juliol 2012

www.avvclotcampdelarpa.cat

nm. 242

juliol 2012

SUMARI
Troballes a La Sagrera-AVE pg. 4 Coord dacci social pg. 6

editorial

No a enfonsar leducaci (i el pas) per salvar als banquers !

el 20 dabril el govern central va fer (amb un decret inconstitucional, saltant-se les lleis i les competncies autonmiques) la ms gran retallada en lensenyament pblic que hi ha hagut mai: ms de 3.000 milions deuros dels pressupostos 2012, fort augment dels alumnes per classe, reducci drstica de professors substituts, etc.. el decret es justifica en la racionalitzaci de la despesa pblica en educaci, per no t res de racional, s una brutal retallada en lensenyament pblic per aconseguir simplement un estalvi numric en les despeses de lestat a curt termini (que ja veurem si aconsegueixen) que el que s que produir ser un enorme perjudici irreversible a leducaci dels nens i joves (que ja no estava gaire b) i beneficiar indirectament (per potser no per casualitat) als centres privats. amb aquestes mesures tant injustes i contraproduents es veu clarament que els governs no estan treballant per una societat del coneixement, del treball de ms valor afegit, de leducaci de qualitat per a tothom,... , sin per aconseguir una societat cada vegada ms desigual, amb una minoria rica ben formada (s un dir) i que domini tots els poders i, a baix, la gran majoria amb una educaci de mnims que siguin suficients per tenir treballs de baixa qualificaci i molt precaris. Sembla que a les nostres oligarquies ja els va b tenir la majoria de m dobra poc formada i que competeixi amb els sous del pasos ms pobres i que les capes treballadores ms formades siguin cada vegada menys nombroses. Pel que es veu, aquest s realment el seu model: el del segle XiX. la justificaci de que tot aix s que es fa per disminuir els dficits pblics, pel diktat de la U.e., ... no s creble per enlloc: - aqu sinverteix poc en educaci respecte als altres pasos europeus -redueixen molt en educaci i al mateix temps donen deu vegades ms als bancs que han enfonsat i saquejat els seus companys de partit i similars - se sap que si es redueix en educaci hi haur menys productivitat i ms despeses socials i repressives, - les inversions en armament segueixen sent injustificadament elevades, ... .en resum: no els importa enfonsar ms leducaci pblica (ells sn de privada) si serveix per quedar b amb la senyora Merkel i si permet ajudar ms encara als veritablement importants: els banquers que ens han portat al desastre per la seva cobdcia infinita, la seva prepotncia i inutilitat i, en molts casos, els seus lligams amb la corrupci poltica. No ens resignarem a aquest futur que ens preparen! Cridem a tota la societat a seguir lluitant per mantenir i millorar lensenyament pblic, animem a tothom -per especialment als joves- a anar frontalment contra aquestes retallades en qualitat, en beques, en ajuts, etc., contra els brutals augments de matrcules, contra mesures corporativistes que perjudiquin la qualitat educativa, .... i a favor duna educaci de qualitat que formi ciutadans lliures, eficaos i solidaris. realment en aix ens hi juguem el futur de tots.

Els drets socials i reproductius pg. 8 Racionalitzaci de la despesa educativa? pg. 9 Joi a Alchemika el 18 de setembre pg.11 Bicicletada amb senyeres i cassolades pg. 12 Xerrada sobre pacte fiscal i deficits socials pg. 13 El repagament dels medicaments

pg. 14

Recollir signatures es arriscat pg. 17 Centre nazi: ni aqu ni enlloc! pg.18 Veins encausats per la vaga pg.21 del 29-M La Rosa Talon ha guanyat el judici pg.22 Recetas de cocina multicultural pg. 23

Les opinions de la junta de lA.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions daquella.

Bones vacances!
Equip de Redacci: Marcell Belloso, Antnia Bigord, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catass, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet Lpez, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domiciano Sandoval, Joan Verdes. Coordinaci: Jennifer Coronado. Foto de portada: Jordi Prades. Correccions: secretaria. Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 debarris@debarris.com Producci: DeBarris, s.c.c.l. Impressi: Zukoy5 D.L.: 28908-89 Imprs en paper reciclat 5.000 exemplars 3

Edita: AV del Clot-Camp de lArpa c/Joan Siblius, 3 Tel. 93 2324610 e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat
horari datenci al pblic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

juliol 2012

Troballes arqueolgiques

oBreS aVe

Les troballes en el traat del ave a la Sagrera.

la Sagrera descobreix una enorme fossa amb 125 homes prehistrics. amb aquest gran titular reflectia el Peridico de Catalunya del passat 23 de mar la gran importncia de les troballes que venen sorgint dia rere dia en el recorregut del traat de lalta Velocitat al seu pas per Barcelona. No va a ser casual, que la nostre associaci de Vens quan va tenir les primeres informacions sobre el traat del aVe al seu pas pel nostre barri, vam haver dinsistir una vegada i una altre al llavors regidor del districte Sr. Narvez aix com als grups poltics, de la importncia de preservar la integritat de la torre del Fang. de fet ja en les obres de reforament de la mateixa torre, van comenar a sorgir les primeres troballes importants que ens fiem pensar en lencert de la nostre defensa i de la nostra lluita per aquesta causa. la tasca no va a ser gens fcil, lajuntament, amb el regidor al capdavant volien el ms fcil, enderrocar-la i preservar noms las finestres gtiques del pis de dalt. ladiF, tot i que encara eren temps de vaques grosses, no volia de cap manera invertir ms cinc milions deuros en una el dia 29 de mar de 2.008, o el Jordi Borja que tot i no poder participar directament, ens va donar el seu suport i va escriure alguns articles sobre el tema. Per no solament va ser aquesta troballa dels 125 cossos del neoltic, a ms a ms sha trobat una vila romana en bon estat i 95 cossos ms de homes joves dentre 20 i 30 anys, que situen les inhumacions entre dues guerres, (la dels Segadors a mitjans del segle XVii) i la de Successi (principis del XViii). Per tant, s des daquesta vesant, que la torre del Fang adquireix una importncia cabdal com a monument a preservar, tant si en el futur immediat pot acollir una part daquestes troballes, que senyalen clarssimament el cam de sortida i arribada de Barcelona cap el Nort, cap a europa, com si es destina a una altre finalitat que entre tots poden decidir. la nostra associaci vens, continuar posant tot el seu empeny i la seva illusi en donar a la torre del Fang la importncia que es mereix, tant per la seva historia passada, com per la seva transcendncia en la historia de les generacions futures.

casona envellida i que estava situada per mes inri, al vell mig del traat. lassociaci de Vens del Clot-Camp de larpa (de tant en tant va b que ens posem alguna medalla) va a apostar tot el que va poder en aquesta tasca. des del comenament vam demanar i aconseguir el suport de la Federaci dentitats, conscients com nosaltres de la importncia que la torre del Fang tenia i continuar tenim pel barri i per la ciutat. tamb es van sumar i ens van donar el seu suport (duna importncia cabdal, tant per nosaltres com pel feli resultat final de la torre) importants urbanistes i historiadors, com ara lantoni dalmau, Maral tarrag i Salvador Clars, que van participar directament a la conferencia organitzada per la aV

us podeu fer socis al mateix local, al telfon 93 232 46 10 o a la web: http://avvclotcampdelarpa.cat/

N ...................................Data:.................................................. Nom i Cognoms: ....................................................................... Adrea:...................................................................................... Poblaci: ....................................................... CP: ..................... Telfon: ................................ DNI:............................................ Quota anual, 20 euros
Desitjo realitzar el pagament anual de la quota de soci a travs de Caixa/Banc

ALTA SOCI

Soci N ...........................

DOMICILIACI

Sr. Director de Caixa/Banc ..................................................................................................

Feu efectiu els rebuts que us presenti lAssociaci de Vens i Venes del Clot-Camp de lArpa corresponents a la quota anual de soci daquesta entitat

Signatura

Codi domiciliaci: Entitat.............Oficina .............D.C. ........ N Compte ..............................................

Nom del Soci: Contra el meu compte/llibreta nm .......................................... Oficina.............................

