatures i, de la mateixa manera, han danar acompanyades de les ajudes necessries perqu aquestes puguin fer all que sels demana.

40

Un exemple, al voltant de lany, els infants comencen a pronunciar en el seu balboteig quelcom de semblant a mama i papa. Davant daix, les persones adultes acostumen a interpretar que linfant ja sap dir paraules i rpidament estableixen un joc on se li exigeix que digui ms coses. Aix apareix lactivitat de mirar sants o de manera general la lectura de llibres que consisteix en qu la persona adulta assenyala un dibuix a la vegada que dirigeix latenci de la criatura cap a aquest mitjanant un mira, mira, normalment acompanyat amb el nom de linfant. Quan aquest mira, la persona adulta pregunta quelcom (Qu s aix? Qui s? Qu t a la m? Com s diu?, etc.). Davant del balboteig de linfant, la persona adulta respon s, s, s un gos!, o b, s, s, s un tren! o similar. Un cop sha repetit aquesta situaci unes quantes vegades, la resposta del nad sassembla a gos o tren, la qual cosa la persona adulta la rep amb gran satisfacci i passa a un altre dibuix on es repeteix la mateixa seqncia, i a un altre, i a un altre... Al cap de sis mesos de jugar a mirar sants la criatura incorpora des daquesta situaci moltes paraules. Aquest doble cam de reptes i ajudes es manifesta clarament en les situacions de joc i, evidentment, comporta alts nivells de sintonia entre les persones que cuiden la criatura i aquesta. Ms endavant parlarem especficament del joc, per en aquest apartat volem transmetre la idea que el desenvolupament s el

resultat dels reptes en qu participen les criatures, junt amb les ajudes que reben per superar-los. A ms del joc, cal tenir present la lectura en veu alta als infants. Explicar o llegir un conte permet establir una relaci entre el mn que lenvolta i el seu interior, millorant tamb la relaci entre la persona adulta i la criatura, estimulant lescolta, la imaginaci i la capacitat daprenentatge, a ms dun possible gust per la lectura ms endavant.

Poder fer coses que no es feien abans, s a dir, desenvolupar-se, s el resultat del doble comproms implicat en lexigncia (el repte) i lajuda. RUTINES, HBITS I NORMES
Lestabliment de normes a la famlia i lmits a la conducta infantil s un dels principis bsics implicats en una educaci familiar de qualitat. Pots pensar que la teva criatura s molt petita i encara s molt aviat per plantejar-se aquesta qesti. Certament s molt petita. Per aix no vol dir que no shagi de plantejar el repte destablir normes i lmits. Ja hem comentat abans que els infants sn molt sensibles als canvis en la seva vida quotidiana i que els sol agradar lestabi-

41

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

litat dhoraris. Mantenir-los implica lestabliment dun conjunt dhbits que els ajuda a regular el seu comportament, a implicar-se ms activament en les situacions interactives amb les persones adultes i a mantenir-se relaxades durant una bona part del dia.

Lestabliment de rutines i hbits durant el dia les ajuda posteriorment a ser ms sensibles a ladquisici de les normes necessries per viure en el context familiar, i per acceptar els lmits que aquestes normes imposen a la seva conducta.
Lestabliment de rutines i hbits s molt senzill, ja que els nadons sn molt sensibles a les situacions pautades. De fet, lespcie humana t una sensibilitat especial per adquirir i participar activament en situacions constitudes per regles. Per aix, simplement es tracta de mantenir els horaris relacionats amb la cura fsica de la criatura (alimentaci, son, higiene, etc.) i dedicar un cert temps a cadascuna daquestes activitats de forma que en la situaci interactiva es donin situacions pautades que, com ja hem explicat, sn bsiques per a les noves adquisicions de linfant.

Per, ms enll daquest fet s molt important que, tu que has decidit criar-la sola o vosaltres que heu decidit fer-ho conjuntament, siguis conscient dall que desitges per a la criatura. Quins valors vols transmetre? Com vols que es relacioni amb la famlia i amb les altres persones? Quines metes educatives i quins objectius educatius et proposes? Ja hem assenyalat que en relaci amb aquestes preguntes la diversitat s enorme i, per aix, limportant s la coherncia dels comportaments de les persones adultes respecte a all que es vol aconseguir. Evidentment, en el cas de les parelles, s important lacord entre les dues persones adultes i la coherncia de les seves conductes, de manera que no hi hagi unes normes quan la criatura est amb una de les dues persones i unes altres normes quan est amb laltra.

En leducaci de la criatura s important que tinguis clar all que vols per a ella. Aix tajudar a plantejar diferents metes, objectius, reptes i normes.
Cal dir dues paraules sobre la manera destablir les normes a la famlia i de ferles complir. Ara la criatura s molt petita, per aviat, a mesura que desenvolupi capacitats motores (agafar, desplaarse, etc.), ser ms autnoma i sinteressar intensament tant per les coses del seu voltant com per incorporar-se a les activitats que fan les persones adultes.

A les criatures els encanta repetir, repetir i repetir la mateixa situaci, el mateix joc, el mateix conte...
42

s el moment de comenar a establir unes primeres normes sobre all que pot fer o no. Certament, aquestes primeres pautes estan molt relacionades amb la seguretat de la mateixa criatura i, per tant, amb el fet devitar accidents domstics. La idea central s no utilitzar mai el cstig fsic o psicolgic. La creena popular que una bufetada a temps resulta molt educativa no s certa. Al contrari, sha de considerar com un fracs en la relaci amb la criatura, lligat a la prdua de control de les persones adultes. A ms, linfant com qualsevol altra persona mai no ha de ser objecte de violncia fsica. Igualment, el cstig psicolgic, lligat al xantatge de retirar lafecte (Ja no testimo!), a ms de ser fals, deteriora enormement la relaci familiar, ja que en aquesta edat i en edats posteriors la criatura encara t problemes per a distingir entre ficci i realitat, i pot viure lamenaa com a real amb les conseqncies indesitjables de prdua dautoestima.

la relaci afectiva amb les persones adultes que en tenen cura. Per exemple, manifestacions fsiques (petons, carcies, abraades...), lloar la conducta de la criatura (Que maca que s la meva filla! Que b que ho fa el meu nen! Com testimo!), obtenci de coses agradables (anar a veure els avis, sortir al parc, visitar un lloc especial), etc. Evidentment, aix no vol dir que en moments determinats no shagi de castigar. Shan de castigar aquelles conductes que posen en perill la mateixa criatura. Prviament, per, sels haur dhaver explicat que no poden fer una determinada cosa per les seves conseqncies (per exemple, obrir laixeta del gas de la cuina desprs de dir-li que aix no sha de fer per les conseqncies que pot tenir per a ella i per a la resta de la famlia, o, per exemple, intentar investigar qu s un endoll un cop se li ha explicat que pot prendre mal fent-ho). En aquest cas, i sobretot respecte a infants ms grans de 18 mesos, shan de buscar cstigs que comportin no poder fer alguna cosa que els agrada molt de fer (prdua de privilegis) o que es quedin soles durant molt poc de temps a la seva habitaci o a un lloc especfic de la casa. En aquest cas, sels ha dexplicar sempre les raons del cstig. Per ltim, alguns nadons entre els 15 i els 18 mesos i altres ms tard poden intentar trencar les rutines i els hbits establerts a la famlia. Per exemple, poden

Els premis sn ms educatius que els cstigs

Premiar no implica obtenir quelcom de material. Al contrari, vol dir rebre aprovacions lligades a mostres dafecte en relaci amb aquelles conductes infantils que sadeqen a les normes de convivncia familiar. Hi ha moltes maneres de premiar i totes aquestes es relacionen amb lautoestima de linfant i amb

43

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

voler anar a dormir al llit de la mare i quan sels diu que no i que han de dormir a la seva habitaci poden desplegar comportaments en forma denrabiada, crits, plors, etc. En aquest cas, el millor comportament s ignorar la rebequeria i esperar que linfant es cansi i vegi que no hi ha res a fer. De la mateixa manera es poden resistir a lhora del bany si estan fent alguna altra activitat, o rebutjar determinats aliments demanant que siguin substituts per altres. En tots aquests casos, la ignorncia dels desigs infantils, explicant-los clarament el perqu i amb afecte, s el millor antdot per a mantenir els hbits familiars.

