D O C U M E N T

LLTIMA SEDA VALENCIANA

Alexandre Bataller Catal

divulgaci pedaggica de les tcniques modernes de cria de cucs entre els llauradors i de lextensi daquest cultiu en zones encara no colonitzades pel taronger. En plena dictadura, un decret de 1946 regul les zones sericcoles dEspanya amb la designaci de Lombard, SA, com a lnica empresa responsable per a la zona valenciana i balear. Des daquell moment i fins a lany 1975, lempresa Lombard tingu el control de tot el procs sericcola: des de les moreres, passant per la criana de cucs i acabant amb la filatura i posterior comercialitzaci de les madeixes de seda. En aquest context, hi destacaren les produccions dutes a terme a la Canal de Navarrs i al Camp de Tria, que representaren la implantaci de les anomenades collites dirigides i la introducci duna varietat de cuc, el polihbrid japons, que, a ms de la de primavera, permetia fer una segona anyada per la tardor, una duplicaci de la feina anual que proporcionava ingressos suplementaris a les famlies que compensaven mpliament els intensos treballs. Durant tots aquests darrers anys, lempresa valenciana es connectava amb altres importants centres I LOMBARD, SA, I LA SEDA VALENCIANA sericcoles europeus: la indstria sedera francesa, En aquell moment histric de amb el prestigis Centre Sericcaiguda de la producci sedera, EL CONJUNT DE cola dAls, que havia divulgat quan sextingien els tradicionals les prctiques davivaci mercats de fulla de morera, de LLAURADORS VALENCIANS collectiva; capell o de seda filada i es tancaQUE FEREN LA COLLITA DE la indstria italiana, amb ven moltes filatures, un comerSETEMBRE DE 1975 FOREN lEstaci Sericcola de San Giaciant txtil procedent de Nimes, ELS LTIMS DESPANYA como di Veglia, organisme pioEnric Lombard, contra la tendnner a Europa en la introducci cia general a labandonament de I SEGURAMENT ELS del polihbrid japons; lactivitat, establ a Almoines DE LEUROPA OCCIDENTAL les innovacions del Jap, (Safor), un poble riberenc del representades en el viatge que hi Serpis, una filatura de seda que fu el directiu Juan Defargues, seixamplar i creixer en persoque nimport tcniques i morenal i installacions, com seran les res japoneses; fbriques ubicades a Gandia o i lEstaci Sericcola de lAlMontcada (Horta). berca, dins el terme de Mrcia, En el primer ter del segle XX, que provea i controlava la llalempresa Lombard fou un memvor de cucs i, en general, les bre actiu de lanomenat Foment poblacions sederes de lhorta de de la Sericicultura Valenciana, Mrcia (on tamb subicava el un organisme impulsor de la Ms del 94% de la seda que es produeix avui al mn procedeix dsia. En concret de la Xina, i en menor mesura de lndia. Lluny queda el protagonisme del Jap, anterior a la Segona Guerra Mundial, i ms encara el duna Europa en plena revoluci industrial on Itlia i Frana eren uns forts centres productors de fil de seda. En aquest context, lesplendor valenciana en la producci de seda crua data del segle XVII i, amb daltabaixos cclics, es perllonga fins els inicis de la industrialitzaci. Pot ser per aix molt sovint ens trobem amb monografies histriques que posen el punt final a segles desplendor de la seda valenciana en el just moment de la desaparici de les moreres del paisatge agrcola valenci, desprs de lepidmia de pebrina que assol les produccions valencianes i europees a partir de 1854. Sempre prctics, els valencians de les riberes del Xquer, i posteriorment els de les comarques compreses entre Vila-real i Pego, iniciaren larrancada massiva de les moreres que ms tard substituren per tarongers.