Signatura

juliol 2012

Lestat de la questi

MoViMeNtS SoCialS

Unes quants coses que poden servir, no per indignar-nos solament, sin per sortir al carrer i fer-nos sentir
1-aquesta crisis, va comenar segons diuen fa quatre anys, des de llavors, cap responsable banquer o poltic ha dimitit, o ha sigut portat als tribunals per que torni a la societat tot el dany causat o els diners robats. Ms aviat passa el contrari, les elits poltiques i econmiques es mouen en la mes absoluta impunitat. Podriem citar milers de casos de gent involucrada en totes aquestes malifetes i que continuen vivint del ms b. Con exemple ms greu pel seu significat, poden citar el del Sr. Carles divar, president del tribunal Suprem i del CGPJ, (que va viatjar a Marbella 20 caps de setmana de quatre a sis dies, a hotels de luxe, amb escoltes i resta dacompanyament incls) ni vol donar explicacions ni ning li demana, s ms, per a ell aquestes despeses han estat una misria. Per ni ha daltres, Millet, Montull, Gurtel, desenes de banquers... 2-Mentre que els poltics (representants del poble) no mouen ni un dit per ficar aquesta gent a la pres ja que formen part del seu grup de privilegiats, modifiquen sense consultar a ning la Constituci per assumir el Pla destabilitat Pressupostari europeu, o el Codi Penal, per tal de posar sancions econmiques inassolibles als joves que protesten o ficar-los a la pres, ja que son incapaos de crear llocs de treball per ells. recordem que tenim ms dun 50% datur juvenil. del que s tracta s de que la gent no surti al carrer. 3-Que un comissari dels Mossos desquadra, es permeti tractar de rates als que ells denominen antisistema, (encara no shan assabentat de que antisistema es el 80% de la poblaci) i que els perseguir encara que samaguin a les clavegueres, davant dels seus caps i de la Presidenta del Parlament sense que passi res, ni tant sols el criden latenci, s un clar signe de que tenim una societat malalta. a aquest Sr. Comissari li paguen el seu sou (que per cert es bastant elevat, si es compara amb la resta de la gent) aquests ciutadans als que es permet insultar i maltractar amb total impunitat. a la vegada que aix passa, i que augmenta sense parar el dispositiu policial destinat a parar la indignaci de la gent, o es destinen 8.000 policies a protegir els banquers del BCe en la ltima reuni de Barcelona, comarques senceres de Catalunya, estan organitzant els seus propis mitjans de vigilncia i defensa ja que lautoritat no els protegeix, com s el cas dels pagesos. 4-Un dia s i altre tamb, aquesta gent, ens anuncien les grans retallades que es veuen obligats a fer i els grans sacrificis que hem de fer tots plegats, ens estan deixant sense lensenyament i sanitat pbliques, ens estan retallant les llibertats, els drets i tot el que volen, mentre ells continuen amb tots els seus privilegis sense tocar res , es posen dacord per tapar-se mtuament les seves vergonyes, (el cas del informe amagat per la Sindicatura de Comptes sobre el exalcalde de lloret i tot lentramat creat per aquest en la sanitat Pblica de la Comarca del Maresme, arxivat amb els vots dels Sndics proposats per CiU, PSC, PP i erC s un clar exemple de com es protegeixen els uns als altres). Vegeu el Pas del 29/05/2012. 5-el cas de Bankia, on la pitjor i ms opaca actuaci poltica portada a terme des de Madrid i Valencia pels alts jerarques del PP que han barrejat els , interessos partidistes amb els daquesta entitat bancaria, provocant el pitjor desastre financer del pas i del que ni els uns volen donar comptes, ni els altres les volen demanar. li donaran a Bankia 23.000 milions de euros a ms dels que ja han donat a la resta dentitats i continuen dient que no tenim diners per les necessitats de la gent. Ning ha fet res per investigar el que ha passat.

MENTRE TOT AIX PASSA AQUI I ARA.

al Mon, moren cada dia de gana 57.000 persones, el que equival a dir una ciutat com Granollers 60.000 habitants, Cerdanyola del Valls 58.000 habitants o Mollet del Valls 52.000 habitants. tamb mor de gana un nen/a cada cinc segons, o el que es el mateix 1.728 cada dia. en contra del que pugui semblar, aquest planeta pot alimentar molt b el doble de la seva poblaci actual, o sigui mes de 12.000 milions de persones. Ms de 1.600 milions de persones dels 7.000 milions vivint a la terra, malviuen en subalimentades en els poblats de xaboles del planeta. Mentre aix est passant en aquesta societat tant malalta, en els mercats de matries alimentaries com el de Chicago, fan pujar els preus del blat de moro o el arrs que les mares del Senegal o de Mali, no poden comprar per pogu alimentar als seus fills. tot aix no ho diem nosaltres, ho diu Jean Ziegler, ex relator de la oNU per la alimentaci en el Pas del 23 de maig de 2012. tamb nosaltres diem com diu ell que aix es un crim de lesa humanitat.
juliol 2012

Pobresa: maratons o justcia

aCCi SoCial

La millor marat contra la pobresa: lacci social permanent i acabar amb la creixent injustcia social
Feia temps que volem reflectir en el Butllet la tasca que fa en el barri la Coordinadora dAcci Social del Clot-Camp de lArpa perqu ens sembla molt valuosa. Com a AVV, de moment, no ens hi hem pogut integrar per si que hi vrem aportar la meitat de la campanya solidaria de recollida daliments que vam fer lany passat. La nostra visi critica de la Marat de la pobresa de TV3 ens ha mogut a .fer, per fi, una entrevista al president daquesta entitat del barri (ara .ja s legalment una associaci), en Manuel Seliva, que a la vegada s el rector de lesglsia de Sant Mart del Clot. Lentrevista va arribar tard per publicar-la en lanterior Butllet i la posem en aquest, ja que creiem que el contingut segueix sent interessant.
Des de quan funciona la Coordinadora? des de la nostra primera trobada, lany 2007, va haver-hi reunions amb vries entitats del barri ja a principis de la crisi per no s va fer la presentaci pblica al barri fins a la Festa Major, a la Fira Boja de lany 2008. les diferents entitats ja feia anys que actuaven pel seu cant, per no va ser fins a les hores que no ens vrem posar a treballar ms coordinadament, tot i que els grups de Critas de les parrquies ja ho fiem aix. les primeres campanyes van ser de recollida daliments en els comeros. Qui en forma part ? la majoria sn entitats o grups dinspiraci cristiana (catlics, protestants, evangelistes,...) per est oberta a tothom, ja siguin entitats laiques o religioses o daltres grups, aix com persones concretes amb voluntat solidria. els ms coneguts sn: els grups de Critas (de les parrquies de Sant Mart del Clot, Sant ignasi i Sant Josep de Calassan), els responsables de serveis socials de 1esglsia evanglica de Betlem, de lesglsia evanglica de Betnia, ayuda Social Man, el president i la secci benfica de 1orfe Martinenc, la treballadora social de Critas diocesana de Barcelona, ... i tamb hi collaboren el grup Projecci de Sant Pere Claver, Critas de la parrquia Sant Joan Bosco, adra Clot i altres grups i persones. Quins objectius teniu i quines sn les vostres tasques principals ? lobjectiu principal s donar resposta als reptes de la pobresa i lexclusi social actual, que desgraciadament est creixent per la crisi: latur i les retallades. ajudem als que ens demanen ajuda, sobretot gent que passa situacions molt difcils econmicament (amb ajuts en forma daliments, roba i calat, habitatge per situacions de desnonament,...) per tamb treballem en altres projectes com el que es diu ens acompanyem, que s de suport a les situacions de solitud de la gent gran amb el treball dels voluntaris. en general voldrem collaborar en el que puguem en totes les necessitats socials del barri. Busquem la manera de trobar eficament solucions conjuntes creatives i dignes. la Coordinadora s una crida a la solidaritat. la tasca que ens proposem s tamb de valors humans, dactitud personal pedaggica, de constncia i seguiment... De quins recursos disposeu ? Sn suficients ? de subvencions no en tenim per tenim molt de suport de gent voluntria, dempreses que donen aliments i productes, de les entitats membres, etc. i per tant encara que les peticions shan triplicat en els ltims anys els hi hem pogut donar resposta grcies a que ens hem organitzat millor i sobre tot a lesfor de la gent, que en poques de greu crisi econmica simplica ms en la solidaritat. aquest s un fenomen esperanador dins del negre panorama actual. en quan a si sn suficients, es pot dir que bsicament s, per ens falta sobretot tenir uns locals ms amplis i adients per donar en condicions tots els tipus dajuts mnims que serien necessaris: aliments, roba, calat, bugaderia, etc. Qui sn els receptors de les vostres ajudes ? ajudem a ms de 500 famlies al mes, sobretot gent que passaria gana sense la nostra ajuda i que no arribaria als mnims necessaris per una vida digna. Sn receptors de tot tipus des de persones indigents a famlies amb tots els membres a latur, nouvinguts de totes les religions i procedncies, alguna gent gran, etc. Quins criteris utilitzeu a lhora de donar les ajudes ? De quin tipus sn aquestes ?

Durant el mes de setembre, en una data encara no fixada, es far una nova recollida solidaria en el barri en la que lAVV collaborar dins de les seves possibilitats. Animem a tothom (siguin socis o no) a apuntar-se per ajudar en les tasques prpies daquesta
6
juliol 2012

recollida (parades de recollida al Mercat i als supers, magatzem, transport en cotxes, etc). Si vols collaborar trucans ja ara o envia un missatge a avclot@avclot.e.telefonica.net Entre tots podem fer molta i bona feina. Apuntat ja!.