Lorganitzaci familiar s fonamental per atendre simultniament a ms duna criatura. Si thas denfrontar sola o sol al fet de cuidar dues o ms criatures, necessites, especialment els primers mesos, un suport social important. Has de confiar en les teves amistats i en la teva famlia per tal que tajudin. En cas que formis part duna parella, la implicaci de laltra persona s molt important. Heu de buscar la manera que si una de les dues persones continua treballant durant els primers mesos, laltra es responsabilitzi de les tasques relacionades amb la cura dels nadons, especialment durant la nit.

I SI SN BESSONS?
La cura dun nad comporta renncies, temps i una nova organitzaci familiar. No cal dir que la bessonada accentua aquests aspectes, per tamb pot significar ms satisfaccions. En aquest cas, els reptes, les expectatives i les illusions seixamplen i compensen la tasca dhaver de tenir cura de ms duna criatura. Per, per tal que sigui aix s molt important que els aspectes referits a lorganitzaci familiar, a la implicaci de totes les persones adultes del nucli familiar i, fins i tot, daltres familiars (si s possible), en els primers moments estiguin clarament definits i negociats. La bessonada no comporta el doble de feina sin una feina diferent, certament ms que atendre un nic infant.

Alguns consells
Sha de diferenciar el tracte amb cadascun dels bessons i sha devitar adrear-shi sempre com a parella (sha devitar que vesteixin sempre igual; cal parlar-los individualment; usar sempre els seus noms i evitar noms com la parella o els bessons; no fer comparacions). Amb lajuda adequada, la mare que t bessons els pot alletar tamb durant un bon temps. Shan de procurar horaris dalimentaci, higiene i son semblants. Sha de buscar temps per compartir i per mostrar afecte a totes dues criatures a la vegada i individualment.

44

I LA GELOSIA?
Larribada dun nou infant a una famlia amb altres fills sol provocar gelosia en aquests, ja que es genera una certa disputa per latenci i la cura de les persones adultes. Per fer front a aquesta situaci, cal un ambient relaxat, comprensiu i afectiu on les criatures se sentin ateses, puguin manifestar els seus sentiments i vegin que no han perdut lestima de les persones adultes.

Tenir cura duna nova criatura no ha de significar deixar datendre les necessitats fsiques i afectives dels seus germans.
Probablement, una de les millors maneres de combatre la gelosia consisteix a fer participar (en la mesura del que vulguin i sigui possible) els germans i les germanes en les tasques relacionades amb el nounat. Aix, shan devitar les conductes que impedeixen la relaci entre les criatures o aquelles que rebutgin la participaci de totes les persones de la famlia en les noves tasques derivades de larribada dun nou infant.

mostres dafecte com els petons, les abraades, les carcies... Els germans i les germanes han dintervenir en les tasques relacionades amb la cura del nad. Per exemple, una germana, si encara s petita, pot posar el xumet al seu germ quan plora. Sha de repartir el temps entre tots els fills i les filles, si b s veritat que els ms petits necessiten ms atencions. s un equilibri difcil, per segur que ten sortirs amb enginy i predisposici. s important que mantinguis les pautes familiars que ja existien amb els germans o les germanes, per exemple, si es llegia un conte abans danar a dormir, ara shauria de continuar fent el mateix.

I SI LA CRIATURA T UNES CARACTERSTIQUES ESPECIALS?

Hi ha infants que tenen unes caracterstiques especials, la qual cosa pot significar limitacions ms o menys importants per al seu desenvolupament. Aix pot crear sentiments ambivalents on es confon tristesa i angoixa amb el goig de tenir una criatura: s normal. Cal que tinguis present que, com per a tots els nadons, el teu afecte i les teves atencions seran molt importants per al seu desenvolupament. Encara que tinguin algunes caracterstiques diferents a les altres criatures, aix no els fa ni menys valuosos, ni menys importants, ni tampoc significa que no necessitin atencions semblants a la resta.

Alguns consells
Els germans i les germanes han de poder passar estones amb el nounat. s important que es mostrin afecte mutu. En cas que els germans o les germanes siguin ja grans, han de poder gaudir de larribada de la nova criatura i, per tant, cal que participin en les

45

captol 4 | Latenci de les persones adultes a les criatures i el seu desenvolupament

Probablement, estiguis passant per una situaci difcil: intentar entendre qu s el que passa i saber com aquestes limitacions poden afectar levoluci i lautonomia del teu fill o filla ajuda a centrarse en el present, sabent que el que pots fer ara per al teu nad esdevindr important per al seu futur. Necessites temps per entendre tota la informaci que ara ests rebent, per reajustar les teves expectatives, per referte de limpacte que acabes de rebre... cuidat! s normal que ara tinguis sensacions de tristor i de por. Per tant, prente el temps que necessitis per tenir cura de tu, pensa que si tu ests b, el teu fill o filla estar b. Busca suport: pots recrrer als amics que shan ofert a ajudar-te, o a la teva famlia o compartir-ho amb la teva parella (potser necessites lajut dun professional). Per, qui millor et pot entendre s alg que ha passat pel mateix que sents ara: busca el suport duna altra mare o pare que tingui un fill o una filla amb discapacitat. Tamb s important que no et centris noms en les dificultats del teu nad: fixat en els seus petits avenos, les coses que s que pot fer, el seu somriure, els seus ulls... s el teu fill!, un infant que juga, t gana, rondina, riu... com tots i totes! I encara que ho pugui fer de manera diferent (o a un ritme ms lent) evolucionar i es desenvolupar.

Potser necessites ms informaci (sobre el diagnstic, on pots anar...) o suport emocional per fer front a aquesta angoixa que ara sents, hi ha recursos que us poden ajudar: tant a tu com al teu fill o filla.

Alguns consells
Les criatures amb caracterstiques especials necessiten les mateixes atencions de les persones adultes que la resta dinfants. Aix, les quatres estratgies abans definides: afecte; interacci i comunicaci; reptes i ajudes; i rutines, hbits i normes tenen tota la seva validesa. Cal estimular al mxim les seves possibilitats. Les limitacions biolgiques existeixen, per no sempre sn una barrera insuperable. En altres paraules, cal procurar no afegir altres limitacions all on ja existeixen limitacions biolgiques. Algunes limitacions biolgiques incideixen nicament en un rea del desenvolupament sense que tinguin cap efecte sobre les altres. Per aix, s molt important que les expectatives i les actuacions de les persones adultes no quedin limitades.

Lacceptaci de la teva criatura ha de significar tamb la defensa duna vida digna i feli com qualsevol altra persona. Amb el temps tadonars que, malgrat les seves limitacions biolgiques, el teu fill especial s una font immensa damor i daprenentatge per al creixement personal, emocional i espiritual de tothom qui lenvolta.

46

El plor s una de les formes de comunicaci entre els infants i les persones del seu voltant.

CAPTOL 5

La importncia del joc

El joc s una activitat daprenentatge que t una importncia cabdal per al desenvolupament dels nadons.
Al comenament de la vida es barregen les situacions datendre la criatura i les situacions de joc. Ms endavant, apareixen situacions especfiques dinteracci de les persones adultes amb els nadons relacionades amb el joc, com mirar contes, donar i prendre un objecte, ficar i treure un objecte, fer-se pessigolles, etc. Tamb apareixen situacions en qu linfant es diverteix tot sol, explorant i manipulant un objecte qualsevol. Una gran part del temps en qu els infants estan desperts sel passen jugant. Les persones mantenim aquesta necessitat de participar en situacions ldiques i amb regles al llarg de tota la vida. En el cas de les criatures, a ms, aquesta necessitat es converteix en una de les fonts ms importants per al seu desenvolupament. El joc i les activitats ldiques serveixen per aprendre; per conixer-se a si mateix i all que lenvolta (la realitat fsica i social) i sn, per tant, molt importants per al progrs de les criatures. Cal, doncs, que els infants participin en mltiples situacions de joc i experimentin a partir daquests diferents tipus dactivitats.

s important fer participar la criatura en diferents tipus dactivitats i experincies i compartir-les, ja que daquesta manera es potencia el seu desenvolupament. QU S EL JOC? COM CANVIA EL JOC AMB LEDAT?
La idea del joc s molt mplia i engloba diferents aspectes, continguts i edats. s a dir, hi ha diferents tipus de joc (manipulaci dobjectes, representaci de

49

captol 5 | La importncia del joc

situacions, jocs de taula...) que varien segons ledat. No s el mateix el joc durant els primers mesos de vida que en la vida adulta.