Nm. 50 MTODE

121

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

TEXTOS VALENCIANS SOBRE LA SEDA

O El Thesaurus Puerilis dOnofre Pou publicat a Valncia el 1575, inclou lapartat Histria dels cucs i robes de seda, inspirat en el poema del segle XVI titulat De Bombyce de litali Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criana de la seda per a tots els seders. Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: Uno de los frutos naturales que, segn la economa de la Divina Providencia, toc al reino de Valencia, es la cra de los gusanos de la seda, sentenci. Per acostar-nos al paisatge del segle XVIII sn tils les acurades descripcions que el botnic Antoni Josep Cavanilles fu, a les seues Observaciones, de les plantacions de moreres en els camps valencians i els processos per a la manufactura de la seda. Des del punt de vista de la tcnica de filar i trcer la seda s ben interessant el manual de Josep Lapayese, Tratado del arte de hilar, devanar, doblar y torcer la seda publicat a Valncia el 1784. El clebre industrial txtil Joaquim Fos, public el 1790 la Instruccin metdica sobre los muars, on detalla el perfeccionament daquests teixits de seda. Entre els nostres botnics, destaca Simn de Rojas Clemente, el qual anota el 1826 dades de Titages referides a diferents aspectes de la collita de la seda, dindubtable inters lingstic, natural i antropolgic (classes de morera, de cucs i capell, dades davivaci i de filatura, etc.). Al segle XIX abunden els tractats de sericicultura, entre els quals s molt rigors i avanat el que public el 1840 lintroductor de la primera mquina de vapor de Valncia el 1837, Santiago Dupuy, Apuntes sobre la indstria de la seda y cra del gusano que la produce. Una obra de la qual en deriva un roman popular que pretn divulgar les noves prctiques sericcoles: Raonament de profit per a la cullita de la seda entre dos llauradors de lhorta de Valncia. El seu fill Enric Dupuy redacta unes crniques des de Yokohama el 1874, on descriu el procediment japons per criar cucs que, pel seu to extic i novellesc, no desmereix el captivador relat dAlessandro Baricco, Seda. Sn ben interessants les mmories dinvestigaci adreades a la Real Sociedad Econmica de Amigos del Pas durant tot el segle XIX, de les quals ns un exemple la redactada pel prevere de Carcaixent Salvador Bod, el 1854, sobre lepidmia de pebrina: Investigaciones sobre la prdida de la cosecha de la seda en la provincia de Valencia. La literatura valenciana daquest temps recull escenes de personatges populars treballant la seda. Els poetes de la Renaixena reivindiquen la filanera com a model de dona. Hi destaca el llarg poema narratiu de Constant Llombart La cullita de la seda (1891), que relata els avatars duna famlia llauradora que perd tots els esforos duna collita, atacada per la pebrina. A. B. C.

ms gran ofegador de capell de lempresa), que sestenien tot al llarg de la Vega Baixa del Segura. Tot i aix, la crisi general de lactivitat sedera acab afectant primer Frana i desprs Itlia, que abandonaren la producci de matria primera cap als anys setanta. Es deixa de produir el fil, per continuen la importaci, la transformaci i lexportaci de productes de seda, com ara camises, teixits, corbates o mocadors. Amb una certa perspectiva histrica, podem afirmar que el conjunt de llauradors valencians que feren la collita de setembre de 1975 foren els ltims dEspanya i segurament els de lEuropa Occidental. I ELS LTIMS COLLITERS DE SEDA A la tardor de 1975 una trentena escassa de colliters de les comarques del Camp de Tria i la Canal de Navarrs comen la que seria la seua darrera anyada. Aquella primavera shavia completat lltima collita a lhorta de Mrcia i tot el Baix Segura, lenclavament ms actiu en tota la producci de seda espanyola durant el segle XX. Per a molts dells, la collita de la seda havia estat una intensa ocupaci que els havia acompanyat, dos mesos de cada any, durant tota la seua vida. Des la infantesa havien conegut la cria dels cucs com una activitat agrcola ms, una herncia cultural transmesa pels seus pares i avis. Sense ser-ne conscients, representen lltima anella viva duna prctica ininterrompuda durant segles, que remuntarem al temps de la conquesta, on els nouvinguts aprengueren els coneixements de lexperincia dels agricultors i filadors rabs. Molts daquells llauradors sn encara vius. Ja no crien cucs, per la seua memria continua plena de records. Ells constitueixen lltim eco duna forma de viure que ha acompanyat els valencians durant vora vuit segles. I, de la vella esplendor, qu ens en resta? A les cambres dalgunes cases, que encara es mantenen duna manera semblant a com van ser construdes, es conserven intactes les andanes i els canyissos on es criaren els cucs. Estufes, termmetres, mquines per a tallar fulla, escales, cabassos i cistelles sn alguns dels estris que alguns colliters encara conserven, herncia del temps antic. I, en conseqncia, la fi de la producci de capell de seda autcton fou el prembul del tancament de les
Peu de fotos