Pobresa: maratons o justcia

No hi hem presentat projecte. en quan a lopini de la Marat de la pobresa de tV3, pensant duna manera possibilista, segurament arriba a molta gent a la que nosaltres no arribem. s important que ning resti sensible als problemes socials. reconec que des de petit pateixo duna certa allrgia a les campanyes socials publicitries que amaguen les causes reals que provoquen la pobresa . No s un simplisme dir que hi ha pobres perqu hi ha rics. la gent s bona i solidria, per a vegades no pensem gaire en el que hi ha darrera duna situaci social de pobresa. aix tamb sha de denunciar. Per exemple: aquest dies sha reunit a la nostra ciutat de Barcelona el Consell de Govern del Banc Central europeu. Hem pensat en la part de responsabilitat que t aquest Consell de la pobresa que colpeja a 115 milions de persones a europa? de latur que amenaa superar els 6 milions a lestat espanyol, de les retallades en drets socials, laborals i ciutadans que posen en risc la salut i la vida de tantes persones, del deteriorament de leducaci que

aCCi SoCial
allunya laccs als estudiants de famlia treballadora a la Universitat, de degradar la democrcia i dimposar als tecncrates de lespeculaci financera? Per qu no posen la riquesa, acumulada amb el sofriment dels pobles, al servei dels drets socials i de la plena ocupaci? Perdoneu, per mereix la reflexi. No poden callar que la pretesa independncia del Banc Central europeu decideix el present i el futur de ms del 90 % de la ciutadania obligant a aplicar les poltiques dajustament i retallades de la despesa social. Quan i com canviarem aquesta paranoia brutal? resumint: les actuacions solidries sn bones, per no ha de servir per amagar les causes que provoquen la pobresa. Grcies a totes les entitats, grups i persones que amb les accions solidries contra la pobresa i lexclusi social fan possible lesperana i ens ajuda a seguir lluitant units per servir a les famlies i persones que ms pateixen la pobresa. Grcies per lentrevista i sobretot per la vostra feina. El Butlleti

>> Manuel Seliva

Bsicament ens assegurem de qu la situaci de necessitat sigui real i no hi hagi picaresca (abans de qu estigussim coordinats alguns anaven a ms dun lloc a demanar aliments) i normalment donem els ajuts alimentaris amb periodicitat mensual. els ajuts daltre tipus sapliquen segons els cas i la necessitat concreta. Quina opini t de 1a Marat de la pobresa de TV3? Hi han presentat projecte?

SOLIDARITAT
El nostre primer Mercat Solidari
Malgrat ser la 13a edici, moltes aMPa (associacions de Mares i Pares) del barri desconeixem aquesta moguda. el passat 12 i 13 de maig es va celebrar als voltants del Parc del Clot el Mercat Solidari amb un gran xit de participaci. el dia solejat tamb va ajudar. Com cada any un nombrs grup de voluntaris, vens del barri, va ajudar a dur-lo endavant. Setmanes abans, molts dells ja es posaven en marxa per anar a recollir donacions de material dempreses i entitats, emmagatzemar-les, preparant lots per les tmboles solidries, fent cartells.. . enguany sha decidit orientar-lo cap a la infncia del barri. la difcil situaci econmica afecta a moltes famlies Per aix, amb la collaboraci dels Serveis Socials del Clot-Camp de larpa i treballant en xarxa amb les direccions i les aMPa de les escoles, sha destinat la recaptaci a sufragar les despeses educatives bsiques de les famlies del Clot - Camp de larpa: material escolar, sortides, colnies... que ara per ara, i donada la dificultat en molts casos, no poden afrontar les famlies. Parant atenci el que representa aquest esdeveniment tan especial i en concret, els esbojarrats dies previs per enllestir-lo tot, un se nadona, com a nouvingut en aquesta experincia, que darrere dun premi duna tmbola hi ha un munt de tasques a fer, hores de feina, gent compromesa...tot un barri sencer que empeny. s aix el que tatrapa de deb, persones annimes, que et sonen de veure-les pel carrer i que amb el seu esfor desinteressat apuntalen la cohesi social del nostre barri en un moment com lactual en que molts vens, amb les administracions mirant cap a un altra banda, es veuen avocats a la precarietat. i en lltim esgla daquesta xacra no sha de trobar cap infant. el Mercat Solidari ha crescut, sha fet gran. amb la incorporaci de les aMPa del barri sha eixamplat el projecte i aix ajudar a garantir un relleu generacional. tot aix no seria possible sense la svia experincia i dedicaci dels que estant al front del projecte des dels seus inicis i tamb dels collaboradors (Federaci dentitats, comerciants, esponsors, districte de Sant Mart...)

ara, comencem a pensar en la 14a edici amb objectius i illusi renovada. Un altre repte per aconseguir plegats. Som-hi !
Comissi Del Mercat Solidari

juliol 2012

Drets sexuals i reproductius

DRETS DE LES DONES

Que son los derechos sexuales y reproductivos?

los derechos del cuerpo estn arrai-gados en los principios ms bsicos de los derechos humanos. en trminos generales, los derechos del cuerpo en la sexualidad y la reproduccin abarcan dos principios bsicos: 1.El derecho a la atencin de la salud sexual y reproductiva; 2.Y el derecho a la autodeterminacin sexual y reproductiva, denominados como derechos reproductivos a los cuales debe tener acceso la mujer y el hombre. los tratados internacionales en relacin a los derechos humanos lo insertan sobre la base para el reconocimiento y proteccin de los derechos del cuerpo en la sexualidad y la reproduccin, dado que contemplan dicha proteccin a derechos fundamentales como el derecho a la vida, la salud, la igualdad y no-discriminacin, la integridad personal y estar libre de violencia, que constituyen el ncleo de estos derechos; as como los que directamente son afectados cuando se violan los derechos reproductivos, como el derecho al trabajo y a la educacin. ministrar servicios de salud reproductiva; es resultado de la obligacin de proteger la vida y la salud de las personas sin discriminacin en cuanto al sexo. Para ello, deben tomar en cuenta las necesidades particulares de salud tanto de las mujeres como de los hombres, y dado que la salud reproductiva es fundamental para el bienestar, los estados deben tomar medidas afirmativas para garantizar que la atencin a la salud reproductiva est a disposicin y al alcance de todas y todos. la promocin del ejercicio responsable de esos derechos debe ser la base primordial de las polticas y programas estatales y comunitarios en la esfera de la salud reproductiva, incluida la planificacin de la familia. afecten la vida sexual y reproductiva de la mujer y del hombre. es por ello que promocin del ejercicio responsable de esos derechos de todos y todas debe ser la base primordial de las polticas y programas estatales y comunitarios en la esfera de la salud reproductiva, incluida la planificacin de la familia. la libertad de decisin procreadora exige como presupuesto el derecho a disponer de informacin y medios. el ejercicio responsable de cualquier libertad implica un previo conocimiento de su finalidad y de los medios para su consecucin. es totalmente necesario ofrecer una adecuada educacin sexual, que no puede reducirse a mera informacin sobre mtodos de control de la natalidad, sino que debe incorporar una visin antropolgica, social y tica de la paternidad y maternidad responsables. Segn mi experiencia profesional y personal, pienso que an queda mucho por hacer para lograr el ejercicio efectivo y determinar los derechos de salud reproductiva y sexual de una forma libre y responsable. Arelis Guaramato
Sociloga, Presidenta Asociacin de Orientacin a la Mujer Migrante en Catalua

2.Derecho a la autodeterminacin sexual y reproductiva, denominados como derechos reproductivos a los cuales debe tener acceso la mujer y el hombre
Se basa en el derecho a planificar la propia familia, as como el derecho a estar libre de interferencias en la toma de decisiones reproductivas y de la determinacin sexual, el derecho a estar libres de todas las formas de violencia y coercin que

los estados tienen la obligacin de su-

1.Derecho a la atencin de la salud sexual y reproductiva

juliol 2012

Educaci

CollaBoraCi

Racionalizacin? Del gasto pblico en el mbito educativo1

>> Si no parem les retallades (a la universitat, escoles, ESO,...) les conseqncies les patirem per molts i molts anys

despus de aos de incesante goteo de limitaciones presupuestarias tanto por parte del Gobierno Central como por la Generalitat, la actual crisis parece la excusa perfecta para asestarle a la educacin pblica el batacazo final. recibimos cada da un bombardeo de nuevas cifras y cada una parece ser peor que la anterior: que si la inversin pblica en educacin se est viendo reducida del 4,9% al 3,9% del PiB, que si el real decreto recin aprobado nos rebaja 3.000 millones de euros ms, o que las matrculas universitarias pueden llegar a aumentar nada menos que hasta el 66% respecto del ao anterior. stos y muchos otros nmeros publicados, resultan tiles porque nos ayudan a cuantificar la magnitud del problema al que nos enfrentamos. Sin embargo, poco se ha hablado de la autntica razn que ambos go1)

biernos inteligentemente han maquillado aprovechndose de los sucesivos acontecimientos entorno a la quiebra de los mercados. Y es que detrs de recortes y despidos, se esconde una preocupante ideologa directamente orientada hacia el sectarismo social y la desigualdad. estas medidas de mbito terico en los programas educativos son, a largo plazo, ms restrictivas que las econmicas.