Cara a cara
Una de les caracterstiques de la relaci entre les persones adultes i les criatures ms petites es refereix al manteniment de la mirada. Aix, a diferncia de les persones adultes que els costa mantenir la mirada cara a cara quan interactuen, els infants ms petits no tenen cap problema i aguanten la mirada. Aquesta caracterstica permet un joc inicial en el qual la persona adulta agafa la criatura, la posa davant seu, cara a cara, els ulls dun davant dels ulls de laltre i, sense deixar de mirar-se, totes dues mouen el cap en sentit contrari, una cap a la dreta, laltra cap a lesquerra. Desprs, tornen a recuperar la situaci vertical i balancegen novament el cap, cap a laltre costat, s a dir, cap a lesquerra i cap a la dreta, i aix successivament.

Durant la infncia, lactivitat ldica i lactivitat dexploraci sn inseparables. s el mateix jugar que explorar. En aquestes situacions linfant aprn les normes i la disciplina familiar, estableix pautes i rutines, i nestimula el desenvolupament. El joc s una font de satisfacci i plaer personal.
El joc est ntimament lligat amb la necessitat que tenen els nadons dactuar i de moures. I s a partir daquesta activitat que exploren el mn que els envolta. A ms, el joc proporciona plaer, goig i satisfacci personal. Fins als 6 mesos de vida, les criatures tenen molt ms inters per les persones que pels objectes. Per aix, experimenten i fan activitats lligades al descobriment del propi cos i el de les persones adultes. Durant els 3 primers mesos de vida, les estones de joc entre les persones adultes i els infants es donen en els moments en qu se satisfan les seves necessitats primries (com el canvi de bolquers o lhora de menjar). Posteriorment, les activitats es diferencien i apareixen maneres ms especfiques de jugar, totes aquestes relacionades amb la comunicaci i la interacci.

Al voltant dels 6 mesos, el joc implica manipulaci dobjectes lligat al desenvolupament de les capacitats motrius de les criatures, per exemple, s linici de jocs com el donar i prendre. Aquest joc es torna simtric (recproc) al voltant dels 12 mesos de vida, per comena molt abans. Aix, quan la persona adulta percep que linfant comena a interessar-se pels objectes del seu voltant, inicia un joc que consisteix a donar un objecte a la vegada que diu coses com t, agafa-ho, s per a tu. Inicialment, el fet de donar consisteix exclusivament a posar lobjecte a la m de la criatura. En aquestes primeres edats, quan linfant t lobjecte se lemporta a la boca, el

50

llana a terra, etc., per en molt poc temps sinicien canvis. Aix, quan la criatura percep linici de la situaci, no espera que la persona adulta li posi lobjecte a la m, sin que lestira cap a ella amb el palmell obert, a la vegada que espera rebre lobjecte. A ms, sinicia una altra conducta per part de la persona adulta, ja que no es limita a donar lobjecte, sin que reclama la seqncia completa i quan lobjecte est al palmell de la criatura diu dnam. A poc a poc sestableix, al voltant de lany de vida, una situaci simtrica en la qual la persona adulta passa quelcom a linfant i aquesta li torna o al revs, la criatura passa quelcom a la persona adulta i aquesta li torna. I aix successivament. Dels 6 als 12 mesos de vida sestableixen les bases duna multitud de jocs entre les persones adultes i els nadons relacionats amb la manipulaci dels objectes. Sn jocs com el donar i prendre, construir i tirar, ficar i treure... Inicialment, la situaci interactiva que permet aquests jocs s asimtrica. s a dir, qui coneix les regles sobre com jugar s exclusivament la persona adulta i, justament, el que fa aquesta s ensenyar a la seva criatura, a poc a poc, com jugar amb els objectes fins que, amb el temps, la situaci es torna simtrica. s a dir, tant la persona adulta com linfant coneixen les regles daquests jocs i poden jugar conjuntament sense equivocar-se.

Les activitats conjuntes de joc sn sempre introdudes per les persones adultes i, a poc a poc, es converteixen en activitats recproques.
Aix mateix, durant aquests mesos, grcies al desenvolupament motriu i a les atencions que reben de les persones adultes, els infants comencen a jugar sols amb els objectes i exploren les seves caracterstiques. Els toquen i sels posen a la boca perqu s on tenen ms sensibilitat. Els comencen a classificar segons la seva mida, la seva forma, la seva textura... Aix, el mn deixa de ser una mateixa cosa formada nicament per persones i coses, sin que, a la vegada, les coses, de la mateixa manera que les persones, es poden comenar a diferenciar i a classificar en categories. Els objectes no acaparen, per, tota lactivitat ldica dels infants ms petits. Qui no va jugar al ralet-ralet, a fer tat, a larri arri tatanet o als cinco lobitos? A totes les cultures, el saber popular o el saber de les famlies han proporcionat un ventall ampli de situacions interactives basades en lafecte i, per tant, envoltades de petons, abraades, carcies, pessigolles... en forma de canons o produccions curtes i molt pautades que impliquen sempre una relaci entre el cos de la persona adulta i el de la criatura.

51

captol 5 | La importncia del joc

Larri arri tatanet

La persona adulta agafa la criatura, lasseu a la seva falda i es miren mtuament. Lagafa de les mans i, mentre mou les seves cames amb un bon ritme, li canta aquesta can: Arri arri tatanet Anirem a Sant Benet Comprarem un panellet / un formatget Per dinar, per sopar Per a en/la..............no nhi haur! Quan es diu el nom de linfant, es fa amb molt dmfasi i sel mou cap endarrere mantenint-lo agafat de les mans o pels braos, i desprs es recupera la posici vertical. Normalment, al final sabraa la criatura, se li fa petons i desprs es torna a reprendre el joc.

rimenta noves combinacions, escolta i modifica all que fa... Est jugant, juga amb el llenguatge. Aquesta doble activitat ldica (duna banda, els nadons amb les persones adultes i, de laltra, les criatures soles) s fonamental per al seu desenvolupament. Daquesta manera, coneixen el mn fsic i social que els envolta i incorporen els instruments per poder actuarhi i per transformar-lo. En definitiva, els infants fan all que fan permanentment les persones adultes. Desprs de 18 mesos de vida, les criatures encara sn molt petites, per, Du nhi do!, els avenos han estat espectaculars i ja sn part activa de la vida social de la famlia.

Aquests jocs permeten una bona vinculaci afectiva del nad amb les persones adultes, a ms didentificar i reconixer les diferents parts del cos i, per tant, la possibilitat de construcci de la imatge corporal. Per no tot acaba aqu. Tamb, en aquestes situacions sincorporen noves maneres dutilitzar la mirada, el somriure, les expressions facials per comunicar-se i, finalment, tamb shi incorporen nous instruments com, per exemple, el llenguatge. De la mateixa manera que amb els objectes, a mesura que la criatura perfecciona el seu sistema vocal va adquirint tamb capacitats lingstiques noves. Comena a jugar amb el seu llenguatge i quan est al bressol fa balboteigs, expe-

PARLEM DEL LLENGUATGE

Quantes coses sen podrien dir! Per probablement, el millor que es pot dir s que, grcies al llenguatge, les persones poden fer coses juntes. Qu seria de lespcie humana sense el llenguatge? Pots imaginar com seria la vostra vida sense aquest? Per aix, s tan important que, ja des de molt petites, les criatures sincorporin al llenguatge. I com ho fan? Molt senzill. Grcies a les interaccions que tenen amb tu i amb els altres. Ara s molt petita, per quan li dones el pit o el biber gaudeixes amb la teva criatura. Quan succiona la mires i quan deixa de fer-ho li parles, la mous, la canvies de pit o esperes amb el biber a la m. I, oh! merave-

52

lla, torna a succionar. I aix es repeteix. Ella succiona, tu hi prestes atenci. Deixa de succionar i tu fas... Coneixes una altra manera millor de dialogar? Aix s el que fem les persones adultes. Una parla i laltra escolta, i quan la primera est a punt de deixar de parlar utilitza una srie de senyals per dir que ja acaba i que li toca parlar a laltra. Llenguatge i dileg sn les dues cares de la mateixa moneda. Adquirir-lo vol dir dialogar, interactuar, fer coses junts, implicar-se en activitats pautades segons les regles del dileg. Ara em toca a mi, ara et toca a tu i viceversa. I jugar!, i gaudir junts! Com ms coses facis amb la teva criatura, ms en gaudeixis, abans sincorporar a aquest instrument meravells que s el llenguatge. Pensa sempre que el llenguatge s una eina per fer coses junts.

Dit aix, es pot fer una certa relaci dels tipus de jocs i materials que es poden utilitzar amb les criatures al llarg daquests primers 18 mesos de vida.