122

Nm. 50 MTODE

o dialectologia, va dirigir a la darreria dels setanta les Les paraules de la seda se recerques de Marina Zaragoz sobre el vocabulari del situa en un territori de conreu de larrs a lAlbufera i la de Roser Cabrera frontera entre diverses dissobre la pesca. Ms recentment shan afegit treballs ciplines. s tracta, no hi ha sobre la cultura de lespart, lartesania de la palma dubte, del llibre de dos blanca i altres activitats tradicionals. fillegs: lexicografia i diaPer tal de facilitar lenteniment del repertori lingslectologia ben treballades. tic, es dedica una primera part a resumir levoluci Per, deliberadament, histrica del conreu de la morera, la cria dels cucs i la shan apropat a un mbit filatura de la seda. Hi trobaran levocaci dun paisatge de coneixement caracteLes paraules de la seda. cultural els boscos de moreres que va ser durant ritzat per ser territori de Llengua i cultura segles dominant a bona part de les terres litorals i horcrulla, on la filologia consericcola valenciana tes. La carta de Gregori Maians de 1748 descrivint els flueix, si ms no, amb letAlexandre Bataller processos de la seda, la seua importncia i la delicadenologia i la histria. Des i Carme Narbon sa que havia de presidir tots els treballs. Trobaran daquest terreny de fronteCEIC Alfons el Vell, Gandia, 2005, 276 pgines tamb els avatars de la cria dels cucs, com lepidmia ra ben mirat, de frontisde la pebrina de mitjan segle XIX; la maquinitzaci i sa estudien la sericicultuindustrialitzaci de lactivitat. Hi ha la interpretaci de ra i la filatura de la seda la crisi de la seda, a la fi del segle XIX, com la desapariper tal de fer un diccionari de formes lingstiques. ci de lestadi manufacturer i lespecialitzaci conHo fan mitjanant un rigors buidament bibliogrfic i centraci empresarial tamb de la seua producci documental i una trentena dentrevistes dun enorme industrial. Tot plegat, un bon resum del protagonisme valor etnolgic i filolgic als darrers colliters o filanecentral que la seda va tindre en res, que treballaren els oficis de leconomia i la vida quotidiana la seda fins la primeria dels anys valencianes durant molts anys, setanta del segle passat. amb especial referncia a la traLES PARAULES DE LA SEDA Per, al darrere daquest objecjectria de lempresa Lombard tiu cientfic, els autors confessen SE SITUA EN UN TERRITORI dAlmoines, pea clau de lltima el seu desig dalar acta duDE FRONTERA ENTRE fase de la producci de seda al nes formes de viure, de pensar i DIVERSES DISCIPLINES. S Pas Valenci. Comptat i debatut, entendre el mn manifestades TRACTA, NO HI HA DUBTE, el marc territorial, social i histen una treballosa activitat que ric on van nixer, viure i, en certa connecta el mn agrcola amb DEL LLIBRE DE DOS manera, shan fossilitzat les lindustrial i que forma part FILLEGS. PER, paraules de la seda. dall que anomenen cultura DELIBERADAMENT, SHAN La segona part estudia la llenpopular pretn ser un treball APROPAT A UN MBIT gua i literatura de la seda amb atent a les veus dels darrers proDE CONEIXEMENT un ric repertori de ms de 400 tagonistes daquesta activitat. entrades. Impressiona lesfor Un objectiu compendre una CARACTERITZAT PER SER per fixar la riquesa lingstica de cultura i un mtode des de TERRITORI DE CRULLA, ON la seda, que, com la prctica dintre particularment propers a LA FILOLOGIA CONFLUEIX, totalitat de lxic associat a les letnologia. Al Pas Valenci hi ha SI MS NO, AMB activitats tradicionals, ha quedat una certa tradici de fillegs LETNOLOGIA I LA HISTRIA sense funci i, per tant, condesdoblats en etnlegs. Figura demnat a loblit. La societat cabdal s Manuel Sanchis Guarindustrial ho ha dit Joan Veny i ner, que es va inspirar en lescola ho recorden els autors comWrter und Sachen (a les coses porta un trist empobriment lxic. Certament no era per les paraules) que introduren a Espanya fillegs pobre el lxic valenci de la seda. Cal llegir el repertoalemanys als anys trenta; entre ells Thede, autor de ri i gaudir de la riquesa expressiva, dels matisos, de les Die Albufera von Valencia. Sanchis Guarner, a ms subtils diferenciacions: correu, peress, carrer, dels seus nombrosos treballs sobre literatura popular D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