...el Ministerio de Educacin afirma que ni la educacin ni la investigacin estn aportando ningn tipo de beneficio
el concepto de igualdad se concebir, a partir de ahora, solamente

el ttulo completo del real decreto-ley 14/2012 que establece los ltimos recortes en la educacin es el siguiente:Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalizacin del gasto pblico en el mbito educativo.

como una forma de aumentar el gasto pblico y, en consecuencia, podemos olvidarnos de que temas como las diferentes opciones sexuales, los modelos de familia y la diversidad social en general, se traten en las escuelas. Se fomentarn ideas entorno al aumento de la propiedad privada o los peligros de los diferentes nacionalismos; volvern a las aulas los roles clasistas y se marcharn de ellas los alumnos extracomunitarios. el objetivo es por lo menos claro: educacin para unos pocos y conformismo social para todos. desde el Gobierno Central, el Ministerio de educacin afirma que ni la educacin ni la investigacin estn aportando ningn tipo de beneficio al estado y por esta razn, se ha reducido en un 75% la inversin en i+d+i (investigacin, desarrollo e innovacin). los ministros Wert y de Guindos, junto con sus secuaces, no slo van en contra de la universidad pblica sino que propugnan un sistema de gobierno econmico-productivo sin lugar para la
juliol 2012

Racionalizacin? Del gasto pblico en el mbito educativo

firme y reivindicativa pero de forma distendida y pacfica. las paralizaciones empezaron mucho antes de la hora convocada ya que miles de estudiantes salieron desde diferentes campus universitarios. stos se reunieron en Plaza Universidad con el resto de sus compaeros para bajar, todos juntos, por Va laietana. encabezaban el descenso representantes de las guarderas, seguidos por el amplio sector de la educacin obligatoria y el bachillerato. Cabe destacar la participacin de miembros provenientes de formacin profesional, ciclos formativos y escuelas de arte y msica, mbitos muy afectados y a menudo poco visibilizados. Padres y madres acompaados por sus hijos menores, colectivos de personal de administracin, profesorado y alumnado, dejaban claro su rechazo hacia la desaparicin de las guarderas pblicas, el aumento del ratio de nios por aula y la disminucin del profesorado y empleados pblicos. el movimiento universitario cerraba la larga marcha, seguido en todo momento por una estela gris de mossos y furgones. la presin policial se hizo notar desde el inicio del evento y, con un despliegue ms que excesivo, no sirvi ms que para crispar los nervios de unos y reprimir la voluntad de expresin de otros. la jornada termin en la estaci de Frana donde se realiz una asamblea conjunta que dur aproximadamente hasta las 16:00 de la tarde. Pero esta pasada huelga no debe entenderse como un hecho puntual y aislado, sino como la continuacin

edUCaCi
de un movimiento que no ha hecho ms que empezar. Facultades de todos los campus se han organizado en comisiones que trabajan cada da en movilizaciones de tipo administrativo en los centros. las evaluaciones se compaginan con las asambleas asumiendo la responsabilidad que se nos dio en el momento en que accedimos a una educacin pblica. Profesores y alumnos hemos aparcado momentneamente nuestras obligaciones ms inmediatas para volcarnos de lleno en la reivindicacin de nuestros derechos y para recordar que somos nosotros los que constituimos la universidad, la escuela y la educacin. ahora ms que nunca, hay que demostrar la madurez de la comunidad estudiantil a la vez que est en juego la poca reputacin que todava nos pueda quedar ante la opinin pblica. Una universitaria en lucha http://etsabenlluita.blogspot.com. es/

>>Les escoles del barri tamb estan en lluita

investigacin, y lo dicen abiertamente. Segn este tipo de sistema, el acceso a la universidad sera muy limitado y exclusivo para unos pocos elegidos que fueran necesarios. en cuanto a Catalunya, basta con observar el hecho sntomatico de que la Secretara de Universidades de la Generalitat, est ubicada dentro de la Consellera deconomia i Coneixement. en este contexto, el pasado 22 de mayo tuvo lugar una huelga de protesta contra los recortes en todos los niveles de la educacin pblica. en Barcelona, alrededor de unos 25.000 manifestantes segn la Guardia Urbana y 150.000 segn los principales sindicatos2, participaron juntos en una marcha de ambiente ejemplar. todo el recorrido se realiz con una actitud

2)

Cifras extradas del peridico el Pas (Catalunya) del da 22 de mayo.

10 juliol 2012

Alchemika

JUNta itiNeraNt

Dimarts 18 de setembre, a les 8, al Bar alchemika (c/ Guinard 26)

Per fi, desprs de demanar-ho moltes vegades, sha fet la Comissi de Seguiment dalchemika. la veritat s que el contingut ha sigut decebedor (i en algun punt molt indignant), per per fi tenim dades ms actualitzades i concretes. la biblioteca no funcionar fins al novembre o desembre per nosaltres, laVV del barri, hem demanat que es faci el possible perqu sinauguri durant la Festa Major. el que havia de ser el centre de barri el districte ho vol dividir en diferents parts, la majoria concedida a determinades entitats. des de laVV sempre hem demanat que sigues gestionat de forma totalment oberta a tothom, ja sigues a travs de la Federaci dentitats del Clot-Camp de larpa o directament pblica (en ambds casos seria possible que alguna entitat hi tingus el seu local social), per el nou regidor prefereix que sen responsabilitzin altres i, de pas, estalviar-se de dedicar-hi recursos. Ja hem manifestat que no hi estem dacord i hem reivindicat que almenys la sala dactes i alguna altra sala siguin de gesti totalment pblica. Sembla que, almenys aix, s que es far. el punt indignat va ser que sens va comunicar que la Generalitat havia decidit alentir el ritme de les obres de lequipament per a gent gran (centre de dia i residncia) de manera que les

Junta Oberta Itinerant

>>A la part de la biblioteca noms hi falta basicament el mobiliari i els llibres

obres actuals no acabarien fins el 2014 i desprs encara quedaria lacondicionament interior i laprovaci de la gesti, amb el que, si no hi fem res, podria ser que no es posessin en marxa fins daqu 3, 4 o 5 anys. amb el nivell de necessitat social daquests equipaments que hi ha no ho podem permetre. Ja en parlarem el dia 24, per alguna cosa haurem de fer per evitar que es vagin gastant els diners de tots en la Formula 1, en desgravacions pels poderosos, en salvar als banquers, etc. i, en canvi que no hi hagi diners per atendre a la gent gran que est en les pitjors condi-

cions (de salut, econmiques, familiars, etc.) i vivint situacions insofribles. Per altre banda, us animem a venir a aquesta Junta oberta itinerant de laVV perqu (a ms de poder prendre un refresc baratet pagat per laVV) tamb recollirem idees i propostes sobre la biblioteca: sobre quin tema voldrem que sespecialitzs? Voldrem que tingus algun centre dinters ? en quan al nom: a ms de dir-se alchemika, volem proposar el nom dalguna escriptora o escriptor ? ....

No us ho perdeu!

juliol 2012

11

Per un pas digne i respectat

ACTIVITATS

vine a la bicicletada amb senyeres i cassolades

Dissabte 8 de setembre-a 2/4 de 12 (11.30) davant de lavv (c Sibelius, 3)
i gradualitat dopinions, per estem segurs que segueix havent-thi un molt ampli consens en el que s bsic: en temes de llengua cal donar preferncia al catal perqu aquest asseguri la seva plena pervivncia, una bona vitalitat i el seu s social en tots els mbits i, al mateix temps, cal conservar la riquesa que representa el castell en tots els aspectes: diversitat interna, obertura a altres cultures i pasos, etc. en temes dautogovern la gran majoria defensem que es respectin plenament les compe-

ltimament els poderosos ens ataquen per tantes bandes (laboral, augments abusius, retallades brutals en serveis bsics, espoliaci dels impostos que paguem els que els paguem, ...i un llarg etc.) que estem deixant en segon pla, o oblidant-ho directament, els greus atacs que tamb pateix la llengua catalana, lautogovern que representa que tenim i els recursos i finanament que haurem de tenir en justcia. en tots aquests temes hi ha dins del pas, lgicament, diversitat

>> Podeu venir a partir de les 11 per ajudar-nos mtuament a preparar-ho tot: bicis,....

tncies de la Generalitat, que el poble catal (com els altres) tingui dret a decidir en llibertat sobre el seu futur i el seu autogovern i que el sistema de finanament i dinversi sigui just, solidari i totalment transparent (ara no ho s), per sense haver de dependre de les burocrcies centralistes de Madrid, sense haver danar-hi a pidolar. recordant aquests temes catalans no volem de cap manera obviar, ni disminuir, les greus responsabilitats dels governs catalans, i de les elits econmiques i poltiques daqu, en la molt complicada situaci actual i en les greus repercussions socials de les poltiques neoliberals que apliquen. aix ho hem dit mil vegades i ho seguirem dient mentre calgui: estem totalment en contra de les poltiques del Govern de CiU que retallen als de baix mentre beneficien als poderosos i deixen saquejar els recursos pblics del pas. Volem un canvi a fons en el govern, per sempre hem defensat i defensarem que Catalunya sautogoverni. ara creiem necessari que, aprofitant aquesta diada del 11 de setembre, es destaquin aquests temes que alguns consideren secundaris. o encara pitjor: alguns consideren (amb bona intenci o no tanta) que el tema de les llenges i lautogovern es cosa de la burgesia catalana, distraccions que ens posa el sistema, .... quan s tot el contrari: la llengua s del poble, lautogovern ha de ser del poble. No entrarem aqu en detall dels diferents temes per manca despai, per tothom hauria de saber que els atacs a la llengua no paren (a lescola, a lajuntament, ... arreu) i venen del PP

Per altra banda tornem a convidar a tothom a posar senyeres als balcons l11 de setembre. Les bones tradicions shan de mantenir i promocionar.
12 juliol 2012