Tipus de jocs i joguines de 0 a 6 mesos

Des de linici es poden utilitzar objectes com sonalls de colors, nines de goma, mbils de bressol, catifes de tela amb activitats i elements amb llum i so. Les criatures triguen a fer coses amb aquests objectes, per si des de linici estan presents i mostres les coses que es poden fer, hi jugaran molt abans. I les situacions en qu es t cura de linfant? No sn situacions fredes i automtiques. Tot al contrari, sn els moments en qu es manifesta ms calor, ms afectivitat i ms implicaci. I, per tant, sn idnis per deixar-se anar, per fer all que et provoca la mirada del teu infant i per implicar-thi en alguna activitat diferent de la simple cura fsica.

I QUINS JOCS?
Tots els jocs. Aquells que tenen el seu origen en el saber popular, aquells que es construeixen des de la mateixa interacci nica i exclusiva que tens amb linfant, aquells que proporcionen goig i plaer a les criatures quan estan soles. En definitiva, no hi ha jocs millors que altres. Tots serveixen. Tots sn tils per al seu desenvolupament. Tamb sn interessants els jocs que permetin lestimulaci dels diferents sentits com, per exemple, permetre a la criatura olorar diferents coses o estimular el tacte, laudici o la visi amb la utilitzaci dobjectes quotidians.

El joc de fer tat

Consisteix a tapar amb molta cura la cara del nen o la nena, a la vegada que es diu cu-cut. Desprs, la persona adulta li destapa la cara i se li apropa amb un ampli somriure, dient-li tat. Conforme linfant va creixent, es modifica el llenguatge. De ls inicial (cu-cut i tat) es passa al no hi s, la... sha amagat, ara s que hi s, no es veu, s que es veu!, etc.

53

De jocs nhi ha molts: fer tat, raletralet, aquest s el pare, aquest s lun, cinco lobitos, fer lavi, la formigueta i molts ms. Tots aquests jocs sn al teu abast, els que existeixen i els que et puguis inventar. Gaudir amb el nad quan latens fa que la situaci es diversifiqui, que no sigui montona, que comporti afecte i estableix una bona vinculaci afectiva. En definitiva, com ja hem dit, cal que els jocs serveixin per promoure el desenvolupament de la teva filla o el teu fill.

sants. Aquest joc es relaciona amb ladquisici del vocabulari. Sintrodueix quan linfant comena a dir quelcom semblant a una paraula i consisteix a atendre conjuntament una imatge que ha de ser designada. Com tots els jocs, qui ho inicia sempre s la persona adulta, la qual ensenya a la criatura les regles per poder jugar junts. Aix, a linici s molt simple, per amb el temps, de la mateixa manera que el joc de fer tat es diversifica, samplia i suscita un nombre gran de produccions tant de la persona adulta com de la criatura.

captol 5 | La importncia del joc

Tipus de jocs i joguines dels 6 als 12 mesos

Es poden utilitzar joguines sonores de diferents colors, nines de drap amb textures diferents, pilotes, jocs dencaixar o joguines per a laigua. Certament, hi ha molts ms objectes. Aix noms s un exemple. En aquests mesos, els nadons es poden interessar per coses molt diverses i diferents, i gaudir-les. Limportant s que aquestes siguin adequades, que no shi puguin fer mal. s el moment destablir les bases dels jocs conjunts amb objectes, iniciar el donar i prendre, el ficar i treure i altres de semblants. Linters de les criatures per les coses del seu voltant sha daprofitar per a desenvolupar-hi, amb objectes, activitats conjuntes. Tamb s el moment dintroduir jocs directament relacionats amb ladquisici del llenguatge, com per exemple, mirar

Tipus de jocs i joguines dels 12 als 18 mesos

s el perode en qu sexplota lactivitat del nad respecte a totes les activitats anteriors. Els jocs sn semblants, per es diversifiquen els objectes. Aix es poden utilitzar nines de drap, vellut o goma, joguines de construccions i cubs per apilar o encaixar, trencaclosques, anelles, pilotes, llibres amb imatges, fotografies, lmines i un munt de coses ms. A ms, les criatures ja es mouen lliurement i, per tant, arrosseguen els objectes i les joguines per tota la casa i volen iniciar nous jocs relacionats amb les tasques que fan les persones adultes. La recollida de la taula desprs de dinar o posar en marxa la rentadora sn activitats divertides que els infants volen fer. I, evidentment, sels ha de deixar que ho facin amb totes les precaucions per tal que no prenguin mal.

54

Una curiositat sobre el joc de mirar sants. Abans ja hem explicat les caracterstiques daquest joc i el seu sistema de regles. Com qualsevol joc interactiu es basa en el fet que la persona adulta fa alguna cosa i, per tal que el joc es mantingui, la criatura contesta amb una conducta apropiada a la situaci. En aquest cas, la persona adulta deixa en lestructura bsica uns instants perqu linfant hi intervingui. Duna banda, la mirada, desprs que la persona adulta hagi cridat la seva atenci sobre la imatge o el dibuix i, de laltra, la vocalitzaci, una vegada que la persona adulta li hagi preguntat quelcom sobre el dibuix. Hem explicat abans que, en poc temps, linfant incorpora una paraula adequada a la imatge o el dibuix que la persona adulta li demana anomenar, per exemple, tren. s a dir, quan la persona adulta davant del dibuix dun tren pregunta Qu s aix?, la criatura respon: tren. Per, a linici, si la persona adulta canvia de di-

buix i demana Qu s aix? probablement la criatura respongui tamb amb la paraula tren. s a dir, la paraula encara no sutilitza com a referent del dibuix, sin exclusivament com all que li toca fer en la situaci dinteracci. El nad gaudeix de la situaci. s un joc i, evidentment, la criatura no sap que, grcies a les atencions de les persones adultes que juguen amb ella i li mostren les diferncies entre el dibuix dun tren i duna vaca, acaba adonant-se que tot all que s diferent en el mn ho s perqu es pot anomenar de manera diferent. Quan se nadona, el seu vocabulari es comena a desenvolupar i samplia extraordinriament.

I per ltim, no oblidis mai que a les criatures sempre els encanten les canons i els contes.

Cada criatura s nica i irrepetible, i tamb ho sn les seves mares i els seus pares.
55

CAPTOL 6

Tu, vosaltres, i qui ms cuida la criatura?

La realitat de moltes famlies obliga que les criatures, a ms de ser ateses pel pare, la mare, ho hagin de ser per altres persones.
Per exemple, quan sha danar a treballar una vegada acabat el perms de maternitat o paternitat, s evident que has de decidir qui atn linfant mentre ets fora de casa. Lestabliment de lligams afectius i el desenvolupament de les criatures no depn exclusivament duna gran quantitat dhores, sin tamb de la qualitat de les relacions implicades en el temps dedicat a cuidar el nad. Per aix, la decisi de compartir-ne la cura durant un temps del dia amb altres persones no ha de ser motiu de preocupaci. Al contrari, fins i tot, pot tenir avantatges per al seu progrs.
persona a casa durant les hores del dia que sest a fora. Pot tractar-se tant duna persona de la prpia famlia, com duna amistat o una persona contractada. Deixar la criatura en una altra casa: en aquesta situaci, la decisi s semblant a lanterior, per a casa del familiar, de lamistat o de la persona contractada. Portar la criatura a una escola bressol: en aquest cas, la criatura estar acompanyada daltres i ser atesa per una o diverses persones professionals de leducaci infantil.

Si aquest s el cas, hi ha les opcions que es detallen a continuaci:

Ocupar-se de la criatura des de casa: en aquest cas, sha de procurar que vingui una

Lopci triada ha de garantir el benestar fsic i afectiu del nad, la qual cosa significa que prviament has de supervisarla. Per, una vegada estigui garantit aquest benestar, lopci, si s possible, ha de ser coherent amb les teves expectatives educatives.

57

captol 6 | Tu, vosaltres, i qui ms cuida la criatura?