COLLITERS DE PARAULES

fressa, cucs emborratxats, avivador, matxacar palomes, fer olor de filada, etc. En les entrevistes els autors han tingut el privilegi de sentir totes aquestes paraules de la boca de qui les han gastades durant anys. Paraules que ara, grcies als informants i als autors, no es perdran. Paarticularment interessants sn els epgrafs dedicats a lanlisi dels procediments de metaforitzaci al llenguatge sericcola; a lenteniment simblic dels cucs de seda, associat en ocasions a la maternitat. Leix vida diria, treball i llenguatge, tan caracterstic de la societat tradicional, es fa una vegada ms ben pals. El patrimoni immaterial s molt frgil, ja que desapareix irremissiblement amb la prdua de la funci social i la mort dels seus darrers protagonistes. El treball dAlexandre Bataller i Carme Narbon permet rescatar de loblit unes tcniques, un gestos savis una i mil vegades repetits, uns costums, unes paraules carregades de sentit, de sentits al cap i a la fi, una cultura. Daltra banda, el patrimoni material valenci relacionat amb la cria del cuc de seda, la filatura i teixit de la seda no est, ni de lluny, ben tractat. El Collegi de lArt Major de la Seda, autntic rovell de lou de lantic barri de Velluters de Valncia, ha arribat a una greu situaci de deteriorament davant de la passivitat cmplice i culpable de les institucions pbliques. El nobilssim edifici i les seues pintures; les mquines, els telers, els debanadors, les mostres de teles i dissenys del seu projectat museu continuen amenaats. La Llotja, edifici sense pari del gtic civil valenci i mediterrani, ha estat convertit a limaginari collectiu en una icona turstica de la ciutat que amb prou feines s possible relacionar amb la seda. Caldria oferir una presentaci ms rigorosa del seu origen i la seua histria. I qu dir de les fbriques dAlmoines, de Vinalesa, de Montcada? Molt malmeses i sense cap projecte seris de conservaci o musealitzaci. Aquestes consideracions a qui pertoque. Ara, per, obriu el llibre Les paraules de la seda i acaroneu loda amb aquestes paraules de vella nissaga.

JORGE CRUZ OROZCO

Museu Valenci dEtnologia

filatures de seda valencianes. Els ltims anys nhi restaren noms dues: la ja esmentada Lombard, SA, a Almoines, i Sedas Orihuela, una empresa dOriola (Baix Segura) que tanc les portes el 1977, desprs de 38 anys de treball amb la seda natural. Daltra banda, els treballadors daquelles filatures, majoritriament dones, tamb guarden la memria de totes les fases del procs de filar. Recorden lolor caracterstica de les crislides, el nvol de fum que cobria la filatura. I, per damunt de tot, unes marques fsiques que els acompanyen per sempre: les mans cremades per laigua bullint amb qu escaldaven el capell i els talls que es produen als dits amb el seu fil tan resistent els evoquen la duresa de la feina de la seua joventut. Han passat vora trenta anys des de la darrera collita, per la memria de la criana del cuc encara s viva. Un record viu i net que sactiva amb la sola menci de la paraula cucs. Hi ha colliters que, fins i tot, encara ara quan arriba la primavera, el temps de la seda, somnien en cucs. B s cert que el temps actual ha arrasat la memria de la cultura rural, tradicional i oral. Ms enll del mn esvat que viu en la ment i els records dels darrers colliters, poca cosa perdura. Velluters, el barri seder de Valncia, que aplegava ms dun centenar de velluters o teixidors de seda fa noms un segle, orgullosos del seu ofici fins al punt de lluir els borrellons de seda damunt la seua roba, amb els seus caracterstics telers dintre els porxes de les cases, s ara una trista ombra del que fou. El barri que dedic a la botja una plaa sens mor davant una incomprensible deixadesa collectiva, mentre hi creixen discordants blocs dedificis pblics. I tot un referent simblic de la histria valenciana de la seda com s el mateix Collegi de lArt Major de la Seda prega encara per un futur digne de la seua memria. Lltim velluter, Vicent Engudanos, ja sha