ACTIVITATS
i del govern centralista, per tamb dels jutges neofranquistes que dominen gran part de lestructura judicial i de la premsa ms reaccionaria de Madrid. aix mateix est molt clar que el govern central tamb est utilitzant lexcusa de la crisi, i la tramposa i illegitima sentencia sobre lestatut, per retallar competncies, inversions i recursos a la Generalitat. Hi ha tants exemples de tot aix .... que s una evidncia. carrer tot aix i, en aquest cas, la proposta concreta de fer-ho seria una bicicletada en la que la gent ports senyeres, smbols anti-retallades, ....i tamb xiulets i cassoles per expressar la nostra indignaci i la determinaci de lluitar per una Catalunya molt ms justa, democrtica i lliure. la bicicletada tindr parada en punts significatius del barri, tant en un sentit reivindicatiu (davant dels CaP de les escoles , i instituts, etc.) com de protesta a travs de breus cassolades (davant dels bancs, loficina de la Generalitat, renfe-adif, el districte,etc.). Creiem que pot ser un acte que tingui certa repercussi en el barri i, sobretot, que serveixi per visualitzar que molta gent no acceptem tots aquests atacs (dun tipus i de laltra) i que estem disposats a lluitar i construir alternatives per aconseguir un futur i un pas digne, just i lliure. aix que ja ho sabeu: agafeu tots la bicicleta, la senyera, el xiulet i la cassola i tots a 2/4 de 12 davant de la soci que, desprs de les vacances, ser hora de reprendre les lluites. els que no tingueu bicicleta tamb tindreu un recorregut a fer ms curt i amb menys punts de parada. Per tant, ning t excusa, us esperem a tots i totes.

Manifestem la nostra indignaci: amb bicicletes, senyeres, xiulets i cassolades

Com en altres temes, creiem que cal expressar i manifestar pblicament al

En acabar : pica-pica a la plaa del Mercat a la 1

en acabar la bicicletada es far un pica-pica i es llegir el manifest de la Comissi 11 de Setembre del ClotCamp de larpa. tot est obert a la vostra participaci: la bicicletada, el pica-pica, la Comissi, ....

Comptem amb tu.

Xerrada: Pacte fiscal, dficits fiscals i dficits socials Dijous 20 de setembre - a 2/4 de 8 - al nostre local
Parlar: Maite Vilalta, economista i professora de la Universitat de Barcelona
alguns poltics insisteixen ltimament en que gran part dels problemes dels ciutadans i de leconomia venen dels dficits fiscals amb la resta de lestat, i que les solucions sn el pacte fiscal, ms sobirania, etc.. Sembla que en part pot ser aixi per no est molt clar. Per aix hem demanar a la Maite Vilalta, que coneix b el tema, que ens informi de les dades reals, de les diferents alternatives, daltres aspectes importants que hi influeixen, etc.. Si vols acostar-te ms a la realitat daquest tema no faltis a la xerrada.

juliol 2012

13

Copagament

el copagament (impost als malalts)

Metges, economistes, socilegs, farmacutics, filsofs, representants venals i experts en poltiques pbliques han manifestat el seu rebuig al copagament i han proposat altres mesures realment efectives per millorar el funcionament de lassistncia sanitria, com sn, augment del finanament (per millorar i augmentar la cartera de serveis), racionalitzaci de la despesa (gastar millor), incls el farmacutic, revisi i transparncia dels concerts (i diferents formes de subcontractaci sanitria de la qual Catalunya s lder amb ms del 50% de subcontractaci), disminuci de les despeses burocrtiques (que el copagament augmentaria) per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari general i del catal en particular.
i si no rectifiquen abans, el copagament est anunciat que entri en funcionament el dia 23 de juny, deu ser per lo de les revetlles, les cremades i accidents. el que vol dir que filen molt prim valorant els guanys.

El copagament debilita la solidaritat amb els ms malalts, els ms vells i els ms pobres. Els arguments psicolgics, financers i deficincia social que argumenten a favor del copagament sn banals a la llum de la discapacitat tributria que tenen els nostres governs. Noms cal repassar lhemeroteca dels escndols financers dels ltims anys per adonar-se fins a quin punt el nostre sistema tributari s un formatge Emmental amb els forats bastaria per fer desaparixer el dficit present i futur dun sistema sanitari i ms.
Roger Bernat Landoni Associaci en Defensa de la Sanitat Pblica. el 40% del frmac, com passa ara. la novetat sestableix per als que tenen ingressos que oscillin entre els 22.000 i 100.000 euros, que hauran de pagar un 10% o un 50% ms del frmac. els que cobrin ms de 100.000 pagaran el 60% medicament. els malalts crnics continuaran pagant com fins ara (un 10%). a ms, a les famlies nombroses, independentment dels ingressos que tinguin, no els canviar tampoc la situaci actual (pagament del 40%). ana Mato va reconixer lescassetat de trams establerts i que equiparen, per exemple, el pensionista o actiu que ingressa 24.000 euros lany amb

sin ms de 100.000 euros pagaran el 60% del medicament receptat, amb un mxim mensual de 60 euros, segons va explicar la ministra. Quant a la poblaci activa, els trams sn semblants. duna banda, els atu...aquesta crisi sarreglar o no, per ser a costa del patiment de tots nosaltres, ciutadans treballadors, pensionistes, malats... rats de llarga durada que ja no estiguin cobrant la prestaci datur tindran finanat el 100% dels frmacs, va indicar Mato. els que tinguin rendes inferiors a 18.000 euros lany pagaran

Com ens afectar el copagament?

els pensionistes amb rendes per sota de 22.000 euros lany pagaran el 10% del preu dels medicaments, amb un mxim de 8 euros al mes, mentre que els que ingressin entre 18.000 i 100.000 euros pagaran el 10% del preu del medicament amb un mxim de 18 euros mensuals. els que ingres-

Guia fcil per INSUBMISOS: NO vull REpagar leuro de la vergonya

Lassociaci Dempeus per la Salut Pblica, amb lajut i col.laboraci de CafeAMBllet , ha ellaborat un PDF amb informaci prctica per a insubmisos farmacutics. Per veure el PDF complert cal adrear-se a: http://puntsdevista.wordpress.com/2012/07/09/guia-facil-per-insubmisos-no-vull-repagar-leuro-de-la-vergonya/
14 juliol 2012

teMa CeNtral

ja ha comenat! No lacceptem!
el que en percep 80.000. tots dos hauran de pagar el mateix percentatge pels medicaments amb un mxim de 18 euros en el cas dels pensionistes, o la meitat del frmac en el cas dels actius, i aix que les possibilitats econmiques de cadasc difereixen i molt. Per, segons va explicar Mato, hi ha problemes tcnics que impedeixen o dificulten establir ms trams que facin ms just el sistema. a ms, hi ha la qesti de la vulneraci de les dades personals. el gran problema daquest nou sistema s, sobretot, la posada en marxa. el pagament en funci de la renda obliga a creuar les dades del titular de la targeta sanitries amb les dades dHisenda, i Ells salvaran els seus bancs i amb el que costar es podrien evitar les retallades de la sanitat pblica. aix obligar a un pagar una quantitat no especificada. tampoc no se sap del cert quan es podr aplicar. Malgrat la importncia de laprovaci daquest nou sistema, lestalvi s insuficient, tal com va assenyalar el conseller Boi ruiz, sobretot quan lordre que va donar lequip econmic de Mariano rajoy -els ministres luis de Guindos i Cristbal Montorova establir la necessitat de retallar 7.000 milions de despesa sanitria, ms enll dels pressupostos generals de lestat. Una altra mesura s la que fa referncia a evitar el turisme sanitari. Segons Mato, sadaptar la normativa europea relativa a latenci a ciutadans estrangers i que obligar a modificar la llei destrangeria. Segons Sanitat, el Sistema Nacional de Salut est assumint amb crrec als pressupostos lassistncia sanitria de persones que ja la tenen coberta des del seu pas. Concretament, gaireb

>> Han obligat als farmacutics a ser recaptadors dimpostos

700.000 estrangers han accedit sense dret a la targeta sanitria, cosa que ha ocasionat una despesa de 917 milions deuros. Per evitar-ho, espanya posar en marxa els mecanismes que calgui per facturar de manera rpida i directa al pas dorigen. Com a exemple, va denunciar Mato, hi ha persones que vnen a espanya, sempadronen i amb aquest empadronament obtenen la targeta sanitria, la converteixen en targeta europea, tornen al seu pas dorigen i la factura del seu pas dorigen la paguem a espanya. altres mesures destalvi se centren en farmcia, amb lelaboraci dun nou sistema dactualitzaci de medicaments (nhi haur que es trauran del finanament i shi quedaran els ms econmics), que permetr un estalvi de 400 milions, segons les previsions del Govern. Per altre banda el Govern de la Generalitat es reafirma en: Mantindrem leuro per recepta encara que ens pesi. Com a mxim pot representar 60 euros a lany per persona. Est plantejat amb la finalitat de moderar labs del consum que tots sabem que existeix en productes farmacutics.