Cal recordar que el desenvolupament s fruit dels reptes i les ajudes que reben les criatures en un clima dafecte i comunicaci.
Independentment de lopci triada, s molt important establir continutats entre el teu projecte educatiu i el de les altres persones. Per exemple, tant si latenci de la criatura es fa a casa seva o a casa duna altra persona sha de garantir que es mantenen els horaris referits a lalimentaci, la higiene, el son, etc. (sha de ser flexible, per). Igualment, si el nad acudeix a una escola bressol, cal una informaci acurada sobre el manteniment daquests hbits i sha de procurar que les rutines familiars i escolars sassemblin. La continutat no vol dir que totes les persones que atenen la criatura han de fer les mateixes coses i de la mateixa manera. Els estils educatius sn propis de les persones i no acostumen a coincidir. Per aix, a ms del manteniment dels hbits i les rutines en els diferents llocs i amb les diferents persones que en tenen cura, el que s important s conixer tant el que fan les altres persones com explicar-los all que es fa a casa. Per exemple, els jocs que ms li agraden, les canons que habitualment escolta, les postures amb les quals gaudeix ms, etc. El fet dintroduir noves persones en

latenci del nad amplia i diversifica situacions dinteracci i comunicaci. s a dir, ms jocs, ms canons, ms paraules, ms, ms... A la vegada, si prestes atenci preguntant, demanant qu ha fet la criatura, qu li agrada, etc., senriqueix el repertori dactivitats i atencions.

La incorporaci de noves persones en la cura de la criatura pot enriquir les relacions familiars i les atencions que aquesta rep. LESCOLA BRESSOL
Lescol bressol s un lloc segur, adequat a les necessitats fsiques i afectives de les criatures on sn ateses per persones professionals de leducaci infantil. Lescola bressol compleix una funci dajut als pares i les mares que treballen i collabora eficament en la funci educativa. Tamb permet la socialitzaci dels infants a partir dels 18 fins als 24 mesos (edat dentrada a la fase de la socialitzaci en qu sanima la seva autonomia). Qualsevol de les opcions triades, excepte si s una persona molt lligada a la famlia, comporta un temps per tal que la criatura es vinculi afectivament amb la nova persona i, per tant, no s gens estrany que quan es quedi sola amb ella

58

plori. De la mateixa manera que cal temps en la famlia perqu sestableixin els vincles afectius, tamb cal temps per establir-los amb altres persones. En tot cas, s molt important que en el moment de deixar-la amb una altra persona estigui acompanyada per alg que latn habitualment. Fins i tot, abans que aquest es quedi sol amb linfant, es pot fer un perode dadaptaci en qu la criatura pugui conixer la nova persona a la vegada que est acompanyada per alguna de les persones que la cuiden habitualment.

Per ltim, en molts territoris de Catalunya hi ha serveis adreats a les famlies i a les seves criatures que han decidit atendre-les a casa seva. Aquests serveis coneguts com espais nadons o espais familiars, enquadrats dintre de leducaci infantil, complementen el servei que ofereix lescola bressol i, per tant, permeten un lloc segur per a lexploraci del mn fsic i social per part de la criatura i, a la vegada, sn un lloc on les famlies poden reflexionar i discutir conjuntament sobre la cura i leducaci dels seus fills o de les seves filles.

Aprofita totes les ocasions que tinguis per jugar i comunicar-te amb la teva criatura.

59

CAPTOL 7

La salut de les criatures de 0 a 18 mesos

Els nadons requereixen atencions i cures especfiques. Visita el teu servei de pediatria regularment per tal dassegurar-te un bon desenvolupament del teu fill o filla.
Hem parlat de diferents aspectes relacionats amb el desenvolupament dels nadons i les atencions de les persones adultes. En aquest captol volem tractar alguns aspectes relatius a la seva salut. Qestions com els smptomes ms freqents o la prevenci daccidents domstics sn abordades tant des del punt de vista de la informaci com dels consells que poden ser tils davant daquestes situacions. portant tenir en compte les seves informacions i observacions. Aquest servei fa al comenament de la vida una srie de proves als nens i les nenes que permeten establir-ne les capacitats inicials. Posteriorment en segueixen el desenvolupament i el creixement mitjanant mesures com el pes, la mida, el permetre del cap, el control dels reflexos, el desenvolupament dels sentits, etc.

ELS CONTROLS MDICS Durant el primer any de El servei de pediatria s aquell servei m- vida s important dic format per metges i metgesses espe- assegurar un control cialitzats en pediatria, s a dir, en laten- sanitari peridic de la ci mdica als infants i, per tant, sn els criatura per detectar professionals que millor et poden ajudar en tot all relacionat amb el creixement qualsevol problema en el fsic i intellectual del nad. s molt im- seu progrs.
61

captol 7 | La salut de les criatures de 0 a 18 mesos

Els controls sanitaris peridics permeten detectar alteracions possibles i observar el procs de desenvolupament fsic, motriu, intellectual, afectiu i social de les criatures. A ms, les visites mdiques poden servir per a intercanviar impressions i per a preguntar els dubtes sobre la cura, lalimentaci i el creixement de linfant, aix com sobre les vacunes, el pes o les malalties ms habituals. Durant el primer any de vida, els controls sn freqents i, a poc a poc, es van espaiant en el temps. Des del primer dia el nounat t un carnet de salut en qu sapunten les diferents revisions, les vacunacions i els incidents sanitaris. s molt important assistir a totes les revisions peridiques.

COM EVITAR ELS ACCIDENTS DOMSTICS?

Atendre un infant requereix una atenci especial per tal devitar possibles accidents domstics que li poden ocasionar problemes. Generalment, aquest tipus daccidents es donen al voltant de les situacions quotidianes i per aix, des duna perspectiva preventiva, oferim a continuaci alguns consells.

Lalimentaci
Mentre es dna el pit no sha de consumir ni tabac, ni alcohol, ni cap substncia txica. Si dones el pit i et poses malalta i has de prendre medecines, cal avisar el teu metge perqu busqui un tractament compatible amb la lactncia. Cal comprovar que la llet del biber est a la temperatura adequada i que no surt a raig. No sha de donar a la criatura cap medicament o remei casol si no ha estat prviament receptat pel servei de pediatria.

LES VACUNES
Totes les criatures shan de vacunar al llarg de la vida per tal de prevenir diferents malalties. La informaci sobre les dates aconsellables de vacunaci s al carnet de salut que es dna quan linfant neix.

La vacunaci s la manera ms efica per protegir la salut de les criatures, ja que estimula la producci de defenses per combatre algunes infeccions i preparen el seu organisme per defensar-se de les malalties de les quals ha estat vacunat.

Les caigudes
Les criatures no shan de deixar mai soles en una superfcie elevada. Poden moures i caure.

Lhora del bany

A lhora de preparar el bany sha danar molt amb compte amb la temperatura

62

de laigua. Abans de posar la criatura, cal comprovar sempre que laigua no estigui gaire calenta. Sha de posar sempre primer laigua freda i desprs afegir laigua calenta. Els productes de neteja corporal han de ser neutres. Mai no shan dutilitzar aparells elctrics (assecadores, calefactors...) durant el bany per risc delectrocutar-se (afavorit pel vapor daigua). Tot el que es necessita per a desprs del bany (roba, tovalloles, cremes...) sha de tenir preparat i a labast per no deixar la criatura ni un moment sola. Mai no sha de deixar sol el nad dins la banyera. Els bastonets de cot no shan dintroduir mai dins les orelles de linfant.

El sol
En la vida diria (passejant, jugant al parc...), cal que als nens els toqui el sol perqu s una font de vitamina necessria per al seu creixement. Tot i aix, si els nens van a la platja o a la piscina, hi han danar amb totes les proteccions per al sol recomanables (crema solar, gorra i samarreta). No s recomanable que abans dels 9 mesos de vida els infants vagin a la platja, ni tan sols sota un para-sol.

Els animals
Els animals domstics sn una font dalegria i de joc per als nens i les nenes. Quan els infants sn molts petits, per, cal prendre algunes mesures de precauci. Durant els primers mesos s recomanable evitar el contacte directe i freqent dels infants amb els animals. Aquests els poden transmetre malalties o infeccions. Si la persona adulta ha tocat un animal, sha de rentar les mans i les ungles abans dagafar la criatura o de preparar-li el menjar. No deixeu mai sol el nen o la nena amb un animal domstic encara que no sigui perills. Les reaccions del nad o de lanimal davant duna situaci no controlada sn imprevisibles.

Al cotxe
Les nenes i els nens dins del cotxe han danar sempre en els seients del darrere, asseguts en les cadiretes especials recomanades pel Servei Catal de Trnsit i segons les normes de seguretat establertes per a ells. Mai no han danar asseguts a la falda duna altra persona. La cadireta especial i el cintur de seguretat shan demprar sempre, encara que la distncia a recrrer i la velocitat siguin mnimes. s molt important seguir les recomanacions que el fabricant dna per a cadascuna de les cadiretes de seguretat.

Les zones perilloses

Les criatures sempre han destar lluny de les zones perilloses com la llar de foc, les zones relliscoses, les estufes, els

63

captol 7 | La salut de les criatures de 0 a 18 mesos

aparells elctrics, els endolls (fins i tot si tenen protecci), els aerosols i els llocs on hi hagi fum i tabac.