124

Nm. 50 MTODE

Nm. 50 MTODE

125

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

EL CUC DE SEDA I LES SEUES METFORES

A les cambres dalgunes cases, que encara es mantenen duna manera semblant a com van ser construdes, es conserven intactes les andanes i els canyissos on es criaren els cucs.

JA NO CRIEN CUCS, PER LA SEUA MEMRIA CONTINUA PLENA DE RECORDS. ELLS CONSTITUEIXEN LLTIM ECO DUNA FORMA DE VIURE QUE HA ACOMPANYAT ELS VALENCIANS DURANT VORA VUIT SEGLES

jubilat i sha desfet de lltim teler. Sobreviuen algunes empreses centenries de manufactura de seda, com s el cas de Garn, que des de fa temps treballen amb el fil asitic. Salvaguardar tot aquest patrimoni cultural nic, que es manifesta en moreres perdudes, filatures abandonades, dispersi dels elements de la cultura material, edificis i conjunts urbans sense cap senyalitzaci cultural, hauria de ser mostra del nostre comproms amb les generacions futures. Si mirem al mn comprovarem que el procs daband del conreu de la seda avana en parallel al creixement ecnomic dun pas. Un smptoma de lascens en el nivell de vida duna societat s laband dactivitats tan dures i que exigeixen tanta disciplina com el treball de la seda. Tot i aix, alguns projectes europeus haurien de servir-nos de model. Des dels Camins de la seda, que senyalitzen itineraris culturals que ressegueixen el passat sericcola de determinats territoris europeus, com seria el cas de la regi francesa de les Cevennes, fins al condicionament de les velles filatures com a contenidors culturals que mantenen la memria de lantic esplendor. O, aspirar a ms, i aconseguir engegar, com sest fent a Frana, iniciatives de permanncia de lactivitat sericcola, amb empreses capaces de controlar novament tot el procs que va des de la morera al fil. I LA DESAPARICI DE LES MORERES A poc a poc, les moreres, plantades per milers als nostres camins, han anant desapareixent quasi per complet del nostre camp visual. La contemplaci duna morera carregada de fulla, en un dels nostres

Els procediments metafrics sn la base del llenguatge tcnic i popular que ha segregat el mn de la sericicultura. A ms, el cuc de seda s un animal fascinant sobre el qual recauen moltes interpretacions simbliques. Un animal domstic que, durant el seu perode larval, viur cinc edats distribudes al llarg de trenta dies en qu el seu pes augmentar 8.000 vegades i la dimensi vora 6.000. Que conviu amb les persones i, en la seua cinquena edat, el temps de la fressa, quan pareixen matxos o borregos menjant, et tiren de casa. Un animal que menja i dorm: rosega o broda la fulla per la vora i dorm damunt un llit, que cal netejar. Quan canvia la seua pell hi deixa les camises. Entre altres accions, pixa, camina i roda el cap. Els ms primerencs a lhora de filar sn matiners o correus i els malfaeners manteros o peresosos. En aquest punt comena a emetre la bava srica que senrotlla entorn del cos de lanimal fins a tancar-lo completament en el capell. Aquesta fase, que dura vora tres dies, s seguida de la transformaci de la larva en crislide i daquesta en paloma. Desprs de vora quinze dies del tancament del capell, la paloma ix del capell, sacobla i comena a pondre els ous, a cagar la llavor, tancant aix el cicle. Pel soroll que fan en sacsar-les, les crislides recorden les cacaues. Per la seua forma, com panses, les crislides a qui han extret el fil desprs dassecades els cucs de perola sn anomenades, per algunes filaneres, xufes i poden resemblar una moneta o a una mongeta. I, quan els cucs es fan lletosos un any s i un altre tamb, el colliter justifica la necessitat duna desinfecci amb largument que la cambra sha cansat o sha encucat. Per aix no hi ha cosa que done ms feina al mn que una ona de cucs, i en conseqncia es pot dir que el qui tinga cucs, que pele fulla! A. B. C.