desprs de que cada dia ens bombardegen amb noticies sobre corrupci del poltics, catstrofes bancries, gestions fraudulentes de responsables sanitaris, equips de futbol que no paguen a Hisenda, i que el pas sen va a norris, la conclusi es que aquesta crisi sarreglar o no, per ser a costa del patiment de tots nosaltres, ciutadans treballadors, pensionistes, malats... ells salvaran els seus bancs i amb el que costar es podrien evitar les retallades de la sanitat pblica. daquesta crisi sen beneficien les entitats privades que asseguren que et donaran un tracte preferent i la millor asistencia mdica aix diuen en els seus anuncis que omplen tots els mitjans de comunicaci, diaris, rdios, televisi, incls al carrer prop de la nostra seu hi ha una oficina que se anuncia amb una foto ben esgarrifosa, per animar als clients. aix s el que volen, que els ciutadans sespantin i paguin. Com sempre recomano, em de seguir estant alerta de tots els canvis que patirem i no deixar que es trepitgin ms. reclamar sempre que no estiguem de acord en les decisions que prenen sobre la nostre salut.
juliol 2012

15

MANIFEST CONTRA LAPLICACI DEL REIAL DECRET LLEI 16/2012 DEL 20 DABRIL DEL GOVERN ESPANYOL
aquest decret, semblant a la llei mnibus de la Generalitat de Catalunya, pretn implantar mesures precipitades, desgavellades i injustes, amb una clara estratgia ideolgica ms que econmica i amb moltes evidncies dinconstitucionalitat, ja que modifica drets, normes i competncies establertes per la llei General de Sanitat del 1986, la llei de Cohesi i Qualitat del Sistema Nacional de Salut del 2003, la llei General de Salut Pblica del 2011 i a Catalunya la llei dordenaci Sanitaria (loSC) de 1990 i lestatut de Catalunya del 2006 i la llei orgnica destrangeria 4/2000. LA ASSOCIACIO DE VENS DEL CLOT-CAMP DE LARPA: MANIFESTEM: la nostra frontal oposici a la decisi presa pel govern estatal de negar el dret a la salut a una part de la ciutadania, considerant-ho un greu retrocs pel que fa a laccs als drets fonamentals de les persones, sense discriminaci de cap tipus i al marge de la seva situaci administrativa. DENUNCIEM: 1er Que es tracta de la negaci dun dret basic i universal, que pretn generar un model de societat fracturada, no igualitria, amb diferents categories de persones: aquelles que mereixen un tracte digne i hum i aquelles que no. 2on Que la mesura discrimina encara ms a aquells collectius ja vulnerables, afectats per la pobresa, latur, els abusos en la contractaci laboral i/o el fracs escolar. 3er Que refora lestigmatitzaci que es fa des del Govern de lestat en relaci a les persones immigrants en tant que causants duna part del dficit del sistema sanitari pblic, consolidant aix un discurs demaggic xenfob i racista. 4rt Que per aquest motiu posa en perill tota la tasca de cohesi social i convivncia que les entitats del districte realitzem dia a dia, des de fa molts anys. 5 Que imposa la indignitat per decret al collectiu professional implicat, ja que el seu principi tic bsic s ajudar a aquell que ho necessita, sense discriminacions de cap tipus. el decret exigeix als professionals sanitaris convertir-se en collaboradors cmplices duna llei que atenta directament contra els drets humans. 6 i que, a ms, es tracta duna mesura en termes econmics poc efectiva a curt termini i potencialment ms costosa a mig i llarg termini. deMaNeM: 1er Un posicionament clar i contundent per part dels partits de loposici i altres institucions per tal daturar laplicaci de lesmentat decret. 2on Un posicionament clar i contundent per part de la Generalitat de Catalunya en front aquest decret, tenint en compte que el Govern catal t competncies en salut que sn de rang superior a lesmentat decret del govern espanyol. 3er a lagncia de Salut Pblica de lajuntament de Barcelona, que continu garantint la tutela de la salut pblica a tota la poblaci, contemplat en larticle 43.2 de la Constituci espanyola. Barcelona, 15 de Maig 2012

BREUS
Millores en la neteja
Una de les prioritats de lactual regidor del districte s el de la neteja dels carrers i en aquesta lnia shan fet alguns canvis que shaur de veure si tenen repercussi positiva. en aquest sentit i a nivell de tota la ciutat tamb sha fet la campanya No s ms net qui ms neteja sin qui menys embruta. de totes maneres, lactual contracte de neteja, que va ser fet per lanterior govern municipal, ja va representar una forta inversi i una millora en alguns aspectes. tot i aix, hi ha alguns sectors del barri que tenen deficincies, i un daquests s el ms proper a Sant Pau, per sobre del carrer Freser i concretament la zona de dos de Maig. Hem comentat el tema al districte i ens han dit que ja estan treballant en lassumpte i que properament shan de veure els resultats. esperem que sigui aix. de totes maneres, haurem de procurar de que sembruti menys (aix depn de tots nosaltres) i aix es poguessin destinar a altres usos alguns dels 8 milions deuros anuals que ara es dediquen a la neteja dels carrers del districte. s cosa de tots.

>> Hi ha sectors on sha de millorar

16 juliol 2012

Plataforma de Afectados por la Hipoteca

HaBitatGe

La hipocresia que nos invade.

Publiquem la carta que el nostre company va enviar als diaris, explicant el que li va passar recollint firmes per la ILP per la daci en pagament en les lleis hipotecaries. Per cert seguim recollint signatures, podeu passar pel local quan vulgueu
el martes pasado da 22 de mayo, la PaH (Plataforma de afectados por la Hipoteca) de la cual formo parte como fedatario, reciba en el curso de la gala del premio Cataln del ao, (una de esas actuaciones a las que el sistema nos tiene acostumbrados, que no sirven para nada, pero que mantienen amuermado al personal) el premio Merc Conesa. el mircoles da 23 a las 18,00 horas, me encuentro recogiendo firmas de la PaH que tienen como finalidad la reforma de la ley Hipotecaria, mediante la utilizacin de una ilP (iniciativa legislativa Popular), para impedir que las entidades financieras continen por este camino sin salida que est provocando la exclusin social de miles de familias en espaa, y dejndolas sin presente y sin futuro. Sobre las 18,15 se presentan dos agentes de la Guardia Urbana de Barcelona, (en algn momento llega a haber cinco agentes, lo que demuestra que una persona con un megfono, una mesa, un bolgrafo y papel puede ser muy peligrosa) que me piden informacin de lo que hago, cosa que les explico con agrado, tras lo que aaden que es una actividad muy loable. Cuando les pido que hagan el favor de firmar y sumarse a la iniciativa, me contestan que llevar uniforme se lo impide (ya hemos visto ltimamente por diversas actuaciones policiales, que el uniforme cambia bastante a las personas que lo llevan). Por ltimo, parece ser que consultan con sus superiores y tras proceder a mi identificacin, (no se si para publicar mis datos en esa estupenda pgina de los Mossos, que en teora sirve para que los ciudadanos se denuncien los unos a los otros) todo y que les manifiesto que estoy como miembro de la asociacin de Vecinos del Clot Camp del arpa, llegan a la conclusin de que al no haber pedido permiso para el uso de la mesa y del megfono, he de abandonar mi actividad de voluntariado. Claro, yo no soy ningn famoso que pueda salir en la tele, en ese maravilloso programa del voluntariado que se emita la noche de ese mismo mircoles en tV3, de cara a engrasar la pantomima de su maravillosa Maratn Contra la Pobreza que nos estn preparando, y por si fuera poco, digo a los ciudadanos que pasan por la calle y me quieren escuchar, cosas que desde el sistema y los medios de comunicacin convencionales no se acostumbran a decir. Soplan malos tiempos para la democracia, estamos en el Gran Hermano de George orwell y volvemos a los tiempos de la caridad cristiana, aunque eso s, la iglesia Catlica continuara sin pagar el iBi. atentamente, Domiciano Sandoval Valbuena

BREUS
Vibracions: ni a la Lnia II ni a lAVE
Quasi totes les lnies ferroviries soterrnies de les ciutats es noten (ms o menys) en els edificis que sn a pocs metres. en la lnia ii del metro, desde que es va inaugurar lany 1995, tamb shan notat algunes vibracions al pas dels trens com es podia, i es pot, comprovar en la superfcie del carrer Valncia del nostre barri. Per, des de fa un o dos anys, les vibracions han anat augmentant i els vens shan queixat a tMB i a lajuntament. Segons ens han informat en el districte, sha intentat millorar el tema amb el llimament de les vies per disminuir la fricci, per la millora ha estat molt poca. Per solucionar aquest problema de forma definitiva sha acordat canviar la base de les vies >> Lnia II: les vibracions han anat a ms posant-hi plaques de goma (tamb se li diu mantes) que reduiran molt les vibracions que arribin als edificis. aquesta s una intervenci important a nivell tcnic i econmic i, de moment, en el districte no ens saben dir en quines dates saplicar efectivament, per sembla que ser a curt termini. anirem vigilant el tema. Seguint amb el tema de les vibracions, hem demanat al districte que es convoqui una reuni de la comissi de seguiment del tnel de laVe on es concretin els detalls de laplicaci de la mateixa tcnica (plaques de goma entre les vies i les estructures de formig) per garantir que de bon principi es facin les coses b i amb totes les garanties : informaci plena als vens i aV, inversi necessria i suficient per tenir els millors resultats, zones daplicaci, proves prvies exigents, etc.. en principi, ladiF ja ha previst tot aix, per lexperincia ens diu que si no sest a sobre, el grau dexigncia i de inversi pot no ser sempre el realment necessari. Per tant, animem a tots els afectats a participar en aquestes tasques de control junt a laV i la Plataforma.
17

juliol 2012

Centre nazi: ni aqu ni enlloc !