ELS SMPTOMES MS FREQENTS

s normal que el teu fill o filla presenti aquests smptomes i aix no vol dir que estigui malalt o malalta: Tos Nas tapat Ulls lleganyosos Dermatitis dels bolquers Si aquests smptomes van acompanyats de febre o no desapareixen, conv anar al servei de pediatria.

Els objectes petits

Sha destar alerta a no deixar a prop dels nadons objectes petits que es puguin empassar com, per exemple, anells, botons, monedes o joguines amb peces petites. Tamb, sha devitar donar a les criatures objectes que es poden trencar fcilment, ja que si es trenquen es poden empassar algun tros o fer-se mal.

La roba
Mai no shan dutilitzar imperdibles, agulles o llaos. Els collarets, les polseres o objectes similars no sn aconsellables. Els botons de la roba han destar collocats a la part del darrere, ja que sn objectes petits i sels poden empassar.

Febre
La temperatura normal de les persones est al voltant dels 36,5 oC si es mesura sota el bra o lengonal, i al voltant dels 37 oC quan es mesura en el culet. Passades unes hores, si la febre persisteix o apareixen altres smptomes, consulta el teu servei de pediatria.

A lhora de dormir
Sha de procurar amb el temps que els infants dormin sols al seu llit. El llit ha destar protegit amb barres laterals per evitar que caiguin. Sha de vigilar que la distncia entre les barres laterals no permeti ficar-hi el cap. Els coixins no sn recomanables fins que linfant sigui ms gran.

Vmits
Quan el nad vomita s important aguantar-li el cap, incorporar-lo assegut i una mica inclinat cap endavant per tal que no sempassi el vmit. Es pot netejar amb el dit les restes de menjar que li puguin quedar a la boca, donar-li una mica daigua i deixar-lo reposar de costat. Si el vmit es repeteix o sacompanya de febre, mals de panxa, diarrees o restrenyiment, sha danar a un servei de pediatria o posar-shi en contacte.

64

Diarrees
Quan la criatura t diarrea, s a dir, augmenta el nombre de deposicions al dia i la seva consistncia es fa ms tova, conv donar-li aigua per evitar que es deshidrati. Laigua has de donar-la en petites quantitats i, sovint, per evitar provocar vmits. Si es tracta duna diarrea abundant i persistent, o va acompanyada daltres smptomes de malaltia, cal anar al servei de pediatria perqu determini la pauta a seguir. No sn necessries ni les dietes astringents, ni leliminaci de la llet durant el perode diarreic.

nar unes cullerades daigua desprs de prendre la llet. Els nens i les nenes que prenen el pit poden passar una temporada, normalment entre els 2 i els 6 mesos, en qu no fan caca cada dia. Pot ser que la facin cada 2 a 5 dies. Quan la fan, no s una bola dura, sin tova i normal. Aix no s restrenyiment, sin totalment normal, i no sha de fer cap tractament especfic.

Clics
Els gasos poden produir mals de panxa als nadons. Aquest dolor pot ser molt molest i les criatures expressen la seva incomoditat amb plors violents, movent les cames, irritaci. Tot i que s difcil calmar-la quan es troba en aquesta situaci, se la pot posar boca per avall sobre la falda i donar-li un suau massatge circular a lesquena, per si el mal de panxa s molt persistent, millor consultar-ho amb el servei de pediatria.

Restrenyiment
Quan les deposicions del nad sn dures, seques i surten amb dificultat i dolor, aix es coneix com a restrenyiment. Els hbits intestinals dels nens i les nenes varien molt, fins al punt que pot ser normal que una criatura faci una deposici diria desprs de cada alimentaci, i una altra que la faci cada dos o tres dies. Per a evitar el restrenyiment, es pot do-

La incorporaci de noves persones en tenir cura de la criatura pot enriquir les relacions familiars i les atencions que rep linfant.
65

CAPTOL 8

Conclusions: fites del desenvolupament de les criatures de 0 a 18 mesos i latenci de les persones adultes
Cada criatura es desenvolupa al seu propi ritme, per, en general, hi ha certes peculiaritats que caracteritzen totes les nenes i els nens a una determinada edat.
Els perodes de desenvolupament que indiquem a continuaci sn orientatius i aproximats. En aquest captol, resumim les principals adquisicions que les criatures de 0 a 18 mesos obtenen al llarg del seu creixement, i donem algunes recomanacions per tal de millorar-ne el progrs. sentir les carcies, la calor o el fred, escoltar sorolls i reconixer olors i gustos diferents. Tamb perceben llum i formes, per s el sentit de la vista el que est menys desenvolupat. En aquest perode apareixen els primers moviments (reflexos), tot i que sn involuntaris i la criatura no els pot controlar. Per exemple, el reflex de succi (que lajudar a alimentar-se del pit de la mare o del biber) o el de prensi (que permet agafar el dit de la persona adulta quan aquesta lhi posa dins la seva m entre-

DE 0 A 6 MESOS
Els sentits dels nadons ja funcionen des del naixement. Els nounats ja poden

67

captol 8 | Conclusions

oberta. Tamb apareixen els primers intents de comunicaci de linfant a partir del plor, el somriure, les altres expressions facials i la mirada, grcies a les quals expressa les seves necessitats i emocions. En aquesta etapa s molt important que les persones que lenvolten responguin adequadament als senyals de la criatura. Aquest s un aprenentatge que es fa per assaig i error, i, a mesura que augmenta el coneixement mutu, saprn a reconixer les causes del plor, del somriure o altres expressions facials. Cal estimular-la a comunicar-se i sha de respondre a les seves necessitats parlant-li, agafant-la en braos, donant-li menjar i proporcionant-li lafecte i lestima que necessita. Shan daprofitar les estones quotidianes de la cura (alimentaci, son, higiene) per establir una bona relaci i gaudir del nounat. Per exemple, lhora de donar-li el pit o el biber no s sols una activitat de nutrici, sin una situaci de comunicaci on sha dinteractuar amb la criatura. En aquest sentit s important mirar-la als ulls, parlar-li i estimular-la a travs del tacte (carcies, petons, massatges...). A partir del mes de vida, se li pot posar a labast objectes variats per tal que explori les seves capacitats per actuar: cal que els agafi amb la m, els segueixi amb la mirada o que spiga el soroll que fan, i conegui a poc a poc all que lenvolta. Del primer al tercer mes, els na-

dons comencen a mantenir el cap aixecat i poden girar-lo una mica per veure objectes o persones en moviment i saber lorigen dels sorolls. Encara prefereix la veu humana al soroll dels objectes, per la seva curiositat augmenta a mesura que va creixent, i s bo que experimenti la major varietat destmuls visuals i auditius de la llar. A la darreria del tercer o quart mes, la comunicaci amb la teva criatura ser ms satisfactria: ja reconeix les persones que la cuiden, somriu i comena a fer sorolls amb la boca (com si volgus parlar i dir alguna cosa). Per tant, es poden aprofitar les estones que passeu junts per estimular tot el nou repertori de conductes (fer-li ganyotes, fer-la somriure, dir-li paraules o fer sons per tal que et presti atenci...). En aquestes edats els infants gaudeixen repetint una mateixa activitat molta estona i s bo seguir-los el joc, ja que a mesura que creixen, aquests comportaments, juntament amb les activitats habituals (alimentaci, bany, son), ajuden a establir les seves rutines. Tamb a la fi del tercer o quart mes la criatura controla els moviments del cap, i pot aixecar el cap i el cos recolzant-se sobre els dos colzes. Aproximadament als cinc mesos es pot recolzar sobre un colze i tenir una m lliure per agafar objectes. A finals del sis mes de vida, aprn a rodolar i a aguantar-se sobre les dues mans. En aquest perode comena a ju-

68

gar amb les persones que lenvolten, a buscar objectes parcialment amagats i gaudeix imitant sons que se li pronuncien o ganyotes que se li fan.