126

Nm. 50 MTODE

Nm. 50 MTODE

127

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

dencial. s per aix que ja no carrers, en un marge o en qualLA MORERA HA ESTAT sn estimades i les que hi resten sevol rac oblidat, de segur que DURANT MOLTS SEGLES o sn arrancades o b podades activa els ressorts de la memria TOCAT PER LA GRCIA duna manera prou agressiva, i alegra lnim de la gent duna DIVINA, EN LA SEUA com ocorre amb els milers de certa edat. Si b s cert que el moreres que poblen i signifiquen bosc de moreres que envoltava i QUALITAT DALIMENT BSIC la ciutat de Mrcia. distingia Valncia i que poblava DEL CUC I PEDRA ANGULAR Emprades com a aliment nic totes les poblacions riberenques DE LECONOMIA DE MOLTES del cuc de seda, de moreres nhi del Xquer desaparegu a la fi FAMLIES ha hagut de moltes classes, conedel segle XIX, la morera ha congudes amb els noms de cristiaviscut fins fa ben poc amb na i valenciana (sense parlar nosaltres. Els topnims que trode les varietats japoneses introbem al llarg del territori i molts dudes els darrers anys) o diferenciades per les fulles: mobles fets amb la seua fusta en ho recorden. Un bledana, negra, coleta o penca. De ben vague record. antic, els valencians hem preferit plantar les moreres Els grecs i els romans ja apreciaren les moreres pel en rodals, al voltant dels camps, ms que no formant seu carcter ornamental i pel seu fruit, les mres. Una monocultius de moreres o morerars. Les experindelcia per als infants, ja foren blanques, negres, cies ltimes de cultiu de morera en grans plantacions encarnades o rosades. Com que ara ja no hi ha xiquets tenen una bona mostra en la finca La Pradera de la que senfilen a les moreres per a collir-ne els fruits, Pobla de Vallbona, que agrupava ms de quaranta les mres cauen a terra, sn un reclam per a molts fanecades de morera japonesa, formant prades com si ocells, alguns dels quals poden fer niu a les seues foren vinyes, en la qual podien aplegar-se, en el ple soques, i s consideren molestes per a aquells que ja de la collita, ms de dues-centes persones. no veuen cap productivitat en un arbre abans provi-

El Servicio de Sericicultura espanyol, amb lafany de fer ressorgir una activitat de marcat inters nacional formava capatassos especialitzats en sericicutura, encarregats de les plantacions de moreres i de la distribuci de la fulla als colliters. Aquests tcnics eren els encarregats de fer, abans que comenara la collita, lalfarrs de la fulla, per comprovar si efectivament nhi hauria suficient disponibilitat. Si prenem com a exemple les previsions de fulla per a lany 1954, en la zona del Camp de Tria es calculaven les necessitats dels 14 colliters, i de les 21,5 onces que havien de criar, en 33.611 kilos de fulla. A ms de La Pradera, les moreres es localitzaven a les carreteres de la Pobla de Vallbona a Benaguasil, de Benaguasil a Benissan, de Btera a Serra, de Btera a Godella, i el Cam de Trnsits de Valncia, en direcci a Beniferri i a Montcada. Com a mostra de les moreres existents a cada cam podem assenyalar el recompte de 1958, que determinava la presncia de 1.118 moreres en la carretera de Godella a Btera i de 250 en la carretera de Btera a Serra. Unes moreres de qu tenien cura els peons caminers i que eren plantades per milers, seguint la tendncia colonitzadora de dcades anteriors.