aNtiFeiXiSMe

La lluita antifeixista es refora i segueix

l'obertura del Casal tramuntana (o Militia) al carrer independncia, a principis d'any, ha provocat la uni i coordinaci de totes les entitats i persones, del barri i d'arreu, que veiem clarament els perills que representaria la normalitzaci d'un centre que, rere la imatge de centre social cultural, recreatiu, excursionista, etc. i amb una retrica antiglobalitzaci, rebel, inconformista, etc. ... vol vendre un pensament identitari que no s ms que el parany per introduir a alguns joves per un cam ideolgic que, ms tard o ms d'hora, porta a les concepcions totalitries feixistes i nazis. tenim exemples ms que suficients, en els anys 20 i 30 del segle XX i en el que est passant a altres pasos d'europa (Casa Pound a itlia, aurora dorada a Grcia, ...), de com s'aprofiten de les greus situacions econmiques per vendre ideologia totalitria. evidentment la imatge que ara volen donar no s aquesta, per si mireu a fons les seves webs, els seus lligams amb altres organitzacions ultra-dretanes,... veureu que, desgraciadament, el perill s real. Moltes entitats del barri i de fora van signar el manifest de la Uni Contra el Feixisme i el racisme (UCFr) que vam publicar en l'anterior Butllet, es va demanar a l'ajuntament que fes tot el possible per evitar l'existncia de centres nazis i es va convocar una manifestaci pel dia 5 de maig. el ple del districte es manifesta clarament contra el nou nazi-feixisme en el ple del districte del dia 3 de maig el grup de iCV-eUa va proposar el segent punt, que es va aprovar: Que el Govern del Districte prengui les accions legals que siguin al seu abast per dur a terme el tancament del Casal Tramuntana i posteriorment sen faci el seguiment, a fi que no es torni a obrir en cap lloc del nostre districte ni de la nostra Ciutat; Que sen faci
18 juliol 2012

trasllat daquesta decisi al Govern de la ciutat i, si sescau, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a lobjecte que no es permeti lexistncia de cap casal o centre de qualsevol tipus on es

promogui el racisme i la xenofbia. en relaci a aquest tema es va aprovar la segent declaraci institucional amb el suport de tots els grups poltics del districte:

AL CONSELL PLENARI DEL DISTRICTE DE SANT MART

I. El feixisme es un model ideolgic que no deixa lloc a les formes ms elementals de la convivncia democrtica. Persegueix com objectiu lEstat totalitari de masses. II. El moviment del feixisme basa part de la seva ideologia en conceptes semblants o iguals als de grups extremistes de caire autoritari. III. La proliferaci didees feixistes durant els anys vint del segle passat va portar Europa a la destrucci, lodi i la ms terrible de les guerres viscudes fins aleshores. IV. Als ltims anys observem nous moviments a diferents pasos dEuropa, que tenen com objectiu la reactivaci dels principis del nacionalsocialisme. V. Seguint una estratgia comuna a diferents pasos europeus, aquests moviments intenten tornar a influir en la societat civil mitjanant tctiques de mercadotcnia modernes i avanades. VI. Estudis drgans democrtics , governamentals i organitzacions no governamentals darreu Europa coincideixen en que es una tctica comuna daquests moviments obrir locals a grans ciutats europees i iniciar activitats culturals com concerts, presentacions de llibres, xerrades dels seus lders ideolgics, excursions i altres activitats de lleure i doci normalment associades a les activitats de la societat civil democrtica dels nostres venats. VII. En els darrers mesos al Districte de Sant Mart detectem la presncia de moviments de caire feixista. Aquesta presencia no es limita a activitats privades , sin tamb a manifestacions a la via pblica. Segueixen una mena de protocol dactuaci que ja coneixem daltres indrets i que estan prou documentades. Per tot aix, i de conformitat amb larticle 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgnic Municipal de lAjuntament de Barcelona, els grups municipals sota signants presenten al Consell Plenari del Districte de Sant Mart la segent:

DECLARACIO INSTITUCIONAL
PRIMER : Posem de manifest la nostra total condemna vers qualsevol moviment que representi idees ideolgiques o mostri l intenci de fer feines de divulgaci de l ideari feixista. SEGON: El Consell de Districte de Sant Mart donar suport a poltiques de prevenci contra aquest fenomen social i recolzar i patrocinar activitats de divulgaci i informaci per tal dalertar el venat i sobre tot el nostre jovent del perill i les veritables intencions daquests moviments. QUART: El Consell de Districte de Sant Mart vetllar per la practica duna poltica de tolerncia zero vers qualsevol manifestaci o intent de difusi dideari feixista o neofeixista. Grups Municipals del Districte de Sant Marti de: CiU,PSC, PP, ICV-EUA, Unitat x Barcelona Barcelona, Sant Mart 3 de Maig de 2012

Centre nazi: ni aqu ni enlloc !

aNtiFeiXiSMe

Gran manifestaci antinazi al barri

la manifestaci convocada per UCFr va ser un xit: unes 1000 persones es van manifestar pels carrers del ClotCamp de l'arpa i de Sagrada Famlia reclamant tanquem el centre nazi, feixistes ni al Clot ni enlloc. l'ambient estava una mica enrarit perqu el dia abans hi havia hagut, al carrer rogent, una baralla o una agressi (no est clar) en la que va resultar ferit un dirigent de Plataforma de Catalunya que va ajudar a muntar el Casal Militia (ara tramuntana), per la manifestaci va anar fora b. Si que ms tard hi va haver una actuaci desproporcionada dels Mossos d'esquadra al identificar a un grup de joves, cosa no estranya si es t en compte la deriva agressivament repressiva que est imprimint Felip Puig a les actuacions policials relacionades amb mobilitzacions populars. Per cert, no volem deixar de condemnar la violncia que hi pogus haver hagut al carrer rogent (en un

sentit o un altre o en els dos), tots els demcrates ens hem de conjurar perqu els conflictes que hi hagi no es transformin en odis irrefrenables ni en violncies. Cal seguir ....informant, argumentant, lluitant ... la manifestaci noms va ser el principi de la lluita de fons que s'ha de fer (a les famlies, als instituts, a les entitats i institucions, ...) per evitar que el nou feixisme utilitzi les greus dificultats en qu es troba una part important el jovent del pas (atur, perspectives negatives, individualitzaciallament, etc.) per enfocar-los cap a la xenofbia, el fanatisme i l'agressivitat que poden portar a la ideologia feixista. Un exemple clar d'aix s el que passa a la Casa Pount de roma, que s una clara referncia de molts d'aquests grups o centres. Sigui quin sigui el resultat que es pugui aconseguir a travs de les institucions (que tenen uns lmits molt clars i que podrien afavorir el seu victimisme)

sempre s'haur de fer mfasi en la pedagogia humanista, la defensa de la llibertat i la igualtat,.... i en diferenciar entre els que simplement poden creure en certes idees o prejudicis i els que les utilitzen per aconseguir objectius de poder i d'organitzaci que, si no tenen fre, poden portar a bogeries poltiques molt destructives. les espantoses experincies histriques ens han de motivar, per tamb el qu s'est veient que fa (i el que pot voler fer) el partit nazi aurora dorada a Grcia. No badem.

>> La manifestaci noms va ser el principi duna gran tasca de lluita (argumental, social, etc.) per evitar lextensi de les ideologies totalitries, es disfressin com es disfressin

Comerciant, si et vols anunciar a El Butllet trucans i tinformarem

675 842 967

juliol 2012

19

Hipercor

el raC delS VeNS

25 aniversario de la masacre de Hipercor

Foto: antonio Herrera

>> 19 de Junio de 2012, 25 Aniversario de Hipercor

este ao se cumple el 25 aniversario del atentado de HiPerCor por parte del comando Barcelona de la banda terrorista eta, que cost la vida a 21 personas y 45 heridos eta haba colocado un Ford Sierra en el ParKiNG 1, provisto de una bomba con 30 kg de amonal, y 100 litros de gasolina. la explosin tuvo lugar a las 16,10 h del 19 de junio de 1987. Mi amiga Marisol, me cuenta con lagrimas en los ojos que robert, su hijo, que tena 11 aos, y empezaba las vacaciones escolares, le dio permiso para ir a las cuatro de la tarde a HiPerCor, para ver juegos de ordenador con unos compaeros de clase. Marisol estaba trabajando cuando escuch por radio la noticia. inmediatamente llam por telfono a las madres que vivan en el barrio, y se encontraban cerca del Centro Comercial. Marisol vivi uno de los momentos ms angustiosos de su vida. Hasta que robert, solicit unas monedas a una vecina para llamarla por telfono, y tranquilizarla: Mam han puesto una bomba en HiPerCor. aunque estbamos cerca del Centro, afortunadamente no nos ha pasado nada el expresidente de la Generalitat, Jordi Pujol, en el PeriodiCo, a la pregunta hay que perdonar?, con20 juliol 2012