voltes junts pel terra, fer pessigolles, enfilar-se al cos de la persona que est amb ell...). En aquesta etapa linfant desenvolupa la seva intelligncia a partir de la manipulaci i lexploraci activa dels objectes i del seu propi cos. Explora i descobreix el cos hum (panxa, mans, peus, ulls...), i somriu quan veu la seva imatge en el mirall i es reconeix. Les seves destreses manuals augmenten progressivament i les utilitza intencionalment per comunicar quelcom a les persones que lenvolten. A partir dels 10 mesos la criatura s capa dagafar objectes petits, fent pina amb els dits ndex i polze, tirar-los, colpejar-los (amb una m o totes dues), passar-los duna m a laltra i seguir-los amb la mirada mentre fa altres activitats. Al voltant dels 10 o els 12 mesos gaudeix jugant a trobar coses que estan amagades i omplint recipients amb objectes. Els infants es desenvolupen i incorporen conductes, paraules i accions a partir de les seves interaccions amb les persones que els cuiden. Per aix s necessari interessar-se pels seus progressos i estimular-ne el desenvolupament. Shan de proporcionar situacions i objectes cada vegada ms variats i complexos mostrant-los com ho han de fer i deixant-los provar i equivocar-se fins que ho aprenguin a fer sols; estimulant-los a imitar les accions de les persones que estan amb ells, els sorolls i les paraules; ensenyant-

DELS 6 ALS 12 MESOS

En aquest perode la criatura amplia enormement les seves possibilitats de desplaament i de coordinaci. Als 7 o 8 mesos molts nadons ja poden asseures, poden arrossegar-se pel terra i desplaar-se fent fora amb els braos. A partir dels 8 als 9 mesos, comencen a aguantar-se drets recolzant-se als mobles o a les persones, i al voltant dels 10 als 12 mesos alguns comencen a fer els primers passos o a caminar agafats de la m de les persones que els envolten. Aix significa que a mesura que linfant va creixent, necessita espais ms amplis que no limitin les seves possibilitats dexploraci i de moviment. Les persones adultes els han de proporcionar la seguretat per davant de tot (sha de delimitar clarament la zona on es pot moure i se li ha de treure de labast objectes perillosos com les cantonades dels mobles, els objectes petits o txics, els afilats, les zones daigua, els aparells elctrics, els endolls, etc.). La seva curiositat i les destreses per explorar all que lenvolta va creixent dia a dia (pot agafar coses amb les dues mans i tirar-les quan vol), i sha daprofitar per donar-li objectes diversos per jugar a terra amb ell, afavorint el contacte fsic (gatejar entre les cames de les persones adultes, fer

69

captol 8 | Conclusions

los a veure les conseqncies de les seves accions (per exemple, tocar un bot i encendre el llum). I tot aix es pot fer tant amb joguines o objectes de la casa com a travs dactivitats a laire lliure). La interacci de les persones adultes amb les criatures s la que estimula el desig per a comunicar-se i el desenvolupament del llenguatge. Al voltant dels 8 o els 10 mesos saben respondre al seu nom i es comuniquen mitjanant sorolls sillbics encadenats (balboteig) com da-da, ba-ba-ba-ba. Ms endavant linfant comena a buscar objectes coneguts i comprn les ordres simples que li demanen les persones que lenvolten (dnam la pilota, digues adu, vine aqu). A partir dels 10 als 12 mesos expressa els seus desigs amb gestos (assenyalant amb el dit) i imita els sons dalguns animals, i a partir dels 12 mesos comena a pronunciar les primeres paraules (aigua, pa, mama, papa, nena, no...) amb autntic sentit. Les persones adultes amplien el llenguatge de les seves criatures. Per exemple, quan diuen alguna cosa que sassembla a una paraula, la persona adulta estn la producci infantil dient la paraula correctament i, a la vegada, lanima a tornar-ho a intentar. Les persones adultes parlen a les seves criatures amb ritme, repeteixen sorolls senzills i amb entonaci, canten canons senzilles animades amb gestos (movent les mans, balancejant el cos, picant de mans) i miren lmines i dibuixos de llibres amb elles...

A mesura que la criatura creix, sinteressa ms per les activitats socials que fa quotidianament (rutines dalimentaci, son, higiene) i imita les conductes que fan les persones que latenen. Es poden utilitzar les rutines diries relacionades amb les necessitats bsiques per tal que el nad shi impliqui ms. Per exemple, que comenci a menjar de tot i variat, a menjar sol amb les mans i amb la cullera, a aprendre a dormir tot sol... Cal evitar actituds de sobreprotecci o massa rgides, per tal de garantir un bon equilibri entre lautonomia personal i la dependncia afectiva. En aquest perode la criatura comena a jugar sola durant estones curtes. Pot beure aigua dun got amb ajuda, agafar el menjar amb els dits i, cap als 12 mesos, pot participar a lhora de vestir-se i desvestir-se. Tamb s caracterstic daquesta etapa que linfant tingui por de les persones desconegudes.

DELS 12 ALS 18 MESOS

Aquesta s una etapa en qu la curiositat de la criatura guia la seva motivaci i les ganes per aprendre. Les nenes i els nens comencen a explorar lentorn per iniciativa prpia, escollint aquelles activitats i objectes que ms els agraden (sobretot la novetat i les activitats quotidianes que fan les persones adultes), i aprenent a relacionar certs objectes pel que fa al seu s (la pinta serveix per a pentinar, la forquilla es fa servir per a menjar...).

70

A partir de lany, la majoria dinfants comencen a caminar sols, tot i que a linici noms saben fer algunes passes sense ajuda i sovint necessiten punts de suport per aguantar lequilibri. A partir dels 13 mesos molts nens i nenes poden aixecar-se del terra sense suport (tot i que cauen moltes vegades quan ho intenten), pugen escales amb ajuda de les persones que els envolten, alternant els peus, i poden xutar una pilota sense esfor (per sense controlar la trajectria). A mesura que creixen perfeccionen la coordinaci dels moviments de la m, i aix els permet colpejar objectes, introduir-los dins dun recipient i treurels, comenar a fer gargots i dibuixos en un full de paper, llanar objectes i observar amb la vista el recorregut que fan, i tamb comencen a utilitzar altres objectes com a instrument per aconseguir-ne daltres com, per exemple, un bast per apropar una joguina que no poden agafar amb la m. El paper de les persones adultes consisteix a vigilar els espais on es mou la criatura per tal devitar possibles perills, i estimular el moviment i les activitats que lajuden a exercitar la coordinaci: agafar i tirar objectes, desplaaments de diferents tipus (arrossegar-se, gatejar, rodolar, crrer...), xutar pilotes, agafar-les amb la m i tirar-les... A mesura que linfant adquireix aquestes habilitats, sha de permetre que participi (en la mesura que pugui) en les activitats quotidianes de la llar, donant-li algunes

tasques a fer com, per exemple, ordenar joguines i recollir-les, ajudar a portar algun objecte que no es trenqui (tovalloles, roba), comenar a menjar sol amb la cullera i beure amb un got... Aquestes situacions resulten molt atractives per a la criatura i, a ms, aprn normes de comportament socials. Ja hem dit que, a partir de lany, els nens i les nenes sn capaos de comprendre algunes ordres senzilles (vine aqu, dnam la m, digues adu) i el vocabulari referit als objectes quotidians. Tamb comencen a dir algunes paraules amb significat (aprenen que cada objecte t un nom). No cal sorprendres si la teva criatura tarda una mica ms a dir paraules amb sentit. Tots els nens i les nenes comprenen les paraules molt ms aviat que no les diuen. Dels 12 als 18 mesos comencen a pronunciar les primeres paraules amb sentit, i amb una sola paraula expressen tota una idea. s molt important animar-los a comunicar-se amb les persones del seu voltant (independentment que ho facin ms b o ms malament), i que cada intent que facin a lhora de pronunciar una paraula rebin la teva atenci. Les rutines diries del bany, lalimentaci o el canvi de bolquers sn moments ideals per fer-ho. Totes les criatures necessiten un model correcte de parla per part de les persones que estan al seu voltant. Aix no vol dir que aquestes hagin de parlar-los com si ho fessin a una altra persona adulta. Significa que han dadequar la parla a

71

captol 8 | Conclusions

les capacitats de comprensi de la criatura, per alhora ha de ser una parla ben construda que utilitzi adequadament el vocabulari, les formes gramaticals... s usual que la criatura assenyali amb el dit els objectes o les persones. Entre altres funcions, al voltant dels 15 mesos, comena a ser una manera daconseguir

que les persones que lenvolten pronuncin el nom de les coses, les accions i les persones. Al voltant dels 15 o els 18 mesos, les criatures imiten sons i repeteixen sllabes, assenyalen algunes parts del cos quan sels demana, anomenen objectes familiars i assenyalen dibuixos coneguts.