Les moreres es regaven i es llauraven. I, sobretot, era important la poda anual, biennal o triennal, segons la qual la morera podia rebre el nom de verdanc, darpa o de rearpa, respectivament, una prctica decisiva per tal que hi haguera sempre una bona quantitat de fulla i de la millor qualitat. Anar a fer fulla ha estat sempre una de les feines dels colliters. Amb carros o amb bicicletes, calia eixir tots els dies a pelar moreres. Un treball constant i urgent per al qual no hi havia mai prou mans, tots ajudaven a munyir fulla, a pujar dalt de les moreres per a tombar fulla. Desprs, en mantes de sacs, de jute, sapitxava b la morera i es carregava en carros. I els camins, com el del Grau de Valncia, testimoniaven les seues anades i vingudes. Hi havia famlies que podien necessitar fins a trenta sacs de fulla diria. Aix que, quan la fulla curtejava, calia anar a trobar-la all on hi haguera. Una vegada a casa, es deixava estesa perqu no es coguera. I, quan estava banyada per la rosada, seixugava. A ms, quan els cucs eren menuts, la fulla passava per talladores especials. La morera, larbre ple de les benediccions de Du, com el designava Olivier de Serres, ha estat durant molts segles tocat per la grcia divina, en la

128

Nm. 50 MTODE

Nm. 50 MTODE

129

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

FER ANYADES

Fer anyades, criar cucs o collir seda sn alguns dels noms que rep lactivitat agrcola que designem amb el tecnicisme de sericicultura. Una prctica que precisa duns procediments i dedicaci constants. Per comenar, la part superior de les cases valencianes, coneguda com a cambra o andana, era lespai reservat a les criances de cucs. Havia de tindre ventilaci, en concret unes finestres per on correguera laire. Al seu interior, shi diferenciava una cambreta menuda on es posava la llavor per avivar-la, que rebia el nom davivador. Els cucs es disposaven en una construcci de canyissos que es collocava en la cambra, anomenada andana. Acostumava a tindre de quatre a cinc canyissos, encara que podia arribar a tindren set, vuit o, fins i tot, nou. Les cases que criaven cucs a la planta baixa, arribaren a dissenyar unes andanes llevadisses. Durant segles, tan importants foren els canyissos en les humils economies

FER ANYADES, CRIAR CUCS O COLLIR SEDA SN ALGUNS DELS NOMS QUE REP LACTIVITAT AGRCOLA QUE DESIGNEM AMB EL TECNICISME DE SERICICULTURA

llauradores valencianes que els trobem documentats en les relacions dels inventaris de bns dels testaments. Lanyada comenava, en el mn tradicional, el primer divendres de mar amb la benedicci de la llavor, disposada dins unes capsetes cobertes de gasa, pel rector de la parrquia. A partir daquest moment calia avivar-la. Tradicionalment, ha estat la dona lencarregada de fer-ho, amb laplicaci de calor continuada durant uns deu o dotze dies, b portant-la als pits, a la falda, o deixant-la entre dos matalafs de llana, o dins una cistelleta de carb. Les modernes incubadores i les cambres davivaci collectiva de llavor, ms fiables en el control de la temperatura i la humitat, acabaren desterrant, noms en els darrers temps, les velles prctiques. Des del mateix dia del naixement dels cucs comenaven les feines. La principal, repartir-los la

fulla, que podia allotjar-se al plec del davantal o en una panera, cabs o cistella, i que precisava de lajuda duna escala per a accedir als canyissos superiors de landana. A mesura que anaven creixent, calia anar escampant i estovant els cucs. Canviar-los o mudar-los el llit, s a dir els residus de la fulla seca i la brutcia, era una acci precisa i repetida que es feia amb lajut dun paper foradat o de xarxes. Els cucs hi pujaven i aix es podien retirar les escombrades. Anar a fer botja, s a dir desplaar-se amb el carro o les cavalleries a la muntanya a recollir botges blanques, les herbes o mates amb qu es fa lenramat on el cuc haur de pujar per a filar el seu capell, era una altra feina indefugible. Quan el cucs mamprenien a filar, calia penjar a landana les botges. Aquesta acci, anomenada embotjar, consistia a fer a cada mig metre una tira de botges, deixant al mig un carrer o passads central. Quan pujaven a les botges, els cucs comenaven a filar, a rodar el cap i tirar la seda. En acabar el seu treball, ja tots els cucs dins els seus capells, semblava que havia nevat damunt landana. Era el moment nic que, per la seua bellesa i espectacularitat, recullen moltes instantnies fotogrfiques. Una vegada el capell ja estava granat, uns quinze o vint dies desprs de pujar el cuc a la botja, es retiraven les botges dels canyissos (una acci anomenada desembotjar) i sanaven collint els capells, traient-los els capells de les botges o descapellant. Normalment, cada casa podia fer entre cent o dos-cents quilos de capell. El capell calia tirar-lo a terra i posar-lo desprs dins duna panera. En aquest punt era indispensable la collaboraci de familiars o vens i, durant un o dos dies, es reunia un grup de set a quinze persones per a completar la feina, un moment feli propici a la conversa que acabava sempre en una convidada. En acabant, el capell es ficava en sacs, es pesava, i era venut a lempresa que, en poc de temps, el duria a ofegar, operaci prvia a la filatura. Acabada la criana, era el moment de deixar a punt les cambres per a una altra anyada. Les botges, brutes de fem i fil, es cremaven a les portes de les cases i tot es convertia en lanomenat fum de botges. Finalment, les andanes es netejaven i desinfectaven, per evitar possibles malalties dels cucs per a les collites segents i semblanquinaven les parets.

A. B. C.

130

Nm. 50 MTODE

Nm. 50 MTODE

131

D O C U M E N T
L LT I M A S E D A VA L E N C I A N A

LA CINCIA DELS CUCS

Marcello Malpighi (1628-1694) fou el metge itali que divulg per primera vegada lestructura i la metamorfosi del cuc de seda. Fu la primera descripci completa de lanatomia interna dun invertebrat, en concret la del sistema respiratori, digestiu i excretori dun insecte. Per aix sn anomenats tubs de Malpighi els rgans excretors del cuc de seda. Agostino Bassi (1773-1856) fou el cientfic itali que aconsegu identificar el fong que produa la muscardina ( mal di segno ) al cuc de seda, el qual es denominaria Botrytis bassiana. Amb la segona edici del llibre que descriu les seues investigacions, Del mal del segno (1837), Bassi estableix les bases de la nova cincia de la microbiologia.

seua qualitat daliment bsic del cuc i pedra angular de leconomia de moltes famlies. Per aix no resulta estrany documentar notcies de freqents rogatives als sants o a la Mare de Du per tal daconseguir una bona collita de fulla de morera. I, en la tradici popular, la morera ha estat tamb larbre al qual moltes generacions de joves, especialment dones, shi han enfilat per pelar-ne la fulla. Per aix, avui encara podem escoltar, entre les canons que molts pobles valencians dediquen als seus vens, aquella que diu:
Les xiques de Riba-roja sn totes caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres.

Louis Pasteur (1822-1895), el genial qumic francs, fu estudis, entre 1865 i 1870, al departament francs de Gard, per combatre lepidmia de pebrina, que donaren com a resultat la generalitzaci del modern sistema cellular per a la selecci de la llavor. Consistia a introduir la papallona femella dintre una cllula, on feia la posta. Desprs es comprovava amb el microscopi si la mare patia la malaltia. Si no shi observava cap corpuscle de la pebrina, la llavor era sana i aprofitable.

Una can ben coneguda a pesar que els que la canten ja no hagen vist mai una dona dalt duna morera collint. Un fet del tot habitual per als valencians del segle XIX, com ho prova molta de la literatura popular i culta que circulava per les nostres terres.
BIBLIOGRAFIA BATALLER CATAL, A.; NARBON CLAVERO, Carme, 2005, Les paraules de la seda. Llengua i cultura sericcola valenciana, Gandia, CEIC Alfons el Vell. C L AVAI ROL L E , F., 2003, Le magnan et larbre dor. Regards anthropologiques, Pars, Maison des Sciences de lHomme. Alexandre Bataller Catal. IES Campanar, Valncia.

132

Nm. 50 MTODE