testa: quien pueda y sepa perdonar, s. Pero a quien se le muri la mujer, una hija en ese atentado, yo no me atrever a decirle nada. Pero, SiN olVidar lo que ha pasado, hay que mirar al futuro. Jos Barrionuevo, el que fuera Ministro del interior cuando ocurrieron los hechos, declaraba en el mismo diario: Jordi Pujol fue el poltico que estuvo mejor, zanj la polmica que la propia eta haba suscitado tratando de justificar el atentado en el no desalojo de HiPerCor, diciendo, no hay que hacer mas distinciones que entre los que ponen bombas y los que las sufrimos Para muchas personas que nos implicamos en poltica en el franquismo a partir del atentado de HiPerCor, eta pas a ser una banda terrorista que atentaba de forma indiscriminada, y sin escrpulos de ninguna clase. en la retina tengo gravadas las imgenes de pnico del equipo de Voluntarios de Cruz roja, Bomberos corriendo desesperadamente trasportando heridos las primeras valoraciones las hizo el jefe de bomberos de Barcelona, Jos luis Sangesa Zorrilla. Con mi amigo, Pascual Gmez, trabajamos en Pilotes Franky, empresa que diriga Sangesa. despus de 25 aos, Sangesa, en el PeriodiCo, recordaba:

la primera impresin al ver el lugar de la explosin fue tremenda. estbamos delante de un hecho de consecuencias imprevisibles que superaba cualquier dimensin conocida. Nadie poda prever tal grado de terror, estaba tan oscuro all dentro que ni las linternas alumbraban. Nos guiamos con las mangueras que haban introducido en el interior los primeros que entraron el pasado 19 de Junio se organiz un acto de homenaje por la asociacin de Victimas de organizaciones terroristas (acvot) celebrado en el monumento situado en la avenida Meridiana, a unos 500 metros del lugar del atentado. Comienza el acto con la coral del orfeo la lira, de San andrs, que interpret donam la m, para finalizar el acto, la coral dirigida por Carles Grbol interpret el Cant dels ocells. las autoridades y las personas que llevaban flores blancas como smbolo de la paz, las colocaron junto al monumento. tras el acto, me acerqu un momento al lehendakari Patxi lpez, le coment que sus palabras me haban llegado a lo ms profundo y que recogera estos hechos para que No Se olVideN. Patxi lpez dijo: los asesinos quieren que todo esto se olVide. Pero entre todos hemos de evitarlo. Nuestros

Hipercor
valores son la democracia, la verdad, y la ley. Nos queda un largo camino para desterrar el odio y la intolerancia. todos hemos de ser testimonios para No olVidar. escribiendo estas lneas me viene a la memoria las palabras que he escuchado al escritor, y autor de Pa NeGre emili teixidor, fallecido recientemente: la finalidad de la literatura ha de servir para recoger la memoria histrica. Muy emocionado, el alcalde de Barcelona cita unos versos de Miquel Mart i Pol, donam la m, que canta llus llach, Xavier tries explica que entre las vctimas del atentado de HiPerCor, se encontraba Merc con dos nietos. Merc trabaj con mi mujer en el consultorio de un mdico odontlogo. a pesar de todas las dificultades, hemos de avanzar por el camino de la PaZ. en el Peridico Mara dolores Closa, una de las vctimas del atentado, explica, estaba comprando en la carnicera de HiPerCor en el momento en que estall la bomba. recuerdo que sonaba en el hilo musical la cancin Mediterrneo de Joan Manuel Serrat, un instante despus el suelo se levant bajo mis pies... No creo en su arrepentimiento ni en que se puedan reinsertar. Mire, una persona puede tener un mal da, pero el que es un asesino, si no est en eta, mata por otro lado Antonio Herrera
kari Patxi Lpez

eFeMrideS
Foto: antonio Herrera

>> 25 Aniversario de Hipercor, Lehenda-

BREUS
COMUNICAT DE LASSEMBLEA SOCIAL DEL CLOT-CAMP DE LARPA PELS VENS ENCAUSATS AL 29-M
els tres encausats del barri de la passada vaga general del 29-M: lscar, el Sergi i el Javi, i necessitem el vostre suport. Com totes recordeu el Javi es va passar cinc setmanes en pres preventiva i en sortir t una prohibici dassistir a manifestacions i reunions reivindicatives a la via pblica (com la nostra assemblea de barri). Junt amb ell el Sergi i lscar estan a lespera de judici. avui ens han informat de la petici fiscal: 7 anys. a aquestes alades ja no ens hauria de sorprendre res, hem vist com estan actuant en els ltims mesos, per ens indigna i cabreja com poden tenir tant poca vergonya. recordem que lacusaci es redueix a haver bolcat uns contenidors i les proves sn els testimonis de policies secretes. daltra banda sels demana 3900 euros en concepte de danys civils (sembla que tornar a collocar els containers surt car). Pagar aquesta fiana per adelantat serviria com atenuant en cas de que fossin condemnats. de totes formes si no sortissin absolts, aquests 3900 euros serien embargats en cas de no pagar. els tres companys encara han de decidir qu volen fer, dijous ho xerraran i ens ho comunicaran. Per volem comenar a engegar la nostra solidaritat. Proposem el numero de compte del Grup de Suport del Javi per qui vulgui fer alguna donaci i demanarem que en el concepte de la transferncia especifiqussiu: Barri Clot. aix aquests diners seran noms per aix.

Caixa dEnginyers: 3025 0001 11 1433467885

juliol 2012

21

ltiMa Hora

el cas de la Rosa Taln: finalment es fa justcia

la rosa, la senyora que regenta la cistelleria del carrer rogent feia vint anys que estava patint mobbing immobiliari per part del propietari, Jos ramn B. recordem que la rosa porta tota la vida vivint al mateix edifici del carrer rogent. Ja al 1999 va interposar una denuncia per manca de manteniment de ledifici que posava en perill la seva integritat fsica i la dels vianants. al 2009 es va poder aturar lordre de desnonament amb el suport de diferents grups socials del barri, on el recolzament per part del moviment okupa i la nostra associaci va tenir una importncia cabdal. al mes de juliol finalment el jutjat penal 9 de Barcelona ha condemnat a la pena ms alta a espanya per assetjament inmobiliaria. la sentncia s de tres anys de pres i 18.000e dindemnitzaci. la rosa taln ser recordada per sempre com un smbol de lluita de la historia recent del nostre barri.

22 juliol 2012

LES RECEPTES DE LA SOCI

Recetas de la cocina multicultural

a partir de este momento, iniciaremos un recorrido por recetas de cocina, fciles tanto para hombres, mujeres y familias, en el uso del tiempo libre, y para conocer, aprender y compartir consejos tiles cargados de sabores diversos as como de culturas diversas, utilizando para ello de algunas herramientas bsicas y universales en la cocina. Nos pasearemos por diversos pases, con ricas recetas e ingredientes que se pueden conseguir de forma fcil y econmica, la diferencia ser es el combinarlos, y el cmo cocinarlos. Se pretende ser un recurso ms en el estmulo de la convivencia intercultural, en esta primera parte presentremos recetas de la cocina: 1 africana. 3 - Venezolana 4 - Centroamrica (Mxico, Costa rica, Guatemala). 5 tradicional catalana.

Introduccin:

1.- COCINA DE FRICA

ceta de "lentejas con pan y ajo" que es sorprendentemente deliciosa pese a lo sencillo de su preparacin e ingredientes. en el prximo boletn daremos los detalles de cmo hacer estas ricas lentejas. Guinea ecuatorial: Una receta refrescante y sana para los calores de frica es la "ensalada de frutas tropicales" Guineana. Cuando el calor del verano aprieta es una excelente comida. Mozambique: Probar la cocina de frica nos puede sorprender con versiones diferentes de platos tpicos de otros pases o continentes trados por los colonos. No deje de probar la receta de "Massa con pimiento verde" espaguetis con sabor mozambiqueo y un toque colonial. tanzania: Una sopa extica donde se combinan los sabores del trpico (con el coco) y un toque asitico (con el curry) y otros ingredientes que descubrir en la "Sopa de coco y guisantes". Sudfrica: otro plato para empezar a descubrir los sabores de la comida de frica es el "arroz amarillo con pasas". Senegal: aadimos una ensalada ms que puede resultar igual de refrescante que la anterior. es la "Salade cote cap verte" especiada como gusta a los africanos y con un toque dulce que le da la miel. Programa de Insercin Laboral AOMI Equipo social de Caterin

la cocina africana presenta sus caractersticas a imagen del continente y vara en funcin del entorno. tiene influencias al norte de la cocina mediterrnea (forma parte importante con la cocina magreb) y como al noroeste de las cocinas rabes y turca. intentaremos acercaros un poco a la cocina africana que es, sin duda alguna, una gran desconocida para la mayora de la gente. Por regla general la principal comida consiste en una mezcla de verduras, legumbres y en algunas ocasiones carne.2 en el terreno de las carnes es muy popular la ingesta de Bushmeat (en francs: viande de brousse), trmino que denomina la carne, empleada como alimento de cualquier animal silvestre terrestre. la caza es uno de los elementos ms caractersticos. la carne de vaca, la de oveja y cabra son demasiado caras para los habitantes de frica en general, es por esta razn por la que se reserva para los das festivos. Por el contrario el pescado es abundante en las zonas costeras. descripcin general de la cocina de frica Bereber -Gastronoma bereber Zul - Gastronoma Zul argelia: Para conocer un plato de la cocina africana empecemos con la gastronoma argelina, una de las ms conocidas de ese continente. le invitamos a conocer la re-