QUADRE RESUM DACTIVITATS

ACTIVITATS QUE FAN LES CRIATURES Comencen a somriure. Segueixen amb la mirada el moviment dels objectes i les persones. Diferencien formes i colors. Prefereixen les cares i els colors brillants. Descobreixen les seves mans i els peus (comencen a prendre conscincia del propi cos). Poden aixecar el cap i girarlo cap a la direcci don ve un soroll. Ploren, per es tranquillitzen quan sels abraa. EDAT APROXIMADA Del naixement als 3 mesos EL QUE LES CRIATURES NECESSITEN Protecci contra els danys fsics (no deixeu la criatura sola, agafeu-la amb seguretat i aguanteu-li el cap amb fermesa). Nutrici adequada (en cas de voler i poder donar el pit). Portar la criatura a revisions peditriques regularment. Tenir cura adequada de la salut. Tenir cura atenta i sensible. Joc (pots moure una joguina cap endavant i cap endarrere dins un espai de visi redut, per tal que el nen o la nena mogui els ulls i segueixi amb el cap els moviments de la joguina).

72

ACTIVITATS QUE FAN LES CRIATURES Somriuen freqentment. Prefereixen les cares i les veus de les persones que els atenen. Repeteixen accions simples. Escolten atentament, responen fent sorolls quan sels parla. Riuen, imiten sons, fan sorolls sense sentit amb la boca. Exploren les seves mans i els seus peus. Exploren objectes amb la boca. Sasseuen si sels sost, fan voltes, etc. Poden agafar objectes. Poden sortir les primeres dents. Recorden esdeveniments simples. Els moviments sn ms voluntaris i intencionals. Sidentifiquen a si mateixes, aix com les diferents parts del cos i reconeixen les veus familiars.

EDAT APROXIMADA De 4 a 6 mesos

EL QUE LES CRIATURES NECESSITEN Protecci i seguretat: cal assegurar-se que no caiguin a terra mentre sels canvien els bolquers; sha de mantenir fora de lespai de la criatura tots aquells objectes perillosos que pot empassar-se o causar-li danys (tisores, ganivets, agulles); cal estar sempre pendent de la criatura i no deixar-la sola. Salut: cal seguir les vacunacions i les visites al servei de pediatria. Joc: somriu i espera la resposta de la teva criatura; amaga objectes i torna a fer-los aparixer; ajuda-la a picar de mans; posa objectes al seu abast perqu tingui loportunitat dagafar-los, subjectar-los i explorar-los.

De 7 a 12 mesos

Protecci i seguretat: cal assegurar-se que laigua del bany no est excessivament freda ni calenta; cal crear espais segurs i sans perqu la criatura pugui explorarlos; cal tranquillitzar-la si plora en el moment que la deixes sola o tingui por

73

captol 8 | Conclusions

ACTIVITATS QUE FAN LES CRIATURES Entenen el seu nom (saben que parles delles) i altres paraules comunes. Exploren objectes: els arrosseguen, els colpegen, els llancen, els tiren. Troben objectes amagats i saben posar-los en un recipient. Seuen totes soles (sense ajuda). Gategen, es posen dretes, caminen. Saben picar de mans. Poden mostrar-se tmides o molestes davant duna persona desconeguda. Al final de lany comencen a dir les seves primeres paraules significatives, com papa i mama.

EDAT APROXIMADA De 7 a 12 mesos

EL QUE LES CRIATURES NECESSITEN davant els desconeguts; cal respectar el carcter nic de cada criatura, els seus sentiments i les seves emocions. Salut: cal procurar mantenir la casa i el cotxe net i sense fum; shan de fer exercicis amb la criatura (estirar-li les cames i els braos; gatejar amb ella; collocar-li obstacles senzills en el seu cam); ajudar-la a conciliar el son mitjanant rutines (amb msica o amb determinades joguines de tacte suau). Joc: cal collocar la criatura davant el mirall i ensenyar-li el nas, la boca i altres parts del cos, mentre se li diu els noms; cal llegir junts o mirar llibres senzills i dibuixos; cal donar-li recipients que pugui omplir amb aigua o sorra.

Imiten accions que fan els adults. Parlen amb paraules senzilles per expressar tota una idea i entenen quasi tot el que sels diu.

De 13 a 18 mesos

Protecci: shan devitar aliments petits i durs com, per exemple, les nous; sha de fer seure la criatura en una cadira alta i slida, i sha de procurar que estigui sempre ben subjectada;

74

ACTIVITATS QUE FAN LES CRIATURES Millora molt la precisi manual i les accions que poden fer es diversifiquen: tiren i recullen objectes, els arrosseguen, els colpegen. Creix la seva curiositat i experimenten amb objectes nous i diferents. Caminen amb certa seguretat, corren, salten. Comencen a ser ms autnomes, per encara prefereixen estar amb gent coneguda. Reconeixen la propietat dels objectes. Resolen problemes simples. Saben reclamar all que els pertany. Comencen a tenir conscincia de si mateixes com a persones diferents dels altres. Sn molt receptives a les reaccions de les persones adultes. Comencen a comprendre els lmits del que poden fer o no. Es mostren orgulloses dels seus progressos.

EDAT APROXIMADA De 13 a 18 mesos

EL QUE LES CRIATURES NECESSITEN sha de vigilar que la criatura no agafi objectes perillosos i sels posi a la boca. Seguretat i autoestima: shan de recompensar les bones conductes de la criatura mitjanant manifestacions dalegria, carcies i mostres dafecte; se lha danimar quan estigui frustrada o trista i se lha dajudar a trobar altres solucions. Salut: sha de preguntar sobre el seu desenvolupament, cal revisar el calendari de vacunacions; sha dintroduir una dieta rica i variada daliments (per sense forar-la i seguint el cosell mdic). Els menjars han de ser una activitat divertida i alegre. Joc: sha de cantar, parlar, escoltar i llegir juntament amb la teva criatura; se li han densenyar fotografies seves i de diferents membres de la famlia; se li han de donar petites ordres per fer alguna cosa com, per

75

captol 8 | Conclusions

ACTIVITATS QUE FAN LES CRIATURES Els agrada participar en les tasques de la casa que fan les persones adultes. Poden pujar escales agafats de la m de la persona adulta o de la barana, alternant els peus. Comencen a tenir control dels esfnters (primer controlen lorina i posteriorment les caques).

EDAT APROXIMADA De 13 a 18 mesos

EL QUE LES CRIATURES NECESSITEN exemple, si us plau, porta les sabates; sha dajudar la criatura a identificar els seus sentiments dient, per exemple, ests trista?

Qualsevol dubte sobre el desenvolupament de la teva criatura sha de consultar el servei de pediatria.

76

Durant el primer any de vida, s important assegurar un control sanitari peridic de la criatura per detectar qualsevol problema en el seu desenvolupament.

Informacions dinters
AJUTS PER A FAMLIES AMB NENES I NENS
El Govern de la Generalitat de Catalunya, a travs de la Secretaria de Famlies i dInfncia del Departament de Benestar i Famlia, atorga cada any diversos ajuts a les famlies amb filles i fills petits. Aquests consisteixen en una prestaci econmica per infant a crrec de carcter universal, s a dir, no sotmesa als ingressos de la unitat familiar, i en prestacions econmiques especfiques adreades a les famlies amb part, adopci o acolliment mltiple. (Les edats dels infants i limport de les prestacions poden variar dun any a laltre). Per a ms informaci: www.gencat.net/benestar

902 01 23 45

ELS ESPAIS FAMILIARS MUNICIPALS

Des del mn local (el teu municipi o consell comarcal) sofereixen serveis a les famlies amb infants fins a tres anys, escoles bressol, xerrades, tallers formatius per a pares i mares... Alguns municipis de Catalunya disposen del que sanomenen genricament espais familiars, els quals reben diferents denominacions (espai familiar, espai nad, el xumet...), per comparteixen un model de base. Els infants assisteixen a un espai pensat i adequat a les seves necessitats, hi van acompanyats per la persona que en t cura, dues vegades a la setmana en sessions dunes tres hores. Sn espais per als nadons i per a les seves famlies, on poden compartir experincies amb altres i enriquir-se tamb amb all que aporten aquelles persones que viuen un moment similar. Per a tot aix es compta amb el suport de lequip educatiu, ja que els serveis sorganitzen de manera que les famlies i les seves criatures puguin fer coses conjuntament. En aquest sentit, sn espais de context familiar ats que, a ms de permetre aquesta activitat, compten amb un espai especfic perqu les persones adultes puguin fer diverses activitats juntes: xerrar, prendre caf, llegir una revista entre daltres. Consulta el teu municipi o consell comarcal sobre els serveis i els programes per a les famlies amb infants entre o i 3 anys.